Issuu on Google+

Revista El Ganxet Juny 2012

Me’l tornes a explicar?

Escola Els Ganxets 1


Revista El Ganxet Juny 2012

Un camí per recórrer, un llibre per llegir. T’apuntes els llibres que vols llegir en una petita llibreta. No pots comprar-te’ls tots, així que vas a la biblioteca a veure si algun de la llista el pots trobar. I de cop ―el llibre‖ està a sobre de la prestatgeria de les novetats, encara que fa temps que no és novetat. I saps que t’està esperant a tu, que el destí l’ha posat allí per poder-lo llegir. No saps ni de què va, però et va agradar la portada o bé, és que el vas apuntar és per què alguna cosa et va cridar l’atenció quan algú el va recomanar. O ni tan sols sabies que existia i apareix com per art de màgia davant teu, sempre has pensat que els llibres ens busquen. Però tens un altre llibre entre mans i el deixes i no li fas massa cas, de moment. De cop un dia l’agafes per llegir les primeres línies. I desterres el que ja tenies començat i vols continuar-lo llegint. I vas llegint i llegint i t’adones que cada paraula està posada allí per algun motiu. I encara que sembla que l’escriptor ha explicat la història tal i com li anava sortint, saps que no és així. Que cada paraula està al lloc on ha d’estar i que tot està molt estudiat per què et quedis amb

la boca oberta i diguis: ―uff!‖. I quan estàs en un bon moment del llibre, agafes i el deixes de costat una estona, et fa por que s’acabi i amb ell deixis de sentir el que sents. I el tornes a agafar i continues gaudint una pàgina darrera l’altra. I tens por, és massa curt per al teu gust. Les pàgines van acabant-se i tu no vols que s’acabi mai. I penses: com has pogut passar tant de temps sense haver descobert a aquell escriptor? I si el tinguessis davant li diries tot el que penses i fins i tot li faries reverències. I tanques el llibre i respires a fons, s’ha acabat… Et quedes una estona en silenci sense saber què dir, el final t’ha sorprès tant o més que tot el llibre en conjunt. I no li canviaries ni una coma. I comences a sentirte buida per què ja no podràs tornar a llegir-lo, sentir el mateix que has sentit, diferent sí, però no el mateix. Però saps que t’has emportat una història que sempre t’acompanyarà i que podràs recordar, i que els personatges ja formaran part de tu mateixa per sempre.

ÍNDEX Comissió revista .................... 2 Editorial ................................... 3 P3A ..................................... 4-5 P3B ...................................... 6-7 P4A ...................................... 8-9 P4B .................................. 10-11 P5A .................................. 12-13 P5B .................................. 14-15 1r A i 1r B ..................... 16-19 2n .................................... 20-21 3r ..................................... 22-23 4t ..................................... 24-25 Educació Física............. 26-27 Educació Anglesa ........ 28-29 Educació Musical ........ 30-31 AMPA ............................. 32-32 Qui és qui? .................... 34-35 Col·laboradors..................... 36

M’enteneu oi? Comissió de revista

"Els llibres són les abelles que porten el pol·len d’una intel·ligència a una altra” – James Russell Lowell 2


Revista El Ganxet Juny 2012

Editorial Lluny queden aquells primers dies en que tornàvem a l’escola amb els bons propòsits d’iniciar un nou curs, amb l’alegria de retrobar companys i mestres, de conèixer i donar la benvinguda als nous, d’escoltar de fons el somicar d’algun p3 que feia el gran pas d’iniciar l’escolaritat amb nosaltres. Però tot plegat va durar poc, no massa, perquè el temps (ja ens ho diuen) passa molt ràpid. Ha estat un curs diferent, sacsejat per notícies gairebé sovint d’última hora, noves mesures que ens han portat a la necessària reflexió sobre la desconcertant situació econòmica que ens cobreix com un tul amenaçador amb la sensació compartida que la situació és difícil i complicada. Però acabem el curs amb un bon propòsit: sabent que, de passada, res no ha d’aclaparar -nos a l’hora de projectar la nostra il·lusió en el fet d’aprendre. Fent reflexió de tot el curs escolar ens adonem que les passes són petites però segures i que el camí va endavant en la direcció de la consolidació del nostre projecte amb les dinàmiques ja existents i aquelles que han estat novetat d’aquest curs; l’impuls a l’hàbit lector, la participació a la mostra de teatre, les assemblees dels més grans, els protagonistes de la setmana amb la participació de les famílies, l’inici de l’anglès a infantil, les ganxetes i el Ganxet (millorat gràcies a les aportacions), la participació en el ―fem coral‖, celebració de festes populars, el nostre hort

3

escolar, colònies, sortides i activitats diverses, participació en la setmana de l’esperit olímpic, la renovació i actualització de la web del centre....i tantes i tantes coses més ... que fan que afegim aquell grau de qualitat que cerquem per als nostres alumnes.

