Page 1


Equip. Edita: Falla Barri Cotxera Depòsit Legal: V - 188 - 2016 Coordinació: Tomás Barreda, Mónica Murcia, Maribel Silla, Estefania Silla i Alberto Silla. Disseny interior i Disseny de portada: Alberto Silla (Estudio QMAD) Col·laboradors: Alfred Domínguez Ibáñez, Marisa Esteve, Marcial García Ballesteros, Juan González Silla y Alberto Silla,

Adreça Internet: email: fallabarricotxera@hotmail.com Busca’ns en Facebook!

La Falla Barri Cotxera no s’identifica, necessàriament, amb el contingut dels articles. El present Llibre ha concursat a la XXXIX convocatòria de Concurs de Llibrets Fallers organitzat per Junta Local Fallera de Torrent. Este Llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/) Este Llibret ha participat en la convocatòria dels premis de Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. cotxera 2016 :1


El nostre barri. Articles, 5 Elements culturals en les falles, 6 per Alfred Domínguez Ibàñez

La Casa del Chesús, 10 per Juan González Silla

Un pasdoble per al barri, 14 per Marcial García Ballesteros

La pols màgica, 16 per Marisa Esteve García

Quedar-se o marxar?, 20 per Alberto Silla

2: Cotxera 2016

La nostra comissió, 24 El President, 32 La Fallera Major, 34 El Monument, 36


Programa d’actes, 72 El President Infantil, 40 La Fallera Major Infantil, 42 El Monument Infantil, 44

Patrocinadors 76

Zona de Jocs, 48 Diari d’un any faller, 66

cotxera 2016 :3


Elements culturals en les falles

Alfred Domínguez Ibàñez, escritor, president de la Fundació l’Horta Sud Els bons amics i la bona gent de la Falla de la Cotxera em convidaren a que inaugurara, el passat dia 10 de novembre, amb un xarrada - col·loqui la Setmana Cultural. Activitat que venen realitzant des de fa un grapat d’anys. Aprofite estes pàgines del llibret per donar-vos les gràcies tan per haver-me convidat, per l’accollida que em dispensareu –Falleres Majors, Presidents-, com per l’activitat d’esta Setmana Cultural. Sempre és saludable i de profit la reflexió sobre allò que fem. Moltes vegades, no se’n adonem d’allò que és més obvi.

6: COM ÉS EL BARRI DE LA Cotxera

Escolteu este relat: Hi havia una vegada dos peixos joves que anaven nadat i se trobaren per casualitat amb un peix més vell que nadava en direcció contraria; el peix més vell els saluda amb el cap i els va dir: “Bon dia, xicots”. ¿Cóm està l’aigua?”. Els dos peixos joves seguiren nadant un bon tram; per fi ú d’ells mirà a l’altre i li digué: “Què dimonis es l’aigua?

Quina és la clau del relat? El significat immediat de la història dels peixos és que el fet de que les realitats més evidents, que estan per tot arreu i són importants, sovint, són les que més


ens tardem en vore i, potser, també les més difícils d’explicar. Al igual que els succeïx als dos peixos més joves, nosaltres, no se’n adonem de quina és la veritable aigua en la que vivim cada minut de la nostra existència. Així, per exemple, no prenem consciència de que la paraula, la literatura, la música, la pintura... tots els sabers humanístics, ens envolten permanentment. En definitiva, allò que diguem cultura i ensenyament constituixen el líquid amniòtic ideal en el que les idees de democràcia, llibertat, justícia, laïcitat, igualtat, dret a la crítica i a la llibertat d’expressió, tolerància (m’agrada més dir, respecte actiu), solidaritat, bé comú, poden experimentar un vigorós desenvolupament.

Què volem dir quan parlem de cultura? Sempre m’ha agradat, per senzilla i per l’amplitud del seu significat, la definició de cultura que va fer, el filòsof, periodista i polític espanyol, José Ortega y Gasset, deia: “La cultura es aquello que nos permite vivir a la altura de las circunstancias y de los tiempos”. És a dir, tot allò que em permet conèixer el món en el que visc,

interpretar-ho i transformar-lo a millor. No està de més que recordem que la paraula “cultura”, significa “cultiu”: si la terra no es cultiva, està erma, àrida i amb poca vegetació; alguna cosa semblant ocorre amb les persones.

Què elements, imprescindibles, ens trobem en les Falles i que constitueixen el fonament de tota cultura? Quan diguem que una cosa és necessària per a viure com a ésser humans, hem de fer-la possible; cas contrari, podríem dir que és desitjable, però no necessària, per exemple és necessàri: l’aire, l’aigua, el menjar... però no apreciem quin és el seu valor fins que els tirem a faltar o les trobem en mol mal estat. Si diguem que la cultura és necessària, l’hem de fer possible, cas contrari ens apropem, molt perillosament, al món dels animals. Us propose un breu llistat d’elements culturals necessaris que ens trobem en les falles. De cadascú d’ells be podríem fer una conferència, de moment, sols unes pinzellades: cotxera 2016 :7


1. La paraula.

2. L’ escriptura.

La paraula, que els grecs li deien logos (paraula, raó) sols és completa quan la convertim en “diàleg”, el millor reconeixement del jo es en el nos-altres. Els valencians som una cultura de paraula: Tribunal de les Aigües, els acords comercials que es feien a la Llotja, o els tractes entre els llauradors. El primer acte oficial de les Falles és la Crida. Amb la paraula construïm o destruïm, beneïm o maleïm. Els animals tenen veu, però no paraula. La paraula és allò que ens identifica com a ésser humans. Des de que hem arribat no hem parat de parlar. Teniu en el món de les Falles moltes activitats que sense la paraula no serien possible: el teatre, les representacions del oficis o tradicions que la vostra falla organitza des de fa molts anys... Cal cuidar-les, les paraules són els instruments amb els quals pensem, sense paraules hi ha poques idees. Una paraula val més que mil imatges... Tenim dos llengües: castellà i valencià, gran riquesa.

Quin pas més important donà la humanitat quan va descobrir-la. El llibret de la falles, jocs florals, els cartells amb el que expliqueu el contingut de la Falla, este o qualsevol altre Llibret... Heu comprovat la satisfacció d’una persona, sobre tot si no ha pogut aprendre a escriure de menut, quan descobreix que sap escriure?

8: COM ÉS EL BARRI DE LA Cotxera

3. La lectura. Quin plaer! Llegir, esta paraula prové d’un verb llatí (eligere) que significa triar, llibertat. Quan planteu la falla, si no li afegiu uns cartells i si no som capaços de llegir-los, la comprensió d’allò que la falla ens vol transmetre no és completa. La lectura no és per matar l’avorriment, o perquè no tinc altra cosa que fer.

4. La musica. Llenguatge universal que ens educa en les emocions i sentiments. Us imagineu las Falles sense la música? Quina llàstima! L’han tret pràcticament fora del sistema educatiu. Açò si que és incultura.


5. L’ escultura. És el propi monument, allò que donà origen a la festa. El centre de la falla, la representació de la critica de totes aquelles coses, i males accions que llançem al foc, amb l’esperança de renéixer, i fer un món més just.

6. La llibertat d’expressió. Que tan agudament expresseu en la crítica. Les falles són un moviment continu, si no son capaços de transformar d’innovar, no sabran estar a la alçada del temps. La Falla te molt de evolució i revolució.

7. La història.

En el cas vostre en la investigació que feu a l’organitzar “El Cant de l’estoreta”. Aneu descobrint d’on venim, les nostres arrels, sols així podrem construir un bon futur.

8. Solidaritat i fraternitat. Virtuts, potser, més necessàries que mai. Que en el món de les falles la traduïu com “germanor”.

9. Tolerància/ respecte actiu. Les falles heu estat i sou ú dels fenòmens culturals i festius que millor heu sabut integrar a tanta gent vinguda de fora.

10. La igualtat entre home i dona. El món de les falles, com en la resta de la societat, este aspecte encara queda molt lluny de fer-se realitat. La paraula, que no la presència, de les dones en les falles, crec que encara és molt minoritària i amb poc relleu. Es de justícia fer-ho possible.

Cóm podem augmentar el nostre bagatge cultura per tal d’estar a “la altura de los tiempos”? M’atrevisc a aconsellar-vos unes pràctiques, les qual conformen una seqüència única: Lectura – Estudi – Reflexió – Diàleg i Acció. Moltes gràcies per la vostra amabilitat si acudireu a la conferència i també per si heu arribat al final d’estes lletres. Bones festes. cotxera 2016 :9


La Casa del Chesús

Juan González Silla, escritor i amic del barri Texts extrets del article amb el mateix nom publicat per primera vegada al Llibret de la Fala Cotxera de l’any 2005, les fotografies apareixen publicades per primera vegada.

