Issuu on Google+

TEMA 24. CRITERIS PER A LA SELECCIÓ DEL FONS D’UNA BIBLIOTECA. CRITERIS PER A L’ESPORGADA. 1- Introducció 2- Criteris per a la selecció 3- Identificació del material obsolet 4- Documents donats de baixa 5- Avaluació dels resultats

1- Introducció Dins de la gestió de la col·lecció, el desenvolupament de la col·lecció consisteix en la planificació del programa d’adquisicions d’una biblioteca tenint en compte les necessitats informatives immediates dels seus usuaris i els seus futurs requeriments. Aquesta planificació inclou l’establiment d’uns criteris que fixaran quins són els documents que hauran de formar part de la col·lecció de la biblioteca i quins es desestimaran. S’ha de partir de la idea de que tota col·lecció és incompleta, perquè és impossible tenirho tot a una biblioteca. Aquest procés de selecció és una tasca obligatòria i no tan senzilla com pot semblar des d’un primer moment. Requereix uns bons coneixements professionals, editorials i culturals, perquè no hi ha uns criteris totalment generals i objectius. Una bona selecció produeix una bona biblioteca, que serveix al seu usuari en el que necessita i li dóna a conèixer allò que desconeix. A més, la biblioteca pública té el repte de tenir la col·lecció variada i universal, degut a la heterogeneïtat dels seus usuaris.

2- Criteris per a la selecció La selecció per la incorporació o no de fons a la biblioteca ha d’efectuar-se tenint en compte: La missió: constituirà el criteri objectiu. Les necessitats dels usuaris. Els avenços i les novetats en els diferents àmbits del coneixement. Els recursos disponibles. La obligatòria neutralitat ideològica. La selecció es pot fer de mode directe, revisant les obres, o mitjançant altres fonts d’informació, crítiques, desiderates, bibliografies d’obres recomanades, guies de lectura... Orientacions quantitatives Encara que el fons d’una biblioteca no ha de créixer pel fet d’anar acumulant sense equilibri, els estàndards d’equipaments indiquen la quantitat de fons mínima que ha de tenir cada tipologia de biblioteca pública, segons el nombre d’habitants al municipi on està ubicada. Diversitat La diversitat implica equilibri entre els diferents tipus de publicacions i entre els diversos suports. Ens podem trobar: Tipus de publicacions: obres de ficció i no ficció, obres de referència, accés a bases de dades, publicacions periòdiques, diaris, documentació sobre la història local, recursos en altres idiomes, jocs d’ordinador, partitures de música... Suports: llibres, fulletons, diaris, informació digital, bases de dades en línia, programes informàtics, CD’s, microformes, DVD’s, material en braille, audio-llibres, e-books...

1


El bibliotecari ha de decidir alguns fons per la política bibliotecària: equilibri, diversitat, síntesi cultural, reflex de la cultura d’una època, però també ha d’atendre els desitjos concrets, la demanda dels usuaris. Els criteris generals de selecció segons la política de desenvolupament de la col·lecció dela Diputació són: ● Llengua dels documents ● Actualització de la col·lecció ● Límits geogràfics i cronològics ● Duplicació de títols ● Convivència entre suports ● Fons especials ● Suport genèric ● Donatius al Servei de Biblioteques ● Selecció de recursos electrònics (Internet) Altres criteris per seleccionar una obra serien: Autoritat: reconeixement de l’autor, editor o comitè de redacció. La imparcialitat amb la que es presenten els temes. L’exhaustivitat en el tractament dels temes rellevants. Profunditat: nivell de detall o superficialitat de l’obra. Idoneïtat del vocabulari, legibilitat. Característiques físiques: tipografia correcta, disseny, facilitat d’ús, enquadernació... Interès bibliotecari: adequació a la col·lecció existent, freqüència previsible d’ús... Preu en relació amb altre obres, previsió d’obsolescència... En tot cas, el bibliotecari pot acudir a diverses fonts bibliogràfiques: bibliografies comercials, nacionals, crítiques, retrospectives, monogràfiques...

3- Identificació del material obsolet El fons de les biblioteques no pot créixer indefinidament. L’abundància de la producció bibliogràfica, la insuficiència dels locals i la falta d’espai, la possibilitat d’accedir a fons que no es tinguin en propietat, etc., tot això obliga a una revisió continuada del fons i al seu renovament. A més, es tracta d’una col·lecció viva, per tant ha d’adaptar-se a les necessitats de la comunitat d’usuaris. Aconseguir una col·lecció rellevant i amb la millor accessibilitat a vegades es veu dificultada per la barreja de les obres d’interès amb d’altres ja obsoletes. Cal que partim del principi que moltes biblioteques tenen característiques comunes, però que també en tenen de pròpies que les caracteritzen de la resta, i per tant, allò que pot ser vàlid per a un equipament pot no ser aplicable en un altre. No és el mateix si parlem d’una biblioteca cap de comarca o central de ciutat que si es tracta d’una biblioteca de proximitat o local. Les primeres han de ser un referent dins del seu territori i hauran de tenir una política de conservació més amplia. La identificació del material obsolet és una selecció negativa, a posteriori. L’esporgada d’aquest material és una eliminació responsable i necessària per la biblioteca, basada en raons d’eficàcia i vigència de la col·lecció. Sense l’esporgada la col·lecció es queda immòbil, morta, i per tant inútil. Abans, però, requereix una avaluació prèvia de la col·lecció.

