Page 1


presentació A l’article 3. Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible del “Text Refòs i Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya” es defineix amb claredat el que vol dir sostenibilitat en matèria urbanística i no es refereix a consums d’energia o reciclatges, sinó que amb certa clarividència exposa: 1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. 2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

A l’àmbit mediterrani, es donen, des de la nit dels temps, certes característiques comunes a l’hora de construir el poble o la ciutat, que han estat oblidades per l’urbanisme modern i que, no obstant això, els estudis més recents tornen a considerar com a valors de futur en un món que, malgrat la seva globalització, sent l’empenta de la necessitat de respecte a la cultura local i al valor d’allò tradicional. Partint d’aquestes consideracions s’han redactat una sèrie de propostes per a la urbanització dels espais a la vora del riu a Móra d’Ebre que, malgrat les seves diferències, tenen en comú els següents substantius: 1.- La configuració ha de ser unitària a tot l’àmbit de la intervenció, per la qual cosa s’utilitzen elements modulats i repetitius que dotin de ritme les propostes. 2.- Perquè la gent del lloc es senti com “a casa”, les mides en què es subdivideixen els diferents espais són similars a les places actuals i s’articulen entre ells seguint els mecanismes existents al nucli històric del poble. 3.- Els usos de cada espai no es defineixen per a considerar la seva condició flexible. 4.- En la configuració de la forma urbana, es prioritza l’ús dels vianants al del trànsit rodat, per la qual cosa desapareixen els radis de gir en el traçat del viari i a la pavimentació s’elimina l’asfalt. 5.- Es preserven els terrenys naturals dedicats a horts en atenció a la cultura tradicional. 6.- En la presa de decisions s’ha tingut en compte la condició canviant de l’espai segons l’època de l’any, la utilització nocturna, la visió des dels ponts i des de la façana oposada de Móra la Nova. Barcelona,11 de juny del 2015 Guillermo Bertólez Cué Responsable de Planejament 5è curs Arquitectura La Salle. URL.

professorat: Guillermo Bertólez, Víctor Ferrer, Judit Daura, Stefano Cortellaro, Ferran Margalef i Jordi Mas.


2

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

01

Judith Coma Marta Nadal

L’objectiu de la proposta és unificar tot el front fluvial mitjançant un mòdul, que s’estén al llarg de tot el projecte. El mòdul està format per un conjunt de pèrgola més banc que sempre estan lligats entre sí per generar diferents espais urbans o bé desenvolupar-hi diferents activitats. La pèrgola composada a partir de bastides modulars de 5m x 5m amb una altura màxima de 4m i una altura mínima de 3m. Les bastides s’agrupen entre sí, en grups de 2 o bé 4 bastides modulades, per així crear una pèrgola de dimensions majors. La pèrgola disposa d’unes persianes que donen lloc a zones d’ombres. El banc és una peça de formigó de dimensions 10m x 0,5m x 0,5m el qual sempre s’introdueix en l’interior de la pèrgola, per no perdre la relació entre aquests dos elements que conformen el mòdul. El mòdul genera diverses situacions urbanes: A. places acotades: Segons la col·locació de les pèrgoles i la posició del bancs es generen unes places de dimensions més acotades B. Zones d’ombres: De les pèrgoles hi pengen les típiques persianes enrotllables, que sovint trobem als pobles. C. Zones d’activitat: Mercat ambulant El mòdul de pèrgola més banc també té la funció d’albergar el mercat setmanal ambulant. Les pèrgoles del mercat es troben situades al sud, relacionades amb els camps de conreus i horts que envolten la nova zona residencial.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

3


4

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

02

Albert Clavera Marc Colomer

El projecte neix de la voluntat de millorar les problemàtiques actuals del front fluvial de Móra d’Ebre, condicionat principalment per la seva ubicació geogràfica a primera línia de riu. El principal objectiu de la proposta consisteix en fer una reordenació del front per tal d’aportar dinamisme i activitats al passeig fluvial, creant dos forts pols d’atracció principals a partir de dos equipaments situats als extrems amb un entorn molt més rural i uns espais molt més acotats recolzats per zones comercials que creen un ritme a través de diferents places on desenvolupen diverses activitats. La dualitat del passeig a dos cotes sorgeix de la necessitat de diàleg amb el riu, podent crear espais molt més urbans en la cota superior i d’altres que t’endinsen en el paisatge a una cota inferior a tocar de riu. El resultat per tant és un passeig amb un alt grau de dinamisme, on el front fluvial de Móra d’Ebre passa de ser un límit o frontera a ser un eix interactiu on pren tanta importància el teixit urbà com el teixit rural.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

5


6

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

03

Anna Argauz Marta Vila

Per al nou front fluvial de Móra d’Ebre, es proposa unir els dos parcs dels extrems a través d’un element que els unifiqui i construir el passeig mitjançant els diferents trams que aniran definint el seu caràcter en relació als espais i equipaments que hi anirem trobant. Es proposa una pavimentació que serà la mateixa i continua en tot el Passeig de l’Ebre, però que s’anirà adaptant i variant en els diferents trams. Es treballen diferents maneres d’arribar i relacionar el paviment amb el riu creant així espais de comunicació entre el poble i l’Ebre. El nou Passeig de l’Ebre serà totalment peatonal ja que el transit rodat serà eliminat però fàcilment accessible ja que els vehicles tindran accés limitat al Carrer de la Barca. Així, el nou espai serà molt més ample i sense canvis de perfil. En els dos extrems del poble, es diferencien dos parcs de diferents caràcters que desdibuixen el límit de la façana fluvial de l’Ebre. El primer, pròxim al nou Club Nàutic de Móra d’Ebre, tindrà un ús més esportiu i d’oci. El segon, serà un parc més en contacte amb la naturalesa on es podrà apreciar la flora i la fauna pròpies de la comarca de la Ribera d’Ebre.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

