Page 1

www.sort.cat/cultures


EDITORIAL Parlar de cultura avui en dia suposa parlar en realitat de “cultures” i amb aquest butlletí la voluntat és generar un espai informatiu que serveixi de mirall de les activitats que es generen i es projecten al nostre municipi. Volem parlar, per tant, de cultures des de la diversitat, per donar així visibilitat als escenaris culturals que tenen lloc a Sort i als diferents pobles del municipi, sense oblidar el compromís cultural que tenim també com a capital de comarca. Des d’aquesta publicació entenem la cultura des d’una visió àmplia del concepte, i per això aspirem a tenir en compte les diferents manifestacions que avui en dia tenen lloc sense excloure aquelles que responen a la globalització cultural ni a les que des de l’altre extrem ens parlen de lo local o autòcton. En definitiva, creiem que cal obertura de ment, i si es fomenta des del sentit crític podem generar il•lusió pel coneixement de lo propi i lo extern. Cal estar obert per reconèixer i fomentar la identitat i la cultura pròpia des de les arts, la literatura, els espectacles, la música, el teatre, el cinema, etc. En tot cas, el que si rebutgem es l’alta cultura entesa des de l’elitisme i l’esnobisme, tot el contrari, defensem la idea d’una cultura per a tothom, i fem nostre l’ideal de democratitzar la cultura. Des d’aquesta perspectiva ens interessa tant la cultura popular, com les cultures juvenils, la cultura clàssica o la cibercultura, totes tenen cabuda a la nostra publicació, que és la vostra!. Aquest primer número neix també com una crònica de la tasca de govern feta, i si us pregunteu per la periodicitat que tindrà la publicació, el cert és que encara no està fixada. Aspirem a que sigui un butlletí semestral, però tot dependrà dels recursos. (aquest primer número ha estat possible gràcies a un ajut de l’IEI de la Diputació de Lleida). Com veureu es tracta d’una publicació dividida en seccions temàtiques que volen obrir també les portes dels nostres equipaments municipals. A més, volem també establir lligams amb les entitats que generen cultura, i presentar projectes, obrint espais de col·laboració i participació ciutadana. Esperem que la gaudiu! Pere Báscones Regidor de Cultura i educació Crèdits © Ajuntament de Sort i els seus respectius autors Numero 1 - Desembre 2016 Direcció i coordinació: Pere Báscones Revisió lingüística: Servei Comarcal de Català del Pallars Sobirà, Consorci per a la Normalització Lingüística i Gemma Domènech. Textos: Ajuntament de Sort Fotos: El seus respectius autors. En aquest nº 1 han participat com autors o entrevistats: Raimon Monterde Marc Cortina Carles Farràs Sandra Lobón Ruben Jiménez Pepe Camps Nil Escolà (Esmolets) Baldo Farré Eva Tarragona Grup Municipal Fem Municipi Rosendo Manrique Grup Municipal CUP-Sort Marta Lluvich Grup Municipal CiU Disseny: Clàudia Bellera (Ajuntament de Sort) Col•laboren: Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Dipòsit Legal: DL L 1660-2016 Tiratge: 2500 exemplars

ÍNDEX

2

Editorial

3

Presentació Agenda d’Activitats 2017

4

EL FEMAP, un festival de música antiga per a tots els públics La Gimcana de Sort

5 6

El Maldaltura, un festival de música d’alçada a Llessui

7

Intervenció artística de Santi Moix a l’església de Sant Víctor de Seurí

8 9 10 11 12 13 14 16 17 18 20

El Foraster a la Vall d’Àssua Cercavila al 25é Dansàneu i Recuperació de l’Esquerrana

Festival Lo Llumener, una festa a l’aire lliure adreçada a Infants, Joves i Famílies que té com a fil conductor la literatura. La Playlist de... Pepe Camps L’Instagram de... Marta Lluvich Una escola de música i dansa al Pallars Un oasis de cultura us espera a la Biblioteca Pública de Sort Llibres presentats a Sort Cultura d’acollida i per la PAU Crònica Cultural del 2016 1r Seminari d’Arquitectura i Territori a Llessui La Festa, una oportunitat per a la tradició i la cultura. El Rei Borni Actuacions urbanístiques a Sort i pobles La Postal Museus de Sort

EXEMPLAR GRATUÏT

Aquest exemplar ha estat possible gràcies a un ajut de l’IEI (Institut d’Estudis Ilerdencs) www.sort.cat/cultures

Foto portada: Toni Grases (Lo Llumener) CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016

2


Lo Llumener. Foto Aj. de Sort

Presentació Com a alcalde de Sort i en representació de l’equip de govern i dels habitants del nostre municipi em plau fer la presentació d’aquest primer número del CULTUReS. Es tracta d’un butlletí cultural gestat, creat i dirigit des d’una corporació que creu i aposta clarament per la cultura i l’educació, sens dubte, de les millors inversions de futur que pot fer un poble. Una cultura on donem cabuda a qualsevol manifestació artística i cultural que es vulgui sumar. A nivell comunicatiu aquest butlletí és una peça més del nostre compromís d’informar més i millor. Apostem per la transparència i us recordem la importància que s’ha donat aquest darrer any a la informació municipal a través de les xarxes socials, la megafonia i el sistema d’eBando, així com a través del nou portal de transparència.

Vacances per la Pau amb nens palestins. Foto Aj. de Sort

Crec sincerament, que el municipi de Sort, gaudeix d’una xarxa d’associacions culturals i de persones, que a tall individual, creuen en la cultura i advoquen per ella, i la mostra la tenim a les mans. Viure als Pirineus no vol dir haver de prescindir de les arts, de la música, del teatre, de la literatura o del cinema, encara que sigui més difícil trobar espais on poder gaudir, exercir i fomentar aquesta cultura; però si el poble vol, pot. Des de l’ajuntament convidem a tothom a participar de les activitats culturals que es fan i fins i tot a generar i a proposar nous reptes i projectes que ens facin més forts, més actius, més crítics i fins i tot més polèmics. Hem de ser capaços de confrontar opinions i generar debats que ens ajudin a fiançar el teixit associatiu sociocultural del nostre municipi i que en puguem gaudir tota la població.

Fira de Tardor Foto Pepe Camps

Tenim al davant nostre uns anys complicats, i no parlo només a nivell de municipi, el país sencer s’enfronta a un repte ambiciós i incert amb una situació econòmica que no ens ho posa fàcil, però units i treballant des de la defensa de les nostres arrels, la nostra identitat i els nostres valors culturals aconseguirem dibuixar el futur que somiem. Som-hi! Raimon Monterde Alcalde de Sort

Fira de Tardor Foto Pepe Camps

AGENDA D’ACTIVITATS 2017 25- 28 febrer Festes del Carnaval de Sort 2017 8 de marc Actes del Dia de la Dona març / abril (data per concretar) 15ª Fira Natura del Pallars 14 I 15 d’abril 14ª Mostra de formatges artesans de Catalunya 23 d’abril Actes de la Diada de Sant Jordi 24 de Juny Fireta de Sant Joan i 28a xollada d'ovelles amb tisora Juliol (dates per concretar) 54 Ral·li internacional de La Noguera Pallaresa www.kayaksort.cat

1 d’agost Festa Major de Sort www.sort.cat/festamajor Agost-novembre (dates per concretar) Festes Majors de pobles Juliol – Agost Concerts del 7è Femap www.femap.cat 15 agost (data per concretar) Obert Turístic d'Escacs Nocturn Vila de Sort 15 agost (data per concretar) Festes del setge d’Olp

7 d’octubre Lo Llumener 2017 - Festival Pirinenc de Literatures Infantils i Juvenils www.lollumener.cat 20 al 22 d’octubre Cherokee Rider www.rutacherokee.com 4 i 5 de novembre Fira de tardor de Sort – 2017 www.sort.cat/fira-tardor Desembre (dates per concretar) Fira de Nadal d’artesania i producte local

Agost (data per concretar) Concentració Tuning 11 de setembre Homenatge al General Moragues I Actes de la Diada

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016

3


Alfonso Sebastian, i l’església de Seurí (decorades amb les pintures de l’artista Santi Moix) va obrir excepcionalment les seves portes per acollir el concert de Raquel Andueza i Jesús Fernandez Baena. A més en la programació de Sort, també té lloc l’organització del Gastrofilm, una proposta que reuneix producte local i un film relacionat amb la música, normalment un documental.