Sense cap dubte, El Chesús és la casa més representativa que el nostre barri té en el nostre poble. La casa j apresent quan encara no hi havia ni Cotxera i el que es perfilava com a barri era conegut com les cases de San Ramón. Per fer-se una idea, el jove Alberto és la quinta generació d’una casa, d’uns posaders que obriren portes molt abans de les mateixes festes que hui celebrem. En els quatre cantons recentment desapareguts, ja s’alçaven les seues parets com a posada. Una sense cap de habitació. El seus hostes dormien junt als carros, junt als seus animals. Eren carreters que ve10: COM ÉS EL BARRI DE LA Cotxera

nien en major part de Montserrat carregats en fornilla per als forns de ceràmica de Manises. La posada també servia de punt d’eixida a les caravanes que partien cap a terres manxegues a portar els nostres productes agrícoles i tornaven de nou a ella amb pernils i formatges d’aquelles terres. Molts anys més tard, ja corria l’any 1948, quan la companyia de tramvies destina a Torrent com a Jefe de Cotxeres a D. Francisco Martí, qui es trasllada des de Manises amb la seua familia per a fer-se càrrec de La Cotxera. Este home tenia tres fills: Domitilia, Francisco i Encarnín. Amb els


El cantó de Casa El Chesús. Carrer (ara Gómez Ferrer) Vora Sèquia amb la carretera Picanya. En la foto, l’home de la Tía Encarnín, Alberto -tercera generació- i amic preparats per a fer-se la foto. Al fons es pot vore la Tabacalera i un tros del forn de San Ramón.

anys, els tres tindrien gran importància dins de la nostra festa. De Domitilia naixeria anys després D. Ricardo Messeguer, actual Vice President de Junta Local Fallera (N.d.A: recordeu que aquest article data del 2005). Francisco seria fundador de la nostra Comissió, i quant el primer President D. VIcente Lacuesta va caure malalt, ell va ser el primer President en funcions. Referent a Encarnín, ensenyava a cosir a les joves de la barrià i enamorà a un jove Tio Alberto (este de la tercera generació). M’agradaria parlar també del símbol més representatiu d’aquesta casa, l’hauràn vist vostés moltes vegades, es simple i llanament... una cafetera. Per a més inri, una cafetera que no feia café, sino malta. Es pot vore gravada en les seues portes e cristal, en els seus plats, en els seus forcadors; inclús encara es

pot vore de veritat, per que encara hui està present en esta casa. Per si tenen curiositat en com arriba este estrany i en aquella època revolucionari aparell apareix fins la Casa El Chesús per a convertir-se en el seu estandart tindriem que remontar-nos a les seues primeres generacions. Quan a l’estiu de 1909, pare i fill fan un viatge fins València on el dia 22 de maig el Rey D. Alfonso i la Regina D. Victoria Eugenia havien inaugurat la famosa i molt coneguda per tots Exposició Regional, que D. Tomás Trenor, president de l’Ateneu Mercantil havia ideat i portat a terme, per a realçar l’economia i la societat valenciana. Per a este gran aconteixement se li encarregà al mestre D. José Serrano componguera l’himne de l’Exposició i a D. Maximiliano Thous que se encarregara de possar-li lletra.

cotxera 2016 :11


Doncs bé, va ser en esta gran Exposició on en els seus pabellons ferials a un jove Alberto (segona generació encara) li va cridar l’atenció una màquina que exponia als visitants una delegació rusa. Es tractava d’un aparell capaç de fer café i servir-ho calent al mateix temps a gran número de persones. Tan bona màquina, pensà, seria ideal per als matins donar malta calenta o carajillo de caçalla a un mateix temps als conductors del tramvia i als mecànics de La Cotxera, als conserveros i als carreters, als llauros que van cap al camo i als serenos que van cap al llit. Naixcuda al mateix temps que el nostre himne, hui, cent anys després, és l’estandart de Casa El Chesús. És més que un estandart en el nostre poble. Junt a ell

han reposat i han gaudit d’este anfitrió totes les falles de Torrent, totes les nostres cofradíes de Setmana Santa, els moros i els cristians, el festers de San Ramón i les Clavaries del Buen Consejo, els retors i els plebeus, els pol·lítics de tota ideologia, asociacions, ames de casa... gent de tota condició, en alguna ocasió, tots han disfrutat dels nostres somnis al amparo d’aquest estandart, que és molt més que una vella cafetera, és el cor d’uns posaders que amb tan novedós invent el varen compartir en tot el poble. Alberto i Isabel, per a la gent de la nostra generació, els que s’han criat en La Cotxera, són hui el més clar exemple de treball i de tradició. Ells són eixe condiment que li dona sabor a la vida, són l’arròs en fessols i naps. Son els de la Casa del Chesús.

La Tia Encarnín amb els seus dos fills: Alberto i Mª Carmen. Els carrers estàven sense asfaltar i encara entràven caballs a Casa El Chesús.

12: COM ÉS EL BARRI DE LA Cotxera


No molts anys separen estes dos fotos, però les cuineres pertanyen a dos generacions distintes: a la esquerra la Tia Encarnín, i a la dreta Isabel; ambdós en el mateix paellero.

(Alberto fill) Encara recorde jo aquest dia, perque probablement vaig ser jo el que traguera la foto. Fou un dia en el Restaurant antic (abans de la rotona) i tingueren tanta faena que Ana i ma mare tingueren que muntar un paellero improvisat afora del Bar amb quatre blocs de ciment. Fou en el solar que hi havia darrere, que abans ocupava la fàbrica de Conserves. Tanta faena que a més també estava per ahí Calo ajudant a mon pare amb les paelles.

*Aquesta història no acaba ací. El nostre monument va a tindre una xicoteta exposició dins del seus murs de cartó - pedra i dins podràs gaudir d’un grapat més de fotos i de històries sobre Casa Chesús i sobre el nostre barri. Tens més informació en la pàgina 36 d’aquest llibret o en el nostre Casal. cotxera 2016 :13


Un pasdoble per al barri

Marcial García Ballesteros, autor del blog Crónicas Históricas de Requena Vos imagineu a la banda del Patronat en 1914 entrant en la plaça de bous de València per al certamen de bandes del dit any, i emportant-se el primer premi de totes les categories? Perquè si, així va ser! Pedro Sosa López va nàixer a Requena el 30 de gener de 1887. Fill de Cecilio Sosa, sabater de professió, i Paula López, ambdós requenenses, va ser el penúltim fill dels quinze que el matrimoni Sosa-López va tindre, dels quals diversos van morir prematurament. Després de la ruïna de la indústria de la seda requenense i a fi de tractar d’aconseguir major nivell econòmic 14: COM ÉS EL BARRI DE LA Cotxera

i cultural per als seus fills, el matrimoni Sosa-López, quan Pedro comptava tan sols 7 anys d’edat, va decidir traslladar el seu domicili a València. Una vegada instal·lats, Pedro va compaginar els seus estudis amb el treball de sabater, ja que ajudava a son pare en el negoci familiar. Probablement va compaginar els seus estudis de col·legial amb les classes de música en el Patronat de la Joventut Obrera, on existia una escola de música. Allí va estudiar trombó amb Baltasar Martínez i, probablement, va conéixer a què sempre consideraria el seu mestre preferit, Salvador Giner. Segons testimonis de l’època, l’admiració va ser recíproca ja que el mestre Giner consideraria sempre Sosa com un dels seus alumnes predilectes. Amb 15 anys d’edat, Sosa inicia els seus estudis de solfeig en el Conservatori de València amb el professor Amancio Amorós. Després de huit anys d’estudi de solfeig, harmonia, pia-


no i composició, en 1910 obté el premi fi de carrera de composició. A partir d’este moment, tota la seua vida girarà entorn a què serà el seu lloc de treball: el Conservatori. No obstant i a pesar dels nombrosíssims problemes de salut que arrossegava, Sosa va ser una persona compromesa activament amb la seua professió, la qual cosa li va portar a estar involucrat en el dia a dia de la vida musical valenciana. Va ser Soci, Vocal i Soci Numerari de la Societat Filharmònica de València, President de l’Ateneu de Professors de Música, sociofundador del Mont de pietat de Professors de Música i tresorer de la Federació de Professors d’Orquestra. La seua única relació amb el món de la direcció de bandes de música la trobem en 1914, any en què dirigix la banda del “Patronato” (Unió Musical de Torrent), alhora que fa d’assessor tècnic de l’escola d’educands de la dita banda. En eixe mateix any el mestre Sosa, per l’afecte que sentia per la nostra població i la nostra banda del “Patronato”, composa per a la banda, “Lo Cant del Valencià”. Esta composició va ser estrenada, sota la direcció del senyor Rius en un magne concert en la nostra població i que, segons “La Correspondència de Valencia” de l’1 d’Agost de 1914, va ser el pasdoble amb què va desfilar la banda del “Patronato”, a l’entrar en la plaça de bous de València, en el Certamen de juliol del dit any, quan va obtindre el primer premi de totes les categories. Encara en vida, Pedro Sosa va

ser objecte d’alguns homenatges de diferents tipus, com el seu nom en carrers de Requena, València i Torrent. Però sens dubte, com a home dedicat enterament al Conservatori, el que més il·lusió li faria va ser el que li van fer el dia de Santa Cecília de 1952 els seus companys i alumnes del Conservatori de València. Un any després, el centre va tornar a organitzar-li un concert-homenatge al que Sosa ja no va poder assistir per problemes de salut. Va morir el 21 de desembre de 1953 als 66 anys.

Placa original, amb la que es va retolar el carrer que porta el nom, del Mestre Sosa. Per la vinculació que va tindre el mestre Sosa fins a la seua mort amb la nostra ciutat, l’Ajuntament torrentí va acordar donar el seu nom a un carrer. I el dia 27 de novembre de 1955, a les 12 del matí, amb assistència de la banda de música del “Círculo Católico”, autoritats, aficionats i familiars del volgut mestre, es va retolar amb el seu nom el carrer que, partint del final de la de Gómez Ferrer, prop del pont d’entrada a la població, a mà dreta, amb direcció a València, arriba fins el carrer de Benisaet. Any de la foto, 1970 aprox. cotxera 2016 :15