7


8

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

04

Pablo Notario Pep Quilez Xavier Oliver

Es defineixen 2 àrees (sòl Inscrit i Sòl Vectorial), en què es proposa un nou contacte amb el sòl en l’àmbit proposat per l’enunciat. El nou contacte amb el terra es realitza a través d’intervencions topogràfiques i pavimentació. Terra inscrit El Sòl Inscrit és aquella àrea que inclou programes específics i respon a les especificitats de cada punt de l’àmbit. Es troba en el contacte amb el nucli urbà i en ell se succeeixen zones de “espai compartit” (vehicle + vianant). La trama urbana de Móra d’Ebre es prolonga a través del paviment i fa de junta, per enfortir el vincle amb l’urbà. Terra vectorial El Sòl Vectorial és aquella àrea que no inclou un programa específic, sinó que centra el seu interès en la seva condició de ser passejable, és a dir, de ser un sòl en moviment. Se situa al costat del riu i s’entén com una prolongació d’ell. Genera un espai fins ara inexistent a Móra d’Ebre. És gestor del límit entre la ciutat i el riu i defineix quins punts són de connexió física i quins de connexió visual. La linealitat del riu es trasllada a aquest àmbit mitjançant línies que segueixen el curs del riu i defineixen diferents àrees d’activitat al llarg del passeig.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

9


10

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

05

Anna Casadevall Joana Tril

El cabal de l’Ebre és variant i pateix les crescudes més fortes a l’estació freda. A priori pot ser un punt negatiu, però entenem que donant un valor al riu, l’aigua deixa de ser un obstacle i un límit amb el que hi ha a l’altre banda. Aprofitant aquesta inundabilitat es desdibuixa el límit i es recupera el contacte del poble amb el riu. S’aconsegueix un moviment i activitat relacionat amb aquest que li dóna un valor; la vegetació de ribera es pot barrejar amb l’aigua, o inclús es contempla l’opció que l’aigua arribi dins el passeig, generant noves activitats i donant usos diferents en funció del nivell de l’aigua als porxos i camins que estan a cota més baixa. Es detecta que hi ha unes traces rurals, les quals marquen uns límits i unes jerarquies per a la parcel·lació i distribució dels camps. Partint d’aquestes mides i traces existents s’adapta aquest mateix sistema per al parc i la plaça del mercat; entenent que hi ha en tot moment una marca de l’origen del lloc, i que són els mateixos camps els que acaben definint els límits de paviments i els usos dels nous espais públics. Són aquestes mateixes línies les que ajuden a definir també la posició i mides del mobiliari urbà i arbrat.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

11


12

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

06

Allan Fared David Serrazaneti

Els criteris de la proposta tenen en compte els diferents nivells que presenta Mora d’Ebre. Percebre el lloc és la particularitat més important que un es troba en caminar la riba del riu. La intervenció treballa amb la incorporació de diferents pisos, que utilitzen la pedra local, i que permeten situar a l’observador, ja sigui resident o turista en situacions particulars, sempre en relació al riu, principal recurs del lloc. Per tant el concepte s’expressa com tant tractar de reunir al poble a la seva principal font de riquesa, no només econòmica, sinó també escènica / recreativa i natural. Per això, el projecte ofereix diferents fases a partir de la intervenció a la plaça central del poble. Aquí el nostre objectiu és reobrir el conjunt de cases existents , redescobrint l’interior verd com a nou lloc de trobada social. De fet, gràcies a una anàlisi històrica, vam poder comprovar que aquest punt en el passat representava el suport principal dels vaixells comercials que solcaven l’Ebre. Es reprèn la idea del forat, que es repeteix en la modulació d’espai com en la disposició del verd als dos parcs. Es limita, en la mateixa forma, el tràfic que passa a través de la plaça, que es bloquejarà a la zona ja dedicada actualment a aparcament. El cotxe i l’home encara queden separats gràcies a desnivells mínims i textures del sòl diferent. La segona i tercera fases impliquen redistribució és a la plaça més meridional, que es va a quedar sense cotxes, i dels dos parcs (horts i jardins d’hivern i estiu). Mitjançant l’estudi de la situació actual del poble decidim intervenir, fins al verd, no només dins dels dos parcs, sinó també en aquelles àrees de verd residual, tornant a connectar-los amb el parc més “artificial”. Aquest últim discurs actua en una escala més petita respectant la vegetació existent i la necessitat de drenar l’aigua en cas de fortes pluges o inundacions. No obstant això es creu dos aparcaments, tant col·locats en el context dels parcs verds, amb la finalitat de bloquejar la contaminació acústica i visual; això per servir a l’afluència de persones que viuen al poble o simplement turistes.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

13


14

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

07

Gonzalo Montoya Oriol Palomar

Que? -El projecte té la finalitat de millorar tot el front de la població de Mora de l’Ebre en relació amb el riu Ebre i establir una millor comunicació entre els punts més singulars de la ciutat, a través de la intervenció. Com? 1. Proposem una intervenció gradual en la qual es crea un passeig principal, usant mòduls que es repeteixen al llarg del projecte i des del qual es creen ramificacions secundàries que relacionessin els punts més importants de la ciutat atreveixes del passeig. 2. Els materials utilitzats són roques pròpies de la zona que es modulen en bastidors de 4.00 x 6.00 metres. 3. El paviment de l’eix central serà d’una roca fosca, similar als últims tres colors obtinguts en la paleta; mentre que el paviment que va fora de l’eix central es configurarà amb colors clars. 4. La paleta de colors va ser confeccionada a partir dels colors presents i predominants a la zona. 5. La modulació de tot el paviment en el recorregut permet estalviar temps de construcció, diners i permetent dividir l’obra en etapes constructives.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

15


16

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

08

Daniel García Marta Pla

Per definir el nou front fluvial proposat, hem optat per replantejar un límit que ja existeix en la ciutat, el límit del que parlem son els murs que ofereixen els desnivells existents en Móra d’Ebre com per exemple en l’antiga plaça de Braus. D’aquesta manera ens agafem formalment als murs actuals de l’hospital per donar una materialitat pétrea a tot el passeig i una continuïtat geomètrica al passeig fluvial, també aprofitem els murs naturals ja existents per continuar amb aquesta idea. El passeig mural com a tal, es planteja en la zona urbana, definint un inici, l’estació d’autobusos i un final, l’antiga plaça de Braus, on els murs plantejant una reactivació en l’activitat d’aquesta zona oferint una graderia. El nou paisatge es situa a 0.5m per sota de l’actual cota per tal de diferenciar-los i separar un ús més estàtic com el passeig, d’un de més lineal que és el que pretén el nou carril. El fet d’enfonsar-nos respecte la cota actual també ajuda a apropar-nos a l’aigua visualment, ja que la relació que s’estableix és sempre d’adalt a baix.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

