Page 1

SUPO-SUPO POBLATÀ

Aquesta entrevista l’han fet el grup de dones del curs de català del Casal Cívic.

“Tota una vida ensenyant”

La Pepita Seix ha sigut professora de francès d'unes quantes generacions de poblatans i, si per alguna cosa tothom la reconeix, és per aquesta tasca. Però també per formar part d’aquells que van iniciar els ballets i les Falles a la Pobla. Com et defineixes? Sóc una persona extremadament patidora, em preocupo molt i de vegades per poca cosa. M’agrada tenir les coses al seu lloc, perquè sóc exigent amb mi mateixa però també sóc molt constant en tot. M’agrada relacionar-me amb la gent, em considero una persona bastant sociable. Vas marxar molt jove a França a estudiar? Doncs sí, en vaig anar i venir diverses vegades. Però el lloc on vaig passar més temps va ser a Andorra, al col·legi de Sant Julià de Lòria. Allà vaig veure que em volia dedicar a l’ensenyament. Quan vas començar a exercir com a professora?

Quan van començar els ballets? Quant van durar? El 1956, quan vam fer el primer debut al camp de futbol i va ser un èxit total. Ens hi vam entregar, potser perquè era una cosa nova i no teníem gaires possibilitats de sortir de casa. Tot plegat va ser el fonament de les Falles. Recordo que érem un grup molt unit però no us sabria dir fins quan va durar perquè ens vam anar casant i llavors ja van continuar d’altres.

Ens vam entregar als ballets que van ser el fonament de les Falles.

Molt aviat. El títol no el vaig tenir fins als 24 anys però abans ja havia començat amb alumnes gairebé tan grans com jo, o fins i tot més. A la Sagrada Família feia una classe de tres quarts d’hora tres cops per setmana i em sembla que al mes guanyava 700 pessetes.

BUTLLETÍ MUNICIPAL LA POBLA DE SEGUR

NÚM 3. SETEMBRE 2017

NOTÍCIES

EN PORTADA

Èxit del primer “Fem Colla” de la Festa Major

El camp de treball local oferia 15 hores de voluntariat en l’àmbit de la infància, gent gran i manteniment per a joves d’entre 12 i 18 anys amb l’objectiu d’oferir una activitat estiuenca per als adolescents poblatans.

Vaig començar amb alumnes gairebé tan grans com jo, o fins i tot més. A la Pobla tothom recorda aprendre francès amb tu Sí, és cert. I, actualment, quan trobo exalumnes pares que ja tenen fills i, fins i tot, els exalumnes fills que tenen fills sempre els dic que sóc la padrina de Sabem que la Morisca era l’estrella. També per a tu? tots. Ho dic amb orgull i ho sento de debò, perquè Doncs sí perquè la ballava amb l’home que estimava, me’ls aprecio a tots. que el vaig conèixer precisament als ballets. Vas deixar una gran empremta. Quin n’és el secret? Què ens pots explicar sobre l’agermanament Al principi vaig ser massa exigent, potser perquè amb Le Fousseret? l’ensenyament ja ho era. Però potser gràcies a aquesVa ser fantàstic des del primer moment. Va començar ta exigència ara tenen aquests coneixements. Hi ha perquè el professor d’espanyol de Le Fousseret va gent que em diu que vaig posar la base. Jo com a venir al col·legi de les monges i... quins inicis! Teníem mínim ho vaig intentar amb bona voluntat, esforç i molta il·lusió d’escriure cartes, de fer les parelles i la ganes. I també errors. presentació també era molt emocionant. Més tard, va venir l’agermanament amb els Bombers, l’AjuntaTens un bon record dels teus anys de professora? ment i, particularment, el que més ha marcat és el del Sí que el tinc, però he sigut tan patidora que també Comú, perquè el senyor Verdú s’hi va involucrar tant i he tingut mals moments. Recordo classes de fins a 40 el van estimar tant! alumnes on un sol alumne t’ho feia desgavellar tot. Volia anar al meu ritme i fer el que pertocava, però Com han canviat els joves? Com els estimularies? M’agrada molt la joventut d’ara també. Personalnomés que algú empipés, ja t’ho feia perdre tot. Curiment, crec que estan prou estimulats. Els diria que osament, aquests alumnes que estaven menys per la segueixin el bon camí: que estudiïn, perquè és la base feina, ara són els que més m’estimo. Això sí, és un del fonament i que formin famílies estables, perquè la orgull veure on han arribat tots. família és el que aguanta la societat. Setembre '17 | 12

25 participants al camp de treball

L’ESTIU DE LES TRADICIONS

La Pobla viu intensament les Falles i els Raiers

El FeMAP arriba a la Pobla Les Quatre Estacions de Vivaldi va ser l’obra escollida per al concert que va tenir lloc a l’església Parroquial. A més, els poblatans també van poder gaudir d’un gastrofilm a la C13.

Homenatge a Ceferí Rocafort Fotos: @joanllimi

Amb motiu del centenari de la seva mort, l’Ajuntament ha organitzat una sèrie d’actes en record d’aquest poblatà polifacètic.


Els ponts del riu Flamisell, l'any 1902

L’AJUNTAMENT INFORMA Narcís Balagué que va ser alcalde de la Pobla ens va deixar el passat mes de juny de 2017 El passat 6 de juny va morir Narcís Balagué i Bosch, persona molt vinculada a la Pobla des de la seva arribada al Pallars Jussà. Narcís va ser un home de caràcter i tarannà afable, bona persona, proper, lluitador i treballador, compromès amb la Pobla i la comarca. Va col·laborar amb diverses entitats del municipi, especialment amb l’EPS com a cap d’agrupament. El seu carisma solidari amb la societat poblatana el va animar a presentar-se a les eleccions municipals, essent regidor Acabem un estiu amb força activitat a les regidories de consistori... Durant els mesos de juliol i agost, 286 nens i nenes han passat pel Casal d'Estiu, que aquest any ha gestionat l'empresa poblatana Esbaiola't. Un any més s'ha celebrat el campionat de Futbol Sala, la 34a edició, en què l’equip de la Vall Fosta es va proclamar campió. També en l'àmbit esportiu, el mes d'agost hi va haver un nou campionat Cruyff Courts de futbol 6. A la residència municipal Nostra Senyora de Ribera ja han fet la primera collita de l'hort urbà i durant l'estiu han fet sortides de Nordic Walking. Aquest inici de curs han començat de nou el club de lectura, han fet un taller de reparació de roba i els més valents van anar a plegar ametlles. A més, durant el mes de juliol, han rebut la visita de les voluntàries del camp de treball per a joves, sis noies d'entre 15 i 18 anys. Fent una mica de resum de les dades turístiques d'aquest estiu, l'Oficina de Turisme ha atès 1.200 visites, amb un total de 3.505 persones, 256 de les quals han fet la visita guiada al conjunt modernista. A més, el tren històric del tren dels llacs ha fet arribar a la Pobla unes 5.800 persones. Pel que fa al projecte de desenvolupament local Collegats-Boumort, ben aviat es publicarà la versió actualitzada del catàleg de productes turístics "Què pots viure a Collegats i Boumort", s'està acabant de redactar el "Manual bàsic d'acollida" per a les empreses turístiques de l'àrea d'influència i s'està treballant, en coordinació amb l'Institut de la Pobla de Segur, fent assessoraments a estudiants i titulats dels mòduls de muntanya sobre la creació d'empreses i productes turístics. A més, s'ha iniciat l'expedient de contractació de la Millora de la xarxa de senders Collegats-Queralt i de la Georuta del Congost de Collegats, amb un pressupost de 62.132,35 €, un projecte cofinançat pel programa Leader. De gener a setembre de 2017 la borsa de treball de l'Ajuntament ha gestionat 17 ofertes de treball i ha atès a 50 persones que busquen feina, 30 homes i 20 dones.

