Page 1


‘El millor dels moments’ defensa la senzilla i meravellosa capacitat de la música de fer passar una bona estona. La intenció és que qui escolti aquests deu petits regals en forma de cançó percebi deu moments especials, així com la nostra manera d’entendre la música. No considerant poca aquesta pretenció, ‘El millor dels moments’ és un humil homenatge a l’època d’or de la música negra amb clares influències del soul, el funk i el disco dels 60 i 70. theRisas som: Martí González: veu principal Pol Cortés: violins i veus Dani Hernández: guitarres Albert Carrillo: teclats Ramon Regada: baix Andreu Marquès: bateria i percussions


UN OBÈS A LA LLUNA Allà baix no podia seure a qualsevol lloc, ni tampoc trobava cap talla de pantalons. Allà baix tothom es burlava, es reia de mi, però ara no, tot és diferent. Tot d’una sóc el puto amo aquí a la lluna. Moonwalk, caminem els llunàtics fent el Moonwalk. Caminar havent d’aixecar els peus a cada pas, i tornar sense possiblitat de poder flotar. I pensar algun acudit perquè et facin cas, però ara no, tot és diferent. Tot d’una sóc el puto amo aquí a la lluna. Moonwalk, caminem els llunàtics fent el Moonwalk. Men in the moon, fat men in the moon. Men in the moon, he’s dancing like a fat men in the moon.


WE DON’T SPEAK ENGLISH VERY WELL Listen, we are ‘whity’ and we are trying to play funky music, man Singing in English is the best way to success. We’ve never heard about Elvis; we’ve never heard about Beatles; we’ve never been in the United States. If you don’t understand us it will be ‘cause... We don’t speak English very well... Yes, it ’s true English music is all over the world we couldn’t play funky music if we didn’t play with our ‘saxo’ hero. We don’t speak English very well...


FINS QUE ARRIBI DEMÀ Som presents a cada festa, a les nenes fem cridar i la gent es torna boja, quan comencem a tocar. No volem parar, ens hem deixat anar... Qui va dir que no es podia tocar disco en català! Som el ritme que t’enganxa, del que no pots escapar. No serem uns grans poetes, però ells mai no et faran ballar. No volem parar, ens hem deixat anar... Qui va dir que no es podia tocar disco en català! Pa pa para pa, Pa pa para pa, aquí es tracta de ballar. I si tens ganes de festa i els problemes oblidar, nosaltres som l’aspirina que et traurà aquest mal de cap. No volem parar, ens hem deixat anar... Qui va dir que no es podia tocar disco en català! No podem parar, ens hem deixat anar, estarem tota la nit de festa fins que arribi demà quan surti el sol no sabràs ni on has estat, però tornaràs amb nosaltres si t’agrada ballar I a tots mostraràs, el teu pas magistral... Qui va dir que no es podia tocar disco en català! Pa pa para pa, Pa pa para pa, aquí es tracta de ballar.


ELLA

CLONS

Fa molt temps que et conec i tan sols sé qui ets, sempre has estat amb mi però en formats diferents. El teu batec peculiar em marca el pas a seguir i la teva melodia m’indica el camí. No hi ha res semblant com tenir‐te a prop.

Insisteixes que em coneixes, pero no em sones de res. Segur que ahir et voltava, pero ara no en vull saber més.

Canvia la moda, canvia qui et tocarà però saps que al final amb mi sempre podràs comptar. Els teus acords sonaran i jo estaré al teu costat, intentaré escriure’t per poder‐te escoltar. No hi ha res semblant com tenir‐te a prop. Ella hi és quan t’enfonses, ella, quan no tens ningú. Ella serà la millor amiga en el pitjor dels moments. Ella et farà somriure, també plorar com un nen. Ella serà la millor amiga en el pitjor dels moments. I ara és per tot això que et vull agrair tot el temps que t’he robat, tot el que has fet per mi. No se m’acut res millor que escriure aquesta cançó, i espero que amb els anys ens coneguem molt millor. No hi ha res semblant com tenir‐te a prop. Ella hi és quan t’enfonses, ella, quan no tens ningú. Ella serà la millor amiga en el pitjor dels moments. Ella et farà somriure, també plorar com un nen. Ella serà la millor amiga en el pitjor dels moments.

Duus ulleres de pasta, ara escoltes pop modern, vas amb roba de ta iaia, fas teatre i escrius bé. No m’interessen clons com tu, tots artístes de consum, ploma, flaixos i grans zooms. No m’interessen clons com tu, m’adormiu amb llargs poemes, que no fan ballar a ningú. Ara ja recordo, que ahir havies begut, no portaves les ulleres, ni la reflex que ara duus. Has canviat no ets la mateixa, ves que t’escoti en Jean‐Luc, a mi no em demanis festa, ara que ja has vist la llum. No m’interessen clons com tu, tots artístes de consum, ploma, flaixos i grans zooms. No m’interessen clons com tu, m’adormiu amb llargs poemes, que no fan ballar a ningú.


ALGÚ COM TU Sempre has pensat que t’era igual sortir del teu forat, que és massa tard, per seguir buscant. Però estàs cansat, de ser indolent i no saber on anar, més sol que mai, ho vols tornar a provar. Sempre t’has sentit fora de joc, en un altre partit, molt lluny de tot, molt lluny d’aquí. I has explotat, no entens que no siguis capaç d’encaixar, i malgrat això, ho vols tornar a provar. Hi haurà algú com tu més a prop del que has pensat. Hi haurà algú per tu si segueixes endavant. Sempre has viscut mirant de trobar l’òrbita comú perdut de tot, perdut de tu. I ja no saps ni què sentir, ni què pensar, ja n’estàs fart, però ho vols tornar a provar. Hi haurà algú com tu més a prop del que has pensat. Hi haurà algú per tu si segueixes endavant. Però ja està bé ser diferent en aquests temps covards. Hi haurà algú com tu més a prop del que has pensat. Hi haurà algú per tu si segueixes endavant.