MÚSICA

El FeMAP

Un festival de música antiga per a tots els públics. El Festival de Música Antiga del Pirineu (FeMAP) ha arribat aquest passat 2016 a la seva 6a edició. Es tracta d’un Festival que ha sabut vincular un gran nombre de municipis pirinencs, tant de Catalunya com fins i tot alguns d’Andorra i França, sota un projecte cultural comú que va més enllà de la música i suposa també una proposta cultural i social que vol connectar cultura amb turisme i patrimoni. En aquesta edició durant els dos mesos de juliol i agost que dura el festival s’han celebrat 46 concerts als quals han assistit més de 4764 persones. Tot i que la música antiga (període) pot semblar que és un gènere molt minoritari i elitista, el cert és que està obert a tothom

i les diferents propostes musicals poden connectar amb qualsevol persona que vulgui gaudir, encara que no tingui coneixements al respecte. Prova d’això és la gran acceptació que ha tingut tant a nivell de públic com de valoració dels concerts organitzats a Sort. Tots ells amb una gran assistència de públic local que agraeix l’organització d’aquest tipus de concerts musicals de primer nivell a aquestes contrades. I és que durant els anys que s’ha fet a Sort els espais triats han buscat també portar la música als pobles i als espais a on podríem dir que aquesta música troba el seu millor escenari: les esglésies. Durant la 6a edició l’església de Sort va acollir el concert de Gli Incogniti, l’església d’Enviny el concert de Rafael Ruibérriz i

Com a novetat a la 6a edició, el festival va incorporar la proposta del FeMAP Social, una ronda de concerts de petit format i protagonitzats per joves estudiants de música (però de gran talent) dirigits a residencies i Centres Socials. En el cas de Sort va tenir lloc un concert a la Residència de la Gent Gran i un altre al Centre Social de la Gent Gran especialment dirigit a l’Associació de malalts mentals del Pallars. Va ser tot un regal musical que va comptar també amb dinàmiques que demandaven de la participació del públic per tal de educar respecte a la experiència musical. L’ajuntament de Sort participarà novament en aquest festival a la propera edició 2017. Però en aquesta ocasió només comptarà amb dos concerts, un a Sort i un altre a Montardit de Dalt, així com també el Gastrofilm.

Més informació: www.femap.cat

PATRIMONI

La Gimcana de Sort

Una proposta de descoberta de la Vila PER MARC CORTINA

La gimcana de Sort és un recorregut autoguiat pel poble que permet descobrir un seguit de curiositats lligades a la història de la capital del Pallars Sobirà. Consisteix en un petit llibret on cada pàgina explica algun aspecte rellevant de la vila. Des dels edificis més típics com l’Església i el Castell, els carrers de l’antiga vila closa, fins a altres aspectes de la història urbanística de Sort. Sabíeu per exemple que el que ara és lo Riuet, fa poc més d’un segle, era el curs natural del riu Noguera Pallaresa? I que tota la zona del terraplè (on ara hi ha la parada del bus) tal com diu la paraula, és l’antic curs del riu ple de roques i terra que es va urbanitzar a inicis del segle passat? Gràcies a aquelles obres, es va poder construir una via alternativa al carrer del Raval i Carrer Major per tal de travessar Sort de sud a nord, i viceversa. La gimcana no s’oblida del recent passat ramader i agrícola de la capital pallaresa, ni de personatges il·lustres com Fassman o el General Moragues. Totes aquestes històries es van descobrint a mesura que s’identifica la ubicació de les fotografies de les fitxes del llibret.

Cada fotografia va lligada a una història. I per trobar-les, es disposa d’un mapa de Sort fet a mida per l’activitat, on hi ha indicada la ubicació de cadascun d’aquests bocins d’història. Més enllà dels detalls i explicacions, la recerca de les fotografies et condueix per un recorregut ampli i complert del poble. Mostrant-te zones, carrers, i racons que potser t’haurien pogut passar per alt. Així doncs, la Gimcana de Sort esperem que sigui un recurs turístic més, que ajudi a valorar el patrimoni, fer-lo més visible i accessible i, sobretot, que acosti Sort a la gent. O més ben dit, que acosti la gent a Sort. L’Ajuntament s’encarregarà de la difusió i distribució del producte. A principis de 2017 es farà una presentació del mateix amb un recorregut de demostració. A partir de llavors, tothom que estigui interessat en podrà demanar. A priori, l’objectiu és que els establiments turístics siguin els responsables de subministrar-lo al seu públic, com una eina de fidelització. Donant així la possibilitat als seus clients de gaudir de mig matí o mitja tarda de circuït turístic pel poble. Aprofitem aquest article per animar-vos a provar-ho, i sobretot, per obrir la porta a que si teniu més idees, més llocs d’interès,

més anècdotes o històries del poble que tinguin la seva foto, no dubteu a posar-vos en contacte amb l’Ajuntament i mirarem d’afegir-les en la mesura del possible. Benvinguts al passeig de descoberta!

Qui és Marc Cortina? Marc Cortina és un apassionat de la muntanya, de la seva història i de les seves històries. Des de fa 4 anys viu a Llagunes gestionant el Refugi Vall de Siarb, pensant i elaborant propostes i continguts turístics de diferent naturalesa. La Gimcana de Sort és un projecte impulsat per l’Ajuntament de Sort a partir d’una proposta del Marc Cortina. Més informació: http://sort.cat/gimcanadesort/

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016

4


MÚSICA - ENTREVISTA

El Maldaltura,

Un festival de música d’alçada a Llessui

Fotografies del Maldaltura

El Maldaltura (Festival de música independent de Llessui) és un projecte impulsat inicialment per l’associació L’Eix del Mal, una associació discòfila dedicades a la música independent. La primera edició va ser la 2014 i ara preparen la 4a Edició, es pot fer millor com ells diuen, però no més alt. Entre d’altres han portat a Llessui, bandes com Dofí Malalt, Neleonard, The Saurs, Les Sueques, Vàlius, Macho, Cala Vento, Fernando Alfaro, Germà Aire, Rombo, Salvaje Montoya, Aloha Bennets, Bedroom, Cómo Vivir En El Campo, Ferran Palau O Retirada. Entrevistem a Ruben Jiménez un dels seus impulsors. Què és Maldaltura?, explica’ns què defineix aquest festival del música. El Maldaltura és un festival que proposa viure l’experiència de poder veure una sèrie de grups o bandes de música en un entorn idíl•lic i d’alta muntanya com és Llessui i la Vall d’Àssua. L’entorn defineix tant el festival que el converteix en una experiència única. Qui forma l’equip que tira endavant aquest aventura? Actualment som 5 persones (i l’ajuda de moltes) les que portem endavant el Maldaltura. No cal dir que la feina és molta i fem una mica de tot. Les condicions de muntanya ens obliguen a fer un festival molt artesanal però que li donen una personalitat molt marcada. Quina ha estat la principal dificultat? A les dues primeres edicions la climatologia va ser prou adversa no? La principal és fer-ho en un lloc on hem de portar tota la infraestructura i els serveis i on, a més, sol ser de difícil accés amb totes les dificultats que això comporta. Pel que fa a la climatologia, podríem dir que no hem estat gaire afortunats les dues primeres edicions. El lloc i l’alçada condicionen tant a favor com en contra. Amb això sempre hi hem comptat des de l’inici. El de fet de ser probablement el festival que es fa a més alçada, a banda d’influenciar el nom quins altres condicionants comporta? Com hem comentat, la climatologia és el condicionant que més ens afecta però que es veu

totalment compensat gràcies a les magnífiques vistes i a l’ambient tant especial que es crea durant tot el cap de setmana del Maldaltura. La localització també ens dificulta molt tota la logística però creiem que és un dels trets diferencials d’aquest petit festival i tant públic com músics agraeixen molt l’esforç. Com és la implicació de la gent del poble de Llessui? Quin és el teu vincle? Estem molt satisfets de la rebuda per part de la gent de Llessui des del primer any. Com qualsevol aventura sempre hi ha por a que algú no li agradi gaire la idea però no podem més que agrair tota l’ajuda i implicació que ha tingut el poble de Llessui envers el Maldaltura. La meva mare era de Llessui i el festival no deixa de ser el meu petit homenatge a ella i a la resta de persones del poble que considero com la meva família pallaresa. Maldaltura és un festival gratuït, aspecte que costa molt de mantenir, perquè aquest format? Al principi vam pensar que seria més fàcil atraure el públic menys avesat a anar a festivals fent-ho gratuïtament. Tres edicions més tard, ens hem adonat que, tot i l’ajut de l’Ajuntament de Sort i l’IEI de Lleida, no podem finançar el festival només amb els guanys de la barra. Sense tenir res decidit encara, creiem que la continuïtat del Maldaltura passa per redefinir una mica el format de festival que podem portar a terme, i això també inclou el cobrament d’una entrada.