La pols màgica

Marisa Esteve García, llicenciada, fallera de La Cotxera El Cant de L’Estoreta és un concurs apassionant. Personalment, és el concurs que més m’agrada de les falles, per moltíssimes coses, però sobre tot, perquè és amb els xiquets de la falla i els ensenya la nostra cultura, tradicions, festes i costums. I als nostres xiquets els deixa un record intens a la seua memòria de la infantesa, als seus dies de falles... És un sentiment compartit pel conjunt de la comissió, l’hem fet nostre; tan nostre, que decidirem anar a participar al que la falla Plaça de l’Arbre organitza a València, després de participar més de 30 anys a Torrent. El concurs, organitzat per la Falla plaça de L’Arbre de València, es va celebrar en març de 2015, i els xiquets del Barri La Cotxera s’alçaren amb el 1r premi al Conjunt i 1r al xiquet típic amb el lema “Festes d’Algemesí: patrimoni de la humanitat”. La muixeranga fou l’escena forta del conjunt. Es va bastir un remat de torreta, composat per quatre xiquets de base, dos dosos i un xiquet amunt: tres altures formades exclusivament per xiquets entre sis i tretze anys d’edat. El jurat es posà en peu i el públic assistent a la plaça s’alçà de les cadires donant aplaudiments tan llargs com els segons que va tardar el xiquet de rematar la figura, segons que foren minuts envoltats de silenci, llàgrimes d’emoció, nervis i parades respiratòries. I guanyàrem! I l’esforç de mesos d’assaig es va veure recompensat. I no fou fàcil, forem mesos d’assajos amb la Muixeranga de València per aprendre tècnica 16: COM ÉS EL BARRI DE LA Cotxera

de pujada, col.locació de peus, com posar les mans... Fou tan intens i tan pletòric que acavarem per agarrar-li el gustet i la muixeranga no acavà al Cant de L’estoreta. Fou el principi d’algo més gran. Ni em podia imaginar que abans d’ un any fariem la presentació oficial de la Muixeranga La Torrentina. Senzillament, si m’ho hagueren contat, m’haguera rigut. Ara des de la distància del temps, amb unes quantes muixerangues bastides, entenem la cara de sorpresa quan els proposàrem fer un remat de tres altures amb xiquets. El que és cert és que demanaven una cosa un poc fora del que és normal. Però tot isqué tan bé que el cuquet muixeranguer anà fent camí a uns membres de la comissió, que s’adonaren que això de bastir muixerangues era divertit, intens, i al cap i a la fi, era cultura. Diuen per ahí que el xiquet que puja dalt en obrir els braços escampa pols màgica i que si t’atrapa, la muixeranga es fica molt, molt endins. En acabar falles, els pensaments no paraven quiets i, de tant en tant, anaven amb la Muixeranga de València a col·laborar amb ells. La pols màgica feia camí i el cuquet muixeranguer se’ns escampava per tot el cos. I aplegà juny i la nit de Sant Joan, eixa nit màgica on l’equilibri entre la sensatesa i la màgia es junten a mitjanit. La Muixeranga de València ens convidà a anar amb ells a la Diada Muixeranguera organitzada per la Muixeranga d’Alacant. Eixe cap de setmana, es barrejà la màgia dels monuments, de l’art de les


fogueres amb l’esperit muixeranguer als carrers d’Alacant. Fon un dia sublim. Aprofitàrem les fogueres de Sant Joan a Alacant per visitar-les i participàrem en la Diada: Onze colles muixerangueres, quatre-cents muixeranguers i multitud de colles de tabaleters i dolçainers posaren la màgia per omplir-nos el cap de figures, camises, faixes, mans, peus… Eixe dia David, Jesica, Miquel i jo no l’oblidarem mai. De camí de tornada a València, la il·lusió es va fer paraula. I ens llançàrem: i per què no? El cap i el cor ens pegava mil voltes, bategava a mil parlant de com podíem crear una muixeranga per al nostre poble: una MUIXERANGA TORRENTINA. El concurs m’ havia servit per a llegir molta història de la Muixeranga i saber que abans era comú a moltes terres valencianes, que estava molt lligada al Ball de Torrent i la il·lusió i la pols màgica feren la resta. No sabíem per on començar, l’estiu estava prop, sabíem la tècnica justeta, desconeixíem com reaccionaria la gent... La muixeranga, per desgràcia, s’ha polititzat massa. Nosaltres només volíem fer cultura, recuperar este costum valencià. Pensàrem ser la Muixeranga de L’Horta, però ens va paréixer un projecte massa ambiciós, des de la nostra humilitat. Tampoc sabíem com reaccionarien la resta de colles Muixerangueres. A la revetlla d’estiu de la Falla Cotxera, començàrem a comentar-ho amb la gent que pensàvem que podrien estar interessats en el projecte: Lola Martínez no ho dubtà, Pepe Calabuig (dolçainer i amic) ens va dir que comptàrem amb ell i Paco Navarro, que feia anys tocava el tabalet, també s’apuntà al projecte. Perfecte, ja teníem músics. També li ho vaig comentar a Carles Es-

crihuela de la Colla El Rossejat de Torrent i, com sempre, ens va donar el seu suport. Vam crear un grup de Whatsapp i tot anà molt de pressa. I va ocórrer. El 18 de juliol sis amics i tres xiquets ens reuníem a ma casa, al voltant de la taula per donar forma mig seriosament mig de broma a allò que estàvem intentant crear. Tots parlàvem, opinàvem i proposàvem allò que ens agradaria i decidírem les bases per a la muixeranga que volíem, entre frases com “osti, açò va en serio! Ha ha ha”, rialles, bany a la piscina i gots de vi, parlàrem de noms, indumentària, logotip i futur, un futur que aniria més ràpid del que pensàvem. Tots estàvem plens de la pols del xiquet, de la pols màgica; i començàrem a somiar en veu alta. A finals d’agost, ho férem públic i férem una pàgina en Facebook, on els me gusta pujaren molt ràpidament. Redactàrem una circular donantnos a conéixer, explicant qui érem i què volíem fer, i tingué molt bona acollida. Contactàrem de nou amb els amics de la Muixeranga de València que tant ens havien ensenyat i els contàrem el projecte. Estaven molt agraïts per tot els que ens havien ensenyat i més que ens quedava per aprendre. La Colla de Sueca i Salva Vila amb la pàgina muixeranga.info contactà també amb nosaltres. Ens desplaçàrem a Sueca per fer un assaig i aprendre més tècnica. Allí férem els nostres primers pilars de tres amb ajuda dels suecans. Una vesprada molt productiva on la pols màgica anava escampant-se i escampant-se per tot el cos. Personalment, em semblà una meravella descobrir que al món muixeranguer sí existeix la germanor. Va ser una sensació de companyonia, colla, germanor, amistat… preciosa! Cocotxera 2016 :17


neguérem el significat de l’expressió muixeranguera “fer pinya”. La sentírem molt a dins. Ens sentírem abrigats. Se succeïren les telefonades, missatges i whatsapps d’ànim i suport. Les xarxes socials ajudaren a donar-nos publicitat i prompte van eixir més hòmens i dones disposats a defensar este projecte. Aparegueren els cosins Cosme, Enric i Vicent, Ferrandis i Mireia, Majo i Sento amb Ernest i Miquel March (muixeranguer torrentí d’altres colles). Férem el nostre primer assaig als peus de la Torre -com no podia ser d’una altra manera-, on s’afegí altra dolçainera: Mª Salut. Vingueren amics, familiars i muixeranguers per a donarnos eixe suport perquè el nostre primer assaig a Torrent fóra l’essència d’un camí ple de figures, tècnica i molta il·lusió. Feren un pilar de tres i proves per l’alcoianet. Anava tan ràpid que no ens ho podíem creure. Però sí, açò prenia forma. Continuàrem col·laborant amb els actes de València i fou a la seua VII Trobada de Torres Humanes a Sant Marcel·lí on ens nomenaren com a colla per primera vegada. I quina il·lusió ens va fer escoltar el nostre nom pels altaveus. Tot anava molt ràpid, els actes i invitacions ens eixien per tot arreu i nosaltres, agraïts però dubtosos. Només necessitàvem assaig, assaig i assaig per poder fer alguna cosa digna. David no parava de llegir sobre figures, persones, peus, mans... L’afegiren al grup de “Muixerangues al País Valencià”, on es posà en contacte amb mestres i representants d’altres colles que l’han ajudat molt a obtenir informació i fer un curs accelerat sobre Muixeranga, postures, figures, etc. De seguida, s’apuntà la família de M. Jesús 18: COM ÉS EL BARRI DE LA Cotxera

i Xavi amb les xiquetes Carme i Mercé, que van ser benvinguts amb alegria. Una altra família sencera muixeranguera. Anàvem per bon camí i tots estàvem contentíssims, il·lusionats i amb moltes ganes de seguir fent muixeranga. I aparegué la primera proposta d’actuació a Torrent. Es tractava de l’homenatge que el partit Compromís per Torrent feia a Jaume I al carrer que porta el seu nom per al 9 d’octubre. Mil i un dubtes ens rodolaven pel cap: “Estaríem preparats? Quina indumentària portaríem? No seria massa prompte?”. El 9 d’octubre és un dia molt important com per a ignorar la invitació. Com que no havíem estat convidats als actes oficials de la vesprada, decidírem que sí. El primer pilar de tres bastit al cantó de l’Avinguda el 9 d’octubre de 2015 quedarà a la nostra memòria per a sempre. No va ser el més bonic, ni el més perfecte, però fou el primer. Tremolós, amb els ulls de tots els presents posats en nosaltres, el férem. I fou el primer de tants altres. Férem una sènia, un alcoianet, dos pilars de tres altures i, per acabar, un retaule als peus de la Torre. El sol brillava al cel, però no tant com els nostres ulls plens de nervis, emocions i molta alegria que explotava segons passava el matí. La pols màgica ja no hi havia manera de llevar-la de damunt. Tots teníem el verí muixeranguer molt agarrat a la pell. Eixe 9 d’octubre va servir per a voler fer una presentació oficial de la Muixeranga La Torrentina al poble de Torrent. Durant el mes d’octubre i novembre, tot anà molt ràpid, molts preparatius i molts projectes a la vegada. Encara que teníem experiència personal en l’organització d’un altre tipus d’actes,


açò era nou per a tots. Però li posàrem ganes i il·lusió i tots l’organitzàrem per a tirar endavant el projecte. Tots i cadascú de nosaltres donà el seu temps, el seu treball i la seua il·lusió per continuar endavant amb la colla tan bonica que s’havia creat. Prompte tinguérem més muixeranguers: rebérem Andreu amb alegria. “Que bé! Un futur alçador!”, Gabi, a qui ja consideràvem com un més. Encara que venia de les colles de Carlet i València, ja era un més de la Torrentina. I també les primeres mans de Paco “El Boti” i Miquel “El petit”, van ser molt benvingudes. Els preparatius no paraven. La presentació havia d’eixir bé. Ja ens havien confirmat des del principi l’assistència de les Muixerangues de Carlet, Cullera, Sueca i València. S’afegiren colles de tabaleters i dolçainers dia rere dia. Després de molts anys sense tocar junts, es juntarien per a la nostra presentació les tres colles de tabal i dolçaina del poble: Colla de Dolçainers de Torrent, Agrupació de Dolçainers El Cercle i el Rossejat. Estàvem al·lucinant. Havíem rebut una acollida magnífica i tot marxava molt ràpid. Afegírem músics de fora del poble: d’Alaquàs, Benimaclet i Manises. Per la seua part, venien dos grups de balls tradicionals: L’u i dos de Torrent i L’Olivar d’Alaquàs, que sense problemes es posaren d’acord per fer una dansa i uns balls a la Torre. Contàrem des del principi amb l’ajuda desinteressada de les Festes Alternatives, uns cracs. També va ser fàcil trobar col·laboradors entre amics i familiars, però també entre desconeguts del poble que volien ajudar, com ara dos forns que col·laboraren amb el pa per al dinar de tots. Per suposat, la logística va córrer de la mà de

