Page 1

L’Ametlla de Mar Març 2009

núm. 292

Tots

a la Fira Alternativa Entrevista a

Maria Àngels Benedicto

Exsecretària de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar

Comencen les obres de l’aparcament soterrat a l’Ametlla

S’inicien els treballs per a la ubicació provisional del CAP

El Servei d’Urgències Municipals augmenta un 50% els serveis


Març 2009

|

pàg. 3

Editorial

Obres, obres, obres Diu l’imaginari popular, que saps quan comencen, però mai saps quan acaben. Estem parlant, com el títol d’aquesta editorial ens ha desvetllat, de les obres. D’obres n’hi ha de moltes maneres: rehabilitació, remodelació, reparació, construcció, però cap d’aquestes obres afecten a tanta gent com l’anomenada obra pública, aquesta que afecta a alguna infraestructura bàsica o no de pobles, ciutats o territoris. Les obres públiques, impulsades amb capital públic, tot i que també n’hi ha que compten amb la participació privada, estan concebudes

com un dels motors econòmics d’un país, tant pel que signifiquen econòmicament a nivell d’inversió i creació de llocs de treball, com pel que fa al progrés que generen a la societat on van dirigides. Ara, davant la bogeria generada per la crisi mundial, els experts aconsellen a les administracions públiques que inverteixin en obra pública amb l’objectiu de reactivar l’economia. Prova d’això, el popularment anomenat Pla Zapatero, que s’encarrega de repartir milions i milions d’euros entre els ajuntaments amb l’objectiu que, a més de posar en marxa algu-

na infraestructura necessària o equipament, puguin ajudar a crear algun lloc de treball. Doncs bé, salvant aquests generalismes, l’Ametlla de Mar es prepara per a uns mesos frenètics a nivell d’obra pública. El Centre d’Interpretació de la Pesca a la Llotja Vella que ha coincidit amb el pantalà turístic ja ens ha fet prendre les primeres dosis de paciència. Després, però, ha començat la canalització dels nous col· lectors i ara l’aparcament soterrat del solar de les escoles velles. D’aquí a pocs dies ho farà la piscina coberta climatitzada i per als pròxims mesos

i

Índex 4

Notícia del més

5-9

Infraestructures

10 11-16

?

17-18

Comencen les obres de l’aparcament soterrat a l’Ametlla.

Adjudicats els projectes de l’aparcament i de la residència per a la gent gran.

A fons

Banderes Blaves, un distintiu de qualitat habitual en les platges caleres.

Societat

La Cala, un dels pobles on menys creix l’atur.

pareix que començarà a rutllar la residència per a la gent gran. En definitiva, obra pública que si bé porta el progrés a la poblacions, ens farà prendre grans dosis de paciència en els pròxims mesos. Un sacrifici comú del qual segur, com sempre passa, que d’aquí a dos o tres anys quan tot hagi acabat, no ho recordarem. Quan es retarden volem que comencin i quan comencen volem que acabin, però ja se sap i més tal com pinta la situació actual, “obras són amores y no buenas razones”. I posats a fer rodolins, “paciència que és la mare de la ciència”.

19 20-21 22-24

Pesca

Es constitueix a Amposta la Junta Directiva del Grup d’Acció Local de Pesca

Medi ambient

La central nuclear Vandellòs II comença la 16a parada per recàrrega.

Entrevista

Maria Àngels Benedicto.

Cultura i Espectacles L’Ametlla de Mar acomiada el Carnaval amb l’entrega de premis a les millors disfresses.

@

25-26 27-29 31 32-33 34-38 39

Turisme

La Fira Alternativa enceta una Setmana Santa plena d’activitats turístiques.

Política Opinió Col·laboracions Esports

Una segona edició del Torneig Internacional Terres de l’Ebre amb el llistó ben alt

Informació

Tornes de farmàcies, telèfons, horaris de tren, bus ...

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76) EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó. Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa


Març 2009

| pàg. 4

La Notícia del mes Comencen les obres de l’aparcament soterrat a l’Ametlla

Abans de començar les excavacions s’han hagut de desviar tots els serveis afectats.

Amb una inversió de 4 milions d’euros i un termini d’execució de 12 mesos, el centre urbà disposarà abans de l’estiu de 2010 de 250 places d’aparcament.

F. Callau/A.Domínguez Amb els treballs de tancament perimetral del recinte, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha donat el tret de sortida a la construcció d’un aparcament soterrat al solar que ocupava fins el mes de juny passat l’edifici de les Escoles Velles. Aquest és un dels projectes més ambiciosos de l’equip de govern de cara a l’actual legislatura, el qual ha de donar solució al greu problema de manca d’aparcaments al centre urbà de la localitat. Aquests dies previs a l’inici dels tre-

Millora dels col·lectors de sanejament Ja s’han iniciat les obres del projecte de “Millora dels col· lectors en alta de l’Ametlla de Mar”. Bàsicament, les obres consisteixen en la construcció de 2.470 m de col·lectors d’impulsió fins a l’EDAR existent, tot refent el tram terres-

tre de l’emissari de sortida de l’EDAR, atesa la seva insuficient capacitat. Les obres, amb un pressupost d’1.316.399 € +IVA i una durada estimada de 7 mesos, compten amb el finançament UE mitjançant FdC.

balls d’excavació s’han d’habilitar les infraestructures necessàries per desenvolupar l’obra, a més del desviament dels serveis afectats i la seva senyalització. L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha pres una sèrie de mesures de seguretat, tant pel que fa a l’obra com pels efectes que pugui ocasionar en habitatges pròxims i veïns, Andreu Martí, alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, ens comenta que “vull tras· lladar la màxima confiança als ve· ïns, ja que tenim vigilades totes les garanties possibles perquè no pas· si res. Fa uns mesos ja es van fer els estudis geotècnics procedents i obligatoris d’una obra d’aquestes característiques, per tant tenim la seguretat que es compliran totes les garanties. S’han fet dos estudis geotècnics per donar una doble ga· rantia a l’obra”. Acta notarial L’última setmana del mes de març va començar a aixecar-se acta notarial de totes les cases i establiments que envolten el solar que ha d’ocupar el nou centre cívic i l’aparcament del que, ara per ara, ja hi ha una llista de 100 sol·licituds per obtenir-ne plaça. És tracta de comprovar l’estat de tots els edificis del perímetre, precisa-

ment, com una mesura més de seguretat prèvia a començar els treballs de perforació del terreny. En concret, el notari passarà casa per casa per fer una inspecció ocular i comprovar sobre la marxa l’estat actual de les infraestructures. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, explicava que “es va demanar a l’empresa adju· dicatària que per prevenció es po· gués aixecar acta notarial de l’estat de les cases que envolten el solar perquè no hi hagués després cap sorpresa”. Tres mesos per excavar Abans del 30 de juny s’ha exigit a l’empresa adjudicatària que tingui enllestida l’excavació del terreny; excavació que, d’altra banda, es vol que provoqui les molèsties justes i necessàries pel que fa al problema de sorolls implícits en una obra d’aquestes característiques. Així es substitueix la picadora clàssica per una màquina que rasa el terra, gratant i molent la pedra que després es pot tornar a aprofitar per a altres treballs d’obra. Tanmateix, aquesta feina és produeix en un temps molt més curt que el que utilitza el martell picador. “L’important és que aques· ta obra sigui una realitat al més aviat possible, però mentre es duu a ter· me intentarem que causi les molèsti· es mínimes. Estarem vetllant perquè així sigui així en tot moment mentre durin les tasques de construcció de l’aparcament”. L’obra adjudicada a Benito Arnó e Hijos S.A, tindrà un cost d’execució de 4.525.046,70 d’euros finançats íntegrament per l’Ajuntament, i amb un termini d’execució de 12 mesos; s’espera que estigui enllestida abans de l’estiu de 2010, habilitant 250 places d’aparcament al centre urbà de l’Ametlla de Mar.


Març 2009

|

pàg. 5

Infraestructures Adjudicats els projectes de l’aparcament i de la residència per a la gent gran Per a dur a terme els dos projectes s’invertiran 11 milions d’euros que han de sevir per reactivar l’economia local en crear lloc de treball per a aturats del poble i subcontractar empreses locals.

Araceli Domínguez El Consell d’Administració de l’Entitat Pública Empresarial La Cala Gestió es va reunir dijous 19 de febrer per tractar diferents punt en l’ordre del dia dels que destaquen l’adjudicació de la construcció de l’aparcament i l’adjudicació de la construcció i explotació de la residència per a la gent gran. Pel que fa a l’aparcament soterrat que tindrà tres plantes amb una superfíDesprés de la seva adjudicació l’inici de les obres de cie total de 8.513 l’aparcament és inminent i la residència s’espera que metres quadrats i comenci en els pròxims mesos. capacitat per allotjar a 250 vehicles, 74 en la planta -1, 86 en la planta -2 i 90 en la planta -3, s’ha adjudicat l’obra a l’empresa Benito Arnó e Hijos SA per un import d’adjudicació de 3.901.764,40€ amb un termini d’execució de dotze mesos. Cada plaça d’aparcament farà 2.50 d’amplada per 5m de llargada i podran

llogar-se per a turismes, monovolums i furgonetes petites. L’aparcament tindrà l’entrada i sortida pel c/ Jacint Verdaguer per rampes de sentit únic. Està previst que les obres s’iniciïn el dia 9 de març. Residència Assistida Respecte a la construcció i explotació de la Residència Assistida i Centre de Dia per a gent gran s’ha adjudicat a UTE-SAGESSA, Benito Arnó e Hijos i Constructora Peache amb una concessió de 50 anys i una inversió prevista de 7 milions d’euros. La Residència per a la gent gran tindrà planta baixa i dos plantes i s’ubicarà sobre una parcel·la de 6.253m2 ubicada a Ribes Altes 2a Fase. La residència tindrà un total de 132 habitacions i 30 places concertades de centre de dia i el consistori vol que el màxim de places siguin concertades, amb la qual cosa està d’acord l’adjudicatari. Aquest projecte vol donar resposta a les necessitats d’acolliment residencial de la gent gran de la població i de les rodalies, oferint un entorn substitutiu de la llar i una atenció de qualitat als residents. Entre els serveis que se’n donaran hi ha: atenció a la sa-

lut, atenció personal en les activitats diàries, higiene personal, teràpia ocupacional i readaptació funcional, prevenció del deteriorament físic i psíquic i fisioteràpia. A més hi haurà serveis assistencials per a tota la població. Està previst que les obres comencin durant la segona quinzena d’abril. Més d’11 milions d’euros Antoni Montagut, vicepresident de La Cala Gestió, explicava que “les dos adjudicacions tindran una inversió de més d’11 milions d’euros que, sumats als projectes de la piscina, les obres a la llotja, l’arranjament de diferents carrers del poble, els pisos del c/Goya, la urbanització de dos sectors de Sant Jordi i les obres a la TV-3025 amb els diners procedents del Fons Estatal d’Inversió Local, su· posen inversions per valor de 22 mili· ons d’euros”. Montagut afegia que el govern municipal estava molt satisfet per dur a terme tots aquets projectes, sobretot pel que suposa fer-ho en moments de crisi, pels seus efectes multiplicadors sobre l’economia i la forta i positiva repercussió social en possibilitar la creació de llocs de treball i feina per a les empreses locals.

S’inicien els treballs per a la ubicació provisional del CAP Els mòduls acolliran els serveis d’assistència sanitària primària de la nostra població a principis de maig i durant 15 mesos, temps en què està previst que es facin el treballs de rehabilitació i ampliació de l’ambulatori.

Araceli Domínguez El passat 17 de març van començar els treballs d’excavació al solar situat entre l’Escola Nauticopesquera i l’antic camp de futbol per col·locar els mòduls provisionals que acolliran els serveis d’assistència sanitària primària de la nostra població mentre es fan el treballs de rehabilitació i ampliació de l’ambulatori. En principi, els 24 mòduls estaran enllestits per donar servei als usuaris a començaments del mes de maig. L’estructura tindrà l’aparença d’un autèntic CAP, no pas d’una edificació d’obra, amb consultes, sala d’espera i tots els espais habituals en un centre d’atenció primària convencional. Pel que fa al nou CAP, que tindrà el mateix emplaçament de sempre, està previst que les obres tinguin un termini d’execució de 15 mesos. Es trac-

ta de remodelar l’edifici ja existent i ampliar-lo amb l’aixecament d’una estructura nova on es troba l’antiga seu de l’ambulància municipal que serà enderrocada per executar el nou espai. Reunió amb empresaris locals Tanmateix, el govern municipal es va reunir el 18 de març amb l’empresa Constructora Hispànica SA, l’encarregada de dur a terme aquestes obres, per veure la manera en què empresaris i treballadors del poble participin en el projecte. Anna Gallart, regidora de Sanitat explicava que “ens reunim el regidor d’Urbanisme, Joan Pere Gómez Comes, el regidor Antoni Montagut i jo mateixa com a regi· dora de Sanitat i Treball, amb repre· sentants de l’empresa que s’encar· rega d’aquest projecte i empresaris locals per mirar que aquests també

El CAP provicional s’ubicarà entre l’Escola Nàuticopesquera i el CEIP Sant Jordi.

hi puguin participar. Des del primer dia la prioritat del nostre equip de govern ha estat treballar per millo· rar els serveis i la qualitat de vida al nostre poble, i en aquest sentit pen· sem aconseguir que el Departament de Sanitat garanteixi una adequada atenció mèdica”. Les obres d’enderroc de l’antic edifici del SUM s’iniciaran la primera setmana d’abril i al maig, un cop s’hagi començat l’atenció mèdica al nou emplaçament, s’iniciaran les obres d’ampliació del CAP. L’empresa Constructora Hispànica SA disposa de 36 treballadors en plantilla, té una forta implantació a la demarcació de Tarragona i els seus clients responen a un perfil marcadament públic. Entre els seus treballs destaquen les obres a la variant de Valls, a Sànitas de Tarragona i al CAP de Salou.


Març 2009

| pàg. 6

Infraestructures L’Ajuntament expectant per la Llei d’Urbanitzacions La nova Llei d’Urbanitzacions que ha de sortir del Parlament de Catalunya podria aportar els recursos necessaris als ajuntaments per actualitzar les infraestructures i els serveis a les urbanitzacions.

L’ajuntament espera que la Llei d’Urbanitzacions doti d’ajuts als municipis per regularitzar les urbanitzacions.

ACN L’Ametlla de Mar (ACN).- Amb una de les urbanitzacions més grans d’Europa al seu terme municipal, la de Tres Cales, amb prop de 60 quilòmetres lineals de carrers, i amb més de 2.000 habitants que viuen permanentment fora del nucli urbà, l’ajuntament de l’Ametlla de Mar confia que la nova llei d’urbanitzacions aprovada pel Parlament els permeti accedir a més recursos econòmics per millorar i mantenir infraestructures bàsiques com els carrers i l’enllumenat. Segons el consistori, la necessitat de fer front a totes les carències acumulades que presenten quatre de les cinc grans urbanitzacions del municipi, construïdes durant els anys 60 i convertides ara en primeres residències, supera la capacitat d’inversió municipal. Segons Joan Pere Gómez Comes, regidor de Relacions amb les Urbanitzacions, “estem expectants davant la nova llei que ha aprovat el Parlament per conèixer quants diners ens podran donar i, així, amb la col·laboració de tots, veïnat i Ajuntament poder-los invertir tots en infraestructures que suposen una carència’, ha explicat el regidor d’Urbanisme de l’ajuntament

de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), Joan Pere Gómez. El cost de mantenir els serveis i les infraestructures de les urbanitzacions cas d’aquest municipi, segons recorda el mateix Gómez, resulta especialment important, atès que més de 2.000 dels seus prop de 7.700 habitants censats resideixen en habitatges o nuclis de població dispersos. I tot i que, molts d’aquests habitants van arribar per residir-hi esporàdicament, ara ho fan durant tot l’any i demanden els serveis bàsics al consistori. Les necessitats més urgents fan referència al seu manteniment, especialment en el cas de l’asfaltatge dels carrers, la degradació del cablejat elèctric o l’enllumenat. Tres Cales: ‘la més gran de l’Estat espanyol’ Bona part d’aquestes urbanitzacions, com és el cas de Tres Cales, Calafat, Sant Jordi d’Alfama i Roques Daurades, van ser construïdes durant els anys 60 i van utilitzar els baixos preus del sòl per arribar a un ampli espectre de la població que buscava comprar una gran parcel·la (a Sant Jordi la

superfície mínima és de 1.000 metres quadrats) i construir-s’hi un xalet per estiuejar. El seu creixement, fora de qualsevol control urbanístic, ha arribat a generar autèntics monstres com la urbanització de Tres Cales, amb prop de 60 quilòmetres lineals de carrers. Malgrat tot, han executat de forma progressiva inversions en enllumenat a Calafat o la millora d’alguns carrers a les Tres Cales, on confien que el Govern construeixi una depuradora d’aigües residuals a partir de l’any vinent, que permeti aprofitar la xarxa de clavegueram tant reivindicada pels veïns i que es va acabar de construir l’any passat. Per molta voluntat que tingui l’ajuntament, Segons Joan Pere Gómez, “hauríem d’estar quatre anys sense invertir un euro en res més només que en manteniment i les infraestructures que manquen”, assegurant que, fent cent metres de carrer només abastem quatre famílies i cal donar servei de brossa, mantenir l’enllumenat... “està tot molt dispers’, recalca, tot assegurant que el consistori ha donat ja per acabat aquest model de dispersió amb el nou POUM.

Milloren les canalitzacions dels Carrers Mar i Montagut de Tres Cales Amb aquest projecte es resolt definitiva· ment el problema d’estancament i in· undacions de parcel· les i cases durant els dies de pluja a aquesta urbanització de l’Ametlla de Mar.

Araceli Domínguez Divendres 20 de febrer el Consell d’Administració de La Cala Gestió va adjudicar les obres per a les millores de les canalitzacions dels carrers Mar i Montagut de Tres Cales a l’empresa Construccions Arjona SL per un import de gairebé 160.000 euros. Des de la Regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions es mostren molt satisfets perquè durant molts anys els veïns d’aquests carrers han patit molt en els dies de pluja quan l’aigua quedava estancada en alguns trams d’aquests carrers i, fins i tot, arribava a entrar a les seves cases. Reconduir les aïgues Així, les aigües pluvials que ara queden acumulades seran reconduïdes perquè puguin connectar amb un col·lector de pluvials que es construirà al c/del Mar. D’aquesta manera seran evacuades en la seva totalitat, quedant resolt el problema definiti-

vament. Cal destacar que aquest projecte contempla que s’asfaltin 24000 m2 de carrers de la urbanització. Joan Pere Gómez Comes, regidor de Relacions amb les Urbanitzacions, explicava que “des de la Regidoria de les Relacions amb les Urbanitzacions estem molt satis· fets d’aquest projecte ja que érem conscients que era un problema molt greu per als veïns d’aquests carrers. Jo mateix vaig coneix-se’l de prop en les visites a les obres a les urbanitzacions que fem de forma regular. Ara estic content de poder tornar a visitar a aquests ve· ïns per transmetre’ls la tranquil·litat que aviat tindran solució als greus problemes que creaven les pluges als seus carrers”. Elements de drenatge Els elements principals de drenatge que es col·locaran en els carrers afectats per tal de recollir les

aigües acumulades són una reixa interceptora de formigó prefabricat i una canonada soterrada de la xarxa d’aigües pluvials que sortirà des del començament d’aquesta reixa interceptora col·locada al c/De la Liebre i que seguirà fins a l’encreuament amb el c/Montagut, i continuarà avall fins creuar-se amb el c/del Mar. Des d’aquest punt, el col·lector connectarà amb un pou de registre ja existent que, alhora, connectarà amb el col·lector de pluvials que es preveu que es faci en aquest últim carrer. A més, en el pas del nou col·lector per la parcel·la 146 del c/Montagut, s’hi connectarà la segona reixa interceptora que s’ha de col·locar per tal de desaiguar el segon punt conflictiu. Tanmateix, el projecte inclou la rehabilitació del punt de desguàs del col· lector general de pluvials mitjançant la formació d’un broc de desguàs. El termini d’execució de les obres s’ha establert en tres mesos.


