Issuu on Google+

Revista de l’Associació de Cultura Visual

Exposicions Alex Trochut Festival de Cinema BCN Design for All 20 anys de Premis LUX

Número

0


Editorial La realitat invocable “25%. Catalonia at Venice”, Cinema d’autor BCN Barcelona Design Festival 2014 La FAD Certification of Design Quality Premis d’art i artesania contemporanea 2014 Alex Trochut Arquitectura Josep Maria Subirachs Disseny per a tothom Barcelona i l’economia creativa

4 6 10 12 16 20 24 28 33 36

i Capital d’Europa

40 42

Estudi de Calson

44

Temporada de fotografia EFE 75 Anys

48 50

20 anys de Premis LUX

52


L

a revista Cultura Visual és un dels suports gràfics de comunicació que utilidza la Associació de Cultura Visual per difundir aquest món gràfic al màxim possible, ajudar als socis o interessats en el sector, i difondre i promoure les activitats própies. És una aposta decidida per les diferents branques de la Cultura Visual com a element de posicionament diferencial en l’àmbit econòmic i en la reactivació del teixit productiu a la seva zona d’influència. Volem produir una programació cultural de qualitat centrada en las arts visuals y la creativitat, per persones amb ganas d’apendre, de compartir coneixements y experiències, y de desenvolupar les seves habilitats com artista o professional de les arts gràfiques. Aquesta Associació neix en 2014, i per aquest motiu som joves i es necessita temps de recorregut y captació de socis, però apart de la divulgació o la promoció, una altre objectiu que es vol assolir és dur a terme tasques d’organització de projectes personals o col.lectius, events culturals, o qualsevol activitat que promogui les arts visuals tals com conferències o exposicions. Les seves funcions són: Promoure relacions amb associacions, promoure activitats socials i artístiques, potenciar i crear espais de debat i formació, intercanviar coneixements amb aristes d’altres territoris, potenciació de les empreses o persones que formen part de l’Associacó, comunicació per mitjà de les noves xarxes socials...

Alejandro Calzón Fernandez President de l’Associació de Cultura Visual

Bàsicament, pretenem tenir una identitat de caràcter local en un món global. Estem oberts al món.

4

Cultura Visual

2014

Cultura Visual

5


LA REALITAT INVOCABLE

Rafel G. Bianchi, Enric Farrés-Duran, Núria Güell, Antonio Ortega i Mireia Sallarès són alguns dels artistes que aborden, en el marc de l’exposició La realitat invocable, la relació de l’art amb allò que ens envolta. Ells mateixos ens guiaran en un recorregut especial que permetrà una aproximació personal a la seva obra.

La realitat i la seva representació, la realitat i la seva mediatització són alguns dels grans temes que, des de l’art, ens fan reflexionar. L’exposició La realitat invocable explora possibles perspectives de la realitat des de les pràctiques artístiques a través d’una selecció d’obres d’artistes pertanyents a generacions i contextos diversos. Mantenim una relació complicada amb la realitat. Vivim un moment de no-realitat, en què prevalen les retòriques de distracció, els mecanismes de construcció de la realitat, la seva mediatització, ficcionalització i virtualització. Alhora, hi ha una «passió pel real», pel genuí, per allò que és creïble. Existeix una realitat al marge de la nostra percepció? Implica l’afirmació del real tant la vida com la mort? Pot ser la violència extrema el preu que cal pagar per desvelar algunes capes de realitat? El real és la quotidianitat? O la realitat són els altres? L’art pot tenir cap incidència en la realitat? Aquestes són algunes de les preguntes que es planteja La realitat invocable.

6

Cultura Visual

‘‘La bandera ala cima’’ és un dels projectes de Rafel G.Bianchi que es van poder veure a la fira Arco de Madrid.

2014

Els treballs dels artistes que configuren La realitat invocable s’acosten a la realitat d’una manera subtil, partint de l’«ara i aquí» d’aquesta realitat que es proposen «investigar i conquerir»: incorporantne fragments en l’espai expositiu (Roman Ondák), convertint la sala d’exposicions en un espai real (Antonio Ortega), filmant-la (Lutz Mommartz, Jeremy Deller i Mireia Sallarès), provant de dirigir-la (John Smith), buscant connexions en l’espai i en el temps (Enric Farrés-Duran), incidint-hi (Núria Güell), presentant els efectes devastadors d’una realitat mediatitzada (Phil Collins), evidenciant la impossibilitat de la seva representació (Rafel G. Bianchi) o mostrant com convertim la mort en una cosa irreal (Jill Magid). Comissariat per Montse Badia, aquest projecte col·lectiu obre una línia que tindrà continuïtat amb una altra proposta de Frederic Montornés (abril –

agost 2015) i amb un nou capítol presentat l’any 2016. El MACBA pretén interpel·lar el seu context artístic més immediat i, alhora, ser interpel·lat per aquest; per això, assumeix el compromís de produir treballs d’artistes que exposen per primera vegada al museu. L’exposició s’inicia amb els treballs de dos referents dels anys setanta: John Smith i Lutz Mommartz. El vídeo The Girl Chewing Gum (1976) de John Smith (Londres, 1952) registra una escena que té lloc en un bulliciós carrer londinenc mentre una veu en off sembla dirigir tant els moviments de càmera com les accions que hi transcorren. El documental dramàtic Als wär’s von Beckett (A la manera de Beckett, 1976) de Lutz Mommartz (Erkelenz, Alemanya, 1934) mostra un cruel i dramàtic intercanvi de retrets i acusacions, laments i frustracions, d’una parella en crisi, que responent a la invitació del cineasta van estar separats durant una setmana per retrobar-se davant la càmera.

Rafel G. Bianchi es proposa tasques que requereixen un gran esforç, de vegades per evidenciar l’absurd, no sols del treball en art, sinó potser també del món. A x metres de l’objectiu (2006-2014), una obra en procés que es proposa realitzar al llarg de la seva vida, recull una sèrie d’imatges que són el resultat d’una acció que consisteix a córrer, allunyant-se de objectiu fotogràfic durant deu segons, mentre el temporitzador i el mateix artista compten abans d’executar la fotografia. Acudits de vaques i pintors. Cabirol reenactment (2013-2014) consisteix a pintar el mateix paisatge a plein air una vegada i una altra damunt la mateix tela. Enric Farrés-Duran proposa recorreguts a partir de coincidències i trobades fortuïtes. Farrés-Duran clona el llibre d’Enrique Vila-Matas París no se acaba nunca, en què l’autor planteja una continuïtat entre el real i el fictici. Farrés-Duran fa una investigació per fets i llocs del «Districte Cinquè», entre la Facultat de Filosofia i l’Escola Massana de Barcelona, que es plasma en una instal·lació d’inputs i troballes, en un recorregut urbà comentat i en una publicació.

