Issuu on Google+

HISTÒRIA D’ESPANYA Salva Alifa, Gemma Cervera, Alba Diego, Alberto Manzano, Lourdes Tronchoni

[LA SUBLEVACIÓ MILITAR. DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA] Es calcula que més de 533.000 persones van morir com conseqüència de la guerra 144.000 executades pel bàndol franquista i 44.000 pel republicà, la resta van morir al front, morts civils pels bombardejos, per la fam, etc. A més al voltant de 250.000 persones van ser empresonades i unes 450.000 represaliades. Unes 500.000 es varen exiliar.


[LA SUBLEVACIÓ MILITAR. DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA]

HISTÒRIA D’ESPANYA

En primer lloc, començarem aquesta activitat d’anàlisi i explicació sobre el període de la Guerra Civil, analitzant les fonts sobre les quals anem a treballar d'acord amb el context al què pertanyen. Ambdues fonts són primàries ja que van estar escrites en l'etapa històrica que descriu, es tracta d’una transcripció. Pel que fa al tipus de text, cal dir que tant la primera font com la segona, es tracta d’un text polític-social, al tractar-se d'una crida política realitzada pel general Franco al país, mitjançant les ràdios canàries i un discurs pronunciat a la desfilada de la Victoria, respectivament. L'autor és individual, més concretament, Francisco Franco Bahamonde, cap de l'estat d'Espanya que va nàixer el 4 de desembre de 1892 en Ferrol, La Corunya, i va morir el 20 de novembre de 1975 als 82 anys. Va ser un colpista integrant del Colp d'Estat en Espanya de juliol de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. A més, fou un líder del partit únic Falange Espanyola Francisco Franco

Tradicionalista.

La finalitat de la primera font és persuadir al poble per a que recolze el bàndol nacional durant la Guerra Civil i la finalitat de la segona font, és influir sobre el poble per a que recolzen tant la dictadura com el dictador. D’aquesta manera, els destinataris d’ambdues fonts són col·lectius, doncs va destinat a una comunitat nacional, és a dir, a tota la població espanyola. La idea principal de la primera font és el recolzament del poble a l’alçament nacionalista o bàndol franquista. Mentre que, les idees secundàries són la situació “crítica” d’Espanya pel regnat de l’anarquia i les vagues; i la suspensió i vulneració de la Constitució per tothom. En la segona font Franco exigeix al poble el recolzament tant a la seua persona com a la dictadura que volia instaurar, podem dir que aquest és la idea principal. Com a idees secundàries podem senyalar alguns dels “perills” que Franco veu que poden assetjar a la nova forma de govern que s’ha implantat: Com el judaisme i el marxisme, si no mantinguessin una política basada en la por del poble, i el triomf dels nacionalistes a la Guerra Civil es llançaria a perdre. Aquestes dues fonts es poden situar en el període de temps que coincideix amb el govern de la Segona República Espanyola (19311939), durant la qual hi ha un clar enfrontament entre el bloc d’esquerres i de dretes. Al període de govern del president Casares Quiroga va ser assassinat el tinent Castillo, la qual cosa tingué com a República

conseqüència l’assassinat de Calvo Sotelo; tot açò va ser un dels

principals desencadenants de la Guerra Civil. Poc després, es produeix un alçament militar encapçalat pel general Franco. És ací quan s’inicia la Guerra Civil, durant la qual segueix al cap davant del país el govern republicà, i on es pot introduir la primera font, doncs va estar escrita el 18 de juliol de 1936, on Franco demana el recolzament del poble. Durant el conflicte el bàndol nacional pren poder i finalment l’1 d’abril finalitza la guerra amb el triomf d’aquest bloc. Un mes després és on podem situar la segona font, on Franco demana el recolzament del poble per a la instauració del nou govern.