Amb quins patrocinadors compteu? Fins el moment només hem comptat amb el patrocini de Damm que any rere any han confiat en aquest petit projecte. Esperem seguir demostrant-los que val la pena apostar, una mica més si cap, pel Maldaltura. Com es trien els grups? Respon a un criteri musical clar de festival? Aquesta és potser la part més satisfactòria de tota la feina, la tria dels grups. Afortunadament vivim un moment molt ric a nivell creatiu pel que fa a la música, tot i les dificultats econòmiques que travessem, i això fa que tinguem molts problemes a l’hora d’escollir unes 8 bandes d’entre moltes més. La majoria responen a dos criteris bàsics. Un és que ens agradin molt i l’altre que creiem que puguin tenir major reconeixement per part del públic. Nosaltres aportem el nostre granet de sorra en aquest aspecte. Què sorprèn més a la gent que ve? Perquè molts venen des de Barcelona. La gent valora molt l’experiència que ofereix el festival de veure aquests grups en un entorn tant especial. Alhora, el Maldaltura és tant especial gràcies als valents que s’atreveixen a pujar fins a Llessui. La veritat, estem molt feliços del públic del Maldaltura. Aquest i les bandes són els que ens empenyen a continuar aquesta bogeria. A nivell personal què t’ha aportat el festival?, allò que valores més positiu. Se’ns dubte tots els amics que hem anat fent al llarg del camí.

Persones que no hagués pogut conèixer de no ser pel Maldaltura. Espero poder seguir coneixent gent i aprenent coses noves com fins ara. Quines perspectives de futur hi ha pel festival? Com t’ho imagines? El Maldaltura és un festival petit i el reflex de com som els que l’organitzem. Ens agradaria poder consolidar-lo sense haver de perdre diners i poder gaudir-lo una mica més quan es porta a terme.A nivell personal estic molt satisfet de la feina feta i m’agradaria comptar amb una mica més de recursos per poder oferir un festival encara més especial del que ja tenim. El futur vindrà marcat pel públic. Crec que continuarem mentre la gent vulgui seguir pujant a patir de Maldaltura. Quins plans hi ha pel 2017 a nivell de grups, hi ha cap avançament de cartell? Estem treballant per a la propera edició però encara no tenim res tancat. Esperem poder donar notícies sobre el Maldaltura 2017 ben aviat.

Qui és Ruben Jiménez? Va néixer a Barcelona al 1975 i és perruquer de professió. La seva mare era de Llessui, hi té família i tot i que no hi viu, per ell és casa meva. Aficionat a la música, amb el Maldaltura,ha provat d’unir dues passions: la muntanya i la música. Per més informació, fotos i vídeos: www.maldaltura.com Mail: maldalturafestival@gmail.com

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016

5


TV

El Foraster a la Vall d’Àssua Fins i tot El Foraster de TV3 es va deixat seduir pels encants de la Vall d’Àssua! En l’emissió del dimecres 30 de març ‘El Foraster’ va visitar el poble de Llessui, capçalera de la Vall d’Àssua, i la resta de pobles que conformen aquest paisatge del cor dels Pirineus catalans. Com és habitual, Quim Masferrer va fer un retrat humà i paisatgístic del lloc amb tocs d’humor i també melancòlics després d’una estada de 48 hores. El programa va mostrar l’impressionat paisatge d’aquesta vall i els seus pobles i es va presentar al poble aprofitant l’Estudi de Llessui. El programa es va rodar a principis d’any (2016) amb fred, però poca neu i per sort una mica de sol. Quim i el seu equip es van trobar en arribar, un poble de Llessui gairebé desert de gent i ple de calma, però poc a poc el programa va anar mostrant les persones que hi viuen i desgranant algunes histories de vida entranyables que van revelar l’ànima càlida i profunda de la vall. Des del museu del pastor, fins a les antigues pistes d’esquí, la vall sembla remetre al passat i estar aturada en el temps, però en realitat és un racó del Pirineu ple d’encant i de valors naturals i culturals que sedueixen al visitant.

No en va, la vall d’Àssua ha estat inspiradora de novel·les, com les Veus del Pamano de Jaume Cabré, i diferents obres de Maria Barbal, així com també l’escenari de sèries de TV com Gran Nord (www.ccma.cat/tv3/grannord) ambientada entre Sort i Sorre. Al programa van aparèixer personatges com el David de Roi i Agustí el seu pare, la Pepita de Casa Andreva, Ivan de Casa Kiko, les “tres Maries”, L’Eloi de Llessui, els pastors Antonio i Carlos, Mario de Bernui, Elsa de Casa Cardós, Maria del restaurant de Casa Joana, els nens del bus escolar, en Josep de casa Xica d’Altron, la Clàudia de Caregue, entre d’altres. Tots mooolt bona gent!!

Si et vas perdre el programa o simplement el vols tornar a veure, ho pots fer a TV3 a la carta: http://bit.ly/2h05oVl

Més informació a: http://sort.cat/descobreix-la-vall-dassua

També trobareu més informació turística sobre la Vall d’Àssua al projecte i pàgina web La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la, una iniciativa de l’Ajuntament de Sort que té per objectiu promoure els seus valors naturals, culturals i paisatgístics: www.valldassua.cat.

ENTITATS - DANSA - CULTURA

Cercavila al 25é Dansàneu i recuperació de l'Esquerrana. Per nosaltres aquest festival és un referent cultural al nostre territori, un exemple a seguir, i sobretot, la millor excusa per rebre formació d’altres esbarts i professionals dansaires, així com gaudir de l’àmplia oferta d’espectacles. Tan sols ens queda animar tothom a participar a la 26ena edició d’aquest festival, que tindrà lloc del 4 al 9 de Juliol del 2017 a diverses localitats del Pallars Sobirà. Dansa, música, patrimoni, arrel, participació i territori, t’ho perdràs?!

PER NIL ESCOLÀ (ELS ESMOLETS)

L’Associació Cultural de Joves de Sort Els Esmolets vam participar enguany al 25é Dansàneu, el mercat festiu de les cultures del Pirineu. La nostra aportació, per segon any consecutiu, fou la participació activa al Cercavila pels carrers de Sort, amb els gegants Arnau Roger I i Làscara de Ventimiglia i de Làscaris que va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sort. Per altra banda, com en la passada edició, les danses del nostre esbart van tornar a ser exhibides pel poble d’Espot. Aquell mateix dia també vam dansar davant Santa Maria d’Àneu, juntament amb la resta de grups participants del festival i sota la pressió de les càmeres de la xarxa de televisions locals! Tots aquests actes van ser amenitzats amb la música dels Xafarrostolls de Sort i el músic pallarès Pepe Sala.

En total vam oferir quatre balls tradicionals pallaresos: el Ball Francès d’Enviny, la Bolangera del Pallars, El Punta i Taló de Llarvent i la Passa de Carnaval. Per altra banda també vam assistir a la presentació del llibre L’Esquerrana, un ball de relació social, de Montserrat Garrich. L’associació havia col·laborat amb l’autora en la recollida d’informació de l’esquerrana de Montardit de Dalt i de Sort, que gràcies a aquest llibre s’ha pogut divulgar i hem estat capaços de tornar a ballar al llarg de l’estiu a les places pallareses, per primer cop l’1 d’agost a Sort.