En l'àmbit urbanístic, continuen les obres de reforma i adaptació del centre catalitzador de mobilitat turística

electe des de l’any 1987 al 2003, ocupant el càrrec d’alcalde des del 15 de juny de 1991 fins el 14 de juny de 2003. La seva tasca d’alcalde conjuntament amb els seus equips de govern, va generar progrés i benestar en tots els àmbits socials del municipi. Això, ens demostra que va estimar molt la Pobla i la seva gent. Gràcies Narcís, gràcies alcalde, per la teva dedicació i compromís amb nosaltres. Lluís Bellera i Juanmartí, l’alcalde. i sostenible, finançat per fons FEDER del programa europeu Interreg-Poctefa, així com s'està redactant el projecte d'adequació de l'espai exterior de l'edifici. Actualment, s'estan executant les obres de reforma de l'edifici Raiers II amb un pressupost de 44.838,97 €. El Parc Alcalde Boixareu ben aviat tindrà un espai lúdic i de salut per a la gent gran, finançat per la Diputació de Lleida, així com s'està treballant en el projecte de la reforma de parc. També hi haurà millores en la captació i emmagatzemament de les instal·lacions d’aigua potable per a l’optimització del consum, és una obra en fase de contractació amb un pressupost de 34.939,42 €. A partir de l'octubre hi haurà una redistribució dels contenidors de residus que seguirà el criteri de “tots junts” per a facilitar i afavorir el reciclatge. Finalment, en l'àmbit de l'educació i la cultura, destacar i agrair la bona assistència al Concert del Festival de Música Antiga dels Pirineus. Els mesos d’estiu ha estat oberta l’Exposició d’En Ceferí Rocafort, un polifacètic del S.XX al Comú de Particulars, en la qual hem pogut conèixer de fons l’obra d’aquest geògraf, arqueòleg i historiador poblatà. També hem participat a la Fira del Llibre del Pirineu d’enguany a Organyà, on hem adquirit novetats editorials que podeu trobar a la Biblioteca. Comencem el nou curs escolar amb el projecte d’acompanyament educatiu que ofereix l’ajuntament a l’Institut i l’Escola i aprofitem per donar la benvinguda al nou equip directiu de l’Escola Els Raiers. D’altra banda us podem avançar que estem preparant les Primeres Jornades de Salut a la Pobla “FEM SALUT” que us oferiran un conjunt d’activitats que tractaran temàtiques com ara la nutrició i el menjar saludable, salut mental, malalties cròniques, activitats d’exercici físic, càncer, primers auxilis, etc. Les jornades seran gratuïtes i tothom està convi-

L’EQUIP Alba Alegret, Marga Alegret, Bàrbara Chalamanch, Liber Donate, Jordi Farrús, Violeta Font, Sílvia Hernández Grup de català del Casal Cívic, Montse González, Joan Llimiñana, Joan Macaya, Eva Múrcia, Clàudia Plana, Neus Porta, Quim Portet, Pilar Rubió. Els conceptes i opinionsbutlleti@lapobladesegur.cat expressants en els articles que apareixen a Roques Roies no representen necessàriament l’opinió de l’equip redactor d’aquest butlletí. DIPÒSIT LEGAL L 62-2017 Setembre '17 | 2

Jordi Farrús. jordidelboter@gmail.com

ARA FA 100 ANYS...

Fins que es va inaugurar el pont de Ferro l'any 1912 per donar continuïtat a la carretera, per entrar a la Pobla per la banda del riu Flamisell hi havia uns ponts que s'havien anat adaptant als canvis del curs de l'aigua i que s'havien de refer després de cada aiguat. Observeu a la fotografia que l'aigua no passa per sota de cap dels dos ponts, sinó que es veu a baix a la dreta. L'Ajuntament, com a encarregat del manteniment dels ponts, cobrava peatge a les persones, animals i mercaderies que hi passaven. Ens en parla Ceferí Rocafort al seu escrit "Excursió a la Pobla de Segur i sa comarca", l'any 1899: "Los ponts són per a l'Ajuntament una bona font d'ingressos. A més d'aquest, se'n cobren dos més: lo del Noguera y un altre sobre'l mateix Flamisell, en lo camí de la montanya; y per l'únich punt que no's passava cap riu ... ha cobrat una casa particular lo pas de l'estret de Collegats; de manera que [la Pobla] era una de les poques poblacions de Catalunya, potser l'única, que no s'hi podia entrar sense afluixar la mosca." Cap al centre de la fotografia hi ha la font del Pou a l'esquerra d'un gran arbre. A la dreta, on ara hi ha l'estació d'autobusos, hi havia un edifici alt que anomenem "Chimbo". I a la seva dreta l'antic edifici del molí de farina del Comú. Sota la font del Pou, davant del pont, hi havia l'edifici del safareig, que a la part del darrere tenia el teulat inclinat cap a dins per aprofitar l'aigua de la pluja. Podem veure llençols estesos a dreta i esquerra. A l'esquerra de la fotografia, a la plaça de la Pedrera, podem veure l'edifici de casa Cortina Mauri (ara cal Pere Cortina) amb les torres que el coronaven.

FOTODENÚNCIA

Us escric per fer una denúncia sobre el fet d’aparcar en doble fila a l'Avinguda Catalunya. Sembla que ja és costum que quan algú va a buscar el pa, la carn o, fins i tot, a fer un cafè als establiments d'aquest carrer no busqui un aparcament proper, sinó que aparca en doble fila i solucionat! Ara que heu posat un municipal extra no estaria de menys que s'hi posés algun remei, sinó continuarem amb aquesta cursa d'obstacles anomenada Avinguda Catalunya. Romina Garín

L’Ajuntament de la Pobla var acceptar amb gran interès l’oferiment del Servei Català de Trànsit per a què ens elaborés el Pla Local de Seguretat Viària que neix amb la voluntat de fer la Pobla més accessible i més segura. La seguretat viària comporta el compromís de tots: dels usuaris, dels polítics municipals i també, evidentment, dels professionals que treballen en el manteniment i la vigilància del compliment de les normes de convivència. Cal un canvi d’actituds amb una voluntat decidida per desenvolupar i assolir els objectius del Pla Local de Seguretat Viària. Si conduïm de forma respectuosa i amable podem influir en el comportament de la resta de conductors i també en el benestar dels residents i visitants de la vila. Lluís Bellera, l’alcalde Podeu enviar la vostra fotodenúncia a: butlleti@lapobladesegur.cat Setembre '17 | 11


#ASSOCIATIVAMENT

On ens pots trobar? Av/Catalunya, 13 dones.pobla@gmail.com

EN PORTADA

QUI SOM?

Gran èxit del primer “Fem Colla”

L’Associació de Dones de la Pobla neix a principis de l’any 2008 i aplega un grup de dones amb ganes de contribuir i participar a la vida del nostre municipi. Entre les nostres finalitats hi ha la promoció d’activitats culturals, d’oci, lleure i formatives que comportin la promoció de les dones dins d’una societat on la igualtat de gènere sigui real. L’associació compta ara mateix amb 269 sòcies i està sempre oberta a noves inscripcions i propostes, per fer entre totes i tots un municipi més just socialment, més dinàmic i més atent a les necessitats de totes i tots.

La primera edició del concurs aconsegueix augmentar la participació del jovent en tots els actes de la Festa Major

2- Penya Búfalo: 361 punts

QUÈ FEM? Durant aquests gairebé 10 anys hem engegat un seguit d’activitats en què han participat un important nombre de poblatans i poblatanes: sortides culturals i recreatives a diferents destins nacionals i internacionals, cursos d’informàtica, d’ idiomes (francès i anglès) tallers de costura, de cuina, de restauració de mobles, classes de gimnàstica terapèutica i de natació, de marxa nòrdica….així com diverses conferències i col·laboracions amb altres entitats del municipi a qui des d’aquí volem agrair la sempre bona disposició a cooperar. En aquest sentit, destaquem especialment les col·laboracions amb l’Ajuntament, el CAP i l’ AECC-Catalunya contra el càncer en activitats de promoció de la salut i l’organització amb moltes entitats poblatanes de la Marató de TV3.

#lapobladesegur

@joanllimi @joanllimi

@jctete @ondine7 Setembre '17 | 10

@martapobleta @mpvila

@jantoniromero

#igerspobla

@oriolgasa

@teremp25 @lady_skull

1- Guatlles : 366 punts

3- Terriples: 282 punts

tuable per al concurs cada dia, com per exemple la La primera edició del Fem Colla, el concurs de colles de gimcana o el concurs de paelles i, a més, participar la Festa Major, va proposar enguany un canvi de model d'activitats que ja formaven part de la festa, com de la festa amb l'objectiu d'incentivar la participació, per exemple la travessa del llac, també sumava sobretot dels més joves, en les diferents activitats de la punts. D'aquesta manera es va aconseguir que els Festa Major i fer que així els poblatans i les poblatanes més de 200 concursants visquessin fins a 17 activise la sentin més seva. I el resultat és que, més enllà dels tats durant tota la festa, cosa que va suposar una implicació total per part de totes les números, l’augment de la participació ELS NÚMEROS colles. Cal remarcar que la resposta en tots els actes, especialment diürns, 15 colles per part dels poblatans i les poblatava ser notable i es va poder gaudir d’un 267 participants nes ha estat molt bona ja que, des ambient festiu i popular. 17 activitats Amb 366 punts la colla “Guatlles” va ser d’un principi, les colles van Joves de 16 a 35 anys la guanyadora del primer Fem Colla i es confiar-hi, s’hi van implicar i, alhora, va endur un corder i una garrafa de van participar de la creació del licor de cassís. A només 5 punts de diferència la colla concurs i és per això que ha tingut tan bona acollida. “Penya Búfalo” va aconseguir el segon lloc i la colla El 1r Fem Colla va començar el dimecres 19 de “Terriples”, amb 282 punts es va posicionar tercera. Cal juliol amb la presentació de les colles i va acabar el destacar també el paper de la colla “La Situación” que va diumenge 23 amb el Gran Joc de les Colles, el Ball ser líder durant tot el concurs fins arribar a la prova final del Fanalet i un sopar de germanor entre totes les “El Gran Joc de les Colles”, on van caure a la 5a posició. colles participants. Algunes de les activitats més Les colles destaquen la importància de viure la Festa concorregudes van ser la Gimcana Wipeout, orgaMajor d’una manera diferent, des de dintre, amb impli- nitzada per Sentebé Gym, la Pedalada Popular, la Travessa del Llac i la Doble Milla per Relleus. Des de cació total i durant tot el dia, no només als balls de nit. El Fem Colla va néixer de la necessitat de reviure una l’organització valorem el concurs com un èxit i Festa Major que, els darrers anys i sobretot per als més volem felicitar totes les colles per la participació joves, tenia només un al·licient: anar als balls de nit. És activa en tots els actes. Ja tenim ganes que arribi la per això que es va proposar una activitat específica pun- segona edició!

