Issuu on Google+

L’aviació militar al segle XX

4t ESO C

Projecte de recerca IES Pla Marcell

Valoració de la importància de les aeronaus al conflicte La Segona Guerra Mundial va durar aproximadament 6 anys (1 de Setembre de 1939 – Agost de 1945) i van morir aproximadament 60 milions de persones, la majoria civils sense cap importància militar. L’arribada a Berlín per part de les forces aliades va suposar la fi del Tercer Reich, el suïcidi de Hitler i l’eliminació de la major potència de l’eix, el que deixava sol a l’Imperi Japonès davant de les potències americanes i soviètiques. Els bombardejos atòmics al Japó van provocar la rendició de l’emperador Hirohito i, per tant, el tancament de l’últim front de la guerra. Amb la finalització del conflicte era el moment del retorn a casa dels soldats, de la reconstrucció de les ciutats i dels judicis aliats per tal de fer pagar els crims comesos. Els judicis de Nüremberg van esdevenir el primer tribunal contra els crims comesos durant la guerra, on alguns dels alts comandaments nazis van pagar les atrocitats comeses. D’altra banda l’arribada del Pla Marshall a les principals potències aliades europees i a alemanya occidental van ajudar a la seva ràpida reconstrucció i, per tant, a convertir-se en països completament industrialitzats. Amb la finalització de la guerra i la derrota del Tercer Reich també va canviar l’esfera geopolítica del món; ara les dues forces aliades principals (EUA i URSS) esdevindran dos blocs mundials completament oposats, el que iniciarà el període conegut com a “Guerra Freda”. Com amb els anteriors apartats del projecte ens centrarem sintetitzar en una breu valoració el paper de l’aviació militar durant tot el conflicte i quina rellevància va prendre durant el seu transcurs i desenllaç. Durant els preliminars a les grans batalles del Tercer Reich l’alt comandament de guerra alemany ja sabia que, sense una armada marítima com l’anglesa o un exèrcit nombrós com el soviètic o al francès, mai podria guanyar als seus enemics. Per aquesta raó tots els esforços del Reich es van concentrar en la creació d’una nova tàctica militar, la Blitzkrieg, i en ampliar la seva flota d’aeronaus. Durant la Gran Guerra l’aviació va tenir un bon paper als conflictes, però encara quedava un temps per a fer de l’aire un element essencial per controlar el camp de batalla. Així doncs la Luftwaffe va iniciar el seu rearmament durant tota la dècada dels anys 30 per mantenir-se a la vanguardia de la tecnologia aèria i poder esclafar als seus enemics des de l’aire, evitant enfrontaments directes contra enemics numèricament molt superiors. La mateixa situació va ser planejada per els alts càrrecs de l’Imperi del Japó que, sabent de la superioritat numèrica i logística dels americans, va decidir crear una gran flota aèria embarcada en els seus novedosos vaixells de batalla. D’aquesta manera es van iniciar les primeres batalles reals al teatre d’operacions europeu, on l’aviació alemanya va resultar de crucial importància per als moviments de tropes; destruint posicions estratègiques enemigues, les poques vies de recursos existents i bombardejant les ciutats principals. Va ser durant la invasió de Polònia quan, per primer cop, tots aquests plans es van materialitzar a gran escala demostrant que el control de l’espai aeri era si no definitiu, de crucial importància per la victòria al camp de batalla. La superioritat aèria de la Luftwaffe va permetre l’avanç de la Wehrmacht per tot el territori Polonès i, posteriorment, per França. Tot i que la batalla de França va ser més dura que l’ocupació de Polònia l’aviació alemanya va demostrar, de nou, que el seu control dels cels europeus era definitiu per a l’avanç de les tropes. Riu rere riu i poble rere poble, les bombes dels Stuka i els avions enemics queien aniquilats per la superioritat abismal dels avions de la Lufwaffe. Així doncs, en poc més de 5 setmanes, França ja s’havia rendit als peus del Tercer Reich, deixant al Regne Unit sol davant de la imminent invasió. Amb l’ocupació del territori 70


