Issuu on Google+

Des de la transició d’Espanya fins l’actualitat

Alfredo Tortella Monfort 4º ESO Història


Índex La transició española -1 ETA -2 Arias Navarro –4 Les primeres eleccions després de la dictadura - 5 Adolfo Suàrez - 6 La constitució de 1978 –7 Cop d’estat –9 Leopoldo Calvo Sotelo –10 Felipe Gonzàlez –11 Caso Roldan -12 Jose María Aznar -14 Jose Luís Rodríguez Zapatero -15 La crisis en Espanya -16 PP -17 Opinió personal -19 Bibliografia –20


La transició espanyola

La Transició Espanyola és el període històric durant el qual es porta a terme el procés pel qual Espanya deixa enrere el règim dictatorial del gene-ral Francisco Franco, passant a regir-se per una constitució que consagrava un Estat social idemocràtic de dret. Respecte a la durada exacta de la transició, alguns l'emmarquen dins del període comprès entre la proclamació de Joan Carles I com a rei d'Espanya el 22 de novembre de 1975 i l'entrada en vigor de la Constitu-ció, el 29 de desembre de 1978. Molts altres la situen entre dues da -tes clau: el 20 de novembre de 1975,quan mor el dictador Francisco Franco, i el 28 d'octubre de 1982, data en quèdeixa de governar la Unió de Cen-tre Democràtic (UCD), partit que va promoure elcanvi de rè-gim polític i l'aprovació de la Constitució del 78. També és comú establir la fi d'aquest període el 1985 o 1986, amb l'entrada delpaís a la Comunitat Econòmica Europea. Es va realizar de forma pacífica i en un ambient de tolerancia i de coses entre les diferents forces polítiques , per la qual cosa va suscitar l’admiració fora de les nostres fronteres i es va convertir en un model. En aquest període , l’economia, va iniciar una etapa de fort desenvolupament ; la población i la societat van consolidar la seva modernització.


L'increment del terrorisme El País Basc es va mantenir, al llarg de tot aquest període, en plena ebullició política.Les reivindicacions d'amnistia política, especialment la setmana pro-amnistia del 8 al 15 de maig en què van morir set persones per la repressió, 5 obligar a Adolfo Suárez aanar-la concedint en diferents etapes fins a arribar a l'amnistia total d'octubre de 1977 .Però els enfrontaments continus entre poli-cia i manifestants no ajudaven precisament a asserenar els ànims. ETA, després d'una certa treva en l'estiu de 1976, va repren-dre els seus atemptats a l'octubre. Però va ser sobretot entre desembre i gener quan es va desencadenar un conjunt de violentes accions que van deixar la situació social i políticaen una posició molt inestable. El GRAPO actuo amb diverses bombes i el segrest de dos impor-tants personalitats delrègim: el president del Consell d'Estat, José Ma-ría d'Oriol, i el General Villaescusa,President del Consell Superior de Jus-tícia Militar. Mentre duraven aquests segrestos, es pro-dueix l'esmentada Matança d'Atocha, una ordre de la ultradreta mata cinc advocatsdel Partit Comunista d'Espanya a Madrid. Diversos dies abans havien mort a mans de policies antiavalots dos estu-diants durant diferents manifestacions. Però, per primera vegada, bona part dels líders de l'oposi-ció reunits amb el President del Govern van publicar un comunicat de denúncia del terrorisme i de suport a l'actuacióde Suárez. No obstant això, les forces del búnquer es van aprofitar de la inquietud del mo-ment per denunciar que el país s'estava precipitant en el caos.


