Page 1

Vida quotidiana. Com afecta l’aparició d’Internet al dia a dia de les persones.

Alex Araujo i Batlle


Vida quotidiana. Com afecta l’aparició d’Internet al dia a dia de les persones.

Sumari 1. Introducció Exposició de la situació i plantejament global de l’assaig. 2. Accés a. Disponibilitat d’accés a Internet Estadístiques d’accessibilitat a Internet i evolució d’aquestes. b. Necessitats d’accés a Internet Activitats quotidianes que generen una necessitat d’accedir a la xarxa. 3. Usos i hàbits a. Usos d’Internet Us real d’Internet pel que fa als continguts i aplicatius. b. Hàbits d’ús Rutines adquirides vers a l’ús d’Internet de manera quotidiana. 4. Identificació de franges generacionals a. Segons la disponibilitat d'accés b. Segons l’ús que en fan c. Segons els hàbits adquirits 5. Conclusions

2007. Alex Araujo i Batlle

pàgina 2 de 13


Vida quotidiana. Com afecta l’aparició d’Internet al dia a dia de les persones.

Introducció Des de la creació d’Internet als anys seixanta en el context militar, fins a l’aparició de la seva branca social a principis dels anys vuitanta fins a l’explosió definitiva als anys noranta, Internet ha patit una evolució explosiva i un creixement exponencial. És en aquesta part final i, a partir del canvi de segle quan s’ha produït una transformació en molts sentits impulsada per la irrupció d’aquest nou mitjà en la vida quotidiana de les persones. Cal recordar, doncs, que parlem d’un mitjà que ha patit una ràpida expansió i que forma part de l’anomenada revolució tecnològica. A l’hora, una de les seves principals característiques és la seva velocitat de transformació i la seva mutació constant, fet que impacta de ple amb els costums i les velocitats de la societat tradicional irrompin entre les generacions sense temps per adaptar-s’hi de manera progressiva i natural Quant al context d’aquest assaig, s’ha optat per acotar-lo geogràficament a l’entorn de Catalunya. Això no vol dir que totes aquelles referències que s’allunyin d’aquest entorn geogràfic en quedin excloses o puguin derivar en conclusions molt distants. En aquest sentit, Internet és també, un mitjà sense fronteres, i que, tal com s’ha anomenat en els textos citats en la bibliografia, impulsa estats transnacionals. Així doncs, tot i centrar-nos en una zona acotada geogràficament, és impossible pensar en un marc d’evolució independent i aïllat de la resta del món. Un dels elements a tenir en compte que actua com a premissa, és l’educació. Els nivells d’educació i el percentatge de persones amb estudis superiors de la població s’incrementen substancialment. Aquest canvi que es reflecteix en l’últim quart de segle, deixa al descobert una gran diferència cultural segons les edats es reflecteix directament en la difusió d’Internet. Aspectes com la difusió i els usos d’Internet varien segons els nivells d’educació i d’ingressos, i també segons el gènere, el context d’hàbitat i l’ocupació professional. Tenint en compte les característiques d’aquest mitjà descrites anteriorment, un dels factors que marquen una diferència tant en l’accés com en els usos de la xarxa és l’aspecte generacional. L’objectiu d’aquest assaig és mostrar la influència que ha tingut l’aparició d’Internet a les vides de les persones, com afecta a la seva vida quotidiana depenent de l’edat d’aquestes i quins canvis d’hàbits han experimentat.

2007. Alex Araujo i Batlle

pàgina 3 de 13


Vida quotidiana. Com afecta l’aparició d’Internet al dia a dia de les persones.

Accés Pel que fa a la disponibilitat d’accés a la xarxa, val a dir que la majoria d’estudis i bibliografia consultada fa referència a fragments geogràfics o entorns de connexió. En aquest sentit es fa difícil poder dur a terme una identificació directe per franges d’edat pel que fa a l’accés. Si tenim en compte l’estudi realitzar pel Projecte Internet a Catalunya ( PIC ), de les persones entre 15 i 29 anys, el 63,3% són usuaris d’Internet, mentre que entre els més grans de 50 anys, solament el 8,4% en són usuaris. El percentatge es redueix sobretot a partir de 60 anys: només un 5,3% fan servir Internet en el grup que es troba entre 60 i 69 anys. Un element que sí que ens pot servir per tal de determinar quines facilitats d’accés es poden tenir segons las diferències d’edat, és el fet de detectar quin percentatges de població disposa d’Internet a la seva llar. A l’hora, tenim que un 32,1% de les llars estan connectats a Internet. La proporció puja al 69,8% entre els usuaris d'Internet.

