Page 1

CREIX AMB INTERNET

Què cal tenir en compte per fer el web del meu negoci


Index de continguts Conceptes imprescindibles ......................................................................................................... 4 Domini d’Internet ......................................................................................................... 4 Servidor ......................................................................................................................... 6 Hosting .......................................................................................................................... 7 Housing i altres serveis................................................................................................ 9 Aplicació web ............................................................................................................. 10 Xarxes socials............................................................................................................. 11 Avantatges de tenir presència a Internet ................................................................................ 12 Quin tipus de presència em cal? .............................................................................. 14 Fitxa a Google Maps .......................................................................................... 14 Facebook corporatiu .......................................................................................... 17 Web corporatiu................................................................................................... 20 Estratègia: objectius del web i necessitats de l’usuari ........................................................... 22 Contingut del web: web informativa, transaccional, comerç electrònic? ............. 24 Actualització dels continguts (freqüència, persona encarregada, criteris...) ........ 25 Manteniment del web (intern o extern) ................................................................... 26 Escalabilitat del lloc web ........................................................................................... 26 Els gestors de continguts .......................................................................................................... 27 Web estàtica vs web dinàmica ................................................................................. 27 Què són i per a què serveixen ................................................................................... 28 Criteris bàsics d’usabilitat ......................................................................................................... 30 La facilitat d’ús és el més important ....................................................................... 30 Idees clau d’usabilitat ............................................................................................... 33 Qui pot implementar el meu web?........................................................................................... 34 Empreses i professionals .......................................................................................... 34 Criteris per a valorar un pressupost i preus............................................................. 35 Temps d’implementació d’un lloc web .................................................................... 37 Documentació per a realitzar el seguiment del projecte ....................................... 37 Guía de Recursos ....................................................................................................................... 39

2


Introducció Tens un petit negoci? Vols tenir presència a Internet però disposes de pocs recursos? Aprèn a posar en marxa una web que s’ajusti a les teves necessitats i requeriments amb un pressupost baix: què cal saber per liderar el procés de creació de la pròpia web. En l’actualitat existeixen molts productes i serveis que permeten plantejar-se la presència a la xarxa, però cal conèixer els avantatges i desavantatges de l’oferta existent en quant a cost, prestacions, tecnologia, escalabilitat, manteniment, etcètera, per a ser capaços de liderar el procés de creació del propi lloc web. El 99% de les empreses espanyoles són PYMES, i únicament un 23% d’elles tenen presència online. Les PYME però són conscients de que Internet és un bon canal per a donar-se a conèixer, llançar nous productes o serveis, captar nous clients o fidelitzar els existents. A banda de què tenir presència a la web permet diferenciar-se de la competència.

Objectiu general de la càpsula Conèixer les preguntes que cal fer-se i els passos a seguir per a liderar el procés de creació del propi lloc web.

Objectius específics

-

Conèixer els conceptes bàsics propis de l’àmbit del desenvolupament web.

-

Conèixer les diferents opcions existents i les seves característiques a l’hora de fer un web.

-

Resoldre els dubtes sobre desenvolupament web amb els que vinguin els assistents i ensenyar-los alguns dels recursos disponibles per ampliar coneixements.

Aprendre d’una manera pràctica a fer un briefing. Adquirir els coneixements necessaris per a poder contractar la creació d’un web que s’ajusti al que es necessita i fer un seguiment pro actiu del procés.

3


Conceptes imprescindibles Domini d’Internet Segons la Viquipèdia, els dominis d'Internet són noms de servidors que poden ser fàcilment recordats i s'assignen paral—lelament a una o més adreces IP. L'assignació, però, no és fixa: els noms poden moure's a una altra localització de la topologia d'Internet amb una altra adreça IP.

Darrerament s'han canviat les normes en alguns subdominis i s'accepten caràcters fora de l'alfabet llatí estricte, però són simplement redireccions a adreces estàndard que els codifiquen. En els noms de domini les majúscules i minúscules són considerades iguals. Per mitjà dels servidors de nom de domini DNS (Domain Name System), un nom de domini es correspon a una adreça d'Internet que s'identifica per seqüències numèriques del tipus 222.222.222.222. (notació de quatre xifres amb valors que poden anar de 000 al 255 i separades per un punt) que respon a la situació física de l'ordinador on resideixen i des d'on es faciliten els continguts vinculats al domini. Per exemple en lloc de recordar l'adreça IP "145.97.39.155", és més fàcil recordar el domini: www.wikipedia.org. Un nom de domini pot correspondre a diverses adreces IP (propietat sovint usada per a balancejar càrregues) i diversos noms de domini poden correspondre a una única adreça IP. Les últimes lletres, després de l'últim "punt" del domini d'Internet s'anomenen "dominis de primer nivell" (top-level domains). Els dominis de primer nivell es divideixen en dos grups: dominis de primer nivell genèrics i dominis de primer nivell territorials. Els dominis de primer nivell genèrics genèrics identifiquen el tipus de contingut de les pàgines vinculades al domini o les característiques de l'organització o l'empresa que ha comprat el domini. Els principals dominis genèrics són: .cat .com .net .org .edu .info .int .biz .mil

Per a la llengua i la cultura catalanes Organitzacions comercials Estructures de la xarxa Internet Organitzacions d'una altra mena (sovint sense ànim de lucre o religioses) Educació Agencies d'informació Organitzacions internacionals (e.g. ONU) Negocis Militar

4


Els dominis territorials identifiquen la localització on s'ha contractat el domini, generalment assignat a estats independents encara que no necessàriament han de coincidir amb la ubicació del propietari que els contracta. Els dominis territorials es refereixen a països (format per dues lletres, segons el codi ISO). Alguns exemples: .es .it .fr .de

Espanya Itàlia França Alemanya

On comprar un domini d’Internet Per a comprar un domini d’Internet hem d’adreçar-nos a una empresa de registre registre de dominis o a un proveïdor d’allotjament web que en registre. Els proveïdors d’allotjament web solen oferir millors preus de domini per a captar clients, doncs el seu negoci és l’allotjament web, d’aquesta manera capten nous clients que a més a més de comprar un domini necessitaran, molt probablement, un allotjament web. Si introduïu les paraules “registrar domini” en un cercador, us contestarà amb un llistat molt extens d’empreses on adquirir-lo.