Arias Navarro Poc després, l'assassinat del president del govern, l'almirall Carrero Blanco, va possibilitar el seu nomenament com a president del govern, càrrec al qual va accedir gràcies a la seva proximitat a la família del dictador El 1975, es va oferir als Estats Units per entrar en guerra contra Portugal en el cas que es asentase a Lisboa un govern d'esquerres. La seva tasca es va estendre durant dos governs, fins al 1976, quan va ser substituït per árez. En el primer, l'últim govern de Franco, va donar signes d'obertura del règim, pel que va anomenar el «esperit del 12 de febrerop», però les pressions de l'anomenat "búnquer", nom amb què es designava als sectors més conservadors de la dictadura. La seva acció de govern va estar esquitxada per vacil · lacions que li van impedir afrontar amb decisió les dificultats d'aquell temps. Entre aquestes cal destacar el cas veure-us i l'execució de Salvador Puich Antich, que van tirar per terra qualsevol credibilitat apertu-rista. El final de l'any 1975 va ser una successió d'esdeveniments (execucions de setem-bre, Marxa Verda, malaltia i mort de Franco) que van posar en evidència les seves grans limitacions. Mort el dictador, el Rei Joan Carles


Les primeres eleccions després de la dictadura Els darrera anys de la dictadura no van portar cap estovament a l'hora de reprimir els sindicats o associacions polítiques, o bé de signar sentències de mort en el ca-sos de terrorisme, excepció feta del Procés de Burgos. L'única resposta a les mobilitzacions de la que el Govern se sentia capaç era la repressió, com el procès 1001, al 1973, contra deu membres de CCOO acusats d'associació il·lícita. El judici s'inicià el 20 de Desembre de 1973 sota una atmosfera de terror, ja quinze minuts abans de la hora en què havia de començar el judici, el president del govern, l'almirall Carrero Blanco era assassinat per un comando d'ETA. Aquesta figura havia de ser el garant de la continuïtat del règim a la mort del dictador, cosa que es va veure parcialment truncada. El nomenament a la pre -sidència del govern de l'anterior director general de seguretat, Carlos Arias Nava -rro no deixava dubtes sobre la resposta del règim: emprar la força si calia. Les protestes estudiantils i vagues, totes ferotgement reprimides, van ser una altra constant de les acaballes del règim. El procés de gradual retirada del recolzament eclesiàstic - tret del d'excepcions malauradament notables - al règim del dictador es va convertir en un altre dels elements característics del període 19691975. Des del 22 de juliol de 1969, el dictador havia proclamat com al seu successor oficial al príncep Joan Carles de Borbó, nét d'Alfons XIII, que a l'endemà va prestar jurament de lleialtat a Franco, als principis del "Movimiento" i a les lleis fonamen -tals de l'Estat. Durant aquests primers anys de la dècada de 1970 el paper del lla -vors príncep va ser poc rellevant políticament parlant.


Adolfo suarez La Transició Espanyola va començar el 22 de novembre de 1975, en ser coronatJuan Carlos I com a rei d'Espanya, l'endemà passat de la mort de Francisco Franco. Acabaven, així, gairebé quaranta anys de fèrria dictadura a Espanya, que havien començat després del triomf dels "nacionals" a la Guerra Civil. Les primeres eleciones les va guanyar la UCD (Unió del Centre De-mocràtic),encapçalada per Adolfo Suárez. No obstant això, hi ha teòrics que apunten a octubre de 1982 per determinar la fi de la Transició. En aquest moment, el PSOE(Partit Socialista Obrer Es-panyol) va obtenir una històrica majoria absoluta però el rei va triar com a president del govern a Adolfo Suárez, un home del Moviment,però que va encaixar perfectament en aquest afany de re-formes.


La constitució de 1978 El 15 de desembre de 1976 es ratifica la Llei per a la Re-forma Política que posa punt final al règim franquista i obrí el camí a unes corts constituents, amb la qual cosa s'obre un procés que culminarà amb l'aprovació per referèndum del 6 de desembre de 1978 de la Constitució. Amb les eleccions del 15 de juny de 1977 es formen unes corts constituents, formades per dues Cambres: el Congrés i el Senat. Es va elegir una Comissió Consti-tuent del Congrés, la qual designà una Ponència integrada pels Diputats Gabriel Cisne-ros (UCD), Manuel Fraga Iribarne (AP), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (Socialistas del Congreso), José Pedro Pérez Llor-ca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana), i Jordi Solé Tura (PCE). Aquestes set personalitats seran conegudes popularment amb el nom de Pares de la Constitució.