Cultura Visual

7


Cartells de les exposicions de Rafel G.Bianchi

La inauguració del D’A 2014 el dia 25 d’abril, vindrà de la mà de la directora i actriu Valeria Bruni Tedeschi, que ens portarà la seva tercera pel·lícula com a directora, Un castell a Itàlia, protagonitzada per ella mateixa amb Louis Garrel, Filippo Timi i la seva mare, Marisa Borini. Una pel·lícula amb tocs autobiogràfics que va formar part de la competició oficial del darrer festival de Cannes. Per a la cloenda, una de les darreres sorpreses del cinema català: 10.000 km de Carlos Marques-Marcet, que va passar amb gran èxit pel festival SXSW d’Austin, Texas, on va guanyar el premi als millors intèrprets, i que ha arrasat al recent Festival de Málaga, a on ha guanyat la Biznaga de Oro a la millor pel·lícula i els premis a la millor actriu, millor direcció i guió debutant. Les seccions del D’A 2014 són les habituals Direccions, Talents, Retrospectiva (dedicada enguany a Denis Côté) i Autoria Catalana, a les quals s’afegeixen Un impuls col·lectiu i À toute vitesse. El protagonista de la Retrospectiva del D’A 2014 serà el director quebequès Denis Côté, un dels autors més personals del cinema actual, amb una obra

8

Cultura Visual

2014

que bascula entre el documental i la ficció, jugant sempre amb l’experimentació formal i una posada en escena agosarada. Amb el seu penúltim treball, Vic + Flo ont vu un ours, va guanyar el premi Alfred Bauer al Festival de Berlín 2013. Al D’A 2014 es projectaran tots els seus llargmetratges i portarà sota el braç la seva nova pel·lícula, Que ta joie demeure (Canadà, 2014), estrena absoluta a Espanya. La Retrospectiva Denis Côté es realitza amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya i l’Oficina del Quebec de Barcelona. El director serà a Barcelona presentant al públic del D’A els seus darrers treballs.

El fons de l’Arxiu del Centre d’Estudis i Documentació MACBA compta amb un extens conjunt de materials, entre publicacions d’artista i fons documentals

Cultura Visual

9


“25%. Catalonia at Venice”, una mostra sobre l’art i l’atur

Imatges de la exposició, obres 2,5 metres d’altura comparteixen espai amb imatges de 30 x 0 al espaï de la Virreina on es mostra la realitat del atur i de la època de crisi reflexada en el rostre dels personatges fotografiats amb la seva história.

Entre l’11 d’abril i el 27 de juliol, la Virreina acull aquesta reflexió sobre la cultura en temps de crisi.

25% Catalonia at Venice és un projecte del fotògraf Francesc Torres, la cineasta Mercedes Álvarez i el comissari Jordi Balló. El projecte, que va presentarse a la Biennal de Venècia de l’any passat, s’articula a partir d’una reflexió sobre el rol de l’art en situacions econòmicament inestables.

10

Cultura Visual

2014

Efectivament, el 25% del títol es refereix a la taxa d’atur de Catalunya. El projecte sorgeix d’una col·laboració amb vuit aturats de procedències diverses. Són una arquitecta sobrequalificada, un extreballador de la indústria de l’alumini, una equatoriana que va venir en busca d’una vida millor, una doctora en Bioquímica, un ex-treballador de la metal·lúrgia, un ex-treballador de Caixa Sabadell, una jove amb el currículum en blanc i un senegalès que porta 15 anys a Barcelona i domina el castellà i el català amb tota naturalitat.

L’obra d’art s’articula en diverses etapes. Primer de tot, s’hi troben diverses fotografies fetes per Francesc Torres que plasmen la vida quotidiana de cada individu. A més, hi ha una entrevista filmada en què els individus han d’explicar quin art els agrada i si creuen que l’art juga un rol important en la seva vida. Finalment, els participants també han de cedir temporalment un objecte propi amb el que tinguin una relació especial i han de visitar el MACBA i triar l’obra que els agradi més.

11

Tots aquests objectes (les fotografies quotidianes, l’entrevista, l’objecte personal cedit i l’objecte artístic prestat) són els que conformen la mostra de 25%. Una recopilació d’històries individuals que teixeixen una interessant reflexió sobre la relació entre cultura i crisi. Entre l’11 d’abril i el 27 de juliol, el projecte s’exposa a La Virreina.

Cultura Visual

11


Macondo Director: Sudabeh Mortezai Guió: Sudabeh Mortezai, Intèrprets: Ramasan Minkailov, Aslan Elbiev, Kheda Gazieva, Rosa Minkailova, País: Àustria Any: 2014

CINEMA D’AUTOR BCN

Alientation de Milko Lazarov Guió: Milko Lazarov, Georgi Tenev, Kitodar Todorov, Intèrprets: Christos Stergioglou, Mariana Jikich, Ovanes Torosian, Neda Iskrenova, Iva Ognyanova, País: Bulgària

Los Dueños Director: Agustín Toscano, Ezequiel Radusky Guió: Agustín Toscano, Ezequiel Radusky Intèrprets: Rosario Bléfari, Germán De Silva, Sergio Prina, Cynthia Avellaneda País: Argentina

El Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona arriba a la seva quarta amb el millor cinema independent que es fa al món i les millors produccions locals.

12

Cultura Visual

2014

Puntual a la seva cita amb la primavera, el D’A s’instal·larà als cinemes Aribau Club (sala 1 i 2), el teatre del CCCB, la Filmoteca de Catalunya i la seu de la SGAE a Catalunya per presentar una seixantena de pel·lícules de noms punters del cinema d’autor, tant de directors de referència com d’autors debutants, seleccionades d’entre les millors pel·lícules vistes a festivals internacionals, obres de risc i joies descobertes a partir de les propostes rebudes, així com la millor autoria local. Igualment en aquesta nova edició es reforçarà

la presència de directors i el diàleg amb el públic a través d’una sèrie de xerrades i tallers oberts a tothom. Deu dies per gaudir d’una experiència única, una cita cultural plenament arrelada a la ciutat de Barcelona. El D’A - Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona arriba a la seva quarta edició, que se celebrarà entre el 25 d’abril i el 4 de maig, amb el millor cinema independent que es fa al món i les millors produccions locals. Puntual a la seva cita amb

la primavera, el D’A s’instal·larà als cinemes Aribau Club (sala 1 i 2), el teatre del CCCB, la Filmoteca de Catalunya i la seu a Catalunya de la SGAE, per presentar una seixantena de pel·lícules de noms punters del cinema d’autor, tant de directors de referència com d’autors debutants, seleccionades d’entre les millors pel·lícules vistes als festivals internacionals, obres de risc i joies descobertes a partir de les propostes rebudes (més de 300 sotmeses al visionat del comitè de selecció del festival) així com la millor autoria local. Igualment en aquesta

Cultura Visual

13


Things people do. Director: Saar Klein Guió: Saar Klein, Joe ConwayIntèrprets: Wes Bentley, Vinessa Shaw, Haley Bennett, Jason Isaacs País: EUA Any: 2014 Idioma: Anglès Subtítols: Català

nova edició es reforçarà la presència de directors i el diàleg amb el públic a través d’una sèrie de xerrades i tallers oberts a tothom. La inauguració del D’A 2014 el dia 25 d’abril, vindrà de la mà de la directora i actriu Valeria Bruni Tedeschi, que ens portarà la seva tercera pel·lícula com a directora, Un castell a Itàlia, protagonitzada per ella mateixa amb Louis Garrel, Filippo Timi i la seva mare, Marisa Borini. Una pel·lícula amb tocs autobiogràfics que va formar part de la competició oficial del darrer festival de Cannes. Per a la cloenda, una de les darreres sorpreses del cinema català: 10.000 km de Carlos Marques-Marcet, que va passar amb gran èxit pel festival SXSW d’Austin, Texas, on va guanyar el premi als millors intèrprets, i que ha arrasat al recent Festival de Málaga, a on ha guanyat la Biznaga de Oro a la millor pel·lícula i els premis a la millor actriu, millor direcció i guió debutant. Les seccions del D’A 2014 són les habituals Direccions, Talents, Retrospectiva (dedicada enguany a Denis Côté) i Autoria Catalana, a les quals s’afegeixen Un impuls col·lectiu i À toute vitesse.

