Page 1

PREU 1,20 EUROS | DIMARTS, 11 DE MARÇ DEL 2014 ANY: XXXVII NÚMERO: 10.624 DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

www.regio7.cat

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL Bages, Berguedà, cerdanya, solsonès, anoia, alt urgell i Baix llobregat nord RECICLA’M Aquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5% ACB M.ARSO

UNA VINTENA D’ALUMNES  6

Un curs d’ensinistrar cavalls per fer de pagès té llista d’espera a Manresa GRAN INTERÈS PER LA TRACCIÓ EQUINA A L’ESCOLA AGRÀRIA

UNA VICTÒRIA CLAU 27

La Bruixa va sumar en un quart més que en tres LES XIFRES DE LA REMUNTADA AL CONGOST

L’estat ha de readmetre els bagencs Todó i Masana a CX o pagar-los 1,2 milions

L’Ajuntament de Sabadell agafa la foto d’un bagenc per fer de romanès ESTÀ VIVINT A BOSTON I NINGÚ NO EL VA AVISAR  8

 el tribunal que ha valorat l’acomiadament no veu «l’incompliment culpable i

greu» ni «l’enfrontament i pertorbació» al·legats pel froB per despatxar-los  24 IHOR PASTUSHOK

Ucraïnesos del Moianès reunits per Regió7 comenten la crisi del seu país

Marc Llopart a la campanya

Millet es declara «tocat» per les pastilles i diu que va fer com qualsevol  18 DEU ANYS DE L’11-M

Una tragèdia que no s’acaba de morir

Ucraïna segons els ucraïnesos del Bages «em diuen que no torni, que la cosa està fumuda»  «crec qu hi haurà més morts»  2-3

EL PP ES NEGA A DONAR PER ENTERRADA LA TEORIA DE LA CONSPIRACIÓ, DESACREDITADA ALS TRIBUNALS  20-21

medicina nuclear ressonància magnètica desintometria òssia


2

3 DIMARTS, 11 DE MARÇ DEL 2014

TEMA DEL DIA PREOCUPATS DES DE LA DISTÀNCIA 4 Regió7 ha copsat l’opinió d’ucraïnesos residents al Moianès sobre el conflicte que viu el seu país, i que segueixen amb neguit per l’abast que pugui prendre l’amenaça de Putin. Conscients que Europa no és la solució a tots els seus mals, en valoren la seguretat i l’estabilitat, enfront d’una Rússia en qui tampoc confien gaire per posar fi a la corrupció, que, segons ells, és la font de totes les protestes IHOR PASTUSHOK

Alguns dels ucraïnesos residents al Moianès que han donat el seu testimoni a aquest diari sobre la revolta que s’està vivint al seu país les últimes setmanes

«Alguns polítics diuen que no ens convé Europa, però ells quan es jubilen se n’hi van a viure»  Regió7 reuneix ucraïnesos residents al Moianès perquè debatin sobre el conflicte que s’està vivint al seu país ALAN RUIZ TEROL | MOIÀ

Satisfets per l’enderrocament del fins ara president Víktor Ianukóvitx, i preocupats per l’amenaça de la Rússia de Putin. Així és com s’han mostrat a Regió7 una desena d’ucraïnesos residents en municipis del Moianès davant la situació d’incertesa i violència per la qual està travessant el seu país. La seva és la vuitena comunitat estrangera més important del Bages, amb 587 persones, segons dades del 2013. Els testimonis que ha recollit aquest diari celebren la valentia dels seus compatriotes, que consideren herois, però també lamenten les morts que hi ha hagut en el conflicte. Tot ells fa més de 5 anys que viuen a Catalunya i provenen de la part occidental del país. La família Seredyuk resideix a Sant Quirze Safaja i els Pastushok, a Moià. Maria Vlasyuk també viu a Moià amb el fill gran dels Pastushok, Ihor. Natalia Havrysh i Igor Sadovyy, en canvi, van aterrar sols. Tots dos tenen una parella catalana. Fa tot just un mes que Havrysh arribava d'un viatge en bus que la va dur fins a una Kíev assolada per les protestes. Va anar a tramitar el visat dels seus dos fills per endur-se'ls a

