Issuu on Google+

CAP A LA CRISI: LA REGENCIA DE MARIA CRISTINA. LA LIQUIDACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL I LES SEUES REPERCUSSIONS BÀRBARA ESTEVE FERRER

NATALIA MOLINERO RAMÍREZ IRENE GARCIA TAMAMES

RUBÉN CORELLA GINESTAR BORJA SORIANO MARCH


CAP A LA CRISI: LA REGENCIA DE MARIA CRISTINA. LA LIQUIDACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL I LES SEUES REPERCUSSIONS Començarem el nostre treball amb l’anàlisi de dos textos proposats el primer “Situación en Cuba en 1878” i el segon “El desastre del 98”. Ens trobem davant de dues fonts primàries, ja que són dues fonts escrites en l’època en que transcorren els fets. La primera font és un text polític de caràcter testimonial ja que es una carta escrita per el General Martínez Campos i dirigida a Canovas del Castillo,cap del partit conservador, i, principal artífex del sistema de la Restauració .Per altra banda,la segona font, constitueix un text periodístic amb intencions polítiques, doncs es tracta d’un article publicat a un períodic per una alta personalitat política,per conscienciar a la població de les conseqüències negatives de l’actuació “nacional” en un determinat fet històric, concretament un conflicte bèl.lic. L’autor en ambdos textos és de caràcter individual,doncs al primer text identifiquem l’autor en la persona del General Martínez Campos, el qual va adquirir una gran importància en l’inici de la Restauració, al intentar proclamar com a rei a Alfons XII amb un cop d’estat a Sagunt, l’autor, redacta aquesta carta per a Cànovas del Castillo, dirigent del partit conservador, amb la intenció de traslladar la impressió de les vivències en primera persona d’un del desenvolupament, i, efectes de la guerra a Cuba, aportant consells, i, recomanacions de quina és, o, havia de ser, la manera més idònia d’actuar. Per altra banda, al segon text , l’autor, és Francisco Silvela, dirigent del partit conservador al govern, qui fa públic un document al diari “El Tiempo,.

General Martínez Campos

Antonio Cánovas del Castillo

La primera

finalitat font

és

de

la

conscienciar

de la necessitat d’haver mostrat una major diligència en el tractament de les reivindicacions cubanes front a la cruesa de la guerra, i la infectivitat de la força. Per altra banda, la finalitat de la segona font és, al mateix temps, donar constància de les greus conseqüències que suposa la pèrdua del domini sobre les últimes colònies i, incitar a una reacció immediata. Respecte als destinataris dels textos a tractar, cal dir que, en el primer cas, el general Martínez Campos, dirigeix el seu escrit a Antonio Cánovas del Castillo,cap polític del partit conservador,i, impulsor del sistema de la Restauració.En el segon cas, el dirigent del partit conservador,Francisco Silvela,exposa les seues opinions en un suport periodístic dirigit a tots els seus lectors,potencialment,el major nombre de ciutadans possible que puga conscienciar-se del que el text exposa.

2


CAP A LA CRISI: LA REGENCIA DE MARIA CRISTINA. LA LIQUIDACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL I LES SEUES REPERCUSSIONS La idea principal de la primera font és la situació de Cuba en el context de la “Guerra dels Deu Anys”(1868-1878) amb la metròpoli espanyola. Per altra banda, les idees secundaries són, en primer lloc, la inefectivitat de l’ús de la força militar, i, en segon lloc,la necessitat de concedir una major autonomia al govern, i, habitants cubans enlloc de mostrar una actitud intransigent. La idea principal de la segona font s’expressa en els efectes produïts per la pèrdua de les últimes colònies front als EEUU. Per altra part les idees secundaries són, en primer lloc,la constatació d’una tristesa generalitzada en la població, i, en segon lloc, la necessitat d’una reacció ràpida front a una greu crisi nacional . Anem a situar aquestes fonts en el context històric al que corresponen, en aquest cas, el període conegut amb el nom del “Règim de la Restauració”, que engloba el regnat d’Alfonso XII(1875-1885) i la regència de Maria Cristina (1885-1902).Concretament, les fonts es situen històricament, en l’inici del conflicte amb la colònia de Cuba(1868),i en el context de la crisi en la fi d’aquest enfrontament(1898). La primera font fa referència a la “Guerra de Cuba”, també coneguda com “Guerra dels Deu Anys” (1868-1878), la primera guerra d'independència cubana contra les forces reals espanyoles, finalitzada amb la “Pau de Zanjón”, i el manteniment de la dependència cubana, i l’esclavitud. Es va tractar, conforme indica l’escrit, d’una guerra, cruenta, i esgotadora, que va originar postures crítiques com la expressada al text elaborat per el general Martínez Campos.

