Page 1

Aspectes econòmics i Màrqueting

Alba de Torres Viejo

Pla de MK

Marta Monteverde Méndez

INVESTIGACIÓ DE MERCAT

Lucía Soto Rodríguez

Eva Vera García


ÍNDEX

00 Introducció 01 Investigació primària quantitativa 02 Investigació secundària externa 03 Definició del target 04 Bibliografia - Webgrafia


01 03 29 32 33


INTRODUCCIÓ Descripció de l’empresa

Motivacions i raons de la nostra tria

Avui en dia, aquells productes que no compleixen certs requisits estètics no són considerats aptes per al consum i, en molts casos, es converteixen directament en residus. Exemples d'això són alguns aliments com la fruita, o les peces de roba.

En la societat actual el consumisme i la cultura del perfeccionisme estan a l’ordre del dia. Tots aquells productes que no compleixen uns requisits estètics no son apreciats pels consumidors, com per exemple passa amb les fruites i verdures, i sovint no arriben al comerç ja que són eliminats en la mateixa cadena de producció. Tanmateix, els errors i les imperfeccions són una cosa innata als éssers humans que no hauríem de despreciar de tal manera. A més, aquesta manera de funcionar produeix gran quantitat de pèrdues i un desaprofitament dels recursos.

La nostra proposta de negoci es basa en una organització sense ànim de lucre l'objectiu principal és la revaloració de peces de roba i complements tarats per defectes de producció, que per això no es puguin comercialitzar-se amb normalitat tot i poder ser igual de funcionals. Periòdicament, rebrem noves peces i anirem actualitzant el nostre estoc, de manera que la roba i talla disponible dependrà sempre del que hàgim rebut. Els beneficis obtinguts aniran destinats a cobrir costos i a col·laborar en causes que representen els valors de la nostra organització. La creació d'una organització d'aquest tipus ens permet trencar amb el rebuig a la imperfecció i donar una nova vida a productes que eren considerats residus, amb el seu conseqüent impacte social i mediambiental positius.

“Revalorització de peces de roba i complements tarats per defectes de producció” 01

La creació d’una organització d’aquest tipus ens permet, d’una banda trencar amb aquesta idea de la perfecció i, mitjançant tècniques de màrqueting, donar valor a aquests productes que ningú vol. D’altra banda suposa un aprofitament de productes ja existents i aconseguir que convertir les pèrdues que inicialment aquests generaven en beneficis. Per últim, l’organització també té un impacte a nivell social en invertir els seus beneficis en la societat/empresa que els ha provist dels productes. En resum, desenvolupar un projecte d’aquest tipus ens motiva ja que es tracta d’un projecte amb impactes positius sobre la societat i el medi ambient, que utilitza el màrqueting com a eina principal, que es podria dur a terme actualment.


Organització sense ànim de lucre

Revalorització de peces de roba i complements tarats per defectes de producció

aire

Trencar amb la cultura del perfeccionisme

Impacte positiu sobre la societat i el medi ambient

02


INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA Fitxa tècnica

Estructura i preguntes realitzades L’objectiu de la realització d’aquesta enquesta és la investigació de mercat sobre la viabilitat de la nostra idea de negoci: la revalorització de productes tèxtils tarats o defectuosos amb un transfons social.

Procés metodològic

Enquesta personal - Qüestionari

Univers total

3.998.360 persones

L’enquesta ha estat dividida en 5 seccions principals:

Univers real

3.998.360 persones

1. Introducció Breu explicació de la proposta i les seves característiques principals.

Àmbit

Espanya

Via de contacte

Xarxa de comunicació: Whatssapp + Instagram + Formulari Google Drive

Mostra definida

246 persones

Mostra real

114 persones

Índex de resposta Data de treball de camp Marge d’error esperat

114/246 = 0,4634: 46,34% Febrer i Març 2019 +/- 10%

2. Dades demogràfiques Dades pel que fa als enquestats i característiques generals diferenciadores. 3. Comprensió de la proposta Pregunta de control, per assegurar-se de que els enquestats comprenen la proposta presentada. 4.Sobre la proposta Es tracta de recavar informació de diversa índole sobre la nostra proposta de negoci. 5. Comentaris lliures Es busca donar l’oportunitat d’afegir algun comentari o proposta, o de deixar algun dubte que hagi sorgit al llarg de l’entrevista amb total llibertat.

03


Introducció

Comprensió de la proposta

Dades demogràfiques

Pregunta 4 Has entès la nostra proposta?

Pregunta 1 Edat

12

13

20

21

Si 14

15

16

17

18

19

76

77

78

79

80

Opció única

Opció única Pregunta 5 Podríes dir-nos quins dubtes t’han sorgit? Resposta lliure

Pregunta 2 Sexe Home

No

Dona

No binari

Sobre la proposta Pregunta 6 Coneixes algun negoci similar que ja existeixi?

