Issuu on Google+

dossier de documentaci贸 cv projectes recents: #1. ]heterotop铆as[. 2006-2008. #2. modos de (no) entrar en casa. 2008-2009.


Imma Ávalos Marquès (Girona, 1982)...............................................................................................................................................................

www.aliciakopf.net

Estudios 2006-2009 Licenciatura en Teoría de la Literatura y Literatura Comparada. Universidad de Barcelona. 2005-2007 D.E.A. Arte en la Era Digital; Contextos Multimedia. Universidad de Barcelona. 2003-2004 Beca de intercambio académico en la Universidad Kunsthochschule Berlin-Weissensee. Prof. Katharina Grosse. Berlin. 2000-2004 Licenciatura en Bellas Artes. Universidad de Barcelona. Exposiciones Colectivas [selección] 2009. Simposio Internacional Impresión Expandida. Centro de investigación Imarte. [Ponencia y presentación de proyecto] Facultad de Bellas Artes de Barcelona. 2008 Colaboración en “Of All the People in all the World” durante el Festival NOW en el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona. [CCCB]. I-Dissabtes CXF. Proyectos de arte digital y nuevas tecnologías. Caixaforum. Barcelona. BIAM. Bienal de Arte Contemporáneo de Amposta. Tarragona. 2007 “Cultura Impresa”. Galería Espacio Marzana. Bilbao. 2005 XLVI Concurso de Pintura Joven Sala Parés *. Barcelona. “Rundgang”. Exposición colectiva en la Kunstochschule Berlin-Weissensee. Monbijou Park. Berlin. Certamen Nacional de Pintura Ibercaja*. Logroño. 2003 Becarios de la Fundación Rodríguez-Acosta *. Granada.

Becas, concursos y otros 2008 Adquisición de ]heterotopías[ (2007) para la colección de libros de artista de la Facultad de Bellas Artes de Barcelona. 2007 Beca del Deutsche Akademische Austausch Dienst para curso de verano en una Universidad Alemana. Humboldt Universität. Berlin. 2005 XLVI Concurso de Pintura Joven de la Sala Parés. [seleccionada]*. Barcelona. Beca Talens. Barcelona. Certamen Nacional de Pintura Ibercaja*. [seleccionada]. Logroño. 2003 Premio de adquisición de obra para la colección de arte de la Facultad de Bellas Artes de Barcelona. Beca de la Fundación Rodríguez-Acosta para estancia de intercambio artístico en Granada*. 2002 Residencia de verano. Slade School of Fine Arts. University College of London. Londres.

Publicaciones [textos e imágenes] 2009 "De Achterkant van de Façade", [The back-side of the Façade. Romanticism in the work of Kellendonk and Michel Houellebecq's Platform]. Imágenes para el artículo de Patricia de Vries. Simulacrum. Revista de estudios culturales de la Kunsthistorisch Instituut, Universiteit van Amsterdam. Especial Romanticismo contemporáneo. “Flirt met de Romantiek”. www.simulacrum.nl. Amsterdam. rizoma + sota l’iceberg. Poster y texto. Descord. Revista de Arte y Pensamiento Contemporáneo·. #4. www.descord.com. Barcelona. 2008 "Kundera revisitat" + "encontres". Artículo e imagen. _previa. Revista de literatura inter-media. #0. www.revistaprevia.com. Barcelona.

*con catálogo


#1. ]heterotopĂ­as[. 2006-2008.


www.aliciakopf.net/


]heterotopías[ 2007. Libro de artista. Técnica: Dibujo vectorial y animación Flash. Tamaño: 21x21x3 más desplegable de 20x100cm. Nº de Páginas: 110.

]heterotopías[ es un libro de enigmas, cuestiones que parten de x e y, interior y exterior, tu y yo, palabra y cosa. La ciudad y sus ramificaciones virtuales conforma el escenario donde este enigma se proyecta en la búsqueda del otro, en la pregunta sobre la identidad, y en la comunicación en una era hipermediatizada. ]heterotopías[ es un espacio de hibridación y clonación del catálogo de las obsesiones...de apertura de espacios alterados, otros, en los que las contradicciones puedan convivir y lo deseado pueda ser real.


#1. ]heterotopías[. 2006-2008. selecció de gràfics


] he t e r o t op Ă­ as[


] he t e r o t op Ă­ as[


] he t e r o t op Ă­ as[


] he t e r o t op Ă­ as[


#2. modos de (no) entrar en casa. 2008-2009.


modos de (no) entrar en casa 2008-2009. Serie de 120 dibujos y textos. En proceso.