Taula extreta del Projecte Internet a Catalunya

Tant els usuaris que no tenen connexió a la llar com els que sí que en tenen, cal sumar els diferents entorns complementaris des don espot accedir a Internet depenent de l’activitat quotidiana de les persones afectades. En primer lloc, la franja de persones en edat laboral, és més provable que hi accedeixin des de la feina. Aquest és l’entorn en el que passen gran part del dia i, pel que fa als usos professionals i de comunicació, és en aquest entorn on majoritàriament es desenvolupen. A l’hora, la gent més jove i estudiants, disposen d’altres lloc d’accés segons la seva activitat diària. Concretament, per aquestes franges d’edat, l’accés es realitza des de centres educatius i espais lúdics com cibercafés. Finalment, pel que fa a la gent gran, disposen de casals o espais d’esbarjo on poden tenir accés a la Xarxa. 2007. Alex Araujo i Batlle

pàgina 4 de 13


Vida quotidiana. Com afecta l’aparició d’Internet al dia a dia de les persones.

Si ens fixem amb les dades obtingudes a les enquestes del PIC, podem observar si les persones entrevistades són usuàries o no d’Internet segons la seva edat.

Taula extreta del Projecte Internet a Catalunya

Amb els resultats obtinguts, se n’extreu que el contrast d'usos d'Internet per grups d'edat és pronunciat i sistemàtic. Al grup més jove, entre 15 i 19 anys, el 71,7% en són usuaris i, entre 15 i 29 anys, en són el 63,3%, en contrast amb el 4,7% del grup entre 60 i 64 anys. En realitat, al grup d'edat de més de 50 anys només un 8,4% són usuaris d'Internet. Pel que fa al temps que s’inverteix a la xarxa segons les edats, podem extreure’n algunes conclusions de les taules següents.

2007. Alex Araujo i Batlle

pàgina 5 de 13


Vida quotidiana. Com afecta l’aparició d’Internet al dia a dia de les persones.

Taula extreta del Projecte Internet a Catalunya

Per una banda, veiem que els grups de 25 a 29 anys i el grup de 45 a 49 anys, es connecten amb una intensitat molt elevada. El fet que es tracti d’edats amb alta inserció al mercat laboral, fa que aquest fet, probablement sigui degut a una activitat professional que necessita de la Xarxa. En la mateixa línea, l’enquesta denota que l’ús que se’n fa del correu electrònic i d’Internet en aquests col·lectius, augmenta en l’ús diari, fet que reforça la teoria de que és en l’entorn laboral on es duen a terme la majoria d’activitats relacionades amb aquests canals, mentre que les connexions a casa disminueixen. Pel que fa als col·lectius més joves, de 15-19 i de 20-24, l’ús diari és més accentuat i freqüent a casa però el fet que sigui en intervals baixos de temps, deixa entendre que, probablement, l’ús tingui a veure més amb temes concrets o consultes curtes. Finalment, les persones majors de 50 anys, són menys nombroses quant a l’ús i amb freqüències mes espaiades. El que no s’acaba de veure clar és la intensitat de connexió ja que la mostra és molt baixa i no permet treure’n massa conclusions.

2007. Alex Araujo i Batlle

pàgina 6 de 13


Vida quotidiana. Com afecta l’aparició d’Internet al dia a dia de les persones.

Usos i hàbits Abans de començar, dir que segons les enquestes realitzades en l’estudi PIC, l’ús d’Internet no disminueix la sociabilitat. A l’hora, el temps que es dedica a aquesta activitat, ha restat temps d’altres activitats com mirar la TV, mirar pel·lícules o escoltar música, activitats d’oci que també poden ser realitzades en entorns individuals i no requereixen d’una comunicació física entre les persones. Així doncs, no s’ha restat temps de les relacions socials sinó que, en molts casos, s’han reforçat degut a la possibilitat d’establir comunicacions no presencials amb entorns i usuaris geogràficament distants.