17


18

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

09

Borja Mas Laura Rayó

La proposta re-valoritza els punts estratègics els quals ens marcaran la direccionalitat principal de la proposta (mercat, plaça i ajuntament).La ròtula és un punt conflictiu del projecte ja que uneix varies direccions amb una intervenció lineal sense cap discontinuïtat. En els punts finals, es realitza una intervenció molt menys massificada, amb l’absència de la peça i aparició de vegetació, donant sentit a tot el recorregut i amb possibilitat de creixement. El mobiliari són elements adherents a la peça realitzat amb llistons de fusta per donar confort i poder gaudir de les vistes al riu. La peça: El projecte consisteix en una peça de formigó prefabricada de 1,20 m d’amplada x 3,60m de llargada que es repeteix a lo llarg de l’àmbit d’actuació. Aquesta peça es recolza sobre una estructura aixecada uns centímetres per muntants que s’encarreguen de contactar amb el terreny/paviment actual i així aconseguir una superfície totalment plana sota la qual es durà a terme la canalització d’aigües. Aquestes peces no sempre estant alineades entre sí. Quan aquestes tenen diferents direccions o quan aquestes es troben amb edificis existents s’utilitza un material homogeni i continu(formigó insitu),sense cap tipus de modulació, per no haver de tallar cap peça prefabricada.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

19


20

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

10

Soizic Lahannier Natalia Rubio

Escola d’Arquitectura La Salle

REGENERACIÓN DEL FRENTE FLUVIAL DE MORA D’EBRE ESTRATÉGIAS DE PROYECTO Extremos como pulmones verdes Se busca relacionar los limites del pueblo con el frente opuesto, convirtiéndolos en zonas de espacios libres con la fuerte vegetación de la zona y diferentes actividades exteriores.

Un nuevo frente continuo - Un contacto más directo Tratar el contacto con el Rio con el objetivo de generar una relación mas fuerte y continua entre el interior y el borde del pueblo con el rio Ebre.

Permeabilidad hacia el interior A partir de la parcelación tranversal del frente opuesto, se busca generar nuevos ejes perpendiculares conectando los espacios libres y equipamientos con

Jerarquía de circulaciones Los ejes transversales nacen de unas “bolsas de parking” en los bordes perimetrales del pueblo para potenciar una circulacion peatonal en el interior, hacia el rio y en todo su frente.

pueblo.

CONTINUIDAD - PERMEABILIDAD - FLUJO INTEGRACIÓN Para lograr una continuidad y conexión entre los del interior del pueblo al rio), se proponen: - una continuidad de elementos con un mismo material: MADERA: plataforma a cota del río, bancos, pérgolas - una misma vegetación parecida a la existente en todos los recorridos para su mayor integración y aprovechamiento de áreas que brindan oportunidades en las que potencian la actividad y la relación del pueblo con el Río Ebre.

EXTREMO SUR - PULMÓN SUR Se conecta la actual estación de transporte percibir como un frente continuo a partir de los elementos de madera y un importante espacio libre con vegetación local, pensado para ofrecer areas con diferentes actividiades.

Estratègies del projecte Sección F

1. Extrems com a pulmons verds: es busca relacionar els limitis del poble amb el front oposat, convertint-los en zones d’espais lliures amb la forta vegetació de la zona i diferents activitats exteriors. Un nou front continu. 2. Un contacte més directe: tractar el contacte amb el Rio amb l’objectiu de generar una relació mes forta i contínua entre l’interior i la vora del poble amb el riu Ebre. 3. Permeabilitat cap a l’interior: a partir de la parcel·lació transversal del front oposat, es busca generar nous eixos perpendiculars connectant els espais lliures i equipaments amb el front fluvial del poble. 4. Jerarquia de circulacions: els eixos transversals neixen d’unes “borses de pàrquing” en les vores perimetrals del poble per potenciar una circulació per als vianants a l’interior, cap al riu i en tot el seu front.

E: 1_500

Imágen existente del extremo sur, donde se percibe la gran dimensión del espacio libre, que se aprovecha en la propuesta para diferentes actividades al aire libre del pueblo, buscando una mayor interacción entre la comunitodas ellas utilizando elementos de madera para una mayor relación entre ellas.

Sección G

E: 1_500

continuïtat - permeabilitat - flux - integració Per aconseguir una continuïtat i connexió entre els eixos proposats (front fluvial i eixos transversals de l’interior del poble al riu), es proposen: Una continuïtat d’elements amb un mateix material fusta: plataforma a cota del riu, bancs, pèrgoles

ión G

Secc

El projecte es connecta l’actual estació de transport públic amb el front fluvial on es pot percebre com un front continu a partir dels elements de fusta i un important espai lliure amb vegetació local, pensat per oferir àrees amb diferents activitats.

Sección F

Una vegetació semblant a l’existent en tots els recorreguts per a la seva major integració i aprofitament d’àrees que brinden oportunitats, en les quals potencien l’activitat i la relació del poble amb el Riu Ebre.


A D’EBRE

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

Planejament 5è

PLAZA DEL MIRADOR

PLAZA DEL MERCADO

N

Alumnas: Profesores: Ferran Margalef-Jordi Mas

Abril 2015

Natalia Rubio

Soizic Lahannier

PLANEAMIENTO URBANÍSTICO

EXTREMO NORTE - PULMON NORTE Imágen existente del extremo norte del pueblo, donde se aprecia la abundante vegetación existente y cómo, a partir de ella, se relacionan los dos bordes opuestos. La propuesta protege esta zona y la intervención es: incorporar en ella una pasarela con areas de descanso, en las que se potencia actividad.

PLAZA DEL MERCADO Se propone dar continuidad a la plaza existente bajo el puente, al mismo nivel que la plaza, evitanto considerar el puente como una barrera. De esta forma se genera un punto de encuentro tanto del eje longitudinal paralelo al rio que con el eje transversal propuesto por el barranco. La plaza esta compuesta por unos porches de madera, los cuales estan pensados para dar la posibilidad de utilizarlos en los días del mercado. El mercado puede llegar a ocupar otros espacios como debajo del puente o en la pasarela de madera propuesta a cota del rio.. De esta forma se da la oportunidad de entender esta plaza sin unos limites determinados con posibilidad de expandirse. Sección A Sección E

E: 1_500

E: 1_500 CONEXIONES TRANSVERSALES - DEL INTERIOR AL RIO

Sección D

Ascensor urbano que resuelve el desnivel haciendo en la zona del club náutico.

