Alcanar by Ajutament d'Alcanar Regidoria de comunicació

Alcanar

ALCANAR GENER - FEBRER LES CASES D’ALCANAR ÈPOCA V - ANY 35 ALCANAR-PLATJA NÚMERO 348 1,70€

EL BUTLLETÍ INFORMATIU ALCANAR COMPLEIX 35 ANYS, COMENÇA L’ÈPOCA V

REGIDORIA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ

SUMARI 4 Reportatge 6 Ha estat notícia 17 Alcanar a la premsa 18 Entrevista 20 Temps enrere 24 Món laboral 25 Espai obert 28 Menuts i joves 32 Els més grans 33 Salut i gent 34 Terra i mar 35 Parem taula 36 Entre paraules 37 Esports Subscriu-te al butlletí Informatiu Alcanar. La millor manera d’estar al dia sobre l’actualitat del teu municipi, per tant sols 16€/any. Truca al telèfon: 977 73 20 13 butlleti@alcanar.cat

Ens hem de traslladar enrere en el temps fins a l’any 1977 per trobar els orígens del butlletí informatiu ALCANAR. Aquest va néixer el mes de febrer d’aquell any, encara que la autorització definitiva fou en el mes d’abril del mateix any, essent el seu primer director l’alcalde Juan Andrés Boria i Subirats i el seu primer cap de redacció Alfonso Martínez-Aguado i Sancho. El seu color característic de portada fou el verd i segons el seu director exposava, era per entendre que és el color de l’esperança i el color de la natura per excel·lència, representa harmonia, creixement, exuberància, fertilitat i frescor, té una forta relació a nivell emocional amb la seguretat. Va escollir aquest color perquè el butlletí tingués èxit i durés molts d’anys i que es publiquessin realitzacions que els ciutadans feia anys que esperaven. Des d’aquell Número I, Època I han passat quasi 35 anys, i el butlletí ha sofert alguns canvis, més especialment en el seu color característic que en el contingut i l’objectiu, passant pel taronja, el blanc, i el roig que cada director li posava en el seu moment, aquest ha estat en cada moment l’alcalde de torn, per tant han estat directors del butlletí a més de Juan Andrés Boria i Subirats: Xavier Ulldemolins i Reverter, Batiste Beltran i Queralt, Ricard Bort i Fibla, i l’actual Alfons Montserrat i Esteller, tancant el 2011 amb el nº 347 i l’època IV. Evidentment amb quasi 35 anys hi ha hagut un munt de canvis a nivell mundial que han afectat a tots els àmbits, laboral, ocupacional.... però en el món de la informació ha estat extraordinàriament espectacular on han aparegut i s’han desenvolupat molt ràpidament les noves tècniques de la informació, el que fa que avui podem tenir, per exemple, la retransmissió del plenaris per Alcanar Ràdio i asseguts tranquil·lament a casa podem assabentar-nos de l’actualitat de l’Ajuntament, i també les xarxes socials fan que la informació, ràpidament, en qüestió de segons es pot retransmetre per tot el món. Si bé l’esperit inicial del butlletí, que era el de que la població estigués informada del què passava al poble mai s’ha perdut, l’època IV ha estat on s’ha manifestat més clarament la necessitat d’un canvi El butlletí no pot quedar-se enrere i tal com els vam anunciar en l’anterior número, serà el 2012 quan començarà una nova època d’aquest, que es renovarà i convertirà en una nova revista d’informació local, on el nostres objectius són: que sigui més plural, més participativa tant a nivell de particulars com d’associacions, amb noves seccions i on a més de la informació que genera el propi ajuntament, hi tinguem la informació generada pel propi poble. També volem adaptar el butlletí a les noves tecnologies i augmentar el seu nombre de lectors. I per què no, si fem un nou canvi d’època i desitjant-li que tingui molt d’èxit i duri molts anys, potser el millor color característic per a aquesta època V serà el verd.

Edita Ajuntament d’Alcanar Generalitat, 10 Tel. 977 73 20 13 Fax 977 73 07 90 43530 ALCANAR © Ajuntament d’Alcanar Director Alfons Montserrat Sotsdirector Miquel Sancho Coordinació i redacció Helena Fibla Reverter Disseny i maquetació Meritxell Cardona Rufo (Punt Clau) Col·laboradors Agrupació Excursionista d’Alcanar Albert Forcadell Rubio Andreu Queralt Balagué Àngela Bort Reverter Aula de Fotografia AV Alcanar Biblioteca Pública “Trinitari Fabregat” Cinta Beltran Reverter Club d’Escacs Alcanar Comissió d’Entitats de Les Cases Confraria “Sant Pere” de Les Cases Escola Joan Baptista Serra Escola Marjal Forn d’Elena IES Sòl-de-Riu J. Joaquim Buj Josep Lluís Agudo Juan Josep Sancho Sancho Lo Rafal Maribel Selma Mestresses de Casa d’Alcanar Parròquia “Sant Pere” de Les Cases Penya Barcelonista d’Alcanar Provi Reverter Balada Residència i Centre de Dia L’Onada Alcanar Dipòsit legal T-548-1977 Impressió Gràfiques Alcanar SL Coberta Aula de fotografia Material Paper Cyclus Print 100% reciclat Tipografies Swift Futura Std El butlletí informatiu Alcanar està obert a totes aquelles persones que hi vulguin col·laborar en qualsevol de les seves seccions. Els escrits hauran d’anar acompanyats de nom i cognoms, telèfon i número de DNI. Els interessats es poden dirigir al carrer Generalitat número 10, Ajuntament d’Alcanar, o a l’adreça butlleti@alcanar.cat tot indicant que l’escrit va adreçat al butlletí informatiu. La revista “Alcanar” no es fa responsable de les opinions dels articles signats, ni necessàriament ha de compartir-les.

EDITORIAL El butlletí Alcanar compleix aquest mateix mes de febrer el seu 35è aniversari. Són molts anys els que ha aconseguit perdurar aquesta revista local, però som conscients que per a què pugui seguir publicant-se molt més temps, hem de fer una renovació del seu contingut. Amb aquest número, no només veureu que canvia el disseny de la revista, sinó que també podreu comprovar que encetem noves seccions. La informació bàsica serà el conjunt de notícies que es generin a la població el mes anterior a la publicació de cada número en tots els àmbits (polítics, culturals, esportius,...). El reportatge i l’entrevista, són dos apartats que continuaran apareixen com fins ara. Però, a més a més, recuperarem seccions que en altres ocasions ja havien existit i també afegirem alguna novetat. Terra i Mar tractarà dels dos sectors econòmics tradicionals, agricultura i pesca, per parlar de la situació en què es troben i les iniciatives que es prenen. Temps enrere serà un espai sobre la història d’Alcanar on es publicaran fotografies antigues. A més, recordarem algun fet destacat que coincideixi amb cada mes de publicació. Món laboral ens donarà informació sobre cursos i aspectes relacionats en la recerca de feina. Volem intentar que la revista sigui per al poble però també feta pel poble. Així, donem pas a la participació ciutadana a través d’algunes seccions. Menuts i joves és un espai on podrem conèixer l’opinió sobre diverses qüestions, dels alumnes dels centres d’ensenyament primari d’Alcanar i Les Cases, i també de l’Institut d’ensenyament secundari. A més, des d’aquests centres ens faran arribar les notícies de les seues activitats, al mateix temps que coneixerem el professorat que està treballant per educar les generacions més joves d’Alcanar. De la mateixa manera, Els més grans és una secció dedicada a conèixer la realitat de les generacions més grans. Però, a banda de menuts, joves i grans, a través de l’Espai obert es podran fer arribar les aportacions que tant particulars com entitats vulguin publicar, això sí, sempre dins del respecte per tothom. En aquest espai es podran també fer arribar fotos de denúncia, i cada mes sortirem al carrer a fer una mateixa pregunta a quatre persones de la població. Entre paraules ens recomanarà una lectura cada mes i recollirà dites, expressions, paraules, cançons,... pròpies dels tres nuclis d’Aalcanar. Salut i gent serà un espai on es donaran consells de salut i es publicaran els naixements i defuncions que s’hagin produït. Parem taula ens permetrà conèixer receptes típiques d’Alcanar. I la última part de la revista recollirà l’agenda d’activitats del mes de publicació. Tot i això, no descartem que es puguin anar afegint més seccions noves. Cal dir que, totes aquestes novetats i recuperacions d’antigues seccions del butlletí no serien possibles sense la participació desinteressada de particulars i entitats que ja en aquest primer número hi col·laboren. A tots ells els volem donar el nostre més sincer agraïment, perque aquest nou butlletí és fruit del seu esforç. Però volem fer saber a la població en general que tothom pot col·laborar en qualsevol de les seccions. Volem que el butlletí Alcanar estigui fet per Alcanar, Les Cases d’Alcanar i AlcanarPlatja. Esperem que us agradi i que hi participeu.

REPORTATGE

35 ANYS DEL BUTLLETÍ ALCANAR ARA FA JUST 35 ANYS, EL FEBRER DE 1977 SORTIA A LA LLUM EL NÚMERO ZERO DEL BUTLLETÍ INFORMATIU ALCANAR. I COINCIDINT AMB EL SEU ANIVERSARI, AMB EL NÚMERO QUE TENIU A LES MANS, S’ENCETA UNA NOVA ÈPOCA DE LA REVISTA. INFORMACIÓ EXTRETA DEL TREBALL DE RECERCA “ESTUDI SOBRE LA REVISTA DEL NOSTRE POBLE”, REALITZAT PER ALBERT FORCADELL RUBIO, EX-ALUMNE DE L’INSTITUT SÒL-DE-RIU

PUBLICACIONS PRECEDENTS Les primeres publicacions periòdiques que es coneixen a Alcanar són “El Iris de la Paz” i “La Avispa”. Es remunten al 1880 i el seu autor era el canonge Josep Matamoros. Uns anys després, coincidint amb l’homenatge que Alcanar va celebrar en honor al músic i compositor tortosí Felip Pedrell, s’edità l’”Heraldo Alcanarense”, dedicat íntegrament a la figura de Pedrell i la seua relació amb Alcanar. Entre els anys 1913 i 1919, el Sindicato Agrícola y Caja de Ahorros de Alcanar, publicà “Nuestra Tierra”. Sortia a la llum quinzenalment i tenia com a principal objectiu, donar informació als seus socis sobre temes agrícoles. La primera revista en què predominà l’ús del català en els seus articles va ser “Terra Nostra”. Publicada entre 1928 i 1929, va aparèixer durant el govern de Primo de Rivera, gràcies a la iniciativa d’un grup d’intel·lectuals canareus que intentaven despertar l’interès de la població vers la cultura. Als inicis dels anys 50, el rector mossèn Enrique i el mestre d’escola Félix Torrejón publicaven continguts de caràcter franquista, adequats al moment que es vivia, a “La Voz de Alcanar”. Des de 1988 i fins l’actualitat, “Lo Rafal”,

publicat per l’associació cultural del mateix nom, és una revista que no té cap ànim de lucre que tracta sobre les qüestions d’actualitat que resulten d’interès social.

ELS INICIS DEL BUTLLETÍ INFORMATIU El naixement del butlletí s’emmarca en un moment en què es passava pàgina a l’època del franquisme. En aquells temps, per tal d’aconseguir un equilibri entre l’Administració i el ciutadà, els butlletins informatius van ser una eina molt important. Concretament en la premsa local, a més de donar a conèixer la realitat dels pobles, s’intentava implicar la societat per tal d’incentivar la participació ciutadana. En plena transició democràtica, Juan Andrés Boria, alcalde de la població en aquells moments, i Alfons MartínezAguado, regidor de l’Ajuntament, van engegar un projecte amb una important funció social informativa. El principal objectiu que la publicació tenia en aquells moments era fer arribar a la gent tota la informació possible sobre les actuacions de l’Ajuntament perquè la població conegués els projectes que s’iniciaven, els tràmits que es seguien, i les obres que es realitzaven, evitant o corregint rumors erronis. Juan Andrés Boria, com alcalde, n’era el director, mentre que la redacció anava a càrrec d’Alfons Martínez-Aguado, considerat l’ànima del butlletí durant els inicis de la revista. El primer equip de redacció va estar format per Antonio Sancho Queralt, José Sanz Fontana i Manuel Francesca Ramon, però també comptava amb un seguit de col·laboracions, entre d’altres, de Mercè Cid, Agustí Bel, JoanJosep Sancho i Joan Matamoros. D’entre aquests col·laboradors, podríem destacar que la primera dona que escrigué al butlletí, ho va fer durant els inicis del mateix. Mercè Cid utilitzà aquest mitjà de comunicació per tal de reivindicar un dels aspectes que en aquella època estava canviant dins la societat: els drets de la dona.

L’ORÍGEN DEL NOM I LA PORTADA Juan Andrés Boria i Alfons MartínezAguado van decidir que el nom de la publicació havia de ser “Boletín Informativo de Alcanar” perque els butlletins informatius eren un tipus de publicació amb una llarga trajectòria, i era un tipus de nomenclatura que no podria decaure al llarg del temps. Amb la finalitat que la població estigués informada, comparaven la tasca del butlletí Alcanar amb la del Butlletí Oficial de l’Estat. Pel que fa al color de la capçalera, Juan Andrés Boria va escollir el verd per ser

el color de l’esperança i de la natura per excel·lència. Relacionava el color amb la intenció que el butlletí perdurés en el temps i publiqués el que la població esperava trobar-hi. El color, però, ha anat canviant al llarg del temps. El primer canvi va substituir el verd pel taronja, perque representa energia i alegria, i és el color del principal cultiu i base econòmica d’Alcanar: la taronja. L’evolució posterior va passar per una capçalera en blanc i negre, i després al vermell. Ara recuperem el verd dels inicis.

L’ÚS DEL CATALÀ Durant els inicis del butlletí, vinculats als temps que s’estaven vivint, es van produir fets destacats en l’evolució de la societat, que la revista va anar recollint. Un d’aquests fets va ser la celebració de les primeres eleccions democràtiques municipals que obriren la portada al juny de 1977. A partir d’aquell moment, les portades van passar a escriure’s en català. Des de l’any 1977 al 1979, quasi tots els escrits es redactaren en castellà amb l’excepció d’Agustí Bel o Mercé Cid, que en molts d’escrits utilitzaven el català. Poc a poc, l’ús del català va anar augmentant. Però cal tenir en compte que el principal problema que es presentava llavors per a escriure en català era que l’aprenentatge a l’escola es feia en castellà, i això era un obstacle per a qui volia redactar en català, ja que molt pocs eren els qui coneixien suficientment la llengua catalana com per atrevir-se a escriure en un mitjà de comunicació.

UNA ANÈCDOTA Durant els inicis del butlletí, el número que va tindre més difusió va ser el del juliol de 1978, degut a l’accident del Càmping Els Alfacs. Un tràgic succés que va estar a punt d’afectar directament a dos de les persones vinculades al butlletí d’aquells temps, ja que el mateix dia de l’accident havien decidit anar a fer un reportatge sobre els càmpings de la costa, començant pel Càmping Els Alfacs. Quan estaven a punt d’agafar el cotxe per anarhi, va passar la primera de les ambulàncies que es dirigien al dramàtic accident.

La imatge de la part superior esquerra és la portada del segon número, del març de 1977, va ser la primera que portà una il·lustració. A la dreta d’aquesta observem la portada del primer número del Butlletí Alcanar que va sortir a la llum. No hi havia imatge sinó l’Editorial que presentava la revista. I la imatge inferior esquerra és la primera butlleta de subscripció a la revista.

Gràfiques Alcanar, SL Aspirantat San Jordi, 10 Tel. i fax 977 73 13 91 E-mail: 9771391@infonegocio.com 43530 ALCANAR

HA ESTAT NOTÍCIA

ABSOLTS DESPRÉS DE 6 ANYS El dia 6 d’octubre de 2011 es va determinar la sentència al procés penal engegat el 2006 arrel de les acusacions rebudes per part de l’ex-alcalde i regidors Ricard Bort, Xavier Ulldemolins i Joan Enric Sancho, pel conegut com el “cas de les multes”. Passat el termini per recórrer, els tres membres del PSC d’Alcanar, han fet pública la sentència en què tots tres són absolts de forma definitiva de tots els càrrecs que se’ls imputaven. Ricard Bort ha fet una valoració en què destaca el fet que el procés ha estat molt llarg, ha durat sis anys, i aquests sis anys han estat de patiment per als acusats, però també per a tots els que els envolten. Tot i el bon resultat, diu que el procés els ha fet molt de mal, ja que persones honestes i de provada honradesa de l’Ajuntament d’Alcanar com ells, s’han vist sotmeses a un procés penal, com uns presumptes delinqüents, quan el que van fer va ser exercir sempre el seu càrrec públic en la màxima honestedat i honradesa. Destaca que el mal que se’ls ha fet a n’ells personalment és greu, però que el que més els ha dolgut és el mal que han patit les seues famílies, dones, pares, fills, i el seu entorn més immediat, tots aquells que els envolten i els aprecien.

També ressalta els perjudicis econòmics que han hagut de sofrir, ja que l’Ajuntament d’Alcanar no els va donar cobertura, i cadascú d’ells va haver d’afrontar el cost econòmic del procés durant tots aquests anys, destinant els seus propis recursos personals a intentar defensar la seua innocència, no la presumpció d’innocència. Perque explica que el que ells han tingut que provar és la seua innocència. Exercint el seu càrrec públic a l’Ajuntament d’Alcanar, se’ls va sotmetre a una comissió d’investigació i a moltes altres coses com campanyes de premsa, comentaris a internet, intervencions de qualsevol mena tant de membres de la corporació com també de fora de la corporació. I de fet, s’han vist sotmesos a un procés acompanyat moltes vegades de comentaris. L’actual regidor vol deixar constància que el seu cas serveixi d’exemple, ja que considera que la situació que han viscut tot aquest temps ha suposat “anar i tornar de l’infern”. Destaca la valentia i la solidaritat dels seus companys que sempre l’han acompanyat i ressalta que tant Xavier Ulldemolins Reverter com Enric Sancho Montaner han estat dos persones molt íntegres i molt fermes abans, durant i després de tot el procés. Hi ha límits que no s’han de traspassar mai perque el mal que es provoca és irreparable i Ricard espera i desitja que cap regidor de l’Ajntament d’Alcanar es torne a trobar sotmès a un procés com el que s’han trobat ells durant aquests sis anys, per exercir un càrrec públic al qual han destinat gran part de la seua vida, sacrificant la vida personal i familiar per servir honesta i honradament a tots els conciutadans del seu poble, que manifesta que és el que més s’estimen.