l’Ajuntament de Torrent. Estem molt contents, satisfets i agraïts a totes les persones que van fer possible que la presentació fóra tot un èxit. La presentació va eixir redona: l’organització, lloc de logística, cercavila, presentació a la Torre, els presentadors, mantenidor, però, sobretot, la indumentària i la figura del llibre causaren sorpresa i bones crítiques en eixe moment i als dies següents. Per a la colla també fou molt emotiu quan férem “La Marieta” i presentàrem als més menuts de la colla: Miquel i Carme. Els fotògrafs que acudiren, junt amb el nostre personal Víctor Gonca, immortalitzaren el moment amb precioses fotografies. Diversos mitjans de comunicació s’encarregaren de la seua difusió en premsa escrita i digital. Estem impressionats de la bona repercussió mediàtica que hem tingut. Esta és la nostra història des dels inicis. Allò que va ser un somni, un pensament fugaç al cap d’uns fallers s’ha convertit en un bonic projecte amb el suport de vint-i-quatre dones, hòmens, xiquets i xiquetes diposats a pujar al cel, si cal. I tot per eixe Cant de L’Estoreta que tan dins sentim a Cotxera. A vegades, no saps perquè ocorreixen les coses, però quan passen t’adones que tenia que ser així. Els nostres xiquets de la Falla amb la seua ilussió transmitiren un sentiment que ana creixent i fent-se gran. Javi, Maria, Laura, Anabel, Manu, Javier y Pau. Ells foren l’essència. Sempre estaré en deure amb vosaltres. En la plaça del Carme al cap i casal, els xiquets de Cotxera tiraren la pols màgica muixeranguera a tots!

cotxera 2016 :19


Quedar-se o marxar? Jo he vist a un home desaparèixer Alberto Silla, artista de la falla infantil junt al grup de Imaginarte - Taller Creatiu, dissenyador d’aquest llibret i de la seua portada, veí i amic del barri. És inevitable deixar una emprenta en els teus treballs. El meu ara, els meus pensaments, són algo inherent a la meua forma de creació. Tot allò fa que si mire enrere puga identificar cada treball realitzat, una portada o una falla, amb el moment personal que vaig passar en eixe moment. Fa dos anyets, vaig passar per un moment lleig de la meua vida. Allò que li diuen una crisi d’identitat. Estava literalment aterroritzat per la velocitat en que passa el temps i la impossibilitat de fer res per a evitar-ho. I mentres intentava sobreviure’m a mí mateix, realitzarem el monument de El Cudol d’aquell any: Temps Fugit. No sé si s’en recordeu d’aquella falla, però fou en el moment de la plantà quan vaig adonar-me que eixe any realment tots els meus mals 20: COM ÉS EL BARRI DE LA Cotxera

anaven a prendre’s foc. Desde Imaginarte havíem creat una falla sobre el temps, sobre tornar a ser un xiquet. Temes com tornar a ser un Peter Pan o no, rellotges d’arena, cóm fer-se major i no morir mentrestant... Instintivament tota la meua crisi es va quedar reflectada en eixa falla, i per sort, va acabar cremant-se i desapareguent. La creació de la falla d’enguany de La Cotxera també ha sigut prou dificil. Ens va sorgir l’idea d’una ciutat utòpica que va evolucionar a una idea molt més meloseta: la ciutat que volem crear. Una ciutat on la familia i en especial els nostres majors ens donen el relleu i confíen en nosaltres per a que tot siga millor, que és allò que tots volem.


Vaig dibuixar nostra vertadera unió al barri: el passat. I per a simbolitzar el pas dels nostres avis a nosaltres ens inventàrem l’excusa d’uns fils de lana que passen de iaios a nets, i que em venia de perles per a contar tota la història. Per pur instinte vaig dibuixar una senyora major cosint, sentada en la seua cadireta, i eixe fil després de liar-se per les cases del barri de La Cotxera acabava en les mans d’un par de jóvens disposatss a seguir teixint carrers e històries noves. Bé, doncs ja tenim falla.

Temps després, mirant els dibuixos que jo havia creat, comencí a vore les velletes tan tranquiles en les seues cadires i cosint alhora, probablement contant històries als seus nets per a dormir-els o dormint-se elles mateixes. Comencí a vore a la gent jove buscant un relleu que agarrar. Comencí a vore, en realitat, la forma en que el meu cap intentava superar un aconteiximent que jo intentava passar per alt.

A principis de 2015, la meua iaia Encarnín va faltar. Es va despedir de tots, una personeta molt important per a mi, i per desgràcia no va poder vore plantada la falla d’aquell any que tant Fani com jo havíem creat. Encara recorde com quan ella ja no podia volia caminar, i jo la agarrava i l’obligava a alçar-se de la cadira per a anar a vore la Falla de La Cotxera, cosa que conseguia amb no poques discussions pel camí. Jo era molt fan de les històries que ens contava de quan donava clases de costura, i es que ma iaia fou costurera. Corte y Confección Sistema Amador. De sobte, tota la meua “original” idea dels fils de lana em va explotar en tota la cara i tot prenia sentit. Fou la meua iaia la que em portava de la mà per tot el barri, la que m’acompanyava quan m’en anava a tirar petardos al Carrer Plà, i quan se’ns acabaven el petardos i li preniem foc als papers, també. Amb la iaia jo anava a tots els llocs caminant i saludant pel carrer, cosa que per desgràcia s’està perdent. Em va ensenyar sense voler-ho un sentiment pel barri com estic segur que molts dels avis vos varen ensenyar a vosaltres. cotxera 2016 :21


Molt de temps abans del llibres cool d’autoajuda, els nostres iaios ens parlàven de la consciència social. La Falla Major - i en general tot el Llibretparla d’aquest barri. Conta cóm hem sigut un barri de supervivents, sempre creixent cap a totes les parts sense parar. Encara que tinguèrem el barranc a peu de carrer ens donava igual: hem fet camps o cases al límit, a la voreta. Els supervivents són, per supost, la gent major de La Cotxera. Que en realitat són familia, veïns o germans; per que sí o sí, en este barri ens coneguem tots. És esta supervivència social la que ens donà forma com a barri, una sensació que només la gent major pot gaudir caminant pels nostres carrers plenets de negocis per a alquilar. Tendes que tanquen i altres noves que obrin, veïns que marxen, papereres noves, veïns que tornen, tirar lo vell per a deixar pas a algo nou com una piscina o un bloc d’edificis verge i gris, una font per al barri, l’aigua de la font que se’n ix, gent jove amb il·lusió que busca un lloc en la seua ciutat, gent de altres étnies que acaven ací i enseguida es guanyen la simpatia de tots, ma casa El Chesús; Juanito el peluquero, la carnisseria de Toni, Vicente i la seua bici, paneroles en estiu, flors en pri22: COM ÉS EL BARRI DE LA Cotxera

mavera, vore passar tota l’aigua que baixa del poble pel carrer, veïns que marxen definitivament. Veïns que desapareixen. La ciutat només és un decorat que nosaltres tenim que omplir, i és ara, amb quasi 30 castanyes quan puc veure com molt lentament, el meu barri desapareix. De vegades em donen ganes terribles de parar el món i baixar-me, com deia Groucho. Pense en cóm estem caminant de forma inexorable cap a la nostra desaparició, i pel que es veu, ens dona igual. Encara que té molts de punts al seu favor, teniu que reconèixer-me que el problema del constant avanç sense mirar darrere en el qual ens trobem és que la gent no té eixa sensació de lluita i d’enriquiment vital per haber aconseguit algo que costava suor. No saben d’on venim, i per supost, no serem nosaltres els qui s’encarreguen de explicar-ho, que no tenim temps. La gent s’assenta nova en el barri (cosa que està pero que molt bé) pero no es senten part del barri, que és molt diferent. La prova la teniu en els anuncis que hi han en aquest llibret. Quasi el 90% d’ells són treballadors del barri, gent ja de la familia que directament et reben amb una sonrisa a la primera i que de seguida et diuen que sí, que com no van a col·laborar amb el Llibret de La Cotxera, com tots els anys home.


De vegades em donen ganes terribles de baixar-me perque encara que molta part de la culpa la tenen els governs que estàn deixant que el nostre barri es perda al fons del barranc, també es de veres que nosaltres -la meua generació- ens hem esperat sentaets a vore desaparèixer La Cotxera. De vegades em donen ganes terribles de baixar-me per què trobe que el meu lloc no està ací, o que al menys aquest no és el lloc on jo vaig crèixer i volia viure. El barri per on jo passejava amb ma iaia era un altre, un barri molt més amigable i obert a ajudar, un lloc social, on tots formàvem una part important. I sempre, sempre, hi havia temps per a parar-se amb algú i preguntar-li un cóm estás. Crec que encara estem a temps de poder frenar un poc la maquinària i vore cap a on conduïm. A que se sentem i gaudim un poc de tot el bé que té el barri i que no el disfrutem com es mereix. De fer-ho ja siga per instint de supervivència o per puretet despit davant de la vida. La gent, hui en dia i per norma general passa molt de la resta de la gent. Tenen una vida apegada al mòbil molt trista i s’obliden de qui tenen al seu costat, del seu barri.

