Issuu on Google+

Núm.2 Temp.VI 2008

PER UN TREBALL DIGNE I ESTABLE


2

roig

Editorial

Sumari 02 - Editorial 03 - Catalunya amb l’aigua al coll 04 - 40é Aniversari de Maig del 68 04 - La JSC celebra el 40é aniversari del Maig del 68 a Paris 06 - Saps que s’hi juga a Xina? 06 - El ressorgiment del Feixisme a Itàlia 07 - Perrea Perrea 07 - El Grafiti 08 - Joves i mercat laboral 10 - De Roma a Lisboa 11 - Reforma Universitària. El procés de Bolonya 12 - El MÓN es mor de gana i hipocresia 13 - Les FARC 13 - Summer Camp d’ECOSY 14 - Festivals 2008 15 - Oci: llibres, cine, exposicions i festivals

Editorial Director

Ruben Cabañas SotsDirector

Dani Navarro Disseny

la Negreta Col·laboradors

Javier Angulo, Nestor Cabañas, Javier López, Julio Jiménez, Alexandra Moreno, Xavier Tadeo i Josep Borrell Correcció

Mari Carmen Peralta Distribució

Jose Luis D. Torrevejano Impressió

Gràfiques de Premsa Diària S.A. Dipòsit legal XXXXXXXXXX Tiratge 35.000 exemplars

Revista Roig info@jscat.org www.jsc.cat Nicaragua 75-77 08029 BARCELONA

Arriba a les vostres mans aquest nou número de Roig, la revista de la Joventut Socialista de Catalunya. Si en números anteriors ens centrarem en algunes de les problemàtiques més importants del jovent actual, com són l’accés a l’habitatge i l’educació, en aquest número ens centrem en una de les grans problemàtiques dels joves: l’accés i les condicions del mercat laboral. Més enllà de la fredor de les estadístiques hi ha una realitat social pels joves de precarietat laboral i de sous que no arriben ni a la categoria de mileurisme. Tot i que aquesta realitat és ben coneguda per tothom, sovint queda relegada per una societat i uns mitjans de comunicació que prefereixen veure els joves com consumidors, amagant la seva condició de treballadors precaris. Per això el titular de la portada d’aquest número és “Els joves també som Catalunya. Per un treball digne i estable”. Des de fa uns anys algunes tendències i mesures que s’estan prenent des de el govern de Zapatero en matèria laboral ens permeten ser optimistes. D’una banda només cal comparar els augments del Salari Mínim Interprofessional durant els governs d’Aznar i de Zapatero. Aznar va pujar aquest sou 61 euros en 8 anys. Zapatero l’ha pujat 150 euros en 4 anys. Com també és important destacar el gran impuls que s’està donant a la Formació Professional o els incentius per convertir els contractes precaris de molts joves en indefinits. Però encara queden molts punts foscos per resoldre, com per exemple, l’alt nombre de joves que treballen en el sector públic de manera precària (sense anar més lluny, els joves que treballen com a becaris a la Universitat). En aquest número de Roig també trobareu reflexions sobre altres temes d’actualitat, entre ells el de la sequera que ha patit Catalunya en el darrer any. I diem patit perquè les darreres pluges han estat providencials per evitar unes restriccions que semblaven imminents. Més enllà de les solucions a curt termini per problemes com el d’aquesta sequera està clar que els joves d’avui dia haurem de liderar un important canvi social: el de deixar de pensar que els recursos naturals com ara l’aigua són infinits a un altre model basat en la sostenibilitat i l’eficiència en l’ús d’aquests recursos.


Notícies roig

3

Catalunya amb l’aigua al coll Per una nova cultura de l’aigua Néstor Cabañas. Geògraf Tenim un problema, l’abastament d’aigua a la Regió Metropolitana de Barcelona no està garantit fins que no es construeixi la dessaladora del Prat prevista pel Programa AGUA (substitut del PHN) i que havia de posar-se en marxa a començaments del 20081. Tot i que les darreres pluges han allunyat el fantasma de les restriccions, ningú pot garantir que el problema de la sequera no es torni a repetir aviat, generat tant per la manca de pluges que patim de manera cada vegada més acusada però també per una deficient gestió dels recursos hídrics, per la qual cosa cal buscar solucions òptimes tant des del punt de vista social com ambiental.

No és cert com s’ha pretès difondre que el consum d’aigua domèstic representi un percentatge mínim del total i que el problema cal traslladar-lo només al camp on es malbarata l’aigua. A les conques internes de Catalunya (totes excepte la de l’Ebre) el consum domèstic és el més important, representant un 43,6% del total2. Aquest consum, és difícilment reduïble als municipis de poblament més compacte i molt millorable en aquells que tenen un predomini dels habitatges de baixa densitat (habitatges amb jardí o piscina). Com a exemple, a la mateixa Àrea

Metropolitana de Barcelona existeixen diferències molt notables de consum entre municipis com Badia del Vallès amb 104 l/hab i dia i Sant Cugat del Vallès amb 215 l/ hab i dia3.

D’aquesta manera, apostar per una nova cultura de l’aigua implica un nou model territorial sostenible que promogui l’eficiència en la utilització dels recursos, només assolible mitjançant la compacitat del poblament. Per avançar en una nova cultura de l’aigua cal fomentar també l’eficiència en els sistemes de rec i qüestionar-se les grans obres d’enginyeria hidràulica com el Canal Segarra-Garrigues que augmenten la superfície de regadiu sense assegurar la seva eficiència. Com també implica una millora de les canalitzacions per evitar fuites, una reutilització de les aigües depurades i sobretot un exercici actiu de conscienciació social sobre els impactes reals del nostre mode de vida actual mitjançant, entre d’altres, una valoració real dels costos dels serveis com s’apunta des de Europa. No obstant, pensar en moments de crisi en que l’única solució és una nova cultura de l’aigua que fomenti l’estalvi i la reutilització, és un exercici d’irresponsabilitat política perquè aquest objectiu amb el que molts coincidim, només pot ser aplicable a llarg termini i l’escenari actual ens obliga a buscar solucions intermitges entre la inacció i un transvasament de gran impacte com la captació d’aigua prop de la capçalera del Segre proposada pels responsables del Departament de Medi Ambient. Tot plegat, crec que ens ha de fer reflexionar sobre el nostre model territorial com a país, un model que ens permeti aprofitar les nostres potencialitats però al mateix temps sent conscients de les nostres limitacions. L’aposta clara per la soste-

nibilitat territorial s’ha de traduir en una major autosuficiència dels nostres pobles i ciutats i un millor aprofitament dels re-

cursos existents. No és aquesta una qüestió de principis sinó de realitats consumades, que com en el cas de l’aigua, ens recorden la nostra vulnerabilitat. D’aquesta manera, una política que vetlli per aquesta eficiència territorial en sentit ampli, implica sovint cercar solucions intermitges que ens permetin avançar cap a la sostenibilitat sense comprometre el nostre desenvolupament econòmic i social.

Un altre intens debat ens espera dintre de poc, el del model energètic, que fóra bo que es faci públic abans no hi hagi un caos previsible. Esperem no haver de lamentar doncs, els entrebancs per part dels que defensen la sostenibilitat de mira estreta i els partits que els encoratgen, oposant-se frontalment al desenvolupament del mapa eòlic o la interconnexió de xarxes amb França i, que obliguin a adoptar solucions d’emergència del tot insostenibles com la construcció de noves centrals tèrmiques o nuclears. Pròximament… Per saber més… Agència Catalana de l’Aigua http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/inici.jsp

(1) TARROJA, A (2006). Anuari Territorial de Catalunya 2005. Institut d’Estudis Catalans: Barcelona. (2) Font: ACA (3) Font: EMMA


4

Notícies roig

Campanyes

40é Aniversari de Maig del 68 Els joves prenen el carrer Autor, Julio Jiménez Aquell mes de gener de 1968 s’inicià amb la inauguració d’una piscina de rajoles blaves a Nanterre, prop de Paris. Un estudiant agosarat li recriminà al llavors ministre de Joventut, François Misoffe, en el bell mig de la multitud i amb un cert to violent, la seva falta de visió, d’iniciatives i de voluntat per abordar el problema de la sexualitat en el nou Llibre Blanc presentat pel Govern. El ministre li contestà: “Amb la cara que feu, és cert que deveu tenir problemes d’aquests tipus.” La resposta de l’estudiant va tardar quatre mesos en arribar. Aquell jove francoalemany, Daniel CohnBendit, encapçalà la vessant francesa d’una veritable contestació mundial. Era Maig del 68. Tot i ser d’especial interès, per raons d’espai no podem parlar dels amplíssims moviments reivindicatius sorgits al llarg i ample del globus. Des de San Francisco fins a Praga, des de Madrid i Barcelona fins a Berlín, Mèxic o Varsòvia. Si bé en totes elles

la reivindicació va tenir com a rere fons diferents contexts socials d’una heterogeneïtat total (la demanda de drets civils als EE.UU., la reafirmació en el socialisme de rostre humà a Txecoslovàquia o bé l’activisme antifranquista a l’Espanya

de la dictadura) de totes elles en podem treure un denominador comú. Una profunda acti-

vitat contestatària, la simple materialització de la incomoditat cultural d’una classe social autoconscient i autoconscienciada, sociològicament particular, oprimida per una realitat moralment privativa. Els joves

majoritàriament universitaris s’oposaren, en un antiautoritarisme global i manifest, a l’opressió exercida tant en l’àmbit privat (la família) com en l’àmbit públic (l’Estat paternalista), que transformava la cultura en quelcom aliè a la vitalitat ideològica juvenil.