Opció única

Si

Pregunta 3 Ocupació

No

Opció única

Estudiant

Treballador

Sense feina

Jubilat

Pregunta 7 En cas afirmatiu, pots indicar-nos de què tracta? Resposta lliure

Opció múltiple 04


INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA Sobre la proposta Pregunta 8 Ordena els següents factors segons la rellevància que tindrien per a tu a l’hora d’adquirir els nostres productes Impacte social

1

2

3

4

5

Impacte mediambiental Preu menor que en l’original Adquisició d’un producte únic Factor sorpresa (variació de l’stock)

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

Pregunta 10 Si el nostre servei estigués disponible ara mateix, ¿com de probable seria que ho usessis? Gens probable

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Molt probable

Pregunta 11 On t'agradaria poder adquirir els nostres productes? Botiga online

App

Botiga física

Altres

Pregunta 9 Puntúa quan negatius són per a tu els següents aspectes: No poder provar-se la roba Variabilitat dels productes disponibles Talles disponibles condicionades segons l’stock

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

1

2

3

4

5

Pregunta 12 Si et garantim que la tara no afectarà en cap cas sobre l'aspecte funcional de la roba, de l'1 al 10, ¿fins a quin punt aquesta influiria en la teva decisió? Poc

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10 Molt

05


Pregunta 13 En quin grau valores tenir un impacte social i mediambiental amb la teva compra? Poc

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Pregunta 16 Per què mitjans sols rebre més sovint publicitat? Correu electrònic

Twitter

Facebook

Televisió

Youtube

Instagram

Mobiliari exterior

Altres

Opció múltiple

Molt

Pregunta 17

Pregunta 14 Quan penses en el servei, l'imagines com una cosa necessària des del punt de vista social i mediambiental?

Si

No

Fins a quin punt creus que una tara pot reduir el preu d'una peça?

10%

20%

60%

Opció única

30%

70%

40%

80%

50%

90%

Opció única Pregunta 15

Comentaris lliures

Com de interessant trobes nostre servei?

Pregunta 18

Poc

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10 Molt

Com podríem potenciar encara més el valor de la nostra proposta? Resposta lliure 06


INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA Objectius de les preguntes sobre la proposta Preguntes 6 i 7 Es tracta de recavar informació respecte altres iniciatives que comparteixen trets característics per tal d’investigar-les i/o prender-les d’exemple. Pregunta 8 Pregunta destinada a assignar un pes a diferents factors que formen part de la idea. Pregunta 9 Es busca trobar els punts dèbils de la proposta. Pregunta 10 Conèixer la disposició dels enquestats a utilitzar el servei presentat. Pregunta 11 Aquesta pregunta està enfocada a conèixer quin seria el mitjà més adient per vendre els nostres productes, i adaptar el màrqueting a aquesta condició. Pregunta 12 Pregunta encaminada a conèixer en quin grau el concepte fonamental de la nostra proposta afecta la decisió de l’usuari.

07

Preguntes 13 i 14 Qüestions realitzades amb dos objectius: a. Completar el perfil del nostre usuari objectiu, tractant de conèixer els seus valors. b. Tenir dades respecte els punts forts de la nostra proposta. Pregunta 15 Pregunta global, que busca recollir les impressions obtingudes amb les anteriors preguntes per tal d’obtenir un veredicte final respecte la percepció dels enquestats sobre la proposta. Pregunta 16 Obtenció de dades sobre els mitjans usats per realitzar el màrqueting que reben les persones que formen part del públic objectiu, amb la previsió de prendre-les de guia per decidir quines plataformes seran utilitzades per promocionar la idea proposada. Pregunta 17 Semblant a la pregunta 15, busca rebre un valor monetari per saber a quin nivell es troben les expectatives dels enquestats.


Resultats obtinguts A continuació realitzarem un anàlisi individual de les respostes obtingudes, utilitzant gràfiques per representar-les de manera visual i poder extreure les conclusions adients amb més facilitat.

Dades demogràfiques Pregunta 1 Pel que fa a les persones enquestades, en un principi vam obtenir 114 respostes les quals hem limitat a 100 segons els perfils que més encaixaven amb el nostre perfil. Per a aquestes 100 persones, veiem com més de la meitat dels enquestats són persones d’entre 20 i 21 anys d’edat, trobant-se en segon lloc les persones que pertanyen a la franja d’entre 22 i 26 anys (20%) i en tercer lloc persones entre 15 i 19 anys (15%). El tant per cent restant es tracta de persones majors de 26 anys.

08


INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA Dades demogràfiques Pregunta 2

Pregunta 3

Veiem que la majoria de les persones enquestades, un 61%, corresponen a dones i la resta, a homes.

Apart d’aquests rangs, també hem obtingut que el 71,3% són estudiants, seguits d’un 25% treballadors.