Cop d’estat Finalment, a final de 1980 el rei Joan Carles va fer una visita al parlament basc. Aquella visita va reflectir moltes de les tensions presents a la societat espanyo-la. Al ple de la cambra basca no hi faltava ningú, ni tan sols els diputats d'Herri Batasuna, que tenien per costum no anar a la cambra basca. El rei va començar el seu discurs al parlament basc i, tot just va començar, els parlamentaris d'He-rri Batasuna es van aixecar i van començar a cantar la cançó del soldat basc. Da-vant la tensió, els diputats de tots els altres partits es van aixecar de seguida i es van posar a aplaudir el discurs del rei, fins que les forces de l'ordre van ex-pulsar els parlamentaris d'Herri Batasuna. Llavors el rei va llegir un altre discurs que ja tenia preparat en previsió del que havia passat. Finalment la dre-ta feixista encara mantenia molt poder, ja havien intentat fer un cop d'estat en la desarticulada Operació Galàxia el 1978. El president de govern electe Adolfo Suárez va dimitir el 29 de gener del 1981. Això va donar lloc a una nova sessió d'investidura, amb Leopoldo Calvo-Sotelo com a candidat, que es programà per al 20 de febrer del mateix any. En aquesta sessió, Calvo-Sotelo no assolí la majoria necessària, per la qual cosa es produí una segona volta, que es votà el dia 23 de febrero. El dia 23 de febrer A les 14:20, un grup de guàrdies civils i vehicles camuflats liderats pel tinent Suárez Alonso inicia la Operació gàbia: es tanquen els acces-sos a la zona propera al Congrés dels Diputats i es comprova que es pot dur a terme l'assalt. A les 18:20 288 guàrdies civils arribats en autocars, encapçalats per Antonio Tejero Molina van assaltar l'hemicicle mentre es duia a terme la segona votació per a investir Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, del partit UCD, com a president del govern espanyol. . Al crit de "Todo el mundo al suelo" i dis-parant tres trets segrestaren el poder legislatiu i el govern amb la força de les armes.


Leopoldo Calvo Sotelo El seu mandat, a més d'iniciar amb un cop d'estat, va finalitzar amb el desmantellament de la Conspira-ció colpista per al 27 de octubre de 1982, que va es-tar ben preparada que la del 23-F, però que amb la col · laboració delsprincipals mitjans de comunica-ció i per no crear alarma social, va ser minimitzada. Durant el seu govern es va signar un gran acord per l'ocupació amb les centralssindicals i els empresaris, es va aprovar la llei del divorci, Espanya va ingressar a l'OTAN i es va tan-car el mapa autonòmic. El seu govern va recórrer la sentència de la justícia militar, perquè fos la Justí-cia Civil qui tingués l'última paraula en el temadel 23 F. Les trobades de Calvo-Sotelo amb el llavors líder de l'oposició, Felipe González,van ser constants, en una relació govern-oposició que mai després ha existit, tot i la duresa del PSOE contra el seu go-vern


Felipe Gonz{lez 28 octubre 1982, en què Felipe González va obtenir el 48,11% dels sufragis i 202dipu-tats, sent aquesta la primera majoria absoluta d'un partit a la democràcia a Espanya, a més d'ocupar la xifra més alta de diputats fins a la data, va ser elegit president del Govern espanyol pel Congrés dels Dipu-tats, i va encapçalar un govern amb Alfon-so Guerra de vicepresident. Aquest èxit va su-posar que per primera vegada des de les eleccions generals de 1936, un par-tit d'esquerreshavia de formar govern. A més, segons molts historiadors, va culminar el períodeconegut com la transi-ció espanyola iniciant-se la II Legislatura