Aquesta tasca s’ha fet possible amb l’esforç de tota la comunitat educativa. GRÀCIES A TOTES I TOTS! Que aquestes vacances us permetin gaudir dels vostres fills i filles. Ens retrobem el setembre, que com qui diu és a la cantonada perquè el temps (ja ens ho diuen) passa molt ràpid.... Bon estiu! La Direcció


Revista El Ganxet Juny 2012

P3A: En Patufet Al llarg d’aquest curs hem treballat diferents contes, però el primer de tots va ser ―En Patufet‖. Feia poc temps que havíem començat l’escola, però ja sabeu que els contes són màgics i aquest, ens va ajudar a establir el primer

contacte amb els nous companys i les mestres d’una manera divertida. Sí, pintant !!!.

LA PAPERINA

LA COL

ELS NÚVOLS

EL CISTELL

EL DINERET

LA COL

4


Revista El Ganxet Juny 2012

Després d’haver pintat les cols, el dineret, el cistell, la paperina de safrà i els personatges vam aprofitar el treball fet per explicar el conte fora al passadís.

Allí ens vam trobar amb els nens i nenes de la classe de la lluna (P3-B). Així que prepareu les orelles d’elefant, els ulls de mussol i la boca de peix perquè comença la funció.

Vet aquí que una vegada, hi havia un nen petit com un cigró que es deia ...

M’ajudeu a cantar? Patim, patam, patum ...

Conte contat, conte acabat. Esperem que us hagi agradat. fi 5


Revista El Ganxet Juny 2012

P3B: Els tres porquets Durant el curs s’han treballat molts contes però, el que més ens ha agradat ha sigut el dels Tres porquets

Abans d’explicar el conte a la classe vam anar al Teatre Bartrina per veure’n a una representació.

Desprès, a la classe els nens i les nenes van explicar el conte. I ho van fer molt bé.

Hi havia una vegada tres porquets que van marxar de casa a voltar món...

6


Revista El Ganxet Juny 2012

Quan ja havíem après el conte vam construir les seves cases. La del porquet petit era de palla, la del mitjà de fusta i la del gran de maons.

I per a acabar, vam fer de llops!! Vam bufar espelmes, pilotes, pintura.. Mireu com bufem!!!!

7


Revista El Ganxet Juny 2012

P4A: La caputxeta vermella Hi ha contes de tota mena, de bruixes i princeses, contes de por, de nadal, contes fantàstics i d’amor i contes on surten tots els animals que poblen la terra. Però si algú pregunta quin és el conte més famós del món, la resposta sempre és la mateixa: la caputxeta.

popular de tot el planeta. Cada dia l’expliquen arreu del món milers de persones. L’expliquen els esquimals i els etíops, els japonesos i els brasilers, els rusos i els australians. L’expliquen com els artistes de la classe del Sistema solar us l’han explicat aquí.

I aquest conte, lectors i lectores del Ganxet, és el famós conte de la Caputxeta vermella, el mes

8


Revista El Ganxet Juny 2012

Els nens i nenes d’Educació Infantil han escrit de forma espontània allò que internament han representat a nivell mental, allò que s’estan imaginant. La lectoescriptura és un procés llarg i just ara comencen a escriure les primeres paraules, és per això que no s’han volgut rectificar les incorreccions ortogràfiques. Forma part del procés.

9


Revista El Ganxet Juny 2012

P4B: La rateta que escombrava l’escaleta

10


Revista El Ganxet Juny 2012

11


Revista El Ganxet Juny 2012

P5A: El flautista d’Hamelín Els nens i nenes de la classe de les constel·lacions us hem volgut explicar un dels contes que hem treballat aquest curs: El flautista d’Hamelin, com a nosatres ens agrada: dibuixant, pintant i imaginant.

pintors i ha quedat genial!! Esperem que aquest gran treball en equip que hem realitzat amb moltes ganes us agradi!!

Per poder-ho fer ens hem hagut de transformar en dibuixants, escriptors i

12


Revista El Ganxet Juny 2012

Què us ha semblat? Voleu conèixer als artistes que han realitzat aquest treball? DIBUIXANTS: Lucia, Sílvia, Cayetana, Etna, Anna. Elsa i Pau P.

ESCRIPTORS: Pau D., Abril, Eudald, Joana, David, Carlota i Carla.

PINTORS: Èric, Gabriel, Kevin, Ian, Aymane, Junjie, Hétor, Diego, Valentina i Izan.

13


Revista El Ganxet Juny 2012

P5B: Les set cabretes i el llop Ja hem arribat a final de curs, l’últim any d’Educació Infantil. Ens hem esforçat moltíssim durant aquest any i, això es nota!! Entre d’altres coses, hem après, sobretot, a estimar molt més els contes, contes de tot tipus. Aprofitant la vinguda a l’escola d’una escriptora de contes infantils, Àngels Ollé, la classe de Saturn, va decidir reescriure’n un: ―Les 7 cabretes i

14

el llop‖, en el qual uns van fer d’escriptors, uns altres de dibuixants i els altres de pintors fet que ens va permetre que modifiquéssim una miqueta l’original però... deu n’hi do lo bé que ens va sortir, oi?


Revista El Ganxet Juny 2012

Què us ha semblat? Voleu conèixer als artistes que han realitzat aquest treball? DIBUIXANTS: Clàudia, Oleg, Noha, Núria, Pau, Manuel i Enric.