EL CÀMPING CARLES III PODRÀ SER UN ESPAI URBANITZABLE EL PLE DE L’AJUNTAMENT ACORDA L’APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA DE MILLORA URBANA PER A LA TRANSFORMACIÓ DE LES CONDICIONS D’ÚS I EDIFICACIÓ DEL CÀMPING CARLES III D’ALCANAR-PLATJA El Ple del passat 20 de desembre va aprovar per unanimitat un Pla de Millora Urbana que contempla, d’acord amb el que estableix el PGOU per a la clau 18 càmping en sol urbà, que els càmpings amb inactivitat o manca de rendiment econòmic, poden transformar l’ús i edificar mitjançant un Pla Especial amb unes determinades condicions d’edificabilitat i de densitat (20 habitatges/Ha). El Pla presentat que abasta una superfície d’1,6 ha. compleix amb escreix les condicions de cessions (viari, zona verda i equipaments) que marca la normativa, i permetrà la construcció de fins a 32 habitatges. El Pla que està afectat per la normativa de costes i el Pla director del sistema costaner compta amb els preceptius estudis ambiental i paisatgístic. El regidor d’Urbanisme, Ordenació del Territori i Patrimoni, Manel Martí, ha valorat positivament aquest Pla, que permetrà, una vegada aprovat definitivament per la CUTE (Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre), disposar de sòl apte per edificar i dinamitzar l’activitat econòmica en el sector de la construcció. També ha destacat la cessió de terrenys per edificar el 10 % del sostre edificable, que en aquest cas són solars per edificar fins a 4 habitatges i que s’incorporaran al patrimoni municipal del sòl.

ALCANAR PRESENT A FITUR 2012- MADRID CONXA CANO, OFICINA DE TURISME D’ALCANAR Del 18 al 22 de gener, Alcanar ha estat present a la 32ena edició de la Fira Internacional de Turisme que es celebra anualment a Madrid, el certamen considerat el segon més important del món en el seu àmbit després de la fira ITB de Berlín. Amb el compromís, per l’any 2012, de la signatura del conveni amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona pel tema de promoció territorial, Alcanar ha pogut optar al córner compartit de la marca Terres de l’Ebre dins de l’estand de l’Agència Catalana de Turisme. S’ha de destacar la presència de la regidora de turisme, Sra. Mercè Fischer, el dia de la inauguració de la fira amb el propòsit d’establir lligams i possibles aliances així com reforçar la participació d’Alcanar, havent pogut contactar personalment entre d’altres amb el President de la Diputació de Tarragona, Sr. Josep Poblet, i la Directora Gral. de Turisme, Sra. Marian Muro, qui va acceptar la invitació de la regidora de venir a conèixer la realitat de l’oferta turística del nostre municipi. També van ser-hi presents alguns empresaris turístics locals com ara els propietaris de l’Hotel Rural Tancat de Codorniu per posicionar el seu negoci, entrevistarse amb operadors turístics, i conèixer de primera mà les novetats del sector i les demandes del mercat per l’any 2012. Cal agrair la col·laboració del Càmping Estanyet que, com a representant les Terres de l’Ebre, va participar en el premi de 7 viatges a Catalunya, un per marca turística, ofertats per l’ACT a través del seu mostrador a FITUR2012, on l’últim dia de fira es va celebrar el sorteig entre les butlletes del nombrós públic assistent

que hi va participar. Accions d’aquest tipus garanteixen la promoció dels establiments turístics adherits del municipi al què pertanyen així com de la destinació en el seu conjunt. Enhorabona! L’altra primícia ha estat la introducció del DVD promocional turístic d’Alcanar, material bàsic avui en dia per “vendre” la nostra destinació a operadors turístics i professionals del sector interessats en incloure Alcanar en els seus catàlegs. Aquest DVD ha estat subvencionat pel PTDT dins la línia d’incentius destinats a actuacions de promoció per part de patronats de turisme, a la qual l’Ajuntament d’Alcanar va sol·licitar l’ajut econòmic per l’any 2010. Al llarg dels cinc dies de fira s’han repartit íntegrament les set caixes de material facturat consistent en opuscles turístics d’Alcanar (guia general, díptic de serveis, guia de restaurants, plànol turístic, tríptic del poblat ibèric i ruta del casc antic), oferta impresa de packs, díptics dels propis establiments d’allotjament (càmpings, hotels i cases rurals), DVD promo Alcanar, bosses i taronges antiestress com a element de marxandising Després de FITUR, Alcanar té previst participar a les següents fires per la campanya de promoció turística 2012: · Saló MAHAMA a Toulouse, del 11 al 13 de febrer · NAVARTUR a Pamplona, del 18 al 20 de febrer · SITC a Barcelona, del 7 al 10 d’abril · EXPOVACACIONES a Bilbao, del 5 al 8 de maig.

A la imatge superior, la regidora de turisme i la tècnica de l’Oficina de Turisme a l’estand de l’Agència Catalana de Turisme on es promocionà Alcanar Sota la regidora de turisme, Sra. Mercè Fischer, amb la Directora General de Turisme, Sra. Marian Muro, de l’Agència Catalana de Turisme.

HA ESTAT NOTÍCIA

SALVEM L’ERMITA

PLAN RENOVE PLAN RENOVE D’IL·LUMINACIÓ INTERIOR DE COMERÇOS I ALTRES ESTABLIMENTS DE CARA AL PÚBLIC A CATALUNYA

CONTINUA LA CAMPANYA PER LA RESTAURACIÓ DE L’ERMITA DEL REMEI A L’ESGLÉSIA NOVA DE LA RÀPITA- CIU ALCANAR Durant el mes de gener, l’Església Nova de la Ràpita ha acollit una solidària exposició de pintura a favor de la campanya per la restauració de l’Ermita del Remei (salvemlermita@gmail.com).

Tots aquests artistes han decidit sumar-se a aquesta iniciativa de CiU i aportar la totalitat o una part del valor de les obres exposades per reconstruir l’Ermita del Remei d’Alcanar.

L’exposició, organitzada pel grup municipal de CiU a Alcanar, reuneix 28 obres dels pintors: Mercè Nolla, Narcís Galià, Agustí Redon, Maria Sancho, Antoni Fibla, Antonio Subirats, Justino Ruíz, Manuela Chamorro, José Fuster, Tere Arasa, Mamen Gil, Núria Prades i Llagostera.

Aquesta exposició, de caràcter itinerant, ja es va poder visitar entre els dies 3 i 8 de desembre amb motiu de la 51 Fira de Mostres d’Amposta. L’exposició es mostrarà en altres municipis de la comarca, i finalitzarà l’itinerari a Alcanar i a Les Cases d’Alcanar.

Informació referent a la EMO/2980/2011, de 22 desembre, per la que s’aproven les bases reguladores del Plan Renove d’il·luminació interior de comerços i altres establiments oberts al públic a Catalunya. Convocatòria pública per al 2012. Període de presentació de les sol·licituds: El període per a presentar les sol·licitud serà des del 15 de febrer de 2012 fins al 30 d’abril de 2012. Període de vigència del Plan Renove: El període de vigència serà des de l’1 de gener de 2012 fins al 28 de setembre de 2012. Període d’execució: La compra i instal·lació de les tecnologies d’il·luminació subvencionades s’hauran pogut realitzar a partir de l’1 de gener de 2012 i fins al període de vigència. Podran sol·licitar l’ajut totes les persones físiques i jurídiques constituïdes com a empreses i sempre que realitzen una activitat comercial d’atenció al públic. Per a més informació us podeu dirigir a la regidoria de comerç de l’Ajuntamnet d’Alcanar, o a qualsevol dels establiments adherits o a la www.planrenovat.cat, www. ccam.cat, http://www.gencat.cat/icaen

Mossèn Joan Alonso, Joan Martín (alcalde de La Ràpita), Elisabeth Castellà (regidora de Cultura), Ivan Romeu (regidor de CiU) i el pintor Justino Ruíz

EL BANC DE SANG I TEIXITS TORNA A VISITAR ALCANAR 8

El dia 24 de gener, el Banc de Sang i Teixits es va desplaçar a Alcanar per dur a terme una campanya de donació, a l’edifici dels Serveis Agraris. Actualment, el banc de sang subministra components sanguinis a més de 115 centres sanitaris per cobrir les necessitats degudes a intervencions quirúrgiques, tractaments oncològics, trasplantaments, i accidents greus. Es necessiten 1000 donacions diàries per fer front a les necessitats dels hospitals de Catalunya, i en molts casos la transfusió sanguínia és indispensable. Normalment, les reserves de sang de què es disposa cobreixen les necessitats que puguin haver durant sis i vuit dies, i per tenir aquestes

reserves les unitats mòbils del banc de sang i teixits cada dia es desplacen a diverses poblacions catalanes. La donació de sang és una activitat que no comporta cap risc per al donant, però en canvi, una donació pot arribar a salvar fins a tres persones. La sang que es dóna té una data de caducitat. Es sotmet a un procés de transformació en què es divideix en tres components: les plaquetes caduquen als sis dies, els globus vermells a les sis setmanes, i el plasma es congela i es conserva durant tres anys. Tothom pot necessitar en algun moment una transfusió, i per això és important que prenguem consciència de la necessitat de tindre suficients donacions de sang.

CAMPANYA SENSE ANAR MÉS LLUNY 104 COMERÇOS D’ ALCANAR I LES CASES D’ALCANAR COL·LABOREN AMB LA CAMPANYA SENSE ANAR MÉS LLUNY Amb el lliurament a la Junta de l’Ermita dels diners recaptats en la campanya SENSE ANAR MÉS LLUNY, aquesta es dóna per tancada mancant fer el lliurament dels vals per als sopars/dinars als premiats. Aquesta campanya, que va organitzar la regidoria de comerç, va comptar amb la participació de 104 establiments, dels quals 11 eren de Les Cases d’Alcanar i la resta d’Alcanar. El passat 19 de gener es va fer lliurament a Ricard Reverter (Secretari Junta administració de l’Ermita) un taló per import de 1.700 €. En el mateix acte Tere Estrada, representant de FECOAL, va fer lliurament d’un taló de 100 € que aquesta organització ha recaptat amb la loteria de la campanya de Nadal. Ricard Reverter va destacar la importància d’aquestes iniciatives, ja que serà molt difícil recaptar tots els diners necessaris, ja que a hores d’ara pràcticament tot el que s’havia recaptat s’ha tingut que gastar en les obres d’apuntalament.

ESTABLIMENTS COL·LABORADORS: ALCANAR Elec. Antonio Sancho, La Botiga del Gato, Restaurant Chaparral, Advocats Alcanar, Els Encants, La Llesca Cafeteria, Retols Ericla, Agenc. Teresa Balada, Ernest Fotografia, Les Flors de l’Àngels, Roilu Pintures, Alimentació Aliona, Est. Ser. Ronda Remei, L’Esquella d’En Gaudí, Santiveri, Alimentac. CADELL, Est. Ser. Tamoil, Mabelca C.B., SELDIS, Aservial S.L., Estanc de dalt, Magatzems Forcadell, Sessy de tot, Assessoria Fontana, Estanc Segarra, Manualitats Trencadís, Sports Olga, Bar El Mosset, Estètica Equilibri, Merce Crios, Tecnomatics Solar SL, Bar Moreno, Estètica Mº Cinta, Merce Nolla, Verduleria Mº José, Bar Punt de Trobada, Estilcan, Modes María, VF Reportatges, Bar Res. Pepet, Estrella de Mar moda, Òptica AF3, Viatges Voltamon, Penya Barça, Fashion Emanuela, Panaderia Boix, Xemeneies Cardona, Biomascota, Ferreteria Bel, Panaderia Castell, Bon Àrea, Fil i Agulla, Panaderia Roque, BotigaLlibres, Floristeria Arrel, Pan. Xavier Queralt, Cafeteria Catalunya, Forn de Pa Castell, Perfumeria Flora, Calçats Miquel, Foto Espuny, Perruqueria Imatge, El Forn de Marià, Carnisseria Adelaida, Glamour, Perruqueria Casla,

Carnisseria Beltran, Gràfiques Alcanar S.L, Carnisseria Paquita, Hambur Crack, Perruqueria Eva, Carns Galana, Insta Rec, Perruqueria Laia, Casa Dos, Inst. Arturo Ferré, Perruqueria Lluïsa, GM Alimentació, Alfons Joiers, Perruqueria Perfils, Perruqueria Sonia, Confeccions Sole, Pizzeria Giaccomo, Congelats Alcanar, Joieria Pepita, Punt Com Informàtica, DOE Immobiliària, Joieria Sant Miquel, Rambel Fruits, Joieria-Rell Esteller, Rest. Can Bunyoles.

LES CASES D’ALCANAR Estanc Jordi, Ferreteria Maribel, El Forn d’Elena, Verduleria Angelita, Granja-Forn-Gelateria, Llib. Perf. Mª Cinta, Peixos El Casero, Perruqueria Marisol, Perruqueria Sonia, Restaurant Racó de Jesús, Restaurant Sotavent.

Implantologia Ortodòncia Estètica Odontologia General 9

HA ESTAT NOTÍCIA

EL PSC-ALCANAR DÓNA ELS LOTS NADALENCS A CÀRITAS

EL JOC DE COMPARTIR

Aquests últims temps, la demanda d’ajuda ha augmentat, ajuda que es coordina des dels Serveis Socials. Des de Càritas expliquen que tothom pot fer l’aportació que es pugui permetre, i que a banda de l’oli, el que més els fa falta per poder atendre totes les persones necessitades, són productes d’higiene infantil i aliments. A més, també reparteixen roba, calçat i fins i tot han comprat llibres escolars gràcies a les donacions voluntàries i les aportacions dels socis.

PRIMER FESTIVAL DE MUSICA

Les passades festes nadalenques, els membres de la corporació municipal representants del PSC-PM van fer donació a Càritas parroquial d’Alcanar, dels lots de Nadal que van rebre com a regidors de l’Ajuntament. Rosita Vila, membre de Càritas, agraeix el detall al Grup PSC-Alcanar, i més concretament als regidors Ricard Bort, Xavier Ulldemolins i Zoila Domínguez. Segons Rosita, hi ha molta gent que necessita oli, però, en canvi, és un dels productes que no els ho proporciona el Banc d’aliments, tot i que aquesta fundació benèfica sí que els ajuda en molts d’altres aliments. Per això, es va decidir canviar el valor dels lots donats per oli, equivalent aproximadament a 90 litres. D’aquesta manera, aquest Nadal s’ha pogut obsequiar una botella d’oli a totes aquelles persones usuàries de Càritas.

COMUNICAT REGIDORIA DE JOVENTUT ZOILA DOMÍNGUEZ

La regidoria de Joventut de l’Ajuntament d’Alcanar, d’acord amb les Bases que regeixen els ajuts als joves per a l’adquisició i/o rehabilitació/construcció del primer habitatge als àmbits urbans d’Alcanar i de les Cases d’Alcanar (exercici 2011), que van ser aprovades pel Ple, de data 29/09/2011, ha atorgat en pagaments fraccionats de 2.000 euros durant un període màxim de 5 anys, un ajut total de 10.000 euros, a les següents persones beneficiàries: • Na JUDIT DO NACIMIENTO SERRET • N’ ELISABETH RUIZ BARBERÀ • En JORDI SANCHO FORCADELL • En DAVID MILLAN JORDÁN • En XAVIER FABREGAT ADELL

Per les dates de Nadal, tal com s’ha vingut fent els últims anys, s’ha dut a terme la campanya de recollida de joguets “Cap xiquet sense joguina”. Organitzada per Creu Roja i la Regidoria d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament d’Alcanar, aquesta iniciativa permet ajudar a les famílies més desafavorides aportant il·lusió, somriures i regals als xiquets i xiquetes de la nostra població. Una iniciativa nova aquest any dins d’aquesta campanya va ser la celebració d’un partit de bàsquet en cadira de rodes entre el C.B. Alcanar i el Club Baix Maestrat Esports Adaptats (BAMESAD), que va tindre lloc el dia 23 de desembre al Pavelló Poliesportiu. El C.B. Alcanar va comptar, a més, amb la participació d’alguns regidors de la corporació municipal que s’afegiren com a jugadors de l’equip també amb cadira de rodes. La recaptació aconseguida fou de 50,50 €.

MÚSICA INTERNACIONAL DE QUALITAT A ALCANAR

La regidora Zoila Domínguez i el Primer Secretari del PSC-PM, Albert Alarcón fan lliurament de l’oli equivalent al valor dels lots de Nadal a Rosita Vila, com a representant de Càritas

Des de la regidoria de Joventut som ben conscients de les dificultats econòmiques que també està passant la gent jove, agreujades sobretot per la situació d’atur i de crisi; per això, treballem i ens esforcem doblement per ajudar el jovent en aquests temps difícils, perquè puguin independitzar-se i rehabilitar o adquirir habitatges en l’àmbit dels nuclis històrics d’Alcanar i de les Cases. Cal dir que enguany s’han ampliat el nombre d’actuacions respecte d’exercicis anteriors, i han estat principalment ajuts dirigits a l’adquisició, rehabilitació i/o construcció del primer habitatge amb més de 15 anys d’antiguitat de l’immoble. Com ja vam dir al Ple on es van aprovar aquestes bases, des d’aquesta regidoria s’ha fet un esforç pressupostari per impulsar la rehabilitació dels edificis i habitatges dels nuclis històrics d’Alcanar i de les Cases d’Alcanar, que també ha de servir per frenar l’envelliment poblacional i urbanístic, sobretot dels nuclis antics;

i reactivar el flux poblacional amb gent jove i emprenedora, que ha de donar un nou impuls a la reactivació de tots aquests barris. Per altra banda, tothom sap que a Alcanar i a les Cases d’Alcanar, l’habitatge té un preu que situa a moltes persones, de vegades, en especial els joves, amb dificultats per accedir en propietat a un habitatge. Per tant, aquesta actuació ha consistit en l’atorgament de nous ajuts econòmics adreçats a pal·liar la situació de dèficit en adquisició i rehabilitació d’habitatges per al jovent, en edats compreses entre 18 a 35 anys. Des de la regidoria de Joventut agraïm la participació del jovent decidit i emprenedor del nostre municipi que ha estat seleccionat, però també i sobretot a tots els joves que han presentat les sol·licituds d’atorgament d’ajuts i que, una vegada més, han demostrat el seu interès en aquests ajuts.

