Issuu on Google+

Núm.4

Temp.VI

2010

M E I C I REIN : A M E T S I S EL tes, s o p o r p s e Nov s r o l a v s u no

ELS REPTES D’UNA GENERACIÓ Pàg. 05

UNA MOBILITAT PENSADA TAMBÉ PELS JOVES Pàg. 08

LA SGAE: DERECHOS O ABUSOS Pàg. 10


2

EDITORIAL

roig

Sumari 03 - Reiniciem el sistema. Noves propostes 04 - Nous valors: Socialisme21 05 - Els reptes d’una generació 06 - Estem preparats vot 16+ 08 - Una mobilitat pensada també pels joves 09 - Nova ciutadania: La necessitat d’un nou pacte social 10 - El moviment ho és tot 10 - La SGAE: derechos o abusos 11 - JSC al Territori 12 - Cartell de la JSC, 1978

roig

EN PORTADA

3

REINICIEM EL SISTEMA: NOVES PROPOSTES Conferència Nacional d’Economia i Ocupació realitzada a Barcelona

EDITORIAL Director Néstor Cabañas

Consell de redacció Marta Albes, Javier Angulo, Alejandro Caballero, Carles Cuerva, Jordina Freixenet, David Girón, Javier Jiménez, Maurici Jiménez, David Lizoain, Gerard Llobet, Javier López, Mario López, David Maldonado, Irene Marín, Edgar Martínez, Estefanía Molina, Alberto Muñoz, Arnau Ramírez i Marc Sanabria

Col·laboren en aquest número: David Gutiérrez i Ricard Raquer

Correcció David Girón

Disseny la Negreta

Impressió Cre-a

Dipòsit legal B-30.099-2009 Tiratge: 20.000 exemplars Revista Roig info@jscat.org www.jsc.cat Nicaragua 75-77 08029 BARCELONA

Teniu a les vostre mans un nou exemplar de la revista Roig, màxim òrgan d’expressió de la JSC.Aquest número està marcat, com no podia ser d’altra forma, per les qüestions a l’entorn de la crisi que ens afecta especialment als joves. Al plantejar-nos aquest número, varem considerar oportú, fer una doble lectura de la conjuntura actual, d’una banda, posant en valor tota la feina d’anàlisi i proposta feta per l’organització en el marc de la Conferència Nacional d’Economia i Ocupació amb mesures que inicien el camí correcte per sortir de la crisi, però també obrint nous horitzons en el terreny ideològic que hem de tornar a recuperar. Aquesta crisi, es juga en el camp de les propostes i valors, cal reaccionar davant l’autèntic “tsumani argumental” de la dreta neoliberal que demana que la crisi la paguin els de sempre (classe treballadora) mitjançant retallades socials. Això resulta paradoxal, quan precisament, pretendre ser un país competitiu dintre d’un món global oferint principalment mà d’obra barata i precària, és el que ha agreujat la nostra crisi. Per això nosaltres pensem que també calen reformes, però no per tornar a potenciar aquelles pràctiques que ens han portat a aquesta situació, sinó per generar nou teixit productiu innovador i socialment responsable que les substitueixi progressivament. Hem de reiniciar el sistema amb propostes valentes i nous valors que estaven en desús, els de l’esquerra. En definitiva i com es menciona al pòster de la contraportada de l’any 1978, la JSC avui i des de fa 32 anys vol avançar en la conquesta dels nostres drets, fent de la política una eina carregada de futur.