La

Guerra de Cuba (1898)

segona font fa referència a un article d’opinió publicat al períodic “El Tiempo” amb el títol de “Sin Pulso”, i constitueix una crítica a la situació de crisi generada per la pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico, i Filipines després de la “Guerra de 1898” front als EEUU.L’autor compara la nació espanyola amb un “cos” “sense pols”,en consonància amb el recurs pròpi del moviment regeneracionista de tractar la situació problema mèdic. Amb l’inteció de poder comprendre d’una manera millor el període històric en els que s’inclouen els dos textos a analitzar, definirem els següents conceptes: REGENERACIONISME: El “Regeneracionisme” s’enten com una corrent ideològica, i política desenvolupada com a conseqüència de la “Crisi del 98”, a partir de la pèrdua de les últimes

3


CAP A LA CRISI: LA REGENCIA DE MARIA CRISTINA. LA LIQUIDACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL I LES SEUES REPERCUSSIONS colònies, i de la generalització d’un sentiment “derrotista” que demanava solucions al respecte. Plantejava una crítica al sistema de la Restauració proposant mesures “mèdiques” per a “sanar” un “cos malalt”. Constituït com una reflexió ètica, i política sobre la societat, es va agrupar en dos grans grups, un “regeneracionisme” crític des de dins del sistema, representat per Silvela, i Maura i, un “regeneracionisme” des de fora del govern, en el que destaquen personalitats com Joaquín Costa, Santiago Alba, o Basilio Paraíso.

INSTITUCIÓ LLIURE D’ ENSENYANÇA: La “Institució Lliure d’Ensenyança” és un organisme creat per iniciativa del catedràtic Francisco Giner de los Ríos, junt amb grup d’intel.lectuals laics, que va introduir una pedagogia d’avantguarda amb l’objectiu d’aconseguir una formació integral dels individus d’acord amb els principis defensats per el sistema liberal, fomentant la curiositat científica, i l’actitud crítica.

Després de la frustrada experiència de la I República(1873-1874), es va proposar un nou model d’organització política expressat en el sistema de la Restauració, impulsat per Antonio Cánovas del Castillo, amb la intenció de posar fi a un llarg període d’inestabilitat política. El nou règim es fonamentava en una monarquia restaurada en la figura d’Alfons XII com a signe de cohesió nacional, i un govern amb dos partits majoritaris, el partit conservador, i, el partit liberal, que es succeïen en el poder de manera regulada, i estable. No obstant, aquesta estabilitat “amagava” diverses situacions deplorables, i, problemes irresolts que, prompte van aflorar, com el sistema caciquil basat en la coacció, i, la corrupció, i, les reivindicacions de les “desateses” colònies. En aquest context, es situen els esdeveniments de la “Guerra dels Deu Anys”(1868-1878), iniciada el mateix anys de la “Revolució Gloriosa” que va derrocar a la monarquia borbònica, i, mantinguda durant el posterior regnat d’Amadeu I de Savoia, i el curt govern de la I República, fins arribar, encara sense solucionar als anys de la Restauració. Els grans beneficis econòmics que aportaven les colònies de Cuba, i, Puerto Rico a una reduïda oligarquia esclavista, i, al govern central, eren mantinguts per mesures restrictives, i, una gran limitació, i, repressió cap als habitants, i esclaus d’aquells territoris “las promeses nunca cumplidas, los abusos de todos géneros,...,dieron origen a la insurrección”. En aquest sentit, la insurrecció es va veure com la única via d’aconseguir els objectius desitjats, i, en octubre de 1868 va esclatar el conflicte, estenent-se de manera cruenta fins el 1878, “esta guerra no puede llamarse tal, es una caza en un clima mortífero...”.El conflicte va concloure amb la “Pau de Zanjón” de 1878, sense solucionar elsproblemes que l’havien causat, de manera que, al 1895, les protestes contra la intransigència del govern espanyol es van reprendre, i, altra guerra, dura, i, esgotadora, va començar, amb la singularitat de la intervenció nord-americana en “ajuda” de les colònies, per interessos econòmics, i, polítics.Així, amb el pretext de l’enfonsament del vaixell Maine, els EEUU van declarar la guerra a Espanya, derrotada amb sorprenent rapidesa, i, obligada a signar la capitulació en la “Pau de París” de 1898, que ratificava la pèrdua de les