Desembre i gener han estat els dos mesos en què Alcanar ha acollit el I Festival Internacional d’Hivern, que ha consistit en un cicle de quatre concerts de música que s’han celebrat a l’Auditori “José Antonio Valls” i a la Cisterna del Vall. La regidoria de cultura de l’Ajuntament d’Alcanar ha volgut, així, recuperar les actuacions que anys enrere s’havien celebrat a la població, de músics reconeguts internacionalment. El Festival es va iniciar el 3 de desembre amb l’actuació de Debbie Paulfreeman & The Mazzanti Blue Brothers, que interpretaren música de jazz i també cançons de Frank Sinatra. El segon concert es va centrar en la música cubana de Latin Company. El 25 de desembre, el Concert extraordinari de Nadal va anar a càrrec de Solistes de Volgogrado, un conjunt de quatre solistes d’una de les orquestres més reconegudes mundialment: l’Orquestra de Volgogrado. A més a més, el programa del concert comptà amb la interpretació de la “Nana d’Alcanar”, una composició que Felip Pedrell realitzà a finals del segle XIX, inspirada en el cant d’una cançó de bressol que el compositor tortosí escoltà a una dona canareva durant una de les freqüents estades del reconegut músic a Alcanar. Per concloure el festival, el dia 8 de gener es va poder gaudir del concert d’uns

músics que ja han actuat molts cops a Alcanar: Panebianco & Del Monaco. Virtuosos de la guitarra llatina, aquest duo reconegut mundialment està format per Vania Del Monaco i Alfredo Panebianco. El repertori del concert que realitzaren a la Cisterna del Vall comptà també amb una adaptació de la “Nana d’Alcanar”. Aquesta composició, que va ser la darrera peça que interpretaren, va posar punt i final a un festival que ha permès gaudir de concerts de música molt variada i de molta qualitat.

Per una altra banda, el dies de celebració del Parc de Nadal, al Centre Cívic es van recollir joguines, tant noves com de segona mà en bon estat. Aquests joguets, també es van recollir en tres establiments de la població, Llibreria Ramon, Tot Sessy i Encants Paquita, als qui s’agraeix la seua col·laboració, que no es limità a la recollida de joguines, sinó que també van fer aportacions pròpies. Els patges reials van ser els encarregats de fer arribar als Reis Mags, totes les joguines recollides durant la campanya, i aquests, el dia 6 de gener, les van repartir a catorze xiquets i xiquetes d’Alcanar i Les Cases, gràcies a la col·laboració dels Serveis Socials de la població.

HA ESTAT NOTÍCIA

EL PATI DE L’ESCOLA D’ALCANAR, MÉS SEGUR I DIVERTIT Gràcies a l’acció conjunta de l’AMPA del col·legi i de la Regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament d’Alcanar, una part del pati dels alumnes de pre-escolar del CEIP Joan Bta. Serra ha estat millorada, per tal de garantir la seguretat de l’espai. L’obra ha consistit en sobreposar sobre una base de formigó, un conjunt de capes de cautxú continu de seguretat, de diferents colors per tal d’elaborar un dibuix que prèviament havien decidit mestres, AMPA i Ajuntament. Al mateix temps, també s’ha dut a terme la millora del mobiliari del parc, modificant i substituint algunes de les peces que conformen l’equipament. D’aquesta manera, els 130 m2 de l’àrea del parc de pre-escolar que s’han modificat es

converteixen en un espai més segur i atractiu per als xiquets i xiquetes. A més, el nou paviment disposa d’uns filtres que permeten desaiguar l’aigua de pluja fora del recinte escolar.

PESSEBRES EN MINIATURA

PARC DE NADAL 2011

Del 22 de desembre al 8 de gener, a la Casa O’Connor es va poder visitar l’exposició “Presentació de pessebres artesanals en miniatura”. La mostra reunia un conjunt de nou naixements realitzats per Eduardo Yago, un aficionat a l’artesania que, tot i ser natural de Còrdova, des de fa uns 10 anys resideix a Alcanar.

Organitzat pel Pla Educatiu d’Entorn de la Regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament d’Alcanar, del 27 al 30 de desembre es van celebrar activitats dins del Parc de Nadal 2011 a Alcanar, Les Cases d’Alcanar i, com a novetat d’enguany, també es va col·laborar en les activitats que l’Associació de Veïns de la urbanització Serramar van organitzar a Alcanar-Platja.

Els pessebres presentats tenien com a originalitat el fet que substituïen l’estable del naixement de Jesús per uns altres tipus d’escenaris. Alguns d’aquests, eren objectes modificats i reutilitzats com per exemple un globus terraqüi o un llibre buidat simulant una biblia.

Aquesta actuació, dóna resposta a una de les demandes de l’AMPA que, ja des de feia temps, destinava una part dels seus recursos econòmics per poder dur a terme aquesta obra. Per tal de dificultar el menys possible el funcionament del centre escolar, s’ha aprofitat el període de les vacances escolars de Nadal per realitzar l’obra, i es preveu que a les vacances d’estiu s’actuarà de la mateixa manera a l’àrea de parc del pati del cicle incial de primària.

COL·LABORACIÓ A LA MARATÓ DE TV3

Gràcies a la col·laboració de diverses entitats de la població que aportaren tant activitats com suport humà per complementar la feina d’un conjunt de monitors i monitores de lleure i també de persones voluntàries, els més menuts i menudes van poder gaudir, durant els dies de les vacances de Nadal, de jocs, manualitats, inflables i tallers diversos. A més, tant a Alcanar, com a Les Cases, els xiquets i xiquetes que assistiren al Parc, van poder participar en el concurs per escollir la mascota del nou Complex Esportiu La Fanecada. A Alcanar, el Parc es va celebrar les tardes dels dies 27, 28, 29 i 30 de desembre, al Centre Cívic. Un d’aquests dies va estar dedicat a jocs adaptats per a persones amb discapacitat. La Confederació Espanyola de Persones amb discapacitat física i orgànica (COCEMFE) van oferir dos jocs, boccia i futbol adaptat, una oportunitat també per als xiquets i xiquetes sense discapacitat d’experimentar com es pot jugar amb pilota sense poder veure-la, guiant-se només per l’oïda. Com a clausura, l’últim dia es celebrà una xocolatada per a tothom. A Les Cases d’Alcanar, el Casal d’avis fou el lloc on els infants van poder gaudir, els

matins dels dies 28, 29 i 30, d’activitats com manualitats, jocs, gimcanes i el darrer dia, a més d’una xocolatada, com a cloenda del Parc actuà “Suc de Ruc” amb un espectacle que provocà el riure a grans i petits. I el dia 29 de desembre, la Plaça Sancho Panza de la urbanització Serramar, d’Alcanar-Platja va ser el lloc on durant una tarde, xiquets i xiquetes van poder fer manualitats amb material reciclat. A més, l’Associació de Veïns Serramar organitzà inflables, una xocolatada i també la recollida de cartes per part del patge dels Reis Mags.

Totes aquestes activitats han estat possibles gràcies a la participació de les següents entitats: Associació d’Armats d’Alcanar, Associació de Mestresses de Casa d’Alcanar, AMPA de l’escola Joan Bta. Serra d’Alcanar, AMPA de l’escola Marjal, Escola Joan Bta. Serra d’Alcanar, Escola Marjal de Les Cases d’Alcanar, Centre Ocupacional i Llarresidència Alcanar, Club bàsquet Alcanar, Club escacs Alcanar, Colla gegantera i dolçainera d’Alcanar, Creu Roja, Escola d’Iniciació Esportiva d’Alcanar, FECOAL, Grup de teatre Gresol, Museu de les Terres de l’Ebre, COCEMFE

GRÀCIES PER LA COL·LABORACIÓ

3.318,94 € Són els diners que s’han recollit en totes les activitats que s’organitzaren a Alcanar i a Les Cases, per a la Marató de TV3, el passat mes de desembre. Foto cedida pel CEIP Joan Bta. Serra

GRÀCIES A TOTHOM

HA ESTAT NOTÍCIA

FESTES DE NADAL I REIS A LES CASES

La imatge central és el moment de l’hora del conte a la biblioteca Trinitari Fabregat, a la dreta la recollida de cartes pels patges reials al Verger de la Mestra Gual, a la Biblioteca Trinitari Fabregat, i la imatge de sota és la desfilada de la carrossa dels Reis Mags a Les Cases d’Alcanar.

COMISSIÓ D’ENTITATS DE LES CASES

Aquestes activitats van consistir en: El 23 de desembre, cantada de nadales per les cases de la gent gran, a càrrec dels grups de catequesi acompanyats del Pare Noel que repartia caramels i recollia les cartes dels xiquets.

Els establiments col·laboradors van ser: Perruqueria Encarna, Perruqueria Marisol, Perruqueria Raffel Pagés, Estanc de Jordi, Llibreria Maria Cinta, Panaderia Les Cases, Forn d’Elena, Verduleria Angelita, Carnisseria Montse, Ferreteria Maribel, Peixateria Casero, Stilmar, Botiga de Fàtima, Gestoria Saumell, Gestoria Jordi, Farmàcia Roca, Restaurant Mareny, Pizzeria Les Cases, Restaurant l’Estall, Casa Jose, Restaurant Racó del Port, Casa Esquerra, Restaurant Les Barques, Casa Ramón, Bar Garbí, Racó de Jesús, Restaurant Lupe, Restaurant Les Palmeres, Restaurant E l Pescador, Bar Marinada, Bar Miramar, Can Manel, Restaurant Navia, Red Devil, Restaurant Sotavent, Meson del Mar, Restaurant Bitàcora.

(AMB CITA PRÈVIA)

Alfons Montserrat Esteller Cap de personal, Regidoria d’Hisenda, i restants funcions reservades a l’Alcaldia Dilluns, de 9 a 14h e-mail: alcaldia@alcanar.cat

LA IL·LUSIÓ DE L’ARRIBADA DELS REIS MAGS

Amb motiu de les passades festes de Nadal i Reis, la Comissió d’Entitats de Les Cases, formada per l’Associació de Veïns, la Llarclub de pensionistes i jubilats, l’AMPA del col·legi Marjal, el Club Esportiu, el Pòsit de pescadors, la xaranga, i la Parròquia de Les Cases, va organitzar activitats.

El dia de Nadal es va fer un pessebre vivent a l’església de Les Cases. Els dies 28, 29 i 30 de desembre als matins, es van organitzar tallers infantils, organitzats per la Regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament d’Alcanar. El dia 28 de desembre, a la tarda, es va fer la festa de l’AMPA amb inflables i berenar gentilesa de Raffel Pages. Els dies 29 de desembre i 4 de gener, a les pistes esportives de Les Cases es van organitzar una sèrie d’activitats esportives, obertes a tots els xiquets del poble. El dia 30 de desembre es va organitzar el Festival de Nadal a càrrec dels grups de catequesi de la Parròquia de Les Cases, amb una gran participació, i que va servir per recaptar fons per la rehabilitació de l’ermita, gràcies al sorteg de 18 lots de productes donats per establiments de Les Cases.

HORARIS D’ATENCIÓ AL PÚBLIC DELS REGIDORS

MERCÉ FISCHER REGIDORA DE FESTES

El dia 31 de desembre, Gran Festa de Cap d’Any, amb entrada lliure, i música fins la matinada. Aquesta festa va estar molt animada i estem molt contents de la participació popular que va ser molt alta. Els dies 2 i 3 de gener, tallers infantils, organitzats per Joves Casencs. El dia 4 de gener, a la Biblioteca de Les Cases es va fer l’hora del conte, i durant la tarda un patge reial va acudir per recollir les cartes dels xiquets i repartir caramels. El dia 5 de gener, Cavalcada de Reis, acompanyats per l’Agrupació Musical Canareva i posterior repartiment de regals. Des d’aquestes línies volem agrair la col·laboració de totes les persones que amb el seu esforç fan possible fer aquesta cavalcada. Totes aquestes activitats, aquest any s’han realitzat al local dels Jubilats de Les Cases. En anteriors anys tots aquests actes es feien a un carpa que es muntava per aquestes dates. Després de valorar i estudiar la situació juntament amb l’Ajuntament d’Alcanar, es va acordar el no muntar la carpa, en la qual cosa, aquesta Comissió d’Entitats i l’Ajuntament s’estalviaven bastants

diners. Un canvi que ha estat molt ben acollit pels veïns de Les Cases, i s’ha demostrat en els diferents actes que s’han fet que la participació ha estat molt alta. Totes les activitats realitzades durant aquestes festes han estat finançades, una part per la Regidoria de Festes de l’Ajuntament d’Alcanar, que aquest any s’ha implicat molt en aquestes festes i l’altra part per la Comissió d’Entitats de Les Cases que les ha finançat amb els beneficis obtinguts de la gestió de la barra de festes. Tenim que dir que l’assistència a tots els actes organitzats per aquesta Comissió va ser molt important, lo que ens anima a continuar treballant i fer coses per Les Cases. Volem agrair des d’aquestes línies la col·laboració que hem tingut per part de la Regidoria de Festes, de la Brigada Municipal, la Policia Local i totes aquelles persones que col·laboren amb nosaltres.

Després de rebre el nou any 2012 fent les campanades a la plaça Sant Miquel, davant de l’església amb llum i color vam celebrar el sopar de Cap d’any al Centre Civic, organitzat pel C.D. Alcanar amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcanar. Per donar més festa i alegria a la primera nit de l’any l’orquestra La Moda va amenitzar el ball al Centre Cívic fins ben avançada la nit per finalitzar amb la disco mòbil. Els casencs i casenques, van encetar l’any ballant a la Llar de Jubilats, on el divertiment i l’espectacle van fer que tothom pogués gaudir, fins ben entrada la matinada, del engrescador duet musical que els va acompanyar. Per preparar l’arribada dels Reis, aquest any es van organitzar un seguit d’activitats que es van realitzar a l’àrea infantil de la Biblioteca Trinitari Fabregat d’Alcanar i a la Biblioteca de Les Cases. L’hora del conte va estar dedicada a explicar històries del Nadal i contes sobre “La Carta Màgica”. Els patges reials també es desplaçaren fins a les dos biblioteques per passar unes estones amb els més petits i recollir les cartes dels menuts de casa, que prèviament havien pogut escriure en els tallers infantils “Fem la carta als Reis Mags!!”. A més, gràcies a la col·laboració de FECOAL, van poder tastar la “Xocolata Reial”. Per poder estar més a prop de tots els menuts, els Patges Reials, també van viatjar a la festa nadalenca que s’organitzà a la urbanització Serramar d’Alcanar-Plaja.

Ricard Bort Fibla Regidories de Participació ciutadana, Medi Ambient,Noves tecnologies, Banda Municipal de Música i Escola Municipal de Música Dijous, de 17 a 19h e-mail: rbort@alcanar.cat Mercè Fischer Cid Regidories de Festes i Turisme Dijous a Les Cases d’Alcanar, de 10 a 12h Divendres a Alcanar, de 10 a 12h e-mail: mnos@alcanar.cat

Després de les activitats infantils on, des del Pla Educatiu d’Entorn, els van ensenyar a decorar les Cartes dels Reis, aquestes van ser dipositades a l’urna Reial. L’Associació de Veïns de Serramar va preparar una tarda plena d’animació i jocs per passar una estoneta divertida!!! I arribà el moment de rebre els Reis Mags! A Alcanar, després de repartir globus als xiquets que els esperaven, arribaren en carrosses, precedits per l’Agrupació de Timbalers Sant Isidre, i acompanyats per la Banda Municipal de Música. Després de visitar el Nen Jesús a l’església Sant Miquel, es dirigiren a l’edifici de l’Ajuntament, on des del balcó van dedicar unes paraules a tots els xiquets i xiquetes. A Les Cases d’Alcanar, la cavalcada de Ses Majestats s’inicià amb l’arribada dels Reis Mags amb una embarcació al recinte portuari, des d’on, acompanyats per l’Agrupació Musical Canareva, van passejar sobre una gran carrossa pels carrers del poble i es desplaçaren a la Llar de Jubilats on els Joves Casencs els havien preparat xocolata calenteta per acompanyar-los mentre es repartiren els globus i els regals entre tots els xiquets i xiquetes, amb l’esforç i la col·laboració de la Comissió d’Entitats. Il·lusió, sorpresa, somriures,... la màgia dels Reis Mags, un cop més, s’ha reflectit en els rostres dels més petits. Des de la Regidoria de Festes s’agraeix a tota la població, la participació en tots els actes nadalencs i també la dedicació i el gran esforç dels Reis Mags per poder, un any més, arribar a totes les cases portant il·lusió i felicitat a grans i menuts!!

Zoila Domínguez Zaporta Regidories de Governació: Cap Policia Local, i Joventut Dilluns, de 9 a 13h e-mail: zdominguez@alcanar.cat Eva Ma Queralt Roca Regidoria d’Esports Dijous, de 17 a 18h e-mail: equeralt@alcanar.cat Xavier Ulldemolins Reverter Regidories de Cultura, Escola Municipal d’Arts Plàstiques, i de la Brigada Municipal d’Obres i Serveis Dilluns, de 9 a 13h e-mail: xulldemolins@alcanar.cat Joan Roig Castell Regidories de Salut i Gent Gran Dijous, de 17 a 19h e-mail: jroig@alcanar.cat Miquel Sancho Matamoros Regidories d’Empresa, Comerç, Indústria i Ocupació, i Mitjans de comunicació Dimecres, de 10 a 14h e-mail: msancho@alcanar.cat Ma Carmen Navarro Balada Regidories d’Acció Social i Ciutadania, i Ensenyament Dilluns, de 12 a 14h e-mail: mcnavarro@alcanar.cat Josep Manel Martí Montesinos Regidoria d’Urbanisme, Patrimoni i Ordenació del Territori Dimecres, d’11 a 14h e-mail: jmmarti@alcanar.cat Josep Ma Sancho Subirats Regidories d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, i Medi Natural Horari a convenir, amb cita prèvia e-mail: jmsancho@alcanar.cat

ALCANAR A LA PREMSA

HA ESTAT NOTÍCIA

S’HA HABILITAT UN ALTAR PROVISIONAL PER TAL DE MANTENIR EL CULTE

SANT ANTONI, TRADICIÓ I PARTICIPACIÓ Aquestes potser són les dos paraules que més identifiquen la festa de Sant Antoni d’Alcanar, una tradició molt arrelada que es segueix d’una forma generalitzada per la població que hi participa ballant o com a espectador. El cap de setmana del 13, 14 i 15 de gener, a la Casa O’Connor es va poder visitar una exposició de mantons bordats a mà i confeccionats la majoria d’ells cap a l’any 1920, provinents d’una col·lecció particular d’Ulldecona. Aquest acte era l’avantsala de la tradicional festa de Sant Antoni, que es va celebrar els dies 21 i 22 de gener. Amb una gran participació, van ser al voltant de 200 les parelles de totes les edats que van ballar la Jota Vella, interpretada per les dos bandes de música. El ball popular es va celebrar les dos tardes del cap de setmana als llocs tradicionals, el carrer Sant Antoni, la Plaça del Camí Ample, la Plaça Major i l’Avinguda Catalunya, punts que des de fa uns anys són l’escenari de l’atractiu espectacle que representa el moviment dels colors i bordats dels mantons que llueixen les balladores. A banda dels balls, també s’han continuat fent altres tradicionals actes. La matinada del diumenge, com cada any, la Rondalla Verge del Remei va fer la despertada per diferents carrers de la població. I unes hores més tard, després de la missa i processó en honor a Sant Antoni, l’Avinguda Catalunya va ser l’escenari de la benedicció dels animals en què es repartiren els tradicionals rotllos i panets, i es sortejà el mantó de Manila. Tot seguit, la Banda Municipal de Música, després d’haver estat amenitzant la benedicció, interpretà la tradicional jota per ser ballada, en aquest cas, pels més petits, que després de fer l’últim ball al Camí Ample es van dirigir fins a la porta de l’església per fer-

LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI D’ALCANAR TORNA A ESTAR A L’ERMITORI DIARI DE TARRAGONA

se la ja tradicional foto de grup que serà la imatge de darrera del programa de mà de la festa de Sant Antoni de l’any vinent. També és tradicional la festa que s’organitza al carrer Sant Antoni: xocolatada i pastes quan acaba la despertada, cursa de cintes i trencada d’olles el diumenge a primera hora de la tarda, i oferiment de pa amb tomaca i botifarres per a tothom en acabar l’últim ball del diumenge, com a final de la festa. Però no podem oblidar un darrer acte, el teatre del dissabte a la nit. Antigament s’interpretava el teatre de Sant Antoni, una obra que lamentablement s’ha perdut. Avui en dia, és el Grup de Teatre Gresol d’Alcanar qui s’encarrega de presentar una obra aquesta nit, i aquest any van representar “Mascles”, d’Albert Llorens i Bosch, una obra molt divertida amb la qual el públic assistent va gaudir molt. A més, el grup de teatre local va decidir destinar per a la restauració de l’Ermita del Remei, la recaptació obtinguda amb la venta d’entrades. Sant Antoni és una festa que tant abans com ara, compta amb la participació d’un gran nombre de la població de totes les edats, i això permet assegurar la seva continuïtat.