És important saber que el domini és propietat del titular del mateix, que sempre ha de ser l’empresa o persona que vol registrar el domini, de manera que si decidim canviar de proveïdor d’allotjament ens endurem el domini amb nosaltres. El domini és la nostra identitat a la xarxa

5


Servidor Segons la Viquipèdia, un servidor és un sistema que proporciona serveis a altres sistemes informàtics (anomenats clients) dins d'una xarxa informàtica, usant l'arquitectura client servidor. El terme pot fer referència a una màquina (per exemple un ordinador que conté una web) o a un tipus de programari (com per exemple un programari de base de dades). Aquesta aplicació informàtica o programa, realitza algunes tasques en benefici d'altres aplicacions anomenades clients. Alguns serveis habituals són els serveis d'arxius, que permeten als usuaris emmagatzemar i accedir als arxius d'un ordinador. Un altre tipus de serveis són els d'aplicacions, que realitzen tasques en benefici directe de l'usuari final. Aquesta és la definició de 'servidor'. Tots els llocs web, serveis de correu electrònic, IRC, etc., són emmagatzemats en servidors web. Per a fer-nos-en una idea, cada pàgina web és un arxiu que hi ha a un disc dur local del servidor, i a la que qualsevol persona autoritzada que estigui connectada a la xarxa (Internet) pot accedir-hi.

Autor: Photo by Gregory Maxwell, converted to Mercator projection and cropped by Ilmari Karonen. Font: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Datacenter-telecom_mercator_cropped.jpg

6


Hosting La paraula anglesa hosting significa allotjament web, i fa referència al servei que proveeix els usuaris d’Internet d’un sistema per a emmagatzemar qualsevol tipus d’informació (una web, correu, arxius, aplicacions, vídeos, etcètera) que sigui accessible a través de la web. web Existeixen moltes empreses l’activitat de les quals és proporcionar un espai físic en els seus servidors d’Internet perquè els usuaris d’Internet puguin posar-hi informació i fer-la accessible a través de la xarxa. Un servidor normalment allotja la informació de molts usuaris, en aquest cas es parla de hosting compartit. compartit Si voleu trobar empreses de hosting que ofereixen aquest servei, el millor que podeu fer és introduir les paraules “allotjament web” o “alojamiento web” a Google i consultar la pàgina de resultats. També existeixen webs que ofereixen allotjament gratuït, gratuït però en aquest cas es financïen mitjançant publicitat que apareix a les pàgines web dels usuaris allotjats en elles i el servei d’atenció al client no existeix o és molt deficient. Els preus de l’allotjament web avui en dia són suficientment econòmics com per a contractar aquest servei amb una empresa que proporcioni un servei adient: atenció al client, velocitat en la càrrega de la pàgina, absència de publicitat indesitjada, etcètera. Algunes de les empreses més conegudes que ofereixen allotjament web són:

-

1&1 (www.1and1.es) Cdmon (www.cdmon.com) Hostalia (www.hostalia.com) Arsys (www.arsys.es) Nominalia (www.nominalia.com) Strato (www.strato-alojamiento.es)

7


Preus de l’allotjament web Les empreses d’allotjament web disposen d’una àmplia oferta de productes que mira de cobrir les necessitats dels diferents tipus de clients: particulars, pymes, grans empreses. El preu de l’allotjament web sempre dependrà del que necessitem contractar, és a dir, dels requeriments de servidor que tingui el web o aplicació que anem a allotjar en la màquina del proveïdor de hosting. Aquesta informació ens la proporcionarà l’empresa o professional que estigui desenvolupant el nostre web, i molt probablement també ens aconsellarà un servei d’allotjament determinat. Un article que explica com escollir un bon allotjament web el podeu trobar a la revista Hosting Review: http://hosting-review.com/hosting-directory/articles/elija-un-host-

web-espana

8


Housing i altres serveis El housing és una modalitat d’allotjament web pensada per empreses de desenvolupament web i grans empreses, doncs, consisteix a llogar un espai físic en el centre de dades perquè perquè el client col—loqui un ordinador seu. seu L’empresa d’allotjament proporciona l’espai físic, l’electricitat i la connexió a Internet, i el client s’encarrega de gestionar remotament el seu servidor.

Les empreses d’allotjament web no paren d’ofertar nous serveis perquè la competència és molt dura en el seu segment, i avui en dia també és possible llogar un servidor a mida per a ús exclusiu del client. Aquesta modalitat s’anomena Servidor dedicat. I si el que vols és administrar el teu propi servidor però no et cal una màquina soles per a tu, el servei que estàs cercant s’anomena Servidor virtual. virtual Un dels últims serveis que s’ha afegit al catàleg de les empreses d’allotjament web és el Cloud Hosting o Servidor Cloud. Aquest nou model de negoci s’apunta a una de les últimes tendències del sector del programari: el cloud computing o computació al núvol; el que significa tenir a Internet tot el programari d’una empresa i accedir-hi a través de la xarxa. Els principals avantatges d’aquests serveis de Cloud Hosting Hosting són: pagar pels recursos de servidor consumits, fàcil escalabilitat dels recursos, maquinari sempre al dia sense pagar més i d’altres avantatges que les pròpies empreses d’allotjament web ja s’encarreguen d’explicar-nos com es pot veure en la següent captura de pantalla:

9


Aplicació web Una aplicació web és un programari al qual s'accedeix via web, web ja sigui a través d’Internet o d’una intranet. Les principals avantatges de les aplicacions web són que l'usuari no ha d'instal—lar res per fer-la servir, hi pot accedir des de qualsevol lloc amb connexió Internet i són multiplataforma. Exemples d’aplicacions web:

-

Gestors de continguts Catàleg de productes Botiga electrònica Gestors d’incidències Gestor documental Etcètera.

