Issuu on Google+

L'imperialisme és la doctrina política que suporta la dominació d'un Estat o comunitats sobre altres. S'ha donat al llarg de tota la història i actualment sol referir-se a l'actitud d'algunes potències, principalment europees, des de l'Edat Moderna fins al procés de descolonització després de la Segona Guerra Mundial; i més específicament, inclús amb el nom Era de l'Imperialisme, utilitzat per la historiografia, al període que va de 1871 a 1919, en que es va produir una verdadera carrera per a construir imperis, principalment amb el cridat repartiment d'África. Cal mencionar que, imperialisme i colonització, són termes semblants però no iguals, ja que poden ser confosos, i prendre's com a sinònims. Des d'una perspectiva marxista l'imperialisme no és un període acabat de la història, ni tampoc una forma extingida de dominació política, sinó la forma per la qual la propietat del capital es concentra en uns països 'centrals'. Els països 'perifèrics' patixen d'este . Les coneqüencies del imperialisme varen ser: Els efectes de l'imperialisme solen girar entorn dels aspectes econòmics, atés que esta perspectiva és la que preval en els debats sobre els seus possibles mòbils. La polèmica sorgix entre aquells que creuen que l'imperialisme implica explotació i és la causa del subdesenrotllament i l'estancament econòmic de les nacions pobres, i els que al·leguen que, a pesar dels avantatges que va proporcionar esta situació a les nacions riques, també les nacions pobres es van beneficiar, almenys a llarg termini. És difícil decantar-se per una o altra concepció per dos motius: 1) no s'ha arribat a un consens sobre el sentit del terme explotació; 2) no és fàcil separar les causes internes de la pobresa d'una nació de què són d'índole internacional. El que resulta evident és que l'efecte de l'imperialisme ha sigut desigual: unes nacions han obtingut majors avantatges econòmics que altres del seu contacte amb potències més riques. Índia, Brasil i altres països en via de desenrotllament inclús han començat a competir econòmicament amb les seues antigues metròpolis. Per això, seria aconsellable examinar la repercussió econòmica de l'imperialisme atenent a cada cas en particular. Les conseqüències polítiques i psicològiques de l'imperialisme són igualment difícils de determinar. Este fenomen ha demostrat ser destructiu i creatiu al mateix temps: ha destruït institucions tradicionals i formes de pensar, i les ha substituït pels costums i mentalitat del món occidental, ja es considere açò un benefici o un perjuí .


L’imperialisme tenía varios tipus: Imperialisme esclavista,va tindre objectius en territoris que vivien de matèries primeres i de riqueses obtingudes com a botí de guerres. I pobles conquistats eren reduïts a l'esclavisme i realitzaven els treballsprimordials del sistema.

Imperialisme medieval, el seu objectiu era reconstruir l'antic imperi romà. Per a açò van sotmetre a uns quants pobles al poder temporal únic, és a dir, l'emperador i el poder espiritual el Papa. Imperialisme pre-capitalista,és considerant com la primera fase de l'expansió europea en el descobriment i conquista de nous territori. Imperialisme contemporani, es basa en el desenrotllament capitalista, el qual exigia la conquista de territori. A l'augmentar la producció s'acumulava el capital. Les causes de l’imperialisme varen ser: Els mòbils econòmics, els mòbils polítics, els mòbils ideològics i el imperialisme com a resposta a condicionants externs . L’imperialisme va produir una espansió colonial i els tipus de expansió colonial varen ser : Colònies d’explotació , era governat per una minoria blanca i depenent total de la metropoli , les colònies de poblaments o denominis ,es produïa als territoris on emigraven molts europeus en massa, els portectorats , era un establiment a les zones on els indígens están més organitzats. Les seues caractrístiques eren: La extracció de matéries primeres i especialització agrícola , la importació de productes manufacturats de la metropòlitan i política proteccionista i la creació d’infrastructures de transport. Hi havíen també grans imperis colonias , al haver gran imperis colonials hi hagueren conflictes entre potencies imperialistes , com : La causa colonial (1870-1914),La conferència de Berlín (1884-1885), La disputa per l’hegenomia a l’Àfrica, La crisis de l’ultimàtum (1890),la crisis fachoda(1898) i La pau armada(19041914) .


L'Imperialisme