14

Cultura Visual

2014

El protagonista de la Retrospectiva del D’A 2014 serà el director quebequès Denis Côté, un dels autors més personals del cinema actual, amb una obra que bascula entre el documental i la ficció, jugant sempre amb l’experimentació formal i una posada en escena agosarada. Amb el seu penúltim treball, Vic + Flo ont vu un ours, va guanyar el premi Alfred Bauer al Festival de Berlín 2013. Al D’A 2014 es projectaran tots els seus llargmetratges i portarà sota el braç la seva nova pel·lícula, Que ta joie demeure (Canadà, 2014), estrena absoluta a Espanya. La Retrospectiva Denis Côté es realitza amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya i l’Oficina del Quebec de Barcelona. El director serà a Barcelona presentant al públic del D’A els seus darrers treballs.

Harmoni Lessons Títol Internacional: Uroki Garmonii Director: Emir Baigazin Guió: Emir Baigazin ntèrprets: Timur Aidarbekov, Aslan Anarbayev, Mukhtar Anadassov, Anelya Adilbekova País: Kazakhstan, Alemanya i França Any: 2013 Idioma: Kazakh Subtítols: Català, anglès

Cultura Visual

15


Barcelona Design Festival 2014 Prepares una activitat? Proposa-la pel programa del Barcelona Design Festival 2014

Aquest és el formulari de presentaci��. També s’haurà d’enviar una imatge per il·lustrar l’activitat a fadfest@fad.cat Formulari a www.fad.cat/informations/

Torna el Barcelona Design Festival. Organitzat pel FAD i el BCD aquest gran esdeveniment dedicat al disseny se celebrarà del 2 de juny al 10 de juliol de 2014 i tornarà a tenir dos epicentres d’activitat: la Barcelona Design Week (del 2 al 14 de juny) i el FADfest (del 25 de juny al 10 de juliol).

16

Cultura Visual

2014

Premis, exposicions, conferències, congressos, tallers, mercat d’idees, trobades, rutes o circuits són algunes de les propostes d’aquest festival que té com a objectiu acostar el millor disseny als professionals, a les empreses i també al públic general. És per aquest motiu que s’obre una convocatòria de propostes obertes a la ciutat per a ser incloses al programa. Totes les propostes seran valorades i si són acceptades s’incorporaran al programa web del BDF.

Té per objectiu posicionar Barcelona com a capital del disseny en l’àmbit internacional. Del 2 de juny a l'10 de juliol, la tercera edició del BDF vol fer visible el potencial de les empreses, els emprenedors i els professionals per ajudar-los a competir a escala internacional.

Amb dos epicentres d’activitat -la BCN Design Week (del 2 al 14 de juny) com a tret de sortida i el FADfest (del 25 de juny al 10 de juliol) com a cloenda- aquest gran esdeveniment compta amb un ampli programa d’activitats que acostaran el disseny a la societat i promouran aquesta disciplina en els àmbits ciutadà, professional i empresarial, tot cobrint les dimensions econòmica i cultural del disseny.

Cultura Visual

17


Agenda d’Activitats del Barcelona Design Festival 2014 Innaguració dedel Barcelona Designg Festival de l’any anterior, on va acudir una gran afluencia de persones.

02 Juny

L’emprenedoria creativa segons Ron Arad. Disseny Hub Barcelona.

Ron Arad parlarà sobre l’esperit empresarial creatiu per tal d’estimular els joves dissenyadors (i no tan joves) sobre com tenir èxit. El dissenyador comentarà els seus innovadors processos de disseny i explicarà l’important que és experimentar i crear prototips (materials, formes, colors ...) per aconseguir resultats exitosos. 02 Juny 13 Juny

Presentació de ‘The 1908, colour the cooker’, de La Cornue. Presentació de la col·lecció de La Cornue: “The 1908. Colour the cooker!” Acte inaugural de la 9a edició de la Barcelona Design Week en què s'inaugurarà l'exposició "Out of the box" Design made in Israel, inclosa en el programa del País Convidat: Israel, i comissariada especialment per a la BDW pel Design Museum Holon. A més, es regalaran samarretes amb la identitat gràfica del a Barcelona Design Week, impreses en directe per Kornit i s'instal·larà al Disseny Hub Barcelona la pop up store "What's in the box?", un revolucionari projecte de disseny nascut a la Shenkar College of Engineering and Design (Israel) que ofereix una nova experiència de compra.

La botiga ofereix al públic caixes de cartró de tres mides i preus diferents (2, 5 i 10 euros) que contenen objectes de disseny creats especialment per a l'ocasió per representants del disseny emergent israelià. El contingut de la caixa és un misteri fins que el comprador es fa amb ella i l'obre. Deixa't sorprendre i no et quedis sense una!

02 Juny 06 Juny

Setmana de la innovació en serveis públics. Organitza. We Question Our Project

Esdeveniment pràctic per a tots els implicats i interessats a dissenyar serveis públics més eficients i satisfactoris. 02 Juny 14 Juny

All you need is Loft.

Presentació / Exposició. Organitza, Bervic De la unió de disseny, fabricació i interiorisme neix All you need is Loft, un pràctic concepte que vol adaptar-se i recolzar les necessitats actuals d’espai.