Març 2009

|

pàg. 7

Ports de la Generalitat inicia la millora de l’antic pantalà

La nova instal·lació es destinarà al tràfic de passatgers dels creuers, servint així per dinamitzar el sector turístic del municipi i de la seva àrea d’influència.

Araceli Domínguez Ports de la Generalitat, entitat que depèn del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha iniciat les obres de millora del pantalà destinat a creuers turístics locals i a xàrters ubicat al moll de ribera del port de l’Ametlla de Mar. La nova instal·lació vol dinamitzar el sector turístic del municipi i la seva àrea d’influència, habilitant aquest pantalà per al tràfic de passatgers dels creuers turístics locals i dels xàrters. Les obres suposaran una inversió de 85.000 euros i tindran un termini d’execució d’un mes. L’actuació iniciada s’emmarca en el Pla d’Inversions 2009-2012 de Ports de la Generalitat, aprovat recentment. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, explicava que “aquesta actuació d’adequació i millora del pantalà és molt oportu· na perquè l’estructura patia un estat de deteriorament molt avançat; de fet, va arribar un moment que es va enfonsar. Ara tindrem un pantalà més acord amb les demandes que es deriven del turisme i en línia amb les actuacions que es fan i s’han de fer de cara a la millora de la zona portuària”. Aprofitament de la base Per executar l’habilitació del pantalà s’aprofitaran les seves antigues piles que es reforçaran per tal de fonamentar el nou. A més, les plaques del terra d’aquesta estructura es renovaran

Imatge recent del nou pantalà.

totalment i se’ls donarà una protecció per a l’ambient marí. Així mateix, la instal·lació es dotarà de torretes per subministrar aigua i electricitat als usuaris. El pantalà, en forma de ‘T’, disposa d’una línia d’atracament de 33 metres, en la primera alineació, on les embarcacions es poden distribuir a banda i banda del mateix. A més, té 23 metres longitudinals, en el martell o segona alineació. Així, a la nova instal·lació hi podran atracar de 3 a 4 vaixells, depenent del tipus d’eslora. Muletes i barques pesqueres Abans en aquest petit pantalà que es troba davant de l’antiga fàbrica de gel atracaven algunes muletes i tam-

bé s’usava perquè les embarcacions pesqueres carreguessin el gel. Al juny de 2003 va entrar en funcionament la nova fàbrica de gel i, des d’aleshores, aquest pantalà s’ha utilitzat per a les embarcacions pesqueres i pels creuers turístics locals que transporten passatgers per la costa de les Terres de l’Ebre. Segons dades de Port de la Generalitat, durant 2007, els ports de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre i Sant Carles de la Ràpita (Montsià) van tenir un tràfic de més de 140.000 passatgers. Aquesta xifra representa el 26% del total de passatgers de creuers turístics locals, en xifres, més de 540.000, que es van rebre, en el període 2007, en els ports gestionats per la Generalitat arreu del litoral català.


A fons

Març 2009

|

pàg. 9

El nostre poble, degut a les característiques tan singulars de la seva línia de costa, des de fa anys gaudeix de l’atribució del distintiu de qualitat ambiental Bandera Blava.

Banderes Blaves,

un distintiu de qualitat habitual en les platges caleres Des de la Fundació Europea d’Educació Ambiental i l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (FEE/ADEAC), l’òrgan encarregat d’atorgar el distintiu, la campanya per presentar els projectes de Bandera Blava s’inicia a principis del més de febrer. El sistema consisteix en el compliment dels requisits que marca la normativa pròpia del distintiu, així com la normativa que fa referència als usos de platja. Tot i que el projecte s’inicia al febrer, tots els organismes de l’ajuntament implicats en la gestió de les platges, Obres i serveis, Turisme i Medi Ambient, planifiquen la temporada de forma cíclica, ja que en funció dels resultats de la temporada anterior es planifica la temporada següent. Planificació Planificar la temporada de platges es fa en funció del requisits que marca el distintiu Bandera Blava, que any rere any es fan més estrictes. Així doncs, en aquesta tasca es tenen en compte millores en l’entorn de la platja i en els serveis oferts, així com en els sistemes de seguretat. En concret, per

entendre’ns, es té en compte el nivell de qualitat de l’aigua, la neteja de la sorra i els diferents serveis coma ara dutxes, contenidors per tirar la brossa, aparcaments i fins i tot la possibilitat que hi hagi un guingueta per remullar-nos la set. Tot això amb una única finalitat: la d’oferir a l’usuari de la platja una bona estada. Posada en marxa La temporada de platges comença oficialment, al nostre municipi, cap a finals de juny ja que és quan es fica en funcionament els serveis de vigilància i socorrisme. Anterior a això, altres serveis com la delimitació de la zona de bany o la neteja de les platges ja s’han ficat en funcionament. Un cop s’ha iniciat la temporada, el manteniment d’aquest serveis i de la platja i les diferents inspeccions, marquen el dia a dia de la temporada. Recordatori Recordem que l’any passat les platges de l’Ametlla de Mar, un cop més, van ser guardonades amb aquest distintiu. En aquella ocasió van ser les més afavorides, juntament amb

Cambrils, de la demarcació de Tarragona en l’atorgament de la distinció Bandera Blava 2008 que va fer públic l’atorgament dimecres 28 de maig. Es va endur cinc de les 42 amb les que es va distingir a 19 municipis tarragonins. En concret, La Cala va renovar cinc banderes atorgades l’any passat a les platges de Sant Jordi d’Alfama, Cala Forn, Pixavaques, l’Alguer i Calafató i repetia també l’atorgada a la categoria Ports esportius per al Club Nàutic de l’Ametlla de Mar. Xavier Llambrich Bono, regidor de Medi Ambient, explicava que “aquesta és una feina que no només hem fet des de la Regidoria, també és feina de la Brigada i dels socorristes i, per suposat, d’altres regidories com Tu· risme i Sanitat. A més, vull destacar especialment la dedicació del tèc· nic Xavier Solé que treball durant tot l’any per aconseguir aquesta fita”. S’espera que enguany el número de banderes que s’atorguin a La Cala a finals de maig sigui, com a mínim, similar. L’Ajuntament està treballant perquè la platja de l’Estany pugui convertir-se, en un futur, en la sisena bandera blava de la costa calera.

La vigilància i la neteja diària són dos aspectes fonamentals per a l’atorgament de la bandera blava.


Març 2009

| pàg. 10

Societat La Cala, un dels pobles on menys creix l’atur Amb un 5’26% d’increment del 2008 al 2009, és un dels percentatges d’increment més baixos de les Terres de l’Ebre entre poblacions de més de 2.000 habitants.

Francesc Callau L’Ametlla de Mar és un dels municipis de més de 2.000 habitants de les Terres de l’Ebre on l’increment de l’atur els primers mesos d’aquest any 2009 ha estat més baix. Segons xifres de la Cambra de Comerç, a l’Ametlla el creixement inetrmesual de persones a l’atur de desembre de 2008 a gener de 2009 va ser del 5’26%, el tercer més baix en poblacions de més de 2.000 habitants i el més baix en localitats de més de 5.000 habitants. Així, el creixement del 5’26% està per sota dels 6’39% registrat a La Sènia, el 9’44% registrat a Alcanar, l’11’32% registrat a Roquetes, el 12’44% registrat a Deltebre, el 12’80% registrat a Ulldecona, o el 13’40% registrat a Tortosa, i s’allunya encara més del 14’98% registrats a Sant Carles de la Ràpita i el 16’45% registrat a Amposta. Al mes de gener de 2009 l’atur s’havia situat en 420 , només creixent en 21 persones. Segons Andreu Martí, alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, “Aquests resultats publicats per un organisme com la Cambra de Co· merç, són molt esperançadors. En aquests moments hi ha moltes fa· mílies que ho estan passant mala· ment i som conscients. És per això que estem posant molt esforç per· què l’obra pública que estem fent

aquests mesos i la que farem en els pròxims, pugui significar no no· més una aposta clara per consolidar grans projec· tes, sinó també com una alternativa laboral que disminueixi l’atur”. Tal com explica l’alcalde, en les pròximes setmanes s’han de començar a l’Ametlla de Mar importants infraestructures on per encàrrec de l’Ajuntament, les empreses adjudicatàries donaran llocs de treball a la gent i a les empreses de la població. A hores d’ara hi ha obres L’alcalde manté que l’obra pública és una sortida contra com la remodelació dels l’actual situació de crisi. carrers Benidorm, Labadie o Plaça de la Senyera que ja de dos plans parcials com el sector J estan acabades amb una inversió Castell i Sant Jordi 2 representen una de 500.000 €, obres començades inversió de 14.500.000 € i, per últim, com els pisos de protecció oficial del obres ja adjudicades i que començacarrer Goya, el centre d’interpretació ran aquest any com ara la residència de la Pesca de la Llotja antiga de per a la gent gran, el soterrament de peix, l’arranjament de l’antiga N-340 contenidors i la reparcel·lació de la i la millora de diversos carrers de 2a fase de Tres Cales que suposaran Tres Cales, tot amb una inversió de una inversió de 7.000.000 €. En total, obra pública per aquest any 3.000.000 €. A més, obres que comencen aquest 2009 i els pròxims mesos per valor mes com l’ampliació del CAP, la Pisci- de 25 milions d’euros, obres on el na Coberta, obres de millora de Depu- compromís de les empreses adjudiració d’aigües, l’aparcament soterrat catàries és de donar treball a la gent per a 250 vehicles o la reparcel·lació de la població.

El SUM augmenta un 50% els serveis durant el 2008 En el recull de dades que fa el SUM, destaca del 2008 l’augment d’activacions, 771 enfront de les 515 de 2007, propiciat per la posada en marxa del telèfon fix del SUM.

Araceli Domínguez En acabar l’any, el Servei d’Urgències Municipals (SUM) de l’Ametlla de Mar fa balanç de les activacions que han tingut lloc, la naturalesa de les mateixes, qui les ha fet, per quines causes i on s’han derivat els afectats. També s’especifiquen altres detalls significatius com el sexe i l’edat de les persones ateses. “Aquestes dades són molt importants perquè serveixen per fer comparatives entre diferents anys i crear estadístiques sobre el servei i l’ús que en fa els que l’uti· litzen. En total, al 2008, el SUM ha fet 771 serveis, 256 més que durant l’any 2007. Aquest augment ha estat propiciat per la posada en marxa del telèfon fix del SUM, el 977 45 70 00,

que s’atén des de l’edifici de la poli· cia local que, alhora, des de fa pocs mesos, és la nova base del SUM”, explicava Anna Gallart, regidora de Sanitat. Protocols d’actuació A més, s’han establert protocols d’actuació conjunta amb Serveis Socials, Patronat Municipal d’Esports i la Policia Local. Pel que fa a aquest últim cos, el fet d’estar situats al mateix edifici, possibilita actuacions més efectives, ràpides i de major qualitat. Cal anomenar tambè que a l’estiu, funciona el servei de reforç, és a dir, les dues ambulàncies, una 24h i l’altra fins les 18h de la tarda que enguany ha fet 135 serveis del total

de 771 demanats. El SUM ha rebut 314 trucades de particulars, 208 del CAP, 209 activacions amb diferent origen (Patronat d’Esports, Guàrdia Civil, Creu Roja, incidents que s’ha trobat in situ,etc) i 40 activacions del 061. El tipus de serveis han estat 354 urgències, 47 emergències, 167 serveis preventius, 61 serveis socials, 55 accidents de trànsit, 3 casos de violència de gènere, 6 accidents domèstics, 1 accident laboral, 19 emergències pediàtriques i 2 rescats en llocs de dificil accés. A més, s’han fet 23 ATDOMS (pacients crònics que estan al llit i no poden moure’s i incidències agudes dintre de casa. Per sexes, els afectas han estat quasi meitat i meitat. Per edats,


Març 2009

|

pàg. 11

a partir dels 56 anys es dispara el nombre d’urgències, essent l’interval d’edat més demandant del servei el que va dels 75 anys cap amunt.

Actual equip del SUM davant les antigues instal·lacions.

Lloc de l’incident Pel que fa al lloc de l’incident, el SUM s’ha desplaçat en 42 ocasions a diferents carreteres, en 62 al CAP, en una a la comissaria de la Policia Local, en 238 al nucli urbà de La Cala, en 297 a les urbanitzacions i a rústica, en 30 a Hotels i Càmpings, en 11 a l’escoles, en 70 ocasions ha atès diferents incidents a la via pública del nucli urbà i les urbanitzacions, en 29 a locals públics, en 147 a platges i port pesquer, en 32 a la zona esportiva i 18 en altres.

Derivacions i patologies En relació al destí, 279 han estat preventius, 203 s’han dut al CAP Ametlla i 3 al d’Hospitalet, quatre a l’Hospital Joan XXIII, 1 al Hospital Sant Joan de Reus, 162 al Verge de la Cinta de Tortosa, 11 retorns a domicili, 5 a l’Hospital de Santa Tecla, altres, 96 i 8 defuncions. Per patologies, els serveis més nombrosos que s’han atès són 144 traumatològics, seguits de 130 inespecificats, 36 cardiopaties, 32 serveis psiquiàtrics i 34 malalties relacionasdes amb l’aparell digestiu. La resta, en menor número, han estat patologies diverses: cremades, embòlies, hemorràgies, lipotímies i oncològics, entre d’altres afecctacions.

El SUM inaugura la nova ambulància municipal de l’Ametlla de Mar

Durant l’acte d’inauguració es va lliurar a cadascun dels set membres que conformen aquest servei una placa commemorativa en reconeixement a la seva tasca diària.

Araceli Domínguez Malgrat que ja fa dies que circula fent els transports sanitaris que li requereixen, dijous 26 de febrer va tenir lloc la inauguració oficial de la nova ambulància municipal en presència de les autoritats locals i dels actuals tècnics i infermeres que treballen al Servei d’Urgències Municipals (SUM) als que se’ls hi va fer entrega d’una placa commemorativa en reconeixement a la seva feina diària al servei de les persones que ho necessiten. A l’acte, també estaven convidats totes les persones que d’alguna manera, amb el seu esforç, ja sigui polític o laboral, han contribuït que, ara per ara, l’Ametlla de Mar tingui un servei de transport sanitari urgent de qualitat. Anna Gallart, regidora de Sanitat, deia que “aprofitant l’acte d’inaugu· ració de la nova ambulància vam retre un petit homenatge als treba· lladors del SUM, fent-los lliurament d’una placa commemorativa, en re· coneixement a la tasca del dia a dia que fan per a la gent del poble. Són un equip d’excel·lents professionals que cada dia se superen en la seva feina per tal de donar el millor servei possible”.

a adults com per a nens, aspirador de secrecions LSU, desfibril·lador lifepack 500 i lifepack 12, respirador automàtic oxilog i monitor de 12 derivacions juntament amb tot el material necessari per a assistir les urgències habituals que sorgeixen en el dia a dia. D’altra banda, s’ha dotat a les dues ambulàncies que ara tenim d’una nova retolació que, a banda de fer referència al tipus de transport, identifica a la nostra població.

Equipament sanitari La nova ambulància model Mercedes, disposa, com la que ja hi havia, d’enllumenat prioritari europeu, material de suport vital avançat, tant per

Gairebé una dècada Recordem que el Servei d’Urgències Municipals es va crear el març del 2000 després de valorar totes les carències en què es trobava la població

Moment de l’homenatge que es va retre als memtres del SUM.

en l’àmbit del transport sanitari i que, com sabeu, ja arrossegàvem durant molt de temps. Es va crear basant-se en el model que tenen els Bombers de Barcelona o el SAMUR de Madrid, els serveis d’urgències que millor funcionaven en aquell moment i en l’actualitat, perquè es pretenia des d’un primer moment que els seus fonaments foren sòlids i de qualitat. Actualment el personal que treballa al SUM el conformen set professionals, dues infermeres i cinc tècnics en transport sanitari, que gaudeixen d’un ampli currículum i que es formen periòdicament per tal de treballar amb la major eficàcia en la seva feina.


Març 2009

| pàg. 12

Societat Augmenten les denúncies de delictes a la Policia Local El desplegament dels Mossos d’ Esquadra ha comportat que la Guàrdia Civil deixi de tenir competències en seguretat ciutadana i això ha portat als ciutadans a presentar més denúncies a la Policia Local. La Policia Local assumeix en bona part les denúncies que abans es feien a la Guàrdia Civil.

Francesc Callau La Policia Local de l’Ametlla de Mar ha presentat la memòria de les seves activitats al llarg de l’any 2008. Així, entre les notes més destacades, hi ha l’adaptació al desplegament dels Mossos d’Esquadra al Territori, un fet del que ha parlat el regidor de Governació Xavi Llambrich, dient que, “el balanç continua sent positiu, tot i que s’han produït variacions sobre els anys anteriors. Hem de pensar que al llarg de 2008 vam tenir canvis amb el replegament de la Guàrdia Civil i el desplegament dels Mossos d’Esquadra i clar, això ha fet que la feina d’uns l’hagin hagut d’assumir els altres o a l’inrevès i clar, això ha

fet que el balanç sigui diferent. Conti· nuem amb una línia baixa i molt lluny d’aquells anys en els que vam tenir puntes molt importants de robatoris a l’interior de vivendes, tant al nucli urbà com a les urbanitzacions o en rústica”. Pel que fa les dades que es desprenen d’aquesta memòria, s’ha comptabilitzat un repunt de les denúncies per actes delictius, un fet atribuïble, segons la Policia Local, al fet que després que la Guàrdia Civil hagi deixat de tenir competències en matèria de seguretat ciutadana, fa que els ciutadans hagin de fer aquest tipus de tramitacions a la Policia Local i als Mossos d’Esquadra, amb l’afegit que aquests darrers no tenen una caserna a la localitat. Pel que fa als fets delictius s’han incrementat de 543 denúncies l’any 2007 a 720 denúncies l’any 2008, unes xifres marcades per l’increment ja previst de delictes en èpoques de crisi generalitzada i pèrdua de llocs de treball. Els robatoris en rústica per

exemple han passat de 29 l’any 2007 a 60 l’any 2008. Un altre dels delictes on s’ha detectat increment ha estat a l’interior de vehicles, on la presència d’aparells de navegació o GPS, ha fet que els lladres tornin a tenir interès en robar a dins dels cotxes. El balanç però, ha estat bo des del punt de vista general. Segons Xavi Llambrich, “continuem treballant perquè els números vagin millorant i això és el que fem en coordinació amb els Mossos d’Esquadra, que si bé en els primers mesos no se’ls veia gaire, ara ja tenen més presèn· cia al poble, i això es nota en els re· sultats. Esperem que aquest 2009, que també serà difícil per la conjun· tura econòmica mundial, poguéssim mantenir-nos en nivells baixos de delinqüència” El regidor de Governació, Xavier Llambrich, també ha lamentat que en un poble com l’Ametlla de Mar de 7.600 habitants s’hagin hagut d’atendre 7 episodis de violència de gènere.