Qui és Nil Escolà? És membre de l’Associació Cultural de Joves de Sort Els Esmolets

Més informació sobre l’associació Els Esmolets al seu facebook: www.facebook.com/Esbart-dansaire-Els-esmoletsde-Sort-672661776154454 Twitter: https://twitter.com/elsesmolets Mail de contacte: elsesmolets@gmail.com

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016

6


ART CONTEMPORANI I PATRIMONI

Intervenció artística de Santi Moix a l’església de Sant Víctor de Seurí PER EVA TARRAGONA

Santi Moix va arribar a Seurí quan era un nen. Els seus pares van comprar un petit apartament al poble. El Santi sempre va tenir inquietud per crear; i ja de petit, la gent de Seurí el podia veure durant l’estiu i festes, amb el cavallet sota el braç, pintant prats i vaques, corrals, la gent del poble. El Santi va trobar el seu lloc com artista a Nova York molt jove, però sempre va tornar a Seurí. I un d’aquells estius en que venia a passar uns dies, a un veí se li va acudir de preguntar-li, mig seriosament mig en broma, si pintaria l’església. El Santi segurament també s’ho va prendre mig en broma.Però es va quedar pensatiu. I va decidir tornar a entrar a l’església aprofitant la missa de festa major. Aquell matí s’hi cantaven els goig de Sant Víctor. I entre les veus de la gent, ell va veure les humitats, les esquerdes, les cicatrius de guix blanc. I hi va sentir el silenci, quan tothom en va sortir i es va tancar la porta. A fora, el dia era radiant. La natura, exuberant. Les llums, el paisatge, el tràfec de l’estiu. A fora tot era viu. Llavors el Santi va decidir acceptar la proposta. Va imaginarse l’església de Sant Víctor com un radar que capta tot el que hi ha a l’exterior. La

natura, el paisatge, els animals, el soroll del riu, les nits estelades, les tempestes d’estiu, les truites, l’olor de les vaques... Va imaginar que tota l’energia que hi ha fora havia d’entrar i transformar aquelles parets envellides. Volia crear un lloc on hi hagués alegria, colors, imatges que expliquessin la força de la terra.

l’edifici i podreu gaudir de l’impacte d’una obra difícil de classificar, però sens dubte, diferent, sorprenent i gens convencional.

La tardor de 2015, el Santi va començar a pintar l’església. Es va decidir optar per l’antiga tècnica del fresc perquè se’ns dubte ha demostrat la seva durabilitat i resistència. La tardor del 2016, el Santi acabà la intervenció pictòrica. Però queden encara uns quants detalls, abans que es pugui obrir al públic. Cal acabar la pintura no artística, realitzar el projecte d’il·luminació, restaurar tots els elements de fusta, recol·locar les imatges, i sobretot, realitzar la gran flor de ceràmica que ha de ser un dels elements cabdals del projecte. Per impulsar l’obra es va signar un conveni on participen el Bisbat d’Urgell, del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, l’Associació Veïnal Seurí i l’Ajuntament de Sort. I s’ha trobat suport en diferents institucions que han ajudat a finançar les obres. L’objectiu marcat és obrir les portes a finals del 2017. Moment en que podrà visitar-se

Visita del Conseller Ferran Mascarell durant les obres (2015)

Qui és Eva Tarragona? Eva Tarragona és empresaria, sòcia de mOntanyanes a Rialp i presidenta de l’Associació de veins de Seurí, una de les entitats promotores del projecte.

Fotografia participants de la cercavila del 25é Dansàneu a Sort CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016

7


PROJECTES CULTURALS

Fotografies del Toni Grases

Festival Lo llumener

Una festa a l’aire lliure adreçada a infants, joves i famílies que té com a fil conductor la literatura. PER SANDRA LOBÓN

En un territori, com és el nostre, tan fantàstic per a la criança i desenvolupament d’infants i joves, però que alhora es troba tan lluny dels centres de producció cultural, vam creure que dissenyar una proposta com Lo Llumener era més que necessari. D’on va néixer Lo Llumener? Doncs, com qualsevol projecte, de la il·lusió. Inicialment érem un petit grup de persones de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Sort i de l’Associació Cambuleta, i progressivament el cercle s’ha anat ampliant amb més persones de Sort i d’altres pobles de la comarca també fascinades per la literatura, les arts escèniques i la il·lustració. A aquests efectius cal sumar-ne el suport de les associacions locals com Ntelades, Xafarrostolls, Lo Tafanari, els i les il·lustradores de la comarca o el jovent de l’Institut de Sort amb la seva implicació en la realització de propostes artístiques.Per la seva banda, els comerços, Ampes i equips educatius també han abraçat el projecte, contribuint a difondre el festival o omplint aparadors amb llum de llumeners. Dificultats no tant complexes De primeres pensàvem que no seria fàcil trobar propostes culturals de qualitat que estiguessin interessades en participar de Lo Llumener, i el fet és que les premisses no eren del tot esperançadores: un festival de nova creació, gestionat per un equip de persones voluntàries, amb baix pressupost, en temporada baixa i al Pirineu. Però... la nostra sorpresa va ser que companyies com Clownidoscopi, residents a Eivissa, La Terra de Babaus, vinguts del País Valencià, així com narradores de Barcelona i del Penedès van acceptar el

repte. I finalment, va cobrar vida allò que cercàvem: un festival a cel obert, gratuït, obert a tothom i farcit de propostes escèniques ben diverses, com ara el circ, la narració oral, el clown, les ombres xineses, el rap, les titelles, la fotografia, el cinema, la il·lustració, el teatre o el joc. A més a més, un altre element central de la jornada va ser la petita fira d’àlbum il·lustrat. Un espai per tafanejar les novetats d’ una selecció d’editorials que publiquen obres de literatura infantil i juvenil fresques i de qualitat, que treballen temes d’actualitat amb una visió de gènere, des de la igualtat, la solidaritat i un punt de vista crític i que són terriblement incitadores al plaer de la lectura. El paper de la creació i les arts L’esperit de Lo Llumener està format, com els àlbums il·lustrats, d’una relació indestriable la lletra i les arts creen. La Cinta Ramos o Cinta Pintanuvols, il·lustradora del Pallars que viu a Lleret, ha estat la creadora de la imatge de Lo Llumener. Ella amb els seus llapis, pinzells i la seva sensibilitat ha sabut donar cos a l’ànima del festival. Sembrar per arrelar A més a més de les propostes per famílies, infants i joves, Lo Llumener pretén generar un espai de formació obert a tothom, però especialment adreçat a docents i famílies,

per tal de generar debats i espais creatius i de formació al voltant de la literatura, la il·lustració i el seu paper didàctic i educatiu. Bon gust de boca A la comissió de Lo Llumener estem profundament agraïdes de la resposta dels infants, joves i famílies que es van treure les sabates, van seure a la gespa i van compartir riures sincers. També de les persones que van cercar la millor instantània per participar del concurs de Bookface, de les que es van dedicar a fer boca-orella per enredar amics i amigues per participar del taller de rap... i, per suposat, estem més que motivades per tirar endavant Lo Llumener 2017! Així que guardeu-vos la data que el 7 d’octubre del 2017 s’ensuma festa!

Qui és Sandra Lobón? Sandra Lobón És mestra, psicopedagoga i apassionada de la literatura infantil. Membre de la comissió de cultura de Sort i de Lo Llumener

Més informació i contacte a: www.lollumener.cat

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016

8


La Playlist* de...

L’Instagram de...

Aquest espai vol ser un espai des del qual compartir seleccions de temes i cançons des de diferents sensibilitats musicals. En aquest primer número li hem demanat a Pepe Camps, un devorador musical insaciable que ja fa any que acostuma a fer seleccions musicals en CD sota el nom de “Pallars West”. Per aquest butlletí i des de la plataforma Spotify, ens presenta en primícia Pallas West X.

Aquest espai vol ser un espai des del qual compartir seleccions fotogràfiques del perfils d’instagram interessants. En aquesta ocasió hem escollit les imatges de Marta Lluvich, veïna d’Altron, una enamorada del territori que sol fotografiar la Vall d’Àssua i el seu entorn

Pepe Camps

Marta Lluvich

Playlist*: Tria de cançons o temes musicals ordenats per ser escoltats en Spotify. Llista pública.

Escolta la Playlist Pallars West X a Spotify: https://open.spotify.com/user/pepemarionahug/ playlist/4H5Hh ErGq8Vom5HeM7Sc5I

INSTAGRAM de Marta Lluvich (@mlluvich) https://www.instagram.com/mlluvich

Qui és Pepe Camps?

Qui és Marta Lluvich?

Pepe Camps (viu a Sort) És artista, fotògraf i videoproductor de professió, és també un gran apassionat de la música.

Marta Lluvich (viu a Altron) Periodista de professió, creativa i inquieta, amb el seu Instagram sol captar instantànies molt personals de paisatge local.

Vols compartir i fer pública la teva selecció musical? Escriu-nos a: comunicacio@sort.cat i fes-nos la teva proposta.

Vols compartir i fer públic el teu Instagram? Escriu-nos a: comunicacio@sort.cat i fes-nos la teva proposta.