Vivim temps estranys, sotmesos per la dictadura del succedani i de Hacendado. I jo personalment, de vegades també tinc ganes de parar el món unes poques hores i disfrutar-ho. De tornar ficar un super grapat de galetes en la llet del berenar i passar-me hores intentant menjar-me-les totes. Tinc ganes d’eixe dia de Juliol quan, un matí, em done conte que vaig a ficar els peus en unes sabates que em deixen el peu a la fresqueta. Tinc ganes de deixar la càmera en la maleta i disfrutar de les vistes o del moment per a mí, no per a ensenyar-les al facebook.Tinc ganes de tornar a ser un viatger i no un turista. Tinc ganes de anar a comprar caminant i parar-me i preguntar-li a Mari Carmen cóm li va tot i quedar-me a escoltar-la i que ella no deixe de repetir que mare meua que gran estàs si tú no veníes per ací des de fa anys. Tinc ganes de ser de poble i que no em diguen que es postureo. De sentar-me amb la meua xica i escoltar un disc de música entre dos. Vos el recomane.

cotxera 2016 :23


A les Falleres Majors Eixints Fins ací un any ple d’emocions i de somnis, de anar redolant de un costat a un altre, de dormir amb el trage de fallera, de dormir poc, de viure la festa fallera com una gran. De ser Falleres Majors. Gràcies a les dos per defendre la Comissió de la Cotxera.

Els premis de 2015 1er Premi al Xiquet Més Típic, en el Cant de l’ Estoreta de la Falla Plaça de l’Arbre de València 1er Premi al Millor Conjunt, en el Concurs Cant l’ Estoreta de la Falla Plaça de l’Arbre de València 4rt Premi al Millor Cant, en el Concurs Cant l’ Estoreta de la Falla Plaça de l’Arbre de València 3er Premi Campeonat de Galotxa 1er Premi Campeonat de Truc de la Falla Santa Lucía 2on Premi Concurs Culinari de Fideuà cotxera 2016 :25


Junta directiva President Ángel Gualda Navas

Delegat Cultura Alberto Jesús Silla Morales

Vice-President 1er Juan Martínez Abellán

Delegat Junta Local Francisco Riera Peirò

Vice-Presidenta 2ona Marisa Esteve García

Bibliotecària - Arxivera Amparo Maicas Llorens

Vice-President 3er Miguel Rodrigo Martínez

Vice-Delegat Festejos David Barberà Sancho

Secretaria Mª Carmen Maicas Llorens

Vice-Delegada Infantil Eva Mª Carrillo Velázquez

Vice-Secretaria Mª del Mar Sánchez Mora

Vice-Delegat Act. Diverses Antonio García Lara

Tressorer Juan Sierra Cebrián

Vice-Delegat Joventut Sergio Torrecillas Bollas

Comptador Mª Dolores Rasero Pedrosa

Vice-Delegat Esports Salvador Puchalt López

Delegat Festejos Miguel Ángel Sánchez Bernat

Vocals Mónica Murcia Carrión Jorge Peris Escamilla Marta Albert Santamaría Vanesa Algarrada Espinosa Lucía Ferrer Ramos Ana Mª Vilanova Folgado Carmen Muñoz Martínez Mª Jesús Triguero Martínez Marta González Romero Ana Isabel Muñoz Luz Lorena Molla del Olmo Rubén Martínez Marín Mª Amparo Martínez Roca Estefanía Silla Morales Mª Isabel Silla Morales Tomás Barreda Fernández

Delegada Loteries Jessyca Merencio Morillas Delegada Infantils Cristina Sánchez Mora Delegat Act. Diverses Rafael Moreno Morillas Delegat Joventut Francisco José Marcilla Muñoz Delegada Teatre Carlos García Lara Delegada Teatre Elvira González Silla

26: la nostra comissió


Junta directiva infantil President Adrià Barberà Esteve Vice-President 1er Manuel Rodríguez Gil Vice-President 2on Rubén Rivodigo Ordóñez Secretaria Yessica Salinas Puchol Tressorera María Lozoya Sáez Comptador Pablo Cantero Garrido Delegat Pau García Serrano Delegada Jovita Lis Martínez Vocals Raúl Muñoz Fernández Empar Asensio Esteve

cotxera 2016 :27


La Comissió Major Fallera Major Ana María Puchol i Nieves Encarna Agut Moyano Manuel Aibar Lara Salva Albert Santamaría Mª del Carmen Alcalá Silla Roberto Amor Cañada Paula Andreu Andreu Mª Dolores Arboles Puig Vicente Arboles Puig Ana Mª Arenas Dro Mª Dolores Arjona Hinojosa Mª Ángeles Arnau González Jose Arnau González María Barreda Fernández Tomás Barreda Mora Mónica Bas Monforte Manuel Bas Saez Juan Beleña Burgos Antonio Caballero Moreno, Mª Teresa Caballero Téllez Antonio Miguel Cabrera Piqueres Manoli Calzado Sevilla Yolanda Cantero Cubells Juan Carlos Cantero Cubells Natalio Cantero Zamora Alejandro Cervera Calzado Jorge Chisbert García Francisco Jose Crespo Escribá Sandra Cones Fenoll Mª del Mar Cruz Lopez Carla Cuñat Triguero Antonio Salvador Cuñat Márquez Toni Cuñat Triguero Mª Carmen Daries de la Concepción Mireia De Dios Ruiz Paula De Dios Ruiz Javier Delgado Carrasco Pascual Esteve Fuentes Mª Carmen Esteve García Sergio Esteve García 28: la nostra comissió

Aitor Esteve Rasero Jose Fernández Blanca Mª Carmen Fernández Gasvi Mª Jesús Fernández Martínez Jose Manuel Fernández Nuño David Fos Marin Sara García Benlloch Inmaculada García Gutierrez María García Raga Joaquín García Silla Julián Garrido Giménez Cristina Garrido Nieto Mariola Garrido Penella Ana Mª Garrido Ramírez Tomás Giménez Bertolín Pedro Gómez Lucas Rafael González Cañizares Vicente González Fullola Mª Dolores González Samper Francisco González Samper Mª Ángeles González Serrano Sonia González Silla Blas González Valero Ángela Gualda Maicas Mª Trinidad Herranz Garrido Tomás Ibáñez Martí Clara Isabel Ibáñez Puebla Jose Tomás Ibáñez Puebla Rosalía Jurado Sánchez Blanca Lamata Carratalá Nicolás Lamata Carratalá Jose Vicente Lamata Mateo Sandra López Gomez Alba López-Menchero Endrino Eduardo Lozoya Demira Eduardo Lozoya Saez Marta Luz Jurado Miriam Luz Jurado Román Macías Macías


Esteban Marinero Ferrus Andrea Martín Lopez Delfín Martín Llorens Vicente Martinez Ciscar Vicente Martínez García Ana Martínez Orellana José Vicente Merencio Galdón Jose Vicente Merencio Moreno José Miquel Chuliá Miguel Ángel Mora Minguez Vicente Enrique Mora Minguez Vicente Mora Tarín Pilar Moreno Navarro Natalia Mota Arjona Jose Mota Ortega Borja Muñoz Fernández Enrique Muñoz Onate Gerardo Muñoz Puig Amadeo Navarro Arjona Clara Elena Navarro Caballero Nieves Navarro Esteban Miguel Navarro Cárcel Javier Noguera Gracia Mª Dolores Nogueron Vedriel Gema Ochando Roca Mª Jesus Ochando Roca Larisa Florentina Onofrei Mª Dolores Orellana Lopez Gerardo Pavón Doral Jose Manuel Pavón Doral Rafa Pavón Doral Ana Mª Penella Busach Salomé Penella Busach Sharay Pérez Almodóvar Gaspar Pérez Barañon Inmaculada Pérez Zafra Francisco Jose Peris Escamilla Francisco Peris Silla Javier Picazo Ciscar

Eva Puche Selléns Ana Puchol Nieves Isabel Puebla Llorente Raúl Puig Espinosa Pedro Jose Puig Serrano Miguel Rodrigo Maicas José Rodrigo Zurriaga Rosario Rodríguez Rodríguez Manuel Rodriguez Villanueva Ricard Saez Penella Emilio Saez Puig Javier Salinas Sahuquillo Inmaculada Saez Puig Mª José Saez Puig Raquel Saiz Poveda Mª Dolores Sánchez Arenas Leticia Sánchez Arenas Miriam Serrano Molina Borja Sánchez González Javier Sánchez Mora Juan Jose Sánchez Morales Francisco Sánchez Vázquez Cristina Sierra Espinosa Javier Sierra Espinosa Estela Tanco Poveda Mª Pilar Triguero Cambronero Raquel Triguero Martínez Alicia Vidal Campos Maite Vilanova Cases Mari Luz Villar Domínguez Enrique Villanueva García Ana María Yuste Turbi Jose Luís Zamora Molero

cotxera 2016 :29


La Comissió Infantil Fallera Major Infantil Laura González i Cantero Leire Aibar Cones Manuel Aibar Cones Lucía Alfonso Rasero Oliver Alfonso Rasero Laura Amor Arnau Lucía Amor Arnau Nerea Arboles Yuste Josep Barberà Esteve Nerea Caballero Puig Ainhoa Campanón Sánchez Clara Cervera Calzado Nuria Chisbert Rodrigo Olivia Contreras Valor Lucas Crescente Arnao Asier Crespo Díaz Ian Crespo Díaz Daniela Nicole Del Toro Ilie Rubén Delgado González María Díaz-Salazar Ruiz Marta Felipe Miralles Nerea Fernández Alonso Carmen Fernández Alcalá Paloma Fernández Ballester Kevin Fernández Ballester Nathaniel Fernández Sanchez Nieves Fos Navarro David Fos Navarro Joel García García Gloria García Mota Joel García Ros Jorge García Serrano Lara García Sánchez Nerea Garrido García Sara Garrido García 30: la nostra comissió

Javier Gil Bas Marta Gil López Paula Giménez Garrido Henar Gomera Moreno Lledó Gomera Moreno María Gómez Daries Laura González Cantero Álvaro González Cantero Rubén González Cantero Ana González Fernández Laura González Fernández Sergio González Vinuesa Héctor Ibáñez Puche Carla Grancharova Garcia Neus Limones Navarro Aaron Lis Martínez Roberto Carlos López Sanchez Christian Macías Arboles Daniela Martínez Almodobar Aaron Martínez Muñoz Héctor Martínez Muñoz Carla Martínez Orellana Paula Martínez Saiz Alejandro Miquel Triguero Francisco Miquel Triguero Alejandra Mora Baeza Gabriel Mora Baeza Aitana Mora Bou Daniela Mora Bou Miquel Mora García Lucía Morales Martín Marta Morales Sierra Ainara Moreno Molla Carla Navarro Tomás