Una cadena més contra la que calia un nou procés d’alliberament, del que Maig del 68 fou, en aquest sentit, un èxit. Més específicament, a França, les demandes estudiantils al voltant de la reforma d’un sistema universitari decrèpit, infrafinançat i moralitzant, es van barrejar amb d’altres aconteixements. Per un costat, al

Maig del 68 es va poder constatar la manifestació més forta del gaullisme, visible en la duríssima repressió a càrrec de les Companyies Republicanes de Seguretat sobre els manifestants estudiantils. Per

un altre, es va demostrar com les es-

tructures polítiques tradicionals no van saber adaptar-se a aquest moviment civil sorgit quasi espontàniament, tot autoreconeixent-se el monopoli de la revolució (almenys pel que fa al Partit Comunista Francès) o el de la contrarevolució. A més, i a causa dels dos anteriors, es clau per entendre el maig francès la influència de la classe obrera en l’activitat contestatària, exercida mitjançant les exitoses convocatòries de vagues, així com una profunda solidaritat amb el moviment estudiantil, que va ésser retornada pels propis estudiants. El resultat, en termes, quantitatius, és clar: 10 milions de treballadors en vaga, manifestacions de mig milió de persones a Paris i més de 300 ferits en els enfrontaments entre policies i estudiants. En termes qualitatius en seu de repercussió política, es podria

parlar d’una derrota clara. Quaranta dies després el general De Gaulle aconseguia una aclaparador recolzament electoral. Nixon guanyava les eleccions en un EE.UU. trasbalsat per la mort de Martin Luther King. Txecoslovàquia tornava al seu règim de sobirania limitada, agenollada novament davant la URSS. Però, tornava a

millores en les seves condicions de treball i la comunitat universitària veia parcialment satisfetes les seves pretensions de renovació del model acadèmic. Ideològicament? En absolut. Si bé no es van poder satisfer les aspiracions revolucionàries de les diferents corrents ideològiques (àcrates llibertaris, trotskistes, maoistes, leninistes, marxistes, ...) i, com em vist, en la pràctica la victòria de la dreta sigué un fet, no hem de perdre de vista el valor històric de Maig del 68 i la seva impregnació en les estructures de pensament actuals. La actitud radical necessària per al qüestionament continu de la realitat, el plantejament d’hipòtesis transformadores bastides de principis fortament arrelats i fonamentats, la contestació en sentit positiu, es quelcom més que valuós per als joves socialistes que avui treballem per canviar una realitat que no ens agrada. Maig del 68 és i ha de ser,

per tant, un referent en quant a aquesta nova actitud crítica. Una actitud capaç d’alimentar la

nostra activitat política i de transformació social. Un actitud inherent al jovent. Una actitud inherent al socialisme.

ser tot igual? Materialment, no. Els treballadors francesos aconseguiren

La JSC celebra el 40é aniversari del Maig del 68 a Paris Una delegacó de la JSC-Barcelona es va traslladar a Paris per retre homenatge al 40è. aniversari del Maig del 68 dins del Consell Nacional de el MJS (Mouvement des Jeunes Socialistes) on van poder intervenir e intercanviar opinions. Els companys francesos de l’organització socialista juvenil ens ex-

plicaren com varen ser les mobilitzacions contra la CPE (Contracte de Primer Treball) i van fer èmfasi en l’explicació de la seva dinàmica organitzava i la seva vertebració universitària. Aixi mateix, ens van explicar detalladament quina és la situació político-social que envolta el govern conservador de Sarkozy i les seves lluites contra el desmantellament de l’estat del benestar a França.


Publicitat roig

© www.lanegreta.com

8 6 L E D G I A M I R A S R E V I N A 40é

5


6

roig

Notícies

Saps que s’hi juga a la Xina?

Quan queda menys d’un mes perquè comencin a Pequín els Jocs Olímpics, moltes persones de dins i fora de la Xina estan començant a mirar cap al futur per determinar el probable llegat dels Jocs per als drets humans a la Xina. Amnistia Internaci-

onal manté sota observació de cara a agost de 2008 les principals qüestions de drets humans i avalua en quina mesura s’ajusten a la promesa de les autoritats xineses de millorar la situació dels drets humans abans de les Olimpíades.

Encara que s’han fet avenços en àrees limitades –a saber, la reforma del sistema de pena de mort i major llibertat d’informació per al periodisme estranger a la Xina– AI tem que aquest progrés es vegi entristit pels aspectes negatius que es mantenen, en particular la creixent repressió exercida contra activistes de drets humans i periodistes xinesos, així com la “reeducació per al treball” i d’altres formes de detenció sense judici.

Les declaracions oficials indiquen que s’estan utilitzant les Olimpíades per justificar tal repressió en bé de l’harmonia o l’es-

tabilitat social en comptes de permetre que serveixi de catalitzador per dur a terme reformes. A tot el món, l’experiència demostra que la

millor forma d’aconseguir estabilitat social consisteix a garantir la protecció dels drets humans fonamentals basant-se en l’Estat de dret.

Tant a la Xina com a la resta del món, moltes persones tenen grans esperances de progrés de la situació dels drets humans com a conseqüència dels Jocs Olímpics. Tan-

mateix, la imatge de les Olimpíades continua veientse entelada per constants informes sobre detencions polítiques, tortura o judicis injustos d’activistes amb l’objectiu de “netejar Pequín” per a les olimpíades. Si les autoritats no prenen mesures significatives per modificar tals pràctiques, és probable que les denúncies d’abusos continuïn augmentant a mesura que s’aproxima el començament de les Olimpíades, amb la consegüent publicitat negativa no només per a la Xina, sinó també per a d’altres parts interessades del moviment olímpic, inclosos el Comitè Olímpic Internacional i les empreses patrocinadores dels Jocs.

http://web.es.amnesty.org/china

El ressorgiment del Feixisme a Itàlia Les últimes eleccions presidencials a Itàlia han donat com a resultat l’aparició de partits neofeixistes dins del Govern italià. Aquest parit ha fet del masclisme i la criminalització de la immigració l’eix central del seu discurs polític. Les primeres conseqüències ja

Beppe Grillo, un humorista que ha estat capaç de reunir a milions de persones al voltant del seu irònic espectacle-protesta “V-day»”, resumia molt intel· ligentment aquesta sensació de desgast de la societat italiana: “El dolent és el punt de referència de l’italià, li serveix d’orientació. L’italià intenta sempre millorar respecte al pitjor dels casos, i el menys dolent suposa un salt de qualitat. L’italià elegeix el dentista menys dolent, llegeix el diari menys dolent, vota pel partit menys dolent, s’opera a l’hospital menys dolent, menja al restaurant menys dolent, condueix per la carretera menys dolenta, telefona amb la companyia menys dolenta, respira l’aire menys dolent, viu a l’apartament menys dolent, usa el notari menys dolent, l’enterra la funerària menys dolenta a la tomba menys dolenta.”

L’aparició dels neofeixistes a Itàlia és conseqüència del descrèdit de la política italiana. L’escletxa oberta entre la classe política i la societat italiana s’ha fet insalvable. Aquesta divisió és encara

Amb una esquerra desfigurada i una dreta crescuda al voltant d’un personatge com Silvio Berlusconi “Il Cavaliere” (de la corrupció), el futur polític italià no és gaire engrescador. Però si a aquesta realitat li hem de sumar

Silvio Berlusconi, nou president i ja de per si un personatge de dubtosa convicció democràtica, ha hagut de fer Govern amb els neofeixistes de la Lliga Nord.

s’han fet notar a Nàpols on grups organitzats (al més pur estil “camisas pardas”) han propinat brutals pallisses als immigrants romanesos que estan fugint del sud d’Itàlia. Aquest mateix partit, ja dins del govern, ha fet declaracions minimitzant el règim feixista de Musolini i ha reclamant com a patrimoni cultural italià la salutació “a la romana” (la salutació nazi).

més gran entre les classes populars i l’esquerra italiana que no veu en els polítics d’esquerres els seus legítims representants. L’esquerra italiana porta anys més preocupada per augmentar els seus sous i privilegis (els polítics italians són els que més cobren de tota la UE) i pel repartiment del poder polític dins l’esquerra que pels problemes del poble italià. El resultat és un mapa polític atomitzat, uns líders que es comporten com a autèntics aristòcrates i una desafecció política creixent com a conseqüència de la falta de confiança en

la regeneració política de l’esquerra.

la reaparició del moviment feixista dins el Govern de la República, faríem bé tots els Europeus en no perdre de vista Itàlia.

www.beppegrillo.it


Notícies roig

Perrea Perrea Més enllà de la paròdia

Finalment, no va poder ser. Rodolfo Chikilicuatre no va guanyar el Festival de Eurovisión, quedant, això sí, en un digníssim setzè lloc, millorant la posició espanyola des de l’any 2004, que ja és dir. Amb els més de 13.9 milions d’espectadors seguint la seva actuació al Festival, tot un èxit sociològic, Eurovisión i Chikilicuatre, fenòmens freaks per igual, ens permeten unes quantes reflexions (poc serioses, això sí):

El Grafiti

El personatge: Manel Fontdevila Manel Fontdevila és un gran autor d’humor gràfic molt conegut per ser el realitzador de les populars sèries “Para ti, que eres joven” i “La parejita S.A” que es porten publicant fa ja molts anys a El Jueves. Actualment col·labora també amb el diari Público on signa cada dia una vinyeta. Fins aquí res fora del normal, si no fos perquè Fontdevila i el dibuixant Guillermo Torres van ser condemnats per un jutge de l’Audiència Nacional a pagar una multa de 3000 € pel cas de la famosa portada de El Jueves on sortien el Príncep i Letizia. Aquella absurda condemna ens demostra que en aquest país encara hi ha, malauradament, certs tabús informatius com el que afecta a la Casa Reial, però és que com diu el crític de còmics Oscar Palmer, “l’humor és així, sinó ofèn a algú és que està malament”, la funció de l’humor és la de permetre que una persona pugui criticar al seu veí, un poble al del costat, un país a un altre, una nació als seus governants i així successivament. És una via d’alliberament necessària per a la salut política i social”.