10


Xarxes socials Segons la Viquipèdia, una xarxa social és una estructura social composta per individus (o organitzacions) anomenats "nodes" que estan lligats (connectats) per un o més tipus d'interdependència com ara amistat, parentesc, interessos comuns, intercanvis financers, relacions sexuals, creences, coneixements o prestigi. Genís Roca, soci director de la consultora Roca Salvatella i blogger, té un interessant article titulat Servicios vs Redes Sociales on fa una classificació de les xarxes socials: “El que avui coneixem com xarxes socials respon bàsicament a quatre tipus de serveis basats en compartir i col—laborar (unes intenten atendre els quatre com Facebook i Google+, i altres encara no un d’ells):

-

Directori de contactes: Linkedin, Xing, Viadeo… Conversa: Twitter, Tumblr, Yammer… Continguts compartits: Flickr, Picasa, YouTube, Vimeo, Slideshare, Dropbox… Treball col—laboratiu: Basecamp, Google Docs, Wikispaces…

Per a consultar l’article sencer podeu visitar aquest enllaç:

http://www.genisroca.cat/2011/07/14/serveis-vs-xarxes-socials/

Font: http://www.genisroca.cat/2011/07/14/serveis-vs-xarxes-socials/

11


Avantatges de tenir presència a Internet A la pregunta “Em cal realment estar a la xarxa?” es pot contestar amb una altra pregunta: M’interessa no estar present en un mercat amb 27 milions d’espanyols (i 2.000 milions al món) que no para de créixer? Em puc permetre el luxe de no ser-hi en el mercat més gran del món?

Internet s’ha convertit en la font d’informació principal quan s’està cercant algun producte o servei local. Un 68% dels usuaris d’Internet cerca productes a la xarxa abans de comprar-los a la tenda. I el 70% dels usuaris estan connectats a Internet fora de l’horari comercial. Altres dades a tenir molt presents:

-

Els internautes passen més hores a la setmana davant la pantalla de l’ordinador (13%) que davant la televisió (11%).

-

El comerç electrònic a la xarxa no para de créixer des de fa uns anys, i encara no ha trobat el seu sostre. L’últim any va créixer a Espanya un 19%.

A la pàgina web del projecte europeu Conecta tu negocio hi ha tres interessants casos d’èxit de petites empreses: http://www.conectatunegocio.es/casos-de-exito. Cadascuna de les empreses explica mitjançant un vídeo les avantatges que li ha suposat disposar d’una web i com han vist créixer el seu negoci gràcies amb la presència a la xarxa.

12


Tenir presència a Internet té les següents avantatges avantatges: ntatges

-

Accedir a un mercat de clients potencials enorme Oferir informació actualitzada en temps real Disposar d’un aparador obert les 24 hores del dia Millorar la comunicació amb els clients Les teves promocions i publicitat impacten a molta gent pel mateix preu Incrementar la productivitat. Noves oportunitats de negoci Diferenciació de la competència Un negoci global Medició de resultats en temps real

Projecta professionalitat

La innovació és una de les estratègies possibles per a sortir de la crisi, i una empresa innovadora ha de tenir presència a Internet per a poder mostrar els seus productes i serveis als clients potencials i al món.

13


Quin tipus de presència em cal? Disposar de presència a la xarxa pot ser molt econòmic i senzill. Tot depèn del que es vulgui, però sempre es pot començar per un tipus de presència gratuïta i ràpida d’implementar i anar ampliant la informació i serveis que tenim a la xarxa en funció de les necessitats, o directament llançar-nos a un tipus de presència més completa com la que pot oferir un web corporatiu. Avui en dia les opcions són nombroses i el ventall de preus molt ampli. Anem a revisar les més importants. Fitxa a Google Maps L’opció de crear una pàgina del negoci a Google Places perquè els usuaris ens puguin trobar a través de Google Maps és molt senzilla d’implementar i gratuïta. gratuïta Seria el primer que caldria fer amb independència de si pensem fer una pàgina corporativa a Facebook o un web corporatiu, doncs, són complementaris.

Icona característica de Google Maps i logo de l’aplicació.

Estar a Google Maps permet arribar a més d’onze milions d’usuaris d’Internet en Espanya que utilitzen aquest servei de localització geogràfica per a cercar informació local. Quan els usuaris d’Internet facin cerques locals a Google.es o Google Maps sortiran les fitxes dels negocis que responguin a la cerca de l’usuari. A la fitxa del negoci s’inclou aquella informació d’interès pel client: direcció, horari, descripció, fotos, promocions, vídeos... Google Places permet consultar mensualment les estadístiques d’accés a la teva fitxa així com gestionar en temps real la informació existent a la fitxa. També pots permetre que els usuaris facin comentaris sobre el teu producte o servei per a què siguin visibles a la teva fitxa.

14


Resultats de Google Maps

Fitxa d’un negoci, en aquest cas un restaurant.

15


Per a generar la pàgina del nostre negoci hem de donar-nos d’alta a www.google.es/places i omplir el formulari que servirà per a generar la fitxa del nostre negoci. El resultat final serà la nostra inclusió a Google Maps després d’uns mesos i la comprovació de l’existència del negoci per part de Google.

Formulari de Google Places a omplir per l’empresa.

16


Facebook corporatiu Aquesta popular xarxa social permet crear pàgines públiques a les empreses de manera gratuïta. gratuïta Les empreses disposen d’un perfil propi amb unes funcionalitats pensades per a elles. La pàgina corporativa del Facebook fins i tot pot tenir una URL pròpia com la pàgina del Cibernàrium: www.facebook.com/ElCibernarium

Dins l’oferta formativa del Cibernàrium disposeu d’una càpsula on s’explica “Com usar Facebook des d’una perspectiva de negoci”. Magalí Benítez, l’experta en comunicació que imparteix aquesta càpsula, explica les raons per les que una empresa pot voler tenir una presència corporativa a Facebook:

-

Ésser trobades per persones que cerquen productes i serveis. Connectar amb els clients actuals i potencials. Crear una comunitat vinculada al negoci. Promoure continguts de valor afegit que, indirectament, contribueixen a millorar la visibilitat de l’empresa.

17


Per a crear una pàgina corporativa s’han de seguir les següents passes: 1.

Tenir un perfil d’usuari.

2.

Anar a sota de la nostra pàgina personal i seleccionar “Create a Page”.

3.

Triar una de les 6 categories de Facebook:

4.

Pujar la foto del teu perfil corporatiu que sol ser el logotip o una imatge representativa de l’empresa.

5.

Importar els teus contactes i convidar als teus amics de Facebook a que visiten la pàgina.

6.