L’Ermita del Remei d’Alcanar ja torna a allotjar la imatge de la Mare de Déu del Remei, patrona del municipi de la comarca del Montsià. La Verge va ser traslladada a la parròquia de Sant Miquel d’Alcanar el desembre per poder apuntalar la cúpula de l’ermitori, amb esquerdes importants que s’havien accentuat els últims mesos. Això ha obligat a fer una actuació d’urgència per apuntalar la cúpula, amb un cost aproximat de 30.000 euros. Un cop acabades les obres, s’ha habilitat un altar provisional per tal de mantenir el culte al santuari. La part del creuer s’ha tancat per seguretat. Aquesta situació és provisional però pot esdevenir molt llarga, ja que el finançament necessari per fer les obres costa molt d’aconseguir, segons fonts consultades de la Junta del Remei. L’organisme, de fet, està en l’espera de poder aconseguir el finançament necessari per començar les obres de restauració, les quals costarien en la primera fase, de caràcter més urgent, uns 200.000 euros, quantitat idèntica a la que s’hauria d’invertir posteriorment per consolidar l’edifici. L’ermita del Remei s’ha de restaurar perquè està construïda sobre un terreny argilós, la qual cosa provoca que quan plou hi hagi moviments del terreny que poden afectar tot l’estructura. La solució passa pel micropilotatge i el drenatge dels fonaments. El micropilotatge consisteix en la injecció de ciment armat als pilars afectats i el drenatge seria per evitar que les aigües del subsòl afectin la base de l’ermita. Aquestes dues actuacions són les més urgents i constituirien la primera fase de les obres. Des de la Junta del Remei i la Parròquia d’Alcanar s’ha fet una crida a la ciutadania, en general, i a les entitats, en particular, per poder recaptar, amb l’ajut de les administracions, els diners necessaris per dur a terme la restauració de l’ermita. Després de rebre la última aportació (1.800 euros) de l’Ajuntament i la Federació de

Comerç d’Alcanar, fruit de la campanya comercial de Nadal i Reis, la Junta informa que ja disposa d’un total de 23.445 euros per a la rehabilitació, que serviran per pagar l’apuntalament de la cúpula. La recaptació de l’obra de teatre que el Grup de Teatre Gresol dAlcanar representa aquest cap de setmana dins dels actes de la Festa de Sant Antoni i els diners de les vendes dels quadres d’una exposició itinerant d’artistes vinculats a Alcanar es destinaran a l’ermita. Mentrestant, s’espera la resposta definitiva a les subvencions demanades per l’Ajuntament a les administracions provincial, autonòmica i estatal.

INDUCIR A LA PROSTITUCIÓN DETENIDOS TRES JÓVENES POR INDUCIR A PROSTITUIRSE A UNA MENOR EN ALCANAR DIARI DE TARRAGONA Los Mossos d’Esquadra han detenido a tres jóvenes de 20, 21 y 22 años por inducir a prostituirse a una menor de 17 en Alcanar, en una operación conjunta con la Policía Local Los detenidos son Ionut Daniel F., de 22 años, Mircea Bogdan F., de 21, y Catalina V., de 20, todos vecinos de Alcanar y compañeros de piso de la menor. Los agentes de los dos cuerpos policiales encontraron a la chica en el kilómetro 1064 de la carretera N-340, y tras identificarla, comprobaron que era menor. Al corroborar que no trabajaba por voluntad propia, la pusieron bajo tutela de la Dirección general de Atención a la Infancia y la Adolescencia. Tras una investigación, se detuvo a los tres jóvenes el 19 de diciembre, que han quedado en libertad con cargos, informa la policía autonómica en un comunicado.

TRÁFICO DE ANABOLIZANTES TRES DETENIDOS, DOS DE ELLOS MÉDICOS, POR TRÁFICO DE ANABOLIZANTES EN VINARÒS. EN LA OPERACIÓN SE HAN INTERVENIDO TRES AMPOLLAS DE 50 MILIGRAMOS Y 86 COMPRIMIDOS DE MEDICAMENTOS ANABOLIZANTES. - LA VANGUARDIA Agentes de la Guardia Civil de Vinaròs han detenido a tres personas, dos de ellas médicos de centros de salud de la provincia de Castellón, por un supuesto delito de tráfico de medicamentos, concretamente sustancias anabolizantes, según ha informado este cuerpo de seguridad en un comunicado. Las detenciones se han llevado a cabo en la segunda fase de la “Operación Músculo”, cuya investigación se inició a raíz de la detención de una facultativa y su compañero sentimental por tráfico de sustancias anabolizantes el pasado mes de agosto. Fruto de esa investigación la Guardia Civil, con la colaboración de la Secretaría Territorial de la Conselleria de Sanidad, detectó “una prescripción desorbitada de sustancias anabolizantes” por parte de dos de los arrestados en la segunda fase de la operación, los cuales eran facultativos en centros de salud de la provincia. Esas prescripciones “no tenían justificación terapéutica” y la finalidad era aumentar las capacidades físicas de las personas a las que les recetaron dichas sustancias, poniendo en riesgo su salud y dedicando parte de las sustancias a la venta ilegal. En la operación se han intervenido tres ampollas de 50 miligramos y 86 comprimidos de medicamentos anabolizantes. Los arrestados son vecinos de las localidades de Alcanar (Tarragona) y Vinaròs y han sido puestos a disposición del juzgado de guardia de esta localidad.

Josep M. Sancho

Jacint Verdaguer, 12 Tel.: 977 732 362 43530 ALCANAR Mòbil.: 646112578 (Montseià)

ENTREVISTA

JOSEFA ROIG REDÓN AMB COMPANYIA DE LA SEUA FILLA NURI FIBLA ROIG, HEM ESTAT XERRANT AMB JOSEFA ROIG, MÉS CONEGUDA COM LA TIA TRABALA. EL PASSAT 25 DE NOVEMBRE VA COMPLIR 100 ANYS I, TOT I QUE TÉ DIFICULTATS PER A PARLAR, ENS HA EXPLICAT MOLTES COSES. Com és el seu dia a dia? Entre les 9 i les 10, m’aixeco, me rento la cara, esmorzo llet, galletes, xocolata. M’assento a la voreta de la finestra. Ma filla m’aparta les cortines i me fica la ràdio. De vegades faig una mica de migdiadeta. I a la tarda miro la tele, i si fan lo Barça, miro lo Barça. Només surto de casa per anar al metge i per anar a la festa de la gent gran. Quins han estat els moments més feliços de la seua vida? La meua il·lusió era vore la meua besnéta, i ara nostre senyor ja pot disposar de mi. És molt xicoteta i molt tragona, i no plora. Me feia molta il·lusió, i quan la vaig tindre en braços, vaig plorar, perque no m’esperava poder arribar a conèixer-la. La il·lusió que sempre tenia jo era que arribés lo 18 de juliol, i Sant Jaume i la Mare de Déu d’agost perque mos reuníem al prat tota la família. Los homes anaven en bicicleta o en mobilette, i les dones i els fills anàvem tots en lo carro en lo meu home, i anàvem cantant. I a mi sempre em feia il·lusió estos dies perque veia l’harmonia de tota la família. Era una alegria per a mi molt grossa. Va anar a l’escola? Sí, a les monges. Me’n recordo de Sor Fidela. I després quan era més gran anava a les mestres, a Doña Carmen. A quins jocs jugava de petita? Jugava en les xiquetes d’escola. En la Carme Jiménez i la Isabel de l’Astasia. Jugàvem a la corda i a tot. I a córrer.

Quin any es va casar? Mos vam casar durant la República, però després en la guerra mos vam tindre que tornar a casar, perque lo de la República no valia. Mos vam casar i el meu home se’n va tindre que anar a la guerra. I quan mos vam tornar a casar, lo mateix dia també es va casar lo Tio Esquerré i la Tresina, una amiga. A què ha dedicat la seua vida? Anava a cosir al taller de la Tia Francisca. I després vaig treballar a un almacen, una fàbrica de mocadors, i l’amo era de Barcelona, i quan va tancar, mos vam quedar totes sense faena. Però abans vam tindre taverna, al costat de les Montores. I allí, com erem veïnes, vaig començar a cosir. Jo anava vestida com una marquesa. Com tenia la modista al costat, ella m’ho feia tot i en poc diner. Era la Taverna de Trabal. I també vam tindre lo Molí de Trabal. I ara me diuen la Tia Trabala. Després, la taverna la vam tindre al carrer Loreto. I allí venien a menjar els militars. Per això no mos van obligar a limpiar cap casa quan van entrar los nacionals, perque natros servíem als militars allí a la taverna. Vam arreplegar un xiquet que es deia Tino, que era un xiquet refugiat. Mon pare era caçador de barraca, de tords, i teníem engerres en frito, i aquell xiquet de nit sortia i s’emportava els tords al llit, i amagava los ossos baix del matalàs i trobàvem sempre el matalàs ple d’oli. I aquell xiquet ara fa uns anys va vindre a vore’ns. I plorant, abraçant-nos. Va vindre a ensenyar-nos los fills, Tino. I la taverna, lo dia del Remei ficàvem la parada al Remei. Eren bars. Hi havia molta gent. A la taverna fèiem menjar, marisc, petxines, musclos, i servíem vi, aiguardent. I sempre hi havia gent. Venien metges, los de la farmàcia, i també els pagesos. Fadrins, casats,... Recorda quan van instal·lar l’aigua potable a Alcanar? Ho va fer Sanmartí, que era mestre. I va ficar aixetes pel poble, una al costat de casa nostra.

del Penedès, a la masia on van estar que tenien vi, los néts ara són los encarregats de les Caves Rovellat. I aquella gent mos enviaven tots los anys un caixó de raïm. I natros anàvem en la Carioca a l’estació a buscar el paquet. I a vegades mos tocava baixar a tots a fer força perque la Carioca es parava. I també anava lo Tio Floro a l’estació, en un carret en un cavallet i també portava els paquets, i a vegades anàvem en lo Tio Floro. Recorda algun moment amarg a la seva vida? La Guerra Civil Al meu home el van ferir al genoll. Quan el van agafar presoner, el van fer lluitar per a les dretes i quan es va acabar la guerra, el van tancar. El capità li va dir: - Fibla, tengo que decirte una cosa: tu no te marchas. Eres un rojo peligroso. Des d’aquí Alcanar, el van acusar de “rojo peligroso”. Només perque era d’esquerres. Ell no va tocar cap sant ni cap imatge. I va estar a la presó de Vitòria en dos companys d’aquí del poble. Allí a la presó va tindre una infecció a la sang i ens van avisar que si el volíem veure viu o mort, que ens fiquéssem en camí. - En esta prisión no está, pero usted vaya a otra prisión que yo la conduciré- mos van dir a una de les presons. Vam trobar una bona persona i mos va acompanyar. Anant de presó en presó, en aquells temps. Li vam portar un cartró en los diners, li van fer transfusions de sang i el van salvar. Un metge que hi havia a la presó que es deia Montserrat li va dir: - No llores, que yo te curaré. I en los diners que vam arreplegar, el van curar. I després, los que eren alcaldes d’aquí de dretes van enviar els avals dient que era una meravellosa persona. I el capità li deia: - No lo entiendo Fibla, no lo entiendo. Los de derechas te encierran y los de derechas te sacan.

Recorda quan va arribar la primera moto i cotxe a Alcanar? Lo meu home va ser un dels primers que va tindre cotxe. Ell i els amics se van comprar un Ford. Van ser los primers que van estrenar “traje” blanc i anaven en sabata blanca. I quan lo cotxe no se’ls podia parar, lo tiraven dins d’un femer.

Després el van portar a la presó de Tarragona, a Pilats. I allí em van dir que el meu pare havia mort. El meu pare estava a Tortosa, a Jesús, a la presó de les monges. I allí a Jesús està enterrat. El dia de Reis, plegàvem olives, i mon cosí va pujar a dir-nos que mon pare estava mort. En la barcassa vam creuar l’Ebre i vam anar a buscar roba per enterrar-lo, perque el tenien damunt d’una pedra, despullat.

I la Carioca (autocar) i el tren, per a què els utilitzaven la gent d’Alcanar? En la Carioca anava el Tio Rastellador a l’estació. De quan lo meu home i el meu pare van estar de refugiats a Vilafranca

Estava quasi mort. I la monja els deia: - Por qué lleváis este hombre con las pistolas así, si está muerto! I vam comprar un nínxol i el vam enterrar allí a Jesús.

Ara la gent es queixa de que no té feina o de que ha de pagar l’hipoteca. Abans, de quins problemes es queixava la gent? Abans lo maldecap de la gent era no deure res a ningú. Natros no compràvem res a ningú sense tindre los diners. Estalviàvem los diners del meu jornal de la fàbrica i el jornal del meu home, i vam comprar una sénia. Lo meu home treballava a Ulldecona, a la llenya, per a Codonyol, que era un canareu que vivia allí dalt. I el meu home quan baixava portava un panet i un barralet d’oli per a fer les sopetes a la xiqueta, ma germana. Quina època li agrada més, la d’ara o la d’abans? Natros de gana no en vam patir mai, teníem sénia. Ara tenim tele i nevera, i abans no teníem res. Però m’agradava més lo d’abans, en la gent, la família, les veïnes eren una família. Tenies una amiga i era una amiga. Hi havia una festa i esperaves per menjar pastissets, estrenar un vestit en tota la il·lusió... Segur que més d’una vegada li han preguntat el secret per arribar a la seua edat. Quin és? No ho sé. He estat dolenta des de que vaig estar embarassada de la meua filla i tinc quatre operacions i una trombosis. Moltes gràcies per passar una estona explicant-nos tantes coses, i felicitats pel seu 100 aniversari.

TEMPS ENRERE

Comunidad de labradores y Sindicato de Policía Rural (any 1916)

Coincidint amb la nova època del Butlletí Informatiu Alcanar, arribem al final de la publicació dels continguts de l’exposició “Els papers de la nostra història”. Al llarg de 2011, es van anar publicant informacions relacionades amb la història d’Alcanar, extretes dels documents que alguns veïns de la població van cedir per poder organitzar l’exposició que a finals de 2010 es mostrà a la Casa O’Connor. Aquests darrers continguts tracten l’associacionisme canareu de principis del segle XX. Esperem que tota aquesta informació sobre la història d’Alcanar ens hagi ajudat a conèixer els aspectes que van marcar la vida de la població canareva des del segle XVII fins al segle XX

ELS DOCUMENTS ENTITATS I ASSOCIACIONS Sociedad de Socorros Mútuos San Antonio (any 1926) Aquesta societat estava dedicada a l’assegurança d’equins. Les assegurances tenien una durada d’un any, i el 1926, el preu d’assegurar un ase de 10 anys d’edat, era de 90 duros. Aquest tipus de bestiar era molt valuós. Era un bé de valor, sobretot per la seua tasca d’eina de treball, molt difícil de poder substituir en cas de pèrdua per malaltia o mort. Eren, fins i tot, declarats pels seus propietaris en els “amillaramientos” (padró municipal).

La Comunitat de Llauradors va ser creada el 1898. Les ordenances esmenten que es reunien el segon diumenge dels mesos de febrer, maig, agost i novembre, i de manera extraordinària quan calgués. Establien serveis de vigilància de les propietats rústiques. Mantenien nets els desaigües que no estiguessin sota la Llei especial d’aigües, reparaven camins… El dret a vot de l’individu depenia de la quantitat de jornals que tingués: un vot per cada 10 jornals de terra. El Sindicat de Policia Rural estava format per 7 síndics: 5, eren escollits per la Comunitat, 1 era designat per l’Ajuntament, i l’altre era nomenat pel Sindicat Agrícola. Criden l’atenció algunes de les prohibicions de la guàrdia del camp: per entrar a una propietat sense permís, la multa variava entre 1 i 25 pessetes; per recollir fruita caiguda, caragols, cucs, nius, llenya, fulles o fem, caçar, entrar gossos o animals de cacera, disparar armes, tirar pedres als arbres, plantes o edificis, i remoure la terra, la multa variava d’1 a 5 pessetes; per prendre o fer malbé fruits de l’arbre o planta, o prendre flors d’utilitat o d’ornament, la multa variava d’entre 4 a 20 pessetes; per entrar equins sols o amb carruatge, la multa anava de 6 a 15 pessetes, i si l’animal entrava amb permís del propietari, ho havia de fer amb boç, sota possible multa d’1 a 5 pessetes. També rebia multa tirar terra, pedres o altres objectes a les sèquies, o endur-se terra d’una finca. Però, dins de totes les prohibicions, apareix una excepció: a les propietats plantades de tarongers, durant la recol·lecció podien entrar els compradors.