Quim Portet i Alba Alegret

“En general, molt bona Com ho han organització i una festa major viscut les colles? increïble”. Terriples

“Ens ha encantat l'ambient que s'ha creat. És la millor FM que hem viscut”. La Situación

“Una gran idea i una gran posada en marxa d'aquesta iniciativa”. Cascats Setembre '17 | 3


El cos, la joguina que no es compra!

NOTÍCIES BREUS

25 joves poblatans participen al primer camp de treball local Durant el mes de juliol, 25 joves poblatans d’entre 12 i 18 anys van participar al primer camp de treball local, una iniciativa que oferia als joves de participar d’una activitat de voluntariat al servei del poble amb una recompensa final: anar tots junts a Portaventura. Els joves van fer tasques de suport a l’Escola Bressol, al Casal d’Estiu, a la Residència i també de manteniment durant una setmana, i tots coincideixen que ha estat una bona experiència que se’ls va fer curta. El camp de treball buscava que els joves tinguessin un primer contacte amb el món laboral, promoure la participació i el compromís dels joves, així com crear vincles amb el poble. La resposta dels joves poblatans va ser molt positiva, ja que es van esgotar les places en tan sols un dia.

Cal Tomàs premiada als Òscars de la gastronomia

El xolís, les minisecallones, la llonganissa crua i l'hamburguesa de vedella 100% ecològica són els quatre productes premiats pels Great Taste Awards, coneguts com els Òscars de la gastronomia. Aquests premis són un reconeixement al bon gust dels productes i els jutges tenen en compte la textura, l’aparença, l’aroma, el gust i, sobretot, els ingredients. Després de realitzar els tastos a cegues, els més de 500 membres del jurat -entre ells, crítics d'alimentació, xefs, restauradors, productors i escriptors gastronòmics- han premiat 60 productes de l'Estat espanyol d'entre els més de 12.000 d'arreu del món que s'hi han presentat. El segell d’excel·lència Great Taste és reconegut mundialment i té una validesa de tres anys.

Agents turístics comparteixen els seus projectes a Collegats i Boumort Els agents turístics que operen a Collegats i Boumort es van trobar el 13 de juny a Gramuntill en una jornada de treball per donar a conèixer els seus productes i enfortir la xarxa turística al territori. Entre els agents participants hi va haver empreses de guies i activitats, allotjaments, agències de viatges, equipaments i dinamitzadors culturals, oficines de turisme, associacions professionals i productors agroalimentaris. Els productes que tots ells ofereixen es troben recollits en el catàleg « Què pots viure a Collegats i Boumort » que des d’aquest any es troba disponible en 4 idiomes. La jornada va comptar amb la presència d’iniciatives emblemàtiques com el Cinquè Llac o la Gran Aventura dels Pirineus.

Homenatge a en Ceferí Rocafort i Samsó

Aquest any hem celebrat el centenari de la mort d’en Ceferí Rocafort i Samsó organitzant una sèrie d’actes en el seu homenatge. L’Exposició “Ceferí Rocafort, un polifacètic del començament del segle XX” on hem pogut gaudir de gran part de la seva obra escrita, obra fotogràfica i referències a la seva persona. Una taula rodona on es va fer patent la relació d’en Ceferí amb el seu entorn més pròxim. La presentació de la seva biografia i dels facsímils dels seus textos sobre les comarques pirinenques a la Geografia General de Catalunya. Una lectura de textos extrets del llibre Excursions pel Pirineu i el Pla de Lleida. I l’edició d’un catàleg de l’exposició amb la informació i els documents de major rellevància del Ceferí Rocafort, geògraf, arqueòleg i historiador poblatà.

La Pobla acull Les Quatre Estacions de Vivaldi El passat dijous 3 d’agost va tenir lloc a l’església de Mare de Déu de Ribera un dels concerts de la setena edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP). En aquesta edició a Pobla de Segur va venir la formació Pyrenaeus Ensemble, qui va captivar al públic amb la principal obra de l’italià Antonio Vivaldi, la popular “Les Quatre Estacions”. Amb l’entrada d’aquest concert, els assistents podien gaudir d’una visita guiada al conjunt modernista Casa Mauri. Aquest no va ser l’únic acte que el festival va realitzar a la Pobla de Segur, atès que el dia 1 d’agost va tenir lloc un gastrofilm a la cerveseria CTretze. Allà es va poder visualitzar el documental de Pere Portabella, El silenci abans de Bach, mentre es degustaven cerveses CTretze i productes locals de la Cansaladeria Bellera. Setembre '17 | 4

L’APUNT EDUCATIU

Neus Porta i Montse González

El cos és la joguina que no es compra, no es busca, es té. De ben petits, els nens juguen amb el seu cos, contemplen les seves mans, les comencen a girar, es posen els dits a la boca, rastregen, gategen, fan tombarelles, fan la roda, canten, ballen, imiten... A mesura que van creixent i es van desenvolupant aquests jocs també van canviant, primer només amb les mans, fins arribar després a tot el cos. El cos li permet aixecar-se, estirar-se, tombar-se, caminar, córrer, descansar, fer de tortuga o d’elefant... Pot trobar-hi mil i una postures, infinits moviments. Emmi Pikler, en el seu llibre Moure’s en llibertat, ens mostra la quantitat de moviments que pot fer el nadó fins que es posa dret. Tots tenim cos, però... ens atrevim a gaudir-ne i deixar que els infants en gaudeixin? Necessitem nens desperts, interessats a aprendre, que descobreixin en el terreny psicomotor, afectiu, cognitiu. Hem de voler nens vius. Hem parlat de nens jugant amb el seu cos, amb el qual

Criar amb bona intenció

serà important implicar-hi també materials de la natura: aigua, pedres, sorra, arbres... Els nens són feliços amb aquestes coses. Els cal ben poc, només temps i adults que els ho permetin. Hem sentit massa vegades: “nen, no t’enfilis, no t’embrutis, no et mullis”. Hem de deixar que siguin nens i que remenin, que s’embrutin, que posin les mans a l’aigua, que coneguin el món a poc a poc, a través del moviment i amb adults que els facin costat. Necessitem nens curiosos i vius, no petits adults. Deixem que el joc lliure estigui viu: que agafin la sorra i vegin com cau, com una pedra s’aguanta sobre l’altra, com la galleda s’omple d’aigua i va vessant, que facin boles de fang, boles de paper.... Charlotte Selver, una professora de consciència sensorial que va morir als 102 anys, anomenava “presència plena” a l’actitud que tenen els nens quan juguen: estan entregats completament amb allò que fan, cap no té problemes per estar assegut, cap no necessita un massatge a les espatlles. Simplement són allà, jugant lliurement i tot allò que succeeix els fa un massatge intern i els renova. Funcionen plenament. Nosaltres, els adults, també hauríem de provar-ho.

Marga Alegret. Llevadora

Puc imaginar-me una societat desenvolupada que mira una dona africana que porta un farcell a l’esquena, d’on penja una criatura, i diu “pobra dona”. També puc mirar la dona del primer món que treballa tot el dia, que quan arriba a casa completa la jornada amb diverses tasques domèstiques, que intenta organitzar el dia a dia sense aconseguir una mica d’ordre, que passa tot el temps que pot amb els fills i mai sent que sigui prou... Aquella dona que té cotxets, bressols, joguines per tot arreu i tantes coses més... I aleshores, una miqueta lluny d’aquí, uns nens i unes dones africanes la miren i diuen “pobra dona”. Sembla que som la societat desenvolupada del benestar, però en temes de contacte i maternitat/paternitat guanyen la carrera els països en vies de desenvolupament. Els nadons necessiten amor i contacte. No és un caprici, sinó una necessitat que facilita el desenvolupament neuronal i la seguretat necessària per viure en l’edat adulta. Com pot algú ser autosuficient i segur si des que va néixer no ha sabut què vol dir seguretat? Com pot una persona donar amor si no

SALUT

n'ha rebut des del naixement? Els nois d’avui dia són rebels perquè necessiten cridar l’atenció dels seus pares i dir: “Ei, sóc aquí. Te’n recordes?”. Quan menys cas se’ls fa (i no parlo de comprar una moto o una play) més grossa la fan. Ens trobem amb uns nois mancats d’estima i atenció per part dels pares i això té conseqüències. Tot i això, encara ara anem amb la nostra criatura pel carrer i rebem missatges de prohibir l’alletament a demanda, les carícies, els braços, les nits amb els pares... Sembla que no hem entès que malcriar vol dir “criar amb mala intenció”... res més lluny del que significa donar amor i contacte. Mares i pares que crieu des de dins del cor, donant l’amor que els vostres fills us demanen: si la societat us dóna instruccions de com criar els vostres fills i sentiu que el vostre cor s’encongeix, tanqueu els ulls, empenyeu el nus que teniu a l’estómac, feu el que us demana el cor i sentiu-vos els millors pares del món. La mamitis i/o papitis són el millor signe de felicitat i seguretat que us pot mostrar la vostra criatura. Setembre '17 | 9