1


[LA SUBLEVACIÓ MILITAR. DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA]

HISTÒRIA D’ESPANYA

La Junta de defensa nacional de Burgos és un organisme que tenia la seua seu a Burgos i va ser creat el 24 de Juliol de 1936 pels militars revoltats de fallit colp d’estat. Aquest fallit colp d’Estat va tindre com a conseqüència que l’Estat espanyol entrara en guerra. Durant aquest temps, l’organització va assumir tots els poders de l’Estat en el territori conegut com a “Zona Nacional” o “Zona sublevada” i estava controlada pels colpistes. En aquesta junta es va designar a Francisco Franco com a cap del Govern de l’Estat. Les Milícies antifeixistes forces composades per civils armats, organitzades per grups polítics d’esquerra i sindicats durant la Guerra Civil Espanyola, entre 1936 i 1939. A l’inici del conflicte

bèl·lic

tingueren

un

paper

important,

doncs

permeteren fer front a la rebel·lió militar. A Catalunya es formà el Comitè Central de les Milícies Antifeixistes de Catalunya, organisme polític que coordinaven les milícies que lluitaven al Milícies antifeixistes

front.

Seguidament, explicarem l’inici i desenvolupament de la guerra i l’evolució política dels dos bàndols durant l’enfrontament: L’aparició de nous escàndols com el de l’Estraperlo que va afectar als càrrecs governamentals, entre altres, va precipitar el fi de la legislatura i la convocatòria de noves eleccions a Corts al febrer del 1936. La victòria va ser per al Front Popular, que va basar el seu triomf en les ciutats i les províncies del sud i la perifèria. Mentrestant, la dreta va triomfar en el nord i l’interior del país. Després de les eleccions, Manuel Azaña va ser nomenat president de la República. Es formà un govern presidit per Casares Quiroga i format exclusivament per republicans d’esquerra, sense la participació del PSOE. Així, el nou govern naixia debilitat. El nou gabinet va iniciar ràpidament l’acció reformista amb una amplia amnistia, el restabliment de l’Estatut català, un allunyament de Madrid dels Manuel Azaña

generals més sospitosos de colpisme, la represa de la reforma agrària i la tramitació de nous estatuts d’autonomia.

Mentrestant, l’ambient social era cada vegada més tens. L’esquerra obrera havia optat per una postura clarament revolucionària i la dreta buscava la fi del sistema democràtic. La conspiració militar contra el govern del Front Popular avançava. D’una banda, hi havia una trama política conformada pels principals líders dels partits, com Gil Robles, Calvo Sotelo i Primo de Rivera. D’altra banda, creixia el nombre de generals implicats com Franco, Goded, Fanjul i Varela. Emilio Mola, destinat a Pamplona, es va convertir en el cap del colp. El 12 de juliol era assassinat per extremistes de dreta el tinent Castillo. La resposta va arribar la següent matinada amb l’assassinat de José Calvo Sotelo per part d’un grup de membres de les forces de seguretat. L’enfrontament era inevitable.

2


[LA SUBLEVACIÓ MILITAR. DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA]