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016

9


ENTREVISTA

Una escola de música i dansa al Pallars L’escola de música i dansa del Pallars respon a un model d’escola poc conegut i que es manté gràcies a la fórmula de consorci establert entre disset ajuntaments, una associació i el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, anomenat CONSORCI ESCOLA ITINERANT DE MÚSICA i DANSA DEL PALLARS. Els ajuntaments i el Consell Comarcal, aporten recursos econòmics per a la seva viabilitat en funció dels alumnes de cada municipi. Els alumnes per tant paguen només una part de la despesa de les seves classes que suposa un 60%, aproximadament. Entrevistem al seu director Carles Farràs: Quina singularitat destacaries de l’escola com a projecte educatiu en el camp de la música i de la dansa? La singularitat que té aquesta escola de música és que dóna servei a una població molt dispersa, i això és una característica única a Catalunya, és a dir, hi ha altres escoles de música també de més d’un municipi, però no amb la poca densitat de població que hi ha en tot el territori que abasta l’escola. És a dir, és l’escola de tota Catalunya que cobreix un territori tan poc dens. Quants alumnes té actualment l’escola, i quina ha estat l’evolució en els darrers anys? L’evolució ha estat que cada any hem guanyat més alumnes, des que estic a l’escola hem passat dels 100 i pocs a més de 200 alumnes. Aquests alumnes són famílies molt fidelitzades a l’ensenyament musical i els agraïm moltíssim la confiança que tenen en l’escola. L’escola no respon a un model de conservatori i molts potser pensen que una escola que no dóna cap títol oficial no té al·licient, ni potser qualitat... Les escoles de música a Catalunya, són centres no reglats, i jo crec que aquest concepte (no reglat) defineix de gran manera les múltiples possibilitats que té una escola per adaptar-se a les necessitats que hi ha en el seu entorn. És a dir, no estem regulats per una normativa que ens faci fer un currículum, uns tipus d’ensenyaments, o ni tan sols uns repertoris que potser no serien prou atractius per als alumnes que vénen al nostre centre. Aquesta possibilitat per mi és fantàstica, perquè ens permet poder adaptar l’ensenyament de la música a les diferents necessitats dels nostres alumnes. I la qualitat, jo crec que no té res a veure amb donar títols o no, estic convençut que té més a veure amb la professionalitat dels mestres que hi ha a l’escola de música i dansa de totes les escoles del nostre país. Concretament en el nostre cas són professors d’una solvència i professionalitat prou contrastada, per tant, aquesta idea per mi és equivocada. Crec que el més important referent a la pregunta és que totes les escoles són així, és a dir, les més de 180 que hi ha a Catalunya són no reglades i per altra banda la qualitat no és patrimoni dels estudis reglats, sinó que la qualitat és un altre concepte. Com a educació no reglada, per què la música no està dins del currículum escolar? La música sí que està en els ensenyaments reglats, forma part de l’educació general a primària a les escoles fins als dotze anys dels nens i nenes a Catalunya i també forma part del currículum de l’ESO, per tant sí que hi

és en tot cas el que no hi ha és una relació directa i universal entre les escoles de música i les escoles de primària. Sí que hi ha un reconeixement per part del Departament d’Ensenyament a la tasca que fem les escoles de música que som autoritzades pel departament, i es concreta en la possibilitat que els alumnes que estudien música en un centre autoritzat (com és el nostre cas i de les altres 180 escoles de música de Catalunya) puguin optar al reconeixement de les matèries optatives de música a l’ESO. Això, és un reconeixement a la tasca, a la feina que fan els alumnes, i va ser un pas molt important ara fa vuit anys, quan va sortir aquesta normativa, que permet als alumnes que estan a les escoles de música poder tenir aquest avantatge i no haver de fer algunes assignatures de l’ESO. Per què no hi ha escoles oficials de música com si que passa amb les escoles d’idiomes? El concepte oficial com a regulat pel departament si que hi és, és el concepte autoritzat, les escoles de música són autoritzades, la nostra ho és també. En tot cas el títol el donen els conservatoris de Grau Professional dels quals hi ha 21 arreu de Catalunya, i tres de Grau Superior que estan a Barcelona que són el Liceu, l’ESMUC i el Conservatori Superior del Taller de Músics. Però pel que fa a la comparativa amb les escoles d’idiomes jo la faria per un costat amb els títols a nivell de conservatoris i per altra banda, sí hi ha una regulació evidentment, i aquesta regulació es concreta amb la denominació escola autoritzada. Les escoles de música poden ser no autoritzades com ho era la del Pallars abans de ser autoritzada al 2009. Potser molta gent pensa que un escola de música i dansa ha de formar músics i ballarins/nes, és així? Una escola de música i dansa ha de garantir que aquells alumnes amb capacitats per poder fer aquests estudis puguin fer-ho realment, i també ha de garantir per altra banda que aquells que no vulguin fer aquests estudis de manera professional, no ho hagin de fer tota una programació dedicada a ser-ho. És a dir, el que he mencionat abans referent a la llibertat pel fet de ser no reglats aquí es pot veure en el fet de ser una escola que té aquesta llibertat per ofertar per un costat uns programes per alumnes que volen dedicar-s’hi, i per altra uns programes per alumnes que no vulguin dedicar-s’hi, i que són la immensa majoria. El que ha de fer segur l’escola, és garantir a aquells que s’hi vulguin dedicar, que puguin fer-ho, això és una premissa per mi primordial, com també atendre als que simplement volen gaudir d’una iniciació a la música.

Fotografia Escola de Música L’escola permet adaptar el seu programa educatiu tant a la música moderna com la tradicional? Sí, no només ho permet sinó que ja s’està fent, és a dir, el que ha de promoure l’escola de música és el coneixement de molts tipus d’estils i repertoris diferents i per tant això va una mica en funció de les preferències musicals de cada un dels alumnes del centre, això s’ha de fer així, i de fet ja es fa d’aquesta manera. Quines assignatures i quins instruments es poden cursar actualment? A nivell de música es pot cursar música des dels 4 anys fins a la que es vulgui. Els instruments que es poden estudiar són: l’acordió diatònic, l’acordió cromàtic, el violí, la viola, el piano, el clarinet, el saxo, la flauta travessera, la guitarra, la guitarra elèctrica, i la bateria... Dins dels estudis de música sempre pensem en una educació integral de la música, i per tant, tenim un programa que inclou sempre l’instrument, el conjunt instrumental, el cant coral i el llenguatge musical en general a partir dels 7 anys i per a totes les edats. A nivell de la dansa les disciplines que s’imparteixen a la nostra escola són: la dansa clàssica, el flamenco, el hip-hop i el funky, des dels 4 anys sense límit d’edat. Quines perspectives de futur té l’escola La perspectiva és consolidar el que ja tenim, mirar de conservar aquest servei ja que ha costat molt arribar fins aquí. Estem contents amb el model que hem aconseguit, i la nostra perspectiva seria augmentar el nombre d’alumnes; ens agradaria també tenir més formacions vocals i instrumentals, i que aquestes formacions poguessin començar a pensar en fer sortides, és a dir, l’objectiu a curt termini seria que els alumnes de la nostra escola a través de la música i la dansa puguin fer intercanvis, participar en concerts i concentracions musicals fora del Pallars.