ESCRIPTORS: Arnau, Isona, Ferran, Noha, Daniel, Abril i Joaquim.

PINTORS: Abril, Marc, Manuel, Jan, Nicole, Salma, Carla, Marina, Nayara, Roger, Aleix, Júlia, Gabriel, Chaima.

15


Revista El Ganxet Juny 2012

1rA i 1rB: Els Germans Grimm La nostra infància, sempre està envoltada de contes. Alguns dels contes que tots i totes coneixem tenen un nom comú: Els Germans Grimm. Els nens i nenes de 1r curs hem realitzat tot un seguit d’activitats que ens han permès conèixer qui van ser els Germans Grimm i quin és el llegat que ens han deixat. I com no, hem pogut gaudir, una vegada més, de la fantasia i la diversió dels seus contes.

En Patufet: Neima, Iker, Pau A., Jordi, Àfrica i Martina.

El primer que vam fer va ser llegir un text que ens explicava que els germans Grimm eren alemanys i treballaven a una biblioteca. I sabeu què? Jacob i Wilhem Grimm no van escriure els contes que nosaltres coneixem, sinó que van recollir històries orals i llegendes populars i les van escriure en forma de conte. Després, vam fer grups amb els títols dels diferents contes:

Hansel i Gretel: Lluís S., Júlia Els músics de Bremen: Júlia D., ElJ.,Gerard, Salvador, Mar i Sandra. sa, Pau M., Eduarda, Lucia i Sergi.

Les set cabretes i el llop: Arnau, Àlex C., Oriol G., Helena, Laia C. i Sira.

La Caputxeta Vermella: Oriol S., Àlex A., Ariadna, Roger, Mariana, Marina..

La Ventafocs Mohamed, Anna, Lluís S., Abril, Laia, Gracia, Judit.

El peixet d’or: Ernesto, Javier, Enric, Paloma, Inés.

Blancaneus: Patrícia, Radu, Berta, Marc, Lucas i Carla.

16


Revista El Ganxet Juny 2012

El primer que vam fer per treballar el conte, va ser veure qui eren els protagonistes de cadascun i vam elaborar les titelles

El bou. Hi serà el Patufet a la panxa? El peixet d’or. La Caputxeta Vermella.

Treball en equip. En Patufet.

Els Germans Grimm

La caseta de xocolata de Hansel i Gretel.

Mentre uns fan les titelles, els altres van llegit el conte.

17


Revista El Ganxet Juny 2012

Quan ja el teníem ben llegit, ens vam haver d’organitzar per explicar-lo als altres grups. Vam practicar una estona, i seguidament, vam sortir tots junts a fer una primera prova; no és fàcil explicar-ho davant de tants companys! Després d’assajar i practicar molt, va arribar l’hora de la veritat: cada grup va explicar el conte amb les titelles davant de tots els nens i nenes. Com es va notar que havíem treballat molt! Sabeu què? Als nens i nenes de 1r, ens agradaria aprendre moltes històries i saber escriure’n de noves tan bé com ho feien els Germans Grimm. És per això que estem fent una activitat per anar treballant i millorant la nostra capacitat com a escriptors i escriptores. Agafem 3 targetes: un personatge (un llop, un nen, un ogre, una princesa...), un lloc (un castell, un riu, la platja, una illa deserta...) i un objecte (una llàntia, una espasa, un barret, una roca misteriosa...). A partir d’aquestes tres targetes i de moltíssima imaginació, hem d’inventar un conte. No us podeu ni imaginar les històries que surten: de por, amb un final feliç, d’amor, de màgia...

18


Revista El Ganxet Juny 2012

19


Revista El Ganxet Juny 2012

2n: En Joan sense por. (teatre) ―En un palau vivien una princesa, una reina, tres cortesans i dos soldats. Un dia va arribar un pagès que es deia ―Joan sense por‖ i volia demanar la ma de la princesa. La reina li va dir al Joan que primer tenia que passar una nit al castell de la Vall Tenebrosa per demostrar que era un noi valent i que no tenia por a res. Allà en Joan va conèixer diferents personatges com: les 6 fades (2 de l’aigua, 2 del foc i 2 del vent) uns vampirs molt assedegats que es van emborratxar, uns esquelets que van formar un grup de música junt a uns fantasmes, uns zombis que van tindre que relaxar-se i unes bruixetes molt maques que van fer una partida de cartes amb Joan sense por.