Manifestació en defensa del transport escolar a La Cala Uns 70 vehicles vinguts de les urbanitzacions han provocat un embús a la zona escolar en protesta pel cobrament d’aquest servei per al pròxim curs. Els cotxes dels pares dels alumnes de les urbanitzacions van paralitzar el trànsit a la zona escolar.

Araceli Domínguez Dilluns 16 de març, pares, mares, avis i veïns de les urbanitzacions acompanyats dels seus fills es van manifestar en protesta pel cobrament, el pròxim curs, del transport escolar fins al nucli urbà després de 12 anys de ser gratuït. L’última proposta del departament d’Educació, que les famílies paguin 50 cèntims per usuari i viatge, tampoc n’ha satisfet perquè aquelles veuen, igualment, menyscabada la seva economia. El que volen és mantenir l’ estatus quo, és a dir, la gratuïtat del transport perquè consideren que és un dret consolidat pel pas del temps. 70 vehicles En aquesta primera protesta, gairebé 70 vehicles van sortir des de les urbanitzacions en marxa lenta per la N-340 i van arribar fins a les escoles on es va produir uns sorollosos tocs de clàxons, a més de provocar un gran embús; els pares volien mostrar què pot succeir en el cas que 180 vehicles surtin de les urbanitzacions cada matí per dur els seus fills a les

escoles si, finalment, no aconsegueixen que el departament d’Educació es faci enrere en aquest tema. Mònica Fernández, membre de la Comissió en defensa del Transport Escolar, volia “agrair a totes les per· sones que han participat en la pro· testa la seva presència, no només pares i mares, també veïns. A més, ens agradaria explicar al poble que si desapareix l’ajut pot passar el que ha passat aquest dilluns: que si tots els 180 nens afectats haguessin de venir al poble amb cotxe arribaria un moment que ens col·lapsarien, tant en venir com en marxar. No volem de cap manera perjudicar la gent del poble però necessitem el seu recolzament perquè quanta més gent s’afegeixi en favor de la nostra causa, més pressió podrem fer”. Recolzament governamental El govern municipal recolza que els nens i nenes de les urbanitzacions segueixen gaudint d’aquest servei. Mari Carme Martí, regidora d’Educació, ens explicava que “estem al costat dels afectats, defensant

aquest transport tal i com està ara, encara que la llei no ho contempli, només pels anys que fa que es fa. Creiem que la Generalitat hauria de fer l’excepció a la norma, tant a les urbanitzacions com a les pedanies de Tortosa, sobretot perquè ara, precisament en època de crisi, no és cap cosa bona deixar-los sense la subvenció”. Acte de protesta D’altra banda, la Comissió en Defensa del Transport Escolar té previst que aquest acte de protesta es faci de dos a tres cops per setmana. De fet, divendres de la mateixa setmana les famílies afectades de les urbanitzacions es van manifestar de nou a l’entrada de l’escola amb pancartes i xiulets per denunciar el seu malestar. El consistori, per la seva part, representat per l’alcalde Andreu Martí i la regidora d’Educació, es reuneixen el 30 de març amb la delegada d’Educació, Marian Rojas, per explicar-li un cop més la problemàtica i intentar que el transport de les urbanitzacions a les escoles segueixi essent gratuït.


Març 2009

|

pàg. 13

El Servei d’Urgències Municipal (SUM) enceta tot un seguit de cursos en formació sanitària En el primer d’aquests cursos, els 18 alumnes van aprendre a utilitzar un Desfibril.lador Extern Automàtic, (DEA), i altres maniobres necessàries en cas d’una emergència vital sobtada al carrer.

Araceli Domínguez Dissabte 14 de març es va fer per primer cop al nostre poble un curs per obtenir el títol per utilitzar un Desfibril· lador Extern Automàtic, DEA en les seves sigles. El curs, impartit pels instructors del Centre d’Estudis de la Salut a l’aula de formació de la comissaria de Policia Local va ser organitzat pel Servei d’Urgències Municipal (SUM) i va comptar amb la presència de 18 alumnes que van aprendre, a més, a fer reanimació càrdio-pulmonar bàsica i instrumentalitzada i maniobres de desobstrucció de la via aèrea en cas d’ennuegament. En acabar, es va fer un examen que els alumnes van superar amb èxit, obtenint el carnet que els acredita per fer ús del DEA. Simulacre a l’institut Tanmateix, divendres 13 de març, es va fer el segon simulacre organitzat pel SUM en un centre escolar. En aquesta ocasió va ser a l’IES Mare de Déu de la Candelera on van participar el SUM amb sis efectius, la Policia Local amb cinc, els Bombers amb cinc i el CAP amb una infermera com a receptor final dels pacients. El simulacre consistia en una explosió de la caldera que va donar com a resultat un mort i quatre ferits greus amb fractures obertes, cremades, una aturada respiratòria i intoxicats per fum. Un cop van entrar els bombers que van aconseguir apagar les flames, van donar la senyal que la zona estava segura perquè els efectius sanitaris entressin a fer el triatge

Integrants del curs per saber utilizar un desfibril·lador.

dels pacients i la seva evacuació fins a la zona de tractament on se’ls va estabilitzar i, posteriorment, es va fer la transferència a les ambulàncies que van traslladar els pacients al centre mèdic escortades per la policia. Mentrestant, els bombers van anar classe per classe per assegurar-se que no hi quedava ningú. Coordinació policial Paralel.lament, des de la central de la policia es van coordinar els cossos municipals d’emergències i es va avisar els pares de les víctimes. També es va avisar al jutge per fer l’aixecament del cadàver. Anna Gallart, regidora de Sanitat deia que “tenim un gran equip de professionals de la salut que no només tenen disponibi· litat les 24 hores del dia per atendre

les possibles emergències i urgèn· cies que poden sorgir sinó que, a més, també demostren el seu inte· rès en altres temes importants rela· cionats amb el seu treball com, per exemple, l’organització de cursos per a persones que volen ampliar la seva formació de cara a millorar en la seva feina o, simplement, poder atendre una emergència vital al car· rer. És el cas del curs per aprendre a utilitzar un desfibrilador extern au· tomàtic en el que també es va ense· nyar als assistents a fer reanimació cardiopulmonar bàsica i altres ma· niobres. A més, també van organit· zar un simulacre a l’institut perquè la gent sàpiga reaccionar en el cas que la situació proposada es pugui donar en la realitat”. Actuació Sanitària Immediata A més, en aquesta línia encetada pels tècnics del SUM pel que fa a fer arribar diferents cursos de formació sanitària a la població de l’Ametlla de Mar i les seves rodalies perquè no s’hagin de desplaçar a llocs més llunyans per fer-los, el 21 de març va començar un curs d’Actuació Sanitària Immediata que es realitza de forma intensiva durant tres dissabtes. El curs que es fa a l’Escola Nàutico Pesquera de l’Ametlla de Mar, abasta molts temes relacionats amb més emergències i finalitza el diumenge 5 d’abril amb un simulacre per avaluar els coneixements obtinguts.

Simulació de l’evaquació i atenció a un ferit.


Març 2009

| pàg. 14

Societat Cicle de conferències sobre Educació Inclusiva Aquesta activitat s’emmarca dintre del Pla de l’Entorn i compta amb ponents de prestigi que disserten sobre diferents aspectes d’aquest mètode pedagògic basat en maneres de gestionar l’aula que afavoreixen l’èxit escolar i social dels alumnes.

Araceli Domínguez El passat 24 de febrer el Dr. Ramon Flecha, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona i Doctor honoris causa per la Universitat de Timisoara, va iniciar el cicle de conferències sobre inclusió escolar i social que es duu a terme dintre del Pla Educatiu d’Entorn de l’Ametlla de Mar. El cicle està adreçat al professorat de primària i secundària dels centres del municipi i també als de la resta de centres del Baix Ebre. Mari Carme Martí, regidora d’Educació, deia que “considerem que la forma· ció dels docents és un aspecte molt important i per això des del Pla Edu· catiu de l’Entorn hem preparat un ci· cle de xerrades amb conferenciants de renom que vindran a explicar-nos les últimes tendències en matèria d’educació inclusiva”. Últimes tendències en educació El cicle de xerrades es considera necessari per fer arribar a aquest col· lectiu les últimes tendències de la comunitat científica internacional en matèria d’educació inclusiva. Aquest concepte és un enfocament educatiu basat en la valoració de la diversitat com a element enriquidor del procés

d’ensenyament i aprenentatge i afavoridor del desenvolupament humà. Però el concepte d’educació inclusiva és més ampli que no pas el d’integració perquè està relacionat amb la naturalesa mateixa de l’educació regular i de l’escola comuna. Comunitats d’aprenentatge Ramon Flecha va parlar precisament sobre l’èxit escolar i social que suposen les comunitats d’aprenentatge. Aquesta manera de treballar implica l’entorn familiar i de la població on està situat el centre educatiu, de manera que a través dels grups interactius les aules compten amb la presència de pares, mares, iaios i qualsevol altre voluntari de l’entorn. Aquestes persones s’encarreguen de grups de pocs alumnes, sempre heterogenis (de diferents nivells d’aprenentatge, diferents nacionalitats i diferents situacions socials entre d’altres diferències) que ajuden al professor en la seva tasca. Evidentment segueix sent el professor qui està al càrrec de l’aula i coordina totes les activitats. Aquesta manera de treballar té un èxit empíricament demostrat per tots aquells centres que l’estan duent a terme, no només en països estrangers, sinó que a Catalunya i a l’Estat Espanyol hi ha centres de primària i secundària que estan treballant amb aquestes i altres tècniques inclusives. Escriptora d’èxit Eva Bach, professora i escriptora d’èxit amb títols com Lo más cerca posible. Bases para una educación afectiva y sexual sana i que pertany a l’equip del programa Emocions i Desenvolupament Personal del Professorat del Departament d’Educa-

ció de la Generalitat de Catalunya va dissertar el 3 de març sobre Educació Emocional. Artur Noguerol, professor de Didàctica de la Llengua de la UAB, va parlar el 10 de març sobre La visió del nou currículum de Llengua a través de les àrees des del punt de vista de l’escola inclusiva. Jordi Garreta, doctor en Sociologia i professor de la facultat de Ciències de l’Educació a la Universitat de Lleida, va fer una ponència el 19 de març sobre La Relació escola-família i els moviments migratoris. Per últim, Juli Palou, professor de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la Universitat de Barcelona farà una ponència el 28 d’abril sobre Metodologies inclusives i llengua oral en aules plurilingües. Al cicle de xerrades hi participen 44 docents que en acabar obtindran un diploma d’assistència que suposa un mèrit afegit per al seu currículum. Tots junts L’educació inclusiva implica que tots els nens d’una comunitat aprenguin junts independentment de les seves condicions personals, socials o culturals, inclosos els que presenten una discapacitat. Es tracta d’una escola que no posa requisits d’entrada ni mecanismes de selecció o discriminació per fer realment efectius els drets a l’educació, a la igualtat d’oportunitats i a la participació. En l’escola inclusiva tots els alumnes es beneficien d’un ensenyament adaptat a les seves necessitats i no només els que presenten necessitats educatives especials. En definitiva, fomenta una manera d’educar basada en estratègies i maneres de gestionar l’aula que afavoreixen l’èxit escolar i social de tots els alumnes sense excepció.


Març 2009

|

pàg. 15

Treball posa a l’abast de les empreses del poble la guia d’ajuts a la contractació de persones amb discapacitat La Regidoria de Treball té al seu abast la Guia per a la contractació de per· sones amb discapacitat, editada per contribuir al coneixement dels avantatges socials, econòmics i productius que comporta el treball de les persones amb discapacitat dins de les organitzacions. Concretament, la Guia recull les bonificacions i incentius econòmics existents per a la contractació laboral de les persones amb discapacitat, Així com altres mesures de suport a aquesta inserció laboral a l’ocupació autònoma en el món cooperatiu. Aquesta guia és de caràcter divulgatiu i va dirigida a les empreses, les administracions públiques, les entitats que incideixen en l’àmbit de la discapacitat i la societat en el seu conjunt, perquè

sigui una eina potenciadora de ponts de diàleg i col·laboració entre empresa i societat i per contribuir a fomentar noves cultures empresarials. En la línia d’altres publicacions impulsades pel Departament, la Guia d’ajuts per a la contractació de per· sones amb discapacitat és un instrument més per contribuir a la igualtat d’oportunitats de les persones i col· lectius i a la millora de les relacions laborals al nostre país. Millorar la situació de l’ocupació de les persones amb discapacitat té un efecte positiu per a questes, per a l’empresariat i per al conjunt de la societat. Si les empreses del nostre poble volen adquirir aquesta Guia poden passar pel Telecentre on se’n facilitaran una còpia.

Instal·lacions de la borsa de treball al telecentre.

ASEMAR treu les “Botigues al carrer” 15 comerços van posar els taulells amb els seus productes a la Plaça Nova.

El passat dissabte 7 de març, ASEMAR va dur a terme una iniciativa innovadora al nostre poble. Tot i el vent que va deslluir una mica la diada, 15 comerços de la nostra localitat van organitzar un petit mercat a la Plaça Nova, que ens va recordar temps passats quan aquesta plaça era la seu d’acollida del mercat municipal setmanal. A les diferents parades s’hi va poder trobar pràcticament de tot: Productes artesans, com els dolços de la Pastisseria Lourdes, i els embotits de Cal Murciano. Degustacions típiques a càrrec de l’Hotel del Port. Liquidació d’estocs de fora temporada en calçat i equipament esportiu d’Esports Àlex i Casa Cisquillo, llenceria de Martina Íntima, i roba i complements de PaDesprés d’aquesta primera experiència, els comerciants ja pensen en repetir la pròxima temporada.

rís Pastó i Casa Ballesteros. Grans descomptes en els productes de joieria i rellotgeria de Temps i Disseny, així com oportunitats en joguines, articles per a la llar i electrònica de Casa Consarnau, Tris Tras Toys, Cifec Serafí, Expert Serafí, Nàcar i La Petita Botiga. Amb la sortida de les “Botigues al Carrer”, ASEMAR ha aconseguit un cop més apropar els comerços als seus clients oferint-los ofertes i oportunitats que han estat molt ben rebudes per les butxaques del nostre poble. Tant els assistents com els organitzadors, estan d’acord que la iniciativa ha superat de llarg les expectatives i ja s’està parlant d’organitzar una segona edició per a després de la campanya d’estiu.


Març 2009

| pàg. 16

Societat La Policia Local enxampa al port quatre persones que robaven motors de barca Els detinguts robaven motors fora borda valorats en uns 3000 euros per vendre’ls després en el mercat negre.

Els lladres van intentar emportar-se els motors d’alguns d’aquests bots.

Dilluns 16 de març, cap a les vuit de la tarda, la Policia Local va rebre una trucada d’un ciutadà informant-los que havia quatre individus que estaven manipulant els motors d’algunes barques al port de l’Ametlla de Mar. En ser un número elevat de sospitosos, alguns d’ells possiblement me-

Més de 150 dones celebraren el Dia Internacional de la Dona Treballadora

El berenar popular fou organitzat per l’Associació de Dones Endavant.

Francesc Callau La celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora a l’Ametlla de Mar va tenir l’acte central en el berenar popular que va organitzar l’Associació de Dones Endavant. Aquest acte, que va tenir lloc el dia 7 de març, és ja un clàssic en el programa d’activitats que organitza aquesta entitat, i serveix perquè les dones associades puguin gaudir d’un dia de germanor, cosa que segons la presidenta, Cinta Garcia, val també per atreure noves sòcies a l’entitat. Cinta Garcia, “hi ha moltes dones que sempre volen venir a la festa i es volen integrar. Senten dir que ens ho passem molt bé i clar, nosaltres aprofitem aquest dia per fer noves abonades. Així poden venir a la festa i de passada s’associen, ja que per a les sòcies la festa és gratuïta”. L’activitat fou gratuïta per a totes les sòcies i va constar d’un berenar popular en el transcurs del qual hi va haver sortejos de diferents regals, la participació d’una representació de Poetes de l’Ebre i una sessió de ball amenitzada per Sebastià. L’acte tingué lloc a la Sala de la Societat Cultural i van participar més de 150 dones, les quals també es van endur un obsequi commemoratiu de la jornada.

La Regidoria de Governació comunica a tots els propietaris de ciclomotors, tractors i remolcs agrícoles que hagin de passar la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) que es poden passar a apuntar per l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de la planta baixa de l’Ajuntament. La ITV tindrà lloc el dia 20 d’abril de 9 a 13.00 hores del matí al Polígon Industrial de L’Ametlla de Mar, davant de la comissaria de la Policia Local.

nors d’edat, es va donar avís a Mossos d’Esquadra, amb competència en el cas, a més, en virtut del conveni de col·laboració que hi ha amb la Policia Local. En arribar Mossos, els subjectes havien estat retinguts per un policia fora de servei que precisament té una barca atracada al lloc dels fets i un altre ciutadà de La Cala. En el moment de la retenció se’ls va enxampar amb un motor ja desmuntat i amb diferents estris per poder fer aquest desmuntatge. Temptativa de robatori amb força Els quatre individus, de nacionalitat romanesa i lloc de residència

desconegut excepte Eugen Mihai P., que està domiciliat a Madrid són Stefa-Alexandru V, Cristina Z i Virag AA. Després de passar a disposició judicial, dimecres 18 de març, es van presentar davant del jutge que els va sotmetre a un judici ràpid per un delicte de temptativa de robatori amb força. Es pensa que els detinguts formen part d’una banda itinerant que es dedica a robar motors fora borda per diferents poblacions costaneres. Aquest tipus de motors tenen un valor d’entre 2.500 i 3.000 euros cadascun i en el mercat negre es podrien vendre per uns 1.000 euros.

Imputat per circular a 240 km/h per l’AP-7 a l’Ametlla de Mar

El turisme doblava la velocitat permesa en aquesta via. Un control de velocitat va enxampar el 10 de març a la tarda un vehicle circulant a 240 km/h a l’autopista AP-7, a l’altura de l’Ametlla de Mar. Un radar de l’Àrea Regional de Trànsit de les Terres de l’Ebre, situat al pk 291, va detectar el vehicle poc abans de les 4 de la tarda, doblant la velocitat permesa en aquest tram de l’autopista AP-7. Un cop el vehicle va arribar al peatge troncal de l’Hospitalet de l’Infant,

una patrulla del sector de trànsit de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra de la comissaria de Tortosa va aturar el vehicle per notificar la infracció. El conductor, José C.C, veí de Maçanet de la Selva de 38 anys, va quedar imputat en un delicte contra la seguretat viària per velocitat penalment punible. Cal recordar que es considera delicte circular a una velocitat de més de 80 km/h a la permesa per la via per la qual se circula.