Germandats Santa Lucía i San Isidro (any 1903)

Unión esportiva Cataluña Alcanar (any 1924)

Als primers anys del segle XX, existien a Alcanar Germandats que es dedicaven a l’assegurança per malaltia i defunció de les persones. Alguns exemples són la Hermandad de labradores bajo la protección de San Isidro, i la Hermandad La Auxiliadora Alcanarense de Santa Lucía. En aquesta última, els socis havien de pagar 2 reals cada mes, a un cobrador, els dos primers diumenges de cada mes de 9 a 12 h del matí. I si el cobrador no recollia els diners aquests dies a aquestes hores, hauria de pagar una multa de 10 reals. En el cas de defunció d’un soci, la Germandat li pagava una caixa mortuòria de 15 pessetes i 6 flames per acompanyament, i lliurava 20 pessetes a la família del mort. I per acompanyar el cos fins al cementiri es sortejava entre els socis, el deure d’acompanyar-lo 30 d’aquests socis, dels què 12 eren per portar-lo, 6 per portar les flames i els altres 6 per acompanyar-lo. Si algun soci s’hi negava hauria de pagar una multa de 3 pessetes.

Una de les primeres referències que tenim de l’existència del club de futbol d’Alcanar és una relació de resultats del 1924, amb el nom de Alcanar U.S. Canareva. També es coneix la junta directiva i jugadors de l’any 1927. El president era José Fabregat. Vicepresident: José Bel. Caixer: Miquel Reverter. Vocals: Ramón Beltran i Ramón Sancho. Cobrador: Miguel Gras. Secretari: Jorge Royo i Juli Valls. El Club presenta diferents denominacions: Alcanar U.S. Canareva als resultats de 1924 i 1925; Unión Esportiva Cataluña Alcanar al rebut de soci, i al segell de les entrades; i U.S. Catalana, a la carta que el Chivertense C.D. envià a l’Alcanar, contestant-li l’oferiment per celebrar un encontre entre els dos equips, per al que els d’Alcalà de Xivert, demanen cobrar 175 pessetes

Sindicato agrícola y Caja de ahorros de Alcanar (any 1913) El 1913, el Marquès de las Atalayuelas i Joaquín Ramón de Suñer y de Viala (alcalde d’Alcanar en aquells moments), fundaren aquesta institució agrícola. Les finalitats eren: establir cooperativa per adquirir matèries fertilitzants, establir caixa d’estalvis (amb llibretes per a nadons, segells del petit estalvi per als xiquets, crèdit personal), establir guarderia rural (guarda del camp), oferir un servei de Jurat, i publicar un butlletí.

Si moria l’animal d’un dels socis, la resta d’assegurats col·laboraven proporcionalment per sufragar aquesta mort.

TEMPS ENRERE

JOSEP SANCHO SANCHO

VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL Encara fins avui ha arribat aquella consigna que pretenia ser pacifista i conciliadora sorgida dels anys amnèsics de la transició, que ve a dir que la guerra civil (1936-1939) va ser com una baralla entre germans. Que tots en van tenir la culpa. Que tots dos bàndols van patir el terror de l’adversari. Que a tot arreu se’n van patir les conseqüències. Que van assassinar al pare, al germà o al tiet d’algú. Almenys quan jo hi anava, es podia sentir a l’escola i a l’institut. Encara ho podem escoltar en les converses de sobretaula, en tertúlies de taverna o en boca d’alguns polítics i periodistes. Fins i tot d’alguns historiadors.

els assassinats eren incontrolats, a totes dues reraguardes, i podien ser fets per part d’elements de qualsevol partit polític o sindicat, que assassinaven en qualsevol lloc i sense cap tipus de judici previ. Aquest va ser el cas de la desaparició del President del FC Barcelona. En d’altres casos, aquests assassinats anaven precedits per un judici sumaríssim i sense cap tipus de garantia fet pel nounat Estat franquista, amb acusacions polítiques, com el famós rojoseparatismo. L’exemple més significatiu és el del President de la Generalitat de Catalunya. En cap cas, però, no hi ha cap assassinat fet amb una sentència signada pel govern democràtic. Perquè, ja per definició, un govern que vol ser democràtic no pot fer un assassinat polític. Però no només això. Fins i tot, el govern de la Generalitat va protegir i va ajudar a fugir a aquells ciutadans que eren perseguits i amenaçats i que estaven en perill a la reraguarda republicana, com fou, per exemple, el cas del Bisbe de Tortosa. Una situació totalment impensable a la reraguarda del bàndol franquista. Per tant, ja és hora de no amagar res i de posar definitivament sobre la taula tots els elements. I cal interpretar els fets de la forma més crítica possible. I, alhora, defugir els tòpics fonamentats amb una innocència encobridora. Cal distingir entre un sistema democràtic -amb totes les imperfeccions que tingués- i un sistema dictatorial. La guerra civil no va ser com una baralla entre germans. Ni tots en van tenir la culpa. Les generalitzacions solen portar a l’equivocació.

ARA FA... Ara fa... 35 anys va néixer el Butlletí Informatiu Alcanar, gràcies a dos persones, l’alcalde de la població en aquells moments, Juan Andrés Boria, i el regidor Alfons Martínez-Aguado. El principal objectiu que es tenia llavors era que la població estigués informada del que es feia al municipi. Es posava a l’abast de la població el dret a la informació, al mateix temps que es recollien els diferents esdeveniments que es produïen. Avui en dia, podem comprovar que els butlletins es converteixen en testimonis de la vida a Alcanar al llarg dels anys.

Grup de xiquetes disfressades, celebrant el Carnestoltes, l’any 1930. Les xiquetes, d’uns 11 anys d’edat, són d’esquerra a dreta: Trinidad Fibla (Montora), Carmeta Catalan, Mercedes (de Saragossa), Mercedes Bort, i Fina Vizcarro. Foto cedida per Àngela Bort Reverter. Grup de balladors i balladores a la Festa de Sant Antoni de 1958. D’esquerra a dreta apareixen: Agustí Forés, Mercedes Balagué, Ramón Esteban, Remedios Badoch, Amadeo Catalán i Provi Reverter. Foto cedida per Provi Reverter Balada

Altres historiadors, i cada vegada més, ho han matitzat. Sí però no. Més no que sí. Bàsicament, no. En primer lloc, cal distingir entre un règim democràtic, que s’havia constituït després de guanyar unes eleccions democràtiques i entre una dictadura feixistitzant, que havia arribat al poder després d’un cop d’Estat militar. A partir d’aquí, hi va haver víctimes a la reraguarda en tots dos bàndols, però també amb diferències. En alguns casos,

ESPAI OBERT

MÓN LABORAL

LA PREGUNTA

25.000 € PER EL CASAL JOVE JA CONTRACTAR TREBA- TÉ REGLAMENT LLADORS DESOCUPATS

ALBERT ALARCÓN FIBLA COORDINADOR DE JOVENTUT I PARTICIPACIÓ

El Servei d’Ocupació de Catalunya ha atorgat una subvenció de 25.925,14 € a l’Ajuntament d’Alcanar per a la realització de plans d’ocupació de la Generalitat de Catalunya, finançats pel Fons Social Europeu i el SOC. Aquesta subvenció ha permès la contractació de quatre persones aturades que havien exhaurit la prestació per desocupació o el subsidi d’atur. Una d’aquestes persones s’ha contractat en la categoria d’oficial de 1ª i les altres tres en la categoria de peons. Els contractes tenen una durada de sis mesos, es van iniciar el dia 31 de desembre de 2011 i finalitzaran el 30 de juny de 2012. Les actuacions que es portaran a terme seran l’arranjament de l’entresol de l’ajuntament per convertir-lo en despatxos, l’adequació de carrers per fer-los accessibles a persones amb problemes de mobilitat i facilitar el trànsit dels cotxets de nens, i també la senyalització de senders recuperats en anteriors actuacions per adequar-los com a un dels recursos turístics del municipi que permeti impulsar el turisme natural d’Alcanar. Al llarg de l’any 2011, l’Ajuntament ha aconseguit una sèrie de Plans d’Ocupació que han permès la contractació de més de 20 persones.

FREQÜÈNCIA JOVE Pròximament a Alcanar Ràdio començarà a emetre’s un nou espai, Freqüència Jove, un programa de la Regidoria de Joventut, presentat per la seva regidora, Zoila Dominguez Zaporta i pel Coordinador de Joventut, Albert Alarcón Fibla. Un programa fresc, jove, dinàmic, amb una durada aproximada d’una hora setmanal, amb debats des del punt de vista jove, entrevistes, actualitat, agenda, musica i sorteig de regals. Un programa que donarà veu a tota la joventut, a les seves associacions i a tot el relacionat i que sigui d’interès del sector. Sempre des del respecte, l’educació, la igualtat i la democràcia.

Al ple en data 03/11/11 es va fer l’aprovació inicial del Reglament de funcionament del Casal de Joves d’Alcanar i després d’aprovar-se definitivament es va publicar al BOPT el 04/01/12. La redacció d’aquest reglament era un pas necessari per a l’obertura del Casal al públic, que es preveu que es produirà pròximament. Aquest reglament regula tot el relacionat amb el funcionament del Casal. Descriu qui són els principals usuaris, les normes generals de convivència, la distribució de les funcions del personal, l’horari i els òrgans de participació. També regula el Règim Sancionador referent als tipus d’infracció i les sancions. El Casal de Joves és un element de dinamització sociocultural orientat a la intervenció en el procés educatiu del jove, amb l’objectiu de promoure el civisme i la col·laboració amb el teixit associatiu, facilitant espais dotats d’infraestructures i recursos per a la participació i l’intercanvi entre les persones i els col·lectius. A més a més, promourà els valors democràtics, la tolerància i la solidaritat, així com la prevenció de les conductes “no desitjades”. Amb l’obertura del Casal la joventut de la nostra ciutat disposarà d’una infraestructura vital per al seu lleure. Disposa de dues sales polivalents, el punt d’informació juvenil i una plaça interior. És un equipament còmode i modern, adaptat a les necessitats dels joves, amb televisió, xarxa wi-fi, jocs i una programació d’activitats dissenyada per a l’educació i per al divertiment dels usuaris

CONSELL MUNICIPAL DE JOVENTUT ALBERT ALARCÓN FIBLA COORDINADOR DE JOVENTUT I PARTICIPACIÓ Al passat ple del dia 29/12/11 es va aprovar inicialment el reglament del Consell Municipal de Joventut d’Alcanar. Aquest consell serà un òrgan de consulta i participació democràtica sectorial dels joves de la ciutat i les seves associacions, en aquells assumptes d’interès municipal.

VOSTÈ DENÚNCIA

QUÈ PENSA LA GENT SOBRE ALCANAR RÀDIO I EL BUTLLETÍ INFORMATIU ALCANAR?

La finalitat del Consell Municipal de Joventut és promoure l’elaboració d’estudis, informes, propostes per afavorir i potenciar el paper dels joves en tots els àmbits de la vida política, econòmica, cultural, esportiva, educativa i social de la ciutat. El reglament ha estat redactat amb l’objectiu de crear un Consell obert, democràtic, participatiu, transparent, integrador, tolerant i solidari. Un Consell que ha de ser la veu de la joventut de la nostra ciutat, que escolti els seus problemes, les seves inquietuds i necessitats, i que sigui un fòrum de debat per, tots junts, dissenyar un full de ruta que ens porti a millorar la qualitat de vida dels nostres joves i de la nostra societat en general.

La Cinta B. R. es queixa de l’estat en què es troba bona part del carrer Méndez Núñez. Hi ha una franja al llarg del carrer on el material del paviment s’ha perdut en alguns trams provocant l’aparició de clots, i amb les darreres pluges abundants de fa uns mesos aquest problema s’ha accentuat. A banda de la circulació del trànsit rodat, el mal estat del paviment dificulta la circulació dels cotxets de nens quan aquests han de circular pel vial, ja que les voreres són molt estretes.

CRISTIAN CARRATALÀ CAMPS

GIANINA BOZBICI

Alcanar Ràdio sí que l’escolto. Com totes les coses, es pot millorar, però en general és interessant. I la revista està molt bé perque t’informes de tot el què passa al poble, i m’agrada.

La ràdio no l’escolto, ni la d’Alcanar ni cap altra. La revista si que m’agrada molt. T’explica coses del poble. Trobes informació del què s’ha fet en obres, els esdeveniments, ... I la llegeixo.

ROSA MARI AGUILÓ BORT

MARIO SANCHO SALVADÓ

Quan tinc temps si que escolto Alcanar Ràdio, i el programa que m’agradava molt era A la sombra d’un taronger. I la revista està bé.

La ràdio sí que l’escolto i m’agrada. La revista, no estem subscrits, però si la veig sí que la miro. Està bé per saber més o menys el què passa pel poble.

El Consell estarà format per representants de les diferents associacions juvenils, dels partits polítics (amb representació o no a l’Ajuntament), i de l’IES Sòl de Riu. Però, a les reunions també podran assistir membres d’associacions no juvenils que estiguin relacionades amb el sector, així com també tècnics d’altres serveis o òrgans de l’administració amb especials vinculacions amb la política municipal de joventut. Per tal que el Consell sigui totalment transparent, tots els acords presos seran públics, així com també les seves sessions, mitjançant les plataformes digitals existents. Hi ha molt per fer, i tant des de la Regidoria com des del Consell treballarem pels nostres joves, pel seu benestar, pels seus drets i per la seva importància a la societat de la nostra ciutat.

ESPAI OBERT

CARTA AL DIRECTOR BONA COMUNICACIÓ EL B.I.ALCANAR RENOVA LA SEUA IMATGE I ELS SEUS CONTINGUTS A PARTIR D’AQUEST NÚMERO, M’HAN DIT. ESPERO QUE LA NOVA EMPRESA SURTA BÉ I, VERITABLEMENT, ENGRESQUE EL POBLE. PER J. JOAQUIM BUJ Serà la quarta reforma que experimente el Butlletí des de la seua creació l’any 1977. Al cap de deu anys, va vindre la primera reestructuració, amb l’arribada del color a la portada i els articles totalment en català. Durant la dècada dels 80 hi havien hagut petits canvis de disseny, com el color de la franja superior de la portada, del verd inicial al taronja amb els primers ajuntaments democràtics. A meitat dels 90 va aplegar el segon canvi de disseny i, a principis del segle XXI, l’actual. Les meues primeres col·laboracions daten del final de l’època taronja i inici del color. En un primer moment, hi havia un coordinador, aleshores Joaquim Beltran Grau, convocava el consell de redacció, recollia els articles i editava la revista a la impremta Dassoy de la Ràpita. Amb el pas dels anys, la figura del coordinador o coordinadora es va anar desvirtuant fins a convertir-se en el redactor/a únic del B.I. Alcanar, el consell de redacció ha desaparegut. No voldria que s’interpretessen aquestes paraules com una crítica a les persones que han estat al davant del Butlletí durant els últims anys, la responsabilitat última en aquesta revista municipal és del director (l’alcalde corresponent en cada moment) i del regidor en què cada alcalde ha delegat la gestió de la revista. Ara s’enceta una nova etapa, queda molt de camí per fer, però també hi ha molta faena feta abans que cal recuperar. L’Ajuntament disposa d’un reglament de mitjans de comunicació municipal a meitan fer, començat durant l’últim mandat municipal dels anys 90 i que després s’ha arraconat. Seria qüestió de buscar-lo i actualitzar-lo. També hi va haver un grup d’estudi per a la reforma dels mitjans de comunicació, format per una dotzena de

persones, entre elles algunes que després han estat regidors de l’Ajuntament d’Alcanar i uns altres que treballen en el món de la comunicació per al consistori en moments puntuals. Aquest grup va elaborar, fruit del debat intern, una proposta de millora dels mitjans que hi havia l’any 1995: el B.I.Alcanar i Alcanar Ràdio. Fins i tot, vam preparar l’edició d’un nou exemplar de la revista municipal que no es va arribar a imprimir mai per qüestions que ara no vénen al cas. Les conclusions d’aquest estudi s’han fet arribar a la Regidoria de Mitjans de Comunicació i a la nova responsable del Butlletí. I com ho endeguem tot això? Crec que el primer que caldria és recuperar un consell de redacció estable, no es pot entendre una revista que no compte amb un equip que l’elabore. Per començar estaria bé que aquest consell el formessen els membres dels tres mitjans municipals que tenim: el butlletí, la ràdio i la pàgina web. D’aquesta manera, es garantiria també un intercanvi d’informacions i la coordinació necessària entre els tres mitjans, a més d’optimitzar-se recursos humans i materials. Una mateixa notícia podria adaptar-se per a cada mitjà. Aquest consell s’hauria de reunir una vegada al mes, com a mínim, i decidir, amb criteris periodístics no polítics, els continguts de la revista. També cal vetllar per la puntualitat i respectar una data de tancament fixa per tal de garantir la periodicitat de la publicació. El B.I.Alcanar podria penjarse a la pàgina web una vegada retirat dels quioscos. Com a suport en aquest consell, caldria comptar amb una colla de col·laboradors que, puntualment, fessen les seues aportacions a la revista, la ràdio o la plana web. Per supervisar i gestionar els mitjans de comunicació públics s’hauria de crear la Comissió informativa corresponent amb, com a mínim, un representant de cada grup polític de l’Ajuntament, també els que no tenen representació municipal tal i com s’ha fet al Consell de Joventut. Per cert, molts d’aquests aspectes ja estaven contemplats en l’esborrany de reglament del Consell Municipal de mitjans de comunicació, al qual m’he referit abans. També podria comptar amb l’assessorament d’altres persones que tenim una contrastada experiència en comunicació i que ja en som uns quants en aquest poble.