Taula extreta del Projecte Internet a Catalunya

El fet d’exclusió social que tracten J.E.Katz i R.E.Rice al seu llibre “Consecuencias Sociales del uso de Internet”, també queden palesos en l’entorn de Catalunya. Aquesta sensació d’aïllament i d’exclusió, però, s’ha vist reduït en els últims anys. Potser el fet de l’expansió de la xarxa en altres entorns socials, hi ha ajudat. 2007. Alex Araujo i Batlle

pàgina 7 de 13


Vida quotidiana. Com afecta l’aparició d’Internet al dia a dia de les persones.

Pel que fa als usos d’Internet, i sense tenir en compte diferències d’edat, les dades aportades per l’INE ( Institut Nacional d’Estadística ) denoten que la funcionalitat més utilitzada, amb diferència, és el correu electrònic.

Taula extreta de l’INE

Tenint en compte altres fonts d’informació com les enquestes publicades per la STSI, podem corroborar que el correu electrònic és el canal més utilitzat en termes generals. A l’hora, altres canals de comunicació com els Xats, han guanyat terreny en els últims anys sobretot en franges joves d’edat. En la mateixa línea que el correu electrònic, la consulta de biblioteques, enciclopèdies i diccionaris, es reparteix gairebé igual entre edats. Aquest fet, no només potencia la visió d’ Internet com un mitjà de comunicació sinó que demostra la importància que ha adquirit com a font important d’Informació.

2007. Alex Araujo i Batlle

pàgina 8 de 13


Vida quotidiana. Com afecta l’aparició d’Internet al dia a dia de les persones.

Taula extreta del Projecte Internet a Catalunya

Una altre element que ha augmentat en el seu ús es el fet de realitzar compres a través d’Internet i operacions bancàries. El fet que el nivell dels usuaris de la xarxa vagi estretament lligat amb el coneixement d’aquests, pot haver estat un factor important a l’hora de anar guanyant confiança en vers al mitjà i superar les reticències del desconeixement generades inicialment.

2007. Alex Araujo i Batlle

pàgina 9 de 13


Vida quotidiana. Com afecta l’aparició d’Internet al dia a dia de les persones.

Identificació de franges generacionals Finalment, doncs, i a partir de les dades obtingudes a les diferents enquestes mirarem d’identificar diferents col·lectius per edat. En primer lloc i tenint en compte la disponibilitat i l’accés dir que podem diferenciar entre el col·lectiu comprés entre els 25 i 45 anys, format per gent majoritàriament relacionada amb el món laboral que es connecten de manera més freqüent i amb intensitats més altes des del seu lloc laboral, deixant l’entorn de la llar per activitats menys freqüents. Tant els menors de 25 anys com els majors de 45 anys, hi accedeixen més en l’àmbit de la llar. -

menors de 25 i Majors de 45 : entre 25 i 45 :

Grup A Grup B

Per la resta de punts, coincidim a utilitzar el criteri que s’ha proposat en l’entorn del PIC i diferenciarem entre : - Joves : entre 15 i 29 anys - Adults : entre 30 i 49 anys - Gent gran : majors de 50 anys

Així doncs, si mirem de diferenciar els tres col·lectius segons l’ús que en fan, podem observar que el 50,9% dels joves participen en xats, però només el 9,3% de la gent gran de més de 50 anys. Quant a les compres, en general, els joves compren menys en línia que els grans, a l’hora que utilitzen menys Internet per a reservar viatges (més d'una cinquena part, en contrast amb un 13% dels joves). Aquest fet, pot portar a entendre que els joves, entenen la xarxa com un mitjà per l’oci i per l’obtenció de recursos gratuïts, mentre que la gent adulta o gran, no tenen aquets concepte tant desenvolupat, o bé pel major poder adquisitiu o bé per la diferència cultural i l’aplicació d’estructures tradicional fonamentades en sistemes clàssics. Els joves utilitzen Internet en una proporció molt més alta (41,3%) per a organitzar trobades amb els amics, i aquesta proporció disminueix amb l'edat (fins al 9,3% dels de més de 50 anys). A aquest ús en línia de la sociabilitat fora de línia, s'hi afegeix l'ús d'Internet per a reconfortar-se amb amics quan s'està desanimat, pràctica que declaren el 31,3% dels joves, però que només veiem en el 12,1% dels de mitjana edat i en el 6,2% dels grans. Finalment, quant als hàbits adquirits, els Joves, tradicionalment més dispersos, impulsius i ociosos, desenvolupen les mateixes activitats a la xarxa que les que tradicionalment han desenvolupat a la societat. Són principalment els que divaguen per la xarxa sense cap objectiu concret senzillament descobrint-ne els racons i explorant possibilitats (el 68,8% del seu grup d'edat)i els que més l’utilitzen per a oci. 2007. Alex Araujo i Batlle