Cap d’aquestes criatures va aconseguir fer fora a en Joan del castell de la Vall Tenebrosa i per tant va passar tota la nit allà dins. Per aquest motiu, la va complir la seva promesa i va preparar la boda. I així és la història d’aquest pagès anomenat En Joan sense por, però, penseu que no va saber mai que era la por?‖

DIRECTORS: Gonçal Tamborero i Núria Fort. ACTORS I ACTRIUS (per ordre d’aparició): Anna Macaya (Princesa), Francis Molina (Reina), Ferran Mestre(Joan), Yerai Aluja (cortesà), Albert Badia (cortesà), Raluca Prodaniuc (cortesana), Nil Montalà (Soldat 1), Xavier Anglés (Soldat 2), Alea Aragonés (fada), Victoria Marin (fada), Claudia Cosano (fada), Laia Cardona (fada), Valentina Prodanuic (fada), Laura González (fada), Pau Tomàs (vampir 1), Fernando Monsalve (vampir 2), Lucas Rios (fantasma 1), Ahmed El Hiba (fantasma 2), Miguel Colàs (esquelet 1), Pau Salvadó (esquelet 2), Mohamed Amine Azbakh(esquelet 3), Francisco Ocaña (zombi 1), Antoni Trill Granollers (zombi 2), Marina Chavero (bruixa 1), Ana Vidal (bruixa 2).

20


Revista El Ganxet Juny 2012

“Quan vam començar a fer l’obra ens costava una mica (càstings, memorització de textos, gestualitat...) però després ens va sortir molt bé. Vam començar a fer els assajos. Molts dies vam utilitzar l’aula de Psicomotricitat però al final sempre utilitzàvem el menjador ja que hi havia més espai.

La XXXI edició de la Mostra de Teatre de Reus ha sigut una gran experiència per a tots els nens i nenes de segon. Amb la preparació de l’obra hem treballat la llengua d’una manera diferent, hem aprés a treballar en equip i sobretot hem notat unes sensacions que no les havíem sentit mai abans.

També vam fer un assaig molt important al teatre de La Salle. Allà vam veure on ens teníem que ficar i de quina manera evitaríem fer soroll darrere de l’escenari.

En relació a aquest treball amb el teatre, també vam fer una visita al Teatre Fortuny de Reus on vam saber més sobre aquest emblemàtic edifici i sobre el meravellós i antic món del teatre.

El gran dia va arribar i després de tot l’esforç realitzat per tots...Ho vam fer molt bé! Ens vam ficar una mica nerviosos, però ens va sortir genial i ens vam sentir estrelles”.

21


Revista El Ganxet Juny 2012

3r: Tintín Els nens i nenes de 3r estem llegint els llibres d’en Tintín, quines aventures! Ens agraden molt i per això hem volgut saber més coses del seu autor: George Remi, a qui tothom coneix per ―Hergé‖. Sabíeu que Hergé és el seu pseudònim?

les aventures de Tintín. En aquest periode fins 1940 va fer 'Els cigars del faró', 'El lotus blau', 'L'orella escapçada', 'L'illa negra', 'El ceptre d'Ottokar' i començà 'Tintín al país de l'or negre', que fou interromput per la guerra. L'any 1936 creà una nova sèrie amb "Les aventures de Jou, Zette i Jocko".

- Doncs sí, les inicials de l’autor (G. R.) pronunciades en francès del revés ―erra-ge‖ van donar lloc al seu nom: HERGÉ.

El Maig de 1940, Hergé passà a ser redactor en cap del suplement Soir Jeunesse, que pertanyia a Le Soir, un diari controlat pels alemanys. En aquest periode a Le Soir, creà 'El cranc de les pinces d'or', 'L'estel misteriós', 'El secret de l'Unicorn', 'El tresor de Rackham el Roig' i l'inici de 'Les 7 boles de cristall', obres sense contingut ideològic degut al control alemany. Però quan Bèlgica fou alliberada el 1944, els aliats acusaren a H e r g é d e col·laboracionista amb els alemanys i l'apartaren de tota publicació.

Entre tots hem buscat més informació sobre l’autor: Georges Remi va néixer el 22 de maig de 1907 a Etterbeek, Brussel·les. Als 7 anys va començar a dibuixar historietes als marges de les llibretes de l'escola, inspirades en la guerra . L'any 1921 s'incorporà als boy-scouts, i dos anys després entrà a formar part de la revista Le BoyScout Belge on ja començà a firmar amb el pseudònim d'Hergé. Quan acabà la seva etapa escolar, Georges Remi entrà a treballar al departament de subscripcions del diari Le Vingtième siècle. Mentrestant, va publicar la seva primera tira important amb un personatge anomenat Totor, que ja insinuava a Tintín en alguns aspectes. Més tard, el director del diari Norbert Wallez, el nombrà editor en cap d'un suplement juvenil: Le Petit Vingtième, que aparegué per primer cop el 1928. El 10 de Gener de 1929 van néixer Tintín i Milú, i és en aquest suplement setmanal on publicà les seves tres primeres aventures: 'Tintín al país dels sòviets', 'Tintín al Congo' i 'Tintín a Amèrica'. També apareixeren el 1930 els personatges d'Hergé Quico i Flupi. Hergé conegué a un estudiant xinès de Belles Arts amb el qual sorgí una gran amistat. Era XangXong-Gen, qui el documentà sobre la situació de la Xina per a fer 'El lotus blau', on va incloure el personatge de Xang. A partir d'aquest moment, Hergé es documentarà a fons per als viatges de Tintín i cuidarà tots els detalls de les històries. A paritr de l'any 1934, Edcions Casterman publicà 22