QUALSEVOL SUGGERIMENT SERÀ BENVINGUT? ANDREU QUERALT BALAGUE Em va sembla sentir la paraula “suggeriment”... Amb les paraules el que passa és que es pronincien molt ràpid, però són més difícils quan es tracta de dur a la pràctica el que volen dir. M’explicaré. En el ple ordinari del mes de desembre a l’Ajuntament d’Alcanar la imatge dels nostres polítics (no oblidem que són els que ens representen i decideixen,una vegada elegits, com es gasten els nostres diners) semblava una tornada al passat. Concretament el govern i estava especialment interessat, demostrant així molt generosament una marcada absència de la realitat. Dóna la sensació que , quan un ciutadà (ja no valen excuses d’aquest partit o un altre) s’instal·la en el poder, o sigui amb la responsabilitat d’ordenar i dirigir lo públic, el que realment li interessa és mantenir-s’hi,entre altres coses perquè tindrà uns ingressos fixos (que pel que sembla en l’actualitat a Alcanar no són gens menyspreables). És evident que quan un ciutadà vol ser persona pública i administrar el de tots és pot trobar en diferències d’interessos amb altres persones i partits polítics; o sigui que deu estar preparat pel bò i dolent que li ofereix la funció pública. I com estem instal.lats en aquesta democràcia ,tant primaria,tal vegada,és un suggeriment, no és deurià recórrer constantment al passat. Els dirigents del govern, i més concretament el senyor Ricard Bort, va fer una lloança als seus problemes amb la justicia de més de sis anys enrere i també del seu company de partit; el senyor Alfons Montserrat s’instal·la literalment en el passat queixant-xe perquè a ell ( a l’any 2001!!) ja li passaven tals o quals coses. Però anem a veure, senyor Alfons, què fa parlant del 2001? Com és possible? Ja han passat unas anys! Alguna cosa no va bé quan el debat als plens està instal.lat en el passat. Quina explicació hi ha que justifiqui aquesta absència de realitat dels nostres dirigents? Potser simplement és que no els interessa que es parligue dels problemes actuals de la ciutadania. Personalment crec que els polítics viuen el seu món i en els seus secrets de poder, i el poble pla (el del carrer, el de tots, el del dia a dia) viu a un altre món. Senyors polítics! Això no funciona! I la seva forma de gastar els nostres diners i les seves maneres de dirigir una societat que té molts déficits estructurals fa que

ara més que mai haguem de saber d’una vegada què és la política i com s’utilitza. El seu treball, el servei públic, a part de les bones intencions i bones paraules (que és succeixen a cada ple però després costen de vore), és el d’ informar i democratitzar la nostra societat. Així el principi de llibertat d’informacií i d’expressió estaran en el lloc adequat. Fan falta moltes veus i opinions de la realitat de la nostra societat. A Alcanar ens estem quedan enrere (però molt) respecte als nostres veïns i no valen les excuses de la crisi. Si estructuralment el nostre PIB està basat en l’agricultura i ha estat durant moltes decades la nostra projecció i forma de guanyar-nos la vida, no puc entendre la política d’ERC (partit majoritari al govern municipal) per cap costat, per moltes infraestructures que hagin fet ( la gran majoria no generen riquesa, sinó despesa) i per molts vots que hagin tret; a dia d’avui la seva és una política erratica en la època que estem vivint. Aquesta és una opinió d’un ciutadà que viu i treballa en l’agricultura. Tampoc entenc què pinta el PSC en tot això, sent un partit assenyat i curós amb la despesa pública. O potser és que ja no ho és? O potser fa el paper de comparsa? El populisme no serveix per a governar bé, només és populisme. Les idees de la gent ,que es creu i pensa que és d’esquerres, bé són idees que poden ser utils. O no? La dreta,normalment és la mà amb la qual vas a menjar. L’ECONOMIA, bé els diners, ens agradi o no, són l’instrument necessari per moure’ns pel món. Avui a Alcanar, a començaments del 2012 els diners són ja un bé escàs, (encara que alguns diguin que en tenen molts en aquestes Citis financeres que empassen i empassen tot el que els donen, encara que sigui escombraries també) faria be aquest govern municipal que tenim de mirar de facilitar el desenvolupament d’un altre model de societat més enllà de la decadent citricultura. De l’agricultura (tema tabú en el plenari de desembre) quan s’en parle será tard i malamant i solament seran paraules, ben intencionades, més o menys com sempre ha passat. Dos móns: un el del dia a dia del pagés, l’altre el dels servidors de lo pùblic. Quina ironia...! Menció especial és mereix el senyor Sancho per la gran estratègia i visió de futur després de cinc anys infructuosos del famós Consell Agrari. (Per als que no ho sàpiguen: el Consell Agrari es va formar,durant la crisi de preus dels citrics de l’any 2006; han passat cinc anys i pràcticament s’ha dedicat només a asfaltar camins. Bé, ja no gastarem tant els amortidors dels cotxes i tots contents i tots fotuts). A menjar perdius o tords, que qui no es conforma és perquè no vòl!

ASSOCIACIÓ DE MESTRESSES DE CASA D’ALCANAR L’ASSOCIACIÓ DE MESTRESSES DE CASA D’ALCANAR US DESITJA UN FELIÇ ANY 2012

LO RAFAL DIFON LES FORTIFICACIONS DE LA COSTA A VINARÒS I JESÚS

Esperem que aquest any sigui millor. Passem a presentar les activitats que farem durant els primers mesos. A partir de gener s’ha de pagar la quota a Ruralcaixa. Farà falta el rebut pagat en tots els actes.

El membre de l’Associació Cultural Lo Rafal, Francesc Subirats, va presentar una comunicació al III Congrés de la Diòcesi de Tortosa, celebrat a Vinaròs el passat mes de novembre, sobre les fortificacions militars de la costa d’Alcanar.

GENER Assemblea General el dia 30 a les 21h en primera convocatòria, 21,30h en segona convocatòria a l’Hotel d’Entitats, ubicat a la Ronda del Remei, a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil.

L’Associació cultural Lo Rafal també va mostrar les fortificacions i la necessitat de conservar-les a la VIII Trobada d’entitats i associacions culturals de les comarques de la Diòcesi de Tortosa, celebrada a l’EMD de Jesús. En el decurs de la trobada i del congrés, l’entitat va ensenyar unes fotos inèdites d’una impressionant fortificació subterrània situada a Alcanar Platja i que encara està en fase d’estudi i documentació.

FEBRER El dia 5 celebrarem la festivitat de Santa Àgueda. Es farà un dinar al Restaurant Trabucador. El preu serà de 20 €. Es posarà un autobús per anar, regal de la Junta. Inscripcions: 19 i 20 de gener, a les 16 h a La Llesca. El dia 24 es farà una xerrada a ATHANOR.

ITINERARIS PER LES TERRES DE CRUÏLLA

MARÇ El dia 11 es farà una visita a Montserrat i un dinar de calçotada. El preu són 40 € i les inscripcions es poden fer al Bar Moreno els dies 16 i 17 de febrer a partir de les 10h del matí i fins les 12h, i a les 17h de la tarda. El dia 23 es farà una xerrada a ATHANOR a les 19h de la tarda.

Els centres d’estudis de les Terres de Cruïlla van estrenar un breu video, elaborat pel Centre Cultural Traiguerí, amb imatges dels itineraris que van oferir l’any 2011 pel patrimoni del Montsià i el Baix Maestrat, també van anunciar la incorporació al grup de més centres d’aquesta comarca del nord del País Valencià.

ABRIL Repartirem les mones els dies 2 i 3 als Serveis Agraris. S’ha de portar el rebut de pagament. Viatge a Extremadura, del 16 al 22 d’abril. Preu: 459 €. Inscripcions a La Llesca els dies 3 i 4 de febrer. Viatge a Galícia, del 10 al 16 de juny. Preu: 450 € Al setembre volem fer un creuer per les Illes Gregues. Si algú està interessat, els dies 3 i 4 de febrer s’ha de fer una reserva de 200 €. El preu final serà de 820 € tot inclòs. Per més informació, truqueu al 665 278 449

La idea sorgeix a partir de les trobades conjuntes realitzades pels centres d’estudis de la Sénia, Ulldecona, Santa Bàrbara i Mas de Barberans junt amb les associacions de Rossell i Lo Rafal d’Alcanar per unir esforços. Amb el temps s’hi han afegit les Cases d’Alcanar, Los Taulons de Sant Rafel i el Castell i Traiguera.

Una salutació molt cordial. Associació de Mestresses de Casa d’Alcanar.

MENUTS I JOVES

ALUMNES I PROFESSORS L’ofici de pescador ha estat l’activitat econòmica tradicional de Les Cases d’Alcanar. Avui en dia, però, el turisme i l’oci guanyen terreny en detriment de la pesca. Els alumnes de 6è de l’escola Marjal ens donen la seva opinió.

T’AGRADARIA SER PESCADOR QUAN SIGUIS GRAN? CREUS QUE ÉS UN TREBALL MOLT DUR? Yolanda Bardal Dorador: No, no m’agradaria però en una part si perque estàs amb la natura i et relaciones amb els altres pescadors i pots arribar fins a tenir un vaixell molt gran. I per la part que no m’agradaria seria perque no m’agrada portar la roba xopa dels pescadors. Jo crec que sí que és dur perque aixecar-se tan prompte, acabes tot xop i si et mareges als vaixells es tot un rotllo. Nigel Beltran Fibla: Malgrat que l’ofici de pescador està bé jo no voldria ser perque vull arribar a alguna cosa més com advocat policia. Sí que és un treball dur perque tens que esperar a que pique un peix, descarregar o carregar caixes, i moltes coses més. També estaria bé perque menges lo que pesques també te relaxes i estàs en la natura. Daniela Cibotaru: Encara que l’ofici de pescador es bonic perque està en la mar no m’agrada perque les barques em fan por i em fa llàstima pescar peixos, per això no voldria ser pescadora a més no m’agrada mullar-me amb aigua de mar perque després es fa enganxosa. Crec que si que es dur per exemple: per treure la xarxa has de tindre força perque pesa, també es dur perque has d’estar en alta mar molt temps i es com si estigués aïllat de la població.

Joel Jorba Sala: M’agrada una mica pel mar però per una altra no m’agradaria perquè si surts a pescar i no pesques res, no val la pena i gastes molta gasolina i si no aconsegueixes res, no guanyes diners. Però si pesques alguna cosa després tens que netejar la xarxa per a repassar si queda alguna, però després els peixos com per exemple la sardina, dorada, pop... els tens que ficar en una caixa separada com per exemple els pops tots junts. És una mica dur perque tens que tirar el bou i també te tens que despertar molt d’hora per anar a pescar a la mar tens que estar una estona itentant pescar peixos. Alejandro Jovaní: No m’agrada, perque hi ha dies que no pesques res i te poden acomiadar i a més és molt avorrit i dur. Hi ha dies que ni tant sols pesques res, ni tant sols un sol peix i et quedes fins molt tard pescant, i si la barca es mogués molt me marejaria. La majoria de vegades si que és dur perque et toca estar fins molt tard si no trobes peix, etc. I a vegades no perque estàs en un lloc bo i només has de tirar i recollir la xarxa. Vladyslav Macksymchyk: No, perque és un dels treballs que menys m’agrada, et tens que aixecar molt de matí i hi han moltes ones i et poden tombar de la barca o et pots ofegar, tampoc m’agradaria ser pescador ja que em marejo molt dalt de la barca i per això prefereixo aprendre un altre ofici. És un poquet dur perque has de fer moltes coses: aixecar-te d’hora, portar caixes per els peixos, anar a tirar la xarxa i després recollir-la i casi tots els dies son iguals, però aquí a Les Cases és un ofici que molta gent té però a mi el que m’agradaria ser és futbolista. Cristina Martínez Galvez: Si que m’agrada perque deu ser bonic estar a la mar amb els companys si fa un dia tranquil. Però no m’agrada perque si et

perds o si vius un temporal pots passar molta por. O també pot ser perque no t’agraden los peixos. Però bàsicament no m’agradaria per els riscos que hi ha, i el poc guany que queda. És dur perque tens que matinar molt i treballar dur durant bastants hores i pots estar molt de temps i no pescar res. Tatiana Plasencia Manduca:Si que me gusta porque me gusta mucho el mar, los barcos y la pesca y también me gustaria trabajar en una pescaderia. Y mi bisabuelo era pescador y mi padre me contaba sus aventuras con la pesca. Es duro porque muchas veces no hay pescado y no hay ventas en los supermercados o tiendas y no ganan dinero. Y antes mucha gente se dedicaba a la pesca pero hoy en día mucha gente ha tenido que dejarlo por lo mal que está la economía.

Sandra Sancho Amorós: A mi particularment no m’agradaria ser-ho perque m’agraden altres oficis, voldria arribar a tenir un altre ofici. Crec que es un poc dur ser pescador perque t’has d’aixecar molt d’hora. Si fàcilment et mareges també es un problema, si algun dia agarres un temporal pots patir molta por, els dies que no es pesca no agrada molt arribar a la llotja sense res per a vendre. Però no tot es dolent, pots viure experiències noves, conèixer coses que creus que no podries haver vist, veure peixos nous i moltes diverses coses.

Janira Tomàs Forcadell: En veritat a mi no m’agradaria ser pescadora, perquè sóc una dona i m’agrada molt el

JOSEP LLUÍS AGUDO JUAN PROFESSOR DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES DE L’IES SÒL-DE-RIU L’últim llibre que has llegit? L’últim llibre llegit en realitat són tres que porto entre revolta i que agafo segons el temps que tinc o l’humor del dia. Estic llegint : El cementiri de Praga, The wise man’s fear i l’obra completa de Màrius Torres. La teua pel·lícula preferida? Cinema Paradiso i Blade runner. Una cançó Miradouro de Santa Caterina (Madredeus) i The Wall (pink Floyd) Una qualitat teua i un defecte Espontaneïtat i impaciència.

Axel Sanchez Fischer: Jo no voldria ser pescador perque jo vull estudiar i com per a ser mariner no fa falta estudiar res. També perque sent mariner no guanyes molts de diners i cada vegada hi ha menys persones que es dediquen a la pesca. Però si en un futur no hi hagués treball i em toques ser pescador, penso que ho seria. Jo penso que l’ofici de pescador no és un ofici molt dur sinó que has d’aixecar-te molt prompte i quan tornes de pesca tens que arrossegar els peixos que has pescat. També penso que és un treball molt bonic perque es realitza a l’aire lliure també perque està relacionat amb el medi ambient i també perque aprens els diferents tipus de peixos.

Genís Tomas Forcadell: No m’agrada, es una feina d’esperar molt, i de estar tranquil, de comprar tot el material que necessites etc, però només m’agrada perque es a l’aire lliure. Per a mi no es cap treball dur, per a mi es un treball d’estar tranquil.

peix, però el marisc si, per exemple: les ostres, els musclos, llamàntol, cloïses, etc. Encara que hagi gent que li agradi ser pescador o pescadora, es bonic i m’agrada veure-ho i en quan en quan anar a pescar una estona no passa res. Però la veritat no m’agrada molt. Perque també t’embrutes molt i sempre tens que arribar a casa brut i molt cansat i normalment a les barques anar a pescar les dones no van. La veritat trobo que si que és dur perque tens que fer moltes coses, per exemple: tirar la xarxa a la mar, estirar les cordes de la barca, etc. Es molt pesat fer sempre el mateix trobo, perque arribes sempre a casa tot cansat i tot brut i a vegades tens ràbia, perque no pesques res i sempre te tens que dutxar si arribes brut.

Quants anys fa que et dediques a la teua professió? 24 anys Per què vas escollir aquesta professió? Trobo que va ser al revés, la professió em va escollir a mi...m’encanta llegir i explicar-ho als altres Quina és la principal diferència entre el sistema educatiu actual i l’ensenyament que tu vas rebre?

A LA NOSTRA ESCOLA MENGEM + FRUITA ESCOLA JOAN BAPTISTA SERRA Mandarines, plàtans i mançanes. Els dies 18, 19 i 20 de gener l’alumnat d’Educació Primària de l’Escola Joan Baptista Serra van consumir cada dia una d’aquestes fruites a l’hora del pati. Aquesta activitat correspon a la primera distribució gratuïta del Pla de consum de fruita “A la nostra escola mengem + fruita” al nostre centre educatiu. 432 alumnes es beneficien d’aquest Pla, que pretén oferir fruita gratuïta per a ser consumida a l’escola i informar sobre els beneficis de l’increment del consum de fruites i verdures, així com de la seua diversitat, característiques, producció, estacionalitat, etc. També es proposa el consum de fruita com a una

alternativa excel·lent al consum d’altres aliments amb menys qualitat nutricional. Durant una setmana de cada mes, es distribuiran tres peces de fruita i/o verdura, seleccionada en funció de l’estació de l’any i la qualitat, que es repartirà entre els xiquets i les xiquetes dins del recinte de l’escola pel seu consum durant l’esmorzar. El productes que s’ha previst subministrar mensualment són els que s’indiquen a continuació, per bé que en funció del mercat es podran modificar: - Gener: mandarina, poma vermella, plàtan. - Febrer: mandarina, poma bicolor, taronja. - Març: pera, taronja, tomàquet cherry i pastanaga baby. - Abril: maduixot, poma vermella, plàtan. - Maig: poma, pera, nespra o albercoc. - Juny: nespra o albercoc, cirera, préssec o nectarina. Es va donar informació a les famílies sobre la fruita que es repartiria i quins dies. També se’ls va demanar la seua col·laboració. La fruita es va repartir cada matí abans de l’hora del pati. Per a cicle inicial (1r i 2n) es va

El respecte. Abans un professor tenia autoritat i prestigi i se’l respectava. Ara, no. Tothom es creu amb el dret de criticar sense saber o escoltar. Qualsevol es creu capaç de donar lliçons a un professor, començant pels alumnes, i així ens va... Què opines de l’ús de les noves tecnologies en l’ensenyament? En la meva assignatura tothom havia de saber escriure (cal·ligrafia) i saber les normes (ortografia) . Ara això ho fa automàticament un japonès que li diuen Toshiba. Aquest paio els ho escriu amb bona lletra, i si no ho volen fer els ho fa ell, fins i tot els ho corregeix i els ho posa a la carpeta. Suposo que en un parell d’anys ja no caldrà ni que aprenguin a llegir perquè Toshi els ho cantarà a l’orella. Jo dec ser un cavernícola iconoclasta que llegeixo en paper i m’agrada sentir el tacte d’un llibre a les mans i gaudir de l’olor de nou quan l’obro. M’agrada anar a buscar-lo a la lleixa i saber que m’espera allí, no em calen ni bateries ni connexions a Internet. Vaja que en d’altres assignatures pot ser molt útil però algú se n’hauria d’adonar que entre el molt i el poc hi ha la bona mesura. Un (o més) adjectius per definir, en general, la joventut d’Alcanar? Inquieta, valenta, igualitària i preparada. Una experiència o anècdota a destacar que t’hagi passat en la teua professió. Haver pogut donar classes a mestres i professors que jo havia tingut de menut. Va ser una sensació molt especial i insòlita, desconcertant.

optar, en el cas de les mançanes, per donarles la tarda anterior perquè la portessen a l’endemà preparada com vulguen: pelada i a trossets, sense pelar i sencera,... D’aquesta primera experiència es pot concloure que només una dotzena de xiquets i xiquetes no han aprofitat l’oferiment de fruita i que ha estat un “descobriment” per a moltíssim alumnat la possibilitat de consumir a mig matí peces de fruita. Algunes mares i alguns pares també ens han expressat la seua satisfacció per aquesta experiència i la valoren positivament. El professorat de l’escola també ho valora positivament. La participació en aquest Pla no és l’única activitat que fa l’Escola Joan Baptista Serra per tal de promoure una alimentació saludable. L’alumnat de Parvulari (P3, P4 i P5) i de Cicle Inicial de Primària (1r. i 2n.) participen en activitats d’”esmorzars saludables” consistent en el consum de grups d’aliments variats per tal de disminuir la bolleria i provar aliments més saludables. Es pot trobar més informació a www.gencat. cat/dar/fruita-escolar

MENUTS I JOVES

pament urbanístic i la ruta guiada pel nucli antic. Aquest treball anava destinat a inventariar el nomenclàtor diacrònic de la població d’Alcanar, les conclusions respecte als canvis provocats per la història eren previsibles i evidents, per tant la seva importància, relativa. Tot i això, s’ha pogut constatar la poca presència de noms femenins i de personatges locals, l’allunyament progressiu de carrers

PREMI PER A DOS TREBALLS DE RECERCA DOS EX-ALUMNES DE L’INSTITUT SÒL-DE-RIU HAN ESTAT PREMIATS PELS SEUS TREBALLS DE RECERCA

amb referències directes a la població i l’augment de noms de personatges de l’àmbit nacional o estatal sense cap lligam amb el municipi. Ha estat interessant veure la influència de la ideologia política del govern local a l’hora de decidir el nom del carrer.