Castellterçol. La filla menor ha començat les classes aquesta setmana a l’institut del poble. La majoria va viure amb alegria les primeres manifestacions, que van seguir per Internet. Tot va començar el dia 21 de novembre, quan Ianukóvitx es feia enrere en el pacte d'associació i lliure comerç que havia d'acostar Ucraïna a la Unió Europea. El motiu era una contraoferta bilionària de Rússia. Les protestes van prendre els carrers, i de mica en mica s'hi va sumar més gent i la resposta de la policia va ser més violenta. Què haguessin fet ells si encara visquessin a Ucraïna? Ihor Pastushok i Maria Vlasyuk no dubten: haurien anat a la plaça Maidan, l’epicentre de les manifestacions. Igor Sadovyy, en canvi, afirma igual de convençut que s’hauria quedat a casa per por. Els entrevistats no creuen que la policia d’Ucraïna garanteixi la seguretat dels ciutadans, sinó el contrari. El risc, diuen, era real. La llosa d’Ucraïna El gir pro rus de Ianukóvitx va ser la gota que va fer vessar el got, però escoltant-los parlar fa l'efecte que ja fa temps que aquest era ple. La matei-

Tot i la crisi i les dificultats que troben a Catalunya, els testimonis coincideixen que viuen molt millor que a Ucraïna

xa paraula es repeteix, una vegada i una altra, durant tota la conversa: corrupció. Aquesta, afirmen, és constant i afecta fins i tot les institucions del país. La corrupció, diuen, és el principal problema d'Ucraïna. La família Seredyuk regentava un restaurant, i recorden que cada dia venia gent que dinava sense pagar. Altres els oferien protecció a canvi de diners. «Allà es paga tot en negre», explica Sadovyy. «El sou real pot arribar a ser deu vegades superior al que consta com a oficial». Quan Ianukóvitx va marxar del país, la seva residència, a 15 quilòmetres de Kíev, va ser ocupada pels manifestants. El que van trobar va ser una immensa i luxosa mansió recoberta de marbre, amb un camp de golf, vàters d'or i un vaixell atracat al moll. D'aleshores ençà, l'antiga casa del president ucraïnès s'ha convertit en un museu. Alguns dels entrevistats afirmen incrèduls que malgrat

que sospitaven que Ianukóvitx «robava», no s'imaginaven que la riquesa acumulada fos tanta. El de Ianukòvitx és el cas més flagrant d'una debilitat que, asseguren, comparteixen molts ucraïnesos: el gust pel luxe. «Hi ha qui té un bon cotxe i una bona casa, però li costarà pagar el menjar», diu Sadovyy. Amb la roba, segons Maria Vlasyuk, passa el mateix. «Quan torno a Ucraïna i veig les amigues, jo sóc la que va vestida amb roba més senzilla». Entre esperança i escepticisme Veuen Europa amb bons ulls? Sí, però creuen que no serà la solució de tots els mals. Ihor Pastushok pensa que si Ucraïna ingressa a la Unió Europea no serà a canvi de res. «Haurem de tornar tots els diners que ens deixin», declara. El seu pare, Vadym, clama indignat: «alguns polítics diuen que no ens convé Europa, però ells quan es jubilen se n'hi van a viure, porten els seus fills a escoles europees i tenen els seus diners en bancs europeus». Igor Sadovyy va marxar d’Ucraïna fa 9 anys. Havia treballat de xofer per a un alt càrrec del govern, i durant anys va ser testimoni del luxe en

què vivien algunes persones del país. «Quan pensem en Europa ens imaginem que la gent viu en cases de tres plantes i que té vint cotxes. Però quan som aquí ens adonem que també hi ha problemes: la feina, els impostos... no és tan fàcil com sembla. També hi ha gent pobra». Però tot i la crisi econòmica i les dificultats que troben a Catalunya, estan convençuts que viuen millor que a Ucraïna. Una diferència que tots coincideixen a assenyalar és la possibilitat d'estalviar i la seguretat. El menjar i altres béns bàsics, asseguren, valen aproximadament el mateix. Els sous, però, són més alts. Tot i la seva indignació, l'episodi de protestes que viu el país és excepcional. Per trobar-ne un de similar cal remuntar-se a la revolució taronja, fa 10 anys. Aleshores, els manifestants van pressionar per repetir unes eleccions fraudulentes que havia guanyat, precisament, Ianukóvitx. Vlasyuk recorda fer moltes vagues quan va estudiar l’ESO, cosa impensable a Ucraïna. «La gent allà no protesta», diu. Aquí, en canvi, creu que la gent no té por de sortir al carrer. «Vosaltres us queixeu i us manifesteu per prevenir arribar a ser com nosaltres».


