Page 9

“A LES BARRIADES!”

NO CALLAREM. Els últims anys hem viscut un increment de la repressió exercida sobre la llibertat d’expressió i manifestació. A les diferents actuacions de l’Audiencia Nacional actuant amb criteris polítics conservadors es va sumar la Ley Mordaza i la reforma del Codi Penal com a einas de censura i control. Les darreres condemnes dels cantants Valtònyc, Pablo Hasél, els judicis contra La Insurgencia, tuitaires, humoristes, periodistes i una llarga llista d’activistes socials, la retirada d’obres d’art o el segrest del llibre Fariña ens obliga a organitzar-nos per donar una resposta contundent.

#NoCallarem mentre hi hagi lleis per emmordassar-nos. #NoCallaremos mentre hi hagi una sola persona represaliada a l’Estat espanyol per expressarse, actuar o pensar de manera contrària al règim. #NonCalaremos mentre hi hagi activistes perseguides per denunciar vulneracions de drets humans. #NunVamosCallar mentre es persegueixin persones tan sols per expressar opinions a les xarxes socials. #EzGaraIsilduko mentre es limiti la llibertat de creació artística, mentre es retirin peces d’art, mentre se censuri la literatura, mentre es coarti l’humor i la sàtira,

mentre se censurin lletres de cançons. #NonCararam mentre es vulgui empresonar a cantants, humoristes, artistes, activistes. #NoCallarem mentre hi hagi persones a la presó per les seves idees. #NoCallaremos perquè demà pots ser tu. Artistes i col·lectius ens aixequem contra la censura i per la llibertat d’expressió

#No Callarem

MIRANT ENRERE La primera escola pública. Al mes de març de 1931 el regidor Santamaria denuncia que a les barriades de Sant Andreu i a les altres del costat, l’ensenyança primària està totalment abandonada i que no hi ha escoles, ni locals on instal•lar-les. La resposta és que s’han cedit els Pavellons de Beneficència de l’exposició de 1929 per reconvertir-los en escoles. Un d’aquests pavellons es converteix en el Grup Escolar Les Roquetes, col•locat al carrer Karl Marx, ara Via

Júlia, “completamente en las afueras de Barcelona”. S’inaugurà el 19 de novembre de 1932, en un ambient festiu. Un dels oradors ho justificà dient que “els veïns d’aquell barri no havien cregut mai poder tenir una escola pels seus fills”. Aquest pavelló fou la primera escola pública per acollir, part, de la mainada de Roquetes, Verdún i la Prosperitat. Per l’acta de la visita extraordinària d’inspecció de 15 de juny de 1935 podem saber:

Que “la construcción, es tan ligera que se sienten fuertemente las temperaturas extremas”, que “ la matrícula está formada por 157 alumnos, 53 de lengua castellana y 104 de habla catalana”, al parlar de material fungible es diu que “no existen más de dos reglas, dos semicírculos, dos esquadras y dos compases”. Josep Obradors Torres, en funcions de direcció, Raimon Palau Codoñés, Carme Ciudad Alegre i Emília Ibañez Lupiañez foren els primers mestres de l’escola pública de la Zona! Una escola que com diu l’acta referida tenia “...unos alumnos bien dispuestos para el trabajo escolar, saben pensar, razonar y emiten sus juicios con exactitud...” Una molt bona llavor que explica tot el que ha vingut després. Mira, que ensenyar a pensar, raonar i emetre judicis!

Arnau de Vilanova i Alberto Almúnia

Profile for A les barriades

Alesbarriades 33  

Siempre hay un motivo para celebrar y en este número vamos a hacerlo con la excusa de festejar los aniversarios. No porque la revista llevem...

Alesbarriades 33  

Siempre hay un motivo para celebrar y en este número vamos a hacerlo con la excusa de festejar los aniversarios. No porque la revista llevem...

Advertisement