Col·laboradors Actualitat
Actualitat
EL SHOW DE TRUMAN La por del mestre
Qualsevol guia de viatges, qualsevol revista de turisme, i qualsevol persona que J visitat C (E J G ) d’acord que és, a grans trets, una barreja entre tradició hagi el Japó estarà i modernitat. És un tòpic. No és que no sigui cert, però el que no relaten els tòpics és el que hi ha més enllàdes dedela1978. geisha queel es fa una selfie amb un grup de turistes. reballo a l’ensenyament Tot i que ordi
egarra
scola oaquim
ifre
T
català a l’escola estava prohibit, molts mestres l’ensenyaven i, esquivant alguns inspectors de l’època, van connectar-la amb el món real, vencent por a desobeir i a les possibles conseqüències. LENAla SILVA L’any 79 va sortir El libro rojo del cole. Un bri d’aire fresc per al món escolar. I molts sectors ultracones d’un cinquanta-dosè pis,potents, a servadors, minoritaris però van organitzar El nostre carisma com a mestres pot crear opinió una croada contra. I molts través dels en grans finestrals del mestres van vèncer en l’alumnat, però mai pot ser en contra de la seva la New seva York por novament van Bar, a lai el nit, esutilitzar a les aules. Fer de mestre comporta ajudar els nens a veure família, en contra de la seva identitat. Només podem veuen milions de llumetes que no món que els enSón la seva pluralitat i amb aportar elements crítics per, si s’escau, ells mateixos són,elprecisament, lesenvolta estrelles. esperitque crític. El mestre pot que mostrar que hi ha un món facin el seu procés i el seu camí. Però en aquests mola família sopa, la noia catòlic, cristià, budista, acaba d’arribar a casa, la musulmà parella i ateu. I mostrar-ho ments la senyora POR s’ha instal·lat entre nosaltres. nensalacceptin que fent paraque mésels atenció televisorque i al algú creu en Adam i Podem parlar a l’aula dels morts al Mediterrani? Eva i d’altres ensentiments, Darwin. I posar mòbil que als seus i el cara de pòquer per Podem dir que és inhumà el mur de Trump dir que tot pot ser. El mateix equilibri que el té en un grup d’executius que, passat el vesa Mèxic? l’aula sobre si mostrant el regal per la dent caiguda el pre, debat encaraasón a l’oficina, Podem opinar sobre el tancament de fronteres per porta l’angelet o el Ratoncito Pérez. I què ha de fer el la seva estricta dedicació i comproals immigrants a alguns països d’Europa? mestre quan els nens li pregunten: Tu creus en Déu? mís amb l’empresa. Podem és injust el desequilibri la tons Hasota, de dir si éscircula ateu o dirprendria que nosaber hi creu Per un mentida riu de cotxes quei Marie Kondodir enquede Van Gogh: dominatde pels renda món?apagats, i un punt de provocar un travessa debat a l’aula? per un pont que el mosaic parla en el seu pròxim llibre. Res a blaus ialocres Podem dir que alguns jutges són Durant molts anys els mestres hem anat passant de gratacels. Es mouen harmoniosaveure amb les rondes. llum vermellós, el deinjustos? les pagodes i Podem fer cantar els nens “Els Segadors” a l’en-de per aquesta estreta passarel·la amb encerts i desment, compassats, el seguit d’avanDurant el dia, el Japó té el color els santuaris. El color de lai platja el “Cara al Sol”? encerts. Per mantenir l’equilibri comptat çaments és ordenat. No em sor- hem del Sol Ixent deamb Monet, de l’autoretratdemà Roses un dia plujós d’estiu, quan el els companys, amb la professionalitat i amb el sentit Podem dir què opinem de El Valle de los Caídos? comú. I ens n’hem sortit amb una certa dignitat. Podem, però és evident que algunes coses són dePerò des de fa un cert temps, la por s’està conÉs vertint el show de Truman: és net,i queixes tot és bonic, toti hiestà benque ordenat. nunciables ha jutges ho accepten a tràmit. en POR. On hi haviatot desacords La POR a les escoles pot a una geapareixen denúncies i jutges que les accepten. De Els decorats fan tan de goig que impressionen turistes de cinc abocar-nos continents, neració de mestres muts. De fet estem al món sencop, sense cap contrast, tots els mestres som adocquasi semblen obres d’art que han fet història se conductors de Google, al de les pissarres digitals trinadors i d’Esquerra Republicana. De tots els mestres que he conegut en trenta anys que ja saben més que els mestres. O no? em costaria destriar els que tenien algun carnet