David Maldonado Atesa la situació econòmica, la Joventut Socialista de Catalunya va celebrar el passat novembre una Conferència Nacional d’Economia i Ocupació. Conferència que va estar precedida d’un important treball previ, amb la redacció del document marc i trobades amb agents socials. Pel que fa a les causes de l’actual situació, des de l’organització considerem clau la punxada de la bombolla immobiliària, amb especial incidència a Catalunya i Espanya, i les deficiències de la regulació financera a nivell internacional, així com problemes relacionats amb el baix nivell de productivitat de la nostra economia i la dualitat del mercat laboral espanyol que fa que els joves estiguin en situacions molt precàries. De fet la taxa d’atur juvenil d’Espanya és la més sagnant d’Europa. A partir d’aquesta diagnosi des de l’organització varem considerar necessari un canvi profund del model de creixement econòmic, de l’estructura del mercat laboral i del paper que ha de jugar l’economia financera, com a eixos bàsics de les reformes a emprendre. Per tal de treballar en aquests aspectes, apostem per la innovació permanent, l’esperit emprenedor, la capacitat de ràpidament recombinar els factors de producció i una obertura al món, àmplies proteccions socials i control democràtic sobre l’economia. Les propostes sobre economia i ocupació aprovades a la Conferència Nacional i els posteriors consells nacionals són: SISTEMA ECONÒMIC I FINANCER • Regulació del sector financer, tot impulsant la restauració del vincle entre finances i producció, l’eliminació dels paradisos fiscals i la limitació dels sous dels directius bancaris. • Nova fiscalitat més progressiva, que potencií el desenvolupament dels impostos directes (amb exempcions fiscals per la creació de noves empreses) per sobre dels indirectes (com l’IVA).

• Increment dels recursos en la lluita contra el frau fiscal. • Defensa del paper de l’Estat com a regulador i impulsor de mesures anticícliques. TEIXIT PRODUCTIU • Creació de nous sectors econòmics on considerem clau el paper de la nova economia verda i l’augment en R+D, fomentant la col·laboració estreta dels parcs de recerca empresarial i els departaments d’innovació de les empreses amb les Universitats. • Incentivar la creació de noves empreses amb suport i recolzament a emprenedors i reduint la burocràcia actual per tal de poder aconseguir obrir una empresa (creació d’una “finestra única” amb l’administració). • Desplegament econòmic de la Llei de dependència i l’augment del pes econòmic de la iniciativa social. • Completar la planificació a llarg termini amb criteris d’eficiència i sostenibilitat, en matèria d’habitatge, sòl per a activitats i infraestructures de transport, tot prioritzant el ferrocarril, els ports i la consolidació d’infraestructures pendents, com el Quart Cinturó. MERCAT LABORAL • Fomentar l’ocupació per mitjà de la reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals. • Redefinició dels models contractuals actuals que fomenten la contractació temporal, per tal d’eliminar la dualitat del mercat laboral, que afecta especialment els joves, tot impulsant mesures en favor d’una major facilitat d’entrada al mercat laboral i la contractació indefinida. • Millora en la qualificació dels treballadors, ampliant l’oferta formativa contínua. • Potenciació del SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) com a canal prioritari en la recerca de feina, signatura d’un conveni entre l’administració pública i les patronals per la inserció en el mercat laboral.


4

EN PORTADA

roig

1. Governança global El desgovern del món global ens ha portat a una situació on només el capital pot circular lliurement a la recerca de paradisos fiscals, laborals i ambientals on augmentar els seus beneficis. Davant d’això, cal implementar instruments de regulació econòmica internacional però també potenciar nous instruments cooperació que internacionalitzin els drets fonamentals, tant a nivell regional (Unió Europea) com global. 2. Participació i democràcia El distanciament entre la ciutadania i els seus representants institucionals posa en perill la qualitat de la nostra democràcia. És precís apostar pel foment del teixit social generador de ciutadania activa i per una implicació contínua d’aquesta en els assumptes públics mitjançant l’obertura dels processos de decisió al debat ciutadà. 3. Democràcia econòmica Existeix una excessiva concentració de la producció en poques mans, això dóna un poder excessiu als grans grups d’inversió per imposar les seves lògiques econòmiques i exercir un control monopolístic del mercat. Amb mesures com la reinversió d’una part dels beneficis en Fons col· lectius d’assalariats es permet un major control social de les empreses i s’augmenta la capacitat d’autosuficiència de les mateixes. D’altra banda, cal també potenciar el desenvolupament de les formes d’Economia social que fomenten el consum responsable, l’emprenedoria i auto-ocupació dels treballadors.

