Page 1

a catal ans projectes i somnis de cinc professionals són catalans, són joves, els apassiona el CINEMA I COMPARTEIXEN ESPERIT EMPRENEDOR. SÓN CINC HISTÒRIES DE RECERCA DEL SOMNI AMERICÀ AL SEGLE XXI, cinc experiències a la ciutat on la ficció supera la realitat. 10 Time Out Cultura 1–7 Maig, 2011

Ens atreviríem a dir que el català més famós que viu a Hollywood en aquests moments és Pau Gasol. El jugador dels Lakers de Los Angeles s’ha fet un nom com a esportista d’èxit internacional i com a professional que ha aconseguit fer realitat els seus somnis. Però Gasol no és l’únic veí d’aquesta gran ciutat que pot enyorar el pa amb tomàquet, el fuet i la programació de TV3. Time Out Cultura conversa amb cinc catalans que es van mudar a terres californianes per intentar fer carrera a la indústria de Hollywood i que ens ajuden a entendre millor una urbs que s’ha convertit en sinònim d’entreteniment i de cultura popular. Entre els entrevistats hi trobem perfils tan diversos com el de Jaume Collet-Serra, un director barceloní que tot just ara estrena a les

sales catalanes un thriller protagonitzat per Liam Neeson, Sin identidad, i que si continua la seva carrera ascendent dins la realització de llargmetratges d’aquí a poc podria convertir-se en el segon català més famós de la ciutat. Però també hi trobem Alba Mora, que tot just fa només mig any que s’acaba de mudar a Los Angeles i ja està acomplint la seva aspiració de fer documentals per a National Geographic; o Jordi Cisa Tomàs, que des del primer moment que es va mudar no ha tingut les coses gaire fàcils, però que continua buscant la manera de fer arrencar la seva carrera com a actor i presentador. Uns catalans que no han estat tan difícils de trobar com ens podríem pensar. Hollywood ja fa anys que n’importa i tot fa pensar que ho continuarà fent. Així ens ho explica Leo

catalans a la capital mundial del cine en l’animació cada cop hi ha més presència catalana i espanyola; gairebé tanta com francesa Sánchez Barbosa, un apassionat de l’animació que ha treballat als estudis de Disney i ara és a DreamWorks, que ens diu que en el seu camp cada cop hi ha més presència catalana i espanyola, gairebé fins a arribar a comparar-la amb la francesa, una importació clàssica en aquest ram.

La majoria fins i tot ha començat a plantar arrels en aquesta ciutat, com la Marta Gené Camps, una cineasta i desenvolupadora de guions que fa una mica més de tres anys va casar-se amb un americà que també treballa a la indústria del cinema i la televisió i que, quan li ho demanem, comença a treure números de telèfon i adreces de correu electrònic de tots els compatriotes que coneix que viuen i treballen aquí. Tots ells es troben a la trentena o estan a punt d’entrar-hi i coincideixen a afirmar que Los Angeles els ha donat oportunitats que potser a casa els serien difícils d’aconseguir, a més de permetre’ls treballar fent allò que més els agrada dins l’àmbit de l’entreteniment. Són una mostra representativa de professionals de diferents camps

Per patricia puentes

dins d’aquesta indústria, que es troben en moments molt diferents de la seva carrera i també del seu viatge vital a la ciutat. Molts van mudar-se amb algunes imatges preconcebudes sobre Los Angeles i altres han vist com les seves concepcions sobre la feina i la professió canviaven amb el dia a dia i amb el treball quotidià, però tots comparteixen part d’aquest afecte que han arribat a desenvolupar per una ciutat que sovint genera sentiments ambivalents. Diuen que no es troben sols aquí i que les seves són totes històries d’èxit i de superació personal, malgrat que no tots tinguin davant seu un camí clar o fàcil. Amb ells mostrem algunes de les cares catalanes que habiten aquesta ciutat i que contribueixen a enriquir-la. 1–7 Maig, 2011 Time Out Cultura 11


abans de Los Angeles es va deixar caure a la Universitat de Berkeley, per fer-hi un màster en documental becat per La Caixa, a Ciutat de Mèxic i a Nova York. Al marge d’aquest amor profund pel cinema que diu que ha notat a la ciutat i aquesta energia per fer coses que s’acaba encomanant, aquesta documentalista ha trobat altres bons aŀlicients en el fet de mudar-se a Los Angeles. “De petiteta el meu somni era fer National Geographics. Anar a filmar lleons a l’Àfrica, tigres a l’Índia...