Aquestes dades seran usades com a base per una major definició del target.

09


Comprensió de la proposta

Sobre la proposta

Preguntes 4 i 5

Preguntes 6 i 7

Tots excepte 1 dels enquestats confirmen que l’explicació de la proposta ha estat realitzada adequadament i, que per tant, continuen l’enquesta amb coneixement de l’escenari que se’ls planteja.

A la pregunta “Coneixes algun negoci o organització similar que ja existeixi?” un 90% de les persones enquestades han dit que no. Per tant un 10% sí que en coneixen alguna. En aquest cas, els hem preguntat de què tracta per tal de saber quines són les organitzacions actuals amb una proposta similar. A continuació es comentaran les respostes obtingudes segons la seva simil·litud amb el projecte:

10


INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA 1 - SEGONA MÀ

“Flamingo.” “No és el mateix però m'ha recordat a La Oka, d'aquí Terrassa. Venen roba de segona mà i els beneficis van a ajudes a gent amb risc d'exclusió social, per ajudar-los a integrar-se laboralment.” “ONG que venen roba de segona mà a baix cost i els beneficis van a gent sense recursos.” “Humana.” Malgrat en algun dels casos el missatge d’ajuda social és similar al nostre (Oka, Humana, algunes ONG...), aquestes proposten disten del nostre projecte en el fet que la roba que venen és de segona mà. El nostre objectiu és rebre l’stock directament des de les fàbriques i posar-lo a disposició dels usuaris sense passar per cap procés. Podem tenir-ho en compte com a possible nova línia d’investigació de cara al futur, però no com a base pel nostre projecte.

11


2 - SÍMILS

“Too good to go.” Aquesta App és la nostra proposta portada al món de l’alimentació. Es tracta d’una aplicació mitjançant la qual els restaurants poden vendre a un preu més baix els productes que per algun motiu no poden vendre a l’establiment però que segueixen en bones condicions.

3 -TIMBERLAND

"L'empresa de sabates Timberland, reutilitza materials d'un sol us (en aquest cas rodes de cotxes i les pròpies sabates que la gent retorna quan ja no fan servir més o són defectuosos) per crear noves soles de sabates. Si és el cas, el fet de crear aquest procés de logística inversa suposa un cost per a l'empresa (màrqueting i publicitat perquè els seus consumidors sàpiguen de l'existència d'aquesta pràctica i els propis costos derivats del transport i recollida d'aquests productes), però els permet estalviar en matèries primeres convencionals necessàries per crear una sola de sabata, cosa que al final els permet tenir més beneficis (l'exemple no encaixaria dins el vostre model d'empresa sense ànim de lucre, però ho veig una pràctica interessant relacionada amb vostra finalitat).” Malgrat no encaixar amb la nostra proposta, aquesta pràctica ens sembla molt interessant i seria molt positiu ambientalment que més empreses en disposició de fer-ho, l’adaptessin en la seva producció.

12


INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA Sobre la proposta Pregunta 8 Per tal d’avaluar aquests resultats, primer fem un sumatori dels punts rebuts per part de cada enquestat, de manera que el factor amb menys punts serà el que en general ha estat considerat més rellevant. El factor amb menor puntuació ha estat l’impacte mediambiental, i el de major puntuació ha estat el factor sorpresa. Per tant veiem que el respecte al medi ambient és molt valorat, i que la sorpresa no és un dels principals reclams per nostre públic objectiu. L’adquisició d’un producte únic es situa molt proper a la sorpresa, i el tenir un preu menor a la peça original s’acosta molt més a l’aspecte mediambiental. Aquestes prioritats es tindran en compte per definir el target. L’aspecte que ha rebut més puntuacions indiferents (3) ha estat l’impacte social, de manera que veiem com el públic objectiu ho valora en menor mesura que tenir un impacte de caire mediambiental.

13


Sobre la proposta Pregunta 9 Avaluem aquesta pregunta d’igual manera que l’anterior, observant els punts totals rebuts. L’aspecte més negatiu serà el que hagi obtingut més puntuació. Dels tres factors puntuats, el no poder provar-se la roba és el que s’ha valorat com a més negatiu, i la variabilitat dels productes disponibles com a menys negatiu. A més, observant els factors que han rebut més números 3, veiem que la variabilitat també és el que resulta més indiferent, de manera que es comprova la coherència dels resultats. A partir d’aquestes respostes sabem quin és el punt més crític de la nostra proposta, i en allò en què el nostre màrqueting haurà de fer una major incidència per tal de convèncer el públic objectiu.