E: 1_500

Sección B

E: 1_500

Abrir nuevas conexiones a partir de calles en escalera y nuevos equipamientos que

Sección C

E: 1_500

21

Sección B

PLAZA DEL MIRADOR

PLAZA CULTURAL

Sección C

Sección D

Sección

PLAZA DEL MERCADO

Sección E

A


22

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

11

Berta Capelles Silvia Ripoll

Re_naturalitzar Re_utilitzar L’objectiu del projecte és la millora del limit amb riu a partir d’una intervenció mínima, per això les principals actuacions són: la re-naturalizació del front i la la reutilització d’espais existents. La renaturalizació del front consisteix en redefinir la linea existent basant-se en les linees originals del territori, abans que es redibuixessin mitjançant l’addició de roques que donaven lloc a un nou límit entre el passeig i el riu Ebre. La reutilització d’espais existents com naus en desús convertides en nous equipaments, com podria ser el nou mercat municipal que es nodriria de de els horts adjunts, es minoraria l’impacte de noves edificacions en el front existent i ajudant a potenciar la circulació d’aquest nou enfront i potenciar les activitats socials i econòmiques de la població. També es proposa fer una petita intervenció amb construccions d’obra nova per tal de consolidar el front del riu i donar-li continuïtat, al ja existent passeig, que també es pretén potenciar com un nou front comercial reforçat per una zona de circulació i aparcament per a vehicles. Cal recordar que aquests nous espais pretenen conviure en harmonia amb els camps de conreu existents i amb la morfologia i caràcter del lloc.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

23


24

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

12

Xènia Armengol Laura Blanco

Trobem un canvi en l’estructura urbana existent enfront de la del passeig fluvial, ja que tot el casc antic es troba connectat mitjançant un sistema de buits proporcionats mentre que la part del passeig trenca aquest ritme a causa de la desproporció espaial. El casc antic desemboca en dues places, les quals tindrem en compte per generar la nostra proposta ja que segueixen amb les dimensions i estratègies de Móra d’Ebre. Seguint amb la trama urbana existent, la nostra proposta es basa en la modulació de nous espais (places) que segueixen el mateix ritme que les places existents, connectades mitjançant un passeig que recorre tota la ribera del riu Ebre, des del centre antic fins als dos extrems naturals que donen final al capdavant. Limits: 1. La grada: (M. banqueta) La utilitzem per crear una relació directa amb el riu i forma part de la peça “mirador-riu” que recorre diferents punts del passeig. 2. La barana: (M. tamboret) Se situa a les places del passeig per donar una sensació de “mirador ciutat”. Aquesta es compon de la peça morella tamboret col·locada verticalment més un perfil d’acer laminat HEB pintat efecte Cor-Tingues aconseguint així l’altura adequada i una línia d’ombra. 3. El banc: (M. tamboret) Situat a les zones de passeig, el banc ens ofereix una relació intermèdia amb el riu. Col·locat horitzontalment. La peça: El paviment triat presenta dos tipus de composicions, podem optar per un paviment continu i rígid format per dues peces o bé per un paviment més verd, gràcies a que la peça petita pot ser substituida per una petita junta verda. D’aquesta manera aconseguim un paviment flexible que s’adapta a les diferents zones del passeig, tractem el paviment rígid a la zona central del passeig mentre que en els límits, aquest paviment es va dislocant creant aquestes petites zones verdes. Mòdul “mirador-riu” Petites plataformes situades a les places principals per aconseguir una relació directa amb el riu.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

25


26

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

13

Aïda Jaume Mauricio Madalena Iris Selgar

Móra d’Ebre presenta dos forts pulmons verds: l’un tot just a l’entrada de la ciutat, amb un aspecte desamparat, més pròxim a un descampat que a un parc verd; l’altre es troba a l’altre extrem del municipi, d’essència molt més boscosa. Es planteja, doncs, tractar aquests dos pulmons, potenciar-los per convertir-los en dos focus importants de Móra d’Ebre, i connectar-los mitjançant un passeig al llarg del riu Ebre que, al mateix temps, doni lloc a una nova façana fluvial. Mitjançant el reconeixement de la trama urbana del mateix poble, es proposa una nova trama que segueix l’essència de l’existent i queda lligada a aquesta. Així, també, tot el conjunt queda ordenat, i se’l dota d’un ritme i una harmonia que ve donada a partir de la longitud d’una de les places principals que hi trobem en aquest passeig (25m). Aquest ritme ha anat articulant els distints espais que hi trobem al llarg d’aquest passeig connector, adaptant-se a les distintes exigències de cada punt del recorregut. A més, està present tant en planta com en alçat, mitjançant elements verticals subtils, com poden ser l’enllumenat i l’arbrat, donant així una nova façana fluvial al municipi de Móra d’Ebre, més harmònica, rítmica i atractiva.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

27


28

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

14

Sara Tamayo

El projecte es basa en una nova plataforma d’intercanvi d’activitats que permetran l’obertura del Riu Ebre cap a Móra d’Ebre. L’espai actual destinat a aparcament es reubicarà en els solars buits existents per tal d’alliberar l’espai públic. El passeig es dividirà en tres franges: 1. Una franja externa al costat de la bora del riu pensada com a espai de circulació del passeig. 2. Una franja intermèdia verda que garanteix zones d’ombra. 3. Una franja annexa als locals de planta baixa dels edificis, destinada a usos de interrelació com a espai per a terrasses, quioscos o mercats eventuals. A més a més, es creen dos espai singulars durant el passeig que se sumen al ja existent davant l’església: 1. Un dels espais és la plaça davant del ajuntament que agafa una fisonomia pròpia per a crear un mirador sobre el riu i un espai de reunió sota l’ombra. 2. El segon espai es situa entre la plaça del ajuntament i de l’església, busca tenir un contacte físic amb el riu. Mitjançant unes escales que alhora fan de grades aconseguim apropar-nos a la seva cota i tenir la possibilitat de contemplar actuacions sobre el riu.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