HISTÒRIA D’ESPANYA

El govern de Casares Quiroga va veure com el 17 de juliol de 1936 l’exèrcit del Marroc iniciava la rebel·lió contra el govern de la República. El triomf parcial del colp va desencadenar la guerra civil. El 17 de juliol de 1936 la insurrecció militar es va iniciar a Melilla. El 18 de juliol el colp d’Estat el qual fa referència la primera font es va estendre a la península i els arxipèlags. El general Franco va demanar el recolzament de tot el poble, tal i com expressa a la primera font, per diferents motius: “La situación de España es cada día que pasa más crítica”. El colp va fracassar a Astúries, Cantàbria, part del País Casares Quiroga Basc, Catalunya, València, Madrid, Castella la Manxa, Murcia i la zona oriental d’Andalusia i va triomfar a la resta de país. El fracàs parcial del colp va portar a la divisió del territori en dues zones i a l’inici de la guerra. El bàndol nacional tenia un exèrcit molt preparat. En la zona republicana van quedar compreses les regions industrials. Les unitats de l’exèrcit van quedar pràcticament desarticulades. L’Armada i l’aviació van romandre en mans del govern republicà. El colp i l'esclat de la guerra van provocar la destrucció de les estructures estatals de la II República. En el bàndol nacional el poder va quedar en mans d'un grup de generals que van establir un estat autoritari i militaritzat. En el bàndol republicà el govern de la República va perdre el control de la situació i el poder real va quedar en mans de comitès obrers organitzats per partits i sindicats que no estaven sotmesos a cap tipus de poder centralitzat. En els primers moments de la guerra va haver-hi una enorme repressió en ambdós bàndols i les execucions i els assassinats es van estendre per tot el país. La repressió en la zona nacional es va dirigir contra els militants obrers i llauradors, encara que intel·lectuals com Federico García Lorca, també van ser víctimes de l'horror. Les autoritats militars van controlar i organitzar la repressió; fet que no va impedir que pistolers falangistes descontrolats protagonitzaren excessos de qualsevol tipus. En la zona republicana els sacerdots i les classes adinerades van patir essencialment la violència. Jose Antonio Primo de Rivera, presoner a Alacant quan va esclatar la guerra, va ser jutjat i executat. Després del caos inicial, el govern va anar controlant a poc a poc la situació i la repressió es va atenuar. Un element clau per a comprendre la victòria final dels nacionals va ser el "pont aeri" organitzat amb avions alemanys i italians que va permetre el ràpid trasllat de l'Exèrcit d'Àfrica a la península. Primo de Rivera

3


[LA SUBLEVACIÓ MILITAR. DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA]

HISTÒRIA D’ESPANYA

Els legionaris i regulars van iniciar un ràpid avanç cap a Madrid. En el camí, el general Yagüe que comandava les columnes va desviar-se cap a Badajoz. La ciutat va caure i es va iniciar una brutal repressió que va escandalitzar al món. Les tropes van continuar cap a Madrid, però abans d’aconseguir Madrid, Franco va desviar de nou les tropes per a alliberar a la guarnició assetjada en “el Alcazar” de Toledo. Aquest alliberament va ser un gran triomf propagandístic per a Franco. El 18 d'octubre de 1936 les forces nacionalistes dirigides per Varela van arribar als afores de Madrid, on al novembre de 1936 es va iniciar la Batalla de Madrid. La caiguda de la capital en mans de les tropes rebels pareixia imminent, encara que les tropes republicanes van aconseguir resistir i Franco va ordenar la Cartell a favor bàndol franquista fi de l'assalt frontal a la ciutat. El fracàs de Madrid va fer que Franco anara atacant les zones més dèbils dels republicans. De la primavera a la tardor de 1937, les tropes nacionals van conquistar la zona nord republicana. L'un darrere de l'altre, el País Basc, Cantàbria i Astúries van anar caient en mans de Franco. Durant aquesta campanya va tindre lloc el cèlebre bombardeig de Guernica. La Legió Còndor, grup aeri enviat per Hitler, va bombardejar una ciutat sense interès militar i la va arrasar. Aquest acte, que després es va convertir en rutinari, va provocar un escàndol mundial i va inspirar Pablo Picasso en el seu famós quadre.

Les tropes

franquistes van prendre tot el nord Guernica de Pablo Picasso

del país.

La conquesta del nord va tindre greus conseqüències per a la República: van perdre les mines de carbó i ferro de la zona i a partir d’aquest moment, els franquistes van poder concentrar totes les seues tropes en la zona sud. Després d'assegurar el domini de Terol, Franco va llançar una atac general a Aragó amb un èxit fulgurant i el 15 d'abril de 1938 les tropes nacionals van arribar a Vinaròs. La zona republicana va quedar partida en dos. L'última gran ofensiva republicana va donar lloc a la Batalla de l'Ebre al juliol de 1938. Va ser la més cruenta de les batalles, amb més de 100.000 morts i va esgotar la moral i les reserves republicanes. Després de prendre Barcelona, les tropes franquistes van arribar a la frontera francesa al febrer de 1939. Abans s'havia produït un èxode de població on més de 500.000 persones van fugir a França, on van ser amuntegades en camps de concentració.