1. Som probablement l’únic país d’Europa Occidental (amb el permís de França) que ha entès que, donat que és impossible guanyar un festival tan caspós com el d’Eurovisión, al menys del que es tracta és, o bé de passar-ho bé fent conya o bé deixar-se portar pel morbo de veure un freak cantant a un Festival on, per molts països, guanyar és encara una qüestió d’orgull nacional. 11 Juny 2008 · La escasez

2. Es digui el que es digui, els europeus som terriblement tribals; la qualitat dels cantants és indiferent: Grècia sempre donarà els seus 12 points a Xipre per la simple raó que els xipriotes que participen en el festival s’autodenominen grecoxipriotes. Més inquietant és el cas dels països de l’Ex-Iugoslavia, que després d’haver-se estat massacrant durant anys ara es dediquen a votar-se entre ells com si res hagués passat. Espanya en canvi només pot comptar amb la tradicional lleialtat ibèrica de Portugal i, més recentment, d’Andorra. Potser Catalunya no tindrà mai seleccions esportives oficialment reconegudes però si és deixés a TV3 participar al Festival en nom de Catalunya de ben segur que donaríem els nostres 12 points a la resta de l’Estat, incrementant les magres possibilitats que té Espanya de guanyar el festival i, de pas, milloraríem la imatge de Catalunya entre la resta d’espanyols (els britànics, commocionats per haver quedat últims s’estan plantejant que Gales i Escòcia participin en properes edicions del festival, no és conya).

05 Juny 2008 · Cine de barrio

3. Hi ha una generació de joves, els de la precarietat a la feina, el mileurisme i la falta d’habitatge assequible, que estem disposats a fer conya pràcticament de tot i pels quals Chikilicuatre ha representat una altra oportunitat de riure d’un Festival que pels seus pares va ser tot un referent cultural. 4. Andreu Buenafuente ha tornat a donar la campanada demostrant que té un finíssim olfacte comercial per imposar modes i tendències i és, sens dubte, l’enfant terrible del, per altra banda desolador, panorama audiovisual espanyol.

04 Juny 2008 · El pesimismo

http://blogs.publico.es/manel/

7


8

roig

En portada

Joves i mercat laboral

Per un treball digne i estable Autors, Dani Navarro i Javi López El repte de la Globalització i la Crisis econòmica mundial. Després del canvi de cicle econòmic de principis dels anys 70 (fi de la paritat or - dolar i crisi del petroli) la diagnosi d’economistes i polítics liberals fou que per desprendre’s dels problemes econòmics es necessitaven mercats laborals molt més flexibles, salaris menys igualitaris, major facilitat legal per la contractació i l’acomiadament i prestacions socials menys generoses. Visualitzant així la flexibilitat laboral i la seguretat com estratègies incompatibles. Però l’aparició de l’economia del coneixement està creant a l’actualitat vincles entre seguretat i flexibilitat que signifiquen una oportunitat per l’esquerra dels països desenvolupats. Aquests vincles ens permeten elaborar estratègies econòmiques i de mercat laboral amb l’objectiu de desenvolupar economies competitives i creixement de la riquesa. Derivat d’aquesta bona salut econòmica s’han realitzat polítiques públiques que han tingut com a resultat l’ampliació de les prestacions socials i del benestar de les seves societats, en definitiva, l’aprofundiment de la justícia social com a instrument per a la cohesió social.

L’alça de les economies emergents està transformant els mercats internacionals i ha canviat la distribució del comerç. L’obertura econòmica està afectant profundament les nostres estructures productives i el benestar de grans capes de les societats desenvolupades. Per tot això, la flexiguretat, combinació de flexibilitat laboral i protecció social que comporta seguretat, sobre la base d’una economia del coneixement, dóna al socialisme europeu una via per direccionar les transformacions econòmiques necessàries en els nostres sistemes productius cap a models socials amb major benestar i igualtat, beneficiant-nos de la imperant internacionalització econòmica.

respostes (polítiques socials i laborals) que produeixin seguretat a qui pateix més incertesa derivada d’aquesta realitat canviant que comporta contínues transicions laborals. També han de jugar un paper central les actuacions sobre els grups amb més risc d’exclusió del mercat de treball perquè superin els seus problemes de dependència funcional de prestacions socials.

El canvi fonamental de concepte de seguretat és la transició de la defensa del lloc de treball (job proteccion) a la defensa de la carrera laboral dels treballadors (employment proteccion). La seguretat laboral ha

de passar de tenir un lloc de treball permanent a estar permanentment empleat en base a un mínims criteris d’estabilitat i un forts criteris de dignitat. Així les administracions públiques

han d’assegurar als treballadors el trànsit pel mercat de treball amb formació actualitzada i unes prestacions econòmiques que els permetin formar-se. En definitiva, que les polítiques actives de treball continuïn augmentant el seu pes a les administracions.

La innovació és la base sobre la que construir una economia del coneixement que faciliti a la seva vegada la complementarietat entre flexibilitat i seguretat i el manteniment i la millora del nivell de vida. Per això, la inversió en I + D + i és una

qüestió cabdal en aquestes transformacions, però no suficient. Aquesta ha d’estar diri-

gida a sectors on es puguin explorar majors oportunitats: salut (representa el 9% del PIB europeu amb altes possibilitats de creixement), sector farmacèutic (Europa és líder en aquest sector amb 588.000 empleats i 100.000 lligats directament a I + D), energia i medi ambient i per últim transport i logística.

D’altra banda, no es pot confondre flexi-

En el cas espanyol i català els darrers dos sectors són a on trobem més oportunitats de desenvolupament. El sector de les tecnologies ambientals i indústries eco-innovadores són una forta oportunitat per les característiques climatològiques d’Espanya i com a resposta als diversos problemes d’abastiment energètic que té el nostre país. Així, el sector del transport i logística és una gran font d’oportunitats per Catalunya i Barcelona per la seva situació estratègica a nivell geogràfic. Aquest és un sector que representa el 17% del PIB Europeu i té una ocupació de 20 milions de treballadors amb un potencial de creixement entre el 2% i el 6% depenent de cada sector específic.

S’ha de ser capaç d’organitzar institucionalment

Tot i tenir en compte els significatius avenços dels diferents governs socialistes en aquestes matèries Espanya continua representant un model oposat a la flexigu-

Tanmateix hem d’emfatitzar que els conceptes seguretat i flexibilitat no són neutrals entre si. La direcció natural entre ells

empeny a pols oposats, per això són necessàries estratègies coordinades i deliberades i una forta actuació de l’esfera pública per combinar els dos conceptes.

guretat amb desregulació del mercat laboral, ens al contrari, les fórmules de regulació que permeten el nexe entre seguretat i flexibilitat són especialment necessàries.

retat, en gran mesura com a conseqüència de les herències dels governs conservadors. La segmentació del mercat de treball, els alts

nivells d’economia submergida i precarietat laboral, la manca de polítiques del benestar, l’escàs pes de la innovació i la dependència de sectors especulatius i de baixa qualificació (turisme i fins ara construcció) ens allunyen d’un model que respongui a les necessitats econòmiques actuals i als anhels de justícia de l’esquerra.

En conclusió, cal continuar executant i programant polítiques laborals actives que ens permetin competir en mercats internacionals sobre la base d’una força de treball flexible i ben qualificada. D’aquesta manera podrem direccionar els canvis necessaris de la nostra estructura productiva a economies que ens permetin l’augment de les prestacions socials i la millora de la qualitat de les nostres relacions laborals.