18

Cultura Visual

2014

Cultura Visual

19


FAD

La Certification of Design Quality La FAD Certification of Design Quality neix quan el FAD impulsa la idea de donar una marca de qualitat a aquelles empreses i institucions que posin en funcionament bones pràctiques en disseny i que posin a disposició de la ciutadania productes i serveis que demostrin aquestes qualitats. El sistema idoni per impulsar aquests processos i productes, en una societat avançada de mercat, és premiar i reconèixer amb una marca, un «certificat», aquestes pràctiques i donar-los el suport d’una entitat del prestigi i la longevitat del FAD. Per desenvolupar en profunditat aquesta certificació, el FAD ha teixit una aliança estratègica amb Applus+, una de les empreses líders en certificacions, que ha aportat a la redacció de la certificació l’objectivitat i l’estructura que requereix un procés d’avaluació com aquest: si el prestigi i la reputació del FAD són inqüestionables en l’àmbit del disseny, la professionalitat i el rigor d’Applus+ ho són en l’àmbit de les certificacions. El Foment de les Arts i del Disseny (FAD) és una organització centenària dedicada a la promoció i la millora del disseny en totes les seves vessants. En les seves activitats destaca sempre l’impuls als agents industrials i comercials de Catalunya perquè utilitzin d’una manera activa el disseny com a mèto-

20

Cultura Visual

2014

de de formalització i planificació dels seus productes i serveis, així com dels entorns on aquests es venen, es frueixen i es consumeixen. En la ideologia fundacional del FAD es troba implantada la creença que el disseny millora la qualitat dels objectes, dels productes, dels espais i dels processos i, per tant, acaba també millorant la qualitat de vida dels ciutadans, en el ben entès que el disseny aporta millor funcionalitat i usabilitat, ajuda a produir objectes i processos ecològicament més sostenibles i és mostra de prestigi i de progrés. Fundada l’any 1908 com a LGAI (Laboratori General d’Assaigs i Investigacions), Applus+ és una companyia líder en assaig, inspecció, certificació i serveis tecnològics a escala mundial. És la primera multinacional espanyola en l’àmbit de la certificació, i està entre les primeres d’Europa en els sectors d’inspecció i assistència tècnica i laboratoris. L’objectiu d’Applus Certificació és donar solucions a tot tipus d’organitzacions per garantir que els seus actius, productes i serveis compleixin les normatives i reglaments mediambientals, de qualitat, salut i seguretat.

La FAD Certification of Design Quality té per objectiu fomentar l’ús del disseny com a mitjà de millora de la qualitat de vida i l’entorn de les persones en el marc dels establiments hotelers. Aquesta certificació és una norma d’abast internacional. Es tracta, d’una certificació única al món, ja que, tant per les dificultats teòriques d’escriure la norma, com per les complexitats tècniques de portar-la a la pràctica, mai ningú havia entrat en aquest àmbit tan poc conegut però tan decisiu per a la

nostra indústria, el nostre comerç i la seva competitivitat. Poden sol·licitar-la tots els establiments hotelers, entenent com a «establiments hotelers» qualsevol empresa l’activitat principal de la qual sigui l’allotjament, encara que s’hi desenvolupin altres activitats complementàries.

Cultura Visual

21


La present certificació és un segell de qualitat, exclusiu i reconegut pel prestigi del FAD i d’Applus+ a aquells establiments hotelers que mostrin la major excel·lència en l’aplicació de les pràctiques del bon disseny. Els establiments que gaudeixin de la FAD Certification of Design Quality asseguraran que ofereixen, de manera fefaent i comprovada, una altíssima qualitat espacial, ambiental i de comunicació gràfica, per al gaudi i major benestar dels seus clients.

Les plaques aplicades en els locals seleccionats lluen el certificat de qualitat.

Que és un bon disseny? Malgrat els valors estètics als quals se sol associar el disseny, dissenyar no és sinònim de bonic, ni té necessàriament res a veure amb el preu ni amb les aparences estrafolàries. Al contrari, el disseny és un mètode de treball (una tècnica) que permet arribar a solucions desitjables el més adients, una vegada es planteja un problema o una necessitat. Aquesta tècnica s’ha d’aplicar amb una sèrie de valors, com la professionalitat, la consciència social i la mediambiental, que es tindran en compte a l’hora d’obtenir la FAD Certification of Design Quality. Entre altres punts, s’analitzarà la funcionalitat, la personalitat, l’adequació al públic objectiu, la coherència del tot, la innovació i la sostenibilitat.

la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, en http://www.fad.cat/files/publicationdocs/ disseny-per-al-turisme.html). A Barcelona i Catalunya, on el disseny ja no és només una marca de qualitat individual, sinó també un patró de posicionament de tot el comerç i la societat (i també, històricament, de la indústria i l’arquitectura), els processos de disseny han començat a formar part de les estratègies comercials de totes les empreses com un mecanisme decisiu per afegir valor als productes.

Està demostrat que la qualitat dels establiments hotelers està directament relacionada amb la cura que aquests dediquen al disseny dels seus espais i dels seus productes, i que la millora en aquest àmbit està directament relacionada amb una major competitivitat i amb els processos d’innovació i renovació interna de les empreses hoteleres (veure la publicació Disseny per al turisme editada pel FAD,

22

Cultura Visual

2014

Cultura Visual

23


Premis d’Artesanía i Disseny 2014

Recollida dels premis FAD de l’any passat, 2013, al saló principal de conferéncies.

QUÈ ÉS EL FADFEST? El FADfest és la gran cita anual dels sectors del disseny i la creativitat a Barcelona. A més de concentrar els premis més prestigiosos d’Espanya en disseny gràfic, industrial, arquitectura, art, artesania i moda, reuneix els millors projectes de l’any en una exposició imprescindible i organitza un complet programa de debats i accions al voltant de l’art, la cultura i el disseny.

24

Cultura Visual

2014

CONVOCATÒRIA.

La convocatòria dels premis ARTFAD 2014 és d’àmbit nacional i internacional, i va adreçada a artistes visuals i artesans professionals de qualsevol disciplina, així com també a estudiants.

Professionals. Cada autor pot presentar fins

a 5 obres, de temàtica i tècnica lliures. Hauran d’enviar un dossier en format digital (CD) i imprès, que inclogui: - Currículum Vitae (document word). - Fins a 5 imatges en suport digital (format JPG, 300 dpi, mida 20x15 com a mínim) per a cada peça presentada. - Una memòria conceptual (document word, sobre uns 3.500 caràcters).

Estudiants. Cada autor pot presentar fins a 5

obres, de temàtica i tècnica lliures. - A més del dossier digital (CD) i imprès ja especificat, caldrà acreditar la seva situació d’estudiant mitjançant una fotocòpia de la matrícula. Entre tots els participants, el jurat seleccionarà uns 15 o 20 treballs per ser mostrats en una exposició conjunta a la seu del FAD, edifici Disseny Hub Barcelona (Plaça de les Glòries 37, Barcelona), emmarcada dins de l’esdeveniment FADfest.

Cultura Visual

25


Entre totes aquestes peces, el jurat escollirà els guanyadors i els finalistes de cada categoria. Aquesta tria es farà a porta tancada, dues hores abans de la festa. El veredicte es farà públic en la festa dels Premis ARTFAD, que tindrà lloc el dimarts dia 1 de juliol de 2014.

INSCRIPCIÓ S’enviarà el formulari d’inscripció degudament emplenat i acompanyat del dossier (en dos formats: CD i imprès). Cal abonar els drets corresponents en el moment de la inscripció (en efectiu a la nostra secretaria o efectuant un ingrés al compte corrent de l’associació).