4

del


[LA SUBLEVACIÓ MILITAR. DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA]

HISTÒRIA D’ESPANYA

Davant la derrota, les divisions internes es van fer més profundes en el bàndol republicà. El govern de Negrín, proposava la resistència a ultrança. L'objectiu era que el conflicte espanyol quedara integrat en la guerra europea i mundial que tot el món veia vindre. Així, la República espanyola trobaria aliats que li permetrien canviar el signe de la guerra. Contra aquesta posició, el coronel Casado va donar un colp contra el govern de Negrín. Malgrat les propostes de negociació de Casado, Franco va exigir la rendició incondicional. El 28 de març, les tropes franquistes van entrar a Madrid i l'1 d'abril de 1939 acabava la guerra. Una llarga dictadura va vindre a substituir a l'assaig democràtic de la segona república. Encara que va acabar la guerra amb

Juan Negrín

la victòria del bàndol franquista, el general Franco demanava que es continuara lluitant tal i com es fa referència a la segona font. El fracàs del colp militar va desencadenar en la zona republicana una vertadera revolució social. Els comitès dels partits i sindicats obrers van passar a controlar els elements essencials de l'economia. Mentre, el govern es limitava a ratificar legalment el que els comitès feien. En el camp, va tindre lloc una ocupació massiva de finques. En les zones on predominaven els socialistes es va dur a terme la socialització de la terra i la seua producció. En les zones d'hegemonia anarquista va tindre lloc una col·lectivització total de la propietat. Al setembre de 1936 es va establir un govern d'unitat, presidit pel socialista Largo Caballero i amb ministres del PSOE, PCE, Esquerra Republicana i grups nacionalistes bascos i catalans. Al novembre es van incorporar quatre dirigents anarquistes, entre ells Federica Montseny. El gran desafiament del nou govern era recuperar el control de la situació i crear una estructura de poder centralitzada que poguera dirigir de forma eficient l'esforç de guerra. El poder estava en mans de milers de comitès obrers i milícies que s'enfrontaven entre ells. Els governs autònoms eren un altre factor de disgregació. El nacionalisme basc va recolzar la República i a l'octubre es va aprovar l'Estatut basc. Jose Antonio Aguirre es va convertir en el primer lehendakari del govern autònom. En la zona republicana es van enfrontar d'una banda, la CNT-FAI i POUM. El seu lema era "Revolució i guerra al mateix temps". La seua zona d'hegemonia va ser Catalunya, Aragó i València. D'altra banda, el PSOE i el PCE van intentar restaurar l'ordre i centralitzar la presa de decisions en el govern, respectant la xicoteta i mitjana propietat. El seu lema era "Primer la guerra i després la revolució". Les dissensions internes van ser contínues i van arribar al seu moment clau a Barcelona al maig de 1937, on comencen els combats al carrer. La crisi de maig de 1937, va provocar la dimissió del govern de Largo Caballero. El nou govern presidit pel socialista Negrín, s'inclinava cada vegada més cap a les postures defeses pel PCE. L'ajuda soviètica havia fet que els comunistes passaren de ser un grup minoritari a una força molt influent.

5


[LA SUBLEVACIÓ MILITAR. DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA]

