Issuu on Google+

| Europa - Món | 13

EL PUNT AVUI DIJOUS, 24 D’OCTUBRE DEL 2013

Merkel sospita que els EUA li han espiat el telèfon mòbil a La cancellera truca a Obama per demanar-li explicacions a La Casa Blanca admet que certes

activitats de l’NSA plantegen “dubtes legítims” als aliats, però nega haver escoltat la líder alemanya

James Clapper, director del servei d’intel·ligència dels EUA, espera per ser escoltat al Senat a principi d’aquest mes ■ BRENDAN SMIALOWSKI / AFP

Albert Lladó Romero PARÍS

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va parlar ahir per telèfon amb el president dels Estats Units, Barack Obama, per demanar-li que aclareixi si, com sospita el govern alemany, els serveis d’intel·ligència nord-americans van espiar el seu telèfon mòbil. El portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney, va negar que “s’estigui vigilant les comunicacions de la cancellera”. Merkel ha demanat expli-

cacions “completes” i “immediates”, segons el portaveu de l’executiu en funcions, Steffen Seibert, que va augurar una “ruptura greu de la confiança” en cas que es confirmin. Tot plegat arriba després de diversos dies de reunions i converses bilaterals entre París i Washington per intentar apaivagar els ànims francesos, després de les informacions del diari Le Monde que acusaven l’agència nordamericana NSA d’espionatge massiu a França; els EUA refusen ara tota acu-

sació de vigilància sobre ciutadans francesos. Així ho va assegurar el director d’Intel·ligència Nacional dels Estats Units, James Clapper, a través d’un comunicat en el qual acusava el rotatiu francès de publicar informacions “inexactes i equivocades” sobre les activitats de la inteligència nord-americana. Clapper va negar tota implicació de l’NSA en l’enregistrament, entre el desembre del 2012 i el gener del 2013, de 70 milions de trucades telefòniques de ciutadans francesos, però

Berlusconi afrontarà un altre judici per suborn Redacció ROMA

La magistrada italiana Amalia Primavera va decidir ahir jutjar l’exprimer ministre italià Silvio Berlusconi pel cas del presumpte pagament al senador Sergio De Gregorio perquè es passés a la seva formació i així fes caure,

al 2008, el govern del seu adversari Romano Prodi. La primera vista del judici començarà l’11 de febrer del 2014. Les primeres investigacions obertes pels fiscals es basen en una declaració feta pel senador Sergio De Gregòrio, exparlamentari d’Itàlia dels Valors, pel qual també

s’ha demanat un judici immediat, que el gener passat va confessar que havia rebut tres milions d’euros de Berlusconi per fer caure el govern italià de Prodi el 2008. El llavors líder del centreesquerra governava amb una estreta majoria al Senat i el gener d’aquell any va perdre una moció

fund malestar” que el president, François Hollande, va transmetre personalment al seu homòleg a la Casa Blanca, Barack Obama, en una trucada dilluns a la matinada. Però hores més tard, la portaveu de l’Elisi, Najat Vallaud-Belkacem, descartava una escalada de tensió entre tots dos països, i instava el conjunt de la Unió Europea a continuar treballant per aprovar una directiva que protegeixi els drets dels ciutadans de la Unió en el seu conjunt. Un discurs que sembla que serà l’oficial des del govern francès. Si més no això es desprèn de les declaracions del primer ministre, Jean-Marc Ayrault, al Parlament francès, on va assegurar que el govern portarà el cas de l’espionatge nord-americà a la cimera de la UE, que té lloc entre avui i demà, i va qualificar de “greus” i “sorprenents” les informacions de Le Monde. Malgrat que els estats europeus han mostrat desavinences davant les informacions d’espionatge massiu de l’NSA, el Parlament Europeu va fer ahir un primer pas cap a la unitat i la presa de mesures. L’Eurocambra va exigir que se suspengués l’acord antiterrorista Swift, pel qual els EUA tenen accés als moviments bancaris de presumptes terroristes a la UE. Si bé es tracta d’una sol·licitud simbòlica perquè no és vinculant (caldria que els 28 governs d’estats membres aprovessin la mesura a través del Consell de la Unió), posa en relleu el creixent malestar que hi ha a les institucions continentals amb els EUA, davant la presumpta violació reiterada de la privacitat de milions de ciutadans europeus. ■

Revisió de mètodes El desmentiment, que afegia que els EUA recopilen “el mateix tipus d’informació que la que recopilen la resta de països”, arriba després que la Casa Blanca reconegués dilluns passat que “els EUA havien començat a revisar els seus mètodes d’obtenció

d’informació” i que “certes activitats –de la Inteligència dels EUA– plantejaven dubtes legítims entre els seus aliats”. A més, el secretari d’Estat, John Kerry, es va oferir a rendir explicacions al seu “vell aliat” francès, durant una visita a París que no guardava relació amb l’espionatge, dimarts passat. Les reaccions des del govern francès pel presumpte espionatge nordamericà han anat virant en intensitat. La resposta inicial va ser d’exaltació, escenificada en el “pro-

de confiança per només cinc vots de diferència. Aquest fet va precipitar la caiguda del seu curt i breu govern, que només va durar vint mesos, i va deixar el camí lliure a Berlusconi, que poc després va assolir el poder. Aquest nou front policial per a Berlusconi li arriba en un moment delicat, després de la seva condemna definitiva a quatre anys de presó per frau fiscal en el cas Mediaset. A aquesta pena s’hi han d’afegir dos anys d’inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públic. ■

Silvio Berlusconi tanca els ulls mentre surt de casa seva, l’agost passat ■ ALESSANDRO BIANCHI / REUTERS

no va pronunciar-se sobre una altra informació de Le Monde que apuntava també a la vigilància de diplomàtics francesos a les seves seus diplomàtiques de Washington i a l’ONU.


24dcat 013