Issuu on Google+

1.¿Que es un hardware? El hardware són totes les parts d'un sistema informàtic, els seus components són: elèctrics, electrònics, electromecànics i mecànics, cables de tot tipus i qualsevol altre element físic involucrat.

¿Que es un software? Un  software és una  ajuda del sistema informàtic, que fan possible la realització de tasques específiques.

2. Elements d’un ordinador des del punt de vista físic. ­Principal: Teclat Ratolí escàner Monitor Impressora Altaveus

­COMPONENTS INTERNS Placa base CPU Ventilador MemòriaTargeta gràfica Unitats d'emmagatzematge Disc dur  // CD­ROM/DVD Font d'alimentació


Placa base La placa base es el elemento principal de todo ordenador, en el que se encuentran o al que se conectan todos los demás dispositivos, siendo su función principal la de permitir una comunicación rápida entre ellos.

      Ventilador Es col ∙ loca sobre el processador perquè no s'escalfi. I és que l'augment de la velocitat en els processadors ha produït també un progressiu escalfament dels mateixos.

Memòria Són mòduls en què s'emmagatzemen els programes en execució, és a dir,els que utilitzem mentre l'ordinador està encès. Un cop apagat, s'esborren, i aquests programes només podran quedar emmagatzemats al disc dur.


Targeta gràfica És el component al qual es connecta el cable que ve del  monitor, sinsgereix  un slot de la placa base i s'encarrega d’enviar les imatges al monitor.

Disc dur És el dispositiu d'emmagatzematge més important. En ell seguarda el programari fins i tot quan l'ordinador està apagat.

Disquet És el dispositiu encarregat de llegir i escriure els disquets.


UNITATS CD (RW)­ROM / DVD (RW) S'encarreguen de llegir o gravar els discos CD­ROM/DVD, que poden emmagatzemar tot tipus de programes i música.

Buses Els busos són els cables de dades, de color gris, que uneixen alguns components de l'ordinador, com la controladora de disc situada a la placa base amb el disc dur, el CD­ROM i la disquetera

Font d’alimentació És l'encarregada de distribuir la corrent elèctrica a tots els components de l'ordinador per mitjà d'una sèrie de cables, agrupats en connectors d' diferent forma.


3. Definició i elements del sistema Operatiu Un Sistema Operatiu és un programari que fa un accés senzill i segur al suport físic de l'ordinador (maquinari). PARTS D'UN SISTEMA OPERATIU

1. Maneig de Processos • Creació i acabament de processos • Assignació / actualització / alliberament de recursos • Suspensió i reinici • Sincronització entre processos • Comunicació entre processos • Solució de "trampes" i bloquejos

2. Maneig de Memòria. "Magatzem" • "inventari" de l'ús de memòria • selecció de processos a carregar en memòria • reserva / alliberament de memòria • conversió d'adreces virtuals • protecció de memòria

3. Maneig de Fitxers. • creació i eliminació de fitxers • creació i eliminació de directoris • proporcionar primitives per a la modificació de fitxers • assignar / gestionar permisos d'accés a fitxers • realització de còpies de seguretat


4. Maneig de Dispositius d'Entrada / Sortida • maneig de memòria per a accés directe, buffering i accés a memòria "cache" • Proporcionar la interfície entre l'usuari i el dispositiu • Proporcionar la interfície entre el sistema i el dispositiu 5. Maneig de Xarxes 6. Intèrpret d'ordresç

4. Classificació del software posar exemples Segons les funcions que realitzen poden ser classificats en: Software de Sistema: 1. Controladors de dispositiu són els drivers 2. Eines de diagnòstic 3. Eines de correcció i optimització 4. ServidorUna aplicació informàtica


Software d'Aplicació: 1. Els Processadors de text com Word, Bloc de Notes. 2. Editors d'imatges com Adobe Fireworks, o Adobe Photoshop. 3. Sistemes Administradors de Bases de Dades (Oracle, SQL Server, Informix). 4. Editors de Pàgines Web, Adobe Dreamweaver. 5. Editors de Llenguatge de programació Visual Studio PHP Edit.