PREMIS

Professionals: el jurat atorgarà un Premi ARTFAD d’Or i un Premi ARTFAD de Plata. Els guanyadors de l’ARTFAD, tant d’Or com de Plata, rebran un guardó i la seva obra restarà exposada en la mostra conjunta del FADfest. Els guanyadors de l’ARTFAD, tant d’Or com de Pla-

Cultura Visual

Estudiants: el jurat atorgarà un premi ARTFAD estudiant i fins a tres mencions especials. El guanyador de l’ARTFAD estudiant rebrà un guardó i la seva obra restarà exposada en la mostra conjunta del FADfest. La peça del Guanyador de l’ARTFAD estudiant estarà exposada durant quinze dies a la Galeria SENDA, un cop finalitzada l’exposició del FADfest. El guanyador de l’ARTFAD estudiant gaudirà d’una entrevista en una revista destacada del sector. Tots els semifinalistes rebran un diploma acreditatiu.

CONDICIONS IMPORTANTS

Tots els semifinalistes participaran en l’exposició dels Premis ARTFAD, integrada dins de la del FADfest, emplaçada a la seu del FAD, edifici Disseny Hub Barcelona, des del 25 de juny fins al 30 de novembre de 2014. En l’exposició del FADfest hi participaran els semifinalistes de tots els Premis del FAD: ARTFAD, Laus, Delta, FAD d’Arquitectura, ADCE, Moda FAD, City to City Barcelona i Sebastià Gasch.

26

ta, gaudiran d’una entrevista en una revista destacada del sector.

2014

Els dossiers presentats per a la selecció no seran retornats, sinó que passaran a l’arxiu documental de l’A-FAD. Les despeses de transport de les peces aniran a càrrec dels seus autors. L’A-FAD es responsabilitzarà d’assegurar les peces mentre estiguin en dipòsit als locals del FAD. Després de la clausura de l’exposició, l’A-FAD notificarà als autors els dies de recollida de les obres. L’A-FAD no es responsabilitzarà de les obres un cop acabat aquest termini. Els seleccionats autoritzen l’A-FAD a difondre, per qualsevol mitjà, la informació facilitada per l’autor, única i exclusivament si es tracta de la promoció professional dels guanyadors.

Cultura Visual

27


28

Cultura Visual

2014

Cultura Visual

29


ÈXIT DE BINARY PRINTS BY ALEX TROCHUT

James Murphy, John Talabot, Caribou, Damian Lazarus, Four Tet, Acid Pauli, Lucy, Rebolledo, Ellen Alien i Moderat han estat durant una setmana els habitants d’excepció de la Sala 39 de la Fàbrica Moritz Barcelona. Tots ells, primeres espases de l’escena electrònica mundial. I també els protagonistes de la darrera creació del dissenyador Alex Trochut: “Binary Prints”. La mostra s’ha pogut visitar a la Fàbrica Moritz des del 13 de març i fins el dia 20. I Barcelona, una vegada més, ha respost. I és que gairebé un miler de persones han passat per l’exposició al llarg de la setmana, on han pogut gaudir d’una sèrie de retrats que exploren la persona que hi ha darrera la música. Trochut ha explorat la relació entre la natura visual i auditiva de cada artista. Aquests retrats nocturns “desperten” a la foscor, igual que els DJs “cobren vida” per la nit, tal com el públic desperta sota l’encís de la seva música. Aquesta col·laboració amb Alex Trochut s’emmarca de ple dins de la línia estratègica de Cerveses Moritz, on és clau l’aposta per la cultura i el talent de la ciutat de Barcelona. El fet de posar en valor la creativitat i la innovació ha estat des un dels nostres principals objectius.

Alex Trochut amb una de les seves impressions de 50 x 70 cm disponible

30

Cultura Visual

2014

Cultura Visual

31


Les mateixas làminas, vistes sense llum, provoquen una fosforescència, on la imatge ha cambiat .

Impresions de 50 x 70 vistes amb llum, tots amb els ulls tancats

Alex Trochut comença a treballar amb el tema de la dualitat, i a investigar sobre maneres d’unir dos oposats sota un mateix suport. Neix així Binary Prints: un procés mitjançant el qual dues imatges completament diferents poden ser impreses sobre una mateixa superfície – una que apareix amb la llum, i una altra en la foscor. El que va seguir va ser una col·laboració amb alguns dels artistes de música electrònica més des-

32

Cultura Visual

2014

tacats d’avui en dia. Trochut va contactar amb James Murphy, John Talabot, Caribou, Damian Lazarus, Four Tet, Acid Pauli, Lucy, Rebolledo, Ellen Alien i Moderat per a crear una sèrie de retrats que exploren la persona que hi ha darrera la música. Explorant la relació entre la natura visual i auditiva de cada artista. Aquests retrats nocturns “desperten” a la foscor, igual que els DJs “cobren vida” per la nit, tal com el públic desperta sota l’encís de la seva música.

Trochut és il·lustrador i dissenyador gràfic, conegut per la seva barreja de geometria i formes fluïdes. L’obra d’ Alex Trochut és apreciada per la seva capacitat de convertir una simple paraula o símbol en una peça d’art, plantejant un joc visual amb l’espectador.

Cultura Visual

33


5 escultures a Barcelona Josep Maria Subirachs Redescobrim l’escultura pública que l’artista ha deixat repartida per la ciutat

J Concurs de fotografía nocturna

Organidzat per l’Associació de Cultura Visual

Presentació de propostes 23 de febrer.

Tema: Fotografía nocturna La ciutat i les llums Obres: Màxim de 5 fotografíes per autor Imatges de mida lliure sobre un soport rígid de 30x40 Les fotografíes hauràn de ser innèdites i no s’han pogut presentar a cap altre concurs

34

Cultura Visual

2014

Pel fet de p articipar e ls autors reconeixen el copiright a cadascúna d e les seves obres i en consecuencia tenen els drets d’autor i drets d’imatge. La organidzació no es fa responsable de pérdues o qualsevol conflicte en la publicació de la imatge. Per el fet de formar part, els participants acepten les bases d’aquest concurs i es comprometen a respectarles. La entitat resolvera qualsevol imprevist no previst a aquestes bases.

osep Maria Subirachs, l’escultor d’angles marcats i de textures acusades, és conegut per la seva intervenció a la Sagrada Famíllia, on va treballar durant gairebé vint anys fins a concloure la façana de la Passió, però Barcelona atresora també bona part dels seus projectes d’estatuària pública. Josep Maria Subirachs, l’escultor d’angles marcats i de textures acusades, és conegut per la seva intervenció a la Sagrada Famíllia, on va treballar durant gairebé vint anys fins a concloure la façana de la Passió, però Barcelona atresora també bona part dels seus projectes d’estatuària pública. Us proposem cinc obres per redescobrir l’artista a peu de carrer; per a retrobar-vos-hi en la distància curta passeu per Estudi Regomir, l’espai vinculat a la sala Artur Ramon que conserva bona part de l’obra exempta de Subirachs.

Cultura Visual

35


Fris Barcelona

Computació i comunicació

Forma 212

Monument a Francesc Macià

Mirant amunt, a les cornisses i les façanes, també hi ha rastres de Subirachs. A l’antiga seu del diari Tele-Exprés (Aragó, 390) va evocar-hi les columnes de la premsa escrita, i a la cantonada del Banc de Sabadell (Rambla Catalunya, 115) va gravar-hi el nom de l’entitat bancària. El fris de la seu nova de l’ajuntament de Barcelona, de 46 metres de longitud, relata la història de la ciutat.