L’aviació militar al segle XX

4t ESO C

Projecte de recerca IES Pla Marcell

francès i les seves costes la Luftwaffe ja tenia les bases necessàries per dur a cap la major batalla aèria de la història, la Batalla d’Anglaterra. Per a iniciar l’ocupació de l’illa anglesa els avions alemanys devien aconseguir la superioritat aèria i controlar el canal de la mànega, per tal de permetre la retenció de l’Armada britànica (molt superior a l’alemanya) i deixar pas als soldats d’ocupació. Per aconseguir aquest objectiu Göring, el mariscal de la Luftwaffe, disposava de tot el poder de l’aviació alemanya (uns 3.600 avions) mentre que la RAF només tenia en servei uns 700 caces. La victòria semblava imminent i els bombardejos no van trigar a començar per tal d’aconseguir l’últim territori europeu occidental. D’aquesta manera durant el Juliol de 1940 els bombarders de la Luftwaffe es van dirigir a bombardejar els primers objectius, obviant les torres de radar que, posteriorment, serien la clau de la victòria britànica. En aquest cas ens tornem a trobar davant del paper decisiu de l’aviació al transcurs de la batalla. Els avions de la RAF, molt inferiors numèricament però més maniobrables i amb possessió del radar, van aconseguir detenir els milers d’ofensives llançades per l’aviació del Tercer Reich, salvant el territori anglès de l’ocupació alemanya i produint la primera derrota de l’invicte exèrcit de Hitler. Una de les frases més famoses de Winston Churchill fa referència a la derrota alemanya durant la batalla aèria: “Mai tants van deure tant a tant pocs”. Així doncs l’aviació va tenir un paper més que crucial durant aquesta batalla, que va ser decisiva per, uns anys després, llançar la contra-ofensiva americana per tal de derrotar les forces del Reich. La derrota de la Luftwaffe al Regne Unit va ser un dur revés però no la fi de les operacions alemanyes ni la pèrdua de la seva flota aèria. Els plans de Hitler portarien a la Luftwaffe a un nou punt de la geografia europea, a les fredes estepes de la Unió Soviètica. L’inici de la operació Barbarroja va utilitzar els mateixos principis que la batalla de França, la força aèria alemanya dominava per complert els cels de Rússia, eliminant els antics caces soviètics i bombardejant ciutat com Leningrad. D’aquesta manera i, pràcticament, esclafant l’exèrcit rus la Wehrmacht es va endinsar amb relativa facilitat fins la capital, Moscou. El paper de l’aviació va tornar a ser definitiu, constituint el principal medi d’aprovisionament de les tropes d’avantguarda i eliminant tant blindats com posicions enemigues de gran importància. L’arribada de l’hivern, però, va aturar tot aquest conjunt d’operacions i van fer retrocedir a les forces alemanyes. Poc temps després el 6è exèrcit del General Von Paulus atacaria la ciutat de Stalingrad. La Luftwaffe va ser l’encarregada de bombardejar constantment la ciutat abans de l’arribada de tropes per tal d’eliminar la majoria d’enemics abans de l’entrada del 6è exèrcit. D’aquesta manera destaquem l’actuació dels caces i caça-bombarders de la Luftwaffe que mantenien l’espai aèria controlat, ajudant a les tropes a endinsar-se en el territori soviètic. Aquesta situació es va mantenir fins l’arribada de l’hivern, quan els russos van iniciar la seca contra-ofensiva a Stalingrad. Els avions de la Luftwaffe es van veure incapaços d’abastir les tropes de la Wehrmacht atrapades com rates a la ciutat, el que va provocar la seva derrota i, per tant, la derrota de l’aviació alemanya. A la part del Pacífic l’aviació també va actuar de forma crucial durant la primera ofensiva japonesa contra la base naval de Pearl Harbor. Els torpeders japonesos van sorprendre als cuirassats americans que van ser destruïts quasi en totalitat. Així doncs aquest atac va suposar l’entrada dels EUA als conflictes de la Segona Guerra Mundial i en l’inici del desenvolupament massiu de la indústria aero-naval americana. Així doncs, des de mitjans de 1943, l’aviació japonesa va arribar a un punt de saturació en el que va perdre per complert el domini de l’espai 71


L’aviació militar al segle XX

4t ESO C

Projecte de recerca IES Pla Marcell

aeri, permetent als avions americans endinsar-se a les illes del Pacífic i acabar amb les posicions japoneses. Aquests fets van ser crucials per l’avanç dels americans i van ser decisius per re-ocupar els territoris japonesos del Pacífic. Tot i això el paper més important de l’aviació es destaca a finals de 1945, amb els bombardejos de les ciutats industrials japoneses i els bombardejos nuclears de Hiroshima i Nagasaki, que van propiciar la rendició incondicional de Hirohito davant dels aliat. Tornant al teatre d’operacions europeu, i en plena contra-ofensiva aliada (1944), la Luftwaffe ha perdut la superioritat aèria i es veu constantment bombardejada per les tropes enemigues. Ara el Tercer Reich s’acosta al seu final i les últimes invencions arriben massa tard per aturar-lo. Els bombarders americans i anglesos destrueixen constantment les ciutats i les indústries, provocant milers de víctimes civils i el col·lapse de la producció armamentística. Els pocs avions dels que disposa la Luftwaffe no poden sostenir les baixes en front els nombrosos caces i bombarders americans. D’aquesta situació comencen a sortir noves idees dels enginyers alemanys, avions a reacció com el Me-262 inicien la seva producció i d’altres models tecnològicament molt avançats (com el Ho-229) comencen a veure la llum en apartats laboratoris secrets. Tot i aquests esforços per part de l’enginyeria alemanya i la superioritat tecnològica dels avions alemanys ja és massa tarda per detenir les ofensives. Així doncs la superioritat aèria i numèrica dels aliats va permetre el seu avanç fins al cor del Reich, destruint els últims reductes de resistència. El paper dels bombarders pesats i els seus escoltes van ser decisius per al victòria, ja que la tecnologia alemanya era molt superior i la defensa fèrria. D’aquesta manera els subministres de la Wehrmacht es veien cada vegada més reduïts, forçant la seva progressiva retirada de les posicions defensives. En conclusió, i d’acord amb la nostra hipòtesi, considerem que el paper de l’aviació a la Segona Guerra Mundial va ser crucial per el seu transcurs i desenllaç. Tal com hem vist les noves tecnologies i el fet de mantenir la superioritat aèria va decantar la balança a moltes batalles i va ser decisiu per el camí a prendre a les noves tàctiques bèl·liques. D’altra banda tots els progressos en aeronàutica i aeroespacials (principalment alemanys) van ser utilitzats per els aliats per modernitzar les seves flotes aèries i utilitzar les noves tecnologies per el que es coneixeria com “la carrera espacial”. A més a més els dissenys de reactors alemanys van crear una nova era a l’aeronàutica, produint avions més ràpids i segurs per a les línies de transport civil.

72


valoracio_IIGM