4


CAP A LA CRISI: LA REGENCIA DE MARIA CRISTINA. LA LIQUIDACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL I LES SEUES REPERCUSSIONS colònies, en favor de lanació nord-americana.Un imperi vell, i, debilitat, deixava pas a la força, i, determinació d’altre nou, evidenciant-se la fi del que s’havia conegut del prestigi internacional espanyol. Es generalitza, d’aquesta manera, un sentiment “derrotista”, i, crític amb l’actuació de les forces polítiques del govern, que dóna inici a la “Crisi del 98”, i, al “Regeneracionisme”, com a reacció que proposa nous canvis, i, reformes immediates. Mentre alguns, com Francisco Silvela, lamenten les pèrdues ocasionades,”la paz supone nuestro vencimiento...la expulsión de nuestras banderas de los territorios que conquistamos”, altres,com Joaquín Costa, critiquen el sistema del govern, però, la gran majoria, coincideixen en aplicar mesures “quirúrgiques al problema, “dondequiera que se ponga el tacto(sobre Espanya) no se encuentra el pulso...todos los que tengan algun interès en que este cuerpo nacional viva, es fuerza se alarmen, y preocupen”. S’implanta com a màxim responsable de la pèrdua de tantes vides de soldats de manera innecessària al govern de la Restauració, incapaç d’haver gestionat una solució satisfactòria a les exigències de la situació històrica.

Crisi del 98 Per a concloure, farem una comparació

entre

característiques econòmiques

les socials,

i

polítiques

concretes de L’antic Règim, Sistema Liberal i Sistema Democràtic. Amb la Constitució de Cadis de 1812, es posava fi a un model polític, econòmic, i social fonamentat en una monarquia absoluta, la divisió estamental de la societat en no privilegiats, i privilegiats, i, una economia agrària, que beneficiava a un reduït grup de població aclaparador de la majoria de les riqueses, i, on no existia la representació política, ni els drets bàsics per als individus. No obstant, les diferències continuaven existint, doncs si abans el poder estava en mans dels nobles, i, terratinents, ara eren els burgesos, qui, desplaçant, o, aliant-se amb la noblesa, absorbia aquest poder, controlant, i, coaccionant a les classes treballadores. Si bè, millores com la implantació de la sobirania nacional, els drets universal, el concepte de ciutadania, o, la llibertat de premsa, van fer que el context socio-polític fora completament diferent, considerant-se l’inici del liberalisme constitucional espanyol. Un nou model d’Estat començava a definir-se, però sols va poder ser possible després de la mort del rei Ferran VII, principal obstacle del liberalisme, en 1833. Front a les diverses possibilitats de construir el nou Estat, van sorgir diverses tendències polítiques expressades, en un primer moment, per progressistes, i, moderats, partidaris uns d’otorgar majors llibertats als ciutadans, i, de restringir els drets aconseguits

5


CAP A LA CRISI: LA REGENCIA DE MARIA CRISTINA. LA LIQUIDACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL I LES SEUES REPERCUSSIONS amb la “revolució liberal” a una petita oligarguia capacitada per a actuar en política, els altres.A partir de la dècada de 1860, els demòcrates adquireixen un major protagonisme, junt als unionistes, dos noves branques que defensaven ampliar el sufragi i els drets, per una part, i, unir les demandes de progressistes, i, moderats, per altra part.Les actuacions poc acceptades de la Corona, impulsaran a un canvi substancial del govern a través de la “Revolució del 68”, la qual donarà lloc a la Constitució més democràtica de tot el segle.No obstant, ni la figura d’un nou rei, ni el govern d’una república van aconseguir aplicar amb èxit els principis d’aquest nou text constitucional, el que va impulsar establir un règim polític estable, i, allunyat dels constants canvis de govern, basat en la restauració de la monarquia, i, el torn organitzat de partits, el que es coneix com la Restauració(1875-1902), període en el que s’inclouen els textos que ací hem tractat.

BIBLIOGRAFÍA -Páginas del libro de texto (157-158-159-160-161) -Apuntes del tema 4 páginas 11-12-13-14 http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_los_Diez_A%C3%B1os

6


Regencia de Maria Cristina