Page 1

ANIMALS VERTEBRATS I ELS ANIMALS INVERTEBRATS

ALBERT SÁNCHEZ MIRIAM CARDONA ALEX MARTIN MARINA LÓPEZ ROBERTO MOLINA


Aus:

Característiques: Bípedes i endoterms que ponen ous. 10000 espècies vivents evolucionaren a partir de dinosaures. Llargues migracions amb tòrax desenvolupat. Parts⃗ Bec, obertures auditives, obertures nasals, escates, cua

GRUPS: OCELLS CAMALLARGS OCELLS NEDADORS Martinets i grans camallargs Limícoles


Nedadors: Ànecs, polles i cabussons Marins: Gavines, xatracs i fumarells Rapinyaires Ocells petits: passeriformes

Mamífers: Característiques: Homeoterms de vida terrestre i aquàtica. La mare amamanta a les cries. El pèl recobreix tot el cos. Cervell molt gran en comparació dels demés invertebrats. El tronc té quatre extremitats Parts → Tronc, mamelles, nas, cua, boca, orelles i cap

GRUPS: - Monotremes: també coneguts com Prototeris, són els que ponen ous, com l'ornitorinc. Ni ha ben pocs. No acostumen a tenir massa ous per part.

- Marsupials: els més coneguts són els cangurs. Durant els primers dies, quan el petit encara és un embrió, és dins la bosa de la mare.


Al cap de poc temps la cria ja treu el cap de la bossa ventral, on la mare té les mamelles. Allí es va alimentant fins que està totalment desenvolupat. - Placentats: la característica principal d'aquests és que les femelles tenen placenta.

Rèptils: Característiques: Són poiquiloterms de vida terrestre. Tenen les escates gruixudes i dures. La boca la tenen situada al cap. Tenen cap allargat amb 4 potes, no totes les especies tenen potes. La longitud de la cua és molt variable. Viuen en ambients càlids i temperats. Parts⃗ Orificis nasals, boca, ulls i timpà

Peixos: Característiques: Són poiquiloterms de vida aquàtica.


Al cap se situen la boca, els dents, etc. Brànquies, òrgans respiratoris i cua formada per una aleta. Parts⃗Opercle, aleta pectoral, cloaca, aletes dorsals, aleta pelviana, aleta anal i cua.

GRUPS:

Amfibis: Característiques: Són poiquiloterms de vida a prop de l’ aigua Tenen pell nua sense escates. Cap gran i aplatat. Tronc ample i no té coll. Fan la metamorfosi Parts⃗ Timpà, parpella, orifici nasal i cloaca


Invertebrats

Porífers

Animals de vida aquàtica. Presenten formes irregulars: a un sac, a una copa i a un arbre. Majoria d’ esponges presenta una consistència tova i elàstica. Parts⃗Presenten a la superfície del seu cos un o dos orificis, els òsculs. I molts orificis petits, els orificis inhalats L’interior del seu cos consta d’unes cambres internes on trobem unes cèl·lules flagel·lades anomenades coanòcits.


Cnidaris:

Són un grup d’ invertebrats de vida marina, proveïts de cèl·lules urticants. Hi ha dos fases de cnidaris: la fase de la medusa i la fase de la pòlip. Les meduses: tenen el cos en forma de paraigua. Presenten la boca a la part inferior , com també uns tentacles amb cèl·lules urticants. Pòlips: Tenen forma de sac. A la part superior trobem la boca i els tentacles amb cèl·lules urticants. Tots els cnidaris s’ alimenten de petits animals.

Anèl·lids


Són invertebrats de vida terrestre i aquàtica. El cos d’ aquests invertebrats és tou i esta dividit en molts segments en forma d’ anell. En els primers anells es troba la boca i en els últims, l’anus. Al costat de la boca alguns anèl·lids presenten uns ulls senzills i altres òrgans receptors de les olors, el tacte, la humitat... Molts anèl·lids presenten a la majoria dels seus anells uns filaments rígids anomenats quetes que es fa servir per desplaçar-se. Aquests invertebrats també es desplacen per mitjà de moviments ondulatoris del cos. La majoria dels anèl·lids s’ alimenten de matèria orgànica del sòl, d’ altres ho fan del plàncton marí, i alguns són paràsits d’ altres animals, dels qual arriben a ingerir la sang.

Mol·luscs:


Són un grup d’ invertebrats tan de vida aquàtica com de vida terrestre. Amb el cos tou i, protegit per una closca. Habitualment, aquests animals tenen el cos dividit en tres parts: el cap, la massa visceral i el peu. El cap dels mol·luscs es troben els ulls, els tentacles tàctils i altres receptors sensorials. La massa viceral conté la major part dels òrgans del mol·lusc i està recoberta per una capa que segrega una substància dura o cutícula. La cavitat paleal és un replec de la massa visceral en la qual es troben els òrgans respiratoris.

Artròpodes:


Son un grup d’invertebrats tant terrestres com aquàtics. L’esquelet extern és una estructura rígida que cobreix el cos d’aquets animals. Esta compost per una substància anomenada quitina. El cos dels artròpodes esta conformat per tres segments articulats entre si: el cap el tòrax i l’abdomen. •

Crustacis:

Són un grup d’artròpodes principalment aquàtics amb el cos dividit en dues parts: el cefalotòrax i l’abdomen.


El cefalotòrax dels crustacis sempre presenta dos parells d’antenes. També tenen una closca que moltes vegades es prolonga fins arribar a recobrir el cos de l’animal. Els últims segments de l’abdomen formen una estructura de cua anomenada tèlson. •

Miriàpodes:

Són un grup d’artròpodes terrestres amb el cos compost per nombrosos segments agrupats en cap i tronc. Al cap sempre hi ha un parell d’antenes. Al tronc, molts miriàpodes presenten dos parells de potes per segment i no tenen capacitat d’enrotllar-se.

Els insectes:


Son

un

grup

d’invertebrats principalment terrestres. Presenten el cos dividit en tres regions: el cap el tòrax i abdomen. Al cap destaca la presència d’un parell d’antenes, dos ulls, la boca, que pot tenir formes diferents segons el tipus d’alimentació. El tòrax presenta sempre sis potes i moltes vegades té ales.

Equinoderms:

Son

un

grup

d’invertebrats marins d’aspecte molt variable, de manera que trobem organismes d’aquest grup amb cossos de forma ovoide, estrellada o llarga.


Aquets invertebrats tenen un esquelet intern format per plaques rígides de carbonat de calci situades a sota de la pell. Es caracteritzen per tenir un sistema ambulacral, que no presenta cap altre grup d’animals.

animals vertebrats i invertebrats