Issuu on Google+

A TALLER D’ERGONOMIA, PERCEPCIÓ I USABILITAT APLICADA AL DISSENY DE COMUNICACIÓ GRÀFICA Alex Muñoz Papaseit 3 febrer 2012


TALLER D’ERGONOMIA, PERCEPCIÓ I USABILITAT APLICADA AL DISSENY DE COMUNICACIÓ GRÀFICA


ÍNDEX Bloc 1 Disponibilitats latents------------------------------------------------ 8 Models mentals-------------------------------------------------------12 Eficiència i utilitat----------------------------------------------------14 Disseny aplicació-----------------------------------------------------16 Bloc 2 Estructura de la informació--------------------------------------- 20 Senyalització-----------------------------------------------------------22 Pedagogia visual----------------------------------------------------- 26


1 BLOC

Usabilitat


Disponibilitats latents L’exercici consta de tres parts que combinen l’anàlisi escrit i la síntesi visual. A. Lectura i resum del text: Bonsiepe, Gui, Las formas y sus “para qué”, a Del objeto a la Interfase: mutaciones del diseño. Ed. Infinito, Buenos Aires, 1999 B. Anàlisi visual dels “para qué” d’una interfície analògica C. Solucions de sentit comú per a interfícies amb problemes d’usabilitat

a.

Realitza un resum de l’article i després contesta les següents preguntes. Actualment trobem certes dificultats d’orientació del disseny, tan en el seu procés de treball com la seva relació amb altres disciplines com l’art o l’arquitectura. També algunes de les corrents del disseny o la seva expansió i popularització han desobeït alguna vegada el pensament o la teoria del camí que aquest ha de seguir. Una bona part de les discusions sobre el disseny es basa en els conceptes de forma i funció. La forma és un fenòmen determinant per a l’espai retínic que sempre s’ha pogut descriure a través de la geometria. En canvi la funció d’un objecte no la podem veure simplement observant-lo, sinó que hem d’interactuar amb ell i utilitzar-lo per a analitzar el seu “per a què”. És només gràcies a la intervenció d’un observador que es determina la relació entre forma i funció, ni les formes són una conseqüència determinada per la funció ni la funció és una propietat que resideix en la forma. Al llarg de la història el funcionalisme ha fet bé en enfatitzar la relació entre funció i forma i separar el disseny industrial de les arts, que també viuen en l’espai retínic, però, normalment, no tenen el concepte de disponibilitat. La funció no pertany a l’espai retínic i per a poder ser reconeguda s’hauria de transformar en categories que s’ajustin a aquest, tot i que és una qüestió difícil quan considerem al dissenyador industrial com a principal responsable. La base del disseny industrial es fonamenta en la separació entre el món interior i el món exterior, amagant el funcionament intern dels objectes i fent llegibles les seves funcions. Afirmar que una forma expressa una funció no és la descripció d’un fet objectiu, la funció és una declaració realitzada en l’ambit d’una comu-

8

nitat lingüística que es dedica a determinar el “per a què” de les coses. La utilització d’un producte no és comprensible amb la mirada, només una relació d’ús la fa possible. La feina del dissenyador industrial no es límita a l’espai retínic, el producte està sotmès a una sèrie de judicis de la gent que evalua constantment en relació amb uns estàndards establerts socialment. Què és l’espai retínic? És una metàfora de la visió, es refereix al procés o l’òrgan a través del qual rebem la informació sobre la forma dels objectes, les característiques de les superfícies i el seu color. Quins llenguatges fan servir la forma i la funció dels objectes, respectivament? La forma és un element que pertany a l’espai retínic que es descriu a través del llenguatge de la geometria. La funció no ve determinada per la forma ni resideix en l’espai retínic sinó en el llenguatge, quan considerem les funcions com a entitats físiques (dient per a què serveix un objecte) oblidem que són distincions lingüístiques d’un observador a través de les quals es constitueixen les funcions. Quina diferència hi ha entre l’enginyer i el dissenyador, segons Bonsiepe? La feina de l’enginyer està basada en el concepte de funció en el sentit d’eficiència física, el nivell de rendiment i utilització dels objectes o artefactes dissenyats per aquest es poden jutjar a base de nombres i càlculs. En canvi el dissenyador fabrica objectes per a un públic que ha d’utilitzar i jutjar si realment compleix la seva funció.