Adrián Sánchez-González

alba mora 30 anys / Documentalista Guionista, operadora de càmera, editora i coordinadora en una productora que fa documentals per a National Geographic, Discovery Channel i Animal Planet. 12 Time Out Cultura 1–7 Maig, 2011

Fa només mig any que condueix pels carrers de Los Angeles, però Alba Mora Roca ja s’ha impregnat de l’energia de la ciutat, de la qual ens explica que l’havien advertida poc positivament. “M’havien dit: ‘Los Angeles és horrorós. Has de conduir a tot arreu. La gent és supersuperficial’. Vaig arribar amb les expectatives tan baixes que ara m’agrada molt. Trobo que no està gens malament. I no només m’agrada el clima, sinó també l’energia de la ciutat. Los Angeles té una vibra molt creativa. Tothom té projectes, tothom està pensant a fer coses, sobretot pel·lícules. I tinc la sensació que estan passant moltes coses també a nivell underground; no tot és Hollywood”, ens explica aquesta gironina que va estudiar comunicació audiovisual i que

Viatjar pel món i fer documentals d’animals i naturalesa”, diu Alba. Un somni que ja s’ha fet realitat. La seva feina a la productora de North Hollywood, on treballa, li ha permès participar com a coordinadora, editora, càmera i guionista en diferents projectes documentals per a National Geographic, Discovery Channel i Animal Planet. Amb part dels seus desitjos assolits, continua somniant. “Els somnis van canviant a mesura que vas canviant tu també i, de fet, fer un National Geographic no és gens com m’ho imaginava. No té res a veure-hi”, confessa Alba. “És molt menys romàntic i hi ha molts agents entremig, molts productors i productors executius i tothom hi diu la seva. Hi ha molts cuiners, a la cuina”. Malgrat això, l’experiència no l’ha desencantada. Va arribar a la ciutat per fer-hi unes pràctiques de dos mesos i ha decidit quedar-s’hi més temps. “Les condicions laborals estan molt bé. Paguen molt bé”, explica la gironina, però els diners no ha estat l’únic que ha influït en la seva decisió. “M’agrada aquesta llibertat i que no necessites ser fill de no sé qui, ni tenir padrins. Jo aquí he arribat sense conèixer ningú i en dos dies tinc feina. Si treballes i ets bo i ho fas amb passió –no només és talent, també hi has de posar moltes hores–, veig que hi ha maneres de navegar en el sistema”. Un sistema en el qual no sap quant de temps més voldrà continuar navegant perquè des del principi ha tingut clar que la seva estada a Los Angeles és temporal: “Jo em veig a mi mateixa com una nòmada –reflexiona–. No ho veig com un camí d’anada i de tornada, d’estar aquí i després tornar allà”. De fet, la seva següent destinació és Mèxic, on té previst fer el seu proper documental. “A mi m’encantaria poder tornar a Girona, però veig que el camí de tornada serà molt llarg i no passarà només per Mèxic. Ho veig com un viatge constant. Potser torno a Girona, però després me’n vaig a Madrid, o a Barcelona, o a París... A mi m’agrada, això. La idea de tornar a un lloc i quedar-m’hi se’m fa molt pesada”.

Alexis Wanneroy

m’agrada aquesta llibertat i que per treballar no necessites ser fill de no sé qui, ni tenir padrins

leo sÁnchez 33 anys / Dissenyador d’animació Ara s’encarrega del desenvolupament i disseny de personatges de la segona part de ‘Com ensinistrar el teu drac’, als estudis d’animació DreamWorks. Leo Sánchez Barbosa –que va néixer a Barcelona, però va créixer a l’Hospitalet de Llobregat– va veure clar que la seva passió era l’animació amb només 14 anys. Sis anys després feia la maleta per mudar-se a Londres i aprendre-hi anglès. La seva idea inicial era tornar-se’n a casa tres mesos després, però encara no ho ha fet, excepte per fer-hi visites o vacances i ja han passat més de dotze anys. “A mi sempre m’havia agradat l’animació i tot això va començar una mica com una afició i una passió”, ens explica, afegint que TV3 va jugar un paper important en la seva afició, perquè des de petit va seguir-ne les sèries de dibuixos animats i manga. “El tema de Hollywood era com un somni, però no és palpable fins que no