CANVI DE SENTIT Entre quatre parets i estirat passo el dia. Tot em surt malament ja no sé per on anar. Sembla que no sigui capaç de canviar la rutina, sembla que hagi perdut la il∙lusió de remuntar. Però sembla que avui donaré un cop d’efecte i canviaré de sentit. I sé que per fi començaré a oblidar tot el que he estat fins aquí. Sé que no em puc quedar quiet esperant el meu dia, ara entenc que ha arribat el moment de reaccionar. És per això que avui penso cantar tot el dia, és per això que no penso deixar de ballar

Però sembla que avui donaré un cop d’efecte i canviaré de sentit. I sé que per fi començaré a oblidar tot el que he estat fins aquí.


NO CAL RES MÉS Sé el que t’interessa, i ho comparteixo relativament, però jo no tinc pressa, i mentrestant gaudim del moment. No busquis convèncer amb teories de pocs arguments. Res com la senzillesa per complicar‐ho tot una mica més.

Sé el que t’interessa, i ho comparteixo relativament, però jo no tinc pressa, i mentrestant gaudim del moment. Resumint històries que potser et sonen però saps vagament. Perseguint recursos originals però alhora vells.

Avui és perfecte, no cal res més. Lliscant pels problemes, sempre en moviment.

Però això és perfecte, no cal res més. Lliscant pels problemes, sempre en moviment.


TOT SÓN TONTERIES

RESSAQUINHA

El relat de la meva vida és propi d’un suïcida, l’esperit de la mala sort m’acompanya a cada racó. No puc amb la hipoteca, m’ofeguen les factures i a la cuina només queda pa de motlle amb floridures.

M’he llevat aquest matí després d’una intensa nit no em podia moure del llit, encara estava vestit.

Tot això són tonteries per un tio com jo.

Mal de cap, ulls vermells, boca pastosa, cansament. Què va passar, on sóc, què he de fer? A veure qui collons em pot dir quina hora és.

Perquè tinc la solució que és cantar aquesta cançó. Quan tot va malament m’aïllo de la gent. Amb els 40 acabats de fer i el somni de ser metge, no només no tinc això, a més, també sóc verge. El meu pare m’ha desheretat, no m’ha deixat ni un duro, i dijous em van confirmar que em ‘xutaven’ del curro. Tot això són tonteries per un tio com jo. Perquè tinc la solució que és cantar aquesta cançó. Quan tot va malament m’aïllo de la gent. La casa se m’ensorra i els amics no truquen mai, Fins i tot la meva gossa m’amenaça de marxar, He acabat amb tot el beure, ja no em queda ni tabac, només tinc la meva música per sortir d’aquest forat. I és que tinc la solució que és cantar aquesta cançó. Quan tot va malament m’aïllo de la gent.

Ressaquinha, estic fet pols i necessito una aspirina. Ressaquinha, estic fet pols i necessito una aspirinha. Que no falti funky... Ressaquinha‐inha. Tots demà estarem amb Ressaquinha. L’aigua freda de la dutxa em fa venir set. Litres d’aigua i per la son, necessito un cafè. No sé si dormir o millor estar despert i és que m’és molt dijcil aguantar‐me dret. Mal de cap, ulls vermells, boca pastosa, cansament. Què va passar, on sóc, què he de fer? A veure qui collons em pot dir quina hora és. Ressaquinha, estic fet pols i necessito una aspirina. Ressaquinha, estic fet pols i necessito una aspirinha. Que no falti funky... Ressaquinha‐inha. Tots demà estarem amb Ressaquinha.


Enregistrat als estudis Aurha per Mauricio Tonelli i a La Barberia per theRisas. Mesclat per Jaume Saltor i Mauricio Tonelli als estudis Aurha. Masteritzat per Mauricio Tonelli als estudis Aurha. Han participat en l’enregistrament Xisca Abraham (cors), Mar Fayos (cors), Ignasi Ruíz (saxo tenor) i Albert Franquet “Franky” (trompeta). Oriol Cusó (saxo tenor) ha col·laborat a “Algú com tu” i “We don’t speak English very well”. Fotografia de Mikki Lozano. Disseny i maquetació per Alba Serra.

GORCD036 Depósito legal: B-8427-2012

Agraiments a la Mar, la Xisca, el Franquet i l’Ignasi, per donar tant i rebre tan poc, per ara. A l’Uri, per aportar el seu so i la seva empatia. A en Joan-Pau Chaves, pel seu gust i els moments que ens ha donat. A en Jordi Sala, per les hores que ens ha dedicat. A la gent de La Barberia, per la confiança dipositada. A l’Alba, pel temps i la paciència que ha tingut amb nosaltres. Al Mikki, per aguantar-nos, també. I al Jaume i l’Oriol, per conduir el nostre projecte i transmetre’ns la seva experiència. A en Jordi M-C, per ser la peça clau en la filosofia i l’esperit d’aquest projecte, pels millors moments que hem compartit i per començar a escriure la història del que ara vivim. En definitiva, a tots els que heu fet possible aquest projecte, gràcies.

theRisas 'El millor dels moments'  

llibret CD

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you