Revista El Ganxet Juny 2012

Tintín reaparegué el 1946, quan es començà a publicar el setmanari belga "Tintín". . És en aquest període a la revista "Tintín" on es publiquen més aventures i on les històries del jove reporter aconsegueixen més popularitat. De 1946 a 1966 publicà 10 aventures, des de la finalització de 'Les 7 boles de cristall' fins 'Vol 714 a Sidney'. A finals dels 50 Hergé tingué una sèrie de problemes personals, però el treball a 'Tintín al Tíbet' l'ajudà a recuperar-se. El 1961 Tintín arribà al cine amb "El misteri del Toisó d'or' i 3 anys més tard amb 'Tintín i les taronges blaves'. L'any 1979 es commemoraren els 50 anys del naixement d'en Tintín, i per aquesta celebració es va editar un llibre del cinquanta aniversari, es va emetre una edició de segells commemoratius a Bèlgica i s'inaugurà el Museu Imaginari de Tintín. Dos anys després es produí un emotiu re-

Com que ja en sabem molt hem practicat el resum, aquí en teniu un: Resum d’un còmic: “Tintín al Congo” En Tintín se’n va al Congo amb el seu estimat gos Milú. Durant el viatge en Milú es fa mal a la cua. Quan arriben al Congo, un senyor, Tom, que no té bones intencions l’espia. En Tintín li diu a un nen negret, en Coco, que li faci de guia, en Tintín lloga un cotxe per anar a la selva. Mentre en Tintín se n’ha anat li roben el cotxe i quan torna veu que li han robat el cotxe i decideix buscar-lo. Buscant-lo troba en Tom i veu que ell li ha robat el cotxe. En Tintín li tira un coco però falla, com que hi havia micos en aquella zona l’imiten i fan diana. Després se’l van emportar. En Tintín va anar a caçar el 23

trobament amb en Xang, 45 anys després d'haver-li inspirat 'El lotus blau'. L'any 1982, la societat belga d'astronomia decidí donar el nom d'Hergé a un planeta recent descobert entre Mart i Júpiter. Finalment Georges Remi morí el 3 de març de 1983 a la clínica de Saint-Luc, a Brussel·les, a causa d'una leucèmia. La seva voluntat fou que ningú continués amb les aventures de Tintín. El 1986 es publicà 'Tintín i l'art-alfa', l'última i inacabada obra d'Hergé. Un any més tard, la seva esposa Fanny va substituir els Estudis Hergé per la Fundació Hergé.

sopar, va veure un isard i va disparar amb l’escopeta i en va caçar molts. Quan va tornar amb en Coco ja era de nit. Durant la nit, en coco es va escapar. L’endemà en Tintín agafa el cotxe i se’n va amb en Coco i xoquen amb un tren, el tren cau i en Tintín l’aixeca. Va a una tribu on al seu bruixot no li cau bé en Tintín, en Tom s’alia amb el bruixot de la tribu i capturen en Tintín i el deixen lligat a la riba d’un riu amb cocodrils perquè se’l mengin. Un capellà ajuda a en Tintín. En Tintín descobreix els plans que en Tom tenia i captura a la banda d’en Tom. Biel Alcáraz Ganigué


Revista El Ganxet Juny 2012

4t: La llegenda de Sant Jordi Aquest any, els alumnes de 4t, hem estat treballant a fons l’elaboració de textos. Per fer-ho hem escrit contes, entrevistat escriptors i també hem canviat el desenllaç d’algunes històries conegudes.

Aquí us deixem una mostra per tal que comproveu la imaginació que podem arribar a tenir. De la llegenda de Sant Jordi n’hem canviat el final i l’hem representat a classe. Què bé que ens ho hem passat!

Un dia va treballaven molt. s nt ta bi ha s el e t conegut i qu da un poble mol ga nts: ve a un a vi ha Hi . Va dir als habita rt fo t ol m i t en enjaré viu. ol olt vi m’ho porti me’l m no i arribar un drac m qu i ... lls va , ca li va tocar es, ovelles , ocells me va remenar i ho l E g. -Vull dinar vaqu ei rt so un cidir fer i els homes van de drac i va sentir Grrrrrrrrr. és m en ni te no Un dia ja la cova del incesa va anar a pr a L . sa ce in pr a la . a i va a dir la princesa nçar la seva llanç lla va i rd Jo -Que es això? –v nt a Sa i se la va regalar bar Sant Jordi . rd ri ar Jo va nt i Sa ir . rt la so el ac va rossa verm deia MarEra el drac. El dr ac va sortir una una noia que es dr b l am de r sa ng ca sa la va e es nt Jordi matar al drac. D sortir corrent. I Sa va sa ce in pr la i una noia ta. Èric Menea

TINC MOLTA GANA!