Afegir informació bàsica sobre l’activitat de l’empresa:

18


Ara ja disposem de la nostra pàgina corporativa a Facebook. Per a gestionar-la disposeu del menú esquerre disponible al vostre perfil corporatiu, però per a treure-li el màxim profit cal assistir a la càpsula “Com usar Facebook des d’una perspectiva de negoci” o consultar els apunts que teniu disponibles a la web del Cibernàrium (www.cibernarium.cat) dins la fitxa de la càpsula.

Vista del panell d’administració d’un perfil corporatiu.

19


Web corporatiu Un lloc web corporatiu és un aparador dels nostres productes o serveis i de l’activitat de la nostra empresa. empresa En el web explicarem quina és la nostra oferta, quines són les nostres fortaleses, novetats... Tot allò que considerem que han de saber els usuaris d’Internet sobre el nostre negoci. És el nostre lloc a Internet, a més d’un canal de comunicació imprescindible per a vehicular o donar suport a qualsevol acció publicitària.

En un web corporatiu es poden generar tantes pantalles com calgui per a explicar tot allò que es vol comunicar. Existeixen bàsicament dues opcions a l’hora de fer un web corporatiu: fer servir una aplicació per a crear webs corporatius o encarregar la seva realització a una empresa o professional del sector del desenvolupament web. La diferència és de preu i resultats: si fem servir una aplicació web creada per a generar webs corporatius com les que ofereixen les empreses d’allotjament web en un dels seus paquets bàsics, dins el preu mensual que paguem tenim dret a fer servir l’aplicació per a crear i gestionar el nostre web corporatiu. El resultat és un web corporatiu molt econòmic però limitat a nivell gràfic i funcional, doncs, s’haurà d’ajustar a una estructura i gràfica predeterminada que respon a les plantilles amb les que compta l’aplicació. Com escollir entre les diferents eines que les empreses d’allotjament web ofereixen? El primer és tenir clar com serà la nostra web corporativa, aleshores s’han d’analitzar els exemples que es proporcionen per a veure si veiem algun que sigui com allò que volem tant a nivell de disseny com d’estructura. En la majoria de casos es posa una demo o uns dies de prova a disposició dels potencials clients perquè proven l’eina:

-

Strato i la seva eina LivePages a través de la iniciativa Conecta tu negocio: www.conectatunegocio.es. Disposeu d’un seminari al Cibernàrium sobre aquesta eina:”Conecta el teu negoci: crea fàcilment la teva web corporativa amb l’editor Livepages”.

-

Arsys i el seu WebMaker: www.arsys.es/hosting/webmaker.html Nominalia i la seva eina WebSite: www.nominalia.com/website/product-

comparison.html

-

1and1 Mi Web: miweb.1and1.es/?__reuse=1327852667102&__lf=Static

20


Explicació dels passos a seguir amb l’eina de 1and1

Des de fa uns mesos també existeix la possibilitat d’adquirir un pack d’allotjament web on hi ha aplicacions que es poden autoinstal—lar, la majoria de les quals són gestors de continguts de programari lliure com WordPress, Joomla, Drupal... En aquests casos s’ha d’aprendre a fer servir aquests gestor de continguts, que són aplicacions força més complexes que les eines abans esmentades. L’altra opció és encarregar la realització d’un web a una empresa o professio professional nal del sector del desenvolupament web. En aquest cas el resultat final serà un lloc web fet a mida pel client amb un disseny exclusiu i amb aquelles funcionalitats que hagi volgut el client. Aquí no hi ha límits imposats per una eina, però el preu és un altre: tot depèn del que finalment s’hagi acabat construint, doncs, aquí el que es fa és contractar un servei i en funció de les hores que hagi d’invertir un equip de professionals per a crear allò que vol el client, serà més o menys car.

21


Estratègia: objectius del web i necessitats de l’usuari Les necessitats de l’usuari i els objectius del producte/servei són els dos elements que conformen l’estratègia, i determinaran la presa de decisions al llarg de tot el procés de disseny del producte/servei. En aquesta etapa el més important és definir i formular amb claredat i concisió què vol aconseguir l’empresa i què voldran els usuaris. El briefing és el document que defineix els objectius d’un producte o servei. En ocasions el briefing el proporciona el propi client però, si no és el cas, l’empresa desenvolupadora l’ha d’elaborar conjuntament amb el client en una primera presa de contacte. Sense el briefing difícilment es pot fer un pressupost perquè no se sap què vol el client. A continuació s’indiquen les preguntes a contestar en el briefing perquè contingui la informació necessària per a començar un projecte web. Si el web s’encarrega a una empresa desenvolupadora, seria interessant contestar totes les preguntes possibles, però si el web se’l fa la mateixa empresa, caldria donar resposta a les preguntes relatives al lloc web: Informació sobre l’empresa Nom de l’empresa: Persones de contacte, càrrec, telèfon i correu: Activitat de l’empresa: Sector: Mercat: Productes/serveis Descripció dels productes o serveis de l’empresa: Quin és el producte estrella? Per què el prefereixen els clients davant els de la competència? Quins competidors té l’empresa? Fortaleses i debilitats envers la competència. Imatge corporativa Logotip: Eslògan:

22


Colors corporatius: Tipografies corporatives: Manual d’identitat corporativa: Fotografies de productes/serveis? Vídeo corporatiu? Algun altre material disponible? Comunicació i màrqueting Quina és la missió de l’empresa? Quins són els seus objectius de comunicació? Quin és el seu públic objectiu? Perfil del seu públic objectiu: Fa publicitat en algun mitjà? Quins? Informació sobre el lloc web Quins objectius busca aconseguir el lloc web? Prioritzar-los. Responsabilitats: que farà l’empresa desenvolupadora i què es farà a l’empresa. Quin serà el públic objectiu? Quines necessitats tenen? Quins objectius buscarà aconseguir l'usuari en el nostre lloc web Quin missatge se li vol fer arribar a l’usuari? Com es mesurarà l’èxit del producte? Disposa d’algun tipus de presència online? Quines webs li agraden des d’un punt de vista estètic? Per què? I des d’un punt de vista de navegació i organització? Disposa del contingut que vol incorporar al seu lloc web? Textos, imatges... Estructura: El web ha d’incloure alguna secció determinada? Serveis: Eines que es vol que contingui el lloc web (un cercador, RSS, estadístiques...) Termini de lliurament del pressupost i del lloc web Requeriments tecnològics:

-

Disposa de domini?