14


INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA Sobre la proposta Pregunta 10 Comprovem com un 7% dels enquestats utilitzaria amb tota seguretat el nostre servei si estigués disponible, i englobant aquests, un 57% valora la possibilitat amb un 7 o major. D’altra banda, un 31% la valora amb menys d’un 5. Creiem que aquestes dades són una bona justificació per la posada en marxa de la nostra idea, tenint en compte que més de la meitat dels enquestats es corresponen amb una probabilitat mitja-alta d’utilitzar el servei. Cal recalcar el fet que la puntuació amb un 7 ha estat la més donada, amb un 25%.

Així, les estratègies de màrqueting podrien estar dirigides a tres segments: Així, les estratègies de màrqueting podrien estar dirigides a tres segments:

15

5 o inferior Públic no convençut, amb diversos motius pels quals no usarien el servei.

6ó7 Públic intermig, que pot ser portat cap a una decisió o una altra.

8 o superior Públic convençut de la proposta disposat a ser-ne partícep.


Sobre la proposta Pregunta 11 Els resultats són bastant clars, per ordre de preferència: botiga física, botiga online i aplicació mòbil. Veiem com es manté la coherència amb preguntes anteriors, ja que el factor valorat més negativament ha estat el no poder provar-se la roba. No obstant, la botiga online i la física no tenen un marge tan alt, només del 5’15%.

Aquestes dades es tindran en compte per la definició de la nostra modalitat d’organització.

16


INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA Sobre la proposta Pregunta 12 Aquesta és una de les preguntes més clau, ja que es centra en el punt fonamental de la nostra organització, les tares de la roba. Com en el cas de la pregunta 10, també veiem tres zones diferenciades. Amb aquests percentatges veiem com la major part de les decisions recauen en la tara, com ja és d’esperar, però sorprenentment, també hi ha un gran grup que li dóna una rellevància menor a la meitat. La puntuació més donada ha estat el 7, seguit molt aprop pel 8, dada a tenir molt present en el futur.

Així, les estratègies de màrqueting podrien estar dirigides a tres segments: Importància de la tara segons els nostres enquestats:

17

5 o inferior 43% del públic no li dóna una rellevància molt gran al pes d’una tara en la seva decisió final.

6ó7 29% del públic intermig, que valora la tara en certa mesura.

8 o superior 28% del públic considera que la tara té una gran influència en la seva decisió.


Sobre la proposta Pregunta 13

Pregunta 14

De manera global, ens trobem amb una majoria d’un 58% que valora amb més d’un 8 tenir un impacte, i amb aquesta minoria del 14% que no ho valora gens.

Aquests resultats mantenen la coherència amb la pregunta 14, ja que un 85% considera la proposta necessària des del punt de vista d’aquest impacte.

Per aquesta pregunta observem quatre i no tres trams homogenis:

5 o inferior 14% públic minoritari que valora molt poc aquest tipus d’impacte pel que fa la seva compra.

6ó7 32% les dues puntuacions que sumades aporten el major percentatge, es tracta d’un públic que valora en certa mesura tenir un impacte social i mediambiental però que no li dóna gran importància.

Aquestes dades reforcen la nostra posició respecte l’addició d’un impacte social i mediambiental a la nostra proposta.

8 27%, gairebé el mateix que el primer tram que engloba dues puntuacions, es tracta per tant de la puntuació majoritària.

9 ó 10 31% d’un públic compromès amb aquest impacte i en participar activament d’ell.

18


INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA Sobre la proposta Pregunta 15 La distribució dels resultats d’aquesta pregunta és molt similar al de la pregunta 13 i , per tant, segueix els mateixos trams:

Així els resultats també són com els de la pregunta 13, considerant alentador les respostes rebudes amb un percentatge molt alt que considera interessant la idea proposada.

Per aquesta pregunta observem quatre i no tres trams homogenis:

19

5 o inferior 6% públic minoritari que valora molt poc la proposta.

6ó7 27% les dues puntuacions que sumades aporten el major percentatge, es tracta d’un públic que considera positiva la proposta però no en excés.

8 28%, gairebé el mateix que el primer tram que engloba dues puntuacions, es tracta per tant de la puntuació majoritària.

9 ó 10 39% d’un públic que considera molt interessant el servei.


Sobre la proposta Pregunta 16

Pregunta 17

Veiem com el mitjà a través del qual el nostre públic rep publicitat és instagram en una clara primera posició, seguit del correu electrònic i la televisió amb un percentatge semblant, i finalment per la plataforma youtube.

La majoria dels enquestats considera que les tares poden arribar a reduir el preu d’un producte fins a un 50%, seguits per un 60% (votat pel 21% dels enquestats) i un 40% i un 30% votats per un 15% aproximadament dels enquestats.

Els mitjans minoritaris, amb un percentatge una cinquena part més petita són facebook, twitter i el mobiliari exterior.