polític. Necessito fer un gran esforç per recordar-ne alguns amb una afiliació concreta. Però sí que recordo que la majoria han estat comG a promesos amb valors universals, amb la pluralitat, r amb el respecte amb l’altre i altres postulats igualr i ment inútils en l’actualitat. Han intentat vorejar la reaG litat per fer-la digerible als nens. u Recordo un debat en què una alumna em discue L tia l’afirmació que les dones a l’Aràbia Saudita teL C/ Estany de la s/n. deia que no era nien prohibit conduir. ElLlebre, seu pare a 17780de GARRIGUELLA cert. Vaig haver reconèixer davant tots els nens Tel. 20 19 que potser estava659 mal30 informat. www.tortugues.cat - Tel. 972 55 22 45
D
Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera
FUSTERIA GARRIGUELLA
24 22
Eduard Puig Vayreda, un savi del vi Jaume Guillamet
E
duard Puig Vayreda (1942-2018) és un figuerenc que ha tingut una estreta relació amb Garriguella. En el camp professional, va ser l’enòleg de la Cooperativa, en substitució de Francesc Playà, l’any 1981. Des de 1984, com a director general de l’Institut Català de la Vinya i del Vi, va projectar des del govern de la Generalitat l’experiència professional adquirida en la dècada anterior al servei de diverses cooperatives i cellers de la comarca. Després d’un pas no gaire llarg per la política, Puig Vayreda va tornar a treballar-hi, sobretot a la Cooperativa d’Espolla i al celler Pere Guardiola de Capmany, tot abocant-se de nou a la promoció d’un sector que ha crescut molt fins a assolir el nivell actual d’excel·lència dels vins de la comarca. Va dirigir el Consell Regulador de la D.O. Empordà-Costa Brava i va promoure la Venerable Confraria de la Bóta de Sant Ferriol i la Jove Confraria de Vins i Caves de l’Empordà. Ha estat un savi perquè, a més, ha demostrat ser “qui té la ciència d’alguna cosa”, en aquest cas del vi, que és com defineix aquesta qualitat Pompeu Fabra en el seu Diccionari de la Llengua Catalana. L’Eduard Puig Vayreda ha estudiat i ensenyat el vi i la seva cultura en diversos llibres i en classes a la Universitat de Girona, on va promoure fa pocs anys la creació de la Càtedra Narcís Fages de Romà, sota l’advocació de qui fou un gran impulsor de la modernització de l’agricultura empordanesa durant el segle XIX. Hi ha un llibre recent, monumental i exquisit, magníficament il·lustrat, que compendia aquest coneixement profund seu: El jardí de Dionís. L’entorn cultural del vi. Però el nostre amic ha estat un home de cul-
tura i activitat polifacètiques: periodista compromès en els darrers anys del franquisme, promotor d’activitats com la delegació d’Òmnium Cultural i les Joventuts Musicals, la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya i de l’Assemblea Democràtica de l’Alt Empordà, fins arribar a ser alcalde de Figueres (1981-1983). Va ser després president de l’Institut d’Estudis Empordanesos durant disset anys i, durant trenta-tres anys, cronista de la vida comarcal des del seu mirador simbòlic “Des del banc del general”, a l’entrada del castell de Figueres, a les pàgines d’Hora Nova i del Setmanari de l’Alt Empordà. I no ha faltat algun article a la Revista de Garriguella. Ha estat també un home savi en l’altra accepció d’aquesta paraula que defineix Pompeu Fabra: “que té la integritat del seny, que sap captenir-se amb seny”. Sense que això desdigui de la seva rauxa empordanesa genuïna, canalitzada en l’amor al país i el lliurament generós, en els darrers anys, a la causa de la independència, com a veterà militant nacionalista. La seva concepció de la política la va deixar molt ben escrita, Eduard Puig Vayreda, en un article publicat el 2 d’octubre de 2007, al Setmanari de l’A lt Empordà, titulat ‘El fracàs d’Acció Catalana’, que trobareu al llibre Des del banc del general. Hi reivindicava el tarannà d’un partit catalanista republicà i moderat que no va acabar de tenir un paper decisiu durant la II República. N’admirava “la higiene política fonamentada en l’ètica, el respecte, la convivència civilitzada, el diàleg democràtic i tot un conjunt de valors que en moltes ocasions i per altres formacions eren sacrificats a l’ambició, l’electoralisme, el culte al jo’. Valors que trobava a faltar en la política recent. Unes consideracions que avui són de la màxima actualitat. 23