Societat Cultural Esportiva i Recreativa L’Ametlla de Mar

NOTA INFORMATIVA El passat mes de febrer de l’any en curs es van posar al cobrament les quotes anuals de socis corresponent al 2009, per la qual cosa es recorda a tots els nostres associats l’obligació d’estar al corrent del pagament d’aquestes quotes. Per tal de complir aquesta norma estatutària es pot passar per les nostres oficines tots els dilluns i dimecres ( excepte festius ) des de les 18.00 fins a les 20.00 hores i així normalitzar els rebuts pendents. L’incompliment d’aquesta norma estatutària fa perdre la titularitat de soci. La data de termini per fer efectiva aquesta gestió serà fins el proper dimecres 22 d’abril de 2009. Al mateix temps, també es recorda i es prega la necessitat de presentar el corresponent carnet de soci a l’hora d’adquirir el tiquet d’entrada per a qualsevol de les activitats que les diferentes seccions de l’entitat duguin a terme ( cinema, ball, teatre, futbol, entre d’altres...). La finalitat d’aquest requisit no és altra que el fer respectar els drets dels nostres associats evitant així situacions anòmales que resulten desagradables per a tots. El Consell Directiu agraeix la vostra col·laboració i comprensió. L’Ametlla de Mar, 5 de març de 2009


Març 2009

|

pàg. 17

Pesca Es constitueix a Amposta la Junta Directiva del Grup d’Acció Local de Pesca Aquest organisme, composat per entitats públiques i privades del Baix Ebre i el Montsià, té com a eix prioritari d’actuació el desenvolupament sostenible de les zones de pesca que hi formen part.

Araceli Domínguez Dijous 19 de març es va constituir a Amposta la junta directiva del Grup d’Acció Local de Pesca (GALP) que presideix el president del Consell Comarcal del Baix Ebre i alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, i que està composat per 10 membres, cinc de l’àmbit públic (ajuntaments de Deltebre, La Ràpita i l’Ampolla i els consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià) i cinc de l’àmbit privat (les confraries de pescadors de La Ràpita i l’Ametlla, la Cambra de Comerç de Tortosa, l’Associació de Turisme

Rural i la Federació de Mariscadors de les Terres de l’Ebre). El nou organisme té com a eix prioritari d’actuació el desenvolupament sostenible de les zones de pesca en el marc del Programa Operatiu del Fons Europeu de la Pesca (FEP) durant el període comprès entre els anys 2009 i 2013 i compta amb un pressupost de 3 milions d’euros. Andreu Martí, president de la Junta Directiva del GALP, explicava que “estem treballant ja en diferents projectes en previsió d’aquesta ordre que va sortir pu· blicada el 15 de desembre als set municipis implicats en el GALP. Tots set tenen un fort vincle amb el món de la pesca”. Els municipis en concret als que fa referència Martí són, al Baix Ebre, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i Deltebre, i, al Montsià, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja i Alcanar. Millor qualitat de vida Així el GALP pretén donar suport al desenvolupament sostenible i a la millora de la qualitat de vida en el marc d’una estratègia global dirigida a acompanyar els objectius de la política pesquera comuna tenint present, en particular, els seus efectes soci-

oeconòmics. Entre les actuacions concretes que es deriven d’aquests objectius es troba la reestructuració i reorientació de les activitats econòmiques a través, per exemple, de la promoció del turisme ecològic; contribuir a la diversificació d’activitats a través de la creació de llocs de treball fora del sector pesquer per als pescadors; millorar l’explotació comercial dels productes del mar i l’aqüicultura; promoure la instal·lació de petites pesqueries i activitats relacionades amb el sector turístic en petites i mitjanes explotacions; afavorir les activitats que tinguin per objecte la protecció del medi marí, lacunar i costaner; establir mesures que contribueixin a la recuperació del potencial de producció del sector pesquer i aqüícola afectat per catàstrofes naturals o industrials; facilitar la cooperació interregional i transnacional entre els interessats de les zones pesqueres costaneres principalment mitjançant la instal·lació de xarxes de col·laboració; i afavorir l’adquisició de les competències i habilitats que calguin relacionades amb l’aplicació d’estratègies de desenvolupament local sostenible en les zones implicades en aquest pla d’acció.

Els GALP impulsarà projectes públic i privats relacionats amb la pesca i el turisme.


Març 2009

| pàg. 18

Pesca El subministrament de gasoil amb bótes estalvia 40.000 euros a les barques caleres Aquesta iniciativa es duu a terme des d’octubre i es fa seguint el model d’altres confraries de Tarragona.

Araceli Domínguez Des del passat mes d’octubre, les barques de l’Ametlla de Mar s’abasteixen mitjançant bótes que els subministra l’empresa Prats Oil diàriament, prèvia comanda de la Confraria de Pescadors que s’encarrega de fer la gestió pel que fa a les necessitats dels pescadors. “Aquesta iniciativa va sorgir de for· ma conjunta entre diferents con· fraries, com a manera de fer front als preus desmesurats del gasoil, perquè l’estalvi és de 10 pessetes el litre respecte al subministrament a l’assortidor del port que gestiona Repsol. Encara que no sigui una gran quantitat, si tenim em compte que les barques de La Cala consu· meixen 4 milions de litres a l’any, tenim la gens menyspreable xifra d’un 40 milions de pessetes anuals d’estalvi o, el que és el mateix, uns 250.000 euros”, explica Josep Tomàs Margalef, president de la Confraria de Pescadors.

Les barques del port de La Cala es beneficien d’una mesura que pretén rentabilitzar millor l’esforç del sector pesquer.

600 euros per càrrega L’estalvi el noten, sobretot, les barques d’arrossegament més grans que poden estalviar fins a 600 euros en una sola càrrega. El subministrament amb aquest sistema és diari i la comanda, que es fa el dia anterior, pot anar de 25.000 a 50.000 euros, depèn de l’època. Ara, per exemple, el consum ha augmentat perquè les llums ja

han sortit a la mar després de la veda encara que degut a les últimes vedes no han pogut fer gaire cosa. Per poder optar per aquest sistema de subministrament, la confraria de Pescadors va haver de sol·licitar l’autorització de l’Autoritat Portuària que va donar el seu vistiplau atenent que l’entrada de bótes al port complia totes les garanties.

Espècie curiosa de tauró El passat dia 19 de març, l’Àlex Sancho (del Ranegat) va agafar accidentalment una espècie de tauró bentònica molt curiosa. És una espècie d’aigües fredes, temperades i càlides (entre 50-750 m). S’alimenta d’invertebrats de fondària, petits peixos i postes de diversos animals. Per la referència del mòbil podeu veure que feia entre uns 45-50 cm, pel que es pot deduir, si no ho ha fet ja, deu estar a punt de madurar sexualment. Per la foto, el desenvolupament del pterigopodis encara és molt poc evident. La talla màxima és d’1,5 mts, i neixen amb uns 25 cm. Són ovovivípars (màxim nou fetus per camada). És de l’Ordre dels Esqualiformes, Família Dalatiidae.


Març 2009

|

pàg. 19

Medi Ambient La CN Vandellòs II comença la 16a parada per recàrrega amb un nou sistema de refrigeració Entre les principals activitats programades està la posada en servei del nou sistema de refrigeració (EJ) i el Weld Overlay.

La planta nuclear aprofita la recàrrega per introduir-hi millores.

Associació Nuclear Ascó-Vandellós II, A.I.E 15 de març de 2009. La central nuclear Vandellòs II es va desconnectar de la xarxa elèctricael 14 de març a les 00.00 hores per iniciar la 16a parada per recàrrega de combustible i tasques de manteniment a la planta, que donarà pas a un nou cicle d’operació de 18 mesos. Durant la parada estan programades més de 6.000 ordres de treball entre les quals, a més del canvi de combustible, les més signifi catives són les que es corresponen amb el nou sistema de refrigeració o la realització del Weld Overlay (recobriment de protecció mitjançant soldadura) a les toveres del pressionador. Durant l’execució d’aquests treballs està prevista la participació d’uns 1.776 professionals de 53 empreses, la majoria d’elles ubicades a l’àrea d’infl uència de la central. La despesa associada a la parada per recàrrega de CN Vandellòs II s’estima en uns 28 milions d’euros. La inversió prevista para aquest any 2009 a CN Vandellòs II és de 95 milions d’euros. L’any passat la inversió en aquesta planta va ser de 76 milions d’euros, pel que es manté la línea dels últims anys d’inversions importants amb l’objectiu de mantenir la instal·lació en les millors condicions tècniques. El volum d’ordres de treball i increment de professionals derivat de la parada de la central requereix d’una important tasca prèvia de planifi cació i coordinación desenvolupada amb molta antelació i que resulta de gran importància per assolir els

objectius de seguretat i qualitat dels treballs. Tots els professionals que se sumen al personal habitual de la instal·lació reben una formació preliminar que es determina segons les tasques que han de desenvolupar a la planta. Els treballadors de les empreses col·laboradores que participen en la parada han de certifi car que han realitzat formació en prevenció i riscos laborals, així com formació específi ca relacionada amb els treballs a desenvolupar. Una vegada certifi cada la realització d’ambdós cursos, la unitat de Formació de Vandellòs II imparteix cursos generals directament relacionats amb l’emplaçament com el Pla d’Emergència, Cultura de Seguretat, Prevenció i Riscos Laborals, Recursos Humans, etc. Els professionals que realitzaran treballs en zona controlada es formen també en Protecció Radiològica. Les especialitats com Manteniment Mecànic, Elèctric i Instrumentació realitzen un curs específic sobre els procediments propis de l’emplaçament relacionats amb les tasques del seu lloc de treball. De les més de 6.000 ordres de treball previstes, un 80% són de manteniment preventiu i inspeccions, un 8% es correspon a manteniment correctiu, un 9% fa referència a treballs auxiliars i el 3% restant es correspon a millores a la planta. De totes elles, 60 es corresponen a modifi cacions de disseny per a la millora de la instal·lació.

La parada de recàrrega té com a un dels seus objectius proveir al nucli de nou combustible per operar la central durant un nou cicle. En aquesta parada es canviaran 68 dels 157 elements de combustible que confi guren el nucli del rector de Vandellòs II. Entre els treballs més importants previstos en aquesta recàrrega, té especial rellevància la fi nalització del muntatge, posada en marxa i proves funcionals i d’operabilitat del nou sistema EJ. El sistema EJ és un nou sistema de refrigeración de seguretat d’equips essencials independent del mar. En l’EJ, totes les canonades, que són d’acer, són accessibles i inspeccionables. Aquesta modifi cació de disseny ha signifi cat una inversió de 130 milions d’euros. 80 persones han treballat a la enginyeria del sistema EJ i diversos centenars a les diferents fases. Està previst que gairebé 400 persones treballin en l’EJ durant aquesta recàrrega. En total, s’han instal•lat 7 km. de canonada i s’han construït 700 m. de galeria soterrada. Destaca també com a treball rellevant d’aquesta recàrrega el recobriment de protecció de les soldadures del pressionador, el denominat Weld Overlay, que ja s’ha efectuat als dos grups de CN Ascó. Ascó I va ser de fet la primera central europea a realitzar aquesta operació a la recàrrega del 2007. El Weld Overlay és una tasca anticipativa basada en l’experiència operativa aliena.


?

Març 2009

| pàg. 20

Entrevista Maria Àngels Benedicto i Esclarín

Va ser secretària de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar des de l’any 1985 a l’any 1995, en l’època en què era alcalde Pere Margalef. Ha plogut molt des de llavors i ara ella encara que viu a l’Ametlla exerceix com a secretària a l’ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Primer de tot, vas venir a viure a l’Ametlla perquè vas obtenir la plaça de secretària de l’ajuntament. Vaig estudiar dret a Saragossa i després vaig fer oposicions a Madrid per a ser secretària d’ajuntament. Jo vaig néixer a Reus,encara que la meva família vivia a Saragossa, i em feia il·lusió venir a treballar a Catalunya. Vaig veure que hi havia tres pobles catalans en els que estava vacant la plaça de secretari, Flix, Mont-roig i l’Ametlla. Un cap de setmana vaig fer un recorregut per la zona, inclosa l’Ametlla i em va encantar. A més,

vaig concertar una visita amb l’alcalde Pere Margalef per tantejar la situació. Vam tenir l’entrevista un dissabte al matí, amb ell i uns quants regidors més, Joan Samarra entre ells. Els vaig explicar que volia demanar la plaça de secretària a l’Ametlla i els vaig preguntar si tenien cap inconvenient, més que res perquè no parlava català ni l’entenia. Em van dir que no hi havia cap problema. En sortir les vacants em van concedir els tres llocs però com que d’alguna manera jo ja m’havia compromès de paraula per venir aquí, vaig fer-ho. Això va ser l’any 1985, ara fa 24 anys.

Et va costar molt adaptar-te al poble pel fet de venir de la ciutat, pel tema de l’idioma i els costums o et vas integrar de seguida? Venia de Madrid i el canvi era radical. Però em va agradar la platja, el poble típic de pescadors... El menjar, molt diferent del de l’interior... Tothom em va rebre amb els braços oberts. Vaig conèixer gent que m’ajudaven amb l’idioma i a integrar-me. De fet, vaig fer amics de seguida, gent d’aquí, perquè no era la típica funcionària que el cap de setmana marxava fora. Però fins quatre anys després no vaig començar a parlar en català. Mai em van forçar. Va ser una cosa progressiva. De fet, a títol anecdòtic, anava sempre als plens amb una gravadora perquè no entenia el català i no era qüestió que els regidors parlessin en castellà. Després me’ls traduïen.

Com van ser els inicis de la teva feina a l’ajuntament?

Maria Àngels Benedicto.

Va ser una mica difícil perquè, tot i que ja havia hagut una secretària a l’ajuntament, el fet que fos una dona i jove amb un càrrec important en un poble, encara sobtava en aquella època. Tothom s’imagina al secretari amb bigot i corbata. Jo només tenia 25 anys. Suposo que els regidors tenien certa desconfiança respecte a

la meva capacitat de treball. A la llarga, quan ets dona, has de demostrar que saps tant o més que un home. Un home això no ho ha de demostrar tant.

Un cop superada la primera impressió idíl·lica sobre un bonic poble de pescadors, què et vas trobar realment? Em vaig trobar amb un municipi que començava, no té res a veure el municipi de l’època en què jo vaig arribar al que tenim ara. Hi havia moltes mancances. Encara no hi havia institut, ni poliesportiu, ni mercat, etc. Tampoc CAP. Era un municipi molt petit a nivell de competències. També trobava a faltar qüestions d’oci: teatres, cinemes, concerts... Avui dia encara tenim mancances d’aquest tipus, tot i que anem millorant. Però la qualitat de vida és molt millor aquí. No té res a veure.

Què et va agradar més i què menys. El que més em va agradar va ser l’amabilitat de la gent i el que menys, que vaig trobar gent molt visceral, amb molt de temperament. Gent que en una taula d’un ajuntament donava cops de puny... Crec que la gent parlant s’entén més. Hi havia regidors que, amb tots els respectes, no estaven acostumats a negociar. Eren molt viscerals. Em va cridar l’atenció. Però en contraposició vaig tenir uns companys de feina extraordinaris com per exemple, la Moliné, el Víctor, la Nolla, la Carina, Coco, Josep Pallarés, Pitecto, Jaume, Guillem, etc. dels quals no només tinc un bon record sinó que puc dir que els considero a l’actualitat amics meus.

I, finalment, vas arrelar aquí. La idea quan vaig venir no era de quedar-me... No ho sabia. Depenia de si encaixava a l’ajuntament i al poble o no. Podia marxar a un altre


Març 2009

municipi. Podia enyorar-me. No tenia una idea preconcebuda. Vaig dir a veure què passa... I, finalment em vaig enamorar d’un calero. Em vaig casar. I vaig tenir la meva filla.

Com era llavors la casa consistorial? L’ajuntament quan jo vaig treballar era molt més familiar. Hi havia poca gent. I a l’hora de treballar era bastant agradable. Ens coneixíem i tots sabíem els nostres defectes i virtuts. Tot i això també hi havia problemes. Va haver temporades molt complicades, no es penseu.

Quins fets destacables recordes de la història local. Recordo agradablement la Festa del Centenari del poble. També recordo el referèndum que es va fer sobre els diners del cànon d’emmagatzemament de residus nuclears i tota la problemàtica nuclear en general. No podem oblidar que a l’any 1989 es va produir l’accident a Vandellòs I que va repercutir, òbviament, en la societat calera i en el municipi. També la moció de censura a Joan Font. Va ser un moment molt complicat en la vida calera. Van haver dos o tres anys que van ser conflictius perquè en la pròpia societat calera hi havia moltes dificultats

Quants anys vas estar al nostre ajuntament i per què vas canviar a Hospitalet de l’Infant? Vaig estar 10 anys. Després vaig agafar la plaça de secretària de Vandellòs-Hospitalet. Vaig estar un temps portant els dos municipis. Què va passar? En aquell moment, amb el meu marit en l’actualitat, van decidir casar-nos i era literalment impossible portar els dos municipis perquè havia de passar tot el dia fora de casa. Em casava amb una persona del poble i vaig pensar que això en certa mesura em faria perdre una mica la independència en el sentit que em trobaria amb gent del poble que coneixia al meu marit, al meu sogre etc. i que s’atreviria més a preguntar-me temes de feina, fins i tot fora d’ella i això me faria pedre la neutralitat i la imparcialitat. Crec que no em vaig equivocar.

Ha canviat molt l’administració local des de llavors? Des que vaig començar no té res a veure a ara. Primer, pel volum de

treball. Fa 24 anys no n’hi havia tant. Evidentment, els mitjans que teníem llavors eren rudimentaris. Ho fèiem tot manualment o amb màquina d’escriure. Era molt pesat. Encara que tenies menys treball, perdies més temps. Ara tampoc tens temps perquè portes molts expedients de diferents àrees i àmbits i tots són diferents. S’ha complicat molt la feina. La legislació és molt especialitzada Hi ha més requisits administratius i molta més burocràcia per a tot. Abans tampoc hi havia tants serveis. Ara n’hi ha més però la societat continua exigint. I els hem de donar perquè som l’administració més propera al ciutadà. També és veritat que aquella època tenia coses bones com, per exemple, que la gent s’atrevia més a venir a l’ajuntament, a parlar amb l’alcalde o amb el secretari. Ara la gent és més reticent. Si va a l’ajuntament ho fa perquè necessita papers o documents. La part humana és tenia més en compte. Suposo que també per falta de temps per a tothom.

Això vol dir que l’ajuntament cada cop té més pes. Cada cop tenen més competències i per dur-les a terme, l’ajuntament s’ha de dotar de recursos humans i de mitjans. Generalment, hi ha moltes competències que es donen als ajuntaments sense que hi hagi una contrapartida econòmica. Això és un problema. I què passa quan l’ajuntament ha d’assumir-ho per imperatiu legal i perquè vol donar més serveis als seus ciutadans? Com ho fa? Doncs hi ha un instrument que es diu pressupost i vas retallant o intentant buscar finançament per fer front a les demandes.

Com afecta la crisi als ajuntaments? L’ajuntament fa de mediador en la mesura que pot per pal·liar la situació. Hi ha una sèrie de mesures com el decret Zapatero que es diu vulgarment que són una sèrie d’obres que el govern estatal; està finançat i que s’han donat a tots els municipis. Els ajuntaments en aquest sentit fomenten l’obra pública i la contractació de proveïdors locals i els facilita el cobrament del material de construcció. Suposo que a tots els municipis és el que estan fent, encara que pel tema de contractació de treballadors en atur hem de pensar que un ajunta-

|

pàg. 21

ment no és una ONG. Els alcaldes, ara per ara, estan rebent molta gent perquè els contractin però, evidentment, tenen les seves limitacions, no poden contractar a tothom encara que volguessin perquè no hi hauria pressupost suficient per fer-ho.