Comissió Honorífica Leo Navarro Tomás Pedro Navarro Tomás Ana Isabel Noguera Muñoz Enrique Noguera Muñoz Javier Noguera Muñoz Macarena Núñez Martínez Manay Núñez Martínez Carla Ojeda Hernández Paula Pérez Herranz, Pau Peris Santosjuanes Enma Picazo González Javier Picazo Gonzalez Ricardo Puig Sanchez Aitana Rodrigo Serrano Adrián Rodríguez Nieto Mario Rueda Nieto Françesc Saez Penella Javier Sánchez González Miquel Sánchez Merencio Marina Sánchez Roca Lucas Termens Vivó

Els nostres fallers d’Honor Enrique Almazán Oliver Jose Barberá Rives Paquita Cubells Muñoz Rafael González Callado Abonats Miguel Ángel Cervera i Gómez Maribel Nieto i García Comissió Honorífica Natalio Cantero i Zamora Pascual Esteve i Fuentes Vicente González i Fullola Josep Miquel i Chuliá Josep Rodrigo i Zurriaga Comissió Honorífica Póstuma Narcisa García i Bauzá Pere Moles i Rambla Antonio Moreno i Piqueras Ricardo Puig i Espinosa Pascual Puig i Panells Emilio Ruiz i Villegas President d’Honor En Arturo Boix i Miquel President d’Honor Póstums Vicent Baixauli i Aparici Mario Esteve i Esteve Vicent Lacuesta i García Salvador Picher i Penya cotxera 2016 :31


Ángel Gualda i Navas President

Volia saludar-vos per primera vegada, en aquest espai que se’m brinda com a president de l’Associació Cultural Falla Barri Cotxera, de l’exercici 2015-16. En aquest exercici, els censos de moltes falles han baixat, la nostra ha crescut, amb un cens infantil que per primera vegada en la nostra llarga història supera els 100 xiquets i xiquetes. Alguna cosa estarem fent bé quan ja hem passat a estar entre les 10 comissions de Torrent amb major nombre de fallers i falleres. Aquesta etapa de crisi està marcant tota la Comunitat de moltes maneres, però intentem que la festa de les Falles no caiga de cap manera, adaptant-se als mitjans necessaris per a que tot vaja bé. Treballem cada dia més, la Junta Directiva i, com no, tots els fallers que estan ací per a què dia a dia les festes de Sant Josep no acaben mai. GRÀCIES. 32: la nostra comissió

Gràcies també, a tots els fallers de la nostra comissió, perque una falla suposa moltes coses: concursos, activitats culturals, campanyes solidàries…, gràcies a la directiva, que amb el seu treball, els ha fet possible, a Ana, Laura i Adrià, els nostres màxims representants, que sense ells no seriem una FALLA completa i com no, a les seues famílies i a la meua, per tot l’esforç que han fet perquè siga un any inoblidable. Per a despedir-me, voldria dir que esteu tots convidats a passar-se pel nostre Casal en les falles d’aquest any. I dir a la Comissió que ànim, força i il·lusió. Que l’esperit faller estiga sempre al nostre cor i mai es perga per damunt de tot. SOM BONS, SOM GRANS, SOM COTXERA.


cotxera 2016 :33


Ana María Puchol i Nieves Fallera Major

Hola, volia donar una salutació al llibret de les falles del 2016. Primer dir-vos que espere passar un any perfecte amb la falla i la meua familia. Esperece representar molt bé a la comissió. També dir-vos que no sóc perfecta i tal vegada em puc equivocar en algo, encara que intentaré que no. Però si fora així, ajudar-me xics... A passar unes bones falles 2016, som de Cotxera!

34: la nostra comissió


cotxera 2016 :35


La Falla conta com era el barri de La Cotxera Juanjo Garc铆a

36: la nostra comissi贸


Com era el barri de La Cotxera. La gran ximenera de la fàbrica de conserves “La Torrentina” presidix esta falla que vo cridar l’atenció i la curiositat del nostre barri. Els més majors recordaràn com era quan tot es ficava en marxa, quan la fàbrica no parava i el carrer encara no estava asfaltat. I per altra banda, les noves generacions es preguntaràn Què és això? Qui li ha donat al on per a enxufar-la? Esta ximenera, realitzada tota en vareta a la manera antiga, i rematada amb fums d’esperança també de fusta, anuncia que el barri en realitat no ha canviat tant i La Cotxera torna a agafar vida.

Un tros del barri se’ns ha ficat dins de la falla Cases que ens recorden el Forn de San Ramón que tants record i tant de pa porta al barri. En aquesta ocasió no n’hi hauràn forns, foc o farina, si no que les parets estaràn obertes per a tots i podrem admirar una xicoteta mostra de records i fotografies del barri, Fotos donades per gent d’ací i que ens ensenya a viatjar al passat només entrar dins de la falla.

cotxera 2016 :37


Una altra casa ens mostrarà una plantà des d’una forma especial. En el baix, podrem vore com El Casal de La Cotxera torna a ficar ciments en el mateix barri, com ja fa uns pocs anys, i n’hi hauràn un faller i una fallera treballant tot l’any per a que tota la festa isca davant i la disfruten tots. Uns ens creuen que de veres són els pilars de la falla, mentres altres només apareixen per a lluir trage i passar les nits. En el mateix terrat, una veïna tendix la roba a l’ombre d’un vell colomer, com els molts que poblaven les teulades i terrasses de les nostres cases. Però hui, la nostra benvolguda ama de casa es dedica a secar els drapets bruts del barri, sobretot hui que fa molt d’aire i n’hi tanta tela que secar...

I això no és tot. Recorda que l’interior de la nostra falla va a estar repleta de fotos amb molta història del nostre barri. Però estes fotos també miren endavant. Amb la entrada al “nostre barri” podràs col·laborar si vols amb el nostre projecte solidari en benefici dels inferms de Epidermolisis Bullosa BP, la Piel de Mariposa. Podràs assegurar un futur fent una xicoteta donació que anirà enterament a l’Associació Debra. Pregunta’ns per més informació al Casal de Cotxera.

38: la nostra comissió


Atenció, atenció. Que el tramvia torna a La Cotxera És sense dubte la noticia del dia per a tot el poble! El motiu principal de la falla és una reproducció d’aquell tramvia número 21 que tants viatges i tants viatgers va portar antany. Per el Carrer de quart cap a la Presò, de ahí pel camí de Mislata arribava a la carretera de Torrent - Xirivella fins a Alaquàs, i finalment a Torrent; on paraven un ratet al començament del poble, donaven una volta a la plaça del Bisbe Benlloch i de ahí tornaven. Els ninots que volen viatjar una altra volta amb el tramvia estan realitzats a la vella usança, i vestits amb teles. Sobre un llibre d’història, un major insta al nét a que deixe el telèfon a banda i conega un poc el seu barri. Al costat trobem des de plaques de carrer que ja han desaparegut per desgràcia a uns xiquets que destapen un bot de La Torrentina, un bot d’història en conserva. Enguany hi hauràn moltes activitats paral·les a la nostra falla, per a que tots puguem descobrir i curiosear entre el barri. Tindrem fotos antigues, històries que nomes coneixen els iaios i que disfrutarem a la nit, quan la falla s’il·luminarà des de l’interior de la ximenera amb llums de color, fins que el dia 19 elevarà les seues cendres per última volta cap al cel, a la nit de Sant Josep.

cotxera 2016 :39


40: la nostra comissi贸


Adrià Barberá i Esteve President Infantil

Hola a tots els fallers de La Cotxera: Com ja sabeu, sóc el president infantil d’aquesta comissió. Quasi tota la meua familia ha sigut falleres majors o presidents i ara m’ha tocat a mi. I estic molt content de tenir a Laura, com la meua presidenta, com jo li dic. És una amiga bona amb la que sempre he estat des de xicotet. I se volem molt. Estic segur que passaré un any genial amb ella. També és divertit Ángel, el meu president; i Ana, sempre està pendent de nosaltres pero no fer trastades. Ells sempre saben on anar i com fer-ho bé. Als meus amics de la falla Miquel, Manu, Álvaro i Rubén dirlos a tots que espere passar-ho bé i tirar molts petardos al carreró Vull donar les gràcies a la meua familia i amics per treballar tant per mi i a tot el corner. Enguany va a ser un dels millors de la meua vida. Mai l’oblidaré. Amunt Cotxera. Visca les falles del 2016!

cotxera 2016 :41


42: la nostra comissi贸


Laura González i Cantero Fallera Major Infantil

Hola fallers i falleres, amics i amigues. Com ja sabeu, sóc fallera des que vaig nàixer, les falles les porte al cor, però la meua discreció em va fer prendre la decisió de ser Fallera Major Infantil fa uns pocs anys i ara tinc l’oportunitat de dirigir-vos aquestes paraules. M’ompli d’orgull ser la vostra Fallera Major Infantil de l’exercici faller 2015 - 2016, i per a mi es un somni fet realitat, i que siguen unes falles inoblidables amb vosaltres i com no, amb el meu President Intanfil Adrià, la meua Fallera Major Ana i el meu President Ángel. Donar les gràcies a tots volsatres que feu falla i per supost als meus pares que han fet el meu somni realitat. Des d’ací vull dirigir-me a Adrià, Ana i Ángel que ho passaré molt be amb vosaltres. Que visquen les falles i la Falla Cotxera! Besos a tots de la vostra FMI.

cotxera 2016 :43


44: la nostra comissi贸


Una ciutat és l’experiència vital dels qui habiten en ella, una experiència comú amb la necesitat pràctica de convivir. És la concivència en la ciutat on els grups busquen i troben la seua identitat, on interpreten la societat e intenten satisfair les expectatives. Uff, doncs sí que hem començat fort, a vore algo més fàcil: “Los bloques de cemento gris aquí y allá dan la forma al decorado de mi ciudad” que cantaven Mecano. És a dir, la ciutat és essencialment, comunicació. cotxera 2016 :45


Les cases no són més que edificis, residències per a les persones que viuen en elles. Sense persones, la ciutat no seria més que un conjunt de construccions sense vida, Sóm nosaltres els que la construïm, sense donar-nos compte, la ciutat en la que ens trobem.

els adults juguen un papel molt important en la comunitat, està clar. Ells garantien que les xiquets aprenguen de la seua seu, de la seua gent, de l’entorn. Amb l’ ajuda dels adults, els xiquetes descobreixen quines són les característiques de la seua comunitat, i les faràn seues fins identificar-se i sentir orgull, preservant així la cultura.