Amb aquestes dades veiem que en general no es creu que es redueixi el preu en extrems, ni molt poc (10-20%) ni massa (70-80%). És important remarcar el fet que a la pregunta 8 el tenir un preu menor a l’original és l’aspecte que ha resultat més indiferent, però no obstant d’aquesta pregunta obtenim que els enquestats esperen, en la seva majoria, una reducció del preu a la meitat.

20


INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA Sobre la proposta Pregunta 18 Algunes de les propostes dels nostres enquestats ens han semblat suficientment significatives com per tenir-les en compte en el nostre projecte, ja sigui implementant-les directament o prenent-les com possibles noves línies de mercat. A continuació mostrarem les respostes obtingudes i el raonament pel qual les tindrem o no en consideració: 1 - REPARACIÓ

“Fomentant no només la revenda, sinó també el redisseny d’algunes peces.” “Reparant algunes de les tares, les més senzilles com els descosits.” “Arreglant-ne les tares.” Actualment no creiem que aquestes propostes encaixin amb el nostre model de negoci, ja que el fet d’arreglar algunes de les tares és totalment oposat al nostre objectiu de “trencar amb el concepte de perfecció”. A més, això suposaria haver de crear en certa mesura un espai on realitzar aquestes reparacions, trencant amb la nostra idea de portar els productes de les fàbriques a ser ofertades als usuaris. 2 - SEGONA MÀ

“Tenint un punt de recollida per a roba de segona mà que podríeu aprofitar com stock propi.” “El que fan roba amiga i humana és vendre la roba a un preu molt baix per a que sigui també assequible per a gent que no es pot permetre comprar roba nova, podeu fer el mateix.” Com ja hem dit a la pregunta 7, considerem que el nostre objectiu no és la venda de roba de segona mà sinó la revalorització de peces considerades defectuoses. A més, com en el cas de les propostes de reparació, la recollida i posterior venda de roba de segona mà suposaria la creació d’una infraestructura que creiem que ens allunya del nostre objectiu principal.

21


3 - EXPLICACIÓ

“Explicar i donar alguns exemples d’amb qui col·laboreu.” “Explicant a les etiquetes el valor real de la mateixa, és a dir, especificant de manera didàctica les quantitats de recursos necessaris per produir la peça (temps, aigua, consum de CO2...).” “Potenciant molt els vostres valors de cara al públic.” Creiem que aquestes propostes són molt positives i perfectament implementables al projecte actual. Per tal de fer entendre a l’usuari en què consisteix la nostra feina i en què està col·laborant, afegir aquesta informació a l’etiqueta del producte ens sembla una manera visual i intuitiva de fer-ho. 4 - INTERNACIONALITZACIÓ

“Afegint marques, més productes...fent col·laboracions amb altres organitzacions.” “Comercialitzant marques internacionals d'alt preu en mercat.” “Fent una proposta més internacional amb marques reconegudes.” D’aquestes propostes treiem dues possibles línies de futur. Actualment ens centrem en negocis locals i de proximitat, però més endavant el nostre objectiu podria ser crèixer i fer arribar el nostre missatge al màxim de gent possible. Per aconseguir-ho, ens ajudaria treballar amb marques de renom, sempre que segueixin els nostres criteris i comparteixi els nostres valors en la seva producció. L’altre punt a destacar en aquestes reflexions són les possibles col·laboracions. Sobre tot en els nostres inicis, en ser força desconeguts, podria servir-nos com impuls inicial certes col·laboracions amb organitzacions conegudes per defensar els valors sobre els que fonamentem la nostra proposta.

22


INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA 5 -TREBALLADORS

“Contractant gent en risc d’exclusió social.” “Contractant treballadors amb diversitat funcional.” Malgrat les dues propostes tindrien un impacte social molt positiu, creiem que intentar implicar-nos social i ambientalment intentant cobrir aspectes dispersos al llarg de tot el projecte desvia l’atenció del missatge real en el qual ens basem.

6- XARXES SOCIALS

“Fent que influencers vesteixin la vostra roba.” “Amb el boca a boca, pàgina d'instagram amb publicitat en stories” “A través de les xarxes socials, mitjançant fotos que demostrin que són bons productes dels que es venen i que no per tenir tares són més deficients.” Estem totalment d’acord en què les xarxes socials ens poden servir d’impuls per transmetre el nostre missatge i donar-nos a conèixer. Demanar com a requisit de participació en sorteigs comentar, etiquetar amics o publicar històries a xarxes socials com Instagram etiquetant la marca, resulta molt útil a l’hora d’estendre el missatge. Avui en dia, el paper que juguen les persones amb molts seguidors a les xarxes socials en parlar de certes marques és crucial ja que serveixen com a model a seguir per a milers de persones. Les xarxes socials ens poden servir com a plataforma per reflectir els nostres valors i la qualitat real dels nostres productes malgrat les tares.