pàgina 10 de 13


Vida quotidiana. Com afecta l’aparició d’Internet al dia a dia de les persones. Pel que fa als adults, socialment són un col·lectiu inserits laboralment, que tenen un poder adquisitiu més elevat i son independents. Així, també a la xarxa són millors clients que els joves amb relació al comerç a Internet, tenen usos professionals més freqüents que no pas els altres, i en fan un ús molt més pràctic, buscant informació d'actualitat més freqüentment. L’últim dels col·lectius, el de la gent gran, ha estat tradicionalment el menys consumista, potser pel poder adquisitiu. A l’hora, no té tantes inquietuds i s’implica més en qüestions polítiques i socials fruit dels anys que ja han viscut i les experiències acumulades. En aquesta línea doncs, també a la xarxa destaquen pel poc ús del comerç electrònic i per la recerca d’informacions del tipus polític o sindical.

2007. Alex Araujo i Batlle

pàgina 11 de 13


Vida quotidiana. Com afecta l’aparició d’Internet al dia a dia de les persones.

Conclusions La conclusió més directa que se’n treu és que és cert que existeixen diferents perfils prou diferenciats pel que fa als hàbits i usos d’Internet. De forma general podem identificar i etiquetar de manera genètica al col·lectiu de persones menors de 25 anys, al col·lectiu de gent gran majors de 50 anys i al col·lectiu adult comprès entre els 25 i els 50 anys. Quant a la facilitat d’accés o la incorporació d’aquest mitjà al seu dia a dia, dir que la franja corresponent a la gent gran és la que n’ha quedat més exclosa mentre que els joves i adults l’utilitzen amb una freqüència prou similar tot i que amb usos diferents. També podem afirmar que les diferencies en els usos i hàbits de la Xarxa no disten massa de la realitat social de cadascun d’aquests col·lectius. Així doncs, la Xarxa no és més que el reflex de la vida quotidiana dels individus que es manifesta en un mitjà diferent. Costums, aficions, interessos i necessitats s’ajuden o en desenvolupen en l’entorn d’Internet de manera més o menys estesa segons les facilitats i les barreres d’aprenentatge de cadascuna de les generacions. Una quarta conclusió té a veure amb l’entorn en el que es desenvolupa la major part de l’activitat diària de les persones. Mentre que aquells col·lectius que més temps passen en entorns laborals en fan un ús més professionals, els col·lectius que no tenen aquesta necessitat professional, utilitzen la xarxa en l’entorn de la llar per finalitats d’oci o de recerca sobre interessos personals. Finalment, puntualitzar que, tot i que hi hagi diferències pel que fa a la quantitat d’usuaris per franges d’edat, algunes activitats com la recerca d’informació i la comunicació, són transversals i tenen percentatges d’ús similars per totes les edats.

2007. Alex Araujo i Batlle

pàgina 12 de 13


Vida quotidiana. Com afecta l’aparició d’Internet al dia a dia de les persones. Bibliografia -

Projecte Internet a Catalunya http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/societat_xarxa/informe.html

-

Enquesta de Navegants de la Xarxa ( AMIC ) http://www.aimc.es/aimc.php?izq=audiencia.swf&op=dos&pag_html=si&dch=03i nternet/32.html

-

Observatori de la societat de la informació ( CAT ) o

-

Estudi d’opinió “TIC y dependencia” o

-

-

http://www.aui.es/IMG/pdf_tic_y_dependencia.pdf

Observatori de la Societat de la informació ( ESP ) o

-

http://www10.gencat.net/dursi/ca/si/observatori/estadistiques.htm

http://observatorio.red.es/

Consecuencias Sociales del uso de Internet o

J.E.Katz, R.E.Rice

o

Editorial UOC

La societat Xarxa. L’era de la informació o

M. Castells

o

Editorial UOC

2007. Alex Araujo i Batlle

pàgina 13 de 13

Internet i vida quotidiana  

Assaig de 2007 sobre Internet i vida quotidiana