Segons Bonsiepe, els artefactes comuniquen funcions? Bonsiepe diu que els objectes no parlen ni expliquen les seves funcions però poden evocar determinats judicis o propòsits. Com podem comprendre la utilitat d’un artefacte? Quina és la tasca del dissenyador? No podem definir la ultilitat d’un objecte simplement observant-lo, sinó entrant en una relació d’ús amb ell, agafant l’objecte i interactuant amb ell el màxim possible. El dissenyador té l’objectiu d’amagar el funcionament dels objectes i fer llegibles les funcions, no fer entendre a l’usuari com funciona la part interior dels artefactes sinó explicar de la manera més clara i entenedora possible com s’ha de fer servir.

b.

Realitza els següents esquemes amb rotulador groixut en vinyetes de 10x10cm. Troba un producte amb diferents disponibilitats latents que t’interessin Un CD-ROM petit, de 8 cm. Realitza un dibuix esquemàtic dels diferents “para qués” als que et convida l’objecte. Ressalta aquells que estan en sintonia amb les funcions reals de l’objecte. El podem utilitzar per a llençar-lo a laire o a algú, el podem lligar i portar-lo al coll en forma de joia o penjoll, podem passar un boli per dins i fer-lo servir per a tallar la pizza o materials tous com la plastilina, etc. Proposa un redisseny a la interfície per a que la disponibilitat principal sigui més fàcil d’evocar Trobo que l’antic disquet o disc flexible evocava molt més la seva utilitat per tant intentaria fer algo semblant o un redisseny que imités la forma del disquet però que mantingués les funcions i capacitats del CD-ROM petit.

9


10


c.

Realitza els següents esquemes amb rotulador groixut, posant les solucions en vinyetes de 10x10 al costat de cada problema. Busca un exemple d’interfície digital amb problemes d’usabilitat. El mòbil Motorola Defy és tot tàctil, només te tres botons analògics (dos pel volum i un per encendre i bloquejar el telèfon) i això dóna problemes a l’hora de fer una foto o despenjar una trucada quan la pantalla tàctil no funciona del tot bé. Explica els problemes intentant aprofundir en els detalls, analitzant per escrit les possibles causes. El problema principal apareix quan et vols fer una foto a tu mateix, ja sigui sol o acompanyat, ja que no té un botó analògic per a tirar la foto sinó que has de pitjar un botó virtual que apareix a la part superior dreta de la pantalla tàctil, i és molt difícil pitjar bé el botó quan no veus la pantalla. L’altre problema és que, a vegades, la pantalla tàctil s’encalla en general o no reacciona del tot bé, i això crea uns problemes importants quan estàs rebent una trucada i no et deixa despenjar.

Realitza un dibuix esquemàtic d’una possible solució al costat de cada problema. Una possible solució al problema de la càmera seria posar un altre objectiu a la part del davant del telèfon per poder veure el botó on has d’apretar quan et vols fer una foto a tu mateix. Tot i que el més factible és afegir un botó analògic al costat dels del volum que anés directament a l’aplicació de la càmera i que clicant-lo un segon cop tirés la foto directament. La solució per al problema de despenjar les trucades seria la mateixa, afegir dos botons analògics, un per a agafar les trucades i l’altre per penjar, aquest botó també serviria per tancar les aplicacions i tornar a l’inici quan es bloqueja i no acaba de funcionar la pantalla tàctil.

càmara

tecla fotografiar tecles tàctils botons analògics


Models Mentals L’exercici combina l’anàlisi i la síntesi visual d’una acció realitzada a través d’una interfície mixta de lliure elecció, en aquest cas, silenciar totalment un smartphone.

L’interfície escollida per a realitzar aquest estudi és la del telèfon mòbil Motorola Defy, el mateix que he analitzat en l’exercici anterior. Com ja he comentat, és un smartphone tot tàctilamb només dos botons analògics, dos pel volum i un per encendre i bloquejar el telèfon. L’acció que haurà de portar a terme l’usuari serà silenciar totalment el mòvil, eliminant qualsevol tipus de vibració. 1/ Diagrama del D(Mm) 1. Desbloquejar el mòbil 2. Pitjar la tecla de configuració 3. Sel·leccionar ajustos 4. Entrar a l’opció de so 5. Activar la casella del mode silenciós 6. Desactivar la vibració 2/ Treball de camp i diagrama de l’U(Mm) L’usuari escollit ha seguit aquests passos: 1. Desbloquejar el mòbil 2. Provar d’abaixar el volum al màxim amb les tecles analògiques (al finalitzar aquesta acció es pensava que ja ho havia aconseguit, pero no havia eliminat el mode vibrador) 3. Anar al menú principal 4. Sel·leccionar ajustos 5.Entrar a l’opció de so 6. Desactivar la vibració (el mode silenciós ja estava configurat, tot i que faltava treure la vibració)