Però són els avis sense dubte les vertadres mestres dels valors familiars. Els avis i les àvies son una font diferent d’amor per a tota la familia, de caràcter totalment incondicional. De fet, el millor valor que podem aprendre és que el iaio i la iaia es volen i es respeten des que van començar junts una nova vida. Un valor que per desgràcia, no es un bé comú hui en dia. Són els avis els que hui en dia cuiden dels xiquets i se’ls duen de ací cap allà (encara que són els nenes i nenes els qui duen als avis de ací cap allà en realitat). És la gent major la que més forma ha donat al barri, els que han vixcut una vertadera transformació des dels camins de terra fins al edificis de més de 6 plantes. I per tant ells són els vertaders protagonistes de la nostra història,

de ahí el joc de paraules: de ciutat vella a ciutat bella. 46: la nostra comissió


La nostra falla, el nostre barri. La falleta es forma sobre un bastidor de costura que representa tot allò que es feia de forma artesanal no fa tant de temps. Damunt d’aquesta base, unes cases donen vida al nostre barri, a La Cotxera i són dos jóvens d’elevada alçada els qui arrepleguen el testimoni de les persones majors. Les nostres velletes estàn, una sobre un moble de casa, que representa el nostre hogar, i està teixint poquet a poquet una peça de roba per cuidar al seu net preferit. Tenim a una altra velleta sobre la seua eterna cadira mirant com passa el temps i els cotxes. Està teixint i de la seua agulla ixen els fils que pasen als pares, i de ahí als nets, embolicant tot el conjunte. Estos fils donen pas a dos mares que estàn fent costures, segurament uns disfressos per als seus fills per a que els lluisquen al Cant de l’Estoreta (el que no faça una mare...)

A un costat podem vore també un estrany pardal amb cos de casa, com eixes persones que volen del seu barri o de la seua ciutat buscant una altra forma de viure. Pero si es fixem bé, en una de les seues pates hi han arrels que li recorda que encara que tinga que anarse’n molt lluny per a buscar-se un futur, un tros del barri sempre se’n anirà amb ell. Completen la falla grupets de xiquets i xiquetes jugant. Però els seus jocs són molt diferents als actuals. Joguets antics amb fustes, cartó o tela. Inclús n’hi ha una xiqueta jugant amb un pot de tomateta “La Torrentina”. Història en conserva,

Açò què és?

cotxera 2016 :47


n xiquets)

no ta (Per a xiquets i


zona de jocs

Advertència! Ara comença la part més divertida del llibret. Encara que de normal esta és una zona dedicada als més xicotets de la falla, volem que enguany siga per a tots, de 0 a 99 anys. Mai s’ha de perdre la esperança i l’alegria de ser un xiquet! No són les típiques pàgines amb sopes de lletres o jocs fàcils per a passar el temps. Enguany es tracta de fer algo diferent, de que cada llibret siga diferent. Volem que enguany este llibret agarre vida, de la mateixa forma que el barri es plena de vida i de colors durant la festa fallera. Volem que passejes este llibret pel barri i l’omplis d’història i d’històries, que es plene de colors. Estes pàgines estàn dedicades a tot el que vullga tornar a ser xiquet i passar-ho bé. Volem que omplis este llibret amb les teues experiències o amb les teues falles, o amb tot el que vullgues. Volem que l’any que vé ens ensenyes aquest llibret i siga totalment diferent a com era en un principi. Volem taques, boli, llapis, pegament i tot el que necessites! Durant el procés de creació vas a embrutar-te, i és de segur que embrutaràs a algú més (és el que volem), pero sobretot, vas a disfrutar-ho molt.

cotxera 2016 :49


zona de jocs ret. La primera cosa que vas a fer es tancar el llib Sí, aixina de repent. prar algo, per Ix al carrer i pega una gran volta. Ves a comcs? er pots què no vas a comprar un regalet per als amiet dePots ica i mús anar caminant només per a esco ltar un poqu descansar... ixa ací un mapa de memòria de dibu Quan arribes a casa at o de les tot el teu reco rregut, de tot els llocs que hasí. visit coses que t’has trobat pel cam

50: Cotxera 2016


zona de jocs

Saps el que ĂŠs un collage?

Si no ho saps, consulta el diccionari (no anem a fer-te el treball) I si ho saps, ja saps el que tens que fer en aquesta pĂ gina! cotxera 2016 :51


Deixa’t el llibret obert per esta pàgina a la falla, en qualsevol lloc públic o directament deixa-li el teu llibret als teus amics. Invita a la gent a que dibuixe o escriga en les teues pàgines.

zona de jocs

52: Cotxera 2016


zona de jocs

cotxera 2016 :53


zona de jocs

tauler de taques

54: Cotxera 2016


zona de jocs

Quan tingues unes quantes taques ben fresquetes, tanca el llibret i deixa que s’ estampen en esta pagina... apreta ben fort!

cotxera 2016 :55


zona de jocs

Aquesta pàgina és per a que deixes la

emprenta

de la teua mà o dels dits (o de tot al mateix temps!). Embruta’t les mans i des prés apreta sobre el paper. 56: Cotxera 2016


zona de jocs Premsa ací fulles de arbres, de papers o de tot allò que et trobes a terra en el teu barri, en la cotxera, i guarda’l en aquest llibret.

cotxera 2016 :57


zona de jocs

Fes una colecci贸 de

pegatines

de fruta

58: Cotxera 2016


zona de jocs Segur que fa moltĂ­ssim que no li envies r o amic, una carta escrita a un familia en i segurament, ni tan sols haurĂ s mandat cap tota la teua vida... escriu una carta ben bonica a qui tu vullgues i envia-la

cotxera 2016 :59


zona de jocs a enAcí dibuixa de memòria a la persona a qui vas via! viar la carta... voràs quina contestación t’en saps com (no és cap problema demanar ajuda, si no pares!) teus als o -li-h unta preg a, cart una ar envi

60: Cotxera 2016


si, aquestos mĂ rgens

zona de jocs

cotxera 2016 :61


zona de jocs

Dibuixeu, tu i tres amics mĂŠs, les teues mans 62: Cotxera 2016


zona de jocs

P e rd e st a pĂ gina.

(arranca i ti ra-la) i assumeix la pèrdua

cotxera 2016 :63


zona de jocs

pega una foto acĂ­

pega una foto teua que no t'agrade

64: Cotxera 2016


I fins ací el nostre “racó infantil” d’enguany, que ha resultat ser de lo més especial. (Ho hem entrecomillat per que pensem que es un racó per a tothom. Per a tots el que vullguen passar una estona creativa i divertida). N’hi ha que recordar que els xiquets no viuen per a ser els primers. Els xiquets estàn per a passar-se-ho bé. Aquesta pàgina es lliure per a tot el que vullgues fer, però com t’hauràs adonat... és negra! Utilitza coses que es vejen per damunt del negre. I recorda que l’any que ve volem trobar-nos en aquest llibret tot un grapat de dibuixos i de formes de fer-ho teu, tingues la edat que tingues... passarem llista!

cotxera 2016 :65


Diari d’uny any faller

66: la nostra comissió


cotxera 2016 :67


68: la nostra comissi贸


cotxera 2016 :69


El futur de Cotxera

Nยบ99

La Nยบ 100!

Nยบ101

cotxera 2016 :71


Programa d’actes Febrer

Març

Dissabte, 20

Dissabte, 5

18,00h. Presentació de la nostra Comissió i de les nostres Falleres Majors i President al Salò Parroquial.

19,00h. Ens reunirem en el casal, per a anar a la Cavalcada del Ninot, que començarà. El qui vullga pot anar a dinar al casal.

Diumenge, 21 18,30h. La festa comença! Des de els peus de la nostra volguda Torre, la Crida juntarà a tots el torrentins a una veu. Concentració en el casal per anar a per les nostres Falleres Majors. 22,00h. Al finalitzar tindrem sopar de sobaquillo i actuació.

Diumenge, 6 08,00h. És el dia del Concurs del Cant l’Estoreta. Ens reunirem en el casal per anar tots junts a la Falla Plaza del Árbol de València. El preu dels autobusos dirà més endavant, i ja avisarem dels horaris d’eixida des de la falla. És necessari apuntar-se en el taulò d’anuncis de la falla.

Diumenge, 28 10,30h. Acudirem al Casal per anar al punt d’eixida de la Cavalcada del Ninot Infantil.

Dissabte, 12 12,00h. Concentració al casal de tot el qui vullga per a anar a veure la Mascletà a València acompanyats d’una xaranga. 21,00h. Sopar oferit per la Fallera Major ANA. Aprofitarem l’acte per fer entrega de les Recompenses. Al acabar, podrem gaudir de la primera discomòbil de falles.

72: la nostra comissió


Programa d’actes

Diumenge, 13

Dimarts, 15

12,00h. Concentració al casal de tota la comissió per a rebre al pont d’Alaquàs el nostre benvolgut tramvia, que enguany presidirà el monument major. Farem un cercavila pels carrers de la ciutat anunciant que el tramvia, després de 53 anys, ha tornat a Torrent.

20,00h. Comença la Plantà dels nostres monuments fallers. La Falla Infantil “LA CIUTAT VELLA” a càrrec del Taller Creatiu Imaginarte i nostra falla gran “LA FALLA CONTA COM ERA EL BARRI DE LA COTXERA” del artista faller Juanjo García. 22,00h. Sopar de la Plantà.

14,00h. Dinar de germanor al Parador el 21, que ja estarà col·locat en el mateix lloc de l’any passat (al costat del Poliesportiu de La Cotxera) 16,30h. Plantà al tombe del remat del nostre Monument Major. Necessitarem totes les mans posibles per alçar el nostre homenatje al barri.

23,00h. Continuarem amb la Plantà dels monuments fallers fins acabar. Necessitarem tota l’ajuda per a arreglar tots els xicotets detalls per a deixar les falles ben acabades.