1


L’esporgada és una de les activitats relacionades amb la gestió de la col·lecció que esdevenen imprescindibles però que, al mateix temps, demana prendre una sèrie de decisions que no sempre són fàcils. Existeixen una legislació i unes directrius que entenen l’esporgada com una actuació específica per a la millora de la qualitat dels serveis que la biblioteca ofereix. Les Directrius IFLA/Unesco per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques remarquen que el fons de la biblioteca és un recurs dinàmic. Cal una constant entrada de nous materials i l’eliminació dels vells per garantir la seva utilitat per a la comunitat i un nivell acceptable de rigor. La selecció i l’esporgada es troben en els extrems de la gestió de la col·lecció (primer adquirim i després avaluem el fons), i es retroalimenten mútuament de manera que a partir dels resultats i les conclusions que s’arriben quan finalitza l’esporgada, es pot reconduir la política de desenvolupament de la col·lecció del centre. Per tal que aquesta mútua influència sigui el més beneficiosa i eficaç possible, cal que existeixi una política escrita tant per a la selecció com per a la conservació i l’esporgada dels fons que formen la col·lecció.

Criteris per l’esporgada A l’hora de revisar el fons d’una biblioteca es poden utilitzar, amb certa prudència, certs criteris que poden ser: ● criteris objectius: aquells que es poden mesurar amb quantitats i dates. ● criteris subjectius: aquells que dependran de la interpretació i el coneixement intel·lectual del personal encarregat de l’esporgada. Dins dels objectius trobem: - Criteris materials: Estat físic dels documents: trencat, guixat, brut... Presentació del material: manca de components, material d’acompanyament Suports documentals: formats obsolets o desús.. (VHS, disquets..) - Criteris quantitatius: No es poden aplicar sempre ni sistemàticament a totes les col·leccions. Són criteris objectius, com ara la freqüència del préstec, la data de publicació, la freqüència de consulta a sala... - Criteris de redundància: Material: duplicitat d’un títol, o que estiguin en biblios properes Intel·lectual: diferents edicions mateix doc.. Dins dels subjectius trobem els criteris intel·lectuals o qualitatius: Adequació de l’obra a la política de la col·lecció de la biblio Actualitat de la informació Manca de valor del document Accessibilitat de la informació

1


Criteris educatius Criteris ètics

4- Documents donats de baixa Les possibilitats de destinació d’un document com a resultat d’una revisió poden ser: - Restar a la biblioteca: Retirar-los del lliure accés i traslladar-los al magatzem. Restauració - Donar de baixa del catàleg i retirar-los definitivament de la biblioteca: Donació i/o intercanvi amb d’altres biblioteques. Donacions solidàries (ONG’s, presons, casals d’avis...). Central de Préstec i Serveis Especials (CePSE), de la Generalitat. Venda. Regal. Destrucció: obres velles físicament i sense cap valor real. CePSE Aquest centre dóna servei a totes les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, independentment de la xarxa a la qual pertanyin. La seva missió és ajudar a les biblioteques en la gestió de la col·lecció, i establir polítiques d’informació i de préstec interbibliotecari, comptant amb fons aliens a les seves col·leccions. Les seves funcions són gestionar, mantenir, conservar i prestar els fons obsolets de les biblioteques del SLPC.

5- Avaluació de resultats L’avaluació ha de permetre saber fins a quin punt s’han aconseguit els objectius proposats a l’inici de l’esporgada i poder corregir, si es dóna el cas, la tècnica utilitzada. L’esporgada és un bon moment per detectar buits documentals existents a la col·lecció i desequilibris entre seccions i suports i pot ajudar a redefinir la política de desenvolupament de la col·lecció de la pròpia biblioteca. Indicadors útils per a l’avaluació de la col·lecció: _ el nombre de documents donats de baixa _ el tipus de documents retirats _ la taxa d’eliminació ( la relació entre les baixes i el fons de la biblioteca) _ la taxa de renovació (la relació entre les adquisicions i les eliminacions) Indicadors a tenir en compte per a l’avaluació del procés d’esporga: _ qüestions econòmiques _ de personal, previsió d’efectius humans _ de temps, escollir el moment més adequat pel funcionament de la biblioteca Si l’esporga s’ha plantejat com una acció puntual, és a dir no periòdica, finalment caldrà avaluar l’ús de la col·lecció després de l’esporgada comparant-lo amb l’ús anterior per

1


comprovar si ha augmentat el préstec i la consulta, així com si s’ha incrementat el nombre d’usuaris.

Conclusions La posada al dia dels sistemes bibliotecaris ha representat un gran avenç a Catalunya, amb la modernització tant dels locals com dels equipaments, l’augment de personal professional, l’actualització dels fons i la incorporació de noves tecnologies. Però també ha suposat la generació de nous problemes i nous reptes que cal afrontar, com ara la ràpida obsolescència dels fons bibliotecaris degut, en part, a l’aparició de noves tecnologies i a l’excés de producció editorial. L’esporgada ha de formar part de les tasques que habitualment es realitzen a les biblioteques i considerar-la un procés més dins de la gestió de la col·lecció. El temor a una actuació que implica retirar documents de manera definitiva de la col·lecció desapareixerà a mesura que es disposi dels mecanismes i les institucions necessàries per garantir la pervivència d’aquesta informació i d’aquests documents, tot i que ja no formin part del fons actiu de les biblioteques.

1


Criteris de selecció