12


3/ Anàlisi de les diferències i redisseny del model mental L’usuari ha intentat un mètode lògic que segueixen la majoria de les interfícies de mòbils que és abaixar el volum fins al màxim fins arribar a silenciar el dispositiu. Però aquest és un problema d’aquesta interfície en particular, per això el redisseny és senzill però molt eficaç, es tracta d’establir una jerarquia que connecti els tres modes (normal, silenci i vibració) de manera que puguis passar del normal al vibrador i d’aquest al silenciós simplement apretant una tecla. Aquesta transició entre els diferents modes es podrà fer sense necessitat de desbloquejar el mòvil, des de la mateixa pantalla de desbloqueig, hi ha una tecla que permet canviar de mode normal a silenciós. Amb la meva proposta de jerarquització de modes podrem accedir a tots ells a través d’aquesta pantalla principal, simplement fent lliscar una tecla tàctil una vegada perquè vibri i dues vegades per silenciar-lo del tot. També podrem dur a terme aquesta acció en qualsevol moment tal i com l’usuari ho havia intentat, minimitzant el volum fins arribar al mínim, on trobarem el mode vibrador i després, si tornem a pitjar la tecla de minimitzar el volum, silenciem el mòbil completament. És un canvi molt simple però que ens estalviarà molts passos i ens facilitarà molt la interacció amb aquesta interfície.

13


La informació en l’espai virtual. Disseny de la visita virtual de l’exposició “Disseny de sistemes. Escola d’ulm” que va tenir lloc al DHUB

Eficiència i utilitat

Realitza una proposta per al disseny d’una apliació de visita virtual a l’exposició. La meva proposta de visita virtual és una web dissenyada per què la gent que desitgi veure l’exposició o tornar a visualitzar els seus continguts pugui fer-ho des de casa seva o des de qualsevol portàtil. En primer lloc trobem una pantalla d’inici amb un text d’introducció explicant el tema de l’exposició, i quan acaba aquesta explicació tenim l’opció de començar la visita virtual però podem escollir l’ordre en què la volem veure; si en el mateix ordre que està organitzada l’exposició física o per àmbits del disseny (gràfic, producte, interiors o arquitectura).

14

Un cop hem escollit per quin punt de l’exposició volem començar ens apareix a la pantalla en forma de text explicatiu acompanyat per una o diferents imatges al costat, i a sota dos links relacionats amb el contingut que estem visualitzant, un exemple precedent i un posterior, tal i com trobavem en l’exposició. Abans de donar-nos l’opció d’ampliar els continguts podem continuar amb l’exposició i seguir amb el punt següent que també es podrà complementar amb les opcions de precedents i exemples actuals, i aixi fins arribar al final de l’exposició. Sempre tindrem a més a més un mapa a sota del títol general per saber en quin punt estem i poder-nos guiar i desplaçar ràpidament per la visita. El disseny de la web està pensat per a que l’interacció de l’usuari sigui el més fàcil possible, gràcies als filets, la retícula i la jerarquia de la informació podrem navegar per la visita virtual d’una manera còmode i atractiva, fet que ens ajudarà a compendre l’exposició.


Visita virtual: disseny de sistemes. escola dʼulm | DHUB

http://www.dhub-bcn.cat/activitat/visita-virtual-disseny-de-sistemes-escola-du

Google

disseny de sistemes. escola d’ulm visita virtual> ordre exposició> mobiliari Els anys 50 del segle xx l’Escola d’Ulm (Hochschule für Gestaltung Ulm) va treballar per incorporar el disseny al món de la indústria i conformar la nostra cultura material. Aquest procés no va ser impulsat per la bonança econòmica, sinó ben al contrari per una profunda crisi de valors i recursos.Es va aprofitar el moment per repensar què significa crear formes en el món actual, com també per democratitzar l’accés al disseny. «L’escola va acceptar la indústria com a substrat de la societat contemporània, i va considerar la indústria i la tecnologia com a fenòmens culturals» (Gui Bonsiepe). Aquest posicionament va tenir com a conseqüència una redefinició de la professió de dissenyador que no s’havia plantejat mai abans. Fins aquell moment, la finalitat de les escoles relacionades amb el disseny era ensenyar com aportar bellesa als objectes de la vida quotidiana. El taller de William Morris, la Werkbund i la Bauhaus eren integrats per artistes. Will