Potser més d’una vegada vau resseguir els relleus de Subirachs per comprovar si aquella cara que adornava caixers del Sabadell de Passeig de Gràcia sobresortia o s’enfonsava, o heu provat de desxifrar la iconografia de l’escultor, farcida de símbols com el laberint o la Torre de Babel. ‘Computació i comuniació’, una obra dels anys 70 on evoca dues figures dialogant i el diferents sistemes de numeració.

Tot i que les formes cel·lulars de formigó passen gairebé desapercebudes a la sortida de metro de Mundet, ‘Forma 212’ és una obra destacada en la trajectòria de Subirachs perquè marca les seves primeres incursions en l’abstracció a finals dels anys 50. A més, aquesta va ser la primera escultura no figurativa que va exhibir-se a l’espai públic de Barcelona.

Aquesta escala invertida que reposa sobre una base de travertí no és sinó el perfil de Catalunya. La silueta és només una de les parts d’aquest conjunt escultòric que Subirachs va dedicar al president de la Generalitat. Si la resseguiu el marbre topareu amb ressenyes biogràfiques sobre Francesc Macià esculpides a la pedra freda.

(Plaça de Sant Miquel)

36

Cultura Visual

2014

(Plaça Francesc Macià, 7)

(Recinte Mundet, Passeig de la Vall d’Hebron)

(Plaça Catalunya)

Cultura Visual

37


Disseny per a tothom

La ciutadania reivindica participar en la concreció de productes, projectes i serveis La recerca d’innovació en el cinema i una certa afinitat per la cultura lliure sostenible inciten la posada en marxa de BccN, el festival de cinema d’obres amb llicència Creative Commons (CC).

A

vui, qui ho desitgi, pot recollir una rosa feta amb una impressora 3D. Hi ha qui passa hores fent els seus artil·lugis, a casa o als nous espais dedicats al món maker-fes-t’ho-tumateix, des del FabLab fins als ateneus de creació que aviat s’estendran per tota la ciutat o tot esmorzant al FabCafè. Fer, crear. Tenir la ment i les mans entretingudes al servei d’un objectiu que, fins fa poc, havíem deixat als experts.

“El consumidor s’ha adonat que tenir per tenir no l’omple i demana que allò que compri o utilitzi tingui un valor”, afegeix. Un plus que es tradueix no només en millors funcionalitats o una estètica determinada, sinó en ell. L’usuari requereix que se’l tingui en compte durant el desenvolupament i la concreció d’un producte, d’un projecte o d’un servei.

“La fatiga del consumisme ens ha dut a un canvi de paradigma”, sosté Francesc Aragall, president de la fundació Design for All, entitat dedicada a facilitar la participació de la ciutadania en qualsevol procés creatiu, d’una empresa o de l’administració.

“Treballem perquè el disseny per a tothom (design for all), la cocreació, sigui una realitat”, a Barcelona i fora de la capital catalana, perquè la fundació va néixer fa quatre anys a l’empara de la Comissió Europea. Involucrar l’usuari en el disseny de productes és una idea encara força nova, en sintonia amb el desenvolupament del concepte

38

Cultura Visual

2014

living labs o laboratoris vius, al qual aspiren convertir-se ciutats com Barcelona.

Crear plegats Design for All recull, valida i facilita processos de participació ciutadana a petites i mitjanes empreses i a les administracions que sol·liciten els seus serveis. També difon les bondats d’aquest model, que de moment han fet seu companyies dedicades al disseny industrial, reconeix Aragall. “La resta, no el té en compte o en fa un mal ús”. De moment la fundació ha començat a treballar en tres àmbits, el de les tecnologies de la informació i la comunicació, l’entorn urbà i la salut. Ha recollit una cinquantena de casos en què la

ciutadania ha participat en algun aspecte de la creació i/o el desenvolupament d’una idea i el febrer passat va lliurar els premis Bones Pràctiques. Però encara queda molt camí per fer. “Barcelona, per definició, sempre ha estat molt innovadora. És una ciutat on la innovació és habitual perquè som una ciutat molt compacta, diversa i molt poc especialitzada”, aspectes que afavoreixen la circulació i l’intercanvi d’idees, segons Aragall. Però “l’administració encara és massa rígida”, assegura. “Ha arribat a concertar amb la ciutadania, però en absolut a cocrear. Em fa l’efecte que ara Barcelona està pensada des d’una elit de pensadors, no des de la gent”, conclou.

Cultura Visual

39


Tallers de Design for All de disseny de peçes industrials en Autocad

El president de Design for All demana seguir el camí de ciutats com Saint Etienne, a França, que compta amb la figura del dissenyador en cap a l’organigrama de l’ajuntament, Curitiba (Brasil) o Copenhaguen. “Dinamarca, en general, és un bon exemple de país en què el diàleg social, la cohesió i el dinamisme estan molt estesos”, considera Aragall. “Els projectes sota llicència CC

40

Cultura Visual

2014

acostumen a tenir una vessant d’innovació forta, perquè es plantegen el canvi que ha significat l'era digital", indica Luis Román, director del festival. Però no totes les pel·lícules CC són innovadores, ni tots els projectes audiovisuals innovadors es presenten com a CC. Més enllà de la història i del llenguatge narratiu emprat, el cine-

Mai durant la gravació del video ‘Fuera’

ma CC és un segell en què autors i públics guanyen llibertat. En què el director i la indústria deixen de tenir el control absolut de l’obra per cedir-lo, en la mesura que ho desitgin, als consumidors. I unes de les primeres experiències exitoses en aquesta línia van ser els llargmetratges Nasty old people i To shoot an elephant.

Cultura Visual

41


Barcelona

i l’economia creativa Un 11% dels treballadors de la ciutat ho fa en l’àmbit de les indústries creatives

Crisis & Creativity és un meeting al carrer Princesa de Barcelona al Blue Space el divendres 16 de Maig.

42

Cultura Visual

2014

Cartell de Silja Gotz per una campanya de l’any passat d’Estrella Damm.

La ciutat s’ha erigit com el gran punt de confluència social. L’amfitriona d’un àpat capaç de reunir una diversitat que pot dibuixar tot l’espectre de la creativitat i la innovació, perquè les idees corren, salten, es combinen i poden generar valor. Valor tecnològic, valor científic, valor social, valor artístic i valor econòmic.

Així arrenca un article recent de Roger Wu, cofundador de Cooperatize, publicat a Forbes. I aquesta trobada entre perfils professionals diferents és la clau de l’economia creativa, un camp d’estudi nou de l’economia que valora la innovació “com a forma de competir en millora de la qualitat de vida, no en salaris”, indica Vittorio Galletto, cap de l’Àrea d’Economia i Territori de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB).