Regió7

Maria Vlasyuk

Natalia Havrysh

VA ARRIBAR A MÓSTOLES PROVINENT D’UCRAÏNA EL 2006, QUAN TENIA 13 ANYS, I EN FA DOS QUE VIU A MOIÀ

FA SIS ANYS QUE VIU A CASTELLTERÇOL

«La família em diu que no torni, la cosa està fumuda» IHOR PASTUSHOK

ALAN RUIZ TEROL | MOIÀ

Quan Maria Vlasyuk parla amb la seva família d'Ucraïna, li diuen que ni se li acudeixi d’anar-hi, perquè allà la cosa «està fumuda». El veí de la seva àvia, un home que ensenyava història en un institut, va morir abatut pel tret d'un franctirador. Vlasyuk viu en un pis de Moià amb la seva parella ucraïnesa, Ihor Pastushok, que va conèixer aquí. Fa dos anys va deixar enrere la seva vida a Móstoles, on havia aterrat el 2006 als 13 anys per reunir-se amb la seva mare. Ha estudiat per ser hostessa de vol, però ara treballa en una fàbrica. Amb el que guanyen tots dos en tenen prou per pagar el lloguer i estalviar per comprar, de mica en mica, els mobles. Vlasyuk explica que a la seva mare se li fa estrany que es pugui mantenir sola. Tot i això, diu, la majoria d'amigues de la seva edat ja estan casades i tenen fills. Pastushok i Vlasyuk, que per edat no van viure els temps de la URSS, creuen que hi ha un salt generacional important entre ells i els seus pares. Abans de venir a Espanya, Vlasyuk vivia amb la seva àvia en una petita ciutat a l'oest del país, Shepetovka. A la seva àvia la recorda com

Vlasyuk està convençuda que la millora de la situació que pateix el seu país no és una qüestió de mesos, sinó de dècades

Maria Vlasyuk fa dos anys que viu a Moià i treballa en una fàbrica

una dona molt estricta, amb una «mentalitat soviètica», que no la deixava anar maquillada a l'institut. «Només importava la feina i els estudis», afirma. Des que va marxar d'Ucraïna, Vlasyuk hi ha tornat diverses vegades. «És tot gris i trist», diu. No pot es-

Família Seredyuk

tar-hi més d'una setmana, perquè es deprimeix. Pastushok, en canvi, fa temps que no trepitja el seu país. Quan va marxar tenia 18 anys, l'edat per fer el servei militar. Si tornés, seria sancionat pel govern. Quan finalment s'havia decidit a fer-ho van esclatar les protestes.

«Els joves d'Ucraïna pensen que a Europa et cauen els diners al damunt. Però quan arribes, xoques amb la realitat», comenten. Tots dos recorden una anècdota. Un amic seu va venir a visitar-los uns quants dies a Catalunya, i va quedar encantat. El primer que el va sorprendre van ser les carreteres sense sots. «Veient la carretera, ens preguntava que per què no corríem més, i li vam explicar que hi havia límit de velocitat». Quan se'ls planteja si tornarien a Ucraïna suposant que algun dia la situació en aquell país canviï, discrepen. Pastushok es mostra convençut que hi voldria tornar. «Jo prefereixo passar gana al meu país que fer-ho aquí», afirma. Ella li respon: «però aquí no passem gana», i afegeix que no creu que les coses canviïn prou per poder tornar. La millora de la situació del seu país, segons diu, no és una qüestió de mesos, sinó de dècades.

SÓN QUATRE MEMBRES D’ORIGEN UCRAÏNÈS, ARA ESTABLERTS A SANT QUIRZE SAFAJA IHOR PASTUSHOK

«Alguns amics no volen parlar, pateixen per la família d’Ucraïna i ploren» ALAN RUIZ TEROL | MOIÀ

Ruslan Seredyuk és un home imponent que, com molts altres ucraïnesos, va ser boxejador en la seva joventut. Va venir a Espanya l'any 2003, sol. Durant 5 anys va viatjar, de feina en feina, fins que va aconseguir un lloc en una fàbrica de Castellterçol. Es va establir a Sant Quirze Safaja, i allà va reunir la seva família. És dissabte a la tarda i, com de costum, ell espera al costat del seu Ford Mondeo que els seus fills i la dona surtin de l'escola. Prop d'un centenar d'alumnes ucraïnesos es reuneixen cada setmana en un institut del districte de Nou Barris. Allà, fan classes en la seva llengua materna: ja sigui de gramàtica, literatura, o d'assignatures que ja cursen als seus respectius centres, com matemàtiques o química. Mentre que el seu home marxa a fer una volta per Barcelona, Hlyna Seredyuk, llicenciada en Filologia Ucraïnesa, es queda per fer de professora. A l'escola, s'ha viscut la situació del país en part en silenci. «Molta gent no vol parlar. Allà tenen la seva família, pateixen per ella i ploren», ex-

plica Bohdan Seredyuk, de 10 anys. Un dia, fa poques setmanes, van comentar el tema a classe. «Ens van dir que Ianukóvitx era un criminal que havia estat a la presó, i que ara havia de anar-se'n», recorda. Al viatge de tornada sintonitzen Radio Rusa, una emissora musical. El fill gran, Volodymyr, explica que a l'escola també els posen deures i exàmens, i es queixa que, comptanthi el dissabte, tingui sis dies de classe a la setmana. El seu pare li respon que quan ell va estudiar en temps de la Unió Soviètica també havia d'anar a l'escola sis dies. Ruslan Seredyuk està convençut d'haver rebut una educació més disciplinada que els seus fills, i al principi el sorprenia tant el temps lliure que tenien que demanava als professors que els posessin feina extra. Recorda que quan ell estudiava qui suspenia un curs era una vergonya per a la família, i qui se saltava el servei militar no era considerat un home, sinó una «noieta». Tot i les queixes de Volodymyr, l'escola no és gaire estricta. Bohdan se salta la classe d'anglès per veure