La pérdida o el olvido casual de las llaves nos deja desamparados y a la intemperie por momentos. La proximidad del hogar y la imposibilidad de cruzar el umbral nos advierten de la importancia de los objetos y de las consecuencias de una fisura en las acciones automatizadas del día a día. modos de (no) entrar en casa es una recolección gráfica de ideas donde la casa es recipiente formal para expresar estados vitales. Estas ideas se encuentran no tan sólo en los hábitos y modos de vida sino también en el lenguaje, en los juegos, y en sus mismas formas de arquitectura, de manera que una anécdota se convierte en metáfora existencial, en ensayo de arquitectura vital, y proyección de modos de vida bajo la clave del humor. La serie, realizada a modo de diario, se publica periódicamente en http://www.aliciakopf.net.


[dimecres 24 de setembre de 2008]

#64.

-No, t’equivoques, és el vent, que colpeja la porta. J.Brossa.

P.D: aquesta és la memoria del projecte que estic fent ara mateix. Com que ahir plovia, vaig pensar que la seixantasetena casa (la que encapçala aquesta entrada) us agradaria. Espero arribar aviat a la de 100, us ho faré saber.


[dimecres 5 de novembre del 2008]

#77. Casa Blanca

Eleccions a la presidència dels Estats Units. Barack Obama és escollit president.

(de la sèrie “modos de (no) entrar en casa” http://aliciakopf.blogspot.com/2008/09/casa-67.html )


[diumenge 14 de desembre de 2008]

#92. Ventilació!

...de vegades m'oblido de ventilar i netejar els vidres. Quan són bruts no entra llum.

a.k.

(de la sèrie “modos de (no) entrar en casa” http://aliciakopf.blogspot.com/2008/09/casa-67.html )


[dilluns 2 de febrer del 2009]

#108. La classe

Que el preceptor lo haga pasar todo por el cedazo y nada aloje en la cabeza del niño por su mera autoridad y crédito. No tome por principios los de Aristóteles, como no tomará los de los estoicos o epicúreos, sino propóngale esa diversidad de juicio y que el alumno elija, si puede, y quédese en duda si no:

Che non men che saper, dubbiar m’aggrada.[1]

[1] Montaigne, M. “Sobre la educación de los niños” en “Ensayos”. Libro I. Cap XXV. Porque más que saber, dudar me agrada. Dante, “Inferno”, canto XI, v.93. a.k.

(de la sèrie “modos de (no) entrar en casa” http://aliciakopf.blogspot.com/2008/09/casa-67.html )


[dilluns 20 d’octubre 2008] #55 i 84.

(de la sèrie “modos de (no) entrar en casa” http://aliciakopf.blogspot.com/2008/09/casa-67.html )


[dissabte 21 de febrer de 2009] #110. Goteres

(goteres produïdes per la dona del veí arquitecte mentre es dutxa)

Fa dies que hi ha goteres a la cuina. Aviso al veí de dalt, un senyor d’uns vuitanta anys, petit i molt amable. Per tal de situar el lloc d’origen de la filtració, l’home baixa amb uns plànols esgrogeïts de l’habitatge a la mà. Al cap d’uns dies torna acompanyat dels paletes, que han vingut a foradar el sostre de la cuina i del lavabo. Mentre els paletes treballen, el veí els parla de les obres del bloc, construït als anys vuitanta, i de com va col·laborar amb l’arquitecte. Ens explica, que l’edifici és obra de Coderch, autor d’edificis de la talla de l’Institut Francès a Barcelona, i de l’ampliació de la Escola d’Arquitectura, entre d’altres. El pis on m’estic actualment és força normal, racionalista i ben estructurat. La façana de l’immoble té els acabats característics de l’autor: exterior de rajol i obertures petites amb persianes blanques. Un edifici discret i més aviat introspectiu, però que malgrat tenir forces anys sembla construït de fa poc. Com que veu que el tema m’interessa, després de queixar-se del poc reconeixement internacional de l'autor el sr. Jesús em baixa un llibre. El seu títol és “Variaciones sobre una casa”.

(de la sèrie “modos de (no) entrar en casa” http://aliciakopf.blogspot.com/2008/09/casa-67.html )


[dijous 19 de març del 2009]

#113. Infern, o el veí de sota.

Sota casa hi viuen dos homes, un pare i el seu fill. De la seva existència en sabria poc si no fos perquè, tot estenent la roba amb presses, sovint em cau algun mitjó a la seva terrassa. Llavors l’haig de baixar a buscar. Quan pico el timbre sempre surt el pare, que s’assembla molt al veí de dalt perquè és un vell petit i amable. De fet, és ell, de vegades, qui em puja el mitjó caigut. Una tarda, a l’estiu, sentirem un home cridar. Els crits eren desesperats. La veu preguntava que perquè li havia de passar això a ell, deia que no ho podia aguantar. El vam sentir durant varies tardes. En aquell moment, féssim el què féssim, ningú de casa sabia on mirar, ni què dir. Eren els crits d’algú que viu el seu infern particular. a.k.