-

Poder crear i modificar els continguts del web de manera fàcil i autònoma?

Disposa d’allotjament web? Característiques del mateix. Compatibilitat amb quins navegadors: Internet Explorer, Firefox, Google Chrome, Opera… Indexable en cercadors? Nivell d’accessibilitat del web. Accessible des de dispositius mòbils? Ha de permetre la participació dels usuaris?

Fonts:

-

Masticable: http://www.masticable.org/2010/04/07/ideas-para-preparar-el-

briefing-de-una-web

-

Bloc de Wocom: http://wocon.es/gl/blog/como-hacer-un-brief-para-pagina-web 23


Contingut del web: web informativa, transaccional, comerç electrònic? Internet és la font d’informació més gran que existeix, però també és una eina que serveix per a resoldre les necessitats dels usuaris: tràmits, gestions, compres, etcètera. Cada vegada duem a terme més transaccions a través d’Internet amb empreses, particulars o amb l’administració. En aquest context en el que ens trobem, la naturalesa de molts llocs web ja no és únicament informativa, sinó que incorporen sistemes per atendre clients, resoldre problemes, gestionar comandes i pagaments, fer un seguiment de la comanda... és a dir, són webs transaccionals perquè en elles es produeix un intercanvi de recursos entre l’usuari i el sistema.

Web d’una empresa de teixits des d’on es poden fer comandes, consultes, homologar-se...

Si l’objectiu és fer un web informatiu s’ha de preparar un arbre de continguts o índex de continguts per a no deixar-nos res, transmetre allò que volem a l’usuari i poder començar a cercar la informació que ha d’anar en cadascuna de les pantalles: textos, imatges, gràfics, vídeos, mapa... En el cas d’un web transaccional, a banda de fer l’arbre de continguts i cercar la informació per a les pantalles, s’ha d’analitzar com funcionarà l’aplicació: què ha de fer i quines característiques tindrà. En el cas del comerç electrònic, electrònic que és un tipus de web transaccional, també s’han de tenir en consideració altres aspectes relacionats amb la logística com: Mitjans de pagament, formes d’enviament, terminis de lliurament dels productes i garantia, devolucions, protecció de les dades.

24


Actualització dels continguts (freqüència, persona encarregada, criteris...) Els usuaris consulten les pàgines web corporatives cercant contingut útil, per aquest motiu és molt important mantenir actualitzat el lloc web eliminant el contingut obsolet i afegint-ne de nou. Per una altra banda, tampoc cal perdre de vista que els cercadors d’Internet el que indexen és el text de la nostra web. A Internet el contingut és el rei Una bona estratègia si volem que el nostre lloc web sigui viu i els usuaris no deixen de visitar-lo és actualitzar amb certa freqüència el contingut. En aquesta línia teniu a la vostra disposició una càpsula al Cibernàrium que s’anomena “Màrqueting de continguts: dialoga amb els teus clients oferint-los materials útils”.

Punts a tenir en compte a l’hora d’actualitzar els continguts del web:

-

Qui serà la persona encarregada d’actualitzar el contingut del lloc web?

-

Cal fer una formació prèvia a la persona encarregada de l’actualització? De quin tipus?

-

Freqüència d’actualització. La freqüència d’actualització de continguts depèn del tipus de web que tingues i els serveis que ofereixis. Ex: un lloc web amb valors borsàtils.

-

Criteris a l’hora d’actualitzar el contingut: Hi ha cap manual d’estil per a la redacció de contingut?

-

Recordeu sempre fer una còpia de seguretat abans de començar a treballar i un cop publicat el contingut, comprovar la seva correcta publicació en el navegador.

Quines seran les seves responsabilitats? Publicarà el contingut que li passen altres persones o l’haurà de generar? D’on traurà les imatges? Algú ha de supervisar la seva feina abans de la publicació?

25


Manteniment del web (intern o extern) El manteniment d’un lloc web és fonamental perquè tot funcioni correctament. Parlem de manteniment des d’un punt de vista tècnic, és a dir, millores a realitzar al lloc web des d’un punt de vista de disseny, navegació, funcionalitats, errades, etcètera. Les estadístiques del web són l’indicador de què funciona i què no funciona en un lloc web. Tenim alguna persona dins l’empresa que pugui fer aquesta feina de manteniment tècnic del web? Si no la tenim hem de plantejar-nos la subcontractació d’aquesta tasca. En aquest cas és interessant treballar sempre amb la mateixa persona o empresa perquè ja coneixerà el nostre lloc web i serà més productiu. Aquest tipus de serveis es contracten puntualment o com un manteniment periòdic. El preu hora està al voltant dels 30 euros.

Escalabilitat del lloc web “L’escalabilidad d’un lloc web és la capacitat del lloc web de fer-se més gran sense perdre qualitat, en la majoria dels casos la pèrdua de la qualitat ve donada per la ralentització dels temps d’accés i la pèrdua de funcionalitats”. Font: Manuel Gutiérrez (http://www.tufuncion.com/escalabilidad-web) Quan es dissenya un lloc web s’ha de tenir present que el volum de continguts pot incrementar-se considerablement, aleshores necessitarem espai per emmagatzemar-los al servidor i espai al menú per a noves seccions o apartats. Pel que fa als accessos per part dels usuaris, hi ha llocs web que tenen una demana no prevista d’accessos per part dels usuaris i el servidor queda col—lapsat o cau. S’ha de planificar des d’un bon començament els recursos que caldran tant a nivell de contingut com a nivell d’increment d’usuaris.