Quins són els reptes a Catalunya? La situació dels joves en el mercat laboral català ha experimentat canvis profunds en els darrers quinze anys: del drama de l’atur massiu, problemàtica que a Catalunya és molt menys greu que a la resta de l’Estat, a una situació on els principals reptes són per una banda la precarietat laboral i per l’altra les condicions salarials insuficients (el famós fenòmen del mileurisme). Atur i precarietat laboral: mites i realitats

A Catalunya la precarietat laboral afecta menys als joves que a la resta d’Espanya, ja que els 56.2 % dels joves tenen contracte

indefinit quan la mitjana espanyola és del 47 % i en algunes comunitats com Andalusia només el 34 % dels joves que treballen tenen contracte indefinit. En relació a la qüestió de la precarietat laboral existeixen una sèrie de tòpics que no s’ajusten a la realitat. El primer d’aquests tòpics ens parla de la universitat com a fàbrica d’aturats. Les dades però mostren una realitat totalment diferent: entre els joves que tenen titulacions universitàries o FP de grau superior, l’atur i la precarietat laboral és sensiblement inferior que entre els joves que només tenen estudis primaris. Així, per exemple,

entre els joves sense estudis l’atur és de gairebé el 20 % mentre que entre els joves amb FP de grau superior és de només el 2.5 %. D’altra banda, entre els joves sense estudis que treballen, la taxa de temporalitat (joves treballadors sense contracte indefinit) és del 52 % mentre que entre aquells que poden optar algun tipus de feina qualificada no arriba al 40%.


OCUPACIÓN Y PARO SEGÚN NIVEL DE FORMACIÓN ALCANZADO OCUPADOS

100%

PARADOS

90%

80%

80%

En portada roig 70%

70% 60%

OCUPADOS

40% 100%

ment està relacionada amb la idea que tenim de les administracions públiques, dominades per la figura del funcionari, símbol per excel·lència de l’estabilitat laboral. Una vegada més les dades proporcionen una visió de la realitat totalment diferent: el 65 % dels

joves que treballen al sector públic ho fan amb contractes temporals mentre que aquesta xifra de temporalitat no arriba al 43 % en el cas de les empreses privades. Si

fem una valoració per sexes, trobarem que la situació de les dones joves en el sector públic és especialment dolenta ja que el 80 % no tenen contracte indefinit quan a l’empresa privada aquesta xifra no arriba al 40 %. Són dades que conviden a la reflexió i de les que, per exemple, molts joves investigadors que treballen de manera precària en saben molt. Sobrequalificació i mileurisme: el repte de millorar les condicions laborals. L’any 2006 la UE va publicar un estudi on afirmava que només un 40 % dels universitaris espanyols tenien una feina en consonància amb el seu nivell d’estudis. D’altra banda el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha anunciat que aquest any no ha pogut cobrir les dues terceres parts de les ofertes que ha rebut. Aquesta xifres, aparentment contradictòries, amaguen una realitat que pocs volen afrontar: el profund desajust entre el sistema educatiu i el que les empreses demanden. Redre-

çar aquesta situació de baixos sous i sobrequalificació només serà possible treballant en dues direccions: millorant el prestigi de la Formació Professional, on l’atur i la sobrequalificació virtualment no existeixen, i incrementant els pressupostos públics en I+D i educació (on Espanya està molt per sota de la mitjana europea) per tal d’augmentar l’oferta de llocs de treball qualificats ben remunerats.

60%

OCUPACIÓN Y PARO SEGÚN NIVEL DE FORMACIÓN ALCANZADO

50%

Un altre mite és aquell que considera el sector públic com el que proporciona les feines més estables en contraposició al sector privat, on suposadament hi ha més precarietat laboral. Aquesta percepció segura-

100%

90%

50%

PARADOS

40% 100%

30% 90%

30% 90%

20% 80%

20% 80%

10% 70% 0% 60% 50% 100% 40% 90% 30% 80% 20% 70% 10% 60% 0% 50%

Ocupación y paro según elNIVEL nivelDEde formación alcanzado OCUPACIÓN Y PARO SEGÚN FORMACIÓN ALCANZADO PRIMARIOS

OCUPADOSBACHILLERATO

SECUNDARIA

FP GRADO MEDIO

PARADOS

FP GRADO SUPERIOR

UNIVERSIDAD

10% 70% 0% 60% 50% 100% 40% 90% 30% 80% 20% 70% 10% 60% 0% 50%

40% PRIMARIOS SECUNDARIA BACHILLERATO FP GRADO MEDIO FP GRADO SUPERIOR UNIVERSIDAD

40%

30%

30%

20%

20%

10%

10% 0%

0%

TIPOS DE CONTRATO EN EL SECTOR PÚBLICO SEGÚN EL SEXO PRIMARIOS

SECUNDARIA

BACHILLERATO

TIPOS DE CONTRATO EN EL SECTOR PRIVADO SEGÚN EL SEXO

FP GRADO MEDIO

100%

100%

90%

90%

80%

80%

FP GRADO SUPERIOR

UNIVERSIDAD

Tipos contratoENenELel sector TIPOSde DE CONTRATO SECTOR 60% PÚBLICO según SEGÚN ELelSEXO público sexo

70% Tipos enELelSECTOR sector TIPOSde DE contrato CONTRATO EN 60% PRIVADOsegún SEGÚN ELelSEXO privado sexo

40% 100%

40% 100%

30% 90%

30% 90%

20% 80%

20% 80%

70% 50%

50%

TIPOS 10% 70%

TIPOS 10% 70%

0% 60%

0% 60%

50% 100% 40% 90% 30% 80% 20% 70% 10% 60% 0% 50% 40% 30%

DE CONTRATO EN EL SECTOR PÚBLICO SEGÚN EL SEXO VARONES

MUJERES

INDEFINIDOS

VARONES

50% 100% 40% 90% 30% 80% 20% 70% 10% 60% 0% 50%

TEMPORALES

MUJERES

INDEFINIDOS

40% 30%

TEMPORALES

20%

DE CONTRATO EN EL SECTOR PRIVADO SEGÚN EL SEXO VARONES INDEFINIDOS

MUJERES TEMPORALES

VARONES INDEFINIDOS

MUJERES TEMPORALES

20%

10% 0%

9

10%

TIPOS DE CONTRATO SEGÚN NIVEL EDUCATIVO 0%

Tipos MUJERES de contrato VARONES

INDEFINIDOS UNIVERSIDAD

según nivel educativo VARONES

TEMPORALES

INDEFINIDOS

MUJERES TEMPORALES

FP GRADO SUPERIOR

TIPOS DE CONTRATO SEGÚN NIVEL EDUCATIVO

FP GRADO MEDIO

BACHILLERATO UNIVERSIDAD SECUNDARIA FP GRADO SUPERIOR

TIPOS DE CONTRATO SEGÚN NIVEL EDUCATIVO

PRIMARIOS FP GRADO MEDIO

Obsevatorio Joven de Empleo en España www.cje.org/C1/C16/OBJOVEM/

BACHILLERATO UNIVERSIDAD

0%

10%

20%

30%

40%

50%

NO SABEN QUÉ TIPO DE CONTRATO TEMPORAL TIENEN

SECUNDARIA FP GRADO SUPERIOR

60%

70%

TEMPORALES

80%

Hem de recuperar la noció de feina com un instrument que ajuda a viure millor i que, a la vegada, ens permet l’autorrealització i el desenvolupament com a éssers humans. Hem de recuperar la dignitat a la feina i això passa, inevitablement, per una aposta decidida per una ocupació de qualitat i per una lluita ferma contra la precarietat laboral.

Els i les joves socialistes de Cata-

BACHILLERATO0%

100%

INDEFINIDOS

Dades extretes del OBJOVEM

PRIMARIOS FP GRADO MEDIO

Quin és el posicionament de la JSC?

90%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

lunya exigim unes condicions laborals ri mínim interprofessional de 1.000€. Cal NO SABEN QUÉ TIPO DE SECUNDARIA un salari mínim que es correspongui al nivell de en consonància amb un país que se situa TEMPORALES INDEFINIDOS CONTRATO TEMPORAL TIENEN vida existent i al creixement econòmic experimenentre les economies més desenvolupades PRIMARIOS tat per la nostra societat en els darrers anys que ha del món. Hem de ser capaços d’aprofitar aquest

suposat un increment dels beneficis empresarials desenvolupament per a millorar les condicions de 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% però que, en cap cas, s’ha traduït en un increment vida de les persones. Hem de ser capaços de fer proporcional dels salaris dels treballadors i trebad’aquest desenvolupament la base deNOlaSABEN igualtat QUÉ TIPO DE TEMPORALES INDEFINIDOS CONTRATO TEMPORAL TIENEN lladores. Aquest increment del salari mínim és imd’oportunitats per als i les joves. prescindible per garantir la llibertat dels joves en l’elecció del seu projecte de vida. Per aquest motiu, entre d’altres me-

sures, prioritzem la consecució d’un sala-


10 Reflexions

De Roma a Lisboa

roig

50 años de Europa Autor, Josep Borrell Fontelles Cuando 50 años atrás se firmó el Tratado de Roma, Europa era un continente destruido, dividido, hambriento y amenazado.