Qui és Carles Farràs Vilaginés? Carles Farràs Vilaginés, va començar a estudiar música als 10 anys, titulat superior en pedagogia musical i musicologia, amb estudis de violí, piano, cant i direcció d’orquestra i cors, i actualment dirigeix l’escola de música i dansa del Pallars des del 2010. CONSORCI ESCOLA ITINERANT DE MÚSICA i DANSA DEL PALLARS Plaça de Dalt, 1 25594 – RIALP Tel. 973621190 consorcimusica@pallarssobira.cat

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016 10


BIBLIOTECA

Un oasis de cultura us espera a la Biblioteca Pública de Sort PER ROSENDO MANRIQUE (BIBLIOTECARI)

Hola a tothom! Aprofitarem la finestra que se’ns obre en aquest nou butlletí municipal de publicació periòdica per presentar-vos les novetats del nostre fons i les activitats que es duen a terme a la Biblioteca Pública de Sort, en futurs números trobareu lots destacats, cròniques de presentacions, anuncis d’activitats, etcètera.... Però ens ha semblat que, per començar i com que sempre és possible que algú no sàpiga què fem a la Biblioteca, el millor era presentar-nos. Hi ha antecedents històrics que ens permeten remuntar-nos als temps del diputat Emili Riu i Periquet (sí, el del carrer on hi ha els Bombers, en un altre número us en parlarem), però en la seva forma actual la Biblioteca Pública de Sort es remunta a l’any 1963, quan la gestionava l’Obra Social de “la Caixa” i s’ubicava al costat de l’oficina d’aquesta entitat, però l’any 1999 va passar a ser de titularitat municipal i el Sant Jordi de l’any 2015 ens vam traslladar a les actuals instal·lacions dels baixos del núm. 20 de l’Avinguda Diputació, és a dir entre l’oficina de Correus i la llar d’infants. Així doncs, estem parlant d’un equipament de titularitat municipal, la gestió organitzativa i econòmica del qual assumeix l’Ajuntament amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de

Catalunya i l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida per a l’adquisició de llibres, vídeos, revistes i premsa diària. Cal destacar que l’any 2010 la Biblioteca Pública de Sort es va integrar plenament en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya, de manera que des d’aleshores es pot consultar a Internet el nostre catàleg i el de la resta de biblioteques de la xarxa (a la URL https://elmeuargus.biblioteques. gencat.cat, vegeu QR) i podeu accedir a serveis com és ara el préstec interbibliotecari, mitjançant el qual tenim accés a més de 4 milions d’exemplars de fons bibliogràfic i audiovisual distribuït arreu del territori. Des del moment en què aquesta integració es va consumar, és a dir en aquests darrers sis anys, hem donat d’alta a més d’un miler d’usuaris i s’han processat prop de 13.000 documents, dels quals més de 2.500 són pel·lícules i documentals, i la resta llibres i en menor mesura revistes. Això ens ha permès, a tall d’exemple, gestionar més de 5.000 préstecs aquest darrer any. En qualsevol cas, a la nostra web www. bibliosort.cat (vegeu també qr adjunt) disposeu d’una àmplia explicació sobre els serveis que oferim i a més hi podreu consultar diàriament les novetats que es van incorporant al fons, tant les revistes que podeu fullejar a la Biblioteca i emportarvos en préstec (secció “quiosc virtual”) com els llibres i pel·lícules nous que anem

donant d’alta pràcticament a diari; p.ex., a la URL https://bibliosort.cat/tag/cinema/ (vegeu qr adjunt) podeu veure cada dia les fitxes de les pel·lícules noves que anem rebent, cadascuna amb fitxa tècnica, sinopsi i tràiler perquè us pugueu fer una idea de les seves característiques. I acabem anunciant-vos novetats per al 2017 que està a punt de començar. D’una banda, hem rebut un ajut de 3.000,00 € de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (Departament de Cultura) en el marc de la línia d’adquisició de llibres destinats a les biblioteques centrals comarcals del Sistema de Lectura Pública de Catalunya que durant l’any 2017 ens permetrà renovar les seccions de còmic infantil, coneixements i col·lecció local alhora que ens permet crear una secció de llibres de lectura en anglès, actualment inexistent. D’altra banda, l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha concedit un ajut de 1.500,00 € que ens permet continuar renovant la secció de cinema amb 150 nous títols que anirem incorporant al catàleg durant l’any, la tercera part dels quals són de cinema infantil i d’animació, actualitzant així l’oferta de què disposem en aquest camp. I al proper número, si l’actualitat ens ho permet, us parlarem dels projectes de col·laboració de la Biblioteca amb el Consell Comarcal per fomentar la igualtat de gènere, us hi esperem! Web Biblioteca https://bibliosort.cat

Catàleg online de Pel·lícules

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016

11


LITERATURA

Llibres presentats a Sort Els llibres impresos son símbols culturals per antonomàsia. Aquí fem un recull dels llibres presentats el darrer any i mig a Sort a través de l'Ajuntament, la Biblioteca o l'Arxiu Comarcal. Alguns d’ells tenen a més l’interès d’haver estats autoeditats. Tot un mèrit tenint en compte que alguns dels autors són autòctons i aposten per autoeditar-se els llibres tot i saber que el negoci editorial no es gens fàcil. Des de poesia, a novel·la, recull històric i relats autobiogràfics us convidem a re-descobrir aquest llibres, els quals trobareu a la biblioteca de Sort! Dimecres 24 de juny a la biblioteca de Sort. Presentació del poemari “Tan sols una ombra” de Jesus Maria Villafranca A càrrec de l’autor, de Núria Garcia Quera i de l’editor Josep Gelonch (Editorial Fonoll). En la percepció d’alguns poetes, els poemes sorgeixende sobte, portadors de missatges difícils de desxifrar algunes vegades – fins i tot per al propi creador – i procedents d’un racó desconegut en l’interior de l’autor, la ubicació del qual resulta impossible d’establir. L’autor ens van parlar entre d’altres temes de la motivació personal que duu a escriure poesia, la dificultat que suposa mantenir viu el gust per la poesia entre el públic contemporani o la importància de pràctiques com la meditació per connectar amb el jo interior de cadascú de manera que els pensaments i els sentiments flueixin amb més llibertat i hom esdevingui més receptiu a manifestacions artístiques com la que ens ocupa. Diumenge 28 de juny a l’Oficina de Turisme del Pallars Sobirà. Presentació del llibre “Mi Bolero” de Ricardo Toro. A càrrec de l’autor i de Laura Toro i Aleix Toro. Ricardo Toro va néixer a Bérchules (Granada) però va viure a Sort fins que als catorze anys es traslladà a Sabadell (Barcelona). El desig i l’afició per la literatura el van portar a participar al grup El Plaer de la Literatura. La novel·la, Mi bolero, és el primer fruit

d’una collita que espera sigui abundant. A la presentació es va posar de manifest l’emotivitat que traspuen les pàgines de la novel·la, amb experiències viscudes que copsen per la seva intensitat i que alhora sorprèn agradablement amb un rerefons costumista que reviu una època, l’Espanya dels anys cinquanta, on el Pallars també surt reflectit. Dissabte 5 de desembre a l’Oficina de Turisme del Pallars Sobirà. Presentació del llibre “El Mirall del Ventolau” de Josep de Moner A càrrec de l’autor, de Marta Alòs (escriptora), Llatzer Sibís (President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà) i de Pere Báscones (Regidor de Cultura de Sort). El pic del Ventolau, a les Valls d’Àneu, és una referència geogràfica de la novel·la, però també un mirall psicològic on el Miquel (el protagonista) no es vol veure reflectit. En Miquel és un català que ronda els quaranta, descendent d’una nissaga gitana barcelonina per part paterna i una altra de pallaresos benestants per part materna. La novel·la és l’òpera prima de Josep de Moner, nascut a Olp i ben conegut ja que ha estat l’impulsor com a actor i productor del projecte teatral “Les Festes del Setge d’Olp”. Dissabte 19 de desembre. Presentació del llibre “Arrelats” de Marta Lluvich, Joan Ordi i Eva Lluvich, edita per Cambuleta. No hi ha major atractiu turístic que descobrir el valor humà que amaguen les valls del Pallars i l’Alt Urgell.

Aquest llibre és una guia per acostar-se a tots i cadascun dels pobles dels municipis que conformen el PNAP, de ben segur que després de passejar pels seus carrers i places, gaudir dels paisatges, degustar la gastronomia. Es tracta de converses amb gent del territori que permeten emportar-se el millor record d’aquests racons del Pirineu. Dissabte 16 d’abril al Poliesportiu Els Til·lers de Sort. Presentació del Conte Circ Cossigolles editat per Cambuleta. Es tracta del 8è conte editat per l’associació Cambuleta, amb la intenció de fomentar la literatura infantil en pallarès. Aquest cop amb textos de Yasmina Francesch i l’associació Cambuleta, i il·lustracions de Guillem Ambrós. La presentació va estar acompanyada d’un espectacle de la companyia Ntelades. Dissabte 25 de Juny a l’Arxiu Comarcal. Presentació del llibre “La forca per dur una vida orca” de Roser Tomàs A càrrec de l’autora i de Núria Garcia Quera. Aquesta novel·la és una ficció històrica inspirada en un judici realitzat al castell de Sort, l’any 1587. Es tracta de l’enquesta pública que va fer el Procurador Fiscal de la Cúria del Marquesat de Pallars quan va rebre la denúncia en contra de Jaume Nogués, àlies lo Mut, vagabund, espia d’una quadrilla que bandolejava pels boscos del Pirineu. Roser Tomàs ha novel·lat aquest judici dotant de vida a tots els seus personatges.