va passant el temps i veus que és una qüestió de treballar dur i de passió... Fins que acabes arribant aquí”, assegura Leo. Per a ell les coses als Estats Units han estat potser una mica més senzilles que per a alguns dels altres entrevistats. Després de set anys treballant a Londres i durant una breu temporada a Alemanya, els estudis d’animació de Disney van oferir-li feina a Los Angeles. El desenvolupador de personatges afirma que la sensació de vertigen per mudar-se a la capital de l’entreteniment no va ser tan aguda com podríem pensar-nos: “Una miqueta sí, quan et donen la notícia que et contractaran i que vindràs cap aquí, però pensa que jo ja havia passat molts anys a Londres, vivint a l’estranger. Sí que és cert que malgrat això hi una mica de mig ensurt. Jo tenia una vida molt estable a Londres i vaig haver de canviar-ho tot. I això sempre fa una miqueta de por perquè jo ja havia passat les meves aventures allà. Però d’altra banda va ser també l’emoció de dir: ‘Ha arribat el moment. Treballaré a Disney’. Era com un somni”. L’hospitalenc ens explica que, un cop presa la decisió, l’adaptació a la nova ciutat no va ser tan difícil com es podria pensar: “La vida a Los Angeles pot ser ben poc interessant segons per a quines coses, per a d’altres no, però sí que és molt còmoda. I a Disney em van ajudar molt. La qualitat de vida aquí és molt bona. Va ser fàcil, massa fàcil diria jo”. Després de cinc anys treballant a Disney, on entre d’altres projectes havia participat com a modelador i dissenyador de personatges a Enredados (Rapunzel), va veure que havia arribat

el moment de canviar d’aires i va mudar-se a DreamWorks per treballar en la segona part de Com ensinistrar el teu drac. “Aquesta indústria va així”, ens explica Leo, “vas canviant i vas seguint els projectes que et van interessant. Em va sorgir aquesta oportunitat, que era molt especialitzada. Em va atraure la pel·lícula també, m’havia agradat molt la primera, a més aquí podia treballar en els personatges des del principi”.

A disney em van ajudar molt i la qualitat de vida aquí és molt bona. va ser fàcil, massa fàcil diria jo Però mentre continua creixent professionalment no descarta tornar a casa algun dia, sobretot quan li demanem com s’imagina a ell mateix en el futur: “Jo sempre em veig a moments. En aquest moment es tracta de treballar en aquest tipus de projectes, això és el que em mou i vull continuar fent, però no és una cosa que hagi d’estar fent necessàriament sempre. Potser em veig tornant a Europa o a Espanya per a la propera aventura. M’agradaria poder viure diferents aventures i potser començar alguna cosa nova allà, potser tenir el meu propi estudi, treballant sempre amb gent creativa”. 1–7 Maig, 2011 Time Out Cultura 13


jordi cisa 34 anys / Actor, periodista, presentador treballa en una cadena de televisió local per al públic llatí i combina la seva feina com a controlador tècnic amb la de presentador d’un parell de programes.

jaume collet-serra 37 anys / director de cine Acaba de dirigir Liam Neeson i Diane Kruger a ‘Sin identidad’. El seu proper projecte l’ha dut a Puerto Rico per filmar el pilot de la nova sèrie ‘The River’, mentre continua sumant nous encàrrecs per a Hollywood. El barceloní Jaume Collet-Serra va mudar-se a Los Angeles amb només 18 anys, una maleta i la voluntat de començar escombrant platós, si feia falta. Des d’aleshores ha continuat ascendint dins la jerarquia de la indústria d’aquesta ciutat. Ha fet de tot: des d’escoltar i identificar sorolls en una companyia d’efectes de so, fins a treballar en postproducció sense cobrar o d’assistent d’edició mentre anava a classes. La seva carrera com a director va començar en el món de la publicitat i això li va obrir les portes per fer el salt al cinema. Quan li 14 Time Out Cultura 1–7 Maig, 2011

preguntem si el xaval de 18 anys que va mudarse a Hollywood podia imaginar-se que algun dia estaria treballant amb Liam Neeson en una pel·lícula que s’està distribuint a nivell mundial i ha estat líder de taquilla als Estats Units, la seva resposta és que sí: “T’ho has d’imaginar. Si no, per què ho fas? Jo volia dedicar-me al cinema, volia ser director de cinema. És molt difícil arribar-hi. No tothom ho aconsegueix i el meu objectiu simplement era dedicar-m’hi en el moment en què ho vaig arribar a fer. Vaig ser director de cinema amb 29 anys, quan vaig fer La casa de cera. Aleshores va ser quan em vaig plantejar quin tipus de pel·lícules volia fer. Però això [Sin identidad] també és un pas endavant en la meva carrera; jo m’imagino molt més. És un pas important perquè és una primera pel·lícula d’èxit comercial i això s’ha de tenir perquè t’ajudi en els diferents passos”. El cineasta manté aquesta humilitat en tot moment i, tot i que explica que va mudar-se a Los Angeles perquè es va criar amb les superproduccions de la dècada dels 80 i volia aprendre a fer cinema a la seva font d’origen, també és conscient que la porta cinematogràfica a Europa pot obrir-se en funció de la seva voluntat i consagració professional. “A Barcelona ja hi torno bastant a veure la meva família. M’encantaria rodar a Barcelona, rodar en català, rodar en castellà, però aquest tipus de projectes ara mateix no són una