CONTINUAR

>

Precedents

Exemple actual

cadira thonet

Ikea

Visita virtual: disseny de sistemes. escola dʼulm | DHUB

http://www.dhub-bcn.cat/activitat/visita-virtual-disseny-de-sistemes-escola-du

Google

disseny de sistemes. escola d’ulm Els anys 50 del segle xx l’Escola d’Ulm (Hochschule für Gestaltung Ulm) va treballar per incorporar el disseny al món de la indústria i conformar la nostra cultura material. Aquest procés no va ser impulsat per la bonança econòmica, sinó ben al contrari per una profunda crisi de valors i recursos.Es va aprofitar el moment per repensar què significa crear formes en el món actual, com també per democratitzar l’accés al disseny. «L’escola va acceptar la indústria com a substrat de la societat contemporània, i va considerar la indústria i la tecnologia com a fenòmens culturals» (Gui Bonsiepe). Aquest posicionament va tenir com a conseqüència una redefinició de la professió de dissenyador que no s’havia plantejat mai abans. Fins aquell moment, la finalitat de les escoles relacionades amb el disseny era ensenyar com aportar bellesa als objectes de la vida quotidiana. El taller de William Morris, la Werkbund i la Bauhaus eren integrats per artistes. Will El pas que va fer l’HfG Ulm la va separar radicalment i definitiva de la professió tal como era entesa fins aleshores, i va integrar-la de manera indissoluble en la indústria i la tecnologia. Ulm no es va centrar en el disseny d’objectes individuals sinó en els sistemes d’objectes, i va mirar de posar ordre en aquest món, com també en l’àmbit dels objectes y la comunicació. Va ser pionera de la renovació del disseny en l’electrònica, la comunicació i la imatge corporativa, com també en la construcció industrialitzada. Però la seva recerca no ve de zero sinó que s’entronca en el món de la indústria centreeuropea a partir d’empreses com ara Thonet o AEG. Els seus companys i seguidors han estat molt nombrosos: Braun, ERCO, Gardena, Lufthansa, USM Haller o el Metro de Bilbao.

començar visita virtual Per l’ordre de l’exposició

Per àmbits del disseny

mobiliari vaixella sistemes de construcció sistemes gràfics

disseny gràfic disseny de producte disseny d’interiors arquitectura

15


Disseny d’una aplicació des de la seva idea fins la realització dels esboços vectorials

Disseny d’aplicació

El treball es desenvolupa en dues fases: Fase 1. Treball en equip A partir d’un workshop creatiu amb grup vem pensar idees una mica abstractes de noves aplicacions per a smartphones. Més tard vem escollir dues d’aquestes idees immadures i les vem desenvolupar una mica més per poder crear una aplicació realment útil. El nostre grup vam triar una aplicació que servia per informar-te sobre els lavabos gratuïts que pots trobar en la teva ciutat o allà on siguis.

where to pee for free?

16


Fase 2. Treball individual La meva proposta d’aplicació és molt senzilla però eficaç. En primer lloc, quan obres l’aplicació et mostra una pantalla de benvinguda o presentació mentre detecta la teva posició per geolocalització. Un cop ha detectat el punt on et trobes, et diu amb la icona d’un lavabo (que és el logotip de l’aplicació) aquells serveis de franc que troba més aprop al teu voltant. Un cop et surten tots els lavabos, tu pots clickar sobre el que més t’interessi i sabre una puntuació mitja donada pels usuaris d’aquell lavabo que també utilitzin l’aplicació, i inclús un apartat de comentaris per a una millor informació. Finalment, quan tries el lavabo al que vols anar, l’aplicació t’indica el camí més ràpid que has de seguir per arribar-hi amb una línia discontínua per si no et coneixes el lloc on estàs, i un cop arribes al final de la línia ja hi ets!

you are here

--

bar aulazero state -- comments


2 BLOC

Llegibilitat i visibilitat


Peça d’instruccions d’ús, prospecte per a un medicament.

Estructura de la informació Ebastel® 10 mg

Comprimidos recubiertos con película

Lea todo el prospecto detenidamente antes de empezar a tomar el medicamento. Conserve este prospecto. Puede tener que volver a leerlo. Si tiene alguna duda, consulte a su médico o farmacéutico. Este medicamento se le ha recetado a usted. personalmente y no debe darlo a otras personas. Puede perjudicarles, aun cuando sus síntomas sean los mismos que los suyos.