Hi havia una vegada un poble on tota la gent viv ia feliç. Però un dia va arribar un drac, que s’ho menjava tot. Primer es va menja organitzar un sorteig en r tots els animals, i desp el que cada dia anava un rés el rei va a pe rs on a. Un dia el rei va dir el nom de cesa Míriam. I la princes a cridava:-No, no vull qu la seva filla, la prine el drac em mengi! La princesa va anar a la cova del drac plorant i quan estava apunt de me Sant Jordi. njar-se-la va aparèixer el cavaller Sant Jordi li va pregunta r al drac, perquè es me njava a les persones i als hi havia res més. animals, i ell li va contes tar que no Però la princesa li va dir que a la muntanya hi ha via molta vegetació, qu serien feliços. e es podia fer vegetarià i així tots El drac va estar d’acord , va estar d’acord i la pr incesa es va emocionar mes va caure a terra i d’a molt i plorava d’alegria llí va sortir una rosa qu . Una llàgrie Sant Jordi li va regalar . Raquel Ferran

24


Revista El Ganxet Juny 2012

Hi havia u na vegada un poble o ciutat ales n hi vivia m hores va d olta gent. ir: -Vull tots Un dia va venir un d els animals dia. Va ha rac a la ver de ferque tingue se un sort u ! A c o n ti eig i li va to nuació va menjar a la passar un car a la pri princesa fi ncesa. Lla ns que va vors el dra vindre San Va matar c ja volia t Jordi però a la prince sa li va do S a n t J ordi es va nar una ro enamorar. sa al drac .. i es van ca sar i van te nir fills . Misael Rod ríguez

s ani-

daven mé ia no que

. a un drac le. I un d i b v i o v p i l h e d a v ls en una co els anima e a u v q a j e l n b e o Hi ham it p el drac es da un pet e a u g q e a v m a e n obl via u princesa. nia un pr a e l t a e l venceràs! r b a o m c p e o t t o s c. a n e v : u i r I aq u estóma teig i l r va di r e e l o l m s a l n v a a u s c i r l u e g nf rie quan esti mals i va s n cavalle à r u u r e e v x i o è r h a apa ha, ha, ja , a h I un dia v , a h rincesa . ha, p : r a i l d a a i v r alle I el drac jar al cav n e m a v es I el drac

25


Revista El Ganxet Juny 2012

Els valors de l’esport L'esport, si es practica en un àmbit adequat, regit pels valors de l'esportivitat i amb real vocació educativa més enllà de la simplement competitiva, és una pràctica d'alta potencialitat educativa i socialitzadora. Per una banda, promou l'adquisició d'actituds i valors personals vitals per al desenvolupament individual, com la disposició a l'esforç, el sentit de la responsabilitat, la perseverança, l'esperit d'autosuperació o

l'autoestima, entre altres. Alhora, la pràctica esportiva també pot ser un instrument d'educació en valors relacionats amb la bona convivència com el respecte, l'honestedat, la companyonia, la solidaritat, el compromís i el respecte per les persones, el patrimoni comú i el medi natural. Com a pràctica universal, com a denominador comú a multiplicitat de societats i cultures, també afavoreix la interiorització dels grans valors humans, com la igualtat, la justícia i la pau. I, davant de tot, per als nens i nenes, l'esport ha de ser una activitat gratificant, orientada al joc i la diversió i practicada en un clima d'alegria i de bona companyonia.

26

La transmissió d'aquests valors a infants i joves no es produeix de manera automàtica i indefectible simplement pel fet de practicar esport. Cal que l'ambient esportiu estigui orientat realment a contribuir a l'educació dels nens i nenes fins i tot per sobre de la consecució dels resultats esportius. Els valors positius associats a l'esport —l'esportivitat o fair play— han de predominar per sobre de la victòria en la definició de l'operativa dels membres del cos tècnic, les normatives del club o entitat esportiva i el plantejament de la competició En definitiva, cal que es defineixi i apliqui conscient i sistemàticament una cultura, una filosofia de club o entitat orientada a l'educació dels i les esportistes més joves.


Revista El Ganxet Juny 2012

27


Revista El Ganxet Juny 2012

We went on an adventure camp! This!!!!................................................ (THIS!) This is the forest song! ....................... (THIS IS THE FOREST SONG!) We are singing all day long! ............... (WE’RE SINGING ALL DAY LONG!) Until the people are gone! ................. (UNTIL THE PEOPLE ARE GONE!) I am ......................................... a FLAMINGO!!

I com aquesta cançó.. moltíssimes més!! Els nens i les nenes de 2n i 4t de Primària vam anar de colònies a Altafulla a finals de Maig.. i el més interessant de tot és que les colònies eren en anglès!! Ha estat una experiència divertida, alegre, intensa i, sobretot, inoblidable. Durant dos dies hem estat convivint molt intensament amb els companys, amb d'altres nens i nenes, amb els mestres i més monitors.

Hem conegut nous espais i ambients , hem compartit emocions, però el més important és que hem après molt d’anglès TOT JUGANT i divertint-nos! Realment us hauria caigut la baba i hauríeu rigut molt si ens haguéssiu pogut veure per un foradet. Us apunteu el pròxim any?

28


Revista El Ganxet Juny 2012

Pels carrers d’Altafulla, els nens i nenes expliquen la història d’una bruixa...

There is an ancient witch who sent us a letter explaining that she has a daughter who is under a spell from Malificient. Malificient is a really bad witch who arrived to Altafulla some months ago. Glinda, the good witch is really worried about her daughter and she needs our help to save her. She found a conjure to brake the spell and to change the bad mood of Maleficient.