Hoy la UE reúne a 27 Estados de un continente reunificado. Los viejos enemigos de ayer son los vecinos más cooperativos del mundo, las libertades democráticas y los derechos humanos están más garantizados que nunca y el mercado único, el euro y la supresión de las fronteras han creado un nuevo espacio de prosperidad y solidaridad. En medio siglo de crisis y sobresaltos se han alcanzado, e incluso superado, los objetivos que se propusieron en Roma y con la firma en Lisboa del nuevo Tratado la UE se ha superado, esperemos, la última de sus crisis. Sin embargo, la UE tendrá que seguir redefiniendo su proyecto en un mundo bien distinto del que lo alumbró y para un conjunto de países mucho más amplio y heterogéneo que los seis que crearon el Mercado Común. El proceso de integración europea es la historia de un éxito, como bien sabemos en España. Más valorado fuera que dentro de Europa y menos por jóvenes como vosotros, que por vuestros abuelos o padres quienes sufrieron las dramáticas consecuencias de los pasados enfrentamientos entre europeos. Para muchos de los jóvenes europeos, la paz ha dejado de ser un objetivo movilizador sin que hayamos

identificado otros igualmente poderosos. Hay que reconocer que las nuevas generaciones no valoráis la importancia de lo conseguido de la misma manera que las generaciones precedentes, porque nunca habéis conocido la guerra, ni siquiera la fría, ni en realidad teméis que pueda volver.

Hace 50 años, la unión entre los europeos fue impulsada por dos temores: el de una invasión soviética y el resurgir del enfrentamiento francoalemán. Hoy los dos han desaparecido. Los antagonismos identitarios han sido neutralizados y ya no es el temor a los demás, ni a nosotros mismos, lo que puede impulsar esa “unión cada vez más estrecha” que decía el Tratado de Roma. Esa referencia fue suprimida en la non–nata Constitución y substituida por un motto, “Unidos en la diversidad”, menos comprometedor. Pero las discrepancias surgidas en estos últimos años nos hacen preguntar cuánta heterogeneidad, de intereses y de voluntades, es compatible con una efectiva unidad.

Los éxitos conseguidos no deben ser minusvalorados ni servir de consuelo para la crisis que se puso de manifiesto por el no de unos y el silencio de otros frente al Tratado Constitucional. Esa crisis respondía a causas profundas: el temor social frente a la globalización y una ampliación sin límites, hasta las fronteras con Irak y transcaucasia, la debilidad económica en algunos países, el sentimiento de pérdida de identidad en otros, el envejecimiento que solo puede ser compensado por una creciente emigración,

la dependencia energética, etcétera. Una crisis entre melancólica y nostálgica, de languidez y fatiga, como la crisis de la cincuentena que llega cuando nos damos cuenta de que el tiempo ha pasado y los tiempos han cambiado, que conseguimos parte de lo que nos propusimos pero ya no sabemos muy bien qué más queremos hacer en un horizonte que se acorta...

Algo de eso le ocurre hoy a esa Europa que se resiste a aceptar que ya no es el centro del mundo ni se decide a unir sus fuerzas para hacerle frente. En realidad, los europeos no saben qué más quieren hacer juntos. Algunos países ni siquiera han querido participar en las dos grandes políticas que más nos han unido: Maastricht y Schengen, el euro y la supresión de las fronteras. Y discrepan porque sus diferentes historias han construido distintas visiones del mundo y de la organización social, aunque nos empeñemos en englobarlas todas bajo un mismo “modelo social europeo”. En el futuro de Europa estas dos grandes cuestiones serán a las que nos tendremos que enfrentar: el dibujo geográfico de Europa y el modelo de sociedad europeo ante la globalización. La primera de ellas se refiere a las fronteras de Europa. ¿Existen? Si existen ¿cuáles son? Si no, ¿por qué?, ¿cuáles son los intereses geoestratégicos de los europeos?. En ese debate habrá que distinguir entre la “reunificación de Europa”, que ha caracterizado la reciente ampliación, y las futuras

ampliaciones que se produzcan en el futuro. Este debate tiene que ver sin duda con Turquía, pero en general también con todos nuestros vecinos, sobre todo con nuestra frontera sur. Europa se ha concentrado durante mucho tiempo en el Este. Ahora es tiempo de mirar en otras direcciones y afrontar dos de nuestros mayores desafíos de futuro, la relación con el Mediterráneo y América Latina. La segunda cuestión es el “modelo de sociedad europeo”, que mejor habría que denominar en plural, “modelos”. ¿Qué y con qué medios queremos construir juntos los europeos?, ¿qué respuesta damos los europeos a la globalización?. Sólo dando respuesta a estas cuestiones, podremos convencer de que en la era de la globalización no hay alternativa mejor que una Europa unida y fuerte en el mundo. Nuestro desafío de futuro es dar un hilo conductor a lo conseguido hasta ahora. Para que Europa vuelva a ser un sueño movilizador, cincuenta años después de la firma del Tratado de Roma.

Per saber més… Pàgina oficial del Parlament Europeu http://www.europarl.es


Reflexions roig 11

Reforma Universitària. El procés de Bolonya El professional flexible Autora, Alexandra Moreno Som la generació més preparada de la història espanyola. Sembla anecdòtic sentir a dir aquesta frase després de llegir les conclusions extretes de l’informe de l’ANECA (Agencia Nacional

de Evaluación de la Calidad y Acreditación), que ha estat la fundació estatal encarregada de

valorar a Espanya l’estudi realitzat a diferents països europeus de la situació educativa actual per a la posada en marxa del conegut popularment com a procés de Bolonya

Rere aquest estudi sabem que Espanya, juntament amb Itàlia, té els majors percentatges de titulats vivint a la llar paterna una vegada transcorreguts cinc anys de la finalització dels estudis universitaris, o també sabem que són els espanyols els graduats amb menor mobilitat internacional amb motius d’estudi de tots els països considerats, al igual que coneixem que de la mà dels txecs trobem al nostre país els llicenciats amb salaris més baixos. És evident que gaudim d’un sistema educatiu

Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) La declaració de Bolonya de 1999, subscrita per 30 Estats europeus, ve a posar les ba-

impensable pels nostres avis o pares, però crec que també és evident que se’ns ha quedat curt per

poder competir en el món globalitzat on volem desenvolupar la nostra tasca social i laboral.

Bolonya, procés que sorgeix de l’aparició d’un nou tipus de treballador el “professional flexible” al qual no només se li exigeixen els coneixements i destreses dels quals ha estat avaluat sinó que també se li demana saber desenvolupar-se en àmbits no necessàriament relacionats amb el seu camp específic d’estudi, com la capacitat per fer-se entendre, la capacitat per a treballar en equip o la de rendir sota pressió, és una oportunitat única que no podem permetre’ns deixar escapar. Tot i així, són molts els dubtes els que es desperten davant tan ambiciós projecte.Com el de com assegurar un finançament públic, fet que ha encoratjat als sectors opositors al pla a qüestionar la futura independència de les universitats davant l’empresa privada, però el que està clar és que no ens podem quedar en l’immobilisme per por a fracassar, i que l’aplicació d’un nou pla educatiu no comporta majors riscs que els superats en passades reformes.

La introducció de canvis en el nostre sistema educatiu, ha d’aconseguir que aquest esdevingui un

model més participatiu i de qualitat, que garanteixi el reconeixement dels títols oficials entre els diferents països europeus i que, per tant, faciliti la mobilitat dels estudiants, cosa que el nostre actual sistema no ha

pogut fer fins ara.

És per això que crec que la nostra obligació com a joves i socialistes, que defensem la igualtat d’oportunitats i creiem en la educació com a un dels pilars bàsics de la nostre societat, és la de treballar per assegurar una universitat pública de ma-

jor qualitat, no oblidant que si les coses es fan bé, estarem davant la major victòria educativa des de l’assoliment de l’educació universal al nostre país, i que probablement del que ara es decideixi dependrà el futur dels nostres fills i néts.

www.aep.net www.ajec.net www.mec.es

demana també una major implicació i dis-

post-grau o màster que duraria dos cursos.

convergència amb Europa en el finançament.

posició del professorat en tasques de suport

El Grau constitueix el primer cicle dels nous

(mitjana europea:1,1% del PIB de despassa

i atenció als alumnes.

estudis i integra els aspectes bàsics de la bran-

en ensenyament superior).

ca del coneixement, però té entitat suficient

5 GRANS BRANQUES DE CONEIXEMENT

ses per a dur a terme l’unificació de sistemes

per facilitar l’accés al mercat de treball, alhora que potencia la mobilitat dels estudiants i la

SUBSTITUCIÓ DEL CRÈDIT PER L’ECTS

flexibilitat curricular amb la posterior espe-

dins l’espai universitari europeu. El fet que

Tots els títols podran classificar-se en 5

cialització. Anem amb comte!: Cal que es ga-

L’ECTS a part de les hores lectives, pretén

dins la UE ens trobem amb diferents models

grans famílies: Arts i Humanitats, Ciències,

ranteixin preus públics per a l’accés als títols

comptabilitzar també, les hores que l’estudi-

pel que fa a l’ensenyament superior, suposa

Ciències de la Salut, Ciències Socials i Jurídi-

de Màster i s’augmenti el número i la quantia

ant dedica a l’estudi fora de les aules, a la re-

que la convergència no sigui immediata, i per

ques i Enginyeria i Arquitectura. Anem amb

de beques.

alització de pràctiques o treballs. Anem amb

tant, s’ha obert un debat que ha de definir el

comte!: Cal garantir que l’estudiant, com a

model que després serà aplicat de forma co-

actor principal de la comunitat universitària

muna a tots els estats membres. La data mà-

i a través dels seus propis òrgans de repre-

xima per fer efectiva aquesta convergència és

sentació, participi activament en els debats

l’1 d’octubre de 2010. El procés de transició

interns de la universitat i en el global per a

esta sent obert i participatiu. El Ministeri

la definició d’aquesta nova distribució i en la

d’Educació a realitzat diverses reunions amb

confecció dels nous plans d’estudi.

nostres dubtes davant el procés:

MILLORA DE LA PRÀCTICA PEDAGÒGICA

MAJOR ESPECIALITZACIÓ DE LES UNIVERSITATS I AUGMENT DE LA MOBILITAT La implantació de l’EEES en tot el terri-

com a resultat la impossibilitat de compaginar feina i treball.