Qué es Ebastel Ebastel se presenta en comprimidos recubiertos con película para administración oral. Cada envase contiene 20 comprimidos de 10 mg. Ebastina, el componente activo de Ebastel, pertenece a un grupo de fármacos denominados antihistamínicos. Ebastel está indicado en el tratamiento sintomático de procesos alérgicos tales como rinitis alérgica estacional o perenne asociada o no a conjuntivitis alérgica (como descargas nasales, picor de nariz, picor de ojos, lagrimeo, ganas de estornudar), urticaria crónica y dermatitis alérgica. Antes de tomar Ebastel No tome Ebastel en cualquiera de los casos siguientes Si usted es alérgico a la ebastina o a cualquiera de los excipientes. Ebastel no debe ser administrado a niños menores de 2 años, dado que su seguridad no ha sido establecida a estas edades. Tenga especial cuidado con Ebastel Si usted presenta un cuadro alérgico agudo de urgencia, ya que Ebastel tarda de 1 a 3 horas en hacer efecto. Ebastel puede interferir con los resultados de las pruebas alérgicas cutáneas, por lo que se aconseja no realizarlas hasta transcurridos 5-7 días desde la interrupción del tratamiento. Puede potenciar los efectos de otros antihistamínicos. Toma de Ebastel con los alimentos y bebidas Los comprimidos pueden administrarse con o sin alimentos. Embarazo No existe experiencia en mujeres embarazadas por lo que se recomienda consultar con un médico antes de tomar Ebastel. Consulte a su médico o farmacéutico antes de tomar un medicamento. Lactancia Se desconoce si el medicamento pasa a la leche materna. Consulte a su médico o farmacéutico antes de tomar un medicamento. Conducción y uso de máquinas En el hombre no se han observado efectos sobre la función psicomotora, ni sobre la capacidad para conducir o utilizar maquinaria, a las dosis terapéuticas recomendadas. Dado que entre los efectos adversos figura la somnolencia, observe su respuesta a la medicación antes de conducir o utilizar maquinaria. Toma de otros medicamentos Ebastina puede interaccionar con eritromicina o ketoconazol. Informe a su médico o farmacéutico si está tomando, o ha tomado recientemente, cualquier otro medicamento, incluso los adquiridos sin receta médica.

20


Ebastel® 10 mg

Comprimidos recubiertos con película

Componentes de Ebastel El principio activo es ebastina. Cada comprimido contiene 10 mg de ebastina, su principio activo. Los demás componentes (excipientes) son: celulosa microcristalina, almidón de maíz pregelatinizado, lactosa monohidrato, croscarmelosa de sodio, estearato de magnesio, hipromelosa, macrogol y dióxido de titanio (E-171).

Cómo tomar Ebastel La dosis recomendada en adultos y niños mayores de 12 años es de 1 comprimido (10 mg) una vez al día. Ebastel 10 mg Comprimidos recubiertos con película no es adecuado para la administración de dosis inferiores a 10 mg, ni para aquellos pacientes con problemas al tragar. Siga estas instrucciones a menos que su médico le haya dado otras indicaciones distintas. Recuerde tomar su medicamento. Su médico le indicará la duración de su tratamiento con Ebastel. Si estima que la acción de Ebastel es demasiado fuerte o débil, comuníqueselo a su médico o farmacéutico. Si usted toma más Ebastel de lo que debiera Consulte inmediatamente a su médico o farmacéutico o acuda a un hospital. El tratamiento de la intoxicación por este medicamento consiste en un lavado gástrico y la administración de la medicación adecuada. Lleve este prospecto con usted. En caso de sobredosis o ingestión accidental, consulte al Servicio de Información Toxicológica. Teléfono 915 620 420. Si olvidó tomar Ebastel No tome una dosis doble para compensar las dosis olvidadas. Posibles efectos adversos Como todos los medicamentos, Ebastel puede tener efectos adversos. Las reacciones adversas fueron leves o moderadas, transitorias y se resolvieron espontáneamente sin tratamiento específico. Los efectos adversos descritos con mayor frecuencia fueron dolor de cabeza, sequedad de boca y somnolencia. Si se observa cualquier otra reacción no descrita en este prospecto, consulte con su médico o farmacéutico. Conservación Mantenga Ebastel fuera del alcance y de la vista de los niños. No conservar a temperatura superior a 30ºC.