26


Els gestors de continguts Web estàtica vs web dinàmica La diferència fonamental entre una web estàtica i una dinàmica és que la estàtica té el contingut dins arxius HTML allotjats al servidor web, mentre que la web dinàmica genera la pàgina HTML que demana l’usuari en temps real agafant la plantilla gràfica que correspon a la pàgina web en qüestió i abocant-hi el contingut pertinent que es troba en una base de dades. Però les webs es poden dividir en tres tipus si ens fixem en la manera com es gestiona el seu contingut: contingut 1. Web estàtic La característica fonamental d’aquest tipus de web és que els seus continguts no es poden gestionar a través de cap aplicació: s’ha de modificar l’HTML i les fulles d’estil; és a dir, qualsevol canvi l’ha de fer una empresa o persona que conegui aquests llenguatges. És un tipus de web corporativa cada cop menys demandada, doncs, les empreses volen poder-se gestionar ells mateixos els continguts. L’avantatge principal és que ofereix molta llibertat gràfica. Exemples: Espais Naturals del Delta del Llobregat (www.deltallobregat.cat) 2. Web dinàmic La característica fonamental d’aquest tipus de web és que és autogestionable. L’empresa pot realitzar ella mateixa els canvis de contingut mitjançant un gestor de continguts. La persona encarregada de l’actualització dels continguts treballarà amb el gestor de continguts a través de la seva interfície, és a dir, únicament cal tenir coneixements d’ofimàtica i familiaritzar-se amb l’aplicació web que gestiona els continguts per a dur a terme aquesta tasca. El desavantatge és que gràficament existeixen o es desenvolupen uns models de pantalla i totes les pantalles que es generen han de respondre a un d’aquests models per raons econòmiques, ja que si es generen molts models de pantalla puja considerablement el preu. Exemples: Acció Natura (www.accionatura.org) o Ecomon (www.ecomon.cat) 3. Web mixta Són llocs web que disposen d’un gestor de continguts a mida per algunes seccions del web, i la resta no es gestionen mitjançant gestor sinó que són pàgines estàtiques. Aquelles pantalles que necessiten ser actualitzades amb més o menys freqüència (actualitat, documentació...) són les que disposen de gestor de continguts, i les que no es preveu que canvien (qui som, història...) seran estàtiques. D’aquesta manera es disposa de llibertat gràfica per a dissenyar el web i possibilitat d’autogestionar-se aquelles seccions que necessiten ser actualitzades amb certa freqüència. Exemples: Nylstar (www.nylstar.com) o Pardines (www.pardines.cat).

27


Què són i per a què serveixen Els gestors de continguts (CMS, sigles de Content Management System) són aplicacions informàtiques programades per a crear, gestionar i publicar continguts web de manera fàcil. fàcil Els objectius dels CMS són molt variats: webs corporatius, intranets, blocs, portals de notícies... Els gestors de continguts generen pàgines web dinàmiques i sempre estan instal—lats al servidor web on està allotjat el lloc web. L’usuari o usuaris accedeixen al gestor mitjançant un navegador web i, a través de la interfície del gestor poden crear, editar, gestionar i publicar contingut multimèdia d’una manera fàcil. Aquesta és la raó de ser dels gestors de contingut: permetre la publicació de contingut a Internet de manera senzilla, sense necessitat de dominar el llenguatge HTML o un programari d’edició d’HTML. El sistema permet gestionar el contingut per una banda i el disseny per una altra. D’aquesta manera es pot canviar el disseny en un moment determinat sense que afecti el contingut, que està estructurat i emmagatzemat en bases de dades.

Captura

interfície

del

gestor

de

continguts

WordPress

28


Gestors de programari lliure (WordPress, Drupal...) i gestors de continguts a mida Avui en dia existeixen sistemes de gestió de continguts tant de programari lliure com propietaris. En tots dos casos és necessari instal—lar el CMS al servidor i implantar-li l’esquema gràfic i les funcionalitats desitjades pel client. Els sistemes de gestió de continguts més populars en l’actualitat són els de programari lliure. I alguns d’ells com WordPress, Drupal o Joomla disposen de moltes plantilles que faciliten la implantació de la gràfica del lloc web per part d’un usuari sense coneixements tècnics, sobretot en el cas de WordPress. I el mateix succeeix pel que fa a les funcionalitats, que s’implanten mitjançant extensions ja programades. Entre els sistemes propietaris podem diferenciar una aplicació estàndard com podria ser Vignette o IBM Lotus Web CMS (sistemes que solen estar pensats per a grans empreses) dels gestors propietaris d’empreses de desenvolupament web pensats per adaptar-se a les funcionalitats especificades per cada client, o dels gestors més senzills de les empreses d’allotjament web que hem comentat en anterioritat. És difícil que els gestors de continguts propietaris puguin arribar al nivell de les opcions lliures (a excepció d’aquells CMS de grans empreses per a projectes de gran escala). Eines com WordPress compten amb una comunitat gegant que ofereix opcions de personalització que poden fer que un WordPress sigui capaç de gestionar quasi qualsevol tipus de web. Joomla y Drupal també son força potents en aquest aspecte, tot i que Joomla està quedant un tant enrere respecte a la competència en les últimes versions, i Drupal requereix de més coneixements i una corba d’aprenentatge més acusada per a dominar el gestor.

Logotips de Drupal, Joomla i WordPress (per aquest ordre)

29


Criteris bàsics d’usabilitat La facilitat d’ús és el més important La usabilitat1 fa referència a la facilitat d'ús d'un producte per part de l'usuari. El seu funcionament ha de ser clar, intuïtiu i transparent, el que facilita que l'usuari aconsegueixi els seus objectius d'una manera ràpida i senzilla. La usabilitat és un aspecte bàsic del disseny de les interfícies. La millor forma de crear un producte usable és realitzar un disseny centrat en l'usuari, és a dir, dissenyar per a l'usuari. El producte s’ha adaptar a l’usuari i no a l’inrevés. La usabilitat és un atribut de qualitat i un element clau per a la supervivència en el mercat Algunes de les conseqüències de l’existència de productes poc usables:

-

Web: Si una aplicació o web és difícil d’usar l’usuari l’abandona E-commerce: Si un usuari no troba el producte que està cercant no el pot comprar Intranet: Si un usuari no pot treballar bé amb una aplicació determinada disminueix la seva productivitat.

Com s’avalua la usabilitat? Provar, provar i provar mitjançant tests d’usuaris o eines automatitzades de seguiment visual com l’eyetracking o els logs del servidor que indiquen els itineraris que fan els usuaris i el temps destinat a cada pantalla (Google Analytics és una bona eina gratuïta que permet saber què fan els usuaris en el nostre lloc web). A continuació es pot veure una mostra de diferents tipus de mapes visuals que són resultat de l’aplicació de la tècnica d’eyetracking eyetracking a un lloc web.