(de la sèrie “modos de (no) entrar en casa” http://aliciakopf.blogspot.com/2008/09/casa-67.html )


[dimecres 22 de juliol del 2009]

#126. La Biblioteca

Estoy sentado, leyendo a un poeta. Hay muchas personas en la sala, pero no se las oye. Están en sus libros. A veces se mueven entre las hojas, como quienes duermen y se dan vuelta entre dos sueños. ¡Ah!, qué bien se está entre personas que leen. ¿Por qué no son siempre así? Podéis acercaros a uno y rozarle; no sentirá nada. Podéis empujar a vuestro vecino al levantaros, y si os excusáis, hará un movimiento de cabeza hacia el lado de donde viene vuestra voz, su rostro se vuelve hacia vosotros y no os ve, y sus cabellos son semejantes a los de uno que duerme. ¡Qué bueno es esto! Estoy sentado y tengo un poeta.

Rainer Maria Rilke. Los apuntes de Malte Laurids Brigge. (1910)

(de la sèrie “modos de (no) entrar en casa” http://aliciakopf.blogspot.com/2008/09/casa-67.html )


[divendres 18 de setembre del 2008 ]

#133.()

Existeix una extranya síndrome entre aquells que han sofert un transplantament de cor. Durant un temps, després del postoperatori, alguns pacients experimenten una inexplicable sensació de plenitud: tenen el cor de l’altre. a.k.

(de la sèrie “modos de (no) entrar en casa” http://aliciakopf.blogspot.com/2008/09/casa-67.html )


[dimarts 24 de març del 2009]

#114. Nesquick / Cola-Cao

Monòleg interior d’Alicia al súper davant la filera de cacaus solubles. A casa meva sempre hi hagut Nesquick. Perquè a mi no m’agraden els grumolls, i el Nesquick es pot barrejar amb la llet freda sense que faci grumolls, ràpidament, que per això es diu Nes-Quick. A casa dels meus amics sempre hi havia ColaCao. No m’agradaven les bombolles de xocolata en pols que quedaven quan te’l bevies amb la llet freda. Si les bombolles haguessin estat de xocolata líquida, o fins i tot xocolata solida, hagués estat acceptable, però trobar bombolles de pols a la llet és una contradicció, una textura inacceptable. Però la majoria de gent pensa que està bé trobar bombolles de xocolata soluble a la llet, diuen que la pols es desfà a la boca i llavors és com xocolata normal. Però per això m’agafo xocolata normal, i no un grumoll de pols on només hi ha un 23% de cacau desgrassat en un desert de fosfat bicàlcic, aroma de vainilla, sal i canyella, amb algunes traçes de cacauets, fruits de secs, gluten i soja en quantitats sense especificar. I això no ho sé per la llista d’ingredients, que no especifica exactament el tant per cent de cacau que hi ha, sinó per una marca blanca que ha tingut la honestedat d’especificar a l’etiqueta que el contingut de xocolata del producte és del 23%,... suposo que no deu variar gaire d’una marca l’altra. Una amiga, H., tenia Nesquik a casa la mare i Cola-Cao a casa el pare. H. també prefereix el Nesquik i li agrada posarne molt a la llet, fins que fa un pòsit de xocolata desfeta que et trobes al final. A C. en canvi, li agraden els grumolls solubles del Cola-Cao, però amb llet calenta...amb això li dono la raó, el Cola-Cao, amb llet calenta, si tens la paciència de remenar prou estona està bé, potser és més substanciós que el Nesquik i tot. Per no parlar del disseny. El pàkaging del Cola-Cao sempre m’ha agradat molt més. El pot groc amb el tap vermell amb el parell de negrets de l’Àfrica tropical carregant saques de cacau (fruit que no he vist mai, però que sempre evocaré tal i com a pareix a l’etiqueta del Cola-Cao), juntament amb la cançó, han fet que malgrat no consumir-lo a casa meva, m’agradi trobar-lo a casa dels altres. Davant tot això, el Nesquick, amb la seva tapa blava, el pot metàl·lic i el conillet sense referències colonials, no hi té res a fer.

(de la sèrie “modos de (no) entrar en casa” http://aliciakopf.blogspot.com/2008/09/casa-67.html )


[dimecres 27 d’octubre del 2008]

#68. Solipsismes

Solipsisme: emergència opaca de la vida íntima.

(de la sèrie “modos de (no) entrar en casa” http://aliciakopf.blogspot.com/2008/09/casa-67.html )


[dimecres 27 d’octubre del 2009]

#136. L4

(de la sèrie “modos de (no) entrar en casa” http://aliciakopf.blogspot.com/2008/09/casa-67.html )


#2. modos de (no) entrar en casa. 2008-2009. sèrie en procÊs.


dossier mnec