Què em diu de les maneres de fer política i dels polítics? Perquè suposo que no és el mateix ferla política amb una democràcia emergent que en l’actualitat. Els polítics ara estan més preparats. Abans la majoria, amb tots els meus respectes, que no tenien estudis. Tot i que eren més innocents i els podies portar millor, eren més autoritaris. Ara són més diplomàtics. Potser que pensin les coses però no les diuen. Han après. Tenen una preparació, s’hi dediquen més. També per la complexitat dels temes que hi tracten. A més, hi ha un sentiment més d’equip. Abans la figura de l’alcalde era la que tenia tot el protagonisme. En l’actualitat els temes s’han especialitzat i els porta el regidor de torn. Potser intervé l’alcalde en l’últim moment. Abans la gent es pensava que si parlaven amb l’alcalde se solucionava tot. Ara ja veuen que si parlen amb altres persones els problemes també es poden resoldre. Pel que fa a l’Ametlla, sempre ha estat políticament un municipi molt conflictiu. Vaig aprendre molt durant els 10 anys que vaig estar com a secretària a La Cala però vaig patir. Hi havia molts assumptes personals entre els polítics i això cremava i repercutia a diferents nivells. De fet, molts assumptes s’acabaven dirimint als jutjats en comptes de negociarse sobre la taula. I això no és gens agradable. Ara no puc dir res perquè jo ja no hi sóc però crec que algunes coses no han canviat tant.

Quina és la feina del secretari? De vegades se li posa molta càrrega al damunt. Malgrat tot, les dues funcions genèriques del secretari són donar fe de cada actuació municipal i assessora, la qual cosa és preceptiva però no vinculant. Però el polític fa segons el seu criteri i, de vegades, posa pressió al secretari perquè infor-

?

mi del que ell vol. En això també ha hagut una evolució considerable. No és el mateix que fa 25 anys. Ara, per sort, tenim més informació. Això significa que qualsevol actuació te l’has de mirar amb lupa perquè pot comportar responsabilitats. En aquests casos, depèn de cadascú, de com sigui. S’ha d’intentar sortir airós de la millor manera possible. El que el secretari no farà, suposo, és jugar-se el seu lloc de treball per molt que li pressioni el polític perquè el nomenament del secretari depèn del ministeri d’Administracions Públiques. Sinó, hauria d’empassar-se més coses. El normal és negar-te davant les pressions.

Ha vist canvis en el poble i en els caleros durant aquests anys? El poble ha evolucionat positivament. Es van fent coses. Es van donant serveis. Tot i que tampoc voldríem grans canvis. Ens agrada aquesta idiosincràsia de la Cala, la seva tipicitat, el caliu de poble. Per això és un perill quan ve molta gent de fora, quan les urbanitzacions van creixent... No es tracta de ser una societat tancada però hem de reconèixer que La Cala té el seu encant així, com és. De moment, encara està bé. Pel que fa a la gent, crec que tenim més coneixement, més cultura... sobretot entre la gent jove es nota. Un noi de 24 anys d’ara al de quan jo vaig arribar no té res a veure. En aquella època un noi de 24 anys només tenia una opció, que era anar a la mar. Ara no. Tenir més opcions fa que la gent canviï, que es torni més oberta.

Doncs moltes gràcies Maria Àngels per oferir-nos la teva visió de La Cala i felicitats per haver trobat el teu lloc entre nosaltres.


Març 2009

| pàg. 22

Cultura i espectacles

La rua del dissabte va acabar, com sempre, amb gresca a la Plaça Nova.

Comparsa dels Víkings.

L’Ametlla de Mar acomiada el Carnaval amb l’entrega de premis a les millors disfresses El jurat, l’orquestra Firmament, no va tenir una fàcil elecció perquè els concursants havien fet un gran esforç per ser els més originals i creatius.

Integrants de la carrossa guanyadora “Anys 20”.

Araceli Domínguez Diumenge 21 de febrer a la tarda es va acomiadar el Carnaval amb l’entrega de premis a les millors disfresses al poliesportiu Galetet de l’Ametlla de Mar abarrotat de veïns que no es van voler perdre la festa. Va ser la traca final d’un cap de setmana marcat per l’alta participació de menuts i grans, disfressats o no disfressats, a totes les rues que al ritme de la música de la banda municipal i de xaranga i envoltades de colors i confetti van desfilar per la vila. La regidora de Festes,

Teresa Callau, va fer “una valoració positiva del Carnaval en què, mal· grat el fred, no feia vent, i tot va sortit rodat. Les disfresses eren totes de qualitat encara que no hi havia un número exagerat de participants. Creiem que, en aquest sentit, potser s’ha notat la crisi”. Tres dies de gresca Tot va començar la tarda de divendres amb la rua dels oficis protagonitzada pels nens i els mestres de l’escola Sant Jordi. Van veure bussos, pescadors, cuiners, criades, policies, bombers, jutges, dones de la neteja... tots plegats molt ben acompanyats pels dàlmates de la Xerinola, seguits de ben a prop per les educadores i

La batucada va posar el ritme i la música.

mares que feien de Cruelles de Ville. Dissabte, va ser l’explosió del Carnaval. A la tarda, tothom va participar a la rua, disfressats i no disfressats, seguint a les carrosses i comparses fins a la plaça Nova on va concloure la rua amb un ball final. A la nit i fins a la matinada, el jurat, composat pels membres de l’orquestra Firmament que amenitzava la vetllada, va tenir temps d’observar tots els concursants i fer la seva deliberació en la que, a banda de l’originalitat i el treball dels grups, es valorava també altres aspectes com la coreografia. Relació dels premiats Així, els premiats en categoria infantil van ser els següents: 30 euros per


Març 2009

|

pàg. 23

a la disfressa individual”pallasso enano”; 40 euros per la disfressa en parella, la “ninyera”, 50 euros per a la disfressa en grup, “els picapiedra”; i 100 euros per a la disfressa en comparsa, “Mago de Oz”. Pel que fa als premis en categoria sènior van ser els següents: premi de 75 euros per a la disfressa individual, “La deessa d’Egipte”, disfressa en parella, 125 euros per als “Enanitos”, 180 euros per a la disfressa en grup “Bob Esponja”, i disfressa en comparsa “La perla Negra”, 250 euros. I , per últim, la carrossa guanyadora amb un premi de 265 euros va ser la “d’Anys 20”. Val a dir que enguany totes les carrosses participants a la rua tenien un premi de 60 euros.

A sobre, la rua infantil va fer la festa final al pati del CEIP. A sobre a la dreta, El Futbolín, una de les comparses més simpàtiques. A la dreta, una de les classes de P5 va escollir els bombers com a tema de disfressa.

Èxit de participació al Carnaval per a la gent gran En total, va haverhi 25 disfresses de molta qualitat que van desfilar per alegria de tots els presents que van xalar d’allò més.

Els avis també van posar la seva imaginació a disposició del Carnestoltes.

Araceli Domínguez 125 persones van assistir al Carnaval per a la gent gran que va tenir lloc diumenge 1 de març al casal d’avis de la nostra població. Un èxit total que va fer que el casal es quedés petit per als assistents. Malgrat tot, només van haver-hi 25 disfresses, però de gran qualitat, que van fer la pertinent desfilada per alegria dels presents. En definitiva, tothom va viure una autèntica jornada de germanor que es repetirà en edicions posteriors. Teresa Callau, regidora de Benestar Social, estava “molt contenta perquè ve· iem que al casal, cada dia, hi ha més gent. No només el cap de setmana sinó també els dies de cada dia. Des del meu càrrec estic molt orgu· llosa de com respon la gent gran del nostre poble a les activitats que pre·

La Regidora de Festes durant l’entrega de premis a les disfresses.

parem per a ells. Ells se n’adonen que ho fem per alegrar-los la vida en la mida de les nostres possibi· litats i saben que estem oberts als seus suggeriments per fer-los que se sentin encara més a gust., que volem ajudar-los i aconsellar-los. No podem fer menys, sobretot tenint en compte que la gran majoria de la nostra gent gran cobra una pensió ridícula que no es pot allargar per fer despeses en oci. I aquí és on volem arribar nosaltres”. Fer-los partícips D’aquesta manera també es vol aconseguir que la gent gran, de cara a futurs carnavals, deixen enrere els seu prejudicis i participin de la gresca a les diferents rues que desfilen pel poble. I també és una manera de rebre el bon temps amb bona cara i

d’una forma divertida i que la gent gran de la vila més reticent a sortir, s’animi i conegui les diferents activitats que es fan per a ells al casal. En principi, diumenge era com un altre diumenge qualsevol. És a dir, hi havia les activitats habituals, dinar i ball, però en comptes d’anar mudats de diumenge, els avis van anar disfressats i el ball, com no podia ser d’una altra manera, va ser de disfresses, encara que els que no van voler ficar-se la disfressa, per suposat, no tenien cap obligació i podien participar-hi igualment. A mitja part del ball hi va haver un berenar especial regat amb una copeta de cava. Els premis eren en categoria individual. El primer premi, 8 tiquets de menjador al casal; el segon, quatre i el tercer, dos. Així es podia compartir el premi en colla o en parella.


Març 2009

| pàg. 24

Cultura i espectacles 5a Mostra de Teatre La Cala de l’Ametlla Cinc representacions teatrals ocupen els dissabtes de març i abril a càrrec de grups amateurs de les Terres de l‘Ebre

Francesc Callau El dia 14 de març començà a l’Ametlla de Mar la 5a Mostra de Teatre La Cala de l’Ametlla, la qual s’allargarà tots els dissabtes durant els mesos de març i abril, salvant el període de Setmana Santa. Amb aquesta mostra de teatre, la Regidoria de Cultura de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar pretén arrelar encara més el teatre a la nostra població i enriquir cada setmana de la mostra als espectadors amb les obres que es representaran pels diferents grups de teatre convidats i , d’aquesta manera, ampliar el ventall cultural de La Cala. La primera de les representacions va anar a càrrec del Grup de Teatre de Móra d’Ebre amb l’obra: Arsènic i puntes de coixí, del Grup de Teatre de Móra d’Ebre. A partir d’aquí, la mostra continuà el dia 21 de març amb: La nit del Lloro, del grup teatral Tempo Teatre de Sant Jaume d’Enveja; la següent obra es portà a terme el dia 28 de març amb l’obra El Papà de Romeo i Julieta del Grup Escènic Euterpe de Jesús - Tortosa i, ja passant al mes d’abril, tindrem els dies 4 i 5 l’obra: El conte d’àngels i dimonis, del grup infantil del Grup Escènic de la SCER i tancarà la 5a Mostra de Teatre el dia 18 d’abril, l’obra L’home, la

L’home, la bèstia i la virtut serà l’obra que clourà l’edició d’aquest any.

bèstia i la virtut, representat del Grup Escènic de la SCER de l’Ametlla de Mar, que va ser l’obra representada el passat dia 30 de gener en el marc de la passada festa major de la Candelera 2009, amb un gran èxit d’afluència de públic. Segons M Carme Martí, regidora de Cultura, “entenem que l’Ametlla té prou tradició teatral com perquè la gent pugui gaudir cada any d’una representació del teatre amateur que es fa a les nostres co· marques. És una mostra que va co· mençar sense massa pretensions, però que volem consolidar i millorar

en els pròxims anys”. Per la seva part, Josep Tomàs Margalef, director del Grup Escènic de la SCER, va manifestar que, Un any més el departament de cultura de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar rep el suport en aquesta mostra de teatre d’ASEMAR, associació d’empresaris de l’Ametlla de Mar, que obsequia els seus clients amb entrades gratuïtes per poder assistir a les diferents representacions teatrals. Totes les representacions tenen lloc a la Sala de la Societat a partir de les 18.30h.

Tornen els caps de setmana les sessions de cinema a la sala de la societat La Regidoria de Festes ha reiniciat aquestes tardes de cinema perquè grans i menuts tinguin més possibilitats de gaudir del seu temps lliure a la població.

Araceli Domínguez La Regidoria de Festes en col· laboració amb la SCER de l’Ametlla de Mar recuperava els dies 21 i 22 de març les sessions de cinema a la sala després d’un temps en què es van deixar de fer per falta de públic. La iniciativa va sorgir després de diverses peticions d’alguns veïns que pensaven que falten activitats d’oci a la població per a un sector de públic que ja no surt de marxa als bars i per a les famílies amb fills. Aquesta represa cobra més sentit si es té en compte el context de crisi econòmica generalitzada que fa que moltes persones que abans sortien els caps de setmana fora hagin de quedar-se a casa perquè van molt més justes. Aquesta prova pilot, si té èxit, es reprendrà definitivament durant tota la

primavera, empalmant així amb les sessions de cinema a la fresca al mercat que ja són un clàssic indiscutible de l’estiu, i tornaran de nou a la sala al setembre, consolidant-se així com una activitat més d’oci durant tot l’any. Teresa Callau, regidora de Festes, deia al respecte que “volem donar una segona oportunitat al ci· nema. Sabem que les economies de les famílies estan com estan i no estem per fer grans despeses. Tampoc tenim gaires opcions d’oci per a les famílies amb fills i per a la gent que els agrada sortit de nit però no per fer la ruta dels bars. Per això, reprenem aquesta activitat en forma de prova amb una programació de pel·lícules entretingudes, per pas· sar una estona agradable amb els amics i la família”.

Preus molt assequibles Les sessions tindran lloc dissabte a les 10.30 i diumenge a les 17.30 de la tarda. El preu d’aquest primer cap de setmana simbòlic, 1 euro. En caps de setmana successius els socis de la sala pagaran tres euros i els no socis 5 euros. En aquesta primera cita amb la pantalla gran, es va projectar la pel·lícula Austràlia, un cinta de primer nivell que es va estrenar al Nadal a la cartellera. Es tracta d’una aventura èpica i romàntica dirigida por Baz Luhrmann i protagonitzada per Nicole Kidman i Hugh Jackman que se situa en aquest enorme país de l’hemisferi sud en els inicis de la Segona Guerra Mundial. El film, amb un gran èxit de taquilla, és apte per a tots els públics.


Març 2009

|

pàg. 25

Turisme La Fira Alternativa enceta una Setmana Santa plena d’activitats turístiques Fira Alternativa, Trobada d’intercanvi de plaques de Cava i Exposició de fotografies.

Exposició de fotografia Durant tots els dies de Setmana Santa (del 9 al 12 d’abril), a la Sala de la SCER es podran visitar dues exposicions de fotografia, la del 9è concurs de fotografia de les Terres de l’Ebre, i una exposició dels alumnes que participen als cursos de fotografia que organitza la Regidoria de Formació del nostre ajuntament. A més, el Dijous Sant a les 19h es farà la presentació del nou DVD turístic de l’Ametlla de Mar.

Francesc Callau La Fira alternativa i de productes naturals donarà el tret de sortida tot el cap de setmana del diumenge de rams a la Plaça Nova, amb actuacions musicals de la Batucada del nostre poble i representacions de grups d’animació de carrer. Com sempre i al llarg de dos dies, els carrers pròxims a la Plaça Nova s’ompliran de l’ambient habitual, i centenars de persones recorreran cada pam i cada racó de la zona, en busca dels productes característics. Aquesta serà la 18a edició d’un certamen que ha calat en la gent calera i en molts visitants que són fixes i que arriben de diverses parts del territori en busca de la peculiaritat d’una oferta atractiva. Productes en la seva majoria relacionats amb l’artesania, la salut i l’ecologia ompliran els taulells expositors per ser remenats per un públic en part curiós i en part interessat cada vegada més per aquests productes i les seves propietats. Bijuteria i cosmètica ocupen una part de la fira, com també ho fan els productes alimentaris artesans o els treballs en fusta i ceràmica arrodonits per la imaginació dels seus creadors. Cuir i plata, són altres matèries habi-

El color i la varietat són un dels molts atractius de la Fira Alternativa.

tuals a la Plaça Nova el cap de setmana de Corpus, com també hi haurà presència de treballs en fusta, vímet i espart, l’artesania amb el vidre, el fang, productes d’ aromateràpia, herboricultura, perfums, productes per a la salut, confecció, roba, gastronomia i pastisseria, la higiene o els licors entre d’altres, tot i que la principal novetat serà una parada dedicada a les energies alternatives i els electrodomèstics de baix consum. Novament l’apartat gastronòmic de la Fira, comptarà amb la participació de l’AMPA de la Llar d’Infants Xerinola, que al llarg de tot el dia, oferirà plats

i productes gastronòmics característics de la població en format de degustacions a preus econòmics. Trobada de Plaques de cava El diumenge 5 d’abril pel matí, la Sala de la SCER serà l’escenari de la 2a. Trobada d’intercanvi de plaques de cava, on els afeccionats a col·leccionar aquest article podran intercanviar i comprar plaques de cava. També es podrà adquirir la botella de cava commemorativa de la trobada que enguany està dedicada al 25è. aniversari de la Diada de l’Arrossejat.

Nota:

Degut a les actuacions que estem portant a terme a les fortificacions de l’estany per tal de fer visites turístiques guiades, demanem a les persones que tinguin articles relacionats amb aquest espai i/o amb l’època de la Guerra Civil (fotografies, documents, materials, etc...) que es posin en contacte amb l’oficina del Patronat Municipal de Turisme de la planta baixa de l’Ajuntament. Els documents seran retornats als seus propietaris, un cop copiats amb el seu consentiment. També ens seria de molta utilitat conèixer vivències, històries, anècdotes, etc... que relacionin La Cala amb les fortificacions, ja que aquest serà el fil conductor de les visites guiades i de les obres de museïtzació.

Els aficionats a l’intercanvi de plaques de cava tenen una cita en el marc de la Fira Alternativa.


Març 2009

| pàg. 26

Turisme Turisme registra 20.000 visites durant el 2008 La memòria recull les activitats que s’han dut a terme durant el passat curs per promocionar la nostra vila i que estan destinades als turistes potencials perquè coneguin bé La Cala.

Araceli Domínguez El Patronat Municipal de Turisme (PMT) ha editat la Memòria anual 2008 amb totes les activitats que es fan per promocionar el turisme a la nostra població: assistència a fires turístiques, edició de material de propaganda, recull de premsa, insercions publicitàries en mitjans de comunicació especialitzats i actes de promoció gastronòmica, entre d’altres moltes accions amb la fi que ens coneguin bé els turistes potencials com, per exemple, activitats dirigides a aconseguir visitants no només a l’estiu sinó també a la resta de l’any. Estadístiques sobre ocupació La Memòria conté les estadístiques d’ocupació turística de la temporada passada, així com el gràfics dels visitants a les Oficines de Turisme que l’any passat van superar les 20.000 visites. En concret, els quatre punts d’informació turística van rebre 20.068 visites i van tenir 586 consultes realitzades per carta, fax o correu electrònic i 4.845 consultes telefòniques. Els seus visitants van ser un 35% francesos; un 32% catalans, un 12% d’anglesos; un 13%, són visitants de l’Estat Espanyol, un 3% d’alemanys i la resta, un 5% procedents d’altres països estrangers.

L’Ametlla de Mar a la revista “Viajes National Geographic” El Patronat Municipal de Turisme de la nostra població participarà, conjuntament amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, en un especial de 60 pàgines de les Terres de l’Ebre, que sortirà a la venda el proper 20 de maig de 2009. La revista “Viajes National Geographic” compta amb un reconegut prestigi a nivell nacional, degut principalment a la veracitat i la varietat de la informació donada. Segons dades de l’OJD, és la primera revista especialitzada en viatges i vacances en nombre de lectors (una mitjana de 573.306 per número l’any 2008). El dimecres 11 de març periodistes d’aquesta revista van estar a la nostra vila visitant els llocs més rellevants com les nostres cales, el sender Gr-92 de la costa, la llotja de peix, el Museu de Ceràmica, etc... per tal de rebre de primera mà tota la informació per ser reflectida dins la revista. A més, el Patronat de Turisme farà una inserció publicitària per reforçar aquesta acció promocional.