Software de Programació: 1. Editors de text 2. Compiladors 3. Intèrprets 4. Enllaçadors 5. Depuradores 6. Entorns de Desenvolupament Integrats (IDE)


5. Definició de xarxa. Avantatges de treballar en xarxa. Definció de targeta de xarxa El terme xarxa s'utilitza per definir a una estructura que compta amb un patró característic. Hi ha múltiples tipus de xarxa, com la xarxa informàtica, la xarxa elèctrica i la xarxa social. Avantatges: 1. No és necessari que els membres de l’equip es trobin al mateix lloc físic. 2. Permet la comunicació síncrona (temps real) i asíncrona (no en temps real). 3. Facilita l’emmagatzematge i l’accés ràpid a la informació i el coneixement generat. 4. Permet l’accés a diferents fonts de coneixement, opinions i punts de vista. Una targeta de xarxa (també anomenada Network Interface Card (NIC) és una classe de targeta destinada a ser introduïda a la placa mare d'un ordinador o es connecta a un dels seus ports per possibilitar que la màquina se sumi a una xarxa i pugui compartir els seus recursos (com els documents, la connexió a Internet o una impressora, per exemple).

6.  Tipus de xarxes segons l’extensió. Clau WEP Segons l'extensió de la xarxa, podem distingir les següents: PAN: (Personal Area Network): la seva extensió abraça uns pocs metres i permet connectar dispositius a un ordinador via Bluetooth. LAN: (Local Area Network): xarxa d'àrea local.La seva extensió seria un edifici. CAN:(Campus Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa universitat. MAN: (Metropolitan Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa àrea metropolitana. WAN (Wide Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de localitats, provincies i fins i tot països diferents.


7. ­Tipus de xarxes segons la disposició física dels cables amb fotos (o esquemes): a) Avantatges i inconvenients de cadascuna b) Definició i comparació de switch (commutador) i hub (concentrador) c) Mitjans de transmissió (aire i cables). Hardware necessari per fer connexions amb cadascun. d) Hardware necessari per conectar­se a Internet. e) Xarxes sense fil. Connexions wireless. SSID

a) ­Avantatges de la topologia Bus: ● És molt senzill el treball que cal fer per afegir un ordinador a la xarxa. ● Si alguna cosa es fa malbé, o si un ordinador es desconnecta, aquesta falla és molt barata i fàcil d'arreglar. ● És molt barat fer tot el connexionat de la xarxa ja que els elements a emprar no són costosos. ● Els cables d'Internet i d'electricitat poden anar junts en aquesta topologia. Desavantatges de la topologia Bus: ● Si un usuari desconnecta l'ordinador de la xarxa, o hi ha alguna falla en la mateixa com un trencament de cable, la xarxa deixa de funcionar. ● Els ordinadors de la xarxa no regeneren el senyal sinó que es transmet o és generada pel cable i les dues resistències en els extrems ● En aquesta topologia el manteniment que cal fer és molt alt. ● La velocitat en aquesta connexió de xarxa és molt baixa.


­Avantatges de la topologia anell: ● Fàcil d'instal lar i reconfigurar. ● Per afegir o eliminar dispositius, només cal moure dues connexions. ● Arquitectura molt compacta, i molt poques vegades o gairebé mai té conflictes amb els altres usuaris. ● La connexió proveeix una organització d'igual a igual per a totes les computadores. ● El rendiment no es declina quan hi ha molts usuaris connectats a la xarxa. Desavantatges de la topologia anell: ● Restriccions quant a la longitud de l'anell i també pel que fa a la quantitat de dispositius connectats a la xarxa. ● Tots els senyals van en una sola direcció i per arribar a un ordinador ha de passar per totes les del medi. ● Quan un ordinador falla, altera a tota la xarxa.

­Avantatges de la Topologia Estrella: ● A comparació de les topologies Bus i Anell, si un ordinador es fa malbé el cable es trenca, les altres ordinadors connectats a la xarxa segueixen funcionant. ● Afegir un ordinador a la xarxa és molt fàcil ja que l'únic que cal fer és connectar­la al HUB o SWITCH. ● Té una millor organització ja que l'HUB o SWITCH s'ho pot col ∙ locar al centre d'un lloc físic ia aquest dispositiu connectar tots els ordinadors desitjades.

Desavantatges de la Topologia Estrella: ● No és tan econòmica a comparació de la topologia Bus o Anell perquè cal més cable per a realitzar la connexió. ● Si l'HUB o SWITCH deixa de funcionar, cap de les computadores tindrà connexió a la xarxa. ● El nombre d'ordinadors connectades a la xarxa depèn de les limitacions de l'HUB o SWITCH.