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016 12


El llibre, publicat per Ediciones Oblicuas, va comptar amb uns fragments de l’obra dramatitzat a càrrec dels alumnes del Grup de Teatre de l’INS Hug Roger III i amb ambientació musical amb Josep Colom a l’acordió. Dissabte 30 de Juliol al Consell Comarcal de Sort. Presentació del llibre “Mi gran viaje a los 40” i “Desmemorias de un pez en el desierto” de Ferran Blanch. A càrrec de l’autor. Es tracta de dos llibres d’aquest veí de Tremp, escriptor, viatges i cineasta. Els dos llibres han estat autoeditats per l’autor, el primer recull anècdotes d’un viatge personal per Estats Units i Centre Amèrica, i el segon és una novel·la de ficció.

25 de novembre a l’Arxiu Comarcal. Presentació del llibre “Poble català, posa’t a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat” de Josep Calvet i Oriol Luján. A càrrec de l’autor i de Lluis Llobet (director del Centre d’Art i Natura de Farrera), protagonista de la marxa al Pallars. En commemoració dels 40 anys de la Marxa de la Llibertat, els historiadors Josep Calvet i Oriol Luján ens ofereixen un estudi sobre aquest esdeveniment basat en documentació d’arxius i en entrevistes als participants. Els autors contextualitzen la Marxa de la Llibertat d’acord amb la seva transcendència en el període de transició i en consonància amb els principals moviments polítics d’oposició al franquisme; analitzen els antecedents que donaren peu a la seva formulació; expliquen els orígens, els preparatius de la manifestació i la reacció dels organitzadors davant la seva prohibició; detallen el recorregut de les columnes que recorregueren els Països Catalans; descriuen la repressió que va patir la marxa; expliquen alguns dels episodis més destacats; i, finalment, ofereixen una reflexió sobre la significació de la Marxa de la Llibertat i el complexos i no hi caben les simplificacions. L’exdiputat de la CUP, Quim Arrufat, va brindar-nos amb una xerrada a Sort l’1 d’abril, on ens va explicar la situació i els orígens del conflicte. Ell com a politòleg, expert en el món islàmic i representant de la plataforma Stop Mare Mortum, ens va fer un detallat i erudit relat de la situació i dels interessos que mouen el conflicte.

Cultura d’acollida i per la PAU PER: GRUP MUNICIPAL DE LA CUP

Com a CUP defensem i reclamem activament una cultura i una política de l’acollida que permeti donar una resposta a la crisi dels refugiats d’una manera responsable a nivell humanitari, i més davant de la demostrada inoperància d’Europa i dels governs que alcen fronteres. Tots sabem que la crisi humanitària i l’origen del conflictes com el de Síria són

Des d’una cultura per la pau ens cal una major sensibilització vers la discordança i els drames humans que resulten dels conflictes armats, però de vegades la raó no arriba a on sí ho fan les emocions. Per això, diferents actes organitzats per l’ajuntament en relació a la crisi dels refugiats, ens van apropar també als testimonis en primera persona de voluntaris que havien estat als camps de refugiats grecs. Tot plegat ens demostra que hi ha encara molts problemes i injustícies silenciades, però ni que sigui amb un senzill gest com lluir una samarreta de “Refugees Welcome” ens pots ajudar a no desconnectar i a seguir actius. Segurament, una de les experiències més grates va ser l’acollida, per part del

llegat que va deixar. El llibre, l’ha publicat Angle editorial. Dissabte 26 de novembre al Casal de la Gent Gran de Sort. Presentació del Llibre “Converses amb la Violant” d’Eva Gonzalez A càrrec de l’autora i de Silvia Montané. Eva González és escriptora de vocació. Però tot i fer temps que escriu relats, no en fa gaires que ha començat a publicar llibres. La primera vegada va ser l’any 2006 amb Neu al sol, amb l’editorial Curbet, en un compendi de relats breus de to punyent i molt recomanables. Després, l’any 2010 va venir la primera edició (autoedició que va fer ella) d’Uluru, que és la primera entrega d’una trilogia que ella mateixa ha creat, titulada Un viatge a l’Harmonia; el 2015, va venir el segon llibre de la sèrie, que es diu Refugi (presentats tots dos a Sort al 2015), i en l’actualitat ha publicat recentment Converses amb la Violant, el llibre que tanca la trilogia. L’afany de viatjar de l’Eva fa que les seves obres i relats es trobin a cavall dels llibres de viatge i dels manuals de desenvolupament personal. municipi, d’un grup de 10 nens palestins i 2 acompanyants durant la primera setmana d’agost. Nens de diferents camps de refugiats de territoris ocupats de Cisjordània ens van visitar dins del programa: Vacances per la Pau, organitzades per la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC). Des del consistori hi va haver un suport total a l’experiència i tant l’alcalde com el tinent alcalde van acompanyar els nens en activitats lúdico-esportives com el descens d’un barranc i una baixada en ràfting. Petits gestos com aquests aporten com a mínim humanitat i solidaritat i esperem que també un bri d’esperança en el cor d’aquells infants. Aquells dies l’Ajuntament va posar una bandera palestina en solidaritat amb aquest poble i com a denúncia de la vulneració dels drets humans per part de l’Estat d’Israel. La CUP se sent força satisfeta dels actes organitzats per l’ajuntament i recolza el seu posicionament i la seva resposta institucional a l’igual que ho han fet particulars, entitats i empreses de la comarca que han donat suport des de fa 3 anys a les Vacances per la Pau i les han fet possibles.

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016 13


CULTURA

Crònica Cultural del 2016 Aquí teniu un resum de les principals activitats cultural realitzades aquest passat 2016, sense comptar altres realitzades dins del marc de les festes de Carnaval i festes majors.

CINEMA 2 de gener Estrena d’Star Wars, el despertar de la força al Cinema-Teatre Els Til·lers de Sort. Sort va acollir també l'estrena d'Star Wars, el capítol que donava continuïtat a l'Episodi VI: El Retorn del Jedi, trenta anys després. Tot un esdeveniment mundial que va deixar de manifest que el nostre cinema encara està viu. En tan esperat episodi es revela que la Galàxia encara està en guerra. Una Nova República s'ha constituït, però una sinistra organització, la Primera Ordre, ha ressorgit de les cendres de l'Imperi Galàctic. Als herois de antany, que ara lluiten a La Resistència, es van sumar nous herois. Un film ple d'acció com als primers episodis. 27 de juny Estrena del film, Sonata per a violoncel al Cinema-Teatre Els Til·lers de Sort

13 d’agost Mostremp sobre rodes a la fresca, a la Plaça Elionor de Pallars de Sort El Mostremp sobre rodes, presenta un recull dels millors curts projectats l'any anterior al Festival Mostremp: cinema rural al Pallars. Un festival organitzat per L’Associació Mostremp. Amics del Cinema de Tremp que neix el 2011. Aquest festival centrat en el cinema rural, lliura diferents premis a diferents categories entre les quals n’hi ha algunes dedicades a les produccions locals i fins i tot de l'àmbit escolar. Aquest any es van presentar curts tan interessants com Whale Valley, una commovedora història de dos germans a Islàndia del director Kristján Kristjánsson, o El Cel fosc del Pallars (dir. Xavier Palau) 5′, Primer Premi Mostremp 2015 en la modalitat de curts Pallars-Ribagorça, un time-lapse de 6.000 fotografies del cel a la nit preses a diferents punts del Pallars. Més informació: http://www.mostremp.cat/

7 d’octubre fins al novembre Exposició de les imatges de Concurs per Instagram de BookFace Lo Llumener. A l’antic punt d’Informació Municipal de Sort. 19 d’octubre Exposició Anys de Cinema a l'Oficina de Turisme de Sort Una exposició organitzada per l'Associació Mostremp - Amics del Cinema de Tremp, que recull informació sobre la història de les sales de Cinema a les comarques del Pallars. Un tribut al paper del cinema des de la seva arribada als nostres pobles. No hem d'oblidar que ha estat part de la memòria social, familiar i personal de tot el món. Milers d'històries i anècdotes s’amaguen sota els records dels espectadors i dintre dels sacs de les bobines que cada setmana entraven per les portes de les sales. Des de Sort es va fer una petita i modesta aportació a partir de la recerca feta. 31 d’octubre-2 de novembre III Exposició de bolets del Parc Natural de l'Alt Pirineu a l'Aula Gastronònica Una exposició sobre bolets organitzada pel Parc Natural que va sevir per divulgar les espècies autòctones i la seva vinculació a la gastronomia. 28 de noviembre - 18 de desembre Exposició "Dones grans, grans dones"

EXPOSICIONS

Folleto Dones grans.fh11 08/11/10 12:02 P�gina 1

9 de gener Exposició la veu de la terra. Inauguració a la Sala d’Actes Hug Roger III de l’Oficina de Turisme del Pallars Sobirà.

