Issuu on Google+

REFUGI ANTIAÈRI DE PLA PLAÇA DEL DIAMANT El refugi de la plaça del Diamant va ser un dels refugis antiaeris que els veïns de Gràcia van construir durant la Guerra Civil: un entramat de túnels on es podien refugiar unes dues-centes persones, a dotze metres sota terra. Les parets i els sostres estan revestits de maons i es conserva un petit espai destinat a la infermeria. Durant aquella época els bombardeijos que atacaben venien de Mallorca i per tant Barcelona va arribar a la conclusió de que havien de crear tècniques per poder defensar-se i sobretot protegir-se dels atacs, aleshores van crear dos tipus de defenses: DEFENSA ACTIVA Aquesta defensa consistía en: - Fonolocalitzadors, radioescoltes, projectors i vigies de costes. - Bateries de canons antiaèris situats a Montjuic, Turó de la Rovira, l’Escullera i Can Tunis. - Aviació de caça com l’avió anomenat Xato o Mosca. La aviació de caça la van obtener per part de la Unió soviética (Rússia) que van ser els únics que es van oferir a vendrel’s-hi armes i material de defesa i atac. DEFENSA PASIVA La defensa pasiva va consistir en un reconeixement per part de la población i el govern de la situación en la que es trovaben i a partir d’aquí trovar tàctiques per protegir-se i estar segurs: - Informació - Construcció de refugis - Prevenció i aixecar els ànims - Brigades de desenrunament - Bombers per tal d’evitar l’expanció els focs i posibles incèndis. - Ambulàncies que ajudéssin a garintir una salut mmínima per als ferits.


Refugi