23


7 - GRANS EMPRESES

“ El màxim benefici, al tractar-se d'una empresa sense ànim de lucre, seria arribar a motivar a altres empreses de talla mundial, com ara Inditex, a implementar aquesta pràctica, cosa que crearia encara més valor entre els consumidors de la vostra empresa en incrementar el benefici social i mediambiental.” Seria molt positiu si les grans empreses arribessin a seguir el nostre model i directament no generessin els residus que suposen les peces de roba considerades no aptes pel consum directe. No obstant, pels nostres valors no treballarem amb empreses que no tinguin cert compromís mediambiental i social com pot ser Inditex. 8- PUBLICITAT

“Fent un bon màrqueting, una bona publicitat sobre els diners que s'estalviaria la gent i els beneficis cara al medi ambient” “Fent publicitat i demostrant que no es perd cap propietat principal de les peces.” Aquest tema va molt lligat a l’esmentat anteriorment sobre les xarxes socials. En una proposta com la nostra és fonamental fer una molt bona campanya de conscienciació per tal d’arribar als nostres potencials clients i visibilitzar l benefici del nostre projecte. A més, com s’ha dit en aquest últim comentari, en el nostra cas és vital transmetre que en cap cas la tara afecta a nivell funcional a cap de les peces que venem, garantint-ne la qualitat.

24


INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA 9 - EXCLUSIVITAT

“Aprofitar el desig de la gent de pertànyer a alguna cosa.” “Potencial l’exclusivitat del producte.” A l’anàlisi de l’enquesta s’ha vist que l’exclusivitat del producte no és un aspecte que els usuaris considerin primordial dels nostres productes. Malgrat això, en la presentació d’aquests de cara a la seva venda, sí que creiem que jugar amb aquest aspecte pot ser una eina útil per cridar l’atenció de l’usuari vers altres opcions. 10 - REDUCCIÓ DE PREU

“El que fan roba amiga i humana és vendre la roba a un preu molt baix per a que sigui també assequible per a gent que no es pot permetre comprar roba nova, podeu fer el mateix.” La reducció de preu dels nostres productes respecte el seu preu original es deu a la tara i no a facilitar les vendes. Tot i que això pugui facilitar que algunes persones puguin comprar-se productes que d’altra manera no podrien permetre’s, la nostra proposta no es basa en aquest aspecte.

25


Conclusions, recomanacions i noves línies d’investigació Com el 99% dels enquestats han respost que han entès correctament l’explicació inicial del projecte, podem considerar que les respostes obtingudes a partir d’aquestes s’han realitzat de manera conscient i tenint en ment el funcionament de la nostra proposta. A les preguntes sobre negocis similars, la majoria de respostes s’han centrat en botigues de segona mà i símils del nostre projecte en altres àmbits. Per això, podem considerar que actualment la gent no és conscient de l’existència de negocis amb la nostra mateixa proposta. La reducció de l’impacte mediambiental és el factor de la nostra proposta millor valorat pels enquestats i el factor sorpresa el menys valorat. Això ens ajuda a saber cap a on centrar la nostra proposta de valor de cara a plantejar elements de reclam de clients.

No hi ha consciència de l’existència de negocis semblants

Impacte mediambiental com a millor valor

Aquesta enquesta ens ha permès saber que el punt considerat més crític sobre el nostre model és el fet de no poder provar-se la roba abans de comprar-la. Aquest factor és difícilment canviable segons l’organització que tenim plantejada actualment, per això vam haver de valorar si ens val la pena mantenir-la tenint en compte que aquest aspecte no podrar canviar o plantejar un nou model que permeti a l’usuari provar-se la roba abans de decidir si la vol comprar. Hem decidit mantenir l’estructura de l’organització com fins ara ja que tal i com l’hem plantejat no necessitem cap infraestructura i el fet de permetre a l’usuari veure la roba abans de comprar-la ens obligaria a crear alguna mena d’establiment. Creiem que això s’allunya de com volem plantejar el projecte i per això hem descartat aquesta proposta.

No poder provar-se la roba prèviament és un punt crític

No necessitem botiga física

26


INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA Conclusions, recomanacions i noves línies d’investigació El 79% dels enquestats han respost que, en major o menor mesura, comprarien els nostres productes si estiguessin a la seva disposició actualment. Això sumat al fet que la mitjana de les valoracions que ens han donat en aquest aspecte és de 6’63 sobre 10, podem afirmar que es tracta d’una proposta viable i que encaixa amb el públic que hem escollit com a target. La botiga física ha resultat la més votada com a mètode d’adquisició dels nostres productes. No obstant, la botiga online només en dista un 5%. Com hem dit abans, hem decidit no tenir botiga física i fer arribar els productes directament a l’usuari. L’alt percentatge de persones que voldrien la botiga online com mètode de compra, ens diu que malgrat haver plantejat no poder provar-se la roba com un inconvenient, segueix sent una via ben valorada.

