Issuu on Google+

Entrevista sobre la Guerra Civil espanyola

Alumna: Curs: Assignatura: Professora: Data:

Helena Pujol Flotats 1r d’ESO A Llengua catalana Alícia Palau 08-01-2014


Ella és la meva àvia materna, es diu Feli Abejón. Va néixer un 23 de novembre de 1944 a la ciutat de Barcelona tot i que els seus pares provenien d’un petit poble de Burgos. En aquesta entrevista que li he fet ens parla d’algunes coses que recorda sobre el seu pare, Victoriano Abejón, que va lluitar a la Guerra Civil espanyola del 1936.Tot i que la meva àvia va tenir la sort de no viure aquella època, recorda històries que els seus pares li van explicar i pensa que no hi hauria d’haver mai guerres al món. 1.En quin bàndol va lluitar el teu pare? -Com el meu pare vivia a Castella i Lleó, li va tocar anar al bàndol dels nacionals que era on estava ell. 2.Quina edat tenia quan va lluitar? -21 anys 3.Quin va ser el seu primer destí? -Va ser al nord d’Espanya; al país basc. 4.Quant de temps va estar lluitant? - Durant gairebé tres anys. 5.Es va comunicar amb la seva família d’alguna manera? -Sé que enviava cartes i un cop va tenir la sort de poder anar de permís un parell de dies amb la seva família. Doncs passaven a prop del seu poble amb el tren i el seu cap li va donar aquest permís. Va estar molt content de poder veure la família encara que només varen ser dos dies. 6.Va caure ferit? -Sí, a Terol. Va esclatar una granada a prop seu i va perdre la vista d’un ull i la mobilitat del braç dret.


7.Com i on va viure la guerra la teva mare? -La va viure al poble de Castella. No van patir ni assetjament ni manca d’aliments, el que si que van patir és la manca d’homes en el poble. Això feia que totes les feines del camp i les de casa les havien de portar les dones i els homes més grans. 8.Quan tu eres una nena, la gent parlava del tema? -Si que se’n parlava, sobretot els primers anys, la dècada del 40-50. A les cases, la gent comentava les experiències que havien viscut. 9.Tens o guardes alguna foto d’aquella època? -Sí, una foto que està el meu pare amb tres amics del mateix poble. 10.-Quina anècdota et va explicar més vegades? Una de trista: La pèrdua d’un amic que va morir molt a prop seu, que era un dels que apareixia a la fotografia i sempre recordava el moment tant trist que va viure quan va haver d’ explicar-ho a la seva família. 11.Què creus que és el més dur d’una guerra? -L’enfrontament entre germans d’un mateix poble i la mort de gent innocent.

Moltes gràcies per haver-me explicat totes aquestes coses que no coneixia del meu besavi i de la seva experiència a la Guerra Civil espanyola. La meva opinió és que no s’haurien de fer guerres i que tota aquesta època devia ser molt dura. A més, la gent que vivia en ciutats més grans com Barcelona, segons explica la meva àvia, ho van patir més perquè tenien l’assetjament de les bombes i van tenir molta fam. En canvi, aquells que vivien en petits pobles, no passaven tanta gana perquè tenien horts, bestiar i podien sobreviure millor. M’imagino aquella època molt trista i difícil però també crec que la gent que la van superar es van fer molt forts i molt valents. Vaig tenir la sort de conèixer als meus besavis però mai em van parlar d’aquest tema i els recordo sempre molt alegres.


Mercedes Serapia Lafiguera García << A la Guerra Civil >>

Noèlia Caballero, 1rB

E

ncara que es digui Mercedes, la meva germana i jo li diem “abuelita de

los pajaritos”.


M’imagino que sabeu perquè li diem així, es perquè tenia ocellets a casa i nosaltres teníem tres besàvies. Va néixer el 1922 a Buenos Aires, Argentina. Va venir a Espanya amb 9 anys.

- A on estaves durant la Guerra Civil? Primer quan va esclatar la Guerra estàvem a Barcelona, desprès a “Berlanga de Duero”, (Soria) i desprès a “Saragossa”.

- Com et senties en aquell moment? Estàvem com espantades a casa de la meva tieta, que eren molt religiosos. Tenien un molí, i van arribar els “falangistas” i ens van dir que no teníem que témer res.