­Avantatges de topologia en malla:  És possible portar a els Missatges d'1 node a un Altre per Diferents camins. No Pot haver absolutament cap interrupció en els comunicacions. Cada servidor te els Seves propies comunicacions AMB Tots Els altres servidors. Si falla un cable l'Altre és fara Càrrec del trànsit. No requereix 01:00 node o servidor central el que redueix el Manteniment. Si un node desapareix o falla no afecta en absolut ALS Altres nodes. Si desapareix no afecta Tant ALS nodes de Xarxes. Desavantatges de topologia en malla: El cost de la xarxa Pot augmentar a els casos en què s'implementi de forma AMB fil, la topologia de xarxa i els caràcterístiques de la mateixa impliquin l'Ús de Més recursos. Al cas d'implementar una xarxa en malla per a atenció d'emergències en Ciutats AMB densitat poblacional de mes d'5000 habitants per quilòmetre quadrat, la disponibilitat de l'ample de banda és Pot ver afectada per la quantitat d'usuaris que fan Ús de la xarxa SIMULTÀNIAMENT, per a lliurar 01:00 ample de banda que garanteixi la taxa de dades a demanda i, que en particular, garanteixi els comunicacions entre Organismes de rescat, calç instal ∙ lar Més punts d'accés, per Tant, s 'incrementin a els costos d'implementació i posada en marxa.

b) ­La sentència switch és similar a una sèrie de sentències IF en la mateixa expressió.  ­ El Hub és un dispositiu electrònic que connecta dos segments d'una mateixa xarxa, transferint el trànsit d'un a altre extrem, bé per cable o sense fils.

c) Cable: Normalment s'utilitza el cable coaxial que també és capaç d'aconseguir taxes elevades de transmissió però utilitzant una tecnologia completament diferent. en lloc d'establir una connexió directa, o punt a punt, amb el proveïdor d'accés, es utilitzen connexions multipunt, en les quals molts usuaris comparteixen el mateix cable.


Aire: Dos tipus de connexió via satèl ∙ lit: unidireccional (la pujada o petició de dades i l'enviament de correu electrònic es realitza amb el proveïdor de Interent via moden tradicional, però la baixada es realitza mitjançant una antena parabòlica orientada al corresponent satèl ∙ lit i una targeta PCI / USB­DVB instlada a l'ordinador) i la bidireccional (la pujades i baixades de dades es realitzen via parabòlica cap al satèl ∙ lit).

d) Els hardware que necessitis és segons com et vulguis connectar, si et connectes per mitjà de telèfon necessites un mòdem, si et vols connectar per banda ampla el hardware que necessites és el de eternet i en alguns mòdem de banda ampla només cal que tinguis conecció de usb i el controlador del mòdem.

e) Les xarxes sense fils o wireless són una tecnologia normalitzada per l'IEEE que permet muntar xarxes locals sense emprar cap tipus de cablejat, utilitzant infrarojos o ones de ràdio a freqüències desnormalizadas (de lliure utilització).

Connexions wilreles són connexions punt a punt entre dos dispositius sense fil (dos or​ dinadors, dos punts d'accés, un ordinador i un telèfon mòbil amb Bluetooth, etc.). Se solen usar per comunicar dos ordinadors entre ells per mitjà de les seves targetes sense fil, per exemple un PC de sobretaula amb un ordinador portàtil.

El SSID: Service Set Identifier. És un nom inclòs en tots els caixes d'una xarxa sense fils, és a dir: (Wi­Fi) per identificar­los com part d'aquesta xarxa. El codi consisteix en un màxim de 32 caràcters Tots els dispositius sense fils que intenten comunicar­se entre si han de compartir el mateix SSID.


8. Protocols de xarxa a Windows. L’adreça IP 1. Protocol NetBEUI És un protocol de xarxa molt senzill i fàcil d'usar,desenvolupat per Microsoft. 2. Protocol IPX/SPXI Dissenyat per l'empresa Novell per a les seves xarxes locals NetWare, Microsoft el va incorporar en els seguents sistemes operatius NwLink. 3. Protocol TCP/IP És el protocol utilitzat per tots els ordinadors a Internet. Una adreça IP és una seqüència de quatre nombres separats per punts, indentifica cada ordinador dins de la xarxa.


Informatica alicia