Page 12

ABRIL-MAIG-JUNY

MENJANT-NOS EL COCO 1984 (2): NEOLLENGUA I EDUCACIÓ En l’article del número anterior de la revista comentàvem com la distopia de què parlava George Orwell en la seva novel.la 1984, s’havia fet realitat en els nostres dies i com podíem trobar nombrosos exemples de manipulació del llenguatge (el que Orwell anomenava la neollengua) per capgirar la realitat amb mentides orquestrades des del poder, sobretot a l’Estat espanyol. Aquesta manipulació sistemàtica és essencial quan s’aplica a nivell d’educació. Darrerament hem tingut molts exemples d’aquesta utilització de la neollengua a casa nostra, especialment a partir de la mentida sistemàtica que s’està proclamant contra el sistema educatiu català, a la qual ara s’hi han sumat els ministres d’Exteriors i d’Educació, afegintse així a acusacions d’actuals i antics ministres de l’executiu espanyol segons les quals a les nostres escoles s’adoctrina els nens perquè tinguin una ideologia política determinada. Aquesta estratègia busca avalar la intervenció de l’autonomia amb un govern designat per la Moncloa. Però no solament això: ja fa temps que el model educatiu del Principat de Catalunya és el focus d’atacs i denúncies de l’Estat espanyol que no tolera que aquest sigui un model d’èxit basat en la immersió lingüística i garant de la cohesió social. En realitat, estem assistint al procés de desmantellament de l’escola pública que respon a la implementació d’un programa de privatització per part dels governs. El funcionament democràtic de les escoles públiques catalanes està essent substituït per una lògica piramidal inspirada en la gestió empresarial. La política educativa de la LOMCE i la LEC ha donat poder absolut a les direccions en

detriment dels claustres i els consells escolars i ha desterrat el funcionament democràtic i plural de l’escola pública. La llarga tradició de renovació pedagògica que ha mantingut viu el treball de millora educativa a Catalunya ha estat sempre íntrinsecament lligada als valors de pluralisme, de llibertat, de ciutadania responsable, de pensament crític i de convivència en pau. Les acusacions sobre adoctrinament volen justificar una involució del sistema educatiu per tornar a la pràctica obsoleta d’un currículum prescriptiu centralitzat i detallat en els llibres de text que permeti al govern de torn incidir en la formació dels nens, fent marxa enrere en els avenços de la comunitat educativa catalana, i intentant transformar l’escola en una simple corretja de transmissió de postulats ideològics. La privatització de l’educació, convertir-la en una mercaderia més, és un dels objectius finals de totes aquestes manipulacions: el que pretenen, en gran mesura, és treure a la llum un nou camp de negocis, el de l’educació: portem dècades patint atacs i privatitzacions per part sobretot dels dos partits majoritaris i els grups econòmics a què se sotmeten, amb la connivència, a més, de part de la societat. Com es fa tot això, com s’utilitza la neollengua d’Orwell aplicada al camp de l’educació? Si tenim en compte les teories del lingüista nord-americà Noam Chomsky quan parla sobre tècniques de manipulació, el primer pas és l’estratègia de la distracció: això és el que estan fent precisament en educació, distreure’ns amb qüestions menors per tal que no puguem fixar-

nos en allò realment important, que l’educació pública (i al mateix temps tota l’educació) està essent desmantellada. Actualment el Gobierno ha obert moltes fonts de distracció per tal que no puguem centrar-nos en una estratègia central per poder impedir els atacs. El segon pas és crear problemes i després oferir solucions. Per exemple, els retalls en professorat i l’augment de les ratios estan essent aprofitats per privatitzar alguns recolzaments a l’alumnat: així, treuen professors de reforç al matí, però cedeixen part dels diners de tots a empreses privades perquè donin recolzament a les tardes a l’alumnat amb dificultats. I això és només un exemple d’entre la multitud d’ells que s’estan donant en aquests dies. Una altra estratègia, la de la gradualitat, ha estat aplicada innombrables vegades pels polítics que han anat atacant a poc a poc l’escola pública per tal que la capacitat de reacció sigui cada vegada menor. I no parlem només dels retalls i del tancament d’aules, sinó sobretot de la priorització del manteniment de l’ensenyament concertat al qual s’han anat desviant els diners públics. Una altra de les estratègies, per a mi la més important, és el segûent pas que comenta Chomsky: mantenir el públic en la ignorància i la mediocritat. Això, evidentment, s’aconsegueix amb mentides cada vegada més descarades sobre diversos aspectes, incloent-hi enganyar la gent sobre la concertada, que pretenen promocionar per davant de la pública. Els centres concertats són empreses privades sostingudes amb diners públics, amb re-pagament

Profile for A les barriades

Alesbarriades 33  

Siempre hay un motivo para celebrar y en este número vamos a hacerlo con la excusa de festejar los aniversarios. No porque la revista llevem...

Alesbarriades 33  

Siempre hay un motivo para celebrar y en este número vamos a hacerlo con la excusa de festejar los aniversarios. No porque la revista llevem...

Advertisement