EN PORTADA

5

NOUS VALORS: ELS REPTES D’UNA GENERACIÓ

NOUS VALORS: SOCIALISME21 La crisi actual també ho és de valors, la visió neoliberal del món elevada pensament únic, on es preconitzava la desintegració de la societat com a valor en si mateix ha fracassat. És per aquest motiu, que una sortida en fals de la crisi ens portaria la mateixa situació actual en pocs anys. Ara més que mai cal recuperar, els llocs comuns i punts de trobada de diferents sensibilitats de l’esquerra, per tornar a lliurar lluites compatides pel progrés de la justícia social i el benestar a la nova societat global. Amb aquest propòsit des de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) iniciem un nou espai obert d’aportació col·lectiva i participació. Socialisme21, pretén ser una nova publicació centrada en la innovació política que complementi a la revista Roig i que girarà a l’entorn dels següents eixos:

roig

4. Desenvolupament sostenible El nostre sistema productiu no és eficient perquè malbarata energia i recursos generant un sobrecost permanent en forma de residus i contaminació. És necessari doncs, apostar per un desenvolupament qualitatiu amb menys consum de recursos només assolible mitjançant mesures d’eficiència i de foment del consum responsable. En aquest sentit, cal un impuls definitiu de l’Economia verda amb la finalitat d’adaptar el nostre sistema econòmic cap a la sostenibilitat. 5. Societat del benestar L’Estat ha de ser l’impulsor prioritari d’un nou model de societat del benestar basat en les polítiques garantistes dels drets socials (educació, sanitat, treball, habitatge...) percebudes com una inversió eficaç en el progrés de la societat i no com una mera despesa. Aquesta tasca, la de promoure el benestar, no pot recaure exclusivament en l’Estat i ha de ser compartida pel conjunt de societat a través de la iniciativa social i per les empreses a través de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Si esteu interessats/des en col·laborar en aquest nova publicació podeu contactar-nos a: spublicacions@jsc.cat

socialisme21

Javi López A gairebé tot se li pot donar una lectura generacional, la nostra condició d’éssers finits ens col· loca en aquesta tessitura i l’acceleració del ritme al que és mou la nostra societat no fa més que accentuar aquesta realitat, i per suposat la política no queda exempta d’aquesta lectura. Sens dubte hi ha unes bases ideològiques, de metodologia i uns objectius que es mantenen més enllà d’una generació i és això el que ens arrela i ens fa partícips de quelcom més gran però, en aquest sentit, crec interessant que com a generació debatem, pensem i repensem quins són els horitzons, canvis o transformacions sota les que hem i haurem de treballar. Tots sabem que les bones respostes són fruit sempre d’una bona pregunta i moltes vegades aquesta és més difícil d’enunciar que la resolució. Si haguéssim de posar una primera pedra jo proposo la fita de recuperar el fil de la història. Sembla una afirmació molt òbvia, però no ho és tant. A les darreres dues dècades es van difondre en el nostre imaginari les idees que ens deien que havia arribat el fi de la història o la mort de les ideologies. En conseqüència la desaparició del conflicte polític i per extensió el profund desgast de la idea de progrés. Però, fins a quin punt son certes aquestes afirmacions? No hem d’oblidar que les societats

hem caminat i caminem en algun sentit, en alguna direcció, i això ens portarà a una pregunta clau: Cap a on volem caminar? Nous factors i noves realitats ens obliguen a abordar una renovació del pacte social sorgit després de la segona guerra mundial en forma d’Estat del Benestar, reforçant els llaços de protecció social de les nostres societats tot adaptant la societat del benestar a les seves noves realitats econòmiques i socials. Els enormes canvis demogràfics ens obliguen a actualitzar la solidaritat intergeneracional que executen les administracions, sent conscient del desequilibri provocat en l’actual pacte produït per aquests enormes canvis demogràfics. L’arribada de la immigració a Europa ens obligarà a afrontar des d’ara i per sempre la gestió de societats cultural i ètnica diverses que hauran de refermar els valors sota els que es sustenta la seva convivència. I el desgast de l’estat del Benestar tal i com el coneixem fins ara, sumat a l’enorme despesa produïda per la crisi econòmica ens obligarà a refermar el paper dels Estats a l’economia. Així doncs haurem d’utilitzar la pressió fiscal com a eina que institucionalitza la solidaritat a les nostres societats i haurem de renovar i reforçar les prestacions socials com a expressió concreta d’aquesta solidaritat. Cal que reafirmem la igualtat com a condició per a la nostra llibertat. La nostra generació té l’obli-