EMPRENEDORIA

CTretze: més que una cervesa Parlem amb l’Abel Sánchez, un dels quatre socis fundadors de l’empresa. Clàudia Plana i Violeta Font American Pale Ale, la Black Xisqueta Imperial Russian Stout i la Wallace American Blonde Ale (sense gluten). Què és la CTretze? És la cervesa del Pallars. És una idea que va néixer el 2013, ja que volíem tenir una cervesa de qualitat a la comarca i D’on obteniu l’ordi i el llúpol? Ara mateix a Catalunya s’està treballant amb camps d’exal Pirineu. perimentació de cultiu de llúpol i de malta i nosaltres intentem col·laborar amb aquests projectes, però la major Quines pors vau tenir en engegar el projecte? La por principal era saber com seria l’evolució del sector part la portem de fora: Bèlgica, Alemanya i els Estats Units, de la cervesa artesana al nostre país ja que, tot i que ja que en tenen més varietats. sabíem que és un producte amb moltes possibilitats i que està funcionant molt bé en altres països, encara és Quin és el producte del qual esteu més satisfets? Ara mateix de tots. Estem molt contents amb la rebuda un sector molt jove a Catalunya i Espanya. que han tingut totes les cerveses, però és veritat que a la Solana i a l’Obaga els tenim més estima, ja que són les dues Per què la cervesa? Perquè ens agrada molt el Pallars i creiem que és una cerveses amb què la gent ens va començar a conèixer i les terra de possibilitats a l’hora de crear negocis, sempre i que ens han ajudat a créixer. quan vagin molt relacionats amb la gastronomia, la natura i la cultura. A partir d’aquesta base, i com que On distribuïu? De moment al petit comerç i de proxitenim un lloc amb bona aigua i bona mitat, ja que és el que treballa amb natura, crèiem que una cervesa de aquest tipus de productes. Pel que fa al qualitat podia encaixar molt bé a la territori, a Lleida és on som més forts i ja nostra comarca. fa un any i mig que vam començar arreu de Catalunya. D’on ve el nom CTretze? La C-13 és l’antic eix del Pallars, la Voleu créixer més? carretera que neix a Lleida i mor a Sí, però abans volem assentar bé els Esterri d’Àneu. Creua tres comarques fonaments, volem ser una empresa d’on som els socis: l’Anna és de la sòlida i això comporta tenir paciència Noguera, el Joel és del Sobirà i l’Elaabans de créixer. La idea és consolidar dio i jo que som del Jussà. Per tant, és L’elaboració de la cervesa molt la marca, ser un punt de referència un eix d’unió que tenim que, a més, Ingredients: malta, aigua, dels cervesers artesans al Pirineu. sempre hem identificat amb la carrete- llúpol i llevat. ra que ens porta a casa, sobretot Temps d’elaboració: 8 hores. Per què vau apostar també per tenir després d’haver viscut fora. Temps de maduració: 1 mes. una cerveseria? Perquè creiem que és molt important Litres inicials: uns 15.000. Per què vau instal·lar-vos al Pallars? crear i fomentar la cultura de la cervesa Litres actuals: uns 50.000. Perquè sentim que és casa nostra. artesana. Per això vam pensar que la Després d’haver marxat fora i haver millor manera era tenir una sala on fer visites guiades i que, agafat experiència vam veure que podíem aportar a la comarca els coneixements adquirits. Sempre hem tingut alhora, fos un referent cultural on els artistes de la comarca poguessin mostrar el seu art. Creiem que tot això repercuganes de tornar a viure aquí dalt. teix de forma positiva al nostre territori. Com us heu donat a conèixer? Fent molta promoció i divulgació en diverses fires i Heu col·laborat amb altres fàbriques de cervesa? presentacions de productes arreu de Catalunya. A més, Sí, ja que és un sector petit i ens coneixem tots. De fet, la tenim una fàbrica diferenciada de la majoria, ja que cervesa sense gluten és fruit d’una amistat i d’una col·labodisposem d’una agenda cultural bastant àmplia i és un ració entre dues fàbriques. A més, som de l’Associació de local on gràcies a les vidrieres es veu tot: la fàbrica, l’ofici- Cervesers Artesans de Lleida. na, l’obrador i la sala. Esteu contents amb l’acceptació que ha tingut la vostra

cervesa? Quants tipus de cervesa feu? Actualment n’ embotellem sis, la Solana Estil pale Ale, Molt! Estem molt contents de la rebuda, del suport, dels l’Obaga Estil Brown Ale , la Gisca Summer Ale, la Mr.Owl ànims, de l’acceptació, del dia a dia, dels clients que la compren... i tot això ens ha ajudat a tirar endavant aquest projecte. La valoració general és molt bona! Setembre '17 | 8

FOTONOTÍCIES

51a Fira Promopallars Concerts a la C13

Exhibició de teles

i bicicletada popular FestaCaminada dels Bombers Voluntaris

Holifest

30 anys de la festa de la Raval

Festa Major de Sant Joan

Bàsquet 3x3

Gala benèfica

Carters reials

Ludoteca a la Piscina

Setembre '17 | 5


L’ESTIU DE LES TRADICIONS

L’ESTIU DE LES TRADICIONS

Més de 160 parelles fallaires, el rècord de la festa

La Petita història dels Raiers, protagonista de la XXXIXa diada Excavacions

Setembre '17 | 6

Alba Alegret

Associació Cultural de Raiers de la Noguera Pallaresa

El 17 de juny a les cases poblatanes ja feia dies que hi havia preparades les faixes, els corpinyos, les mitenes i, sobretot, les ganes de viure una de les dues tradicions més populars del Pallars. Les falles són una festa assenyalada que ha aconseguit moure tot el poble i, prova d'això, és que aquest any s'ha assolit una xifra rècord de parelles fallaires: més de 160. El repte per a Aquil·les aquesta festa era, doncs, ser capaços de gestionar un número tan alt de parelles, sobretot durant la desfilada del peu de Santa Magdalena a l'Església. El creixement i la consolidació de la festa aquests darrers anys ha estat notable, ja que en tan sols 5 anys s'ha doblat el número de parelles. L'increment es pot veure, sobretot, en les famílies amb fills que, si bé fa uns anys es relegaven a acompanyar els fallaires i les pubilles, ara formen part de la desfilada amb els més petits amb una torxa a l'esquena, cosa que assegura que la festa té futur. Com cada any, la festa va començar a les cinc de la tarda amb la desfilada dels fallaires que, aquest any, van pujar fins al cim unes 50 falles que fan formar una bonica serp de foc mentre les pubilles i famílies baixaven a rebre'ls. De cara a l'any vinent l'associació es planteja mantenir aquesta xifra de parelles, tot i que això suposi un esforç encara més gran pel que fa a trobar teia per fer les falles. A més, a l'assemblea que se celebrarà a finals d'any caldrà prendre una decisió transcendental per a la festa: si les dones poden baixar falla o no. Per això, des de l'Associació es demana màxima assistència i col·laboració, perquè les Falles les fem entre tots i totes!

Ja som al divendres 30 de juny i el pi de la plaça de la Pedrera fa bandera del que serà el tret de sortida de la XXXIX Diada dels Raiers. Ens esperen tres dies de festa commemorant aquest antic ofici tan important per a la nostra zona. Aquesta mateixa tarda, l’estrella serà l’espectacle que hem preparat per presentar La Petita història dels Raiers de la Noguera Pallaresa que, malgrat el fred, té molt bona acollida. A més, aquest any és especial perquè atorguem la Ganxa d’or al Jesús Sànchez, no només per ser l’escriptor del conte, sinó per tots els anys que ha estat involucrat a l’associació. Acabarem la nit amb una mica de bona música i, fins i tot, alguns animaran els primers caminadors de la X Espardenyada. Durant el matí, els més petits es diverteixen amb els jocs i tallers que hem preparat i que, amb ajuda de les trucs de l’EPS, podem dur a terme. A mesura que arriben els caminadors de l’Espardenyada i es van emplenant la panxa, comença a haver-hi ambient a l’avinguda Sant Miquel del Pui perquè enguany hi hem muntat una piscina per fer el primer concurs de Biga Boja. A mitja tarda la gent comença a fer cap a la plaça a l’expectativa d’un bon concert i d’un deliciós sopar. Diumenge, com sempre, és el dia estrella. Els nervis es noten en l’ambient de l’esmorzar raier i les cares de concentració són evidents. Quatre rais tripulats per 24 raiers faran la tradicional baixada des de la presa de Llania fins al Pont de Claverol, acompanyats per molta gent que segueix impacient la baixada. L’arribada, com sempre, és tot un èxit malgrat alguns petits entrebancs. I per celebrar-ho, quina millor manera que amb un bon dinar i ja pensant en la propera Diada, que serà la 40a.