1

Disposeu d’una càpsula sobre Usabilitat al Cibernàrium de Barcelona Activa: “Usabilitat, fer la web pensant en l’usuari”.

30


Mapa de calor

Mapa de zones cegues

S’ha de tenir molt present que els productes interactius que es consideren intuïtius i de funcionament fàcil han estat estudiats a fons en el procés de definició dels objectius o briefing. Una interfície és intuïtiva només si es comporta de la manera que l'usuari espera, i només pot fer-ho si el dissenyador va tenir el temps necessari per a anticipar, comprendre i dirigir les expectatives dels usuaris cap al producte.

Captura de la interfície del programa de correu de Google GMAIL

31


Principis del disseny centrat en l’usuari (usabilitat):

-

El control de la situació ha d'estar en mans de l'usuari: inicia les accions, controla les tasques, personalitza la interfície. La interactivitat ha de ser el més adaptable possible.

-

La navegació ha de ser fàcil i ha d’estar ben estructurada: l'accés intuïtiu a la informació i a les diverses opcions és fonamental.

-

És indispensable que el disseny de totes les parts del producte i els seus elements sigui consistent.

-

El disseny d'un producte multimèdia ha de permetre esmenar els errors.

-

Els missatges que el sistema ofereix a l'usuari (feedback) han d’ésser ràpids i clars.

-

L’entorn gràfic o la interfície ha d'ajudar a la comprensió de la informació presentada.

-

El disseny visual és comunicació, per tant ha de ser senzill i efectiu.

-

Els textos han de ser breus, concisos i directes. Han d'evitar-se llargues instruccions d'ús.

-

Les pantalles (en el cas d'un web) han de descarregar-se ràpidament, evitant interminables esperes. Per aquest motiu s'aconsella utilitzar pocs gràfics, petits i comprimits.

-

Contenir un bon servei de cerca, que ofereixi resultats ràpids i precisos. Han d'evitar-se els resultats exhaustius i irrellevants.

-

En el cas de què el producte multimèdia sigui una pàgina web, la resolució ha de ser l'apropiada perquè la majoria dels usuaris la visualitzin correctament.

-

Evitar els errors de programació i enllaços trencats o erronis.

-

Evitar l’ús de tecnologies massa noves, ja que la majoria d’usuaris no disposarà d’elles.

32


Idees clau d’usabilitat

-

Regla del 7 x 3: recomanable no més de 7 opcions per pantalla i mai més de 3 nivells de profunditat.

-

Respectar les convencions de facto (enllaços, elements actius, iconografia...) que són els que coneix l’usuari i li serveixen per orientar-se ràpidament en una interfície nova.

-

La pantalla d’inici ha d’informar clarament sobre què ofereix el lloc web. És la pantalla més important del web, la que té més visites i la targeta de presentació de l’empresa.

-

Cercar sempre la interacció més natural, intuïtiva i senzilla possible.

-

Jerarquitzar la informació per transmetre el missatge en claredat.

-

No posar més elements dels necessaris.

-

Eliminar presentacions i pantalles intermèdies (integrar-les a la pantalla d’inici o en la capçalera). Les webs fetes amb flash no són accessibles per a molts usuaris ni pels spiders dels cercadors.

-

Utilització d’estàndards (gran triomf de la web 2.0) per poder fer una única versió i per permetre l’accés a més usuaris des de més dispositius.

Un bon exemple és el web de Dell (www.dell.es)

33


Qui pot implementar el meu web? La implementació o desenvolupament d’un lloc web la pot realitzar una empresa, un professional freelance o un parent/amic amb coneixements sobre la matèria. El preu canvia però també els resultats, doncs, cal saber que són necessaris diferents perfils laborals (dissenyador/a i programador/a són l’equip mínim) per a desenvolupar un lloc web, i una persona no els reuneix mai tots. També hauríem de ser conscients que existeix un mínim de qualitat a nivell de disseny i de funcionament que se li demana a un lloc web i, si no els té, no genera confiança entre els usuaris que el visiten. Per aquest motiu i perquè existeixen moltes solucions per a ferse un web corporatiu amb molts pocs recursos, tal i com s’ha explicat al principi d’aquests apunts, si decidiu tenir presència a Internet fixeu-se que acompleixi uns mínims de qualitat.

Empreses i professionals En el mercat del desenvolupament web existeix molta competència perquè és fàcil accedir-hi, ja que tot el que es necessita és un ordinador i els coneixements tècnics necessaris per a dissenyar, maquetar o programar un lloc web. En el mercat ens trobem proveïdors de naturalesa molt diferent (grans empreses, pymes, microempreses, autònoms) que evidentment ofereixen preus molt desiguals. A banda, aquest mercat està internacionalitzat però, sobretot, el preu canvia molt en funció de la solució proposada. Les empreses i els professionals del desenvolupament web es poden trobar en directoris del sector o simplement cercant en qualsevol cercador amb les paraules clau: disseny web, creació web, desenvolupament web... Alguns directoris:

-

MapaTIC: http://www.mapatic.cat/Barcelona/Navegaciocategoria

-

A Google Maps (maps.google.es) cerqueu amb les paraules clau “disseny web”

Interactiva digital: http://www.interactivadigital.com/interactiva/directory Páginas Amarillas: amarillas.es/web/barcelona/21356/8

http://telefonia-comunicacion.paginas-

Conecta tu negocio: http://www.conectatunegocio.es/partners

A l’hora de contractar un professional o una empresa per a que desenvolupin el nostre web corporatiu és important:

-

que estiguin a prop de la nostra ciutat i que ens pugem reunir amb ells cara a cara tants cops com calgui i que ens generi confiança.