El 79% comprarien els nostres productes

27

Mètode de compra: botiga online

El fet que un 58% de les persones enquestades valorin per sobre del 8 l’impacte social i ambiental que puguin tenir les seves compres, suporta els nostres fonaments i ens confirma que el nostre target realment sent interès pels aspectes sobre els quals hem basat el projecte. Instagram serà la plataforma mitjançant la qual farem major publicitat ja que és la via per la qual els usuaris reben major publicitat.

Interés per aspectes socials i ambientals

Publicitat a Instagram


Conclusions, recomanacions i noves línies d’investigació Com hem comentat amb la darrera pregunta de l’enquesta, algunes de les suggerències dels usuaris es prendran com possibles línies d’investigació de cara al futur: REPARACIÓ DE TARES No amb l’objectiu de vendre les peces de robes sense les tares, sinó per poder fer que peces de roba que rebem amb tares que afectin a la seva funcionalitat es puguin arreglar. Això farà que la quantitat de roba reintroduida al mercat pugui augmentar i el residu de les fàbriques sigui encara menor. INTERNACIONALITZACIÓ Arribar a empreses internacionals i amb més renom sempre i quan mantinguin cert respecte amb factors que considerem fonamentals per tal de poder col·laborar-hi. BOTIGUES FÍSIQUES Aquestes botigues tindrien un stock variable que dependria de la roba rebuda segons l’ubicació d’aquestes, però permetria a l’usuari provar-se la roba i veure allò que comprarà.

28


INVESTIGACIÓ SECUNDÀRIA EXTERNA S’ha realitzat una recerca d’informació secundària externa per a poder suposar un escenari més realista a partir d’informació respecte la necessitat plantejada, la materia prima disponible i el mercat al que ens dirigim.

Problemàtica Durant l’estudi de mercat volíem buscar informació sobre la problemàtica detectada per a confirmar que la nostra proposta aporta un valor real a la societat. El sector de la moda actual té associades les següents pràctiques: La sobreproducció per evitar comercialitzar productes defectuosos, a la qual es suma la quantitat de productes defectuosos finalment produits. Aquests, tot i que sovint són completament funcionals, són apartats directament de la cadena de comercialització i el seu destí és ser eliminats. Tant marques low cost com marques de luxe, tot i que per motius diferents, acostumen a cremar part del seu stock a final de temporada. Les primeres amb l’objectiu de reduir l’excedent de stock sobrant i els altres per evitar vendre els seus productes a preus baixos. Exemples de marques que van aplicar aquesta pràctica el Exemples de marques que van aplicar 2018 són H&M o Burberry.

aquesta pràctica el 2018 són H&M o Burberry.

29

Les conseqüències socials i ambientals del fast fashion, tendència establerta en les societats desenvolupades, són la contaminació de l’aigua, les emissions descontrolades i les males condicions de treball de les persones encarregades de la producció de la roba en països en vies de desenvolupament. Aquests fets reforcen la nostra creença sobre la necessitat d’una proposta que revaloritzi productes que estan destinats a destruir-se i a més contribueixi a millorar la problemàtica ambiental i social derivada del sector tèxtil.


Matèria primera disponible

Mercat i target

La roba amb tares té una traçabilitat nul.la així que no sabem què en fan les empreses exactament amb ella. A més, cap empresa realitza una activitat similar actualment i tampoc són públiques les dades de les fàbriques de roba i accessoris respecte el percentatge de productes tarats produïts.

Catalunya és una de les comunitats autònomes amb major despesa en roba i calçat, valorat en 5027 milions d’euros l’any 2017.

Per a obtenir informació respecte a aquest àmbit hem contactat amb l’empresa Reverse Resources, que s’encarreguen de recollir el material sobrant de les fàbriques tèxtils per donar-li una nova vida. Per obtenir dades respecte la matèria primera de la què disposaven han observat i pres dades de moltes fàbriques. Segons ells, la majoria de fàbriques produeixen un 2% d’excedent de roba per evitar errors en el moment d’entrega, tot i que hi ha algunes que han aconseguit minimitzar enormement aquest percentatge. Tanmateix, a aquest valor cal afegir la roba destriada i amb defectes. Per a fer un càlcul aproximat de la matèria primera disponible i poder suposar un escenari, ens recomanen prendre com a referència un 1-2% respecte del volum total de roba venuda a nivell de país o de fàbrica. A la comunitat autònoma de Catalunya operen 4332 empreses pertanyents a l’àmbit de la confecció, el tèxtil i el calçat. A més, Barcelona és la principal província d’origen de les exportacions nacionals en aquest sector. Per aquest motiu considerem que ens podrem nutrir de l’excedent defectuós de les empreses tèxtils i de calçat catalanes.