gació moral i política de donar la darrera i decidida empenta a la igualtat de gènere. La nostra generació es plenament conscient que ningú serà en últim terme lliure sense haver assolit aquest objectiu. El repte global és consolidar el compromís amb una veritable governança mundial i un mecanisme de presa de decisions basat en el multilateralisme. Això serà condició per desenvolupar mecanismes mundials en política econòmica, mediambiental, energètica o fiscal. Eines i camps que ens veurem obligats a desenvolupar durant les properes dècades. Per últim, com a socialistes catalans haurem de continuar impulsant Catalunya com a motor federalitzant d’Espanya i reivindicar l’Espanya federal i plural que es reconeix a sí mateixa com a tal i valora i utilitza la riquesa de la seva diversitat. Com a generació ens hem de fer càrrec de tot això, i molt més. Ens sentim obligats a abordar amb coratge i tenacitat els reptes que afrontem i afrontarem, conscients de les dificultats i de les enormes aportacions de generacions passades, però compromesos amb les solucions i l’aportació del nostre gra de sorra a la història.


www. ciutadania jove.cat

VOT ALS 16

M E T S E PREPARATS


8

ACTUALITAT

roig

UNA MOBILITAT PENSADA TAMBÉ PELS JOVES

El fet que el model de mobilitat actual estigui basat en gran part en l’ús del cotxe suposa un greuge important pels joves, ja sigui en l’accessibilitat al lloc de treball o als estudis. S’ha de seguir treballant en la línia iniciada pels governs d’esquerres en potenciar el transport públic amb un augment de l’oferta de serveis, amb serveis directes, amb serveis nocturns i amb tarifes més assequibles.

roig

ACTUALITAT

9

NOVA CIUTADANIA: LA NECESSITAT D’UN NOU PACTE SOCIAL

Un 25% dels i les joves catalans té un origen no català. L’associacionisme, el dinamisme social, l’esperit de participar, de trencar barreres socials, de diàleg , són els elements socials, o de la societat civil, més potents que tenim per anar conformant un nou pacte social, més obert i actualitzat amb la diversitat.

David Gutiérrez Com tots i totes podeu observar en els darrers 10-15 anys, les nostres societats han canviat de forma radical. Les nostres societats han patit, fruit dels grans canvis a nivell internacional, unes transformacions en diferents àmbits com són la política, l’economia, la cultura, els valors, l’ordre internacional, etc.; en definitiva, en la manera d’entendre el món del qual en formem part. Tots aquest canvis socials són les conseqüències d’un fenomen molt conegut anomenat globalització. Nosaltres com a joves que hem crescut dins d’aquest marc globalitzat i que ens ha tocat enfrontar-nos a les seves regles del joc, hem de ser el veritable motor de canvi social. Nosaltres tenim la responsabilitat i l’oportunitat de dir quin és el nos-

Carles Cuerva D’uns anys ençà la mobilitat ha anat prenent un major protagonisme a les nostres vides, ja que cada vegada ens movem més vegades i més lluny... però no pas millor, perquè el cotxe és el protagonista dels viatges que es fan cada dia. Un territori mal planificat, amb polígons industrials allunyats de les ciutats, pensat només amb el vehicle privat i on les persones en som un simple apèndix. I això ens surt molt car, sobretot als joves. Així, el fet que el model de mobilitat actual estigui basat en gran part en l’ús del cotxe suposa un greuge important pels joves, ja sigui en l’accessibilitat al lloc de treball o als estudis. Per exemple, les persones joves poden treballar legalment als 16 anys , però en moltes ocasions no poden acceptar una oferta laboral perquè no hi poden accedir; aquest problema també el tenen els joves que no disposen del carnet de conduir o que no tenen un vehicle propi, limitant les possibilitats d’incorporació al món laboral. Apart de l’accessibilitat, l’accidentalitat dels viatges in

itinere (anada/tornada a la feina) dels joves és també elevada, ascendint a un 57,1 % del total d’accidents laborals en el viatge a la feina. Altres aspectes de la vida quotidiana dels joves es veu afectada pel model actual de mobilitat, com és el cas de l’accessibilitat als centres d’estudis (sobretot destaca als centres universitaris, ubicats principalment a les capitals) i als centres d’oci. Una limitada oferta de transport públic, la falta de transport públic nocturn o l’excessiu temps de recorregut, són condicionants que no fan atractius els mitjans de transport públics col· lectius. És per això que des de la JSC creiem que s’ha de seguir treballant en la línia iniciada pels governs d’esquerres de potenciar el transport públic amb un augment de l’oferta de serveis, amb serveis directes, amb serveis nocturns, amb tarifes més assequibles... i tot això, amb una major inversió pública en la xarxa d’autobusos i ferroviària, sobretot pel que fa a la xarxa de Rodalies, tan oblidada pels governs de la dreta. Aquesta inversió ha de permetre millorar la qualitat i quantitat dels serveis, arribant a un major territori d’influ-

ència, ja que creiem fermament que el nou model de mobilitat ha de ser més just socialment, més sostenible, i més assequible.