Titular LABORATORIOS ALMIRALL, S.A. General Mitre, 151 08022 - Barcelona (España) Responsable de la fabricación Industrias Farmacéuticas Almirall Prodesfarma, S.L. Ctra. Nacional II, km. 593 08740 Sant Andreu de la Barca - Barcelona (España) Caducidad No utilizar Ebastel después de la fecha de caducidad indicada en el envase. Este prospecto ha sido aprobado en Junio 2011

El prospecte està fet amb la familia tipogràcica de la Century schoolbook en bold i a 10,8pt per al títol, en bold italic i italic a 5/6pt per la introducció i informació poc rellevant, i en bold i regular a 7/8,7pt per al text i les instruccions en sí.

21


Senyalització

Dissenyar un cas de senyalització que comprengui dos nivells de lectura. Posteriorment aplicar variants de bilingüisme i color

Documentació de l’espai i dels dos nivells de lectura, curta i llarga distància.

Proposta del redisseny a escala real, curta distància (a l’esquerra), en la que utilitzo una tipografia Gill Sans a 16/20pt, i llarga distància (en la següent doble pàgina) per al qual he utilitzat una Clarendon a 200/175pt pel títols, la mateixa tipografia a tamany 80/90pt pels subtítols i la Gill Sans per al text, semblant al cos dels subtítol però amb l’interlineat més obert per a facilitar la legibilitat 80/95pt.

22

Paisatge marítim Joan Colom Aquarel·la 45 x 30 cm. Col·lecció particular


Paisatge marítim Joan Colom Aquarel·la 45 x 30 cm. Col·lecció particular

He solucionat la variant del bilingüisme a través del color però no com s’acostuma a fer, pintant tot el text d’un color i el que està en l’altra llengua d’un altre color completament, sinó fent un ús subtil dels colors, aplicant-lo a titulars en el cas de llarga distància, i al marc de les carteles informatives en el de curta distància.

Paisaje marítimo Joan Colom Aquarela 45 x 30 cm. Colección particular

Les Arts i els Artistes

Las Artes y los Artistas

Exposició commemorativa del centenari de la seva fundació

Exposición conmemorativa del centenario de su fundación

Amb aquesta exposició la Fundació Francesc Pujols vol commemorar el centenari de la constitució de Les Arts i els Artistes (1910-2010) i així continuar amb la tasca de la nostra entitat que no és una altra que la difusió de la figura i obra de Francesc Pujols

Con esta exposición la Fundació Francesc Pujols quiere commemorar el centenario de la constitución de Les Arts i els Artistes (1910-2010) y así continuar con la tarea de nuestra entidad que no es otra que la difusión de la figura y obra de Francesc Pujols

L’associació Les Arts i els Artistes va aplegar un ampli ventall d’artistes que tenien com a objectiu, en paraules del mateix Pujols, «la renovació de la pintura catalana condemnada a mort sota el glaç de l’academicisme més ”pompier”». Pujols va jugar un paper clau en aquest moviment adoptant-ne el paper de secretari i impulsor.

La associación Les Arts i els Artistes reunió un amplio abanico de artistas que tenian como objectivo, en palabras del mismo Pujols, «la renovación de la pintura catalana condenada a muerte bajo el hielo del academicismo más ”pompier”». Pujols jugó un papel clave en este movimiento adoptando el papel de secretario y impulsor.

23


Amb aquesta exposici贸 la la commemorar el cente i els Artistes (1910-2010)


Les Arts i els Arti

Exposici贸 commemor del centenari de la sev


Pedagogia visual Explicar pedagògicament un concepte abtracte d’una manera visual, per a fer-lo entendre a nens de 8 a 12 anys. Per fer entendre als nens el sistema horari sexadecimal, he optat per plasmar-lo gràficament en forma de joc perquè utilitzin l’experiència per assimilar més fàcilment aquests conceptes tan abstractes. En primer lloc tenim un taulell de joc rodó on els nens hauran d’omplir el rellotge amb activitats que fan durant una hora, per exemple, a la classe d’educació física, que dura una hora, els primers deu minuts els nens estan baixant al vestuari, etc. En segon lloc tenim el cartell de les “xuletes” on aniria explicat, amb un sistema gràfic igual que el del taulell de joc, què és i quant dura un dia, una hora, un minut i un segon, perquè sobretot els més petit s’ajudessin del cartell per a poder completar el rellotge correctament.

T I N

M

IA IGD

a D R A T

TI MA

26


124DIA Hores

160HORA minuts 1 Minut 60 segons

1 segon 27



Portfoli Ergonomia