UN ACORD ENTRE SOCIETAT I UNIVERSITAT

tori de la UE suposa la lliure circulació dels estudiants, per tant un increment notable de

Els nou sistema de títols europeus té com

la mobilitat i la flexibilitat tant en l’àmbit aca-

un dels objectius principals adaptar la uni-

dèmic com laboral. Anem amb comte!: Ha

versitat a les necessitats del mercat laboral

d’anar acompanyat d’un increment notable

amb la rapidesa que una societat moderna

de la quantia i la cobertura de les beques i

necessita. Anem amb comte!: Això implica

El nou sistema pretén transformar l’es-

ajuts a l’estudi per tal de garantir la igualtat

l’establiment de relacions permanents i flu-

associacions estudiantils i organitzacions polítiques juvenils on li hem pogut explicar els

comte!: Aquest nou sistema no ha de donar

NOVA ORGANITZACIÓ DELS ENSENYAMENTS EN GRAU, MÀSTER I DOCTORAT

tructura temporal de tots els ensenyaments

d’oportunitats i la cohesió social i territorial,

ïdes entre la universitat, l’administració i els

Transforma el model de classe magistral

universitaris (diplomatura i llicenciatura)

i molt especialment cal potenciar un siste-

sectors productius, sense que en pugui de-

al treball en equip, la utilització de noves ei-

en una estructura formada per un primer

ma potent de beques i ajuts per a l’accés als

rivar cap a una excessiva privatització de la

nes d’aprenentatge. Anem amb comte!: Això

grau amb una duració de tres cursos i un

programes de postgrau. Cal també assolir la

universitat.


roig

12 Reflexions

El MÓN es mor de gana i hipocresia

Es destinen 190 vegades més despesa en armes que en lluitar contra la fam No li falta raó a José María Sumpsi, sotsdirector general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), quan confessa que en tres dies no pot resoldre’s el problema de la gana, que fueteja més de 850 milions d’habitants del planeta. Tanmateix, això no impedeix expressar la major decepció per l’escassa substància del

fòrum mundial sobre seguretat alimentària, que va reunir, a començaments de juny, a líders de més d’un centenar i mig de països a Roma. Entre ells el president de Zimbabwe,

Robert Mugabe, que governa amb puny de ferro l’antiga Rhodèsia com si fos el seu feu i deté el cap de l’oposició, amb qui haurà de disputar aquest mes la segona tornada dels comicis presidencials, mentre ell s’ha dedicat a la capital italiana a culpar al colonialisme de la carestia dels aliments.

La conferència de la FAO conclou amb una obvietat: l’agricultura emergeix de nou com un problema mundial primordial a causa de la forta carestia dels aliments i a la necessitat d’un increment de la producció d’almenys un 50% d’aquí a 2030. Potser s’ha

menyspreat la importància del camp, però ressorgeix amb total virulència davant de l’agreujament de l’escassetat alimentària, l’alça de preus de cereals bàsics i la falta d’ajuda del Primer Món. Perquè si alguna

cosa s’ha evidenciat a Roma, una vegada més, és la miopia i l’egoisme dels països més desenvolupats a l’hora de passar de les bones paraules al concret. Tanmateix, és just reconèixer com a positiva la generositat de França ha compromès 1.000 milions d’euros en ajuts i d’Espanya, amb 500 milions.

La qüestió és que aquests compromisos la majoria de les vegades no arriben a bon port o s’esvaeixen. Com a botó de mostra n’hi hagi prou amb els vuit objectius del desenvolupament del Mil·lenni, subscrits per l’ONU el 2000, per reduir a la meitat la pobresa extrema el 2015, una meta ja pràcticament inabastable, o el que s’acorda en les cimeres del G-8.

ajuts compromesos pels governs en l’última cimera de l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) per pal·liar l’actual crisi alimentària.

En aquest panorama crític destaquen els biocarburants com fonts alternatives d’energia, substitutius del car petroli, però amb l’efecte de perjudicar l’agricultura del Tercer Món amb els subsidis que reben els productors dels països rics. De poc serviran els

Unit, Xina (37,8 milions) o França (33,9). Espanya ocupa el quinzè lloc de la llista de quinze països amb més despesa militar del món.

compromisos d’ajuda si no es posa fi al proteccionisme imperant.

Aquesta manca de compromís és encara més en ridícula si reflexionem sobre la despesa militar d’aquests països. Despesa que moltes vegades serveix per controlar la producció de matèries primeres al tercer món, com per exemple la guerra d’Irak i el petroli. Els governs van destinar gairebé 850.000 milions d’euros a despesa militar, però en la passada cimera de la FAO es van comprometre a aportar només 4.500 milions per lluitar contra les fams.

La despesa militar al món va assolir el 2007 la xifra de 847.500 milions d’euros, un sis per cent superior a la de l’any anterior i un 45 per cent superior a 1998, segons revela l’informe anual de 2008 de l’Institut Internacional d’Investigació per a la Pau (SIPRI), amb seu a Estocolm. Aquesta quantitat suposa gairebé 190 vegades els

Estats Units, per si sol, va representar l’any passat el 45% de la despesa militar a tot el món, molt per sobre de països com el Regne

Durant la cimera, Zapatero, després de comprometre’s a ajudar amb 500 milions d’euros, va demanar una tornada de les polítiques internacionals d’agricultura que se centrin en el seu foment i producció, i va denunciar la manca de capacitat de les institucions internacionals per pal·liar la crisi d’alimentació que afecta 800 milions d’éssers humans a tot el món. També es va comprometre a acollir una nova reunió d’alt nivell a la tardor amb l’objectiu de confirmar la posada en pràctica del pla global d’acció de l’ONU i elaborar una carta de drets de seguretat alimentària. Malauradament la actitud d’Espanya i França no són seguides per la resta de països desenvolupats i la hipocresia corre lliurament per Nacions Unides una vegada més.

www.fao.org


Reflexions roig 13

Les FARC

El conflicte permanent Autor, Javier Angulo

Ja fa temps que les FARC-EP (Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia – Ejército del Pueblo) van perdre el seu reconeixement d’exèrcit guerriller que volia construir, mitjançant la lluita armada, un estat marxista-leninista i bolivarià. Les notícies que li fan refe-

rència ja fa anys que són les mateixes: pels segrestats famosos (com els casos d’Ingrid Betancourt o de Clara Rojas), per la intervenció dels EUA lluitant contra el narcotràfic o pels conflictes internacionals que generen en actuar en zones frontereres. Analitzar quines són les motivacions reals de la seva existència, el perquè encara lluiten, no és important, ja que només són un grup terrorista l’únic objectiu del qual és mantenir la manera

de viure dels seus membres mitjançant accions il·lícites i sense cap altra legitimitat que la que els hi donen les armes.

Summer Camp d’ECOSY Joves socialistes europeus

Avui, quaranta anys després, la guerrilla continua activa (encara que amb un futur incert, degut a la mort del seu líder i a les desercions) i les injustícies continuen a Colòmbia, ja que és un dels països amb

El proper Summer Camp d’ECOSY es celebrarà a la localitat francesa de Carpentras dels dies 25 a 31 de juliol. Més de 2000 joves socialistes de més de 70 organitzacions es reuniran per gaudir junts de 7 dies de debats fascinants, reorganitzar el moviment juvenil socialista per l’any vinent i planificar activitats... sense oblidar que també seran 7 nits de festa i concerts.

govern de Colòmbia). Clar que un moviment armat no és el més adequat per lluitar per canviar aquesta situació, per descomptat, però hi ha massa gent a qui l’interessa que les FARC continuïn existint: al govern colombià per tal de tenir un enemic contra el què lluitar i que amagui les greus desigualtats econòmiques i socials existents, als narcotraficants perquè es mantingui la situació de caos i inseguretat, a les potències regionals per tal d’intervenir i tenir influència a la regió (com és el cas dels EUA o Veneçuela), i a la pròpia guerrilla, ja que després de quaranta anys lluitant s’ha institucionalitzat de tal manera que la seva dissolució és, pel moment, impossible.

Aquest any el programa de l’escola fa un especial èmfasi en les xarxes d’estudiants universitaris i el procés d’implantació del Pla de Bolonya. Tot i això, no deixa de treballar campanyes i accions que ja es van tractar l’any passat, com la Xarxa europea de gais i lesbianes, els Drets Humans al món o la nova campanya “Decent work, decent life”.

Així doncs, l’únic que pateix les conseqüències del conflicte és el poble, (com sempre) que en aquest moment viu emmirallat pels avenços del govern contra les FARC, que amaguen la greu situació econòmica que viu el país. Els colombians tenen dret a tenir un futur millor,

Animem a tots els joves socialistes catalans (militants o no de la JSC) a participar de la festa del moviment juvenil socialista europeu.