29


30

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

15

Eric Mut Esther Vilà

Observant tot l’actual passeig fluvial el que s’aprecien són talls: hi ha punts en que tot l’espai esdevé asfalt. Pensem que la ciutat serà gaudida si pot ser passejada i per això la primera proposta és la pavimentació continua i igual en tot l’ample del carrer, com ja es fa a la Plaça de l’Ajuntament o als voltants de l’església. Amb l’objectiu de dinamitzar la ribera al llarg de tot el front fluvial del poble, procurant conviure amb l’Estat Actual, anem ubicant usos i activitats en llocs estratègics; proporcionant un nou eix cívic del poble cap al seu casc Antic i cap al riu. Apareixen dues peces d’equipament: al Sud la zona habilitada de Mercat, allargant l’Actual passeig per tal d’encabir més activitats i apropar-la al Parc. L’altra nova peça se situa al punt entremig del nou passeig, una zona d’aigua amb una peça de vestidors i banys públics. Considerem que la part Nord ja funciona ara; les actuacions que s’hi duran a terme seran per urbanitzar punts concrets. Creiem que un eix longitudinal es reforça pel que hi trobes, però també per com hi arribes; així, comunicar aquest nou eix cívic amb la ciutat és base per a un bon funcionament. En aquesta categoria entra el salvar desnivells, sigui en el sí de la trama urbana com amb embarcadors i passeres fins al riu; i per acabar, comunicar el passeig amb el castell: les dues peces identitàries de Mòra d’Ebre.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

31


32

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

16

Oscar Llambrich Guillem Torrent

Intentem realitzar les mínimes intervencions possibles per realçar les virtuts existents del poble i corregir els seus defectes. 1. Es proposa una intervenció que connecti els dos sectors verds a través de la zona urbana que transcorre per la façana fluvial resolent el límit amb el riu, creant una imatge unitària del poble. 2. Estenem el paviment ceràmic de la plaça de l’ajuntament al llarg del tram urbà del sector, creant una única plataforma per a vianants i cotxes, generant un espai totalment adaptat per a l’ús del vianant. 3. En els límits extrems de la zona urbana, els que limiten amb les zones verdes, proposem dos grans equipaments: anord, un club nàutic, aprofitant la nova zona d’amarris per recuperar l’Ebre com a eix vertebrador del territori. Adjacent a est, conservem la zona boscosa potenciant el camí existent i creant una zona de pícnic. A sud, salvant el desnivell des de l’estació d’autobusos, es proposa la creació d’unes graderies cobertes per una gran marquesina per albergar activitats de gran afluència, aprofitant el seu emplaçament privilegiat d’accés al poble, al costat de l’estació. Als espais verds lliures es proposa una intervenció tova per minimitzar els costos, recuperar les zones de cultiu i espais naturals i maximitzar el gaudi de l’entorn amb un mínim manteniment a través de diversos recorreguts on s’aniran trobant diverses zones equipades per realitzar diferents activitats.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

33


34

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

17

Amanda Bretón Carlos Gonzalez

La proposta busca millorar la relació de Móra amb l’Ebre. Busca posar en valor l’espai lliure que treu el cap al riu, potenciant la relació entre l’eix que és el riu i l’eix (comercial) més o menys paral·lel al riu. Així, els punts de millor relació desemboquen en una plaça/mirador. Aquests miradors apareixen en el tram urbà de manera bastant regular i es reprodueixen de la mateixa manera als espais naturals dels extrems. L’àrea sud acull, amb la voluntat de recuperar i posar en valor el caràcter agrícola de la ribera del riu, una zona d’horts urbans per als veïns. També s’intercalen zones d’esbarjo, de passeig,... La zona del mercat canvia el seu caràcter. Un reticle de plàtans i pollancres, donaran ombra a l’estiu i permetran sol a l’hivern a un espai destinat al passeig, i que permet situar tant el mercat com una zona d’aparcament; buscant millorar la relació entre la zona urbana i l’agrària. En el tram central tenim dues actuacions. Una de condicionament sota el pont. L’altra de delimitació de l’espai i creació d’una nova façana, mitjançant la creació d’habitatges i equipaments i unes graderies que ens apropen a l’aigua. En el tram nord, l’actuació busca facilitar la relació mantenint l’ample del carrer però convertint-ho en plataforma única; instal·lant plataformes per complementar l’ús, l’accés, per acollir certes activitats,; i facilitant l’arribada de cotxes habilitant un espai d’aparcament amb el mateix sistema d’arbres que al mercat, mantenint la relació natural de l’entorn.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

35


36

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

18

Lucia Alvarez Olga Hernan

La nostra proposta consisteix en unificar el front del riu Ebre al pas per Mora d’Ebre. Per enllaçar els diferents espais del recorregut disposem un nou paviment de plaques pi que ens serveix per seguir un ritme durant tot el passeig. Aquesta direccionalitat marcada pel paviment la utilitzem per organitzar tot el projecte a diferents escales. Ens serveix disposar el nou mobiliari com són els bancs i els fanals, organitzen les places i els espais verds així com les terasses i els petits miradors. Instaurem un sistema que ens permet reconèixer el passeig com a unitat ja que partim d’un mòdul proporcionat per les plaques Pi que ens organitzen els espais amb les diferents franges que es van alternant amb els diferents usos. L’orientació d’aquestes franges varia segons la zona i els usos pero manté l’ample ja que donen ritme al passeig. Integrem la part existent a la proposta sempre amb aquest mòdul, paviment i mobiliari per tal de donar sempre aquest nou ritme al passeig . Les plaques Pi les utilitzem com a paviment i mobiliari al llarg del passeig així com les mides ens serveixen de punt de partida per crear les diferents zones dels espais com les terraces de restauració, les zones de vegetació o els espais per la gent gran com les pistes de petanca o l’esplanada per fer ioga. Cada deu plaques coloquem una més fosca que ens marca el ritme del passeig i ho repetim durant tot el passeig.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

37


38

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

19

Paola Casacuberta Claudia Martí Carles Sansa

Escola d’Arquitectura La Salle EL NUEVO FRENTE DE MORA D’EBRE

Paola Casacuberta Torelló Claudia Martí Castells

Tarragona

EL NUEVO FRENTE DE MORA D’EBRE Tarragona

Carles Sansa Fayos

EL NUEVO PARQUE FLUVIAL DE MORA DE L’EBRE, Tarragona

SITUACIÓN DE MORA DEL EBRO

Activando la relación entre el rio y la ciudad

CRECIMIENTO URBANO

ÁMBITO DE ACTUACIÓN

Mora del Ebro se encuentra situada en la costa derecha del Ebro, entre el “pas de l’Ase” e” y el de “Barrufemes”, en el centro de la que llaman “cubeta de Móra”. La vila es la capital de la comarca de la Ribera del Ebre y se extiende a lo largo de 48km2, donde viven más de 6.000 personas. as. A Mora

HISTORIA

del Ebro se llega a través de la N-420, la C-12 i la T-324.