-

que el client tingui una idea aproximada del que vol i es deixi assessorar pel proveïdor poder veure altres projectes similars al nostre l’empresa/professional i que funcionin en l’actualitat.

que

hagi

desenvolupat

34


Criteris per a valorar un pressupost i preus Posar-li preu a un web sense saber el volum del que estem parlant, la complexitat tècnica del mateix (funcionalitats o serveis que es volen desenvolupar) o la solució amb la que s’implementarà és impossible. El que sí podem és donar una petita orientació econòmica que s’hauria de revisar en cada cas: el preu/hora mig del sector ronda els 20-40 euros, i un web corporatiu petit fet a mida amb un gestor de continguts adaptat per a les pantalles d’actualitat i documentació, un formulari de contacte, una interfície amb unes 4 pantalles model i un total d’unes 7 pot rondar els 2.000 euros. Si aquest web corporatiu el realitzem amb un gestor de continguts de programari lliure sense adaptar cap funcionalitat, personalitzem la gràfica, afegim algun plugin i el client és el que s’encarregarà d’introduir els continguts, podem disposar d’ells per uns 1.000 euros.

Web del Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat: www.deltallobregat.cat

Un pressupost està integrat per diferents partides, les més comuns són:

-

Disseny: Disseny Una interfície amb unes 4 pantalles model (formulari, 2 pantalles genèriques, fitxa producte) pot costar de 400 a 1200 euros.

-

Maquetació: Maquetació Aquesta partida depèn de la quantitat de pantalles a maquetar. Les pantalles model són les que costen de maquetar, o les plantilles, en cas de que es faci servir un gestor de continguts. El preu dependrà de la quantitat d’hores que es calculi que caldrà per a maquetar el lloc web: quantitat de pantalles model existent + volum 35


total de pantalles. Aquí s’aplica un preu/hora que serà més barat si parlem de maquetació amb HTML i CSS (uns 20-30 euros/hora) o maquetació de plantilles per un gestor de continguts amb HTML, CSS i PHP o una altra tecnologia web (30-50 euros/hora) que ja entraria dins el terreny de la programació.

-

Programació: Programació Aquesta partida depèn de la quantitat i, sobretot, complexitat, de les funcionalitats o serveis a programar, i el llenguatge amb que s’hagi de fer, doncs, no és el mateix programar amb PHP (que és bastant comú), que programar amb altres llenguatges pels que es requereixen més coneixements com Java. El preu hora serà a partir de 30 euros.

-

Gestió o direcció del projecte: projecte Aquesta partida sol ser un 20-30% del pressupost. Inclou la gestió amb el client, la coordinació de l’equip i la generació de documentació del projecte (timing, arbre de continguts...)

-

Documentació: Documentació aquesta partida apareix si cal desenvolupar documentació específica com un estudi d’arquitectura web o fer un anàlisi d’usabilitat d’un lloc web existent. O en el cas de què els continguts del lloc web no els proporcioni el client sinó que els hagi de desenvolupar l’empresa.

Un pressupost es pot elaborar calculant el preu/hora de cada professional que participarà amb el projecte, o comptabilitzat cadascuna de les partides en global tenint en consideració els dies de desenvolupament que seran necessaris i els perfils professionals que intervindran. Però com aquí estem parlant en general, és més ajustat parlar de preus/hora. Coses a tenir presents a l’hora de demanar un pressupost per a la realització d’un lloc web:

-

Demanar més d’un pressupost a diferents empreses o professionals

-

Saber si caldrà un manteniment posterior del lloc web i el seu preu

-

Definir el temps d’implementació del lloc web i quan es podrien posar a desenvoluparlo.

Demanar que el pressupost estigui desglossat en les diferents partides que integren el projecte Saber qui serà el nostre interlocutor al llarg de tot el projecte i disposar de totes les seves dades

36


Temps d’implementació d’un lloc web El temps d’implementació d’un lloc web depèn de la complexitat tècnica i el volum del lloc web. Un web corporatiu petit amb un formulari de contacte es pot fer en un mes. A partir d’aquí haurem d’anar sumant setmanes en funció del volum de continguts, la disponibilitat dels mateixos, les modificacions que pugui voler introduir el client i la complexitat tècnica del lloc. El document que serveix per a visualitzar la temporalització de la implementació d’un web és el timing o calendari del projecte. A continuació es pot veure en exemple:

Temporalització de l’execució d’un projecte web amb un programari de gestió de projectes

Documentació per a realitzar el seguiment del projecte Durant el desenvolupament d’un projecte web es generen diferents tipus de documents, alguns d’ells se li proporcionen al client perquè doni el seu vist-i-plau o introdueixi les esmenes que consideri oportunes. En funció de la complexitat i volum del lloc web es generarà més o menys documentació, però els següents documents sempre s’han de generar:

-

Briefing Pressupost Arbre de continguts Maqueta gràfica Temporalització o Pla de producció

Si es feu vosaltres mateix el web amb algun gestor de continguts, caldrà que genereu la següent documentació:

-

Briefing Arbre de continguts Llistat de material a recopilar

37


En el cas de què contracteu el desenvolupament del vostre lloc web l’empresa o professional encarregat de fer-lo us farà arribar part de la documentació generada perquè li doneu el vist-i-plau o l’esmeneu, però demaneu-li que us mantingui informats sobre l’evolució del projecte per assegurar-vos que el resultat final és satisfactori.


Guía de Recursos RECURSOS Nom

URL

Observacions

Viquipèdia

http://ca.wikipedia.org

El millor lloc per a cercar definicions.

Wikimèdia

http://commons.wikimedia.org

Bon lloc de recursos lliures.

Hosting Review

hosting-review.com/hosting-directory/articles/elijaun-host-web-espana

Article que explica com escollir un bon allotjament web

Servicios vs Redes Sociales

www.genisroca.cat/2011/07/14/serveis-vs-xarxessocials/

Article de Genís Roca on fa una classificació de les xarxes socials

LivePages

www.conectatunegocio.es

Gestor de continguts per a webs senzills

WebMaker

http://www.arsys.es/hosting/webmaker.html

Gestor de continguts per a webs senzills

WebSite

http://www.nominalia.com/website/productcomparison.html

Gestor de continguts per a webs senzills

Mi Web

http://miweb.1and1.es

Gestor de continguts per a webs senzills

Masticable

http://www.masticable.org

Web del colectiu activista Masticable.

WordPress

Wordpress.org

Gestor de contiguts de programari lliure

Drupal

drupal.org

Gestor de contiguts de programari lliure

Joomla

http://www.joomla.org/

Gestor de contiguts de programari lliure


40

Curs Cibernarium Web del meu negoci  

Curs Cibernarium Web del meu negoci fet 25.6.12

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you