Setembre '17 | 7


L’ESTIU DE LES TRADICIONS

L’ESTIU DE LES TRADICIONS

Més de 160 parelles fallaires, el rècord de la festa

La Petita història dels Raiers, protagonista de la XXXIXa diada Excavacions

Setembre '17 | 6

Alba Alegret

Associació Cultural de Raiers de la Noguera Pallaresa

El 17 de juny a les cases poblatanes ja feia dies que hi havia preparades les faixes, els corpinyos, les mitenes i, sobretot, les ganes de viure una de les dues tradicions més populars del Pallars. Les falles són una festa assenyalada que ha aconseguit moure tot el poble i, prova d'això, és que aquest any s'ha assolit una xifra rècord de parelles fallaires: més de 160. El repte per a Aquil·les aquesta festa era, doncs, ser capaços de gestionar un número tan alt de parelles, sobretot durant la desfilada del peu de Santa Magdalena a l'Església. El creixement i la consolidació de la festa aquests darrers anys ha estat notable, ja que en tan sols 5 anys s'ha doblat el número de parelles. L'increment es pot veure, sobretot, en les famílies amb fills que, si bé fa uns anys es relegaven a acompanyar els fallaires i les pubilles, ara formen part de la desfilada amb els més petits amb una torxa a l'esquena, cosa que assegura que la festa té futur. Com cada any, la festa va començar a les cinc de la tarda amb la desfilada dels fallaires que, aquest any, van pujar fins al cim unes 50 falles que fan formar una bonica serp de foc mentre les pubilles i famílies baixaven a rebre'ls. De cara a l'any vinent l'associació es planteja mantenir aquesta xifra de parelles, tot i que això suposi un esforç encara més gran pel que fa a trobar teia per fer les falles. A més, a l'assemblea que se celebrarà a finals d'any caldrà prendre una decisió transcendental per a la festa: si les dones poden baixar falla o no. Per això, des de l'Associació es demana màxima assistència i col·laboració, perquè les Falles les fem entre tots i totes!

Ja som al divendres 30 de juny i el pi de la plaça de la Pedrera fa bandera del que serà el tret de sortida de la XXXIX Diada dels Raiers. Ens esperen tres dies de festa commemorant aquest antic ofici tan important per a la nostra zona. Aquesta mateixa tarda, l’estrella serà l’espectacle que hem preparat per presentar La Petita història dels Raiers de la Noguera Pallaresa que, malgrat el fred, té molt bona acollida. A més, aquest any és especial perquè atorguem la Ganxa d’or al Jesús Sànchez, no només per ser l’escriptor del conte, sinó per tots els anys que ha estat involucrat a l’associació. Acabarem la nit amb una mica de bona música i, fins i tot, alguns animaran els primers caminadors de la X Espardenyada. Durant el matí, els més petits es diverteixen amb els jocs i tallers que hem preparat i que, amb ajuda de les trucs de l’EPS, podem dur a terme. A mesura que arriben els caminadors de l’Espardenyada i es van emplenant la panxa, comença a haver-hi ambient a l’avinguda Sant Miquel del Pui perquè enguany hi hem muntat una piscina per fer el primer concurs de Biga Boja. A mitja tarda la gent comença a fer cap a la plaça a l’expectativa d’un bon concert i d’un deliciós sopar. Diumenge, com sempre, és el dia estrella. Els nervis es noten en l’ambient de l’esmorzar raier i les cares de concentració són evidents. Quatre rais tripulats per 24 raiers faran la tradicional baixada des de la presa de Llania fins al Pont de Claverol, acompanyats per molta gent que segueix impacient la baixada. L’arribada, com sempre, és tot un èxit malgrat alguns petits entrebancs. I per celebrar-ho, quina millor manera que amb un bon dinar i ja pensant en la propera Diada, que serà la 40a.

Setembre '17 | 7


EMPRENEDORIA

CTretze: més que una cervesa Parlem amb l’Abel Sánchez, un dels quatre socis fundadors de l’empresa. Clàudia Plana i Violeta Font American Pale Ale, la Black Xisqueta Imperial Russian Stout i la Wallace American Blonde Ale (sense gluten). Què és la CTretze? És la cervesa del Pallars. És una idea que va néixer el 2013, ja que volíem tenir una cervesa de qualitat a la comarca i D’on obteniu l’ordi i el llúpol? Ara mateix a Catalunya s’està treballant amb camps d’exal Pirineu. perimentació de cultiu de llúpol i de malta i nosaltres intentem col·laborar amb aquests projectes, però la major Quines pors vau tenir en engegar el projecte? La por principal era saber com seria l’evolució del sector part la portem de fora: Bèlgica, Alemanya i els Estats Units, de la cervesa artesana al nostre país ja que, tot i que ja que en tenen més varietats. sabíem que és un producte amb moltes possibilitats i que està funcionant molt bé en altres països, encara és Quin és el producte del qual esteu més satisfets? Ara mateix de tots. Estem molt contents amb la rebuda un sector molt jove a Catalunya i Espanya. que han tingut totes les cerveses, però és veritat que a la Solana i a l’Obaga els tenim més estima, ja que són les dues Per què la cervesa? Perquè ens agrada molt el Pallars i creiem que és una cerveses amb què la gent ens va començar a conèixer i les terra de possibilitats a l’hora de crear negocis, sempre i que ens han ajudat a créixer. quan vagin molt relacionats amb la gastronomia, la natura i la cultura. A partir d’aquesta base, i com que On distribuïu? De moment al petit comerç i de proxitenim un lloc amb bona aigua i bona mitat, ja que és el que treballa amb natura, crèiem que una cervesa de aquest tipus de productes. Pel que fa al qualitat podia encaixar molt bé a la territori, a Lleida és on som més forts i ja nostra comarca. fa un any i mig que vam començar arreu de Catalunya. D’on ve el nom CTretze? La C-13 és l’antic eix del Pallars, la Voleu créixer més? carretera que neix a Lleida i mor a Sí, però abans volem assentar bé els Esterri d’Àneu. Creua tres comarques fonaments, volem ser una empresa d’on som els socis: l’Anna és de la sòlida i això comporta tenir paciència Noguera, el Joel és del Sobirà i l’Elaabans de créixer. La idea és consolidar dio i jo que som del Jussà. Per tant, és L’elaboració de la cervesa molt la marca, ser un punt de referència un eix d’unió que tenim que, a més, Ingredients: malta, aigua, dels cervesers artesans al Pirineu. sempre hem identificat amb la carrete- llúpol i llevat. ra que ens porta a casa, sobretot Temps d’elaboració: 8 hores. Per què vau apostar també per tenir després d’haver viscut fora. Temps de maduració: 1 mes. una cerveseria? Perquè creiem que és molt important Litres inicials: uns 15.000. Per què vau instal·lar-vos al Pallars? crear i fomentar la cultura de la cervesa Litres actuals: uns 50.000. Perquè sentim que és casa nostra. artesana. Per això vam pensar que la Després d’haver marxat fora i haver millor manera era tenir una sala on fer visites guiades i que, agafat experiència vam veure que podíem aportar a la comarca els coneixements adquirits. Sempre hem tingut alhora, fos un referent cultural on els artistes de la comarca poguessin mostrar el seu art. Creiem que tot això repercuganes de tornar a viure aquí dalt. teix de forma positiva al nostre territori. Com us heu donat a conèixer? Fent molta promoció i divulgació en diverses fires i Heu col·laborat amb altres fàbriques de cervesa? presentacions de productes arreu de Catalunya. A més, Sí, ja que és un sector petit i ens coneixem tots. De fet, la tenim una fàbrica diferenciada de la majoria, ja que cervesa sense gluten és fruit d’una amistat i d’una col·labodisposem d’una agenda cultural bastant àmplia i és un ració entre dues fàbriques. A més, som de l’Associació de local on gràcies a les vidrieres es veu tot: la fàbrica, l’ofici- Cervesers Artesans de Lleida. na, l’obrador i la sala. Esteu contents amb l’acceptació que ha tingut la vostra

cervesa? Quants tipus de cervesa feu? Actualment n’ embotellem sis, la Solana Estil pale Ale, Molt! Estem molt contents de la rebuda, del suport, dels l’Obaga Estil Brown Ale , la Gisca Summer Ale, la Mr.Owl ànims, de l’acceptació, del dia a dia, dels clients que la compren... i tot això ens ha ajudat a tirar endavant aquest projecte. La valoració general és molt bona! Setembre '17 | 8

FOTONOTÍCIES

51a Fira Promopallars Concerts a la C13

Exhibició de teles

i bicicletada popular FestaCaminada dels Bombers Voluntaris

Holifest

30 anys de la festa de la Raval

Festa Major de Sant Joan

Bàsquet 3x3

Gala benèfica

Carters reials

Ludoteca a la Piscina

Setembre '17 | 5


El cos, la joguina que no es compra!

NOTÍCIES BREUS

25 joves poblatans participen al primer camp de treball local Durant el mes de juliol, 25 joves poblatans d’entre 12 i 18 anys van participar al primer camp de treball local, una iniciativa que oferia als joves de participar d’una activitat de voluntariat al servei del poble amb una recompensa final: anar tots junts a Portaventura. Els joves van fer tasques de suport a l’Escola Bressol, al Casal d’Estiu, a la Residència i també de manteniment durant una setmana, i tots coincideixen que ha estat una bona experiència que se’ls va fer curta. El camp de treball buscava que els joves tinguessin un primer contacte amb el món laboral, promoure la participació i el compromís dels joves, així com crear vincles amb el poble. La resposta dels joves poblatans va ser molt positiva, ja que es van esgotar les places en tan sols un dia.