Casco Antiguo

El poblamiento más antiguo del municipio, documentado hasta ahora, se remonta 6.000 años atrás y se sitúa en el tiempo del neolítico, concretamente en la cultura de los sepulcros de fosa.

Ensanche moderno compacto

Gran parte de las construcciones del frente fluvial se encuentran en unas nefastas condiciones, ya que durante la guerra civil, dos de cada tres edificios sufrieron graves destrozos, formando vacíos

Ensanche moderno disperso

Ascó

urbanos en la costa del río y desfavoraciendo el increible emplazamiento donde se encuentran. Edificios en desuso que piden urgentemente una remodelación para la revitalización del pueblo.

Falset

Reus

El monumento más importante de Móra de Ebro es el castillo

gona Tarragona

municipal, al cual se accede a través del núcleo antiguo. El

Gandesa

MORA D’EBRE

Ayuntamiento ha redactado un proyecto de rehabilitación del castillo para poder hacerlo visitable. El castillo antiguamente

L’Hospitalet de l’infant

comunicaba con el río por una antigua senda, que ahora también se quiere recuperar para comunicar el espacio histórico de Móra (castillo y núcleo antiguo) con el espacio

Xerta

natural y lúdico que configuran la zona natural del Aubadera y el camino de Sirga, que transcurre entre el río y la plaza de toros, excavada en la roca.

SECCIÓN 1

SECCIÓN 2

Després d’un rigorós anàlisi prèvi del front fluvial de Mora de l’Ebre, hem detectat les mancances i els problemes que actualment té el lloc i com podríem millorar-ho. En primer lloc, la major part de les construccions del front fluvial es troben en mal estat, deixant així uns buits urbans que desfavoreixen l’activitat del passeig. Amb tal d’adquirir una millora d’aquesta línia fluvial, hem estudiat la manera de tractar les zones devastades per reactivar la costa. VISTA 2 VISTA 1

El passeig té en els seus extrems dues zones extenses de vegetació que donen un principi i un final a tot el recorregut. Començant per l’accés principal del poble, hem projectat un parc gastronòmic on es mantenen els horts existents i es proposen unes zones de passeig, pícnic i descans amb equipaments de restauració relacionats. La transició del parc al passeig es realitza a través d’un mercat que ofereix els productes dels horts i alhora ja adopta el caràcter del passeig utilitzant el mateix paviment, enllumenat i mobiliari urbà. Perquè el passeig tingui una continuïtat de costat a costat, s’empra la mateixa materialitat i estratègies projectuals semblants. A unes distàncies aproximadament semblants van apareixent uns sortints miradors que s’il·luminen i tracten igual, de manera que serviran de fites del passeig i formaran un skyline unificat. En arribar al parc que dóna fi al passeig vam crear un ambient molt més lúdic i d’oci on projectem unes piscines naturals i un club de caiac, donant així un final a la nostra proposta.

SECCIÓN 1

VISTA 1


Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

Planejament 5è Paola Casacuberta Torelló Claudia Martí Castells

EL NUEVO FRENTE DE MORA D’EBRE

Paola Casacuberta Torelló Claudia Martí Castells

Tarragona

Carles Sansa Fayos

NO

EL NUEVO FRENTE DE MORA D’EBRE

Paola Casacuberta Torelló Claudia Martí Castells

Tarragona

Carles Sansa Fayos

ÁMBITO DE ACTUACIÓN

CONEXIONES Y FUNCIONAMIENTO DE VIAL

(ESTRUCTURA VIÁRIA)

ESTUDIO DEL FRENTE FLUVIAL Con tal de adquirir un buen crecimiento de esta linea fluvial de Mora del Ebro, se debería estudiar la

Carles Sansa Fayos

PARQUE 1

TRANSICIÓN DE PARQUE-CIUDAD

FRENTE FLUVIAL

PASEO FILTRO PARQUE

PARQUE DE ACTIVIDADES LÚDICAS

Zona gastronómica de picnic, huertos y equipamiento gastronómico

Zona de mercado con paraditas

El frente fluvial se ha tratado de tal manera que unifica toda las costa del ebro,

Zona de paseo más estrecho que une la ciudad

Este parque tiene un uso mucho más ocioso y activo, por ello se propone un club

y de agricultura

y zona de paseo

empleando el mismo pavimento, iluminación, vegetación y mobiliario urbano.

con el parque

de kayaks y una zona de piscinas naturales con unas plataformas de descanso.

manera de reactivar toda esta zona devastada. Desarrollar una nueva relación entre río-pueblo, N - 420a MORA DEL EBRO

Casco Antiguo

dandole otra oportunidad a la navegación fluvial como via de comunicación. Remodelar el paseo fluvial como un eje de unificación de norte a sur y planificar una nueva estructura urbana por el sector ubicado entre los dos puentes.

Ensanche moderno compacto N - 420 FALSET

Ensanche moderno disperso

SERRES DE PÀNDOLS-CAVALLS

SECTOR DE INTERVENCIÓN

Rio Ebro

SECCIÓN 4

SECCIÓN 3

PLANEJAMENT

D’URBANISME

-

LA

SALLE

URL

BARCELONA

-

2014/2015

Alumnos: Paola Casacuberta Torelló, Claudia Martí Castells, Carles Sansa Fayos Tutor de la asignatura: Guillermo Bertólez

SECCIÓN 2

EL RÍO EBRO El río Ebro es el río más caudaloso de España, y el segundo de la península ibérica después del Duero. Es además el segundo río más largo, por detrás del Tajo. Discurre enteramente por España, donde ocupa la primera posición entre los ríos que nacen y desembocan netamente en el país, tanto por su longitud como por su caudal.