- Vas estar al mig de la batalla?


No.

- Vas veure algun ferit? No, només a la gent molt espantada.

- Hi havia diferencia entre pobres i rics? Els pobres anàvem amb “cartilles” de racionament. Els rics anaven al mercat central.

- Tenies por? No, no. Tot estava normal, com si no hi hagués res. Quan va acabar la Guerra si que es va notar mes moviment.

- Treballaves? Si. Vaig treballar de mainadera, en una perruqueria d’ajudant i també estava en una fàbrica de caramels, banyen els caramels en Tofee. La fabrica estava a Saragossa i es deia


“Palacios y Fantoba”.

- Quina edat tenies, quan va començar la Guerra? Tenia 14 anys.

- Tenies novio? Amb 17 anys sortíem al ball i coneixíem a nois. Entre ells a “Francisco”.

- Hi havien safareigs públics a on vivies? Teníem safareig a casa. Però hi havien de públics. Però no es feien servir a Saragossa.

- Quan va acabar la Guerra a on estaves? Estava a Barcelona.

- En quina escola vas estudiar? Vaig anar a una escola de “Buenos Aires” vaig estar dels 6 als 8 anys.

- Us podíeu alimentar bé? Perfectament, no faltava de res. Sense problemes a Soria. A Barcelona si teníem racionament.


- Com us divertíeu? A Soria es feia vida normal.

- Vas veure alguna bomba caure al teu costat? Van tirar una bomba a la Pilarica mentre estàvem a Saragossa.

“GRÀCIES PEL TEU TESTIMONI, ABUELITA”


ENTREVISTA A EMILIO OLUCHA ROVIRA. FRANQUISME L’Emilio és el meu avi, te 77 anys. Va néixer a l’any 1936 a Tortosa (Catalunya). Ens parlarà sobre el franquisme.

Nom: Ivan Manríquez Professora: Alícia Palau Data: 20/01/2014 Curs: 1rB ESO Institut: Josep Serrat i Bonastre


Com va ser l’època de Franco? Fins l’any 1953 va haver racionament de productes alimentaris bàsics, i es podien trobar certs aliments i productes en el ``estraperlo´´; a principis de 1953 es va suprimir el racionament. En quant a llibertats van desaparèixer totalment. La policia podia detenir fins a 72 hores, sense portar al detingut als jutjats, però la policia emprava el truc de posar en llibertat, abans de les 72 hores i a les poques hores tornaven a detenir-lo, i així successivament. En els jutjats, la cosa no millorava gaire, i va estar en vigor molt de temps la ``Ley de Vagos y Maleantes´´ que permetia jutjar i condemnar per motius irrisoris, inclòs, es podia, jutjar i condemnar als homosexuals. Més tard, ja és va crear el ``Tribunal de Orden Público´´ que jutjava únicament els casos de dissidència política. Al mateix temps cal recordar que les tortures policials eren habituals.

Personalment, com vas viure l’època de Franco? Personalment, vaig tindre que viure fins el desembre de 1948 sense el meu pare, que estava exiliat, per haver estat membre d’un ajuntament per ERC; i quan va retornar de l’exili va trigar uns anys en poder recuperar la seva condició de mestre en l’escola pública. Fins el final del franquisme no em vaig atrevir mai a manifestar públicament la meva ideologia política.


Quina diferència hi ha d’aquella època a l’actual? Teòricament la diferència és total i absoluta però en la pràctica no es sempre així, perquè una gran part dels parlamentaris han agafat la política com una professió i voten sempre el que diu el cap del grup, perquè els partits poden sancionar econòmicament als que votin en contra de les instruccions; a més a més corren el perill de no ser inclosos en les llistes, en properes eleccions.

En aquella època per quins motius et ficaven a la presó? A banda del codi penal, ja he dit que s’aplicava la ``Ley de Vagos y Maleantes´´ que permetia una interpretació tan ampla que es podia jutjar i condemnar per motius irrisoris.