Cal Tomàs premiada als Òscars de la gastronomia

El xolís, les minisecallones, la llonganissa crua i l'hamburguesa de vedella 100% ecològica són els quatre productes premiats pels Great Taste Awards, coneguts com els Òscars de la gastronomia. Aquests premis són un reconeixement al bon gust dels productes i els jutges tenen en compte la textura, l’aparença, l’aroma, el gust i, sobretot, els ingredients. Després de realitzar els tastos a cegues, els més de 500 membres del jurat -entre ells, crítics d'alimentació, xefs, restauradors, productors i escriptors gastronòmics- han premiat 60 productes de l'Estat espanyol d'entre els més de 12.000 d'arreu del món que s'hi han presentat. El segell d’excel·lència Great Taste és reconegut mundialment i té una validesa de tres anys.

Agents turístics comparteixen els seus projectes a Collegats i Boumort Els agents turístics que operen a Collegats i Boumort es van trobar el 13 de juny a Gramuntill en una jornada de treball per donar a conèixer els seus productes i enfortir la xarxa turística al territori. Entre els agents participants hi va haver empreses de guies i activitats, allotjaments, agències de viatges, equipaments i dinamitzadors culturals, oficines de turisme, associacions professionals i productors agroalimentaris. Els productes que tots ells ofereixen es troben recollits en el catàleg « Què pots viure a Collegats i Boumort » que des d’aquest any es troba disponible en 4 idiomes. La jornada va comptar amb la presència d’iniciatives emblemàtiques com el Cinquè Llac o la Gran Aventura dels Pirineus.

Homenatge a en Ceferí Rocafort i Samsó

Aquest any hem celebrat el centenari de la mort d’en Ceferí Rocafort i Samsó organitzant una sèrie d’actes en el seu homenatge. L’Exposició “Ceferí Rocafort, un polifacètic del començament del segle XX” on hem pogut gaudir de gran part de la seva obra escrita, obra fotogràfica i referències a la seva persona. Una taula rodona on es va fer patent la relació d’en Ceferí amb el seu entorn més pròxim. La presentació de la seva biografia i dels facsímils dels seus textos sobre les comarques pirinenques a la Geografia General de Catalunya. Una lectura de textos extrets del llibre Excursions pel Pirineu i el Pla de Lleida. I l’edició d’un catàleg de l’exposició amb la informació i els documents de major rellevància del Ceferí Rocafort, geògraf, arqueòleg i historiador poblatà.

La Pobla acull Les Quatre Estacions de Vivaldi El passat dijous 3 d’agost va tenir lloc a l’església de Mare de Déu de Ribera un dels concerts de la setena edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP). En aquesta edició a Pobla de Segur va venir la formació Pyrenaeus Ensemble, qui va captivar al públic amb la principal obra de l’italià Antonio Vivaldi, la popular “Les Quatre Estacions”. Amb l’entrada d’aquest concert, els assistents podien gaudir d’una visita guiada al conjunt modernista Casa Mauri. Aquest no va ser l’únic acte que el festival va realitzar a la Pobla de Segur, atès que el dia 1 d’agost va tenir lloc un gastrofilm a la cerveseria CTretze. Allà es va poder visualitzar el documental de Pere Portabella, El silenci abans de Bach, mentre es degustaven cerveses CTretze i productes locals de la Cansaladeria Bellera. Setembre '17 | 4

L’APUNT EDUCATIU

Neus Porta i Montse González

El cos és la joguina que no es compra, no es busca, es té. De ben petits, els nens juguen amb el seu cos, contemplen les seves mans, les comencen a girar, es posen els dits a la boca, rastregen, gategen, fan tombarelles, fan la roda, canten, ballen, imiten... A mesura que van creixent i es van desenvolupant aquests jocs també van canviant, primer només amb les mans, fins arribar després a tot el cos. El cos li permet aixecar-se, estirar-se, tombar-se, caminar, córrer, descansar, fer de tortuga o d’elefant... Pot trobar-hi mil i una postures, infinits moviments. Emmi Pikler, en el seu llibre Moure’s en llibertat, ens mostra la quantitat de moviments que pot fer el nadó fins que es posa dret. Tots tenim cos, però... ens atrevim a gaudir-ne i deixar que els infants en gaudeixin? Necessitem nens desperts, interessats a aprendre, que descobreixin en el terreny psicomotor, afectiu, cognitiu. Hem de voler nens vius. Hem parlat de nens jugant amb el seu cos, amb el qual

Criar amb bona intenció

serà important implicar-hi també materials de la natura: aigua, pedres, sorra, arbres... Els nens són feliços amb aquestes coses. Els cal ben poc, només temps i adults que els ho permetin. Hem sentit massa vegades: “nen, no t’enfilis, no t’embrutis, no et mullis”. Hem de deixar que siguin nens i que remenin, que s’embrutin, que posin les mans a l’aigua, que coneguin el món a poc a poc, a través del moviment i amb adults que els facin costat. Necessitem nens curiosos i vius, no petits adults. Deixem que el joc lliure estigui viu: que agafin la sorra i vegin com cau, com una pedra s’aguanta sobre l’altra, com la galleda s’omple d’aigua i va vessant, que facin boles de fang, boles de paper.... Charlotte Selver, una professora de consciència sensorial que va morir als 102 anys, anomenava “presència plena” a l’actitud que tenen els nens quan juguen: estan entregats completament amb allò que fan, cap no té problemes per estar assegut, cap no necessita un massatge a les espatlles. Simplement són allà, jugant lliurement i tot allò que succeeix els fa un massatge intern i els renova. Funcionen plenament. Nosaltres, els adults, també hauríem de provar-ho.

Marga Alegret. Llevadora

Puc imaginar-me una societat desenvolupada que mira una dona africana que porta un farcell a l’esquena, d’on penja una criatura, i diu “pobra dona”. També puc mirar la dona del primer món que treballa tot el dia, que quan arriba a casa completa la jornada amb diverses tasques domèstiques, que intenta organitzar el dia a dia sense aconseguir una mica d’ordre, que passa tot el temps que pot amb els fills i mai sent que sigui prou... Aquella dona que té cotxets, bressols, joguines per tot arreu i tantes coses més... I aleshores, una miqueta lluny d’aquí, uns nens i unes dones africanes la miren i diuen “pobra dona”. Sembla que som la societat desenvolupada del benestar, però en temes de contacte i maternitat/paternitat guanyen la carrera els països en vies de desenvolupament. Els nadons necessiten amor i contacte. No és un caprici, sinó una necessitat que facilita el desenvolupament neuronal i la seguretat necessària per viure en l’edat adulta. Com pot algú ser autosuficient i segur si des que va néixer no ha sabut què vol dir seguretat? Com pot una persona donar amor si no

SALUT

n'ha rebut des del naixement? Els nois d’avui dia són rebels perquè necessiten cridar l’atenció dels seus pares i dir: “Ei, sóc aquí. Te’n recordes?”. Quan menys cas se’ls fa (i no parlo de comprar una moto o una play) més grossa la fan. Ens trobem amb uns nois mancats d’estima i atenció per part dels pares i això té conseqüències. Tot i això, encara ara anem amb la nostra criatura pel carrer i rebem missatges de prohibir l’alletament a demanda, les carícies, els braços, les nits amb els pares... Sembla que no hem entès que malcriar vol dir “criar amb mala intenció”... res més lluny del que significa donar amor i contacte. Mares i pares que crieu des de dins del cor, donant l’amor que els vostres fills us demanen: si la societat us dóna instruccions de com criar els vostres fills i sentiu que el vostre cor s’encongeix, tanqueu els ulls, empenyeu el nus que teniu a l’estómac, feu el que us demana el cor i sentiu-vos els millors pares del món. La mamitis i/o papitis són el millor signe de felicitat i seguretat que us pot mostrar la vostra criatura. Setembre '17 | 9


#ASSOCIATIVAMENT

On ens pots trobar? Av/Catalunya, 13 dones.pobla@gmail.com

EN PORTADA

QUI SOM?

Gran èxit del primer “Fem Colla”

L’Associació de Dones de la Pobla neix a principis de l’any 2008 i aplega un grup de dones amb ganes de contribuir i participar a la vida del nostre municipi. Entre les nostres finalitats hi ha la promoció d’activitats culturals, d’oci, lleure i formatives que comportin la promoció de les dones dins d’una societat on la igualtat de gènere sigui real. L’associació compta ara mateix amb 269 sòcies i està sempre oberta a noves inscripcions i propostes, per fer entre totes i tots un municipi més just socialment, més dinàmic i més atent a les necessitats de totes i tots.