Are you a SUPERHERO? Have you ever met a SUPERDAD or a

SUPERMOM?

Doncs el dimecres dia 30 de maig, alguns pares i mares de la classe de 1r es van convertir ens SUPERHEORES! La Heather, una noia nadiva, va fer una sessió per pares, mares i nens sobre herois. I el millor de tot és que tot va ser en ANGLÈS! Ens va agradar tant que l’any que ve, si podem, repetirem segur.

29


Revista El Ganxet Juny 2012

El racó musical Els Contes musicals Els contes musicals són la forma musical en que es conta una història amb narrador mentre la música fa de suport a la història.

Tot i que n’hi ha hagut molts com ara Pícolo saxo i companyia, Don Quijote de la Mancha de Ferrer Ferran o El regal i els tres reis mags de José Pla Herrero, el conte musical més conegut és Pere i el llop de Prokófiev. Un exemple de conte musical que hem treballat aquest any a l’escola és La ciutat i la lluna. Un primer contacte d’aquest conte musical, això sí, adaptat, l’han tingut els nens de quart curs de primària que van fer un intercanvi cultural amb l’escola Teresa Miquel i Pàmies.

Imatge del Cartell Fem Coral 2012

Aquest conte el vam gaudir el dia 6 de juny al pavelló Olímpic de Reus. Va sortir d’allò més bé!

30

Excursió, intercanvi, concert i assaig Els alumnes de quart fan un intercanvi amb els alumnes de l’escola Teresa Miquel i Pàmies que els serveix, alhora, per assajar. El passat dia 3 de maig els alumnes de quart de primària van sortir de l’escola per mostrar el treball que estan fent a la classe de música. Van fer una versió adaptada del conte musical la ciutat i la lluna que va servir a la vegada de assaig per al concert del passat dia 6 de juny.


Revista El Ganxet Juny 2012

L’única manera de contar històries amb música no son els contes musicals. La música programàtica també ens conta històries però sense text. També ho fa la música descriptiva. A les classes de primer vam treballar la audició de en la gruta de la muntanya de la Suit de Peer Gynt, escrita per Eduard Grieg. Aquí teniu un dibuix del petit Peer mentre comencen a seguir i perseguir-lo una bèstia. Just al final aconsegueix escapar entrat a una gruta de la muntanya. I tancant la porta de cop. Esperem que la música us acompanyi sempre!

LES QUATRE ESTACIONS

MÚSICA PROGRMÀTICA

Antonio Vivaldi, va escriure quatre

Música programàtica és la músi-

concerts per a violí i orquestra de

ca que té per objectiu evocar idees o

aquest tipus de música descriptiva. A

imatges extra-musicals en la ment de

través de la música ens conta tots els

l'oient, representant musicalment

estats climatològics que passen al

una escena, imatge o estat d'ànim.

llarg de les quatre estacions de l’any.

31


Revista El Ganxet Juny 2012

AMPA: El treball de cada dia Benvolguts pares i mares; el curs actual arriba a la seva fí. Moment doncs per fer balanç i repassar les activitats dutes a terme des de l’AMPA durant tot el curs.

Addicionalment l’AMPA ha realitzat les següents col·laboracions a l’escola per que en puguin gaudir tots els nens de l’escola: 

Per una banda s’han mantingut les activitats regulars, principalment:

 

Compra i gestió dels llibres de text i de Sant Jordi.  Gestió de l’acollida matinal i acollida al Juny.  Col·laboració amb la rua de Carnaval, Castanyada, Sant Jordi, la Mona, Nadal i Festa fi de curs.  Gestió de totes les Extraescolars.  Dinar popular a Riudecanyes i Calçotada popular.  Cap de setmana a la neu a Rialp.  Assistència a Partit de hoquei al Reus.  Bicicletada a Paret delgada i Caminada a Farena.  Col·laboració amb les activitats associades a les colònies.  Gestió del curs intensiu de natació al Juny. Manteniment del Bloc. 

  ��� 

S’han afegit activitats noves:  

Acollida de tarda Assistència a Partit de Basquet al FCB

I s’ha treballat de valent per a proposar-ne de noves pel proper curs:  

Hora de suport al migdia (antiga 6a hora) Gestió del curs de natació anual pel proper curs.

32

Regals de caga tió per tots els nens i regal de reis per les aules. Mona de pasqua per tots els nens. Esmorzar per tots els nens per dijous gras. Joc de Diccionaris per la biblioteca de l’escola. Contractació del grup de batucada que va animar la rua de Carnaval. Mini porteries i joc de pilotes i cons per l’extraescolar d’esports. Joc de Tendals per fer ombra al pati.