Distribució modal de la mobilitat obligada (treball i estudi) dels joves (16-29 anys)

Vehicle privat 45%

No motoritzat i Transport públic 55%

Font: EMQ 2006

tre model de societat que volem que acabi consolidant-se. Per tant, som nosaltres els i les joves amb diferents orígens, però amb un destí comú, els que hem de treballar per tal de consolidar un model social basat en la participació, en la integració, en el diàleg i en la normalització de la diversitat d’orígens, cultures, religions i maneres de concebre el món. Hem de forçar poder viure en una societat plural i no en una pluralitat de societats. Però per saber cap on hem d’anar, hem d’entendre en quin punt ens trobem i quins referents vàlids tenim al nostre entorn. Un 25% dels i les joves catalans té un origen no català, és a dir, un de cada quatre joves són vinguts de qualsevol part del món. Això, evidentment, comporta un canvi d’escenari, un canvi de paràmetre i de prioritats a l’hora

de posar en marxa les polítiques socials, atesa la diversitat social a la qual hem de fer front. Partint de la diversitat que ja tenim, hem de gestionar-la per evitar la segregació, la creació de “guetos”, la incomunicació i l’aixecament de fronteres socials que creïn un sentiment de no pertinença o de negativa a compartir de l’espai públic amb el “diferent” en una doble direcció. Per tal d’evitar això, l’associacionisme, els dinamisme social, l’esperit de participar, de trencar barreres socials, de diàleg , són els elements socials, o de la societat civil, més potents que tenim per anar conformant un nou pacte social, més obert i actualitzat amb la diversitat. No hem d’oblidar que hi ha persones i grups de pressió que no volen un nou pacte social, que no volen progressar, que es neguen a

nodrir la societat de noves experiències, d’altres formes d’enfocar les adversitats. Com a socialistes hem de combatre amb totes les nostres forces, el discurs que vol dinamitar les bases de la convivència per treure’n redit polític i/o econòmic. En definitiva, hem de treballar com a organització política i transformadora per tal de construir un discurs que faci front a aquest nou repte generacional que tenim tots i totes, un discurs polític que avali les nostres accions i la implementació de les polítiques socials en matèria de cohesió social. Això només serem capaços d’aconseguir-ho estant i generant una base social prou sòlida i participativa al voltant del nostre projecte polític.


10

OPINIÓ

roig

El moviment ho és tot

XARXA SOCIALISTA

roig

I R O T I R R E JSC AL T

El que en aquella època va ser realment antimarxista, va ser prendre les idees de Marx com a dogmes de fe. Per a Marx, el socialisme va passar de ser una simple utopia, a ser una font d’anàlisi científica de la realitat, i com tota anàlisi científica, subjecta a la revisió i adaptació dels seus principis.

Javier Jiménez El pensador i activista socialdemòcrata, Eduard Bernstein és considerat un dels pares més rellevants de l’actual concepció de la socialdemocràcia. A la seva obra més coneguda “Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia”, realitza un estudi crític de les principals aportacions de Marx, donant lloc al pensament revisionista; un revisionisme que no es planteja com antimarxista, sinó, com un intent d’adaptació (dins d’un marc científic) de les teories de Marx a la realitat de l’època viscuda per de Bernstein. Sobre les tesis de Marx, Bernstein realitza, en primer lloc, una anàlisi de les circumstàncies i fets que van portar a Marx a unes determinades conclusions per a, posteriorment, analitzar si amb les circumstàncies actuals (actuals per a Bernstein, és a dir, finals del segle XIX, principis del segle XX) es podria arribar a aquestes mateixes conclusions.