La primera edició del concurs aconsegueix augmentar la participació del jovent en tots els actes de la Festa Major

2- Penya Búfalo: 361 punts

QUÈ FEM? Durant aquests gairebé 10 anys hem engegat un seguit d’activitats en què han participat un important nombre de poblatans i poblatanes: sortides culturals i recreatives a diferents destins nacionals i internacionals, cursos d’informàtica, d’ idiomes (francès i anglès) tallers de costura, de cuina, de restauració de mobles, classes de gimnàstica terapèutica i de natació, de marxa nòrdica….així com diverses conferències i col·laboracions amb altres entitats del municipi a qui des d’aquí volem agrair la sempre bona disposició a cooperar. En aquest sentit, destaquem especialment les col·laboracions amb l’Ajuntament, el CAP i l’ AECC-Catalunya contra el càncer en activitats de promoció de la salut i l’organització amb moltes entitats poblatanes de la Marató de TV3.

#lapobladesegur

@joanllimi @joanllimi

@jctete @ondine7 Setembre '17 | 10

@martapobleta @mpvila

@jantoniromero

#igerspobla

@oriolgasa

@teremp25 @lady_skull

1- Guatlles : 366 punts

3- Terriples: 282 punts

tuable per al concurs cada dia, com per exemple la La primera edició del Fem Colla, el concurs de colles de gimcana o el concurs de paelles i, a més, participar la Festa Major, va proposar enguany un canvi de model d'activitats que ja formaven part de la festa, com de la festa amb l'objectiu d'incentivar la participació, per exemple la travessa del llac, també sumava sobretot dels més joves, en les diferents activitats de la punts. D'aquesta manera es va aconseguir que els Festa Major i fer que així els poblatans i les poblatanes més de 200 concursants visquessin fins a 17 activise la sentin més seva. I el resultat és que, més enllà dels tats durant tota la festa, cosa que va suposar una implicació total per part de totes les números, l’augment de la participació ELS NÚMEROS colles. Cal remarcar que la resposta en tots els actes, especialment diürns, 15 colles per part dels poblatans i les poblatava ser notable i es va poder gaudir d’un 267 participants nes ha estat molt bona ja que, des ambient festiu i popular. 17 activitats Amb 366 punts la colla “Guatlles” va ser d’un principi, les colles van Joves de 16 a 35 anys la guanyadora del primer Fem Colla i es confiar-hi, s’hi van implicar i, alhora, va endur un corder i una garrafa de van participar de la creació del licor de cassís. A només 5 punts de diferència la colla concurs i és per això que ha tingut tan bona acollida. “Penya Búfalo” va aconseguir el segon lloc i la colla El 1r Fem Colla va començar el dimecres 19 de “Terriples”, amb 282 punts es va posicionar tercera. Cal juliol amb la presentació de les colles i va acabar el destacar també el paper de la colla “La Situación” que va diumenge 23 amb el Gran Joc de les Colles, el Ball ser líder durant tot el concurs fins arribar a la prova final del Fanalet i un sopar de germanor entre totes les “El Gran Joc de les Colles”, on van caure a la 5a posició. colles participants. Algunes de les activitats més Les colles destaquen la importància de viure la Festa concorregudes van ser la Gimcana Wipeout, orgaMajor d’una manera diferent, des de dintre, amb impli- nitzada per Sentebé Gym, la Pedalada Popular, la Travessa del Llac i la Doble Milla per Relleus. Des de cació total i durant tot el dia, no només als balls de nit. El Fem Colla va néixer de la necessitat de reviure una l’organització valorem el concurs com un èxit i Festa Major que, els darrers anys i sobretot per als més volem felicitar totes les colles per la participació joves, tenia només un al·licient: anar als balls de nit. És activa en tots els actes. Ja tenim ganes que arribi la per això que es va proposar una activitat específica pun- segona edició!

Quim Portet i Alba Alegret

“En general, molt bona Com ho han organització i una festa major viscut les colles? increïble”. Terriples

“Ens ha encantat l'ambient que s'ha creat. És la millor FM que hem viscut”. La Situación

“Una gran idea i una gran posada en marxa d'aquesta iniciativa”. Cascats Setembre '17 | 3


Els ponts del riu Flamisell, l'any 1902

L’AJUNTAMENT INFORMA Narcís Balagué que va ser alcalde de la Pobla ens va deixar el passat mes de juny de 2017 El passat 6 de juny va morir Narcís Balagué i Bosch, persona molt vinculada a la Pobla des de la seva arribada al Pallars Jussà. Narcís va ser un home de caràcter i tarannà afable, bona persona, proper, lluitador i treballador, compromès amb la Pobla i la comarca. Va col·laborar amb diverses entitats del municipi, especialment amb l’EPS com a cap d’agrupament. El seu carisma solidari amb la societat poblatana el va animar a presentar-se a les eleccions municipals, essent regidor Acabem un estiu amb força activitat a les regidories de consistori... Durant els mesos de juliol i agost, 286 nens i nenes han passat pel Casal d'Estiu, que aquest any ha gestionat l'empresa poblatana Esbaiola't. Un any més s'ha celebrat el campionat de Futbol Sala, la 34a edició, en què l’equip de la Vall Fosta es va proclamar campió. També en l'àmbit esportiu, el mes d'agost hi va haver un nou campionat Cruyff Courts de futbol 6. A la residència municipal Nostra Senyora de Ribera ja han fet la primera collita de l'hort urbà i durant l'estiu han fet sortides de Nordic Walking. Aquest inici de curs han començat de nou el club de lectura, han fet un taller de reparació de roba i els més valents van anar a plegar ametlles. A més, durant el mes de juliol, han rebut la visita de les voluntàries del camp de treball per a joves, sis noies d'entre 15 i 18 anys. Fent una mica de resum de les dades turístiques d'aquest estiu, l'Oficina de Turisme ha atès 1.200 visites, amb un total de 3.505 persones, 256 de les quals han fet la visita guiada al conjunt modernista. A més, el tren històric del tren dels llacs ha fet arribar a la Pobla unes 5.800 persones. Pel que fa al projecte de desenvolupament local Collegats-Boumort, ben aviat es publicarà la versió actualitzada del catàleg de productes turístics "Què pots viure a Collegats i Boumort", s'està acabant de redactar el "Manual bàsic d'acollida" per a les empreses turístiques de l'àrea d'influència i s'està treballant, en coordinació amb l'Institut de la Pobla de Segur, fent assessoraments a estudiants i titulats dels mòduls de muntanya sobre la creació d'empreses i productes turístics. A més, s'ha iniciat l'expedient de contractació de la Millora de la xarxa de senders Collegats-Queralt i de la Georuta del Congost de Collegats, amb un pressupost de 62.132,35 €, un projecte cofinançat pel programa Leader. De gener a setembre de 2017 la borsa de treball de l'Ajuntament ha gestionat 17 ofertes de treball i ha atès a 50 persones que busquen feina, 30 homes i 20 dones.

En l'àmbit urbanístic, continuen les obres de reforma i adaptació del centre catalitzador de mobilitat turística

electe des de l’any 1987 al 2003, ocupant el càrrec d’alcalde des del 15 de juny de 1991 fins el 14 de juny de 2003. La seva tasca d’alcalde conjuntament amb els seus equips de govern, va generar progrés i benestar en tots els àmbits socials del municipi. Això, ens demostra que va estimar molt la Pobla i la seva gent. Gràcies Narcís, gràcies alcalde, per la teva dedicació i compromís amb nosaltres. Lluís Bellera i Juanmartí, l’alcalde. i sostenible, finançat per fons FEDER del programa europeu Interreg-Poctefa, així com s'està redactant el projecte d'adequació de l'espai exterior de l'edifici. Actualment, s'estan executant les obres de reforma de l'edifici Raiers II amb un pressupost de 44.838,97 €. El Parc Alcalde Boixareu ben aviat tindrà un espai lúdic i de salut per a la gent gran, finançat per la Diputació de Lleida, així com s'està treballant en el projecte de la reforma de parc. També hi haurà millores en la captació i emmagatzemament de les instal·lacions d’aigua potable per a l’optimització del consum, és una obra en fase de contractació amb un pressupost de 34.939,42 €. A partir de l'octubre hi haurà una redistribució dels contenidors de residus que seguirà el criteri de “tots junts” per a facilitar i afavorir el reciclatge. Finalment, en l'àmbit de l'educació i la cultura, destacar i agrair la bona assistència al Concert del Festival de Música Antiga dels Pirineus. Els mesos d’estiu ha estat oberta l’Exposició d’En Ceferí Rocafort, un polifacètic del S.XX al Comú de Particulars, en la qual hem pogut conèixer de fons l’obra d’aquest geògraf, arqueòleg i historiador poblatà. També hem participat a la Fira del Llibre del Pirineu d’enguany a Organyà, on hem adquirit novetats editorials que podeu trobar a la Biblioteca. Comencem el nou curs escolar amb el projecte d’acompanyament educatiu que ofereix l’ajuntament a l’Institut i l’Escola i aprofitem per donar la benvinguda al nou equip directiu de l’Escola Els Raiers. D’altra banda us podem avançar que estem preparant les Primeres Jornades de Salut a la Pobla “FEM SALUT” que us oferiran un conjunt d’activitats que tractaran temàtiques com ara la nutrició i el menjar saludable, salut mental, malalties cròniques, activitats d’exercici físic, càncer, primers auxilis, etc. Les jornades seran gratuïtes i tothom està convi-

L’EQUIP Alba Alegret, Marga Alegret, Bàrbara Chalamanch, Liber Donate, Jordi Farrús, Violeta Font, Sílvia Hernández Grup de català del Casal Cívic, Montse González, Joan Llimiñana, Joan Macaya, Eva Múrcia, Clàudia Plana, Neus Porta, Quim Portet, Pilar Rubió. Els conceptes i opinionsbutlleti@lapobladesegur.cat expressants en els articles que apareixen a Roques Roies no representen necessàriament l’opinió de l’equip redactor d’aquest butlletí. DIPÒSIT LEGAL L 62-2017 Setembre '17 | 2

Jordi Farrús. jordidelboter@gmail.com

ARA FA 100 ANYS...