VEGETACIÓN A la hora de escoger la vegetación, hemos tenido en cuenta que se tratase de árboles autóctonos, para soportar en clima en el que se encuentran. Asimismo, para obtener un frente homogéneo, se han ido combinando los tres tipos de árboles propuestos: la jacaranda, la morera y la tipuana.

LA JACARANDA

LA TIPUANA

LA MORERA

MATERIALIDAD MOBILIARIO URBANO

VISTA 4

PAVIMENTO

BARANDILLA

VISTA 3

En las zonas salientes de

El pavimento es piedra

Se ha elegido una barandilla

miradores hay bancos de

natural irregular para

de acero corten que permita

piedra clara para descansar.

mantener el carácter del

las visuales al río.

pueblo. SECCIÓN 4 SECCIÓN 5 SECCIÓN 3

IMÁGENES DE REFERENCIA DEL PARQUE LÚDICO DE MORA DE L’EBRE - OCIO, PASEO Y ACTIVIDAD

VISTA 1 SECCIÓN 2

SECCIÓN 1

SECCIÓN 5

VISTA 1

VISTA 2

VISTA 3

VISTA 4

39


40

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

20

Clara Conde Elena Coronas Carla Sanfeliu

La proposta pretén recomposar la façana fluvial de Móra d’Ebre, reactivant la connexió des del poble al riu i unificant el front fluvial en tota la seva linealitat. El projecte parteix de tres línies d’actuació que defineixen els diferents espais de transició des del caràcter més urbà fins a la costa, al mateix temps combinant-se entre ells per unificar l’espai d’un extrem a l’altre del front. 1. La trama urbana, de paviment continu al llarg de tot el projecte, que s’entén com una extensió des de l’interior del poble cap a la vora del riu. 2. El passeig fluvial, com una passarel·la que entra en contacte directe amb la naturalesa, al llarg del front fluvial a cota del riu, i introduint-se com a passeig natural a les àrees més boscoses. 3. La franja verda, com element que destaca als extrems del projecte, i s’introdueix en punts determinats de la trama urbana. Zona urbana del passeig L’objectiu és reactivar la façana del poble envers a l’Ebre amb les següents actuacions: 1. El poble sense vehicles: l’intenció és suprimir l’estacionament i el trànsit de vehicles al llarg de tot elpasseig, creant unes bosses d’aparcament properes al poble i situades a les zones verdes dels extrems. 2. Reallotjament i financiació del projecte: en aquest moment existeix una illa d’habitatges que trenca la continuitat del passeig. Dues de les parceles d’aquesta illa ja han estat expropiades per l’ajuntament. Es proposa la reubicació d’aquests habitatges en una parcela situada davant de l’estació d’autobusos (una de les entrades al poble), enfront la zona verda i el riu. 3. Renovació de la plaça de baix: a la plaça de l’ajuntament, a més d’una renovació del paviment i mobiliariurbà, es proposa l’enderroc d’un dels edificis perimetrals (Carrer de la Barca, nº1) amb l’objectiu d’obrir la plaça a l’església i donar més amplitud al carrer esmentat. 4. Mercat medieval i mercat setmanal: es proposa que l’ espai sota el pont esdevingui el nexe entre el passeig fluvial i el poble de Móra d’Ebre a través de l’avinguda de les Comarques Catalanes, que és la via on es situen la majoria dels equipaments públics. Aquest espai presenta les característiques adequades perquè es pugui desenvolupar el mercat setmanal dels divendres. D’altra banda, el mercat anual Medieval es pot estendre al llarg del passeig.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

41


42

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

21

Miguel Ángel Hernández Ramona Sailer Laura Karime Vite

Fent una anàlisi breu del funcionament urbà de Móra d’Ebre, concloem que el contorn de l’àmbit actual no pren en compte certes problemàtiques que s’han de resoldre a una escala urbana en la profunditats del casc antic i la seva relació amb els barris més recents la ciutat. Qüestionem també la idea de façana ja que el front edificat que té forma de façana és únicament la part vella de la ciutat. Aquesta dóna la cara al riu malgrat el risc d’inundació de forma intel·ligent. D’altra banda, conforme la ciutat va ser desenvolupant-se, la relació amb el riu es va afeblir i l’espai públic com a intermediari fonamental entre ciutat i riu prenc una altra adreça de manera que ara se li dóna l’esquena a l’Ebre. Per a nosaltres el projecte no es tracta de com serà vista la ciutat des de la ribera oposada sinó de com la ciutat viu al costat de l’aigua i renova la seva relació original amb l’Ebre, com a paisatge, com a recurs indispensable i com a mitjà natural. Aquesta consciència del territori, del mitjà i d’identitat geogràfica ha de ser part d’un espai públic unitari que tots els habitants puguin aprofitar per igual. La cerca d’un nou atractiu de Móra d’Ebre des del nostre punt de vista està dirigida cap a una voluntat de retrobar activitats turístiques, culturals i d’oci en l’Ebre i que això generarà arquitectures i espais urbans atractius.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

43


44

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

22

Escola d’Arquitectura La Salle

Nicholas Jacob

SECTION A ORIGINAL SITUATION 1:1000

SECTION A’ PROPOSAL 1:1000

CITY GARDEN

WIDER & MORE PATHS witch will create a better acces to the park. The Paths are 0.5m higher than the vegitation, this will make a water basin between the path areas and favor the growth of local reed. On several meeting points of the paths are poplars planted. They serve as landmarks in the landscape and are provided with benches.

ACCESSIBLE WATER AREA

VISUALISATION GREEN AREA

SECTION B ORIGINAL SITUATION 1:1000

SECTION B’ PROPOSAL 1:1000

GREEN WATER DRAINAGE AREA Supplied with bridge connection between left green area and town centre.

BRIDGE CONNECTION A pedestrian connection between the two sides of L'ebre. The new bridge will be connected as a parasite to the original old bridge and uses its structure.