Imatge d’una de les jornades de treball del Pla Estratègic de Desenvolupament Turístic.

Esdeveniments importants Entre els actes organitzats per Turisme a l’any 2008 es troben el 8è Concurs de Fotografia Terres de l’Ebre, el 23è Concurs de Suquet de Peix Calero, la 17a Fira Alternativa, la 1a Trobada d’Intercanvi de xapes de cava, el 5è Concurs de Pintura Ràpida, la 24a edició de Catifes de Flors de Corpus, la 24a Diada del Fideus Rossejats, la 24a Diada de l’Arrossejat, les visites guiades pels carrers de La Cala i el Concurs d’Aparadors de Nadal. Antoni Montagut, regidor del

PMT, ens explicava que “ens ense· nya a veure quines són les coses a millorar i incidir sobre les necessi· tats detectades amb la finalitat de potenciar adequadament una activi· tat tan important com la turística per a l’Ametlla de Mar”. Els que vulguin conèixer amb més detall tot el treball que ha fet Turisme durant el 2008 el tenen al seu abast a la web de turisme: www.ametllamar. cat/turisme.

L’Ametlla de Mar, present a la Fira Navartur de Pamplona L’Ametlla de Mar, juntament amb els representants dels signants del conveni Córner 2009 de les Terres de l’Ebre, que són, a més del Patronat de Turisme de la Diputació, les oficines i patronats municipals de turisme d’Alcanar, l’Ampolla, Amposta, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Tortosa va participar durant els dies 21 i 22 de febrer a la 4a edició de la Fira Navartur, al Palau de Congressos Baluarte de Pamplona, que enguany disposava d’una àmplia oferta de destinacions expositores i d’activitats. El signants del conveni Córner 2009 de les Terres de l’Ebre, que formen part de la marca turística Terres de l’Ebre, han compartit estand amb la marca turística Costa Daurada, ambdues gestionades per la Diputació de Tarragona. L’espai comú tenia 120 m2, amb una àrea diferenciada per a cadascuna de les dues marques.


Març 2009

| pàg. 27

Política

PP

El PP diu que CiU no ha de treure pit per la desclassificació de Port Olivet Segons els populars, la desqualificació ha estat una bona alternativa, però recorda que només fa un any CiU volia augmentar l’’edificabilitat de 66 habitatges a 700.

Ricardo Llaó, regidor del PP.

Francesc Callau El Partit Popular de l’Ametlla de Mar s’ha congratulat de la decisió del govern municipal de preservar la zona de Port Olivet i desclassificar les 66 hectàrees de terreny que ocupen els carrers ja urbanitzats. Els populars, però, han afegit que la imatge que vol donar CiU amb aquesta iniciativa no és del tot real, afegint que aquesta és una decisió presa a remolc de les recomanacions i de l’interès per tirar endavant amb el text refós que doni vigència a l’aprovació definitiva del POUM, a més de recordar que fa només un any, la intenció de l’equip de govern era la d’augmentar l’edificabilitat de l’entorn dels 66 habitatges previstos, fins a 800. Segons Ricardo Llaó, “no estic d’acord amb algunes de les decla· racions que he llegit de responsables mu· nicipals dient que des d’un principi ja tenien la idea del que han fet amb Port Olivet, ja que no és cert, ja que aquesta és una urba· nització tirada enda· vant en legislatures passades, que sempre ha comptat amb el suport de CiU i inclús CiU ha presentat al·legacions i esmenes per a millorar-la i quan entra al go· vern, no només està d’acord amb la urbanització, sinó que proposa aug· mentar la seva densitat i passar de 66 habitatges a 700”.

Segons el portaveu popular, el delicat historial de la urbanització i l’actual situació de crisi generalitzada, hagués convertit la urbanització en una infraestructura de dubtosa rendibilitat, i això ha portat al govern a prendre aquesta determinació, per no trobar-se en pocs anys amb una urbanització fantasma, deshabitada i degradada. Continuant en clau urbanística, el portaveu del PP es va referir a l’adjudicació de les obres d’urbanització de dos sectors a la zona del Castell de Sant Jordi per part de l’entitat pública empresarial, La Cala Gestió. Segons els populars, el fet que aquests siguin els primers sectors que l’ajuntament executa directament, després de decidir canviar de compensació a cooperació el model de relació amb els promotors, fa que ara sigui difícil dir si serà positiu o no. Ricardo Llaó, que es partidari de la cooperació quan el sector afecta a molts propietaris, veu un risc en actuacions que com les del sector J Castell i Sant Jordi 2, són impulsades per un o pocs promotors, pel risc que es corre que un cop fetes les obres, el promotor no pugui fer front a les quotes. Segons Ricardo Llaó, “el risc pot ser important. Si tot va bé, la decisió haurà estat encertada, però si quel· com falla, els problemes poden ser greus. Alguns ho poden veure com una decisió valenta i altres com una temeritat. Els que acostumem a ser prudents haguéssim fet cooperació en alguns sectors i altres on hi havia propietari únic, possiblement, amb

els instruments necessaris, ho ha· guéssim deixat en compensació”. Pel que fa a l’adjudicació de les obres de construcció de l’aparcament soterrat de les Escoles Velles i la residència per a la gent gran, aprovades per La Cala gestió per valor d’11 milions d’euros, Ricardo Llaó va explicar que el fet que 3 obres d’aquesta envergadura, si comptem la piscina coberta, coincideixin simultàniament en un poble com el nostre, serà bo per a les empreses, per a la creació de llocs de treball i per a l’economia local. El portaveu popular però, ha recordat que l’equip de govern ha hagut de canviar el model per executar aquestes obres, tal com ja va plantejar des d’un inici el PP. Segons Ricardo Llaó, “quan el govern de CiU i ERC la legislatura passada ens diuen la manera com pensaven tirar-ho endavant no ens acabava de convèncer. Dient el model esco· llit per finançar-ho que no era altre que pagar-ho l’Ajuntament, no ens agradava. Enteníem que en el seu moment podia comportar un retard, però s’havia de canviar el model de finançament. Era una posició per nosaltres equivocada la de pagar les obres amb recursos propis”. El regidor popular s’ha volgut posar també al costat de l’equip de govern i dels pares d’alumnes residents a les urbanitzacions en la seva lluita per aconseguir que el govern de la Generalitat continuï subvencionant els transport escolar des de les urbanitzacions als centres escolars de l’Ametlla de Mar.


Març 2009

| pàg. 28

Política

PSC

El PSC acusa el govern municipal d’afavorir promocions immobiliàries Segons els PSC, si Port Olivet hagués tirat endavant, hauria saturat l’oferta immobiliària en una època de crisi econòmica.

Antonio Espuny i Maria Marsal, portaveus del PSC.

Francesc Callau El PSC va manifestar que s’alegra de la decisió presa per l’equip de govern de desclassificar les 66 hectàrees de la urbanització Port Olivet. Els socialistes es van postular també per col·laborar en el que calgui per retornar l’espai al seu estat original, davant de qualsevol administració. Els socialistes caleros, però, van advertir que darrera d’aquesta decisió no s’amaga cap esperit conservacionista, donat que fa pocs mesos CiU va presentar una proposta per incrementar la densitat d’aquest espai, i això demostra la confusió que regna en el si de l’equip de govern a l’hora de buscar el camí correcte, tant pel que fa a la política urbanística com a l’econòmica. Segons Antonio Espuny, portaveu del Grup Municipal del PSC, “ens alegrem que s’hagi decidit fer aquest pas i es vulgui desclassificar aquests terrenys. La gent del poble però ha de fer una mica de memòria i ha de saber el que aquest equip de govern pretenia fer a Port Olivet fa només uns mesos quan va pre·

sentar una proposta abans de l’estiu quan es va fer l’aprovació inicial, on pretenia expropiar tot el sector, in· demnitzar a l’entitat bancària propi· etària dels terrenys i pretenia cons· truir 750 habitatges i no els 66 que contempla el pla parcial inicial, és a dir, augmentar per 15 la densitat”. Els representants del PSC opinen que l’equip de govern desclassificarà Port Olivet amb l’objectiu d’afavorir una sèrie d’interessos econòmics, donada l’actual situació de crisi immobiliària i davant la gran quantitat d’oferta que es podria quedar sense compradors, si acabés tirant endavant Port Olivet. Segons Antonio Espuny, “penso que l’equip de govern pren aquesta decisió, no per un es· perit conservacionista, sinó més per desenvolupar un determinat sector. Tots ens pensem que hi ha uns in· teressos més clars i així sembla ser amb la urbanització de 3 Cales 2a fase. Aquest esperit conservacio· nista en aquell sector de la costa nord, es veu que no existeix”. Pel que fa a les adjudicacions fetes per l’entitat pública empresa-

rial La Cala Gestió, en referència a la residència per a la gent gran i l’aparcament soterrat, el PSC creu que les condicions en les que s’ha adjudicat l’obra i explotació de la residència per a la gent gran, són del tot desfavorables als interessos del poble, donat que la concessió serà per 50 anys. Per a Antonio Espuny, “la meva pregunta és, si no fos que és l’Ajuntament el que hagués de pagar la diferència que pot sortir durant aquests cinquanta anys d’ex· plotació de la residència per part d’aquesta empresa, i ho haguessin de pagar ells, ho farien? Em sembla que no hi ha ningú del poble que digués que sí en un tipus d’inversió com aquesta. Com que no juguem amb els nostres diners, sinó que ho fem amb els del poble, han decidit fer una inversió arriscada”. Respecte a l’aparcament, els socialistes es van mostrar escèptics que els 4 milions d’euros que valdrà l’obra, es puguin finançar amb el lloguer, la venda i l’explotació de les instal·lacions i que això pot fer créixer l’endeutament de l’ajuntament.

ERC

ERC treu a CiU el mèrit de desclassificar Port Olivet

Els republicans diuen que ha estat la CUTE, qui ha recomanat la mesura a canvi de donar sortida al POUM Jordi Gaseni, regidor d’ERC.

Francesc Callau Esquerra Republicana de Catalunya ha critica que l’equip de govern s’hagi atribuït com una decisió exitosa la desclassificació de les 66 hectàrees de terreny que ocuparia la urbanització de Port Olivet. Segons el Grup Municipal republicà, ha estat la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre(CUTE) qui, mitjançant un informe, ha vinculat la desclassificació de Port Olivet, a l’aprovació definitiva del POUM. Jordi Gaseni, portaveu d’ERC va dir que, “és la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre amb l’infor· me que hem pogut veure, la que diu expressament que si l’Ajuntament no desclassifica Port Olivet, poden haver problemes en l’aprovació del Pla General de l’Ametlla de Mar. Si això s’interpreta com que l’equip de

govern tira endarrere amb la urba· nització, crec que ens ho hauríem de fer mirar, ja que jo interpreto que és la comissió qui entén que és un sector que s’ha de resguardar i tam· bé vull dir que no està bé que en el marc d’un pregó de festa major, l’alcalde es vulgui apuntar l’èxit, te· nint en compte que CiU a l’inici de legislatura, no només no volia tirar endarrere, sinó que volia passar dels 60 habitatges a 700 i en alguna ocasió s’havia parlat de 2000”. ERC també va aprofitar per recordar, com a exemple, que la desclassificació no entrava en els plans de l’equip de govern, que només uns mesos abans, CiU volia incrementar la densitat de la zona, dels 60 habitatges plantejats a 700 habitatges. ERC va felicitar CiU per la decisió, però va censurar que hagin assumit

com a propi el paper de salvadors del medi ambient i el conservacionisme. Segons ERC, la seva oposició als plantejaments inicials de CiU a Port Olivet, van significar una part important de l’abstenció dels republicans en la votació de l’aprovació del nou POUM. En aquest sentit, ERC va reivindicar el seu paper en algunes decisions que s’han pres a nivell urbanístic i va posar com a exemple el POUM i la desclassificació de més d’un milió de m2 de terreny en els que es podia construir. Segons Jordi Gaseni, “l’èxit del Pla General no se’l pot atribuir només CiU, ja que aques· ta revisió comença la legislatura passada amb ERC al govern i part d’aquestes decisions com ara les desclassificacions d’urbà del sector


Març 2009

interior del nord del municipi, també són en part culpa d’ERC”. Segons el portaveu republicà, si s’acaben incloent les recomanacions de la CUTE, el POUM pot quedar molt acceptable. En un altre ordre de coses, Jordi Gaseni es va referir a l’inici de les obres de l’aparcament soterrat i va demanar que no passi com en altres actuacions que, després d’anunciar

|

pàg. 29

reiteradament el seu inici, s’han endarrerit de manera considerable, i va posar com a exemple la piscina. Per a Jordi Gaseni, “no tenim massa infor· mació de les obres i si tot va bé, no passa res, ja que s’acabarà abans de l’estiu, però correm el perill que les obres s’allarguin a l’estiu de l’any que bé i agaféssim dos estius”. Precisament respecte a la pisci-

na, Jordi Gaseni va qüestionar que l’Ajuntament no el tingui al corrent dels canvis que s’han fet en el projecte inicial d’aquest equipament esportiu. Segons Gaseni, aquestes informacions li haguessin tingut d’arribar en la seva qualitat de representant territorial de l’esport de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, donat que el govern català aporta 580.000 € al projecte.

CiU

CiU defensa el seu paper inqüestionable en la desclassificació de Port Olivet L’equip de govern però, no té cap inconvenient en compartir l’èxit amb la resta de grups de l’oposició, no només de Port Olivet, sinó també del POUM.

Joan Pere Gómez Comes i Xavier Llambrich, regidors de CiU.

Francesc Callau El Grup Municipal de CiU va dir en el transcurs del programa Parlemne de la Cala Ràdio, que ningú pot negar que la desclassificació de 66 hectàrees a Port Olivet és una voluntat de l’equip de govern. Després de les moltes justificacions argumentades pels partits de l’oposició respecte a les raons que han portat al govern municipal a la decisió de retornar a Port Olivet el seu estat original, CiU va voler esvair dubtes a l’opinió pública. Segons CiU, més enllà de recomanacions per part de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre i d’altres elucubracions socialistes, CiU va fer públic que va ser l’actual equip de govern qui va posar damunt de la taula del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, el socialista Joaquim Nadal, amb qui s’han reunit fins a 4 vegades, el projecte per preservar tota la costa de garbí del terme municipal de l’Ametlla de Mar, cosa que va satisfer la Generalitat i la resta d’organismes i administracions implicades, donat que amb les excepcions del Cap de Creus i una part de l’Estartit amb les Illes Medes, no hi ha cap altre espai tan gran a Catalunya que s’hagi pogut preservar verge. Amb tot, el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez Comes, va manifestar que no té cap inconvenient que l’èxit, sigui atribuïble i compartit per la resta de grups municipals. Segons Joan Pere Gómez, “hem fet l’aposta clara i decidida perquè una urbanització que anava destinada a multimilionaris ucraïnesos, passi

a ser una zona verda pública i això ha estat gràcies a l’equip de govern. Ara bé, si l’oposició vol dir que és gràcies als debats encetats per ells i que el govern també ho ha vist bé, endavant, ja que no tenim cap pro· blema en dir que ha estat gràcies a tots, a l’oposició, al govern i a la Generalitat. Tots hem tingut molt clar que Port Olivet i la costa que va des de Roques Daurades fins al Perelló ha de ser verge”. CiU va dir que abans de la proposta, la Generalitat mai havia demanat la preservació de Port Olivet i va demanar que després de comprovar que l’equip de govern i la Generalitat estan junts en aquest projecte, ningú busqui excuses. Segons l’equip de Govern, la desclassificació de Port Olivet, és només l’inici d’un ambiciós projecte que afecta tot el tram que va des del Port de l’Estany fins a l’Àliga. Segons Xavier Llambrich Bono, regidor de Medi Ambient, “Port Olivet no· més és una part de la zona que no· saltres volem preservar. Entenc que l’espai natural de Santes Creus ha de ser des del Port de l’Estany fins a l’Àliga i no només la part terrestre o costanera, sinó també la part suba· quàtica i el seu ecosistema. El PEIM de Santes creus és una singularitat maritimoterrestre, ja que no n’hi ha d’altra en tot el litoral català”. Pel que fa al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal(POUM), l’equip de govern de CiU va dir que si finalment els partits de l’oposició se sumen al consens, seran benvinguts, i que tampoc té cap inconvenient en compartir l’èxit d’un POUM que ha aixecat les lloances de les administracions implicades.

Per a Joan Pere Gómez, el bon treball de l’equip de govern amb el POUM està fora de dubte, donat que així ho han reconegut les administracions implicades, les quals al no estar governades pel mateix partit, estan fora de sospita, per recordar que serà el primer Pla que s’aprovarà definitivament a les Terres de l’Ebre i el primer a tot Catalunya que es va presentar amb una avaluació mediambiental aprovada. Joan Pere Gómez, va dir que, “aquest POUM l’està fent aquest equip de govern encapçalat per CiU. Jo entenc que a l’oposició li costi dir les veritats i que ho fem bé i alguna cosa han de dir, sobretot perquè l’actual govern de la Gene· ralitat, el govern del tripartit(PSCERC-IC-V) ens està dient que ho fem molt bé i que realment és un pla ge· neral que és únic a Catalunya, que ha desclassificat sis milions de m2, que a primera línia de mar convertirà 66 hectàrees urbanitzables en zona verda pública, que la punta de Bon Capó on anaven més de 100 xalets també passi a ser zona verda públi· ca, etc. Això no es pot discutir, però si l’oposició se suma, només po· dem dir que benvinguts al consens. Tots sumem”. Per acabar, CiU va recordar les crítiques als retards en el començament de les obres en alguns dels grans projectes, que ara ja ningú pot qüestionar si es faran o no, ja que s’estan començant totes i s’estan convertint en realitat infraestructures d’una gran envergadura, trencant d’aquesta manera l’immobilisme i la manca de projectes executats en els governs del PP i del PSC.


Març 2009

| pàg. 30

Opinió Gràcies! Seguirem lluitant contra l’Alzheimer La Junta d’AFATE

“Marta, te echo de menos” Antonio Brull Vila

Tots els membres de la junta de l’Associació de Familiars d’Alzheimer de les Terres de l’Ebre (AFATE) estem molt contents. La gala benèfica per la lluita contra l’Alzheimer “Aquí estic jo!”, celebrada el passat 16 de febrer al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa, ha aconseguit els seus objectius i la recaptació final supera els vint mil euros, que destinarem als tallers d’estimulació cognitiva que ja tenim en marxa a Tortosa (2), a Roquetes i a l’Ametlla de Mar, i a la posada en funcionament de nous tallers a altres municipis ebrencs. Gràcies és la paraula i el sentiment que més repetim aquests dies posteriors a la gala. Una paraula i un sentiment que es transforma en compromís fort i ferm per seguir lluitant contra l’Alzheimer en la mesura de les nostres possibilitats. Gràcies als organitzadors: la Cambra de Comerç, Acadèmic, i Hife.