prioritat per a mi i tampoc ningú no me’ls ofereix”, ens explica quan li demanem si es veu tornant a Barcelona algun dia. “Jo espero que la meva carrera sigui molt llarga i poder fer projectes de tot tipus. Ara mateix estic aquí, construint la meva carrera aquí i en el moment en què cregui que hi estic suficientment establert, que encara no m’ho crec, aleshores ja m’és igual: m’agafo un temps i vaig a fer una pel·lícula a Barcelona”, diu el realitzador català. Collet-Serra afegeix que, malgrat la distància, no troba a faltar la seva ciutat natal perquè la feina li permet anar-hi sovint. Sin identidad, per exemple, va rodar-se a Berlín i van fer-ne la postproducció a Londres, la qual cosa li va permetre escapar-se els caps de setmana. “No ho trobo tant a faltar perquè hi vaig bastant. Tothom es pensa que jo estic a Los Angeles, però jo estic on rodo les pel·lícules”, aclareix Jaume. Respecte al secret per seguir ascendint a Hollywood, reconeix que com a cineasta és convenient mantenir-se en un gènere determinat al principi, que en el seu cas va ser el terror, per a després ampliar horitzons: “Al principi és bo que tinguis dos o tres projectes consistents i després sortir del que s’espera de tu. Jo vull fer coses de tot tipus i espero poderles fer, però al principi has de tenir una consistència perquè a la gent li agrada dir: ‘Aquest director és un bon director i fa aquest tipus de coses’”.

a mi la ciutat no m’ha acceptat gaire bé. Aquí et passen coses que no et passarien a casa. però m’agrada “A mi sempre m’ha agradat el cinema i a Mèxic vaig estudiar per ser actor i també comunicació. Sempre m’havia tirat el tema de Hollywood perquè vaig créixer amb aquestes pel·lícules”, ens explica. Això va fer que decidís mudar-se a una ciutat que, segons diu, ja coneixia abans d’arribar-hi. “Veig coses que em fan iŀlusió i m’agrada anar a llocs que he vist a les pel·lícules”, confessa Jordi. També és cert que en cap moment ha tingut les coses fàcils. La feina com a corresponsal en una estació de ràdio amb què es va decidir a fer el salt només li va durar tres mesos. I durant el seu primer any a la ciutat va haver d’acabar vivint en un restaurant perquè sense feina i sense permís de treball pagar un lloguer és realment complicat. “A mi la ciutat no m’ha acceptat gaire bé”, reconeix Cisa. “Aquí et passen coses que no et passarien a casa. Aquí has de lluitar per veure com pots quedar-te. Però m’agrada. Hi ha moltes altres ciutats; tot i això sé que si hi vaig m’agradaran, però diré: ‘Vull estar allà, perquè el que jo vull fer, Hollywood, està allà. No està ni a Ohio, ni a Minnesota, ni a Nova York’”. I si el seu somni de ser actor de moment no ha acabat de materialitzar-se, el seu talent per la

Óscar ortega

Jay Maidment © 2011 DARK CASTLE HOLDINGS, LLC

Per a Jordi Cisa Tomàs això de marxar a l’estranger a explorar noves possibilitats és una cosa que li ve de família: creu que els seus ho porten a la sang. Els seus pares van mudarse de Terrassa a Mèxic quan ell tenia poc més de quatre anys. I ell ha fet el mateix. Aquest terrassenc criat a Mèxic, però que parla català i es confessa devot seguidor del Barça, va mudar-se a Los Angeles fa gairebé quatre anys, perseguint el seu somni.

comunicació fa temps que li està donant fruits: “El que aprens aquí és que sempre has d’estar fent alguna cosa. No et pots dir periodista si no escrius. Si sóc presentador puc fer alguna cosa, encara que siguin petites feines i que potser a vegades no te les paguin... A mi a vegades m’agrada més fer-ho que no poder aconseguir que em paguin perquè, si no, no estic aprenent”, diu Jordi. Aquest optimisme i aquesta energia el fa comparar la ciutat amb una escola, assegurant que una de les coses que més li van costar quan va arribar va ser posar els peus a terra i deixar de somniar i permetre que les coses passessin de mica en mica, sense agafar el primer vol de tornada.

