Issuu on Google+

La discoteca Catwalk de Barcelona permet l’accés gratuït a les noies mentre que els nois han de pagar per l’entrada al local

Un reportatge de César Cidraque, Albert Lloreta, Enric Rodon i Mon Rodríguez

ENTRADA LLIURE E

ls homes i les dones no reben el mateix tracte a l’hora d’accedir a locals d’oci nocturn, la discoteca Catwalk de Barcelona, situada al carrer Ramon Trias Fargas número 2, n’és un clar exemple. Aquesta és una discoteca de la Barceloneta en que els seus clients són majoritàriament estrangers, tot i que també hi entren joves catalans. La xarxa de relacions públiques que té el local per informarte de les ofertes que hi ha a l’hora d’entrar és gran. Només sortir del metro de Barcelona a Ciutadella s’apropen en diverses ocasions joves que reparteixen flyers i t’informen de quan i com entrar amb descomptes als establiments. Un d’ells i parlant en nom de Catwalk explica com “les noies no paguen, en principi. Els nois si estan a la llista paguen només la consumició”, seguint amb l’enumeració d’ofertes

diu que “l’entrada normal costa 20€, però els nois que estiguin apuntats a la llista només paguen 12€, mentre que les noies ho farien gratuïtament”. Ja a l’entrada del Catwalk, esperant a la cua, es pot observar una cua que, més endavant, es bifurca. En una només hi ha nois, que desenvoca a la caixa on s’ha de pagar, i l’altra només només amb noies, que passava

Amb un flyer les noies entrarien gratuïtament i els nois pagant 12 euros amb una consumició pel costat de la dels nois i s’accedia directament a la sala. Aquesta via ràpida segons el sexe estava controlada per un membre de la seguretat del club que vigilava que només hi passessin noies. Aquesta situació es freqüent a Catwalk, la prova d’això, està en que no només ho ofe-

reixen els relacions públiques del voltant de la discoteca sinó que també se’n fa ressò des de les mateixes oficines del Club Catwalk. L’atenció al client del club afirma que “mitjançant una llista a Facebook, les dones no paguen i l’entra per als homes és de 12€ amb una consumició inclosa i que aquestes condicions són vàlides fines la 1:30 de la matinada.

mateixa llei, estableix que ‘l’exercici del dret d’admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naiement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientaci´`o sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social dels susuaris dels establiments i els espais oberts al públic, tant pel que fa a les condicions d’accés com a la La legislació permanència en els establiments i a l’ús i gauAquests fets estan di dels serveis que s’hi recollits a la legislació presten”. amb l’article 5 de la llei 11/2009, de regulació Els motius administrativa dels esPer què una discotepectacles públics i les activitats recreatives. Els ca es veu empesa a fer espectadors i els usuaris aquest tipus d’ofertes? dels espectacles públics i El doctor en Antropolode les activitats recreati- gia i membre del Grup ves tenen el dret a ‘ésser de Recerca en Exclusió admesos a l’establiment i Control Social de la o a l’espai obert al pú- Universitat de Barceloblic en les mateixes con- na, Manuel Delgado, exdicions objectives per a plica que “ en la mesura que una bona part de les tots els assistents”. L’article 10, de la activitats nocturnes en

discoteques tenen a veure amb la seducció, és lògic que els propietaris busquina augmentar la part cobdiciable (noies) des del punt de vista de les relacions i els nois. La seducció, doncs, sembla ser la culpable per la llei no escrita de que han de ser els barons els que han de prendre la iniciativa a l’hora d’iniciar una relació. Delgado creu que “ hi hamolts homes que només acudiran a un lloc si l’oferta de noies està garantida. Això és una simple operació comercial del propietari del local”. Aquesta hipòtesi comportaria la vigència de l’estereotip de la dona com objecte sexual. En aquest sentit, el professor, investigació en dret Constitucional i advocat, Joan Solanes, diu que no troba una justificació objecdtiva ni raonable per establir condicions diferents per homes i dones: “És un supòsit de discriminació per raó de sexe. El supò-

sit discriminatori és bastant flagrant i la justificació comercial”. També assegura que “si arribés algun cas concret al Tribunal Constitucional, no seria suficientment fort per tirar endavant”.