Rut Ramal Sancho ha obtingut el premi CIRIT 2011 amb el treball “El nomenclàtor d’Alcanar. Estudi del nom dels carrers i places”, tutoritzat per Sefa Reverter Nolla. Mentre que Lluc Gombau Martorell ha aconseguit el VIIIè Premi Joan Palau Vera de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el treball “Los lligallos canareus”, tutoritzat per Josep Enric Verge Sánchez

Los lligallos canareus Síntesi del treball de recerca de Lluc Gombau Martorell

El nomenclàtor d’Alcanar. Estudi del nom dels carrers i places. Síntesi del treball de recerca de Ruth Ramal Sancho Els objectius del treball de recerca: 1. Esbrinar l’origen dels noms dels carrers./ 2. Establir com es trien els noms dels carrers. /3. Organismes que proposen els noms. /4. Descobrir la datació dels noms dels carrers. /5. Variació al llarg del temps d’alguns noms de carrers i motius que la provoquen. /6. Inventariar els noms populars dels carrers. /7. Classificar per temàtica els noms dels carrers. /8. Distribuir el mapa urbanístic en relació amb la temàtica. /9. On s’origina el nucli urbà. /10. Ressenyar un itinerari per la zona on va originar-se la població. En ser un treball de camp, s’ha cercat documentació sobre la història local (arxius, llibres, documents...), entrevistes a persones locals enteses de la matèria així com funcionaris i treballadors de l’Ajuntament. Per tal d’esbrinar el perquè

Los Lligallos Canareus és un treball de recerca que permet una àmplia visió del progressiu poblament d’un territori per part de l’home.

del nom d’alguns carrers s’ha cercat informació així com diverses entrevistes a les persones més grans de la població, que van permetre trobar el motiu dels carrers de noms de personatges, elements naturals, construccions... més locals, que no estan documentats als llibres d’història i només en queda el record en les persones més grans. Aquesta informació s’ha processat en fitxes i s’ha classificat segons la temàtica. Una vegada recollida tota la informació s’han estructurat els apartats del treball: criteris a seguir per establir el nom d’un carrer, la datació del carrer, els canvis al llarg de la història, els motius d’aquests canvis, l’explicació de cada nom, el desenvolu-

Els lligallos, que és com s’anomenen els camins ramaders a les terres del sud de Catalunya i nord del País Valencià, són prou abundants en aquests indrets, i tot i això, són molt escassos els estudis que s’han fet d’ells. L’estudi d’aquests camins ramaders, que són els camins més antics de la Península Ibèrica, possibilita el donar a conèixer la història on s’hi assenten i les diferents activitats i oficis de les gents que hi habitaven, entenent molt més els seus comportaments i les seves actituds. No es pot ignorar una part de la nostra història, amb una gran probabilitat el naixement del nucli actual d’Alcanar va estar condicionat per un encreuament de lligallos; sovint ens estem oblidant que els nostres avantpassats van ser ramaders, abans que res pastors. En definitiva resulta imprescindible la conservació, protecció i recuperació d’aquest patrimoni per tal que ocupi el lloc que li toca, donant-li els usos més adients segons la seva situació i estat. La metodologia que vaig dur a terme es va basar en la recerca bibliogràfica, l’ajuda d’Agustí Bel i, sobretot, el poder contactar amb tot un expert en el tema, Xavier Miranda, de l’Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a Amposta. L’elaboració d’aquest treball m’ha sintetitzat, sense jo pensar-m’ho, la història del nostre poble, des d’abans de l’ocupació d’aquestes terres per l’home fins a l’actualitat. Va ser l’home el que va anar en busca dels lligallos. I en tenim clars exemples: el Poblat Ibèric de Sant Jaume–Mas d’en Serrà situat al mig del de la Roca Roja, la vil·la romana de les Calafes al costat del lligallo primitiu del Cementiri, la Punta de Benifallim al Lligallo del Coll de la Punta, les Cases estan al peu del Lligallo del Mar, el Lligallo de Metxa i el Lligallo del Coll de la Punta; i el més clar és el cas d’Alcanar, ubicat en un encreuament de lligallos. És molt probable que si seguim investigant hi puguem trobar algun nucli habitat més al costat d’algun dels lligallos. Per tant, van ser les primeres vies de comunicació.

FESTIVAL PER AJUDAR A L’ERMITA JOAN-JOSEP SANCHO I ESTELLER DIRECTOR IES SÒL-DE-RIU El dia 21 de desembre es va celebrar el Festival de Nadal que l’Institut Sòl-de-Riu organitza cada any, des de la seua creació l’any 1993. Però enguany, i de manera excepcional, es va celebrar al Centre Cívic i obert, no només a l’alumnat, sinó també a pares i mares i a tothom que va voler assistir-hi. Aquesta excepcionalitat no va ser fruit de cap arbitrarietat ni de cap caprici. La idea va nàixer a conseqüència de la situació precària en què es troba l’estructura arquitectònica de l’ermita del Remei. La Junta del Remei va llançar un crit d’alarma i de demanda d’auxili al mateix temps: “L’ermita et necessita!” I l’institut va recollir immediatament aquest crit i va iniciar un curt però beneficiòs procés de reflexió: - Vam recordar que la solidaritat és un dels valors prioritaris que hem d’inculcar a l’alumnat. El nostre institut pertany, des de fa 3 cursos, a la xarxa de “Centres solidaris”, i cada any organitzem i participem en diverses activitats, encaminades a potenciar la solidaritat en la joventut. - Ens vam plantejar que l’ermita del Remei, més enllà del seu significat religiós i per damunt de qualsevol creença, és per a la majoria de canareus i canareves, casencs i casenques, un lloc màgic, un monument respectat i estimat, un dels símbols més importants dels que conformen la nostra identitat. Sense oblidar que els nostres avantpassats més remots que coneixem van habitar els seus voltants. - D’altra banda, ens vam reafirmar en la convicció que l’institut Sòl-de-Riu som i volem ser una institució compromesa i integrada en el seu poble. - Vam pensar que teníem una excel·lent ocasió per demostrar, al nostre alumnat, que la unió fa la força, que és important sumar, que de mica en mica s’omple la pica, que amb l’aportació, amb la suma de petits esforços per part de molta gent es poden aconseguir grans objectius. - Per tot això, perquè tenim vocació d’educadors, perquè ens estimem el

nostre poble i per moltes altres raons, la conclusió a la que vam arribar va ser que ho havíem de fer. Coincidint amb el final del primer trimestre i amb la feina que, alumnes i professorat, tenim cada dia, vam començar a preparar aquest Festival, senzill però carregat d’il·lusió i d’esforç, de solidaritat i de compromís amb el nostre entorn. Vull agrair l’assistència a tothom que hi va vindre, la participació de tot l’alumnat, la col·laboració de la Junta de l’AMPA del nostre institut, l’ajuda de l’ajuntament, l’interès de la regidora d’ensenyament, el treball de la brigada municipal, la difusió que n’ha fet Alcanar-Ràdio, la presència de les càmeres del Canal 56 i sobretot i molt especialment, la implicació del professorat. Professorat, uns d’aquí i d’altres de fora d’aquí, que entén que qualsevol excusa és bona per treballar per l’educació dels nostres alumnes, per demostrar que la solidaritat no té fronteres, professorat que pensa que els centres educatius han d’obrir les seues portes a l’exterior i que s’han de comprometre amb els anhels, les esperances i els problemes de la societat. Professorat que està convençut que l’èxit de la seua labor depèn, en gran part, de la col·laboració que siguem capaços de dur a terme amb les famílies. Molt sincerament, companys i companyes, amics i amigues, moltes gràcies per la vostra actitud positiva i per l’exemple que esteu donant als nostres alumnes. A l’alumnat, reitero el meu agraïment, i espero que sabéssiu captar i interioritzar el missatge d’aquest Festival participatiu. La quantitat que es recollí gràcies al preu de l’entrada al Festival va ser de 1.700 €, quantitat destinada íntegrament a la restauració de l’Ermita del Remei. I tingueu present una cosa: si totes les parts implicades prenen exemple de la bona predisposició que ha manifestat tota la comunitat educativa de l’institut Sòl-de-Riu, l’ermita té solució, EL REMEI TÉ REMEI! Moltes gràcies!

SALUT I GENT

ELS MÉS GRANS

PLATAFORMA PER LA SALUT El passat 18 de gener es desplaçaren fins a Alcanar membres de la Plataforma per la salut de les Terres de l’Ebre, per fer una xerrada informativa. La Plataforma per la salut de les Terres de l’Ebre és una associació ciutadana formada per usuaris i treballadors de la salut, que té com a principal objectiu aconseguir una sanitat pública digna, evitant la desaparició de recursos i aturant el deteriorament del sistema sanitari provocat per les retallades que s’han produït al territori. Per exemplificar la situació de la sanitat pública després de la reestructuració, explicaren la situació en què es troba l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Aquest compta amb 237 llits, però ara, d’aquests n’hi ha 60 de no accessibles i la planta de traumatologia està completament tancada. Pel que fa a les intervencions quirúrgiques, l’any 2010, es realitzaven de 80 a 90 intervencions a la setmana, però amb les retallades en quiròfans, l’any 2011 se’n van realitzar de 30 a 32 a la setmana, tot i que actualment, gràcies a l’obertura d’un altre quiròfan s’estan fent 45 intervencions setmanals. Segons els representants de la plataforma, la reestructuració vol potenciar la cirurgia menor ambulatòria i l’hospitalització domiciliària, però sense tindre en compte que aquestes actuacions han d’anar acompanyades d’un augment del personal sanitari destinat. Amb tot, la Plataforma considera que les reestructuracions portades a terme per la Generalitat de Catalunya persegueixen beneficiar la sanitat privada en detriment de la pública. I els seus representants aconsellen als usuaris que facin arribar les seues queixes als directors mèdics

RESIDÈNCIA I CENTRE DE DIA L’ONADA CELEBREN ELS NADALS! RESIDÈNCIA I CENTRE DE DIA L’ONADA - ALCANAR A la Residència i Centre de dia L’Onada Alcanar procurem que l’oci i les celebracions siguin una constant en el nostre dia a dia; per això, no deixem passar de llarg cap oportunitat en la que puguem organitzar activitats i festes per als nostres residents i els seus familiars. Aquests passats Nadals, no han estat una excepció: els hem celebrat per tot lo alt! Gràcies a la col·laboració de diferents agrupacions del poble que ens han vingut a deleitar amb les seves actuacions, a la participació dels familiars sempre tant presents per a nosaltres i a l’entusiasme de tot l’equip hem pogut gaudir tots plegats d’uns dies màgics en tots els sentits. Aquests dies vam organitzar una gran festa on no va faltar de res. Mossèn Joan ens va oferir una Missa d’allò més bonica, els nostres residents ens van cantar les seves nadales preferides i posteriorment vam tastar un berenar pica-pica per a llepar-se els dits. El Pare Noel tampoc no es va oblidar de nosaltres, va passar per la residència a repartir regals per tothom! I per posar la guinda al pastís, el Cor Iúbilo i els integrants de la coral de l’Institut Sòl-de-Riu ens van regalar els seus cants amb els que ens van deixar amb la boca oberta. Va ser tot un espectacle! La resta de dies no han estat per menys. Ens van venir a cantar els xiquets de l’Escola de música i els Estels del Sud; vam celebrar el fi d’any tot menjant el raïm vestits de “cotilló” i vam començar el nou any encara millor perquè els Reis Mags ens van passar ben carregats! I no us penseu que ens oblidem dels elegants dinars i sopars tant propis d’aquestes dates, perquè el nostre cuiner, Alfonso Cisneros, ens va preparar vertaderes obres d’art. Plats, no només exquisits per al gust, sinó per a la resta de sentits. Els menús que vam degustar van ser de luxe! En definitiva han estat unes festes on no ha faltat de res i ja ens estem preparant per a les pròximes! Però això, ja us ho explicarem!

CURA PERSONAL DELS REFREDATS I LA GRIP EN ELS ADULTS Els refredats i les grips són causats per virus. No es poden curar amb antibiòtics. Tanmateix, vostè pot alleujar els símptomes i ajudar el cos a curar-se. Independentment dels símptomes que tingui, begui sempre com a mínim vuit gots grans d’aigua, sucs o sopa al dia; deixi de fumar o de prendre alcohol, i descansi molt. Comprengui la febre La febre és senyal que el cos està combatent una infecció. / Prengui’s la temperatura diversos cops al dia. Si la seva febre és superior als 38,5ºC durant més d’un dia, truqui al centre de salut. / Relaxi’s i estiri’s. Fiqui’s al llit si ho prefereix. El més important és que descansi. Begui molts líquids per evitar deshidratar-se. Calmi la gola adolorida i la tos Faci gàrgares cada dues hores amb un quart de culleradeta de sal dissolta en mig got d’aigua tèbia. Llepi pastilles pel coll i per la tos per humitejar la gola. / Si té tos per la nit, prengui un xarop per la tos per dormir millor.

NAIXEMENTS LEYRE MORÀ JIMÉNEZ Nascuda el dia 30 de desembre de 2011 FIRDAOUS HAKMAOUI Nascuda el dia 5 de gener de 2012 VALLE RAMOS CHALER Nascuda el dia 7 de gener de 2012 HIDAYA AMRAOUI Nascuda el dia 8 de gener de 2012 CHLOE QUEROL FIBLA Nascuda el dia 11 de gener de 201

PRIMER NADÓ DE L’ANY 2012

DEFUNCIONS ROSA QUERALT SANCHO El dia 3 de gener de 2012 a l’edat de 89 anys. RAMONA AGUSTINA BORT REVERTER El dia 11 de gener de 2012 a l’edat de 88 anys. JOSÉ FORCADELL BADOCH El dia 12 de gener de 2012 a l’edat de 88 anys. ROSA BARRERA NAVARRO El dia 12 de gener de 2012 a l’edat de 88 anys. JOSÉ CARRATALÀ PERICHE El dia 17 de gener de 2012 a l’edat de 66 anys.

La Regidora d’Acció Social i Ciutadania, Ma Carmen Navarro va visitar i obsequiar el primer nadó nascut a Alcanar aquest any 2012. És una xiqueta que es diu Firdaous Hakmaoui, i va néixer el dia 5 de gener. El Bekkay i Fouzia són els pares de la xiqueta.

Tracti el seu nas amb cura Se sent el nas congestionat i, de cop i volta, i sense motiu aparent, li comença a degotar. Aquesta és la manera que té el cos d’expulsar els invasors. / Respiri vapor per obrir els conductes nasals tapats. Estigui’s una estoneta sota una dutxa d’aigua calenta o davant d’un vaporitzador. Pari atenció a no cremar-se amb el vapor. Millori els problemes digestius Reemplaci els líquids que perd. Prengui glops de líquids clars, com aigua o sucs de fruita, sovint. Eviti la llet i els productes làctics si té diarrea. / A mesura que recuperi la gana, intenti seguir una dieta a base de plàtans, arròs, salsa de poma i torrades. Eviti els menjars grassos o picants els primers dies després de la desaparició dels símptomes.

QUAN S’HA DE TRUCAR AL METGE O LA INFERMERA? Truqui al centre de salut si té algun d’aquests símptomes o si no se sent millor al cap de 4 dies: Febre de 38,5º o més durant més d’un dia. Símptomes de deshidratació que inclouen, si té molta set, orina fosca i orina amb poca freqüència. Taques a la gola, enrogida o adolorida. Tos, dolor al pit o sensació de manca d’aire.

Valle Ramos Chaler 7 de gener 2012

Leyre Morà Jiménez 30 de desembre 2011

PAREM TAULA

TERRA I MAR

PER UN MÓN RURAL VIU

intermediaris, cal mirar que el preu a les grans superfícies no ha baixat dels anys anteriors, algú es queda amb els diners. Hi ha gent que a pesar de tot vol viure al món rural, que vol fer de pagès, altres en canvi no tenen més remei que intentar tirar endavant.

JOSEP M. SANCHO I SUBIRATS REGIDOR D’AGRICULTURA DE L’AJUNTAMENT D’ALCANAR

Jo particularment crec que s’ha de fer alguna cosa, que hi ha moltes coses per fer, per això m’agradaria ficar-me amb contacte amb aquests pagesos que també tenen ganes de fer coses.

A nosaltres, els pagesos que ja som grans, se’ns va inculcar que érem el graner d’Europa i que, per tant, el nostre futur com a classe estava assegurat. Haviem de produir molt, amb molta qualitat i a un baix cost. Quan vam entrar al Mercat Comú tots ens continuaven dient que tot aniria encara millor, i al tractat de Maastricht ja vos podeu imaginar, tot això per nomenar algunes fets. Massa vegades ens han fet creure que la gent del món rural no som ciutadans normals, ens fan creure que nosaltres només hem de produir. Nosaltres també som ciutadans amb unes necessitats com qualsevol altra persona. Fins i tot la salut sempre l’hem tingut més cara havent de desplaçar-nos als hospitals amb les despeses que comporta en Km. i menjar ... i dels estudis dels nostres fills no cal ni parlar-ne, per a què puguin estudiar hem de desemborsar unes despeses que els de la ciutat no han de suportar: pisos, desplaçaments, menjar... I el que encara es mes greu, que després de l’esforç que es fa per dotar als fills d’una carrera, en la majoria dels casos aquests s’han de quedar a treballar a les ciutats, que es on hi troben el lloc de treball. Se’ns espolia la gent mes qualificada per tirar el mon rural endavant. Però avui ja veieu en quina situació estem, a la nostra producció no hi ha ni preu, la producció agrària ve en grans quantitats del tercer mon, amb una competència totalment deslleial ( no hi ha suficient control de traçabilitat, els seus treballadors no tenen cap dret- treballen de sol a sol per sous de misèria i no tenen cap tipus de seguretat social-). El que és encara més fort és que són les grans empreses europees les que estan produint als tercers països i que aquestes, a més, tenen fortes subvencions atorgades pels propis països del primer mon. Així, d’aquesta manera es veta que els pagesos d’aquests països puguen créixer i avançar cap un estat del benestar, perquè mai podran competir amb les empreses multinacionals del primer mon, havent de ser sempre mà d’obra barata sense possibilitat de poder créixer professionalment.