No és voluntat d’aquest article, ni molt menys, justificar les accions de les FARC, però sí reflexionar sobre els motius de la seva existència. El seu origen el trobem als anys 60, en plena efervescència dels moviments revolucionaris de Llatinoamèrica, quan el Partit Comunista de Colòmbia va oficialitzar la guerrilla creada pel comandant Manuel Marulanda “Tiro Fijo” com el seu braç armat donant-li el nom de les FARC-EP, per lluitar contra l’estat opressor i acabar amb les injustícies socials.

major grau de desigualtat de Llatinoamèrica, amb un 63% de la població que es pot considerar pobre (segons l’estatal Departamento Nacional de Planeación) i un 45% en situació d’atur (segons el propi

però mentre es mantingui la situació de guerra civil permanent, mai aconseguiran avançar cap a la societat justa i igualitària que les FARC aspiren a aconseguir.

Per fer-ho només heu de entrar dins el web: http://sc2008.socialeurope4everyone.org/


roig

14 Oci

Fes tivals

20 08 Autor, Xavier Tadeo

Fa només 10 anys, gaudint a la Vall d’Àneu del Doctor Music, festival avui desaparegut, se’m feia impensable que els estius a la Península arribarien a patir tal saturació musical. Llavors la Meca era al nord

d’Europa: Glastonbury, Rock Am Ring, Roskilde… tots ells amb un llarg recorregut, gairebé sempre bona organització i cartells de somni. Ara són els europeus els que viatgen fins aquí –pràcticament suposen la meitat dels assistents-, atrets per la possibilitat de divertir-se uns dies d’acampada sense que la pluja t’aigualeixi la festa. Sol, calor, en alguns casos platja, i ara, també bona música, i a un preu assequible per les seves butxaques, que no per les nostres. La

competència entre festivals no ha fet baixar els preus, ans al contrari: els promotors es barallen per portar els mateixos músics i els caxés dels artistes, sobretot els caps de cartell, pugen com l’escuma. I aquesta inversió, és clar, s’ha de recuperar, que no són hippies: els preus ronden els 100 euros.

L’oferta és tal que els organitzadors troben dificultats per no solapar-se amb altres events, i, de vegades, aposten per la confrontació i programen el festival en dates idèntiques a les dels més directes competidors. Fem un repàs del que se’ns ve a sobre.

PRIMAVERA SOUND

SENGLAR ROCK

D: 29, 30 i 31 de Maig

D: 3-5 de Juliol

Ll: Barcelona

Ll: Parc de les Basses de Lleida

Un dels cartells més indies, però el preu no: 140 € l’abonament, 60 € un dia. Principalment al Parc del Fòrum però també amb actes a Sidecar, Apolo i al Parc Joan Miró. Amb Portishead, Public Enemy, De La Soul, Explosions In The Sky, Shipping News, Caribou, The Notwist, Devo, Sebadoh, The Go! Team, Grande-Marlaska, It’s Not Not, DJ De Mierda, Rufus Wainright, Dinosaur Jr, Shellac, Buffalo Tom...

ELECTRIC WEEKEND

40 €. Amb The Hives, Amaral, Els Pets, Muchachito Bombo Infierno, Obrint Pas...

BILBAO LIVE D: 4-6 de Juliol Ll: Bilbao

130 €. The Police, Morcheeba, The Dandy Warhols, The Gift, R.E.M, Lenny Kravitz, The Prodigy, The Raveonettes, Madness, Tequila, The Blues Brothers Band, ZZ Top....

D: 30 i 31 de Maig

MONEGROS DESERT FESTIVAL

Ll: Getafe

D: 12 de Juliol

125 € el general, 65 € un dia. Grans noms del punk, rock, heavy i alternatiu: Rage Against The Machine, Metallica, Iggy Pop & The Stooges, The Offspring, The Cavalera Conspiracy, Queens Of The Stone Age, Queensryche, Machine Head, At The Gates...

DAYDREAM D: 12 de Juny Ll: Barcelona, Parc del Fòrum

68 €. Radiohead, Liars, Low, M83, Clinic, Faust…

SÓNAR D: 19, 20 i 21 de Juny Ll: Barcelona

140 € l’abonament general i multitud de preus per entrades parcials. Novetats: Soulwax, Dubfire, Ricardo Villalobos, Oscar Mulero, The Black Dog... També hi seràn Goldfrapp i The Pinker Tones. Una programació eclèctica amb concerts, DJ’s i “showcases” on emisores de ràdio o segells discogràfics presenten artistes.

ROCK IN RIO D: 27 i 28 de Juny i 4, 5 i 6 de Juliol Ll: Arganda del Rey (Madrid)

49-69 € depenent del dia. El cartell més massiu i popular de l’estiu: Neil Young, Jack Johnson, Alanis Morrissette, Loquillo, Carl Cox, Cristian Varela, Shakira, Jamiroquai, Amy Winehouse, Stereophonics, Orishas, Zucchero, Suzanne Vega, Bob Dylan, Lenny Kravitz, Franz Ferdinand, Chris Cornell, Café Tacuba, Jet Lag, The Police, Carlinhos Brown...

Ll: Fraga

60 €. DJ’s i hip-hop abans de que arribi el parc temàtic per a ludòpates. Arianna Puello, Dave Clarke, Richie Hawtin, Sven Väth, Violadores del Verso...

FIB D: 17, 18, 19 i 20 de Juliol Ll: Benicàssim

155 €. Amb Battles, Nada Surf, Sigur Rós, American Music Club, Josh Wink, My Bloody Valentine, Spiritualized, John Acquaviva, Tricky, Death Cab For Cutie, Lehonard Cohen, Lori Meyers, Morente & Lagartija Nick, Morrisey, The National…

SUMMERCASE D i Ll: Barcelona el 18 de Juliol D i Ll: Madrid el 19 de Juliol

110 €. The Breeders, Kaiser Chiefs, Kings of Leon, Mogwai, Los Planetas, Sex Pistols, Biffy Clyro...

CREAMFIELDS ANDALUCÍA D: 9 d’Agost Ll: Playa de Guardias Viejas (El Ejido)

50 €. Groove Armada, Sven Vath, Ángel Molina, The Chemical Brothers, Thievery Corporation, Carl Craig, Isis...

I molts més... Que vagi de gust!


Oci roig 15 De Llibres

“La generación Einstein” Autor: Jeroen Boschma Editorial: e-deusto

Aquest llibre tracta d’una nova generació a la qual no li van els manuals convencionals: la Generació Einstein. Nascuts després de 1988, són els primers que s’identifiquen amb valors positius des de la Segona Guerra Mundial i que han crescut de ple en un món digital. Són més ràpids, més llestos i més sociables. Coneixen les regles del màrqueting, llegeixen la premsa com a periodistes, miren pel·lícules com a directors de cinema i analitzen anuncis com a verdaders publicistes. Web del llibre: www.generacioneinstein.com

De Cinema

“La Antena”

Direcció i Guió: Esteban Sapir. Estrena a Espanya: 9 Maig 2008 Una ciutat sencera s’ha quedat sense veu i viu sota un llarg i cru hivern. Un home malvat i sense escrúpols, el Sr. TV, amo absolut de les imatges que animen aquesta ciutat i d’una extensa cadena de productes sota el seu segell personal, porta endavant un sinistre pla secret per sotmetre eternament cada una de les ànimes que habiten aquest lloc. Per construir aquest monopoli ha finançat la creació d’una perillosa màquina que transmet hipnòtiques imatges per la pantalla del televisor per induir al consum compulsiu dels productes amb el seu segell. Aquesta estranya màquina funciona amb el cantar d’una veu, pel que ordena segrestar una dona bonica i captivadora, l’única persona que misteriosament ha conservat el do del parla. Un empleat del canal, El Inventor, és testimoni d’aquest segrest i descobreix que l’esmentat pla sinistre podria ser contrarestat si el fill de la dona segrestada hagués heretat el do del parla.

Selecció de texts de dotze guions de la sèrie de TVE «Els Elec-

àlegs plens de vida, ironia i humor, confrontaven el seu jove -i no tan jove- públic amb temàtiques poc freqüents en la programació infantil. Amb les seves «faules de marxisme satíric per a nens», Santiago Alba confia que «la broma i l’exageració siguin paraules que continguin encara una mica de veritat» davant d’un sistema en crisi que no tolera les bromes. Existeix una segona part titulada: ¡Viva la CIA! ¡Viva la Economía!

19, 20 i 21 de Juny a Barcelona. 140 € l’abonament general La 15a edició de Sónar, que aquest any se celebrarà el 19, 20 i 21 de juny, assenta la seva programació sobre dos eixos principals: el “factor femení” a la música dels nostres dies i el “bastardisme” com a fruit de l’encreuament de gèneres i subgèneres musicals. Destacadíssima presència de dones al cartell. Dives indiscutibles del pop modern com Goldfrapp o Róisín Murphy contrasten amb el glamour combatiu i multicultural de M.I.A. o l’alquímia vocal de Camille, nova musa de la “chanson française”. Primeres figures d’impossible etiquetatge com Justice, Yelle, Diplo, Spank Rock o Boys Noize injecten al programa d’aquest any dosis massives d’energia bastarda i exhibició orgullosa del ‘Do It Yourself ’. Lloc de trobades i retrobades. Dos duets fugaços però mítics es retroben a Sónar: Yazoo, llegendes del pop sintètic, i Mike Banks al costat de Jeff Mills, la gènesi d’Underground Resistance. En clau contemporània, Jamie Cullum i el seu germà Ben Cullum s’alien amb l’ex Underworld Darren Emerson per crear BC vs JC featuring Darren Emerson. Els col·laboradors i protegits de Kanye West, A-Trak i Kid Sister, combinen plats i rimes amb el nou fenomen Dj Mehdi.