Fins que es va inaugurar el pont de Ferro l'any 1912 per donar continuïtat a la carretera, per entrar a la Pobla per la banda del riu Flamisell hi havia uns ponts que s'havien anat adaptant als canvis del curs de l'aigua i que s'havien de refer després de cada aiguat. Observeu a la fotografia que l'aigua no passa per sota de cap dels dos ponts, sinó que es veu a baix a la dreta. L'Ajuntament, com a encarregat del manteniment dels ponts, cobrava peatge a les persones, animals i mercaderies que hi passaven. Ens en parla Ceferí Rocafort al seu escrit "Excursió a la Pobla de Segur i sa comarca", l'any 1899: "Los ponts són per a l'Ajuntament una bona font d'ingressos. A més d'aquest, se'n cobren dos més: lo del Noguera y un altre sobre'l mateix Flamisell, en lo camí de la montanya; y per l'únich punt que no's passava cap riu ... ha cobrat una casa particular lo pas de l'estret de Collegats; de manera que [la Pobla] era una de les poques poblacions de Catalunya, potser l'única, que no s'hi podia entrar sense afluixar la mosca." Cap al centre de la fotografia hi ha la font del Pou a l'esquerra d'un gran arbre. A la dreta, on ara hi ha l'estació d'autobusos, hi havia un edifici alt que anomenem "Chimbo". I a la seva dreta l'antic edifici del molí de farina del Comú. Sota la font del Pou, davant del pont, hi havia l'edifici del safareig, que a la part del darrere tenia el teulat inclinat cap a dins per aprofitar l'aigua de la pluja. Podem veure llençols estesos a dreta i esquerra. A l'esquerra de la fotografia, a la plaça de la Pedrera, podem veure l'edifici de casa Cortina Mauri (ara cal Pere Cortina) amb les torres que el coronaven.

FOTODENÚNCIA

Us escric per fer una denúncia sobre el fet d’aparcar en doble fila a l'Avinguda Catalunya. Sembla que ja és costum que quan algú va a buscar el pa, la carn o, fins i tot, a fer un cafè als establiments d'aquest carrer no busqui un aparcament proper, sinó que aparca en doble fila i solucionat! Ara que heu posat un municipal extra no estaria de menys que s'hi posés algun remei, sinó continuarem amb aquesta cursa d'obstacles anomenada Avinguda Catalunya. Romina Garín

L’Ajuntament de la Pobla var acceptar amb gran interès l’oferiment del Servei Català de Trànsit per a què ens elaborés el Pla Local de Seguretat Viària que neix amb la voluntat de fer la Pobla més accessible i més segura. La seguretat viària comporta el compromís de tots: dels usuaris, dels polítics municipals i també, evidentment, dels professionals que treballen en el manteniment i la vigilància del compliment de les normes de convivència. Cal un canvi d’actituds amb una voluntat decidida per desenvolupar i assolir els objectius del Pla Local de Seguretat Viària. Si conduïm de forma respectuosa i amable podem influir en el comportament de la resta de conductors i també en el benestar dels residents i visitants de la vila. Lluís Bellera, l’alcalde Podeu enviar la vostra fotodenúncia a: butlleti@lapobladesegur.cat Setembre '17 | 11


SUPO-SUPO POBLATÀ

Aquesta entrevista l’han fet el grup de dones del curs de català del Casal Cívic.

“Tota una vida ensenyant”

La Pepita Seix ha sigut professora de francès d'unes quantes generacions de poblatans i, si per alguna cosa tothom la reconeix, és per aquesta tasca. Però també per formar part d’aquells que van iniciar els ballets i les Falles a la Pobla. Com et defineixes? Sóc una persona extremadament patidora, em preocupo molt i de vegades per poca cosa. M’agrada tenir les coses al seu lloc, perquè sóc exigent amb mi mateixa però també sóc molt constant en tot. M’agrada relacionar-me amb la gent, em considero una persona bastant sociable. Vas marxar molt jove a França a estudiar? Doncs sí, en vaig anar i venir diverses vegades. Però el lloc on vaig passar més temps va ser a Andorra, al col·legi de Sant Julià de Lòria. Allà vaig veure que em volia dedicar a l’ensenyament. Quan vas començar a exercir com a professora?

Quan van començar els ballets? Quant van durar? El 1956, quan vam fer el primer debut al camp de futbol i va ser un èxit total. Ens hi vam entregar, potser perquè era una cosa nova i no teníem gaires possibilitats de sortir de casa. Tot plegat va ser el fonament de les Falles. Recordo que érem un grup molt unit però no us sabria dir fins quan va durar perquè ens vam anar casant i llavors ja van continuar d’altres.

Ens vam entregar als ballets que van ser el fonament de les Falles.

Molt aviat. El títol no el vaig tenir fins als 24 anys però abans ja havia començat amb alumnes gairebé tan grans com jo, o fins i tot més. A la Sagrada Família feia una classe de tres quarts d’hora tres cops per setmana i em sembla que al mes guanyava 700 pessetes.

BUTLLETÍ MUNICIPAL LA POBLA DE SEGUR

NÚM 3. SETEMBRE 2017

NOTÍCIES

EN PORTADA

Èxit del primer “Fem Colla” de la Festa Major

El camp de treball local oferia 15 hores de voluntariat en l’àmbit de la infància, gent gran i manteniment per a joves d’entre 12 i 18 anys amb l’objectiu d’oferir una activitat estiuenca per als adolescents poblatans.

Vaig començar amb alumnes gairebé tan grans com jo, o fins i tot més. A la Pobla tothom recorda aprendre francès amb tu Sí, és cert. I, actualment, quan trobo exalumnes pares que ja tenen fills i, fins i tot, els exalumnes fills que tenen fills sempre els dic que sóc la padrina de Sabem que la Morisca era l’estrella. També per a tu? tots. Ho dic amb orgull i ho sento de debò, perquè Doncs sí perquè la ballava amb l’home que estimava, me’ls aprecio a tots. que el vaig conèixer precisament als ballets. Vas deixar una gran empremta. Quin n’és el secret? Què ens pots explicar sobre l’agermanament Al principi vaig ser massa exigent, potser perquè amb Le Fousseret? l’ensenyament ja ho era. Però potser gràcies a aquesVa ser fantàstic des del primer moment. Va començar ta exigència ara tenen aquests coneixements. Hi ha perquè el professor d’espanyol de Le Fousseret va gent que em diu que vaig posar la base. Jo com a venir al col·legi de les monges i... quins inicis! Teníem mínim ho vaig intentar amb bona voluntat, esforç i molta il·lusió d’escriure cartes, de fer les parelles i la ganes. I també errors. presentació també era molt emocionant. Més tard, va venir l’agermanament amb els Bombers, l’AjuntaTens un bon record dels teus anys de professora? ment i, particularment, el que més ha marcat és el del Sí que el tinc, però he sigut tan patidora que també Comú, perquè el senyor Verdú s’hi va involucrar tant i he tingut mals moments. Recordo classes de fins a 40 el van estimar tant! alumnes on un sol alumne t’ho feia desgavellar tot. Volia anar al meu ritme i fer el que pertocava, però Com han canviat els joves? Com els estimularies? M’agrada molt la joventut d’ara també. Personalnomés que algú empipés, ja t’ho feia perdre tot. Curiment, crec que estan prou estimulats. Els diria que osament, aquests alumnes que estaven menys per la segueixin el bon camí: que estudiïn, perquè és la base feina, ara són els que més m’estimo. Això sí, és un del fonament i que formin famílies estables, perquè la orgull veure on han arribat tots. família és el que aguanta la societat. Setembre '17 | 12

25 participants al camp de treball

L’ESTIU DE LES TRADICIONS

La Pobla viu intensament les Falles i els Raiers

El FeMAP arriba a la Pobla Les Quatre Estacions de Vivaldi va ser l’obra escollida per al concert que va tenir lloc a l’església Parroquial. A més, els poblatans també van poder gaudir d’un gastrofilm a la C13.

Homenatge a Ceferí Rocafort Fotos: @joanllimi

Amb motiu del centenari de la seva mort, l’Ajuntament ha organitzat una sèrie d’actes en record d’aquest poblatà polifacètic.

Roques Roies Setembre 2017  

Recull de les notícies del juny al setembre del 2017 a la Pobla de Segur

Roques Roies Setembre 2017  

Recull de les notícies del juny al setembre del 2017 a la Pobla de Segur

Advertisement