Gràcies al suport de la delegació territorial del Govern a les Terres de l’Ebre i a la col·laboració de l’Ajuntament de Tortosa, de la Diputació de Tarragona, del Consell Comarcal del Baix Ebre, i de la resta d’administracions locals i comarcals. Gràcies als patrocinadors i col· laboradors, la llista dels quals és tan llarga que no cabrien en aquest espai. Gràcies al dissenyador gràfic, la impremta, els mitjans de comunicació... Gràcies a totes i a tots els artistes ebrencs i convidats, que van fer possible un espectacle únic i irrepetible demostrant una vegada més l’excel·lent qualitat artística que tenim a casa nostra. Gràcies als presentadors, als tècnics, als voluntaris, a la gent del circuit tancat de tv i de la transmissió per internet, al personal de l’auditori, a les personalitats que van aportar la

seva salutació per vídeo... En fi, gràcies a tothom que va aportar el seu granet d’arena per fer realitat una nit molt especial que quedarà enregistrada per sempre als nostres cors. I, molt especialment, gràcies, moltes gràcies a la gent de les Terres de l’Ebre que van omplir l’auditori i que, amb la seva presència i animada participació, van evidenciar el caliu que tant necessiten els malalts d’Alzheimer. La imatge gràfica de la gala és una mà oberta per rebre. I ha rebut tant, que ha quedat plena a vessar pel caliu i l’afecte de tanta gent. Ara, aquest símbol es transforma en una mà oberta per donar. Des d’AFATE seguirem lluitant contra l’Alzheimer amb més força, il·lusió i treball. És el nostre compromís que tots plegats heu fet possible. Gràcies, totes les gràcies a tothom!.

El que us vaig a explicar que no crec que sigui pura imaginació, ni un fet aïllat, ni tampoc res que pugui fomentar una traïdoria contra els drets humans. Simplement penso amb una solució directa i eficaç a favor de la dignitat de les persones i també per tenir una ofensiva davant l’odi social del que hi estem immersos tots plegats. El món gira al revés o potser és que s’està tornant boig ? Quina pregunta més irreal, no? Això se’ns va de les mans, i s’ha d’aturar d’una manera o altra. Perquè si no es fa, tot el que ens envolta es convertirà en una societat precària,on estarà pre-

sidida per una lacra miserable capaç d’ eliminar la raça de la humanitat. N’estic fart de veure i de parlar de tanta crisi, de tant de terrorisme, de guerres inoportunes sense cap sentit, de tanta xenofòbia, i el que és més fort, de l’actual violència de gènere. Per aquí no hi passo. Es vergonyós i lamentable que encara a dia d’avui pugui manifestar-se en escena la llei del masclisme i s’atempti contra la vida de persones indefenses. No pot ser, això és totalment intolerable i inadmissible. Des de que estic en aquest món n’he vist de tots els colors, però els casos que més

m’han revolt les tripes han estat, amb diferència: l’ assassinat de les tres noies d’ Alcàsser, l’ assassinat de la nena de Salou, l’ assassinat de la nena de Huelva i ara només feia falta la gota que vessa el got: l’assassinat de la noia de Sevilla. Ara sí que ja no aguanto més.

Moltes gràcies Pep Dolors Martí Els passats mesos de gener i febrer vaig perdre dos persones molt importants per a mi i la meva família. Va haver una persona que es va portar molt bé amb nosaltres. Aquesta persona és Pep Boyer. Vull transmetre l’agraïment de tots amb aquestes línies i fer-li saber que crec que és la persona indicada pel lloc de treball que ocupa, per la seva manera de ser, donant-nos suport i afecte en moments que són molt difícils per les persones que perden un ésser estimat. Moltes gràcies Pep per tot i per l’afecte que ens vas demostrar.

Marta, estés donde estés, tú no te merecías este trágico final, y es más, estoy más que convencido de que si tus padres leyeran estas letras, seguro que pensarían igual que yo, o mejor dicho, estarían de acuerdo conmigo.

Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.


Març 2009

|

pàg. 31

Càritas Parroquial de l’Ametlla de Mar Fem una crida a la població perquè recolzi la tasca de Càritas subscribint-se com a voluntari, subscriptor o/i també votant el projecte nº 328 de “TU AJUDES”, de Caixa Tarragona, que Càritas ha presentat per poder ser aprovat i financiat. Els punts per la votació els dóna Caixa Tarragona a tots els clients. Es podrà votar des de l’1 de març al 30 d’abril. D’aquesta manera podrem seguir atenent als que ja ho fem i també a l’augment de demandes que se’ns pre-

senten i que, degut a la crisi, entren a formar part d’aquest col.lectiu més frágil i amb més necessitats de la nostra població. Tots el dijous laborables des de les 17.30 fins a les 19.00 tenim un temps d’informació, d’atenció i acollida a l’abadia, i des de les 19.00 h.fins a les 20.00 h. repartiment de roba usada. Gràcies per la vostra col.laboració.


Març 2009

| pàg. 32

Col.laboracions RIBEFOOD: una nova eina informàtica per establir els beneficis i riscos de la nostra alimentació

Roser Martí i Cid Diplomada en Nutrició i Dietètica Llic. En Ciència i Tecnologia dels Aliments

En l’actualitat, la preocupació per la seguretat alimentària i també per la contaminació química ha adquirit en els últims anys una gran importància en les societats desenvolupades; a més, la importància d’una bona alimentació és imprescindible per aconseguir un bon estat de salut. Així, diferents organismes oficials han iniciat en els darrers anys diferents estudis sobre nutrients i contaminants presents ens els aliments, els quals es publiquen en forma d’articles científics, memòries... Darrerament, però, s’ha dissenyat una eina informàtica que permet al consumidor conèixer i optimitzar els beneficis i riscos de la seva dieta. Aquesta eina informàtica s’anomena RIBEFOOD, i ha estat creada per membres de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universitat de Barcelona amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. RIBEFOOD és la creació d’una web www.fmcs.urv.cat/ribefood, en la qual l’usuari selecciona els aliments i la ració que componen la seva dieta setmanal i obté informació dels nutrients (beneficis) i contaminants químics (riscos) que ingereix a través de la dieta. Alhora també obté informació de les concentracions que componen cada aliment, tant de nutrients com de contaminants, permetent establir uns canvis en la dieta de l’usuari per tal d’augmentar els beneficis i disminuir els riscos. Us convido a tots a fer una ullada a aquesta web, la qual us pot donar informació de la qualitat de la vostra dieta i així dur una alimentació més saludable i segura.

Àngels d’ales d’acer

L’Estany Tort

Ester Berenguer (Als tècnics de les ambulàncies de La Cala pel seu magnífic servei.)

Roser Llanes Garcia

Sempre hem pensat, que els àngels són al cel, però us vull dir de tot cor, que els tenim més a prop,

Una tradició hi havia i molts anys que va durar anar per Pasqua Florida a l’Estany Tort a dinar.

Van amb unes ales d’acer, i vesteixen uniformes de color tenen el somriure sempre a boca i les mans poden curar-te dolor.

Les colles de grans i joves carregats amb els cistells, marxaven sense peresa cantant cançons sense pressa.

Quan sents la seva veu, et dius a tu mateix : ja tinc aquí uns àngels que em donaran el remei.

Tots tenien la il·lusió de passar unes hores jugant, a la gallineta cega al joc de l’espardenyeta, i a la corda saltant.

Els he vist com treballen, sempre sense mirar el temps, amb els ulls de l’ambulància o les aspes dels ocells. Que volen sense ales per arribar de pressa i a temps, on altres àngels esperen per acabar el que han començat ells. Quan la feina es complica i la cosa no té remei, no abandonen la persona fins acabar el tractament i marxen angoixats a casa, amb molt de sentiment. Per això, jo, una calera, us dono l’agraïment, per ser els àngels de la terra que tots voldríem ser. I si algun dia necessito la vostra ajuda, us espero al meu costat, teniu la meva confiança, i fareu tot el que estigui a les vostres mans.

Els problemes s’oblidaven d’una manera innocent, la mona es compartia, la farinosa s’oferia, tot fet artesanalment. Sembla que no ha passat el temps, ara estic molt contenta, el jovent torna a reviure torna a reviure els records d’aquells moments. Quan acabarà el dia a nostres llars tornarem, tot gaudint de la costa sense sentir el cansament. Farem rams de romaní de cepell i farigola, el vent ens acariciarà els cabells, i la flaira de la mar sentirem intensament.


Març 2009

|

pàg. 33

PRIMERS AUXILIS A CASA:

PATOLOGIES RESPIRATÒRIES INFANTILS Servei d’Urgències Municipal (SUM) 977 45 70 00 Les patologies infantils amb més incidència que provoquen una situació d´urgència són: - Les crisis asmàtiques - Bronquiolitis - Laringitis Asma bronquial Les persones que sofreixen asma tenen un problema amb una de les parts del sistema respiratori: els bronquis. Aquests estan sempre una mica inflamats i irritats, i degut a la disminució del seu espai interior no són tan efectius en el moment de realitzar l’ intercanvi d’ aire. Aquesta inflamació augmenta en el moment de la crisi asmàtica, acompanyat d’ un augment en la producció de mucositat. El nen/a en el moment agut pot presentar: - dificultat per respirar, ( ho descriuen com si respiressin a través d’ una palleta) - dolor o opressió al pit. - “pitos” al respirar (sobretot en la inspiració) - tos seca - taquicàrdia L’actuació dependrà de si és el primer cop que li succeeix o bé ja té la patologia diagnosticada. És important saber que les crisis varien molt d’ una persona a una altra, i inclús en la mateixa persona en episodis diferents. • Si reconeix que el seu fill té una crisi asmàtica, i ja està diagnosticat, administri-li l´inhalador, el qual és broncodilatador. 2 puffs, i esperi 20 minuts amb el seu fill en repòs, assegut, per veure si millora. Si transcorregut aquest temps està igual traslladi’l a un centre sanitari, i si està millor, vigili’l i administri-li l’ inhalador cada 4-6h.

• Si és el primer cop que li succeeix o bé, identifica que és una crisi més greu que les anteriors, traslladi’l al centre sanitari més proper, o truqui al SUM.: 977-457-000, i si té el broncodilatador, administri-li de 3-4 puffs (fins un màxim de 10). Consideri sempre que la situació és greu si el seu fill presenta un o més dels següents símptomes: - llavis o ungles de color blau. - dificultat per parlar, molt fatigat - està molt adormissat o inconscient Bronquiolitis És una malaltia vírica dels bronquíols, l’ última de les ramificacions dels bronquis. Afecta als lactants i als nens menors de 2 anys, ja que els bronquíols encara no són suficientment grans i madurs. És una infecció que cursa a l’ hivern i produeix una obstrucció del pas de l’ aire dificultant la respiració, degut a la inflamació de la paret d’ aquests i la formació de taps mucosos. S´inicia com un quadre de refredat amb tos, mucositat i febre, i en pocs dies apareix la dificultat respiratòria, la qual la majoria de vegades dificulta l’alimentació. Pot presentar casos lleus sense cap problema, o casos greus que requereixen fins a l’ ingrés hospitalari. El tractament és simptomàtic, baixarli la febre, mantenir el nen ben hidratat, fer rentats nassals i aspirar els mocs. Són molt útils la fisioteràpia. (cops a l’esquena, per mobilitzar els mocs) A vegades poden precisar de medicació amb broncodil.latador en aerosol, però sempre en dificultats respiratòries severes. El pediatra serà qui

determini aquest tipus de tractament i la gravetat del cas. Laringitis És una malaltia inflamatòria de la mucosa de la laringe causada per un virus, produint una disminució del calibre de la via aèria del nen. Afecta els nens que tenen entre 3 mesos i 3 anys. Els símptomes més típics que trobarem en el nen són: “la tos de gos”, l’afonia, i sentirem un estridor al respirar, (és quan l’aire passa per la laringe inflamada). És un so que crida molt l’atenció, degut a la seva intensitat, però no és tracta d’una situació d’urgència greu. En poques ocasions hi ha febre. La simptomatologia empitjora cap a la nit. Tot i ser poc greu, ha de ser controlat per un pediatre. A casa podem prendre les següents mesures que milloraran l ‘estat del nen: - Mantenir la humitat elevada, o bé treure el nen al balcó, quan tingui

més estridor. (millora degut al fred que respira) - Fer rentats nassals amb sèrum, sobretot abans de posar-lo a dormir. - Intentar que estigui tranquil, que no plori ni s’agiti, ja que empitjora la simptomatologia. - Agitar-lo de cara amunt o bé, una mica incorporat amb coixins. - Beure abundants líquids.

Els signes que ens han d’alarmar són: - augment de la dificultat respiratòria.( augment de l’estridor, tos més freqüent...) - llavi o ungles de color blavós. - dificultat per disminuir la febre amb els antitèrmics. - rebuig gairebé total dels aliments o que cada cop estigui més decaigut. El tractament es basa en controlar la simptomatologia i visitar al pediatra

Els alumnes de tercer i quart del Col.legi Públic Sant Jordi van protagonitzar el dia 4 de març una sortida al zoo de Bcn i a l’Imax


Març 2009

| pàg. 34

Esports Una segona edició del Torneig Internacional Terres de l’Ebre amb el llistó ben alt

Moment de la presentació oficial del Torneig Internacional.

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar Després de tancar la primera edició l’any 2008 amb una assistència de més de 2500 persones a l’Ametlla

de Mar, el passat dijous 19 de març es presentava el II Torneig Internacional Terres de l’Ebre de futbol base. A l’acte de presentació, que es va fer a l’Hotel Icària de Barcelona al migdia i a l’Hotel Corona al vespre, es va explicar el format del campionat, molt semblant al del curs passat però integrant-hi una nova categoria, la d’infantils, que s’afegirà a la de prebenjamins, benjamins i alevins, sumant fins a 28 equips més que en la passada edició. Aquesta competició de futbol 7, que es disputarà del 9 al 12 d’abril, es durà terme a Tortosa, que acollirà la inauguració; a Deltebre i a Sant Carles de la Ràpita, i a l’Ametlla de

Mar, on es disputaran les semifinals i finals, a l’igual que l’any passat. El cartell de conjunts que hi assistiran, a més, ha mantingut el bon llistó de la primera edició i, així, es podran veure en acció equips com ara el Barça; l’Espanyol; el Vila-real, que va ser el gran triomfador el 2008; el Getafe, el Roma i el Lazio. També hi participaran uns altres equips estrangers, com ara un club de Hong Kong i les escoles del Barça de Dubai, Kuwait i Egipte; i equips de les Terres de l’Ebre, fent honor al nom del torneig, com la Rapitenca, l’Amposta, Tortosa, Delta de l’Ebre, Aldeana, La Sènia, St. Jaume d’Enveja, Ulldecona, Móra d’Ebre i l’Ametlla de Mar.

Perspectives negatives per als equips amateurs de la SCER de l’Ametlla de Mar en aquesta part final de la temporada Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar El primer equip de l’Ametlla de Mar encetava a inici de temporada un nou projecte. Renovació de la junta directiva, jugadors nous, cos tècnic diferent, etc, però mateixa categoria. Una primera territorial que arriba al seu tram decisiu i on els caleros, tot i els esforços, sembla ser que no s’hagin pogut adaptar i estiguin pagant, en part, la seva inexperiència. En aquestes

últimes jornades estant esgotant les últimes opcions de salvació. Sense anar més lluny, l’últim partit a casa contra la UE Deltebre era una bona oportunitat per reivindicar- se i donar un cop d’efecte a la lliga, conservant les possibilitats de salvació, una salvació que cada cop es veu més lluny, i més si tenim en compte els descensos compensats que hi poden existir. A falta de 10 jornades per finalitzar la temporada, la situació és la següent:

PRIMERA CATEGORIA TERRITORIAL CAMPIONAT DE LLIGA | GRUP: 6 / JORNADA: 24

Per la seva banda, l’equip que fins ara jugava a la 3a Categoria Territorial ha finalitzat la seva temporada. Després de disputar la lliga regular que determinava quins equips lluitarien per assolir l’ascens de categoria i quins ho farien per guanyar el torneig primavera, el conjunt entrenat per Jordi Tort va decidir no continuar amb el campionat següent, una situació que podem considerar lògica tenint en compte els últims partits disputats per aquests. Així mateix, de l’equip Juvenil

tampoc en podem detallar gaires aspectes positius, donat que continua amb la mateixa tònica de tota la temporada, és a dir, cap victòria i últims i enfonsats a la classificació. Tanmateix sí que hem de destacar que és un equip que estar donant la cara en tot moment i que, al menys, i no com altres equips, afronta els partits amb ganes i il·lusió d’aconseguir aquesta primera victòria que els hi permeti finalitzar la temporada d’una manera encara més digna. Fins el moment, però, la cosa està així:

PRIMERA DIVISIÓ JUVENIL CAMPIONAT DE LLIGA | GRUP: 9 / JORNADA: 19


Març 2009

|

pàg. 35

Integrants dels equips sèniors de la SCER de l’Ametlla de Mar.

A partir d’aquí bones notícies, i és que l’equip Cadet es troba a molts pocs punts d’aconseguir l’ascens i recuperar la categoria que va perdre l’any passat, categoria que pel futbol base i sobretot per població es mereix. Aquest objectiu sembla quasi a tocar i més després que en el partit avançat que els enfrontava

contra l’altre gran aspirant a lluitar per aquestes dues primeres places, l’EF Ascó, els caleros van donar un cop d’efecte i es van imposar per 3-4, amb la qual cosa, no només tenen al seu abast pujar, sinó que ho podrien fer com a campions. La classificació fins el moment és la següent:

SEGONA DIVISIÓ CADET CAMPIONAT DE LLIGA | GRUP: 9 / JORNADA: 19

No menys espectacular està sent la temporada que porta realitzant l’equip Infantil de la SCER de l’Ametlla de Mar que, amb victòries tan importants com les aconseguides contra el CF Amposta, s’està erigint com un dels grans protagonistes d’aquesta lliga, i diem protagonistes i no equip revelació o

sorpresa perquè un conjunt que a falta de poques jornades per finalitzar la temporada es troba a tan sols 2 punts del segon és perquè està treballat i, a més a més, té qualitat. L’última victòria aconseguida al sempre difícil camp de la Sènia així ho confirma i deixa la situació de la següent forma:

PRIMERA DIVISIÓ INFANTIL CAMPIONAT DE LLIGA | GRUP: 14 / JORNADA: 19

I, per finalitzar, el resum dels equips que participen en competició federada. Trobem l’aleví, un conjunt que, donada la seva classificació a la lliga, només aspira a finalitzar la temporada de la millor manera possible. Des del primer i únic partit guanyat ja ha passat una volta i

el balanç en quant a gols a favor i en contra diu molt del perquè la seva posició a la taula. A falta de sis jornades pel final la salvació és una utopia, i tot indica que l’any següent l’equip tornarà a la segona divisió. La classificació és la següent:

PRIMERA DIVISIÓ ALEVÍ CAMPIONAT DE LLIGA | GRUP: 14 / JORNADA: 22

També voldríem destacar la participació d’alguns dels equips que aquesta temporada formen part de les diferents lligues que organitza el Consell Esportiu del Baix Ebre. Es tracta dels benjamins i dels prebenjamins, els quals també es troben en el moment clau de la temporada, ja que disputen els últims partits de

la lliga regular, abans d’encarar les fases finals. En aquest sentit, ressalta per damunt de tot el paper del benjamí dorades i del prebenjamí seitonets, equips que ocupen les primers posicions de les seves respectives lligues i que lluitaran fins al final per alçar-se amb el campionat. Esperem que així sigui.


Març 2009

| pàg. 36

Esports Igors Azizous, jugador del futbol base calero, participa durant dos dies en els entrenaments de l’equip infantil “B” del Futbol Club Barcelona

Igors Azizous a la ciutat esportiva del Barça.

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar Un dels equips de la secció de futbol que més alegries ha donat al llarg d’aquesta campanya ha estat, sense cap mena de dubte, l’infantil, i no només ja pels bons resultats aconseguits com a col·lectiu, sinó també per les sorpreses a nivell individual. En aquest sentit, la magnífica temporada que porta realitzant no ha passat desapercebuda per una de les millors, per no dir la millor, escola de futbol base a nivell mundial, com és la del Futbol Club Barcelona, com tampoc ha passat per alt el gran talent demostrat per algun dels seus jugadors.