Actualment estan en tendència creixent les marques low cost i les outlets, donat que els consumidors valoren els preus baixos i els descomptes. Tanmateix, el model de negoci amb major quota de mercat a Espanya el 2017 són les botigues especialitzades. D’altra banda, a Espanya al 2017 el 70% d’articles tèxtils es van vendre amb descompte. Les outlets s’han convertit en models de negoci competidors dels centres comercials tradicionals i les noves plataformes digitals. A nivell nacional s’ha incrementat en un 27% durant l’any 2017 la quantitat d’individus que realitzen compres online, almenys un cop a la setmana, en plataformes e-commerce.

Escenari Donat que a Espanya es produeixen anualment 1000 milions de peces de roba, preveiem tenir 15 milions de peces amb defectes a nivell nacional que podem utilitzar per a la nostra empresa.

30


DEFINICIÓ DEL TARGET Característiques sociodemogràfiques El target objectiu de la nostra proposta són aquelles persones espanyoles, sense tenir en compte el seu sexe, d’entre 18 i 25 anys. Degut al rang d’edat triat la proposta va dirigida a individus de dues generacions diferents, la Z i els Millennials. A més, no ens dirigim a cap tribu en concret. El seu nivell cultural és mitjà-alt i tenen un poder adquisitiu mitjà. Es tracta principalment d’estudiants, sense una feina estable ni el plantejament de formar una familia en un període immediat.

Persona Joel Martín

“L'individu té la força per canviar el món" 31

DADES PERSONALS

OBJECTIUS

Edat: Residència: Educació: Companyia:

Els seus objectius principals són trobar una feina en acabar la carrera i reduir la quantitat d’animals que són abandonats cada any.

23 anys Barcelona Estudiant d’història Amb parella i vivint a casa dels pares

TECNOLOGIA

FRUSTRACIONS

Internet: Xarxes socials: Missatgeria: Videojocs: Compres online:

Les seves frustracions són no trobar un partit polític que el representi i no tenir prous diners per viatjar tant com voldria.

Extrovertit, estudiós, viatger, solidari És un noi tranquil, amb interès per l’actualitat, consciència pel medi ambient i passió per les pel·lícules, els museus d’art i els animals.


BIBLIOGRAFIA - WEBGRAFIA Cesce (2016). Informe sectorial de la economía española. Recuperado de http://www.saladeprensacesce.com/informe-sectorial-2017/pdf/textil.pdf

Escales, Carme (2016, diciembre 08). El zurcido solidario. El Periódico. Recuperado de https://www.elperiodico.com/es/economia/20161127/el-zurcido-solidario-5654646

Reverse Resources. Recuperado de http://www.reverseresources.net

Cosir i estrenar. Recuperado de http://www.cosiriestrenar.com/es/

Desconocido (2018, marzo 03). H&M rebajará sus precios y quemará algunas prendas para deshacerse de su exceso de stock. ABC. Recuperado de https://www.abc.es/economia/abci-rebajara-precios-y-quemara-algunas-prendas-para-deshacerse-excesivo-stock-20180329123 0_noticia.html Yubero, Beatriz (2018, julio 21). Así queman marcas de lujo como Burberry ropa que les sobra valorada en millones de euros. El español. Recuperado de https://www.elespanol.com/reportajes/20180721/queman-marcas-burberry-sobra-valorada-millones-euros/323968641_0.html Martín-Sosa, Samuel (2018, mayo 08). El verdadero precio de la ropa. Revista contexto. Recuperado de https://ctxt.es/es/20180502/Politica/19420/medioambiente-ropa-textil-Samuel-Martin-Sosa-Rodriguez-medioambiente-pro duccion.htm We are testers (2017, abril 17) Cómo hacer una encuesta en tres sencillos pasos. Recuperado de https://www.wearetesters.com/investigacion-de-mercados/como-hacer-una-encuesta-en-3-sencillos-pasos

33

Sustainable brands. (2018, agosto). The North Face Renewed gives refurbished clothes second life. Recuperado de https://sustainablebrands.com/read/waste-not/the-north-face-renewed-gives-refurbis hed-clothes-second-life Redacción malvestida (2018, abril 13). Este es el destino de la ropa que no se vende ni en las rebajas. Malvestida. Recuperado de http://malvestida.com/2018/04/este-es-el-destino-de-la-ropa-que-no-se-vende-ni-en-las-rebajas/ INE (2018) Anuario Estadístico de España en industria y energía. Recuperado de http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario18/anu18_13indus.pdf IDESCAT (2018). Índice de producción industrial. Medias anuales. [Base de datos]Recuperado de https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=470&lang=es


Profile for alba.detorres

Investigació de mercat  

Informe d'investigació de mercat. Alba de Torres, Marta Monteverde, Lucía Soto i Eva Vera.

Investigació de mercat  

Informe d'investigació de mercat. Alba de Torres, Marta Monteverde, Lucía Soto i Eva Vera.

Advertisement