Posem un exemple: una de les principals premisses de Marx va ser la idea de la necessitat d’una revolució violenta per part del proletariat per aconseguir prendre el poder i aplicar les idees socialistes dur a terme les corresponents mesures socialistes. En el context de l’època viscuda per Marx (mitjan el segle XIX), hem de tenir en compte que els sistemes polítics i les seves institucions estaven reservats a la burgesia a causa de la inexistència de un sufragi universal. Aquesta inexistència de sufragi universal va fer entendre a Marx que l’única via que li quedava a l’obrer per poder ser escoltat era la violència. Però vint anys després de la mort de Marx, els sistemes polítics s’havien anat democratitzant (gràcies a la conscienciació de la classe política a causa per la pressió violenta inicial dels obrers), per la qual cosa els partits socialdemòcrates podien aconseguir representació política en les institucions de l’Estat. Una vegada s’ha aconseguit aquesta representativitat de la

classe obrera, el paper de la revolució violenta perd la seva raó de ser, i la lluita als carrers havia de passar als Parlaments. Això vol dir que Marx s’equivocava en la concepció de la revolució? Rotundament no. L’anàlisi de Marx va ser vàlida per a una època, un lloc i unes circumstàncies concretes i, amb el mateix esperit científic de Marx, Bernstein la va adaptar a la nova realitat. El que en aquella època va ser realment antimarxista, va ser prendre les idees de Marx com a dogmes de fe. Per a Marx, el socialisme va passar de ser una simple utopia a ser una font d’anàlisi científica de la realitat, i com tota anàlisi científica, subjecta a la revisió i adaptació dels seus principis. L’objectiu final no és res, el moviment ho és tot! (Eduard Bernstein

La SGAE: derechos o abusos

Lo que está en discusión no es el cobro de los derechos de autor sino su desproporción. Mediante el diálogo, podemos ser capaces de idear nuevas formas de unir cultura accesible a toda la sociedad con la remuneración a los artistas.

Ricard Raquer Los derechos de autor están al orden del día. Representar a Lorca en el instituto: 95 euros; poner la televisión en una residencia: 20 euros al mes o poner la radio en una peluquería de barrio 12 euros; son ejemplos difíciles de defender. Algunos artistas, los que consiguen beneficiarse de un sistema de reparto que solo beneficia a los más famosos, protestan al grito de: “La cultura también es trabajo”. Y creo que nadie les quita la razón, son artistas y la mayoría no han llegado donde están por la cara. Se les debe un respeto y deben tener derecho a que se les remunere por sus obras. Lo que está en discusión no es el cobro de los derechos de autor sino su desproporción. El canon digital generalizado para frenar las pérdidas multimillonarias producidas por las descargas ile-

gales ya supuso un precedente de cobro indiscriminado, que vulnera la presunción de inocencia, sin llegar a combatir realmente el problema. Más adelante, como con el canon digital no se resolvió el problema: exprimiendo la Ley se decidió que todo el mundo que realice una actividad donde haya música debe pagar, con independencia que esta sea no-lucrativa, benéfica o que ya sea objeto de cobro de derechos por parte de otros como pasa en la radio y la televisión. Los jóvenes, a pesar de que algunos nos quieran desprestigiar, somos apasionados de la cultura y los sistemas de gestión actuales están provocando que el uso de esta disminuya sustancialmente. Por ello desde la JSC creemos posible que mediante el diálogo, podemos ser capaces de idear nuevas formas de unir cultura accesible a toda la sociedad con la remuneración a los artistas.

Por ejemplo, un mejor reparto de los recursos del Gobierno destinados a la cultura harían posible que por precios económicos (con un sistema de cuotas mensuales, por ejemplo) y en muchos casos gratuitamente, todos los ciudadanos tuviéramos acceso a contenidos que hoy vemos amenazados. Un tipo de cultura, la música, se ha convertido en un puro juego de intereses y es algo más, por eso las instituciones tienen la obligación de defender lo que representa gran parte de nuestras vidas.

SABADELL - Xerra

da dia mundial de la justícia social

il participació juven a Comuna sobre

te de la Caus GRANOLLERS - Ac

TARRAGONA - Festa de l’escola d’hivern

BERGA - Constitució de la JSC Berga

BADALONA -Conmemora

ció del dia Internacional dels Drets Humans

SITGES - Acte sobre polítiques d’inmigrac

11


Cartell de la JSC, 1978

12 La Contra

roig


[Title will be auto-generated]