Revista El Ganxet Juny 2012

En paral·lel s’ha treballat amb les administracions durant l’inici de curs per denunciar l’estat dels exteriors i accessos a l’escola que va concloure en una actuació de formigonat entre les portes d’entrada, construcció de noves escales a la nova entrada de primària i un nou pas de vianants. Remarcar també que durant les últimes setmanes hem augmentat les demandes de clarificació de les properes passes de la construcció de la nova escola. Estem demanant insistentment una reunió informativa als responsables per tots els pares, que a dia d’avui no s’ha confirmat. Paga la pena recordar un cop més que darrera

de cadascuna d’aquestes activitats/col·laboració hi ha feina, molta feina i temps. Cal però, estar a l’organització d’aquestes per ser conscient del que estic parlant. A tots els pares que han col·laborat agrair un cop més el temps, esforç i paciència, molta paciència que heu dedicat a fer la nostra escola millor per tots els nens i pares. Tots els nens, en un moment o altre gaudeixen dels serveis que gestioneu i que són claus per la normalitat de la nostra escola. Com a President només puc agrair als pares participants de la junta la vostra professionalitat, que no hagueu defallit i que hagueu estat sempre a l'alçada. He tingut moltíssima sort de compartir aquest llarg període amb un equip humà incomparable que ha fet que les tasques siguin més lleugeres i simples. Veure a cada Junta mensual quasi 30 pares és realment extraordinari i diu molt de vosaltres i del vostre compromís amb el projecte de l’educació dels vostres fills .

Menció especial per tots aquells que han repetit els últims quatre anys dins la Junta actual. Heu d’estar ben satisfets d'haver pujat el llistó respecte la difícil tasca de la Junta precedent que va néixer conjuntament amb l'escola. No només heu mantingut cada any les activitats proposades sinó que heu afegit cada any alguna nova proposta, conscients dels maldecaps, dificultats i feina que això comporta, però prioritzant el benefici global per tots els nens i pares sobre el temps personal. Però aquesta tasca i projecte ha de continuar per la qualitat de l’ensenyament i pel benefici de tots i això és només a les mans de tots els pares. Un cop aquest mandat s'acabi amb aquest curs, durant l’inici del següent cal definir una nova Junta Directiva i comissions. És responsabilitat de tots els pares de l'escola mantenir el nivell assolit durant els últims 4 anys. Us puc assegurar que la Junta actual s'ha esforçat fins a l’extenuació però toca el relleu. Forces noves, idees i punts de vista diferents. Però esteu tranquils, de ben segur que hi haurà pares que continuaran i faran fàcil la transició. Andreu Calavera President AMPA Escola Els Ganxets

33


34 Solucions: 1. Judit (P4B), 2. Núria (Suport E.P) 3. Jorge ( Música), 4. Montse (Anglès), 5. Àlex (1rB), 6. Yolanda (P3A), 7. Carles (E. Física), 8. Remei (Directora), 9. Gonçal (2n), 10. Laura (4t), 11. Àngela ( P5B ), 12. Anna P. ( E. Especial), 13. Aïda ( P5A ), 14. Silvia ( Suport E.I), 15. Sheila (1rA), 16. Anna Duet ( P4A).

8

3

12 10

2

5 16

6

1 15

14 7 4

13

9

11

Els mestres també hem sigut nens alguna vegada. Ens reconeixeu?

Qui és qui? Revista El Ganxet Juny 2012


Revista El Ganxet Juny 2012

EL GANXET Nº 3, JUNY 2012 Editat per Escola els Ganxets Passeig del Nord 3, 43206 Reus tel. 977 929148 revistaelsganxets@gmail.com h ttps :// si tes .g oog l e.c om/ a/ xtec.cat/escola-els-ganxets-reus/ Comissió de revista: Aïda Camplà, Anna Duet, Anna Parés, Àlex Tena. Consell de redacció: Àngela Alegret, Judit Cos, Aïda Camplà, Anna Parés, Yolanda Sistaré, Sílvia Pastor, Gonçal Tamborero, Jorge Arnau, Dolors Moliner , Sheila Fernández, Rosa Garriga, Laura Tricaz, Anna Duet, Àlex Tena, Montse Salas, Remei Girona, Carles Macaya. Disseny gràfic i maquetació: Comissió de revista. Agarïments: La Comissió de revista vol donar les gràcies a totes les persones que han col·laborat perquè El Ganxet pugui arribar un any més a les cases de tots els alumnes de l’escola. Als alumnes, que han explicat les seves experiències, als tutors i especialistes que donen forma a tot el seguit d’idees dels nostres grans creatius, a la direcció del centre pel suport donat a un projecte com la revista escolar i a totes les empreses i entitats que han financiat El Ganxet de forma desinteressada. A tots ells

Per un Ensenyament Públic de Qualitat! Per la igualtat d’oportunitats cal que tots fem un front comú. L’Educació té (o hauria de tenir) com a funció principal la de compensar les mancances i desigualtats que la societat ocasiona. Si l’ensenyament públic continua rebent de manera indiscriminada retallades sense sentit, la qualitat i la seva repercussió en la vida dels nostres infants quedarà afectada de manera irrevocable. Lluitem tots junts per una escola de tots i per a tots!

GRÀCIES

35


Revista El Ganxet Juny 2012

COL路LABORADORS:

consultors www.biosun.es

20

36


Revista El Ganxet - juny 2012 - 3a edició