17,00h. Berenar oferit per la nostra Fallera Major Infantil LAURA i el seu president ADRIÀ. S’aprofitarà l’acte per a fer entrega de les recompenses infantils.

cotxera 2016 :73


Programa d’actes Març Dimecres, 16

Dijous, 17

08,00h. Primera Despertà del exercici. Al acabar n’hi harà xocolatà per als més matiners.

08,00h. Despertà arreu de tota la nostra demarcació i xocolatà per als matiners.

17,00h. Concentració de tots al casal per a anar a arreplegar a los nostres Falleres Majors. 18,30h. Comença el nostre Trasllat de la Verge de la Mare de Déu dels Desemparats desde l’esglèsia del Bon Consell fins a la de L’Assumpció. 23,00h/ En acabar l’acte. Sopar en el casal.

11,00h. - 13,30h. Lliurament dels rams en el casal per a tindre tot preparat per a l’Ofrena. 17,00h. Concentració al casal per a anar a arreplegar a los nostres Falleres Majors. 18,15h. Tots el membres de la comissió preparats per a desfilar ordenadament fins a la Plaça de L’Assumpció i fer l’Ofrena de flors a la Maredeuta. 22,00h. Sopar en el casal.

00,30h. Primera nit de festa fallera, tindrem discomòbil al parador amb DJ.

74: la nostra comissió

00,00h. Gran Nit de Festa amb DJ.


Programa d’actes

Divendres, 18

Dissabte, 19

08,00h. Despertà i xocolatà per a tots.

08,00h. Superdespertà per a alçar a tota la barrià. Al acabar n’hi harà xocolatà per als més matiners.

11,30h. Matinal infantil amb castells inflables per a tots els xiquets de la comisisó i del barri. 22,00h. Sopar en el casal. 00,00h. Gran i última Discomòbil de l’any.

10,30h. Concentració de tots al casal per a anar a la Missa i la Operació Quilo en l’esglèsia del Bon Consell. Després assitirem a l’Ofrena a Sant Josep organitzat per la Falla Santa Lucía. A continuació ens dirigirem cap a l’esglèsia de l’Assumpció per a recuperar a la nostra Mare de Déu cap al Bon Consell. 14,30h/ En acabar l’acte. Mascletà conjunta amb les falles de la nostra zona. 15,00h. Últim dinar de Germanor al casal. 22,00h. Cremà de la Falla Infantil a mans de LAURA i ADRIÀ. 23,00h. Sopar en el casal. 00,00h. Cremà de la Falla Major. ANA i

ÁNGEL encendran la metxa. Nota: Tots els canvis d’actes i horaris que puguen produir-se per canvis en Junta Local seran degudament comunicats al tauló d’anuncis de la Falla. Bones Festes! cotxera 2016 :75


Patrocinadors i amics de la falla Ecox 4D Torrent Gráficas Torrent Restaurant Casa El Chesús Forn de Pa Cunyat La Tasquita de Jose Servicios Lluch Logitanks Pollos Asados San Valeriano Talleres Josfran La 2 de Benetússer Edumar Motor Narancitrus Carnicería Toni Pérez Expendeduría de Tabacos Nº 4 Adrimar Baladí Consulting Transport BarrioBar La Torrentina La Tintorería The Phone House

76: Cotxera 2016

Farmacia La Torrentina Joyería Montoro Carnicería Peinado Bar Restaurante Anazar Forn Paquito Pollos Asados Rubio Sergio Esteve Talleres del Toro Taller Autoherbis Mini Market Nicolé - Miguel Automóviles Grimaldi Excavaciones Rogefer Caixa Popular de Torrent Fábrica de cartón Ferubal Supermercados Consum Café Quijote Diputació de València


cotxera 2016 :77


CATÁLOGOS FOLLETOS IMPRESOS EN GENERAL IMPRESIÓN OFFSET IMPRESIÓN DIGITAL Pol. Ind. Masía del Juez • C/ Rajolers, 6 • 46909 TORRENT - Valencia Tel. 96 157 45 59 • Fax: 96 157 55 03 • info@graficastorrent.com 78: Cotxera 2016


cotxera 2016 :79


FORN DE PA

CUNYAT PASTISSERIA

ESPECIALIDAD EN BOLLERÍA LES GERMANIES 58 Telf. 96 155 47 56

80: Cotxera 2016


La Tasquita de

Jose Almuerzos Populares Quinto y Tapa Abierto desde las 6:00 h. de la mañana Sábados, Tapas de Marisco

C/ Virgen de la Purificación, 19 Tel. 655 849 680 cotxera 2016 :81


L L L L UC H C H

Pirotécnia To d o t i p o de Espectáculos

SERVICIOS

Pepe Catalá móvil 607 738 138 82: la nostra comissió


ESPECIALISTAS EN EL TRANSPORTE DE ISOTANKS Transporte nacional e internacional - Transportes líquidos ADR Material explosivo Acequia de Faitanar, 9 - Apartado de correos. 204 - 46200 PAIPORTA - VALENCIA

Teléfono: 96 397 98 07

cotxera 2016 :83


Ctra. MasĂ­a del Juez, 81 A - Torrent 46900 ( Valencia ) Tel. 96 156 61 78 - e-mail: talleresjosfran@hotmail.com

LA 2 DE BENETUSSER Lo mejor de la casa, su clientela

BUENA SUERTE

C/ Juan MartĂ­nez Company, 7 bajo. acc.plz. San Sebastian, Benetusser (Valencia)

Hermanos Villamayor Lillo Se hacen papeletas por encargo.

96 375 00 18 - 678 52 02 32 - 677 41 06 42 damianvillamayor@hotmail.com www.juegosyloterias.com 84: Cotxera 2016


NARANCITRUS, S.L.U. C.I.F. B-98 290 158 Tel. 669 79 28 24 676 27 59 80 C/ Padre MĂŠndez, 47 bajo 46900 Torrent - Valecia cotxera 2016 :85


CARNICERÍA

TONI PÉREZ

Antonio Pérez González • Tel. 96 155 01 97 c/ Gómez Ferrer, 72 Bajo • 46900 Torrent (Valencia)

A r t í c u l o s d e f u m a d o r, Ti m b re s, Pa p e l e ría , C e r t i f i c a d o s Méd i c o s Bono Metro, Bono Bus, Tarjetas de Teléfono, Recarga Vodafone, Orange Movistar activa.

86: Cotxera 2016


BALADI

PROMOCIÓN Y PERSONALIZACIÓN

fallas · moros y cristianos · peñas · hermandades clubes deportivos · asoc. culturales · eventos, etc...

Tel. 96 006 33 22 info@baladitorrent.com Hernández Malillos 12 46900 TORRENT (Valencia) cotxera 2016 :87


www.ConsultingTransport.com *Gestoría /Asesoría Transportistas *Tramitamos Tarjeta de Transportes *Confección de modulo IVA e IRPF

Contáctanos: info@consultingtransport.com C/Mariano Benlliure 21-1. Paiporta -Valencia

Tel: 652 283 814

La Torrentina Tel. 642 670 298 642 300 674

COMBO 4 TAPAS Jamón Y Queso (Pan Tomaca) Calamares Bravas Morro

15€

88: Cotxera 2016


La tintorería

La ti n torerí a

desde 2004

Fabr

Para complem

SA

1234 Main S Teléfono (770) ww

Jose Iturbi 14 b telf. : 961177306 Torrent

desde 2004

Fabr

Para complem

SA

1234 Main S Teléfono (770) ww

Jose Iturbi 14 b telf. : 961177306 Torrent

¿Conectamos?

La ti n torerí a

Avinguda al Vedat, 43 bajo 46900 Torrent (Valencia) Plaza Llibertat, 17 46400 Cullera (Valencia)

desde 2004

Fabr

Para complem

Tel. 96 173 89 64 - 637 769 088

Jose Iturbi 14 b telf. : 961177306 Torrent

SA

1234 Main S Teléfono (770) ww cotxera 2016 :89


joyería

MONTORO

relojería

C/ Gómez Ferrer, 32 96 157 31 29 www.jmrmontoro.com

90: Cotxera 2016


cotxera 2016 :91


POLLOS ASADOS

RUBIO

Viernes, Sábados, Domingos y Festivos

C/ Valencia, 52 • 46900 TORRENT 96 156 05 04 40 Anys d´Història

92: Cotxera 2016


cotxera 2016 :93


Autoherbis

TALLER MULTIMARCA TURISMOS Y VEHÍCULOS INDUSTRIALES

Electricidad y Diagnosis (ESP, ABS, EBS, ECAS, ...) Mecánica General

Reparación y Carga A/A

Pre-Itv

Frenos

Escapes

Suspensiones

C/ La Creu, 11 - Pol. Ind. La Raga 46210 PICANYA Tel. 96 159 33 64 Móvil: 685 58 00 36 automagenta@gmail.com

MINI MARKET

NICOLÉ - MIGUEL Parc Infantil Menjars - Pa - Dolç ECOLÓGICOS - CELIACOS Ultramarins - Verdures

C/ Mare de Deu de la Purificació, 15 Tel. 685 339 923 - 46900 TORRENT

94: la nostra comissió


cotxera 2016 :95


LA ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA LA ASSOCIACIÓ BARRI COTXERACULTURAL FALLA BARRI COTXERA En aquest any dificil per a tots, volem expressar el nostre LA ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA En aquest any dificil que per ahan tots,fet volem expressar el nostre agraïment més sincer a tots aquells posible l´edició BARRI COTXERA agraïment més sincer a tots aquells que han fet posible l´edició d´aquest llibret, especialment a tots els col.laboradors i d´aquest llibret, especialment a tots els col.laboradors i

anunciants de la nostra comissió En aquest any dificil per a tots, volem expressar el nostre

anunciants de la nostra comissió

agraïment més sincer a tots aquells que han fet posible l´edició 96: Cotxera 2016 d´aquest llibret, especialment a tots els col.laboradors i

anunciants de la nostra comissió


Tel茅fonos 620 35 53 88 - 620 20 29 42

Virgen de la Purificaci贸n, 9 46900 Torrent ( Valencia )

Llibret Cotxera 2016  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you