Per l’esquerra, Ruslan i Hlyna Seredyuk, i els seus fills, Bohdan i Volodymyr

Els dissabtes, els dos fills dels Seredyuk fan classes en ucraïnès a Barcelona, amb altres companys d’aquell país

com la seva mare canta en una coral un himne melancòlic, acompanyada d'un acordió. «Estan practicant per a la festa del diumenge», explica. El 16 de març celebraran el bicentenari del naixement d'un poeta amb cognom de futbolista, Taràs Xevtxenko. Al rebedor de l'escola hi

ha una taula plena de llibres i retrats seus. Alguns ucraïnesos el consideren tan important que se sorprenen que un català no el conegui. Bohdan va arribar d’Ucraïna als 3 anys i mig, o sigui, que ha viscut més anys a Catalunya que al seu país d’origen. Quan miren una pel·lícula, el seu pare el deixa escollir entre el rus i l'ucraïnès, i ell escull el primer. Creu que és un idioma més important i que li servirà en el futur quan compleixi el seu somni: viatjar per tot el món. L'altre somni que té és ser policia.

«Tal com veig el conflicte, crec que morirà més gent» ALAN RUIZ TEROL | MOIÀ

Dissabte va fer un mes que Natalia Havrysh va arribar amb els seus dos fills a Castellterçol, on viu des de fa 6 anys. Li costa recordar quant temps va ser fora; entre tres i quatre setmanes. Va travessar Europa en bus per retrobar-se amb ells a la ciutat de Ternopil. Un cop allà, va anar fins al consolat espanyol de Kíev per tramitar els visats. Recorda els carrers de la ciutat «destrossats i tristos», i caminar trepitjant els trossos de vidre. El fill gran de Havrysh té 17 anys. Els fills de les seves amigues, de la mateixa edat, han començat a rebre cartes cridant-los a l'exèrcit. Ella creu que és una maniobra del govern ucraïnès per obligar la gent a posicionar-se políticament. Quan parla, es nota que Havrysh està angoixada. Diu que després de viatjar a Ucraïna està de mal humor durant setmanes. La primera vegada que va tornar-hi ho recorda «tot negre, tot fosc». Per a ella, Catalunya és «blanca i rosa», i destaca que la gent saluda pel carrer. «Allà la gent no sap somriure. Quan els explico coses contenta em prenen per boja», lamenta. Havrysh desconfia, tant del futur del seu país com del dels seus fills si fossin allà: «tal com veig el conflicte, crec que morirà més gent». El visat que va aconseguir només és de 6 mesos. Després, espera poder renovar-lo sense haver de tornar. Una advocada va recomanar-li que per agilitzar la reagrupació familiar es tramités en nom del que fa 2 anys que és la seva parella, Guillem Plans. «Jo només havia vist els seus fills per Skype, però ser català facilitava les coses», explica. Tot i els estralls econòmics, van aconseguir reunir els 5.000 euros que els demanaven per provar que es podrien fer càrrec dels dos menors. Plans anuncia que tenen planejat casar-se. «Et cases amb mi només per arreglar-me els papers?», li retreu ella de broma. Però Havrysh reconeix que no vol pensar en el matrimoni com una solució burocràtica. Durant aquest temps, també l'ha fet enrere la perspectiva d'una cerimònia sense la seva família. «Ell té els seus germans aquí, però jo estic sola», diu. Té bona relació amb dues dones del poble a qui es refereix com a les seves dues mares catalanes. També viuen a Castellterçol les germanes de la seva exparella ucraïnesa. Però fins ara no havia tingut ningú de la seva família. Ja amb els seus fills a Catalunya, els plans de matrimoni podrien tirar endavant. La seva filla va començar les classes aquest dilluns i encara no parla ni espanyol ni català, però la resposta que dóna quan li pregunten com se sent a Catalunya, no necessita traducció: «súper».

Regió7 Ucraïna segons els ucraïnesos del Moianès  

Reportatge sobre com viuen els ucraïnesos residents al Moianès la situació al seu país.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you