“Al otro lado”

Direcció i Guió: Fatih Akin Estrena a Espanya: 14 Maç 2008

troduendes», emesa entre 1984 i 1988 dins del programa infantil La Bola de Cristal. Les marionetes protagonistes, amb els seus di-

“Sonar 2008”

Web del festival: www.sonar.es

“¡Viva el mal! ¡Viva el capital!” Autor: Santiago Alba Editorial: Virus

De Exposicions i Festivals

A través d’una sèrie d’encontres, relacions i fins i tot morts, les fràgils vides de sis persones connecten durant els seus viatges emocionals cap al perdó i la reconciliació a Alemanya i Turquia. Nejat no mira amb bons ulls la relació que el seu pare Ali manté amb la prostituta Yeter . Però tot canvia quan descobreix que ella envia diners a Turquia per pagar els estudis universitaris de la seva filla. La inesperada mort de Yeter distancia el fill i el pare. Nejat decideix anar-se’n a Istanbul a buscar Ayten, la filla de Yeter. Però Ayten, una activista política que fuig de la policia turca, se n’ha anat a Alemanya. Allà coneix Lotte, que li ofereix casa seva, una cosa que no agrada a la seva mare Susanne, una dona bastant conservadora. La policia deté Ayten. La seva petició d’asil polític és denegada i la deporten a Turquia on és empresonada. Lotte es trasllada a Turquia en un intent desesperat per alliberar Ayten.

“Festival Canibal”

Barcelona 27 i 28 de juny Preu: 25€ entrada d’un dia, 35€ dos dies El Festival Caníbal s’erigeix com el festival definitiu de la música de soca-rel, mestissa o “desgenerada” nascuda i desenvolupada, sobretot, a Barcelona. El festival pren el nom de Món Caníbal, la sala de Cerdanyola del Vallès, que amb els seus deu anys d’existència, és absolut referent de la zona, plataforma d’una infinitat d’artistes i impulsora d’un so i una escena que gaudeixen d’una gran acceptació popular. Programació: 27 de juny: Los Delinqüentes, Notevagustar (Uruguay), Zulu 9.30, Barrio Negro i Papawa / 28 de juny: El Bicho, La Excepción, El Puchero del Hortelano, La Pegatina i Ai Ai Ai Web del festival: http://www.festincanibal.com/


16 Informació

On pots trobar

?

Barcelona

Escola Universitària

Facultat de Química

Facultat de Ciències

Relacions Laborals

CJB

d’Infermeria

Martí i Franquès, 1·11

Campus Montilivi · 17071 Girona

Henri Dunant, 3 · 5003 Lleida

Ausiàs Marc, 60

Pavelló de Govern - Feixa Llarga, s/n Universitat Autònoma

Facultat de Dret

Escola Universitària de Turisme

Campus Montilivi · 17071 Girona

Terres de Lleida

Escola Industrial

Facultat de Belles Arts

de Barcelona

Comte d’Urgell, 187 93 413 74 00

Pau Gargallo, 4

Facultat de Dret Facultat de Filosofia i Lletres

Facultat d’Educació i Psicologia

Associació de Casals i Grups de

Facultat de Biblioteconomia

Facultat de Ciències Polítiques i

Emili Grahit, 77

Escola Universitària de Turisme

Joves de Catalunya

i Documentació

de Sociologia

Castell de Peralada 14-16-18

dels Pirineus

Avinyó, 44

Melcior de Palau, 140

Facultat de Psicologia

De la Creu, 2 · 17071 Girona

Castellciutat · 5700 La Seu d’Urgell

Henri Dunant, 3 · 5003 Lleida

Edifici B · Campus de la UAB UPF (Campus Ciutadella)

Facultat de Biologia

08193 Bellaterra

Escola Universitària

Escola Universitària de Turisme

Ramón Trias Fargas, 25 27

Avda. Diagonal, 645

(Cerdanyola del Vallès)

d’Infermeria

de Manresa

Emili Grahit, 77 · 17071 Girona

Rubió i Ors, 5·13 · 8240 Manresa

UPF (Campus Rambles)

Facultat de Ciències

Facultat de Ciències

La Rambla, 30·32

Econòmiques

de la Comunicació

Fundació Universitat de Girona

i Empresarials

Edifici I · Campus de la UAB

Plaça Jordi de Sant Jordi, 1

Avda. Diagonal, 690

08193 Bellaterra

17001 Girona.

UPF (Campus Mar) Doctor Aiguader, 80

(Cerdanyola del Vallès) Avda. Diagonal, 684

Passeig de Circumval·lació, 8 UPC

Escola Universitària

de la Salut

de Fisioteràpia Garbí

Sant Llorenç, 21 · 43201 Reus

de l’Educació

Francesc Macià, 65 · 17190 Salt

Facultat de Farmàcia

Edifici G · Universitat Autònoma

Facultat de Ciències

Av. Joan XXIII, s/n

de Barcelona

Econòmiques

C/ Jordi Girona, 31

08193 Bellaterra Facultat de Filologia

UPC - E.T.S.

Gran Via de les Corts Catalanes,

Enginyeria Telecomunicació

585

Jordi Girona, 1·3 UPC

(Cerdanyola del Vallès)

Lleida Jaume II, 73 · 5001 Lleida

Facultat de Ciències Jurídiques Avda. Catalunya, 35 · 43002

d’Enginyeria Edifici Q · Campus de la UAB

Escola Tècnica Superior

Montalegre, 6

08193 Bellaterra

d’Enginyeria Agrària

Facultat De Lletres

(Cerdanyola del Vallès)

Avda. Alcalde Rovira Roure, 191

Plaça Imperial Tarraco, 1 · 43005

5198 Lleida

Facultat de Física

Facultat De Química

de Barcelona

Facultat de Formació del

Girona

Facultat de Lletres

Avda. Diagonal, 649

Professorat

Biblioteques

5003 Lleida

Passeig de la Vall d’Hebron, 171

Unitat Barri Vell · Plaça Ferrater

UPC - E.T.S. Arquitectura

UPC · E.T.S. d’Enginyeria

Facultat de Ciències de Jaume Ii, 69 · 5001 Lleida

Campus Sescelades

Unitat Emili Grahit · Emili Grahit, 77

Montalegre, 6

Unitat Montilivi · Campus

UPC · E.P.S. Edificació

Facultat de Geologia

de Barcelona

Martí i Franquès, s/n

Montilivi · Biblioteca

Carretera de Valls s/n · 43007 Facultat de Medicina Montserrat Roig , 2 · 5008 Lleida

Plaça Ferrater Mora, 1

Escola Universitària

17071 Girona

d’Infermeria

Facultat de Turisme

Etse i Etseq Avda. dels Països Catalans, 26

Facultat de Lletres

Gran Via de les Corts Catalanes, 585

i Estadística

Marcel·lí Domingo s/n · 43007

l’Educació i Psicologia

Facultat de Geografia i Història

Facultat de Matemàtiques

Plaça Víctor Siurana, 1

Escola Politècnica Superior

Avda. Diagonal, 647

Avda. Doctor Marañon, 44·50

Campus Sescelades

Mora, 1

Industrial de Barcelona

Pau Gargallo, 5

Avda. Universitat, 1 · 43204 Reus

Facultat de Dret i Economia Escola Tècnica Superior

Avda. Diagonal, 647

UPC · Facultat de Matemàtiques

i Empresarials

Facultat de Filosofia Facultat de Nàutica de Barcelona Plaça Palau, 18

Facultat de Medicina i Ciències

Facultat de Ciències

Facultat de Dret UPF (Edifici França)

Tarragona

43007

Avda. Rovira Roure, 44

Escola Universitària

5198 Lleida

d’Infermeria Avda. Roma, 15 · 43005

Facultat de Medicina

i Comunicació

Casanova, 143

Alemanys, 4 · 17071 Girona

Interdisciplinària Superior

Facultat d’Odontologia

Escola Politècnica Superior

Partida de la Caparrella , s/n

Pau Gargallo, 5

Feixa Llarga, s/n

Campus Montilivi · 17071 Girona

5192 Lleida

UB · Escola Universitària

Facultat de Pedagogia

Facultat de Ciències

Institut Nacional d’Educació

Revista Roig

d’Estudis Empresarials

Passeig de la Vall d’Hebron, 171

Econòmiques

Física de Catalunya - INEFC

info@jscat.org

i Empresarials

Partida de la Caparrella , s/n

www.jsc.cat

Campus Montilivi · 17071 Girona

5192 Lleida

Facultat de Ciències de l’Educació

UPC · Centre Formació

Avda. Diagonal, 696 Facultat de Psicologia

Nicaragua 75-77 08029 BARCELONA

Passeig de la Vall d’Hebron, 171 Escola Universitària de


revistaroig22