Si el món cada cop és més urbà (l’any 2050 el 70% de la població mundial viurà en ciutats), cal estimular la capacitat de les ciutats per fer emergir el seu potencial creatiu. Aquest és el camí que han de seguir les metròpolis que volen portar la batuta d’aquest nou model, i Barcelona ja ha dit que vol ser-hi.

El reconeixement com a primera iCapital d’Europa demostra que la ciutadania i l’administració de la Ciutat Comtal fa temps que treballen per posicionarse en el camp de la nova economia. Barcelona destaca en els àmbits del disseny i del software, indica Galletto, però encara és lluny de Londres, la ciu-

Cartell de Silja Gotz per una campanya de l’any passat d’Estrella Damm.

Revista Plakat Cultura Visual

43 43


Primera iCapital d’Europa

L

a ciutat aconsegueix la distinció, per davant de Grenoble i Groningen. “Barcelona es mereix ser la guanyadora d’aquest primer premi iCapital per la seva dedicació en l’ús de les noves tecnologies en benefici dels ciutadans”.

Amb aquest argument Máire Geoghegan-Quinn, comisària de Recerca, Innovació i Ciència de la Comissió Europea, ha reconegut el projecte ‘Barcelona, ciutat de les persones’, que la capital catalana havia presentat a la primera edició d’aquest reconeixement. Barcelona ha desbancat així les ciutats de Grenoble (França) i Groningen (Països Baixos), les altres finalistes que optaven al premi, dotat amb 500.000 euros i que s’ha anunciat durant la cerimònia de cloenda de la Convenció sobre Innovació de 2014, principal esdeveniment de la innovació a Europa.

“La suma d’aquestes coses, la tecnologia posada al dia i el benestar de les persones, és el que ens col·loca en una situació molt positiva i Europa ens fa aquest reconeixement”, ha declarat l’alcalde Xavier Trias en recollir la distinció, a Brussel.les.

Una nova manera de fer ciutat L’Ajuntament va posar en marxa la iniciativa que ara ha estat premiada el setembre de 2011. Amb ‘Barcelona, ciutat de les persones’ el consistori va voler introduir i estendre l’ús de la tecnologia en serveis quotidians de la ciutat amb l’objectiu de fomentar el creixement econòmic i el benestar dels ciutadans. Des d’aleshores la proposta s’ha anat materialitzant amb iniciatives de dades obertes, que ofereixen in-

formació a particulars i a empreses privades; amb projectes de creixement urbà sostenible en matèria d’enllumenat intel·ligent, mobilitat (vehicles electrònics) i energia residual (xarxes de calefacció i refrigeració); amb innovació social; amb promoció d’aliances entre centres de recerca d’universitats i socis privats i públics, i amb l’oferta de millors serveis intel·ligents de manera flexible, continuada i àgil gràcies a les TIC (com a mitjà per impulsar la innovació a diverses zones de la ciutat).

La dotació econòmica del premi iCapital es destinarà a intensificar i expandir els esforços de Barcelona en matèria d’innovació, dels quals Barcelona Laboratori (BCNLab) en forma part. Una bona part dels 500.000 euros serviran per desenvolupar un nou sistema operatiu, CityOS. Un software que gestionarà tota la informació que genera la ciutat i que voldrà esdevenir el sistema operatiu de referència per a les principals ciutats del món. “El futur de la innovació va cap a la seva industrialització, aquest és l’element essencial”, ha indicat Antoni Vives, tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà. “Hem de ser capaços de fer que la tecnologia es converteixi en solucions per a la ciutat, i això vol dir que la indústria i el món acadèmic tinguin plena col·laboració amb tots nosaltres”. I ha afegit: “creiem que l’èxit de Barcelona serà que d’aquí a deu anys ningú dubti que som la capital de la nova economia de la ciutat”.

Organidzadors de la candidatura reben el premi de primera Icapital d’Europa

44

Cultura Visual

2014

Cultura Visual

43


Grans Mestres de la tipografía: William Caslon «El tipus de Caslon era de fàcil lectura i disseny simple i van ser molt populars tant a Europa com a Amèrica convertint-se en el principal subministrador de tipus en ambdós continents.» William Caslon va néixer a Cradley (Anglaterra ) en 1692 . Posar el seu negoci de gravador d’armes de foc a Londres per més tard convertir-se en gravador de punxons que subministrava a la indústria de l’enquadernació . Caslon no era només un bon artesà sinó que també era un excel · lent home de negocis , i la barreja d’ambdues qualitats va suposar la creació de la primera pedra de la indústria de creació de tipus anglesa .

46

Cultura Visual

2014

Llibre d’estudi de tipografía

Amb un gran sentit de màrqueting , va posar en funcionament la seva pròpia fosa de tipus al costat de la fosa de la Universitat d’Oxford . El seu negoci va ser finançat per dos impressors anglesos William Bowyer i John Watts i en una dècada es va convertir en el principal fonedor de tipus de Londres . El 1734 elabora el seu primer mostrari que conté 38 fonts que inclouen titulars des 16 a 60 punts , romanes i cursives , negres , gòtiques , hebrees , gre-

gues i florons ( 7 dissenys ) , sent gravades per Caslon 35 de les 38 . El tipus de Caslon era de fàcil lectura i disseny simple i van ser molt populars tant a Europa com a Amèrica convertint-se en el principal subministrador de tipus en ambdós continents . La declaració d’independència americana va ser impresa en 1776 amb el vostre tipus . William Caslon va morir l’any

1766 . Mentre que la popularitat del tipus de Caslon fluctua amb els temps i els vaivens de les modes , realment mai deixarà de ser un valor segur perquè es tracta d’un tipus que treballa bé en totes les situacions i que aporta la gran personalitat d’unes línies clàssiques definides magistralment .

Cultura Visual

47


Alfabets i exemples de tipografies emprades per Caslon. Llibre d’ornaments datat de 1720

48

Cultura Visual

2014

Cultura Visual

49


Temporada de fotografia La ciutat viu un boom d’exposicions fotogràfiques. Us recomanem les millors

Retrats d’instants La Virreina recupera un dels primers treballs de Martin Parr, ‘The Non-Conformists’, un projecte que va dur a terme amb Susie Mitchell i que fa referència a les comunitats metodistes i baptistes de prop de Yorkshire. El 1975 el fotògraf va retratar el dia a dia de les ciutats de Hebden Bridge i Calderdale i la seva gent, treballadors de fàbriques, miners i grangers d’esperit independent.

Jo faig el carrer. Joan Colom, fotografies 1957-2010 “Jo faig el carrer. Amb les meves fotografies jo busco ser una espècie de notari d’una època”. Amb aquesta declaració, el nonagenari Joan Colom (Barcelona, 1921) defineix una afició intermitent per la qual passarà a la història de la creativitat catalana: el reportatge fotogràfic.

Colita. Perquè sí!

Colita és un dels noms més destacats de la fotografia catalana contemporània. Va aprendre l’ofici al costat de Xavier Miserachs, va retratar els professionals, artistes i intel·letuals de la ‘Gauche Divine’ i també ha col·laborat amb les principals capçaleres del país, revistes com Interviu, Fotogramas i Destino, entre d’altres. L’exposició «Colita. Perquè sí!», comissariada per Laura Terré, presenta un ampli recorregut per la seva trajectòria gràfica i també apropa al seu univers personal, invocant la seva mirada carregada d’intenció i humor.