Quina diferència hi havia entre home i dona? En el Codi Penal, fins els últims anys del franquisme era delicte l’adulteri de la dona en tots els casos, i no l’home; en el mateix Codi Penal, segons l’article 428 l’home que ferís greument, o matés a la dona o a la filla, als que sorprengués fent l’amor, tan sols tenien pena en desterrament. Igualment les dones casades no podien disposar dels seus bens propis sense el permís del marit, i necessitava permís marital per obrir comptes bancaris i viatjar. La majoria d’edat, era als 23 anys, però, les dones tan sols gaudien de la majoria d’edat completa als 25 anys, doncs fins els dits 25 anys necessitaven permís del pare per a casar-se.


En quin any va començar el franquisme? I a quin va acabar? Va començar a l’any 1936, quan va començar la guerra civil, i va acabar a l’any 1975, quan va morir Franco; però els seus efectes encara van trigar en desaparèixer totalment.

Algun membre de la teva família va morir o va anar a la presó? Sí, al meu pare, és deia Federico Olucha. Dos anys després de tornar de l’exili (França) la policia el van detenir i conduir a la presó sense dir els motius, i als vuit dies, el van posar en llibertat sense donar cap explicació.

És notava molt la diferencia la gent rica i la gent pobra? Perquè? Molt, sobretot en pobles i aldees on el ``cacique´´ abusava de la gent obrera, als que pagava molt poc freqüentment i algunes vegades a cambi d’un plat de menjar.

Moltes gràcies per la teva atenció i per explicar-me coses que no sabia. La meva conclusió es que la vida ha canviat molt i que en cap cas es pot enyorar els temps del franquisme.


Laura Godard 1rB Matèria: Català


Aquesta entrevista la faig a la meva avia Carlota, de part de pare, sobre la seva experiència en la guerra del 1940, França contra Alemanya, en el seu cas quan va passar estava en la vila anomenada Dijon al nord oest de França, ara te 75 anys i viu a Cannes una vila al sud de França, a prop de Itàlia.

· En quin any va començar la guerra? -La guerra va començar al 1940 o 1939, no me'n recordo a la perfecció... ·Quan anys tenies quan va començar la guerra? I el teu germà? -Ui... doncs... tenia 5 anys, i el meu germà... en tenia 1,... si 1 any... era molt petit, pobre! ·Et van dir que hi havia la guerra ho u vas deduir tu sola? -Ho vaig veure, perquè hi havia soldat francesos que a vegades venien per amagar-se dels alemanys... al principi no ho entenia fins que el final vaig acaba deduint.. ·Quan vas veure que hi havia la guerra, que va ser el primer sentiment que et va venir al cap? -Bueno... el primer sentiment... es difícil d'explicar...va ser sobre tot la por, per el fet que van venir a arrestar al meu pare a la nit, picant a la porta i tot... era terrible! ·Com sabies que hi havia un bombardeig? -Les sirenes, que son unes alarmes,quan les sentíem ens informaven d'un possible bombardeig... i sonaven molt sovint. ·On baixàveu quan hi havia un bombardeig? -baixàvem al subterrani , on hi havien mantes per escalfar-nos, hi a vegades ens agradava baixar-hi, perquè ens canviava una mica l'entorn...i com que érem petits, no enteníem perquè baixàvem allà.


·Vas perdre a algun conegut? -Si el meu pare, perquè feia resistència contra els alemanys... el van arrestar el dia 31 d'agost de l'any 1943... van entrar a casa nostre en busca del meu pare, i van entrar a la meva habitació, amb una llanterna a la mà, primer van mirar per tot arreu, després em van enfocar a mi, després van mirar a sota les meves mantes per veure si no s'amagava a sota, i després sota el llit. Era espantós! imaginat jo de petita amb un tio q entre així com si res a la meva habitació i comença a escorcollar tot...encara me'n recordo d'aquest moment com si hagués passat ahir... ·Continuaves anant a l'escola? -si,... es clar! ·Quan de temps va durar la guerra? - doncs... a França, perquè en altres països no, 5 anys es a dir va acabar al 1945. · que vas pensar quan es va acabar la guerra? - Doncs als 5 anys es difícil de dir...però si felicitat, això segur! jajajaja ·Ens podries resumir les sensacions que has viscut durant tot aquest temps? -... dolor, molt dolor,i paciència, esperant que s'acabés ja d'una vegada tot això tant terrible...

Laura Godard, 5 de gener del 2014


2014 1 10 entrevistes guerra 1r eso