VISUALISATION BRIDGE CONNECTION

A

El front fluvial de Mora d’Ebre pot ser dividit dins tres àrees, una àrea verda al costat esquerra del poble, un àrea entre els primers edificis del front de la riera i l’Ebre, i una àrea verda al costat dreta de la ciutat separada per la topografia del lloc. La zona de treball té un problema principal; l’estructura és l’àrea de mig. Aquesta zona perd la connexió amb l’aigua i separa el poble del riu en comptes d’abraçar l’oportunitat de proximitat.

B

En aquesta proposta l’àrea del bulevard ‘del mig’, té com concepte central, integrar el riu a la ciutat. En la situació original del front fluvial, l’àrea era la connexió visual del viarany al riu interromput per plantes i roques, en aquesta proposta l’espai on les roques artificials van ser plantejades serà fet directament com una paret. La línia recta que formi amb l’aigua crearà l’única frontera necessària. La connexió nova entre les dues zones verdes del costat nord i del sud de Mora d’Ebre pot ser definida com a bulevard o autopista de vianants. Aquesta zona és partida per àrees de passatge i àrees verdes. Seguint el riu amunt el bulevard continuarà en el costat del riu. Aquesta connexió confirma la continuïtat entre les àrees verdes i anima l’ús d’elles. Damunt l’àrea del nord, hi hauràn escales d’accés al riu. El caràcter més tranquil de l’Ebre aquí fa que sigui una zona de natació perfecta.

A

AREAL PICTURE WITH PROPOSAL

B

I:I000 PROPOSAL

RIVERSIDE MORA D’EBRE

STUDENT: TUTOR:

NICHOLAS JACOBS

Stefano Cortellaro

9 APRIL 2015 GA 007: PLANEAMIENTO


Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

Planejament 5è

SECTION D ORIGINAL SITUATION 1:500

SECTION C ORIGINAL SITUATION 1:500

SECTION C’ PROPOSAL 1:500

PROVIDE PARKING SPACE

GREEN BUFFER ZONE

SECTION D’ PROPOSAL 1:500

PEDESTRIAN HIGHWAY

OPEN VIEW TO L’EBRE

SECTION E ORIGINAL SITUATION 1:500

PEDESTRIAN HIGHWAY

BOULEVARD Mora d’Ebre’s riverside can be divided in three areas, a green area on the left side of the village, a buffer area between the first buildings and l’Ebre and a green area on the right side of the city separated by the topography of the site. The main problem zone of this three-tier structure is the middle area. This zone loses his entire connection to the water and separates the village from the river instead of embracing the opportunity of this river. In this proposal of this middle ‘boulevard’ area will you notice the central concept of integrating the river into the city. In the original situation of the riverside area was the visual connection of the footpath to the river interrupted by plants and rocks, in this proposal the sloping space where artificial rocks were planted will be made straight like a quay wall. The straight line that it will form with the water will create the only boundary that is needed. The new connection between the two green zones on the left and right side of Mora d’Ebre can be subscribed as a boulevard or pedestrian highway. The boulevard can be divided into three zones parallel to the river. The closes to the river will be the pedestrian and cyclist area, this strip is lower than the second and third. The second strip is a buffer zone between the car and the pedestrian. This zone is split into sloping passage areas and green areas. The vegetation of this green zones will not only visually separate the car and pedestrian area but will also provide shadow for the parked cars. The third zone is on the one hand a road into the city center and on the other a parking area.

VISUALISATION BOULEVARD

When following the river upstream the boulevard will continue on the side of the river in contrast to the previous situation where it was necessary to leave the river, go trough the gate of the village and go back to the river across the main square. This connection confirms the continuity between the green areas and encourages the use of it. On the mostSECTION E’ Northern area of the boulevard, stairs will supply access to the river. The more calm character of l'Ebre here is a perfectPROPOSAL swimming zone. The proposal also suggests a village harbor and water accommodation (windsurfing, sailing, waterski,...)1:500

VISUALISATION BOULEVARD

C

ACCESSIBILITY l’EBRE

VILLAGE HARBOR VISUALISATION STAIRS

D E

C

D

E

AREAL PICTURE WITH PROPOSAL

AREAL PICTURE WITH PROPOSAL

I:I000

I:I000 PROPOSAL

RIVERSIDE MORA D’EBRE

STUDENT: TUTOR:

NICHOLAS JACOBS

Stefano Cortellaro

9 APRIL 2015 GA 007: PLANEAMIENTO

PROPOSAL

RIVERSIDE MORA D’EBRE

STUDENT: TUTOR:

NICHOLAS JACOBS

Stefano Cortellaro

9 APRIL 2015 GA 007: PLANEAMIENTO

45


46

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

23

Maria Cadena Carlota Ubach

Una vegada analitzat el poble de Móra d’ Ebre, ens adonem de les problemàtiques existents, com la falta d’ un bon espai per als vianants i la manera en que ara acaba el poble en els seus dos extrems. En un front fluvial com aquest esperem trobar-hi un llarg passeig on poder gaudir-hi d’una passejada, per tant tractarem d’alliberar al màxim el trànsit rodat, reconduint el trànsit per les vies posteriors. Un dels elements principals del nostre projecte de remodelació será el passeig urbà, aquest passeig va variant la seva amplada i en alguns punts apareixen balcons i escales per poder accedir al nou passeig fluvial proposat. Per tant com hem mencionat el nostre projecte tindrà tres passejos: el rodat, l’urbà i el fluvial. Puntualment el passeig urbà s’eixamplarà per donar pas a unes petites terrasses miradors, que en alguns casos ens servirán per fer la transició del passeig urbà al passeig fluvial, que es troba a una cota més baixa. En altres casos será el passeig fluvial el que s’eixamplarà per formar aquestes petites terrasses mirador. Haurem de tenir en compte que el passeig fluvial en molts punts será inundable, degut a les crescudes del riu Ebre. D’altre banda intentarem mantenir l’escala de Móra, per això agafarem de referència els buits creats per les places a l’ interior del poble, els allarguem i el portem fins al front fluvial, creant espais d’ aquestes mateixes dimensions, que serán les noves terrasses mirador.

Escola d’Arquitectura La Salle


Planejament 5è

Intervenció urbana al front fluvial de Móra d’Ebre

47


Dossier mora d'ebre issu  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you