Des de la regidoria d’Agricultura em fico a disposició de tots aquells que tingueu ganes de parlar-ne, em podreu trobar tots els matins als Serveis Agraris.

No voldria ser catastrofista, però avui per avui, i amb la experiència de les altres reformes -en que cada vegada hem perdut en favor de les grans muntinacionals-, amb l’actual reforma de la P. A. C., que acaba d’aquí a dos anys, la situació dels pagesos europeus pinta molt malament tot i que caldrà fer el seguiment per veure com s’acaba. Avui, el cens agrari és molt menut, ja no m’atreveixo a dir cap tant per cent, però els que quedem, avui mes que mai, ens hem d’organitzar. Ens calen sindicats agraris forts que siguen capaços de fer valer les nostres reivindicacions, però hem de tindre en compte que ningú ens farà la faena sindical si no ho fem nosaltres mateixos. Cal participar i moltes vegades pensar que un dia de vaga pot ser més rentable que un dia treballant. Una altra cosa que no ens van inculcar de joves va ser el tema de la comercialització, es veu que no els interessava. Caldria potser formar alguna cooperativa més o fins i tot crear grups de pagesos per mirar de comercialitzar els seus productes. Avui hi ha una gran quantitat d’agrupacions de consumidors, o mercats municipals, als quals es podria portar el producte sense

CONFRARIA DE PESCADORS-LES CASES D’ALCANAR COFRARIA SANT PERE El mes de desembre ha estat un mes bastant bo, pel que fa al temps i les captures, amb un mar en calma, la majoria de dies, exceptuant unes poques jornades amb ruixats i vent del nord, la qual cosa ha facilitat que les embarcacions de tot tipus de pesquera, que hi han al port, arrossegament, tremall, “cadups”, hagin pogut treballar tot el mes sense problemes. En arrossegament, aquest ha estat un bon mes amb nombroses captures de tota classe i especialment de galera i orada. Els preus també han estat bons, motivat en gran mesura, per les festes de Nadal. En tremall, s’han produït bastants captures de bonítol, cosa excepcional ja que des de fa uns anys no es realitzaven captures d’aquesta espècie en aquesta zona, assolint també un bon preu. En canvi la pesca de polo ha estat bastant fluixa.

ROTLLOS DE SANT ANTONI RECEPTA PER FER UNS 65 ROTLLOS Ens hem desplaçat fins Les Cases d’Alcanar per veure com Marià, la Marta, Tomas, i la veterana Mercedes fan els rotlles de Sant Antoni. Marià pertany a una família que al llarg de tres generacions s’ha dedicat a la panaderia. Fa més de vint anys que elaboren rotllos de Sant Antoni amb la recepta que la mare de Marià va aprendre dels rotllos que feia la seua iaia, provinent de Rossell

INGREDIENTS

1 litre d’aiguardent 1 litre d’oli Farina 1 quilo de sucre 3 grams de vainilla (una cullerada)

PREPARACIÓ Primer es mesclen tots els ingredients a la batedora que ho pasta. Quan ja està la massa feta, es fan porcions d’uns 85 grams, per tal que tots els rotllos siguin iguals. Aquestes porcions es modelen convertint-les en tires llargues que després s’uneixen pels extrems per obtenir la forma de rotllo. Un cop fets, es posen a coure 45 minuts, a 190º, en forn d’aire. I ja tenim els rotllos a punt!

CONSELL

La farina que ells utilitzen és una farina fluixa, baixa en gluten, amb la que aconsegueixen que els rotllos siguin més cruixents. La farina fluixa s’ha de pastar menys que les farines més fortes que per desfer tot el gluten s’han de pastar més temps.

CURIOSITAT

Abans no s’utilitzava l’aiguardent. En general, la gent bullia aigua en matafaluga, o aigua en anissos.

ESPORTS

ENTRE PARAULES

DITES CANAREVES DEL MES DE FEBRER

LA PENYA BARCELONISTA ENS CONTA...

PER JOSEP LLUÍS AGUDO Per la lluna nova del febrer, esporga l’oliver

Pel febrer el tord se’n va i se’n ve. Orenetes pel febrer, mal any ve

Després de la Candelera / Carnestoltes ve al darrera. Si la Candelera plora, /l’hivern és fora si la Candelera riu,/ l’hivern és viu; però tant si plora / com si deixa de plorar la meitat de l’hivern / encara ha de passar Quan la Candelera plora,/ el fred és fora Quan la candelera riu,/ el fred és viu però tant si riu com si plora mig hivern fora. Per Carnestoltes, a Alcanar es cantaven diferents cançons: Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes en mes, tots els dies foren festa i els diumenges que en plogués. I arri i au que te cau i alça que em xafes les faldetes en una punta que no en tinc d’atres I pels carrers es cantava: Tots los de la murga són uns xinxerraires i qui toca el bombo va amb la panxa a l’aire i pelapataques va an lo povalet xiques tireu-me una perreta que sóc lo més xicotet.

Els dies 27 i 28 de desembre, dins del marc del Parc de Nadal d’Alcanar, es va celebrar al Centre Cívic el II Torneig d’escacs d’edats d’Alcanar.

El 18 de desembre de 2011, un grup de components de la Penya van viatjar fins al Japó, i més concretament a Yokohama, per assistir a la final de la Copa Mundial de Clubs de la FIFA Japó 2011, que va enfrontar al FC Barcelona i el Santos de Brasil, amb la victòria del Barça amb el resultat de 4-0.

Mentre passa el febrer va naixent el corder.

El dia 2 de febrer és La Candelera que segons la llei mosaica obligava a la purificació de les dones que havien tingut un infant. Oferien dues tórtores o colomins com a prova de devoció i el caçadors no sortien a caçar per no ofendre la Mare de Déu. Les parròquies feien un present de candeles als principals afavoridors del temple.

II TORNEIG D’ESCACS ALCANAR

LA CIUTAT INVISIBLE D’EMILI ROSALES I CASTELLÀ

El llibre del club de lectura del mes de febrer que ens recomana la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat és La ciutat invisible, d’Emili Rosales, Premi Sant Jordi 2004. La Ciutat Invisible és una novel·la d’aventura personal i de misteri històric, que té com a rerafons una inconfessable història d’amor i com a desencadenant l’avidesa que provoca la suposada existència d’un quadre perdut de l’últim gran mestre de la pintura italiana, Giambattista Tiepolo. Tant un motiu com l’altre ens duen del present més rabiós al segle XVIII, rere la pista dels plans avui oblidats i quasi secrets del rei Carles III de crear una gran ciutat al delta de l’Ebre, a imatge de Sant Petersburg -la ciutat ideal erigida a la desembocadura del Neva-, sota l’emmirallament de Nàpols i la seva badia, potser de Venècia i els seus canals, i en el context d’una cort il·lustrada, que va atreure músics, arquitectes i pintors de tot Europa. Emili Rosales i Castellà. Escriptor i editor, nascut a Sant Carles de la Ràpita, el 1968. Les seues dos primeres obres publicades són en l’àmbit de la poesia, Ciutats i mar (1989) i Els dies i tu (1991). Però en les següents obres, es decanta al gènere de la novel·la amb La casa de la platja (1995), Els amos del món (1997) i Mentre Barcelona dorm (1998). Des del 1999 es dedica a documentarse i a escriure la novel·la recomanada en aquesta secció La ciutat invisible.

Aquest torneig, organitzat pel Club d’Escacs d’Alcanar, consistí en jugar amb un sistema suís, a 6 rondes, i els participants es classificaven en 6 categories per edats (Sub-8, Sub-10, Sub-12, Sub-14, Sub16 i Sub-18). D’entre tots els participants, 9 xiquets juguen paral·lelament la fase prèvia del Campionat de Catalunya d’edats d’escacs 2012 territorial Terres de l’Ebre. Aquesta competició finalitzarà el dia 25 de febrer. Llavors farem públics els resultats.

Per una altra banda, el dia 4 de gener, la Penya Barcelonista d’Alcanar va realitzar un viatge al Camp Nou per a que 50 xiquets i xiquetes d’Alcanar poguessin veure el partit de la Copa del Rei entre el FC Barcelona i l’Osasuna. Els xiquets van gaudir amb la victòria del Barça per 4-0. I cal destacar que les entrades les va proporcionar gratuïtament el FC Barcelona

VETERANS ELS VETERANS JUGUEN A FUTBOL EN BENEFICI D’UNA ONG A.V. ALCANAR El camp de La Fanecada d’Alcanar, el passat 7 de gener, va acollir el partit benèfic a favor de l’ONG SILOÉ, entre les seleccions comarcals de veterans de futbol del Montsià i el Baix Ebre. El partit va estar organitzat pel Consell Esportiu del Montsià i l’Associació de Veterans de les Terres de l’Ebre.

BONA SORT A TOTS ELS PARTICIPANTS CANAREUS!!

L’equip del Montsià es posava per davant amb una jugada ben trenada, però l’equip ebrenc, a la segona part, empatava amb un gol de penal. Al final, moltes ocasions per part dels dos equips i el marcador va reflectir l’empat. Però, a la tanda de penals, l’equip del Montsià es va proclamar campió de la X edició d’aquesta competició. El President del Consell Esportiu del Montsià Ivan Romeu i Pere Panisello President del Consell Esportiu del Baix Ebre van fer els lliuraments dels trofeus juntament amb l’Alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, i altres autoritats. Com cada any, aquests partits es juguen per tal recollir diners per ajudar les associacions necessitades. En aquest cas, la recaptació va ser per a la ONG SILOÉ.

Ha traduït obres del castellà i de l’anglès, ha col·laborat a diaris com La Vanguardia o l’Avui, i actualment és editor de l’editorial Planeta.

ESPORTS

Preus

Abonat 1 dia/setmana

AGRUPACIÓ LA PISCINA EXCURSIONISTA ALCANAR

EL NOU CENTRE ESPORTIU D’ALCANAR VA ARRENCAR MOTORS EL 16 DE GENER

JOSEP A. SANCHO SANCHO AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA D’ALCANAR L’Agrupació Excursionista d’Alcanar està preparant un seguit d’activitats per al mes de febrer, que tot seguit detallem. Dia 5 – Sortida excursionista per la Serra de la Punta i serra del Fandango, amb visita al búnquer de la Punta, cova Calitra i poblat de Sant Jaume-Mas d’en Serrà. Distància a recórrer és de 9 km. Dia 12 – Pujada de la Flama al Tossal del Rei, acompanyada per la Penya Setrill, de Benicarló, el CE Refalgarí, de la Sénia, l’Agrupació Excursionista d’Alcanar, el CE Serra d’Irta, de Peníscola i l’Associació Cultural Matarranya. Homenatge a Desideri Lombarte.

Es tracta d’un equipament de referència a nivell d’esport, salut i benestar. El Complex Esportiu Municipal La Fanecada ha encetat un període de preobertura de les seues instal·lacions amb un gran ventall de serveis, activitats i equipaments per al benestar i la salut dels seus usuaris. Després d’alguns anys treballant en el projecte, finalment Alcanar disposarà d’una instal·lació esportiva pública que aspira ser un equipament de referència a nivell d’esport, salut i benestar. La instal·lació estarà gestionada de forma indirecta pel Grup Serviesport i preveu obrir les seues portes el 13 de febrer. El període de preobertura s’inicià el 16 de gener i durarà fins al 13 de febrer. Durant aquest període, en horari de 10 a 14h i de 17 a 20h es poden fer visites guiades i també es poden realitzar inscripcions i beneficiar-se d’un descompte especial de preobertura del 50% a la matrícula.

Nadons Preinfantil Infantil Adults Matronatació Psicomotricitat Aeròbic Infantil Fitness Juvenil

activitats suaus, com pilates, ioga o cos-ment, de manteniment i treball muscular, com GAC o abdoestira i, evidentment, les activitats estrella i d’alta intensitat com l’spinning, classes de dance o pump up. D’altra banda, La Fanecada compta amb un gran ventall de cursets de natació per a totes les edats: des de nadons i fins a gent gran passant per preinfantil, infantil i adults. A més a més, hi ha un programa de preparació per a embarassades i post-part, amb activitats a l’aigua com la matronatació, completades amb sessions en sec.

Un centre esportiu ple d’activitats

Per a poder participar en totes les excursions organitzades per l’entitat esportiva Agrupació Excursionista d’Alcanar, s’ha de disposar d’assegurança anual, o temporal, mentre duri l’activitat (es tramita el mateix dia). Per a més informació, podeu posar-vos en contacte amb l’Agrupació Excursionista a l’adreça de correu electrònic: aealcanar@telefonica.net

La Fanecada disposarà de nombroses activitats esportives adaptades a cada membre de la família. Es comptarà amb una àmplia planificació d’activitats dirigides en aigua i en sec. Destaquen l’aquafitness, l’aquagym, l’aquateràpia per al tractament de patologies i millora de la salut, etc. A nivell d’activitats en sec destaca la gran sala fitness equipada amb maquinària esportiva de primera marca a nivell mundial i, a més a més, es podran realitzar

2 dies/setmana

1 dia/setmana

Matrícules i abonaments

2 dies/setmana

38,00 €

30,00 € 22,00 € 22,00 € 26,00 € 30,00 € 22,00 €

48,00 € 34,00 € 34,00 € 38,00 € 48,00 € 34,00 €

38,00 € 26,00 € 26,00 € 32,00 € 38,00 € 26,00 €

60,00 € 42,00 € 42,00 € 48,00 € 60,00 € 42,00 €

Juvenil (16 a 25 anys)

40,00 €

30,40 €

Infantil (4 a 15 anys)

30,00 €

24,70 €

Gent gran (a partir de 60 anys)

30,00 €

30,40 €

22,00 €

34,00 €

26,00 €

42,00 €

Familiar (a partir 2n membre)

40,00 €

34,20 €

22,00 €

34,00 €

26,00 €

42,00 €

Familiar (a partir 3r membre)

40,00 €

28,50 €

Si el/la pare/mare és abonat/da, la matrícula i l'abonament dels fills/filles fins a 4 anys d’edat, són gratuïts

JORNADA 15 08/01 CD Alcanar - Club Bonavista // 3-1 JORNADA 16 15/01 CD Alcanar- CE EL Catllar // 1-0 JORNADA 17 22/01 CF Canonja- CD Alcanar // 2-2

La Fanecada compta amb una línia de serveis complementaris per a la bellesa i el benestar dels usuaris del centre. És per això que es compta amb un servei d’estètica, bellesa, fisioteràpia i assessorament nutricional que serviran per complementar els programes esportius i de salut que facin els socis. D’altra banda, també compta amb una zona SPA amb un gran jacuzzi, un bany turc o bany de vapor i una sauna seca.

AGENDA D’ACTIVITATS FEBRER CARNESTOLTES 2012

PROPERS PARTITS DIVENDRES, 24 23:00h.- Concentració de pijames al Carrer dels Pubs, i lectura del pregó de Carnestoltes. 00:30h. – Desfilada de disfresses pels carrers de la població fins arribar al Centre Cívic, i tot seguit Disco Mòbil.

JORNADA 19 05/02 CD Alcanar - CF Vilaseca JORNADA 20 12/02 At. Camp Clar - CD Alcanar JORNADA 21 26/02 CD Alcanar - CD Roquetes JORNADA 22 04/03 CF Jesus Catalonia - CD Alcanar

DISSABTE, 25 18:00h. – Concentració de disfresses al davant del Bar-Cafeteria “Punt de Trobada Almassara”, situat a la Carretera Nova. 18:30h. – Desfilada de disfresses per la població. 00:30h. – Ball de disfresses al Centre Cívic, amb lliurament de trofeus a les millors disfresses.

Els equipaments

A l’espai esportiu són: sala Fitness i Cardiovascular amb 250m2, 3 sales d’activitats (spinning, dirigides i gimnàstiques suaus) i dues pistes de tennis. A l’espai aquàtic hi ha piscina coberta climatitzada amb vas esportiu de 25x12,5m i vas infantil de 12,5x6m, urban SPA amb Jacuzzi, bany de vapor i sauna. Centre de bellesa i salut: serveis d’estètica, dietètica, fisioteràpia i massatges.

Més informació i contacte: Eva Queralt – Regidora d’Esports de l’Ajuntament d’Alcanar - 626 529 869 Gerard Monguió i Figuerola Grup Serviesport – 655851593 gmonguio@serviesport.com www.lafanecada.cat www.alcanar.cat Segueix-nos al facebook amb al nom: CEM Fanecada Alcanar

50,00 €

CD ALCANAR - SEGONA CATALANA RESULTATS GENER

Els serveis complementaris de La Fanecada

De dilluns a divendres: de les 7 h del matí a les 22 h. Dissabte: de les 9 h del matí a les 20 h. Diumenges: de les 9 h del matí a les 14 h.

Adults (26 a 60 anys)

CLASSIFICACIONS DE FUTBOL

CD ALCANAR B - QUARTA CATALANA RESULTATS GENER JORNADA 13 08/01 CF Xerta - CD Alcanar B // 1-1 JORNADA 14 14/01 UE Remolins Bitem - CD Alcanar B // 1-0 JORNADA 15 21/01 CD Alcanar B - Atlas Tortosa At. // 2-2

DIUMENGE, 26 11:00h. – Concentració de disfresses infantils a l’Avinguda Catalunya, davant de l’edifici del Mercat Municipal. Xocolatada, i tot seguit rua per diferents carrers de la població. 12:00h. – Espectacle d’animació infantil a l’Avinguda Catalunya, davant de la Cafeteria Catalunya. També hi haurà degustació de musclos. 18:30h. – Concentració al carrer Aspirantat Sant Jordi, davant de la Cafeteria La Volta, on es farà la Vetlla per S.M. Carnestoltes 19:00h. – Enterrament de la Sardina a la Plaça del Centre Cívic.

PROPERS PARTITS JORNADA 17 05/02 CD Alcanar B - CD Roquetenc B JORNADA 18 12/02 UD Jesus y Maria B - CD Alcanar B

HORARIS I TARIFES

Dies 25 i 26 – Sortida de raquetes de neu i esquí de muntanya a la Val d’Aran.

No abonat

L’HORA DEL CONTE metllers” “ Ja “ vEe ls Caarnestoltes”

L’HORA DEL CONTE “ Els ametllers”

L’HORA DEL CONTE “ Les Estacions”

Divendres, 15 0 de febrer a les 18:00h Edat: a partir 2 anys Edat: a partir de de 2 anys

Divendres, 15 de febrer a les 18:00h

Divendres, 24 de febrer a les 18:00h

BIBLIOTECA DE LES CASES ÀREA INFANTIL DE LA D’ALCANAR BIBLIOTECA D’ALCANAR

Edat: a partir de 2 anys

BIBLIOTECA DE LES CASES D’ALCANAR

Edat: a partir de 2 anys

ÀREA INFANTIL DE LA BIBLIOTECA D’ALCANAR

La Martinenca s/n 43530 - Alcanar