Cas Roldan Va ser revelat el novembre de 1993, provocant la destitució de Luis Roldán,director general de la Guàrdia Civil, i que va estar al capdavant de la Guàrdia Civil durant el govern de Felipe Gonzá-lez entre octubre de 1986 i desembre de 1993. Luis Roldán va aprofitar el seu càrrec per enriquir-il · lícita i delictivament mitja-nçant el cobrament de comissions d'obres, de estafes als cons-tructors i mitjançant la malversació dels fons reservats del Ministeri de l'Interior. Roldán també va rebre, a partir de 1990, sobresous de 30.000 euros al mes a càrrec als fons reservats i per part de Rafael Vera, secretari d'Estat per a la Seguretat.Aquesta quantitat va ser elevada a 60.000 euros des de 1991 i fins a la seva destitució. Luis Roldán va ser condemnat al febrer de 1998 per l'Audiència Provincial de Madrid a 28 anys de presó pels delictes de malver-sació de fons públics, suborn,estafa i fraude fisca. Roldán va re-conèixer durant el judici que s'havia portat Irregularment més de 2.614,403 euros dels fons reservats i gairebé 11 Milloresd'euros en comissions. La sentència va ser ampliada pel Tribunal Suprem el 1999 fins als 31 anys, imposant a més una multa de 9.616.194 euros i unaindem-nització a l'estat de 3.479.259 euros. Al costat de Roldán van ser condemnats seva esposa Blanca Rodríguez-Porto i el seu testaferro JorgeEsparza Martín i absolts per prescrip-ció Elisa Rodríguez López .


Jose María Aznar Milità inicialment en les files d'Alianza Popu-lar (AP), partit en el qual ingressà el 1979. A les eleccions generals de 1982 i en les de 1986 fou escollit diputat al Congrés de Dipu-tats per la circumscripció d'Àvila, esdevenint l'any següent Presidente de Castella i Lleó (1987-1989). Vicepresident del seu partit des del gener de 1989, al setembre dimití del seu càrrec au-tonòmic per esdevenir candidat, amb el suport de Manuel Fraga president nacional del Partit Popular, a la presidència del Govern d'Espanya en les eleccions generals d'aquell any, en les quals el PP es va convertir en la principal força de l'oposició parlamentària, i novament Aznar fou escollit diputat, en aquest cas per la circumscripció de Madrid.


Jose Luis Rogríguez Zapatero El 1986 va obtenir un escó al Congrés (legislatura 1986-1989) per la província de Lleó, convertint-se en el diputat més jove de la càmera i romanent fins a 2011com a represen-tant electe. Les successives pròrrogues del servei militar obligato-ri per raons d'estudis van acabar per excusar d'aquest al ser ele-git. Al Congrés dels Diputats va formar part successivament de les comissions de Justícia i Interior, Constitucional, del Defensor del Poble i d'Administracions Públiques, en la qual era portaveu del seu grup. La sorprenent elecció de Zapatero per la Secretaria General de la Federació Socialista Lleonesa (FSL) el 19 de juny de 1988, en el V Congrés del PSOE provincial celebrat a Astorga, va ser lligada pels mitjans de comunicació a un pacte entre els ho-mes forts i faccions del socialisme lleonès, caracteritzat pels en-frontaments interns, la tradició sindicalista i una forta afecció a l'obrerisme miner. La seva reconeguda capacitat per llimar les discrepàncies ideològiques i personals entre els seus companys i assossegar els ambients crispats anava a ser el millor instrument en la promoció política de qui encara era a Ma-drid un diputat absolutament anònim. Zapatero va ser reelegit secretari general amb el 68% dels vots en el VII Comitè Regional lleonès celebrat el juliol de 1994. En les eleccions generals de 1996Zapatero va mantenir el seu escó al Congrés dels Diputats sempre per la Província de Lleó. A l'any següent Zapatero va ser novament reelegit secretari general del PSOE de Lleó, i va entrar també com a vocal en l'Executiva Federal ,màxim òrgan del partit. .