HISTÒRIA D’ESPANYA

Els enfrontaments entre stalinistes i trotskistes es van reproduir en sòl espanyol. El POUM va ser il·legalitzat i el seu dirigent, Andreu Nin, "va desaparèixer". A partir d'eixe moment es va imposar una major centralització en la direcció de l'economia i es va construir l'Exèrcit Popular, acabant amb la indisciplina de les milícies. A partir de març de 1938, van sorgir de nou dos postures enfrontades. Mentre la postura oficial, representada per Negrín i recolzada pel PCE i part del PSOE, continuava defensant la "resistència a ultrança", alguns dirigents, anarquistes i socialistes, comencen a parlar de la necessitat de negociar davant de la perspectiva de la segura derrota. Els esdeveniments internacionals, van reforçar la idea que la guerra estava perduda. Així, al març de 1939 el colp del coronel Casado va desallotjar del poder a Negrín. L'esperança de negociar amb Franco es va dissipar immediatament quan el dictador va exigir la rendició incondicional. La mort del general Sanjurjo, va deixar a la insurrecció sense un líder clar. El 24 juliol va tindre lloc una reunió dels generals insurrectes a Burgos. Allí es va acordar crear la Junta de Defensa Nacional, que es va configurar com a òrgan provisional de govern de la zona nacional. Les mesures que va adoptar van ser: establir l'estat de guerra en tot el territori, suprimir totes les llibertats i dissoldre tots els partits polítics, excepte la Falange i els requetés carlins. En eixos moments la propaganda nacionalista acaba de configurar la justificació del colp militar contra un govern democràticament elegit. La insurrecció militar ha sigut en realitat un Alçament Nacional contra una República "marxista" i "antiespanyola". L'Església Catòlica, acaba de configurar la teoria que justifica la matança que està assolant el país: la guerra és una Croada per a alliberar a Espanya de l'ateisme. L’1 d'octubre de 1936 Franco va ser designat Cap del Govern de l'Estat espanyol. Els seus èxits militars, el fet d’estar al capdavant del poderós Exèrcit d'Àfrica i el suport d'Alemanya amb qui mantenia contactes directes expliquen l'ascens al poder de Franco. A partir d’eixe moment, el Cabdill, estableix una dictadura personal basada en un règim militar. Una Junta Tècnica de l'Estat, es conforma com a òrgan consultiu del dictador. A l'abril de 1937, es va aprovar el Decret d'Unificació. Falangistes i carlins van quedar unificats en la Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS, coneguda com el Moviment Nacional. La Llei de l'Administració Central de l'Estat va concentrar en la figura de Franco els tres poders. La Llei de Premsa va establir la censura en tot tipus de publicacions i el Fur del Treball va posar fi a la llibertat sindical i va establir el control de l'estat nacional sobre les organitzacions patronals i obreres. El nou règim va tornar la subvenció estatal de l'Església, es va abolir el divorci i el matrimoni civil i gran part de l'educació va tornar a les mans del clero. S'establia així el que s’anomenaria Nacionalcatolicisme. Finalment, es va crear una legislació que va institucionalitzar la repressió contra els vençuts. Al febrer de 1939 es va aprovar la Llei de Responsabilitats Polítiques, per la qual es designava "rebels" a tots els que s'hagueren enfrontat al Moviment Nacional.

6


[LA SUBLEVACIÓ MILITAR. DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA]

HISTÒRIA D’ESPANYA

Es calcula que més de 533.000 persones van morir com conseqüència de la guerra, com bé s’observa en la segona font: Mucha ha sido la sangre derramada y mucho ha costado a las madres españolas nuestra Santa Cruzada... 144.000 executades pel bàndol franquista i 44.000 pel republicà, la resta van morir al front, morts civils pels bombardejos, per la fam, etc. A més al voltant de 250.000 persones Morts a la Guerra Civil

van ser empresonades i unes 450.000 represaliades. Unes 500.000 es varen exiliar.