Efe: 75 anys en fotos

L’Agència Efe celebra el 75 aniversari i el 25 aniversari del Servei en català amb aquesta exposició, que recorre part de la memòria històrica col·lectiva amb 75 imatges de fotoperiodistes de l’agència. Invitation au voyage

50

Cultura Visual

2014

Almost there

Una postal que arriba 101 anys més tard del previst. Així va començar el periple de l’artista Aleix Plademunt, que ha realitzat un ‘road trip’ fotogràfic retratant des del seu entorn més proper a la realitat que batega a 42.000 anys llum de la terra. El resultat és una constel·lació d’imatges del que mai és prou a prop, del que mai està prou lluny de tot.

Tell me

El cal·lígraf Ricardo Rousselot mostra la recuperació d’una disciplina oblidada pel gran públic, com és la cal·ligrafia. Patricio Cassinoni, fotògraf, ens enfronta a la reflexió entre l’ésser individual i el comportament com a éssers socials, particularment en relació amb el vestir.

Ferran Freixa. Fotografia 1973 – 2013

L’exposició del fotògraf Ferran Freixa al Centre d’Art Tecla Sala, és la primera retrospectiva dedicada a l’artista que recollirà quaranta anys del seu treball. Les seves fotografies propicien profundes reflexions estètiques i intel·lectuals en el marc d’un treball artístic complex i aparentment simple.

La caiguda del mur de Berlín, 25 anys

El Palau Robert recorda els 25 anys de la caiguda del mur de Berlín amb una exposició de 65 fotografies del fotògraf alemany Daniel Biskup. Aquest esdeveniment històric va canviar el món i es relaciona amb fets com el final de la guerra freda, la fi de la divisió de la ciutat i la reunificació d’Alemanya.

Entorn 1900

Una exposició que juga amb l’ambivalència de la paraula per assenyalar els dos conceptes clau de la mostra: l’entorn de la ciutat, com s’anomenava sovint el territori de Collserola i els pobles del pla que envoltaven la creixent Barcelona, fotografiats entorn l’any 1900. L’exposició presenta 150 fotografies, que són tiratges actuals i d’època, provinents de la donació de la dibuixant Lola Anglada a l’AFB l’any 1973.

Cultura Visual

51


Amb l’objectiu de mostrar la feina d’Efe al carrer en el seu sentit literal, algunes de les fotografies que integren la mostra s’ exposen en el lateral exterior del Jardí del Palau Robert. Aquesta exposició és accessible a les persones amb discapacitat visual gràcies a un acord amb ONCE-Catalunya, que facilita la traducció al braille dels peus de foto.

EFE 75 ANYS L’Agència Efe celebra el 75 aniversari i el 25 aniversari del Servei en català amb l’exposició “Efe: 75 anys en fotos”, que recorre part de la memòria històrica col·lectiva amb 75 imatges de fotoperiodistes de l’agència. La mostra es podrà visitar de l’1 d’abril al 18 de maig, al Jardí del Palau Robert. La mostra està organitzada per Efe amb el patrocini d’honor de La Caixa, i el patrocini de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona i la Universitat Internacional de La Rioja, a més de la col·laboració de les empreses Torres, Freixenet i Grup Gourmet-Paradís. Aquesta és una exposició itinerant que en el seu pas per diferents ciutats compta amb el patrocini general de Mahou-San Miguel i Hewlett-Packard. Entre aquestes imatges en trobem d’històriques i costumistes, que formen part principalment de la història d’Espanya, amb fotografies de la història contemporània de Catalunya, a més d’altres instantànies captades per

Expoicions al aire lliure al Palau Reial

fotògrafs d’Efe. En total, són 75 fotos corresponents al període 1939-2014, 50 d’Espanya i 25 de Catalunya, amb l’excepció de la coneguda imatge de la miliciana Marina Ginestà a Barcelona, morta recentment, i que correspon a l’any 1936. Imatges com la sortida cap a l’exili a París del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, les destrosses de la guerra en el Port de Barcelona, l’arribada de Josep Tarradellas, la restauració de la Generalitat, el referèndum de l’Estatut de Catalunya de 2006 o la Via Catalana de l’Onze de Setembre de 2013, conviuen amb fotografies de caràcter més social com l’arribada dels Beatles a Barcelona, una nit dels Premis Planeta en els anys seixanta, Josep Pla assegut a la porta de casa seva de Llofriu en els anys cinquanta, els Jocs Olímpics de 1992 o un derbi entre el F.C. Barcelona i l’Espanyol dels anys quaranta.

Les fotografíes que resumeixen els 75 anys de l’agencia, es poden veure al exterior, en un ambient diferent del que sol ser una expossició de fotografía.

52

Cultura Visual

2014

Cultura Visual

53


20 anys de Premis LUX. Una mirada a la fotografia professional

Instantàneas premiades durant els 20 anys.

Projecte personal, Publicitat, Reportatge social, Paisatge i Naturalesa, i Editorial. Cadascuna de les categories recull totes les imatges dels Premis LUX OR del 1993 i del 2012, i una acurada selecció de totes aquelles obres que ajuden a explicar l’evolució de la fotografia, el premi i la diversitat d’autors i estils. Totes les fotografies que han aconseguit els LUX OR, com també la història i l’evolució dels Premis, es podran veure en un audiovisual.

Patrimoni cultural

Des de 1993, els Premis LUX reconeixen les millors obres fotogràfiques realitzades per fotògrafs professionals. Fins a la vintena edició, s’hi han presentat 24.000 fotografies de 3.000 fotògrafs. N’han estat guanyadors amb un trofeu d’Or, Argent i Bronze 360 fotògrafs i s’han organitzat 100 exposicions itinerants.

El Palau Robert presenta una selecció de les fotografies guanyadores en la història de les últimes 20 edicions dels Premis LUX, referent de la fotografia professional, en una exposició organitzada per l’Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya, juntament amb el Palau Robert.

L

’exposició “20 anys de Premis LUX. Una mirada a la fotografia professional” dóna a conèixer l’evolució de la fotografia professional d’encàrrec i mostra la gran varietat d’estils i tendències del col·lectiu de fotògrafs professionals, com també la transició de la fotografia analògica a la digital. La mostra, que té com a comissaris Michele Curel, Xavi Mañosa i Joan Roig, es pot visitar des del 13 de desembre del 2012 fins al 28 d’abril del 2013, a

54

Cultura Visual

2014

la primera planta del Palau Robert. L’acte inaugural té lloc el 12 de desembre. L’Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya va idear aquest projecte amb la voluntat de mostrar la força i la progressió de la fotografia en un període marcat per importants canvis socials i tecnològics, reflectits en una exposició que mostra al públic la creativitat i la capacitat d’innovació dels millors fotògrafs professionals del país.

Cultura Visual

55


56

Cultura Visual

2014


Revista brainstorming