La crisis Espanya L'any 2008 va tenir sobre l'economia espanyola és un fort creixement de la desocupació. Durant el 2008 un gran nombre d'empreses van presentarexpedients de regulació d'ocupació econòmica. El sector de la construcció és un dels més perjudicats per la crisi causa de la fi de l'immobi-liari ia la posteriorcaiguda de les vendes. Durant el 2008 nombroses empreses constructores van presen-tar suspensió de pagaments entre les quals desta-quen: Martinsa-Fadesaamb un passiu de 4.000 mi-lions d'euros, és la major suspensió de pagaments dela història d'Espanya, Hàbitat (2.300 milions), SEOP, Grup Contsay Sant Josepentre d'al-tres. BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina) 90.000 corresponen a sòl.Aguirre Newman xifra l'estoc en 1,5 milions d'habi-tatges, 612 512 de recentacabades; 384.050 en construc-ció i 520.330 usades en venda o lloguer, cincvegades més del demandat. En contraparti-da comptabilitza 21 fons oportunistesdisposats a inver-tir 8.500 milions d'euros en tres anys


PP El Partit Popular (PP) és un partit polític conservador, liberal i centredreta espanyol que el 1989 va adoptar la denominació actual, substituint a la d'Aliança Popular.1 Defi-nit en els seus estatuts com de «centre reformista», explica, segons les seves pròpies estimacions, amb més de 800.000 afiliats, 2 sent el partit polític amb més militants d'Espanya. Aquest partit té el seu origen en Aliança Popular. A ell es van incorporar, durant el pro-cés del IX Congrés d'Aliança Popular i en els mesos immediatament posteriors, el Partit Liberal3 i la majoria de quadres de la Democràcia Cristiana.4 És un dels dos partits ma-joritaris d'Espanya, al costat del Partit Socialista Obrer Espanyol. En l'actualitat el PP és el partit del Govern d'Espanya, té majoria absoluta al Congrés dels Diputats i al Senat i governa en onze comunitats autònomes, així com a Ceuta i Melilla. És el segon que més anys ha governat el país des del restabliment de la democràcia, per darrere del PSOE. Té delegacions regionals en cada comunitat autònoma i en diversos països, integrades en la comunitat espanyola d'aquests, que proporcionen el seu suport en les qüestions polítiques espanyoles i internes (via activitats independents i el Consell de residents espanyols). Forma part del Partit Popular Europeu (PPE), de la Internacional Demòcrata de Centre (IDC), i de la Unió Internacional Demòcrata (IDU). Al Congrés Nacional de 2008, Mariano Rajoy va ser reelegit com a president del partit i María Dolores de Cospedal es va convertir en la secretària general.


Opinió personal Aquest treball mostra que Espanya ha estat molt for-ta ja que ha aguantat varis tipus de coses xeraques , com la crisis , el cop d’estat . També vull dir que aquest treball m’ha agradat perquè no tenia ni idea del perquè espanya sofria tanta cosa , i ara puc dir que se xerrar de política. Aquest treball m’ha agradat molt ja que l’informació es fàcil de trobar .


Bibliografia es.wikipedia.org/wiki/Transici贸n_Espa帽ola 15-3-2012 http://adolfosuarezes.blogspot.com/2007/08/la-transicin-espaola.html 15-3-2012 http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1978 15-3-2012 http://ca.wikipedia.org/wiki/Cop_d'estat_del_23_de_febrer 15-3-2012 http://es.wikipedia.org/wiki/Leopoldo_Calvo-Sotelo_y_Bustelo 15-3-2012 http://es.wikipedia.org/wiki/Felipe_Gonz%C3%A1lez 15-3-2012 http://es.wikipedia.org/wiki/Felipe_Gonz%C3%A1lez#Cambios_sociales 15-3-2012 http://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Aznar_L%C3%B3pez 15-3-2012 http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Rodr%C3%ADguez_Zapatero 15-3-2012 http://es.wikipedia.org/wiki/Crisis_econ%C3%B3mica_de_2008-2012 15-3-2012 http://es.wikipedia.org/wiki/Partido_Popular 15-3-2012 http://es.wikipedia.org/wiki/Arias_Navarro 15-3-2012



La transicio a Espanya fins l'actualitat