“El més difícil i que suposo que li ha passat a molta gent és que has de deixar de ser qui ets en un altre país. Potser en un altre país tens estudis i ets conegut i arribes aquí i ets un més. Arribes aquí i no ets ningú”, ens explica, afegint que això també té una contrapartida positiva: “A Los Angeles puc conèixer gent que potser abans veia a la televisió i més o menys aquí estan igual que jo. Òbviament, són més coneguts i viuen a Beverly Hills, però al carrer puc xerrar amb ells, cosa que no podré fer al meu país o al seu”. S’acomiada donant-nos la seva clau per sobreviure en una ciutat com aquesta: no acomodar-s’hi i no deixar de fer coses per petites que siguin. 1–7 Maig, 2011 Time Out Cultura 15


marta gené 29 anys / cineasta

Quan la barcelonina Marta Gené Camps va aterrar a Los Angeles per primera vegada fa sis anys, estava mig convençuda que el seu era un viatge amb una data clara de retorn. Li havien donat una beca Fulbright i tenia la intenció de tornar a Barcelona després d’acabar un màster en cinema. “Jo no tenia cap dubte que en dos anys tornaria a ser a Barcelona –explica Marta–, i sempre penso que quan pugui, tornaré. El que passa és que trobes una feina i dius: ‘Em quedaré una mica per fer aquesta feina’. Aleshores sorgeix una altra feina més interessant i així...”. I aquest ha estat precisament el seu cas. Una de les seves primeres feines la duria a fer a d’ajudant de producció a la cerimònia dels premis de l’Acadèmia americana de cinema. “Quan estava a Barcelona em quedava desperta tota la nit per veure els Oscar en directe i dos anys i mig després d’haver arribat a Los Angeles estic al moll de l’os. No només ho veig en directe, sinó que hi sóc”, recorda amb iŀlusió. Les feines a Hollywood no acabarien aquí. La propera va ser com a desenvolupadora de guions en una productora, identificant aquelles històries amb possibilitats i treballant amb els guionistes per millorar-les. I ara treballa també en la producció i desenvolupament d’una nova sèrie de televisió per a la cadena ABC. Però les coses no han estat tan fàcils com podrien semblar. “És un mercat de treball en què has de començar a baix de tot i de mica en mica anar pujant. I és dur quan hi estàs treballant, perquè exigeix molt. Ni vacances, ni caps de setmana, ni res. A mi em truquen la majoria de caps de setmana o rebo correus. Fins i tot per Nadal, que és quan normalment m’escapo per anar a Barcelona, també estic connectada per Internet o per telèfon o el que sigui”, admet. Respecte a si creu que a Barcelona podria estar treballant en el mateix tipus de projectes o al mateix nivell que aquí, la seva resposta és que no. “Gran part és una qüestió de volum –explica la cineasta–. El nombre de sèries que es fan aquí cada any, el nombre de pel·lícules que es realitzen aquí anualment, els 16 Time Out Cultura 1–7 Maig, 2011

john w.rutland

Treballa en una productora fent desenvolupament de guions. també ha participat en la producció de l’episodi pilot de la nova sèrie de televisió ‘Pan Am‘ de la cadena ABC.

pressupostos que tenen... no té res a veure amb el que tenim a Catalunya o a Espanya. Aleshores, per números directament, tens més oportunitats aquí”. La contrapartida a les bones perspectives laborals són les coses que s’enyoren de casa. La família i els amics és el primer que ella anomena, igual que la majoria dels entrevistats. Després hi ha les altres coses que aquesta barcelonina continua trobant a faltar malgrat els anys que fa que viu aquí, com ara poder anar caminant d’una banda a l’altra o sentir-se a casa a qualsevol racó. “Amb el temps vas trobant les coses que t’agraden i ara em passa a les dues bandes. Quan estic aquí

enyoro certes coses de Barcelona, però quan estic a Barcelona enyoro certes coses d’aquí”, afegeix. Acabem la conversa amb aquesta barcelonina, que continua treballant dia a dia per arribar a ser guionista i directora, demanant-li quins serien els seus consells per a algú que vulgui dedicar-se a una professió que a vegades pot semblar tan inassolible com la cinematogràfica. “Que no s’escoltin els qui els diuen que no ho facin i que facin allò que realment volen perquè, et dediquis al que et dediquis, acabes invertint tantes hores a la feina que més val que t’estimis molt el que fas”, aconsella.

Catalans a Hollywood  

Proyectos y sueños de cinco catalanes en la capital del cine

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you