Aquest és el cas del jove Igors Azizous, un dels membres d’aquest equip entrenat per Ivan Romeu i Víc· tor Borràs que ,amb la col·laboració de l’Albert Medrano, alhora Vicepresident del Patronat Mpal. d’Esports i l’Àlex Gómez, entrenador de l’infantil “B” del FC Barcelona, va desplaçarse el passat 11 i 12 de març fins les instal·lacions de la Ciutat Esportiva de Sant Joan d’Espí. Allí, on des del mateix Andrés Iniesta fins al més petit de l’entitat realitzen els seus entrenaments, va prendre part, amb la resta d’integrants de l’equip, en un parell de sessions preparatòries que, al mateix temps, servien als tècnics culés per se-

guir de forma exhaustiva, com és habitual en aquests casos, les evolucions d’aquest interessant jugador i així poder, tal i com afirmava el mateix míster blaugrana, estar pendent sempre per poder seguir millorant constantment el nivell de la plantilla. Per tant, tot i que sembla ser el jugador tornarà a la disciplina calera, felicitar a aquesta jove promesa per l’experiència viscuda i encoratjar a la resta de jugadors del nostre poble que continuïn treballant perquè puguin ser molts més els que tinguin l’opció de gaudir d’aquesta, per molts, fantàstica i única oportunitat.

Les gimnastes del Patronat d’Esports copen les primeres posicions a la 1a fase de copa catalana Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar El passat dissabte 14 de març tingueren lloc les primeres fases del Campionat de Catalunya en Edat Escolar i la Copa Catalana Individual Nivell I de Gimnàstica Rítmica, competicions que organitza la Federació de Gimnàstica. Les seus d’aquesta celebració foren dues: per a les participants de la Zona Sud -Lleida i Tarragona- el Pavelló Municipal d’Esports de la Selva del Camp i per a la zona Nord (Girona i Barcelona), les instal·lacions del GEIEG a Girona. La secció del Patronat Mpal. d’Esports, seguint amb la línia d’ aquest mes de març tan rítmic, arribava a la cita amb moltes esperances dipositades per aconseguir algun resultat positiu, i la veritat és que no es pot estar descontent, ni molt menys. En categoria Infantil, Nivell II, i en la modalitat de Mans Lliures, trobàvem a l’Alexandra Oprea, qui va culminar una excel·lent

Representació calera al 8è Trofeu de Gimnàstica Rítmica d’Encamp (Andorra)

Una de les gimnastes caleres en ple excercici.

actuació assolint la magnífica 2a posició. En categoria Infantil, però Nivell I, i en la modalitat de Pilota, la gimnasta participant era la Jèssica Cañagueral, que encara milloraria a la seva companyia, aconseguint així la 1a plaça. Per últim, en categoria Júnior,

Nivell I, i modalitat de Cèrcol, dos serien les representants caleres. Per una banda, l’Alba Arjona que finalitzaria en 3a posició, a poques dècimes de la 2a; i la Maria Llambrich que ho faria en la 6a, mantenint opcions de classificació de cara a la 2a fase.

El passat 7 de març, la secció de G. Rítmica del Patronat Mpal. d’Esports es desplaçava amb sis de les seves gimnastes fins a Encamp (Andorra) per participar, amb altres entitats com el CR Serradells, CE Ordino... en el 8è Trofeu que organitzava el seu Club de Rítmica. Aquesta petita excursió permet a les gimnastes seguir amb la seva preparació de cara a les competicions més properes i també agrair en certa forma al club andorrà la seva presència, any rere any, a la trobada organitzada al nostre municipi. En aquesta ocasió, junt amb la monitora de la secció, Tere Llambrich, es desplaçaren les gimnastes alevins Judith Molina, Mireia Bardí, Júlia Curto, Carla Cañague· ral i l’Anna Estrada, que va finalitzar en 3a posició, després d’una bona actuació en la modalitat de Pilota; la seva germana, Neus Estrada, seria l’última representant i ho faria competint en la categoria prebenjamí.


Març 2009

|

pàg. 37

Les Jornades Intercomarcals de Gimnàstica Rítmica deixen grans resultats per a la secció del PME Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar Amb l’arribada del mes de març es posava en marxa també la temporada de gimnàstica rítmica, i ho feia amb una novetat respecte les últimes edicions. Les competicions en fases comarcals, que en els darrers anys s’havien convertit en un duel entre l’entitat calera i la tortosina, han quedat enrere i han deixat pas a les Jornades Intercomarcals, on Baix Ebre i Montsià, ara sí, participen i lluiten per assolir l’objectiu de classificar-se per a les posteriors competicions territorials. En aquest sentit, el passat diumenge 1 de març, la localitat d’Amposta

acollia la primera d’aquestes jornades, una jornada en la que hi participaren a més de la nostra secció, el Club Rítmica Xaloc, el Club Gimnàstic Rapitenc i el Centre Esportiu Canareu, i amb la nota destacada de la no presència de les gimnastes de Tortosa. En aquesta primera participació en una competició d’aquest tipus el balanç fou més que positiu per les caleres, mostrant-se com una de les seccions amb més futur de les nostres terres.

A més a més , a part d’aquests 3 podis que es van aconseguir en les actuacions individuals se n’han de destacar fins a 4 més que s’assoliren en les modalitats de conjunts. La primera posició en la categoria infantil i aleví i la segona plaça aconseguida en benjamins va arrodonir

una jornada en la que sobresortiren les gimnastes més petites, les prebenjamines, segones i quartes respectivament, que s’iniciaven en les competicions d’aquesta índole, culminant la seva primera participació rebent una forta ovació per part de tots els assistents.

Els resultats obtinguts en aquesta fase foren els que es detallen a continuació:

La representació calera a la competició intercomarcal.


Març 2009

| pàg. 38

Esports Amb l’organització de les trobades de bàsquet entren a escena els més petits de la secció del patronat d’esports

Els joves jugadors de bàsquet caleros en plena activitat.

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar Com cada any, la Federació Catalana de Bàsquet, amb l’objectiu d’impulsar i potenciar la pràctica d’aquest esport a les nostres terres organitza una sèrie de trobades per tal que les escoles inscrites puguin desplaçar-se amb els seus petits jugadors i gaudir així de la participació en aquestes jornades. En aquest sentit, en el que portem d’any se n’han celebrat tres. La pri-

mera Trobada d’Escoles d’aquest 2009 es va celebrar el 25 de gener a la localitat de La Selva del Camp, tot i que en aquesta no hi va haver presència calera. On sí n’hi va haver fou en la següent, organitzada per la Representació Territorial de Tarragona de la Federació Catalana de Bàsquetbol i amb la col· laboració del Club Bàsquet Vila-seca i el suport de l’Excma. Diputació Provincial de Tarragona. Es va celebrar el passat 1 de març i hi prengueren

part fins a 16 equips, d’entre els que en destacaven 3 de la mateixa localitat, tres de la Selva, un de Cambrils i diferents escoles de la zona. Destacar que de les Terres de L’Ebre l’únic que hi prengué part fou el benjamí del Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar que, a més a més, ho va fer amb un equip composat tant per nois com per noies. En aquesta primera participació el balanç no fou del tot satisfactori ja que, tant en el partit contra l’EBC Vidal i Barraquer com contra l’AMPA Cèsar August, el resultat fou de derrota, si bé l’experiència viscuda pot servir de gran ajuda de cara a competicions posteriors. Nova participació en la trobada de bàsquet organitzada a les Terres de l’Ebre Una vegada més, el recinte firal esportiu de Bítem acollia una nova trobada de bàsquet a les nostres terres. Amb els mateixos organitzadors que la celebrada dos setmanes abans a Vila-seca i amb la col·laboració afegida del Club Bàsquet Cantaries es portava a terme aquesta trobada, en la que, per tercer cop en el que portàvem d’any, es donaven cita diferents

entitats i clubs que treballen per millorar i potenciar el bàsquet entre el col·lectiu més jove. Fins a cinc pistes es van habilitar dins aquest complex poliesportiu per donar cabuda als més de 25 partits que es van disputar al llarg d’aquesta matinal de mitjans de març, i en la que s’arribarien a congregar fins a 20 equips, d’entre els que cal destacar el benjamí i l’aleví del Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar. Ambdós disputarien dos encontres. Els més petits ho farien contra les escoles de Terres de l’Ebre 98 i Carles III; mentre que els segons, que estan desenvolupant una temporada extraordinària en el campionat que organitza el Consell Esportiu del Baix Ebre s’enfrontarien al Club de Bàsquet La Ràpita i a l’Escola de Bítem. El resultat final fou igual pels dos conjunts, amb un balanç d’una victòria i una derrota en ambdues categories, i amb l’afegit que les dues derrotes es produirien per tan sols quatre punts de diferència. Per culminar la jornada, les autoritats competents i presents a l’esdeveniment lliuraren als jugadors un petit obsequi recordatori de la seva participació a la trobada.


i

Març 2009

Informació

esdeveniments socials

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55 OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLE Cada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

04-04 al 10-04 11-04 al 17-04 18-04 al 24-04 25-04 al 01-05 02-05 al 08-05 09-05 al 15-05 15-05 al 22-05 23-05 al 29-05 30-05 al 05-06

J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A.Aytés

iNFO. 977 456 329 977 456 477 - 977 456 376

DE LA CALA

TAXISTES

LA CALA- Tel. 650 381 351 PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22 CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68 J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94 IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504 D’ALTRES CASERNA GUÀRDIA CIVIL

FARMÀCIES

JOANA PEDROLA Andreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132 Telf. Urgències 637 733 985 JOAN BORGES Pau Casals, 34 / Tel. 977 493 252 Tel. Urgències 908 93 55 76 AGUSTÍ AYTÉS C/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493 Tel. Urgències 617 024 123 Horari matí: 9’30- 13’30h. Horari tarda: 17h. – 20’30h.

1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000 PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS

(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt. Tels. 977 493 037 – 977 493 007 CUTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949 Poligon Industrial PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269 TELECENTRE Tel. 977 457 269 MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830 POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811 CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216

L’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03 AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM

(Àrea de manteniment) Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54 CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75 CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07 CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR

Tel. 977 45 72 40 COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07 S.C.E. i R. Tel. 977 45 60 39 LA CAIXA Tel. 977 45 60 62 CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36 CAIXA PENEDÉS Tel. 977 49 36 60 BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33 BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83 AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33 Horari de 10h a 13h de Dilluns a Divendres PARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22 Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte-Sábado-Samedi-Saturday: 18.30h. Diumenge-Domingo-Dimanche-Sunday: 9.30/11.00h. / Dijous-Jueves-Jeudi-Thursday: 09.30h. / Altres dies-Otros días-D’autres joursOther days: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h. Dissabtes, 9’30h a 10’30h.

AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSA

Tel. 977 500 333

RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIAL

TORTOSA- Tel. 977 519 100 TARRAGONA- Tel. 977 211 554 MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810 Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.

SANITAT S.U.M. AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00 C.A.P. (Centre d’Assistència Primària)

ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10 ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775 COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80

C/ Llibertat Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14 CREU ROJA Tel. 977 493 664 Passeig Marítim s/n SERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

Av. Ensenyament, 1

INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42

- Marcel de Gimbernat Llambrich, fill d’Antoni i Glòria, el 16/03/09

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

- Sebastián Núñez Solanes, els dia 21/02/09 als 77 anys - Juan Martí Mañé, el dia 08/03/09 als 78 anys - Josefa Boquera Piñol, el dia 08/03/09 als 81 anys - Cinta Aleixendri Durán, el dia 11/03/09 als 105 anys - José Margalef Llambrich, el 19/03/09, als 88 anys - Concepción Roca Bertomeu, el dia 21/03/09 als 81 anys

Casaments:

- Farid Boujemmaaoui i Fatima Randi, el 21/02/09 - Ricardo Sierra Parra i Josefa Ibáñez Rodera, el 28/02/09

1 mòdul Doble mòdul 4 mòduls o faldó 1/4 1/2 Plana 1 Plana Interior 1 Plana Contraportada - Interior - Exterior Encarts

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

Defuncions: - José Pelayo Caramés Pazos, el dia 18/02/09, als 68 anys

12 € 24 € 48 € 72 € 135 € 270 € 300 € 350 € 500 €

IVA no inclòs

til l a* an tja ida v rav Inf /21 l Pla re rdi el ad a rc s-A /14 tlla lafat t ós NFE P tí V r b r o C a e e a p * m l a C e n t n n e J l a c l y a A s ia m r -P t o * re E a s or or liv ca or L’A l’A lun an -M riel les les ale C/L ó-C/M na erc Me Bon IÓ R at - C teri alaf ig alafn laf nya s C ale e C e l’O etan de Ca Ca el de ata llóC M .C r t a S ma ab Ca lu Tre rn s C Com es C ll n d P do ad lar a d laça TACLiber eme Av./del Av alafo Av./Cata Av.alafo .Tre r res .Tres a C Rove Rove /Car ntrad ’alfa ça G Cala trad laça stes o a ç T T ç . . d n S a v P D Pla . C C C C C E C/ C A E P Pl Av Av C/ Pi En C/ Pla Av Zo Co Av

1 2

3

4

1

2

3

4

CASC URBÀ

5

6

7

8

9

10

11

12 13

1

2

1

URB. URB. MARINA SANT JORDI SANT JORDI

URBANITZACIÓ TRES CALES

1

2 3

4

URB. CALAFAT

*Només circula del 15 de juliol al 15 de setembre

11.00 11.02 11.05 11.06 11.10 11.13 11.14 11.15 11.16 11.17 11.18 11.20 11.22 11.23 11.25 11.27 11.28 11.31 11.37 11.39 11.41 11.43 11.44 11.45 12.30 12.32 12.35 12.36 12.40 12.43 12.44 12.45 12.46 12.47 12.48 12.50 12.52 12.53 12.55 12.57 12.58 13.01 13.07 13.09 13.01 13.03 13.04 13.05 19.00 19.02 19.05 19.06 19.10 19.13 19.14 19.15 19.16 19.17 19.18 19.20 19.22 19.23 19.25 19.27 19.28 19.31 19.37 19.39 19.41 19.43 19.44 19.45

CASC URBÀ 07.47 09.37 13.53 16.47

07.45 09.35 13.51 16.45

07.43 09.33 13.49 16.43

07.42 09.32 13.48 16.46

> 07.36 09.26 13.42 16.36

DIRECCIÓ BARCELONA A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

Informació Renfe 902 240 202

L’AMETLLA DE MAR- Carrerera Perelló Tels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112 CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80 REUS- Tel. 977 30 50 80 TORTOSA- Tel. 977 44 20 80 AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80

PSICOALÀNISI LACANIÀ C/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143

REGIDORIA I MEDI AMBIENT

- Anass Zanzan, fill de Houssein i Fatima, el 05/02/09 - Eila Gimeno Druguet, filla de Mario i Alexandra, el 04/02/09 - Unai Merino Sánchez, fill de José Mª i Mónica, el 07/02/09 - Islam Bberkoussi, filla de Mahmoud i Gghizlan, el 13/02/09 - Wei Xi Cchen, fill de Bojun i Su Wei, el 11/02/09 - Jordi Brull Sánchez, fill de Rafel i Laura, el 17/02/09 - Maria Margalef Estrada, filla de Joan i Mª Cinta, el 18/02/09 - Ousmane Gadia Ga, fill de Cheick i Ndeye, el 25/02/09 - Josep Carbajales Lllambrich, fill de Josep i Rut, el 13/03/09 - Sergi Balfegó Albu, fill de Salvador i Andreea Stefania, el 14/03/09

BOMBERS

PSICOANALISTA

Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77 Av. Amistat Hispano-Italiana Tel.977 456 329

Naixements:

Dr. ALEJO OLGUIN Pau Casals, 25, 4art Tel. 977 456 381

Dr. CARLOS ALBERTO VOLPATI Pau Casals, 24, 2n, 3a Tel. 977 493 120 Dr. MANUEL BLASCO Lluís Companys, 19, 3r, 2a Tel. 977 493 285

OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim quatre mesos abans de la data del matrimoni

Av. Ensenyament

Domicili particular METGES DE CAPÇALERA

ODONTÒLEGS

Tel. 977 493 080 De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h. Dissabtes d’11h. a 13’30h.

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H 977 45 70 00

BUS

De dilluns a Divendres: 9h. a 14h. OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376 OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.) De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h. OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331 JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704 Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h. SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008 Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h. Visites concertades CENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIAS

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14 Visites CAP: 902 111 444

TREN

pàg. 39

|

RE RE RE R CE CE CE R RE R RE

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2 DIARI 3 DIARI

A TOS

TOR

6.15 7.48 9.18 10.45 13.24 15.54 17.25 18.03 18.50 19.12 19.36

URBANITZACIONS 07.33 09.23 13.39 16.33

07.32 09.22 13.38 16.32

07.31 09.21 13.37 16.31

A L A TA TLL LDE OS ’AME MAR L’A AMP L DE

6.26 8.00 9.30 10.55 13.36 16.05 17.35 18.12 19.03 19.22 19.50

6.41 8.13 9.46 11.10 13.51 16.19 17.49 18.26 19.17 19.36 20.04

CASC URBÀ

07.30 09.20 13.36 16.30

R

TAR

7.21 8.56 10.25 11.56 14.28 16.57 18.30 19.12 19.57 20.34 21.00

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05. 2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06. 3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

07.29 09.19 13.35 16.29

07.28 09.18 13.34 16.28

07.24 09.14 13.30 16.24

07.23 09.13 13.29 16.23

07.21 09.11 13.27 16.21

07.19 09.09 13.25 16.19

07.18 09.08 13.24 16.18

< URBANITZACIONS 07.15 09.05 13.21 16.15

07.09 08.59 13.15 16.09

07.07 08.57 13.13 16.07

07.04 09.54 13.10 16.04

07.02 09.52 13.08 16.02

DIRECCIÓ TORTOSA

NA

O AG

07.26 09.16 13.32 16.26

S

NT

SA

8.36 10.06 11.38 13.08 15.37 18.11 19.38 20.36 21.08 21.46 22.08

IA

ÀC

GR

8.41 10.12 11.43 13.13 15.43 18.13 19.44 20.42 21.13 21.54 22.13

A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

RE CE RE CE CE RE R RE RE R

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2

- Només circularà de dilluns a divendres

IA

ÀC

GR

5.58 7.55 9.27 10.55 13.26 14.55 16.28 17.57 19.25 20.55

S

NT

SA

6.03 8.03 9.33 11.03 13.33 15.03 16.33 18.03 19.33 21.00

RA

TAR

NA

GO

7.06 9.07 10.37 12.06 14.34 16.06 17.36 19.08 20.38 22.07

07.01 09.51 13.07 16.01

A TLL ME AR L’A DE M

7.50 9.52 11.16 12.47 15.16 16.48 18.21 19.59 21.27 22.49

- Els horaris són aproximatius

07.00 08.50 13.06 16.00

A

DE

L L’A

8.07 10.02 11.29 13.01 15.31 17.06 18.35 20.17 21.42 23.06

TOS

TOR

A

8.17 10.15 11.41 13.12 15.42 17.17 18.47 20.28 21.51 23.16

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/05 2| No circula 24, 25 i 31/12

Per un món més sostenible... RECICLA!


Quatre Cantons - Març 2009  

Quatre Cantons del Març del 2009