A mode de conclusió del tema podem dir que com a conseqüència del colp d’estat encapçalat pel general Franco es desencadenarà l’anomenada Guerra Civil. Aquest conflicte bèl·lic es va donar a causa de la divisió i l’enfrontament del país en dos bàndols: el bloc d’esquerres, i el de dretes. Aquesta guerra es dóna durant el primer període vertaderament democràtic, la Segona República, instaurada després de la dictadura de Primo de Rivera. Després d’analitzar aquest període democràtic-liberal i el període estudiat anteriorment, podem observar que les característiques d’aquest període són equivalents a les del Sistema Liberal, durant el qual es produeixen millores legislatives demanades pels treballadors a través d’organitzacions sindicals i partits polítics d’ideologia d’esquerres i republicans, sempre aprovades pel Parlament. Per tant, podem dir que, durant la República la sobirania és popular i es reflexa la voluntat del electors, integrats per tota la ciutadania mitjançant un sufragi universal femení i masculí; no com els enganys i farses que han definit les polítiques anteriors, com en la Restauració. Podem considerar la Restauració com un període d'estabilitat política que va anar deteriorantse amb a partir de 1898. Encara que la Restauració és un sistema liberal parlamentari en aparença, el caciquisme i el bipartidisme impediren la participació real dels pocs que tenien dret de vot. D’altra banda, el Sexenni Democràtic fou el primer intent de democratització del nostre país, però no serà fins la proclamació de la Segona República en 1931 quan podrem parlar d'un verdader Sistema Democràtic a Espanya. Els canvis legislatius establiran el sufragi universal masculí i femení per primera vegada a Espanya i, per tant, l’augment de participació ciutadana. En l’actualitat tenim un sistema democràtic semblant al Sexenni Democràtic però amb possibles millores. El Sistema Liberal va ser el primer pas per a anar aconseguint amb el pas del temps aquesta democràcia. Estava emprat per una Constitució, en la qual l’Estat pot organitzar-se tant en república com en monarquia parlamentària. S’indicava la divisió de poders: poder legislatiu en mans del Parlament o les Corts (no són solament consultives, sinó que entre aquestes i el Cap de Govern comparteixen la sobirania), poder executiu concentrat en el Govern i poder judicial corresponent als Tribunals de Justícia; la qual cosa garantia una major objectivitat, justícia i imparcialitat. En aquesta

7


[LA SUBLEVACIÓ MILITAR. DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA]

HISTÒRIA D’ESPANYA

Constitució també s’afegeixen els drets individuals i col·lectius dels ciutadans, així com la igualtat davant de la llei de tots ells. Anteriorment, l’Antic Règim es basava en una monarquia absolutista, on el rei, que ho era per gràcia divina, concentrava tots els poders de l’Estat, per aquest mateix motiu en eixe moment les institucions existents tenien un paper merament consultiu. Com que el monarca actuava segons els seues interessos la participació del súbdits era nul·la. En el període anterior a la República, el general Miguel Primo de Rivera va establir la seua pròpia dictadura amb aspectes molt semblants al règim franquista i que ens recorden a l’Antic Règim. Cal destacar que el fill de Primo de Rivera, José Antonio, es va posar al capdavant del partit polític, Falange Espanyola, que amb el temps, es convertiria en l’únic partit establert durant la Dictadura Franquista, la FET de les JONS. Amb la victòria del bàndol nacional després de la Guerra Civil, el règim Franquista va abolir totes les reformes instaurades durant la Segona República. La postguerra es distingia per la fam extrema i la necessitat que afectà a la majoria de la població espanyola, mentre que una minoria es veia beneficiada per l’intervencionisme del règim. Aquesta situació recorda a l’ambient propi de l’Antic Règim, encara que el protagonisme va tornar a recaure en el sector militar, com era habitual al Sistema Liberal. Si parlem de les relacions del règim amb l’Església Catòlica, podem dir que el poder de Franco es veu fonamentat en la voluntat de Déu i rep el suport de l’Església, ja que aquesta veia en la Dictadura un millor aliat que en la Segona República. És en aquest aspecte on més clar es veu la clara influència que va tindre l’Església a Espanya durant aquests anys. Finalment, com a conseqüència de la fi de la dictadura i l’aprovació de la Constitució de 1978, es va instaurar un Sistema Democràtic a Espanya, en el període anomenat Transició, el més llarg viscut en la història d’Espanya.

8


[LA SUBLEVACIÓ MILITAR. DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA]

Apunts de classe

www.wikipedia.com

www.google.com

Llibre de text d’Història d’Espanya

HISTÒRIA D’ESPANYA

9


La Guerra Civil