L’administració Segons l’article 51 del decret 112/2010, pel qual s’aprova el reglament d’espectacles

Graciela García: “La norma, avui día, no és aplicable al cent per cent per falta de recursos” públics i activitats recreatives ‘les condicions d’accés sobre les quals es pot basar l’exercici del dret d’admissió han de ser concretes i objectives, en cap moment poden ser arbitràries ni improcedents, ni basarse en criteris discriminatoris que pugui produir indefensió a les persones

only girls usuàries o consumidores. Tampoc poden ser contraris als costums vigents a la societat’. L’exercici del dret d’admissió per part dels establiments d’oci nocturn és voluntari. Segons l’actual legislació els locals que s’emparen en aquest dret han d’especificar a l’administració les condicions d’entrada al local que no poden sortir de l’establert a l’article 5 de la llei 11/2009.

Un cop presentada la sol·licitud, el Servei Territorial del Joc i d’Espectacles de la Generalitat és l’encarregat de decidir si s’aproven les condicions plantejades pel local i per tant si otorga el rètol que les acredita. Segons Graciela García, tècnica d’aquest servei “la majoria de rètols no s’autoritzen”. Des de 1999 s’han rebut més de 750 sol·licituds i només una quarta

part han estat acceptades. García afirma que l’entrada lliure per les noies “podria ser una discriminació per raó de sexe, quan han arribat sol·licituds d’aquest tipus no les hem autoritzat”. Però a la praxis, una cosa és que no s’autoritzi i un altra és que mitjançant flyers o publicitat facin aquesta distinció. La tècnica explica que “no permetem que ho posi a un rètol, però és molt difícil de

F LY E R S

El blanc i el negre A la imatge superior s’hi pot observar dos models de flyers que reparteixen els relacions públiques de Catwalk. El primer, de color negre, és el model generalitzat on s’hi indica que els divendres i els dissabtes, cal pagar. En canvi, en el de color blanc, exclusiu per dones, indica explícitament que l’entrada, fins les dues de la matinada, és sempre gratuïta. Aquesta és una evidència més que l’establiment aplica distincions i condicions diferenciades segons el sexe del client.

controlar”, també comenta que “sobre el paper, la nova llei solventa els problemes de discriminació en els casos referents a l’exercici del dret d’admissió, kperò a la pràctica no està resolt”. Pel que fa els recursos humans i econòmics que seria necessari que l’administració invertís per aplicar la normativa actual admet que “sí, com tantes coses..., però actualment les prioritats potser no són aquestes”. A més, també ha argumentat que “la norma, amb els efectius disponibles avui dia, no és aplicable al 100%.

Catwalk Molts dels joves es pensen que els propietaris dels locals poden impedir o condicionar l’accés als seus establiments de forma arbitrària i totalment lliure. Això no és així. Hi ha una mancança per part de la població pel que fa a cultura de reglamentació. L’acceptació d’aquest tipus de pràctiques discriminatòries està totalment interiotitzada i, això, no ajuda a que les coses puguin canviar. Per una banda, Núria, una clienta

habitual de la discoteca explica que “Normalment jo no pago però en canvi qui gairebé sempre ha de pagar és la meva parella” , d’altra banda, Marina, que acostuma a anar a la discoteca una o dos vegades cada mes, detalla com “en el meu grup d’amics, que som tants nois com noies, nosaltres sempre entrem gratis o hi ha reducció a diferencia d’ells”. La resposta a aquest incompliment que fa el director del Departament Finan-

Martí de Villasante: “El tracte que reben homes i dones és diferent però això no és discriminació” cer de Luna Mora Barcelona S.L, empresa que està al darrera del Club Catwalk, Víctor Martí de Villasante, defensa que “el tracte que reben homes i dones són diferents, però això no és discriminació” sinó que “és com tot, interessa fer un cert tipus de promocions, són temes de

tipus comercial”. Martí assegura que a l’interior de la discoteca s’intenta que hi hagi equitat entre nois i noies per tal de donar cabuda a totes les opcions. Un altre argument, Martí, el troba en la crisi que “les noies des de que va començar surten menys i per incentivar-les tenen ofertes d’entrada”. El director del departament financer afirma que “podríem parlar d’un problema ètic, perquè és injust, sí, com tantes coses a la vida” però en qualsevol cas només es tracta “d’una qüestió de mercat: entre més dones hi hagi, més nois entraran”. Sembla doncs que el problema no té fàcil solució. Els afectats segueixen consumint oci nocturn acceptant aquesta manera de fer les coses, els especialistes pensen amb la llei de mercat com a causa directa de la discriminació, l’Administració no té suficients recursos per controlar la situació i, mentrestant, els locals nocturns s’aprofiten dels joves i de l’administració pública per fer negoci.


Catwalk final 3