… EN SOLITUD

… SOLIDÀRIAMENT

… UN COMPROMÍS SOCIAL

Vivim en la societat del risc,i hem d’estar preparades per als canvis en tots els àmbits.

Cada cop tenim més anys de vida per endavant. Volem decidir com envellim.

De vegades, la vellesa va unida a la solitud.

Som ciutadanes amb drets i volem intervenir en les decisions polítiques i socials que ens afecten.

La participació social i la vida activa són elements importants per a la satisfacció personal al llarg de tota la vida.

La solitud no té perquè ser negativa si es viu amb salut i amb una xarxa de suport emocional. La solitud és també llibertat, felicitat, silenci, pau... I permet mirar cap a dintre, explorar desigs i temors, ordenar el temps... La nostra llar és un espai personal i íntim on podem gaudir de la nostra llibertat. Alhora, participar en la comunitat i mantenir relacions de veïnatge és gratificant i enriquidor. Podem combinar els espais de solitud i d’intimitat amb els espais de companyia i d’activitat social.

Les xarxes de relació poden ser una opció: De companyia. D’amistat. De suport emocional i social. D’espais i serveis en comú. En la vida privada i en la social, envellint de manera sana i sàvia, potenciant les relacions de gaudi, i no només les de servei.

Hi ha diverses maneres d’envellir i una gran diversitat de situacions individuals. Per envellir dignament, necessitem tenir control sobre la nostra vida i disposar d’ingressos suficients, dels serveis necessaris per a cada necessitat i del reconeixement de les persones i de la societat. La lluita per unes pensions dignes és irrenunciable per evitar que moltes dones que han dedicat la seva vida a altres persones, acabin en una solitud no desitjada i abocades a la pobresa. Cal arriscar-se i assumir la responsabilitat de col·laborar en el disseny de les polítiques socials que ens afecten. Aquest és un pas solidari envers nosaltres mateixes i les generacions de dones de demà.

La participació de les dones grans a les associacions i entitats de tot tipus ha esdevingut un element transformador i enriquidor. Les associacions potencien la ciutadania activa i faciliten l’accés a recursos educatius i culturals. Són una escola de valors i una xarxa de suport emocional on es comparteixen idees, sentiments i on s’inverteix temps personal en projeces socialment útils. L’ús de la llibertat disponible que tenim passa, també, per: Gaudir al carrer i dels espais públics. Fer-nos visibles en la vida de la ciutat. Implicar-nos en projectes col·lectius intergeneracionals. Vivim un moment històric sense precedents. Mai com ara tantes dones, amb tanta llibertat i tan bagatge, han tingut per davant tants anys d’esperança de vida. Però, tanmateix, necessitem construir models vàlids per saber envellir i superar les idees tradicionals sobre la vellesa.

SEUS TERRITORIALS Alt Pirineu i Aran Pau Casals, 14 entl. 25620 Tremp Tel. 973 65 18 24 icd.altpirineu@gencat.cat Barcelona Pl. Pere Coromines, 1 08001 Barcelona Tel. 93 495 16 00 Tel. 93 317 92 91 icd.barcelona@gencat.cat Catalunya Central Pl. Major, 37 2a 08500 Vic Tel. 93 693 98 83 icd.catalunyacentral@gencat.cat Girona Pl. de Pompeu Fabra, 1 17002 Girona Tel. 872 975 000 icd.girona@gencat.cat Lleida Av. del Segre, 5 25007 Lleida Tel. 973 70 36 00 icd.lleida@gencat.cat Tarragona Sant Francesc, 3 43003 Tarragona Tel. 977 24 13 04 icd.tarragona@gencat.cat Terres de l’Ebre Montcada, 23 43500 Tortosa Tel. 977 44 47 58 icd.terresebre@gencat.cat

B-40.315-2009

SOM DONES GRANS, GRANS DONES

INSTITUT CATALÀ DE LES DONES www.gencat.cat/icdones

En el marc de les activitats de Sant Joan es va fer la presentació pública i projecció del film Sonata per a violoncel, amb presència dels seus protagonistes, Montse Germán i Juanjo Puigcorbé, i la productora Marian Matachana en representació de la productora del film KaBoGa. El film Sonata per a violoncel gaudeix de vincles directes amb el Pallars Sobirà atès el rodatge de diverses escenes a indrets com és ara Sant Pere del Burgal o localitzacions del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquesta pel·lícula destaca en la seva voluntat d’apropar la problemàtica de la fibromiàlgia, malaltia que es caracteritza per un progressiu deteriorament físic, al gran públic mitjançant la història personal de la Júlia, una violinista d'èxit. Web: http://www.sonataparaviolonchelo.com

Sota la denominació La veu de la terra el Departament de Cultura va posar en marxa una iniciativa que tenia per objectiu recordar els grans noms de les lletres a les nostres comarques (quinze autors) i, de passada, posar de relleu la importància i la projecció d’altres veus sovint encara no prou conegudes pel gran públic. La mostra inclou des d’autors consagrats i traduïts a diverses llengües fins a escriptors. Més informació: http://sort.cat/exposicio-laveu-de-la-terra/ Vídeo: https://www.youtube.com/ watch?v=x2k8ces_2Tc

Una exposició dissenyada pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i l'Institut Català de les Dones que vol trencar clixés sobre el que significa envellir per a les dones, en desmunta els tòpics i reivindica que les veus femenines de totes les edats siguin escoltades i reconegudes. Està inspirada en el llibre Demà més. Dones, vides i temps d’Anna Freixas, i té com a objectiu aconseguir que les reflexions que conté siguin útils per aconseguir que les dones puguin envellir amb més qualitat de vida i amb un desenvolupament cada cop més lliure de la seva identitat pròpia. Més informació: http://dones.gencat.cat/ web/.content/03_ambits/docs/exposicio_dones_grans.pdf Visita Virtual: https://prezi.com/zeejfvuh6dii/ dones-grans-grans-dones/

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016 14


FESTIVALS I FIRES 3 d'abril 14ª Fira Natura del Pallars Enguany va arribar a la 14a edició aquesta fira organitzada per l'Associació Centre Social Casa Xorret, una fira per a tots els públics centrada en activitats que posen en valor la natura. 22 de març 13ª Mostra de Formatges Artesans de Catalunya L’Associació Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatges Artesans (ACREFA), la formatgeria Tros de Sort i l’Ajuntament de Sort van organitzar per sisè any consecutiu la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya, a Sort, de la qual se’n realitzen altres en diferents llocs de la geografia catalana. L’atractiu principal de la Mostra el constitueixen sens dubte el mercat i l’àrea de tast, situats al Parc del Riuet de Sort 53è Ral·li Internacional Noguera Pallaresa Un esdevenimen esportiu local que a data d'avui suposa tota una festa del riu i incorpora nombroses activitats culturals de caire musical i d'espectacles, com van ser en aquest cas l'espectacle d'Ntelades i la projecció del film Caminos del agua de Mike Sarasola escollida Millor Pel·lícula i Millor Pel·lícula d’Aventura a l’Inkafest Mountain Film Festival 2015 de Perú, entre d’altres reconeixements.

una alternativa musical de qualitat en un entorn natural de muntanya. Una experiència singular a més de 1.400 m d’altitud. Entrada gratuïta ALOHA BENNETS / BEDROOM / COMO VIVIR EN EL CAMPO/ FERRAN PALAU / SÚPER GEGANT / PIN&PON DJ’s Més informació a la entrevista publicada en aquest butlletí a Ruben Jiménez FEMAP, 6è Festival de Música Antiga del Pirineu. Aquest any l'ajuntament de Sort va participar-hi acollint 3 concerts i el Gastrofilm. 30 de juliol. Gli Incogniti a l'església de Sant Feliu - Sort 26 de Juyliol. FeMAP GastroFilm - Sort, al castell dels Comtes del Pallars - Sort 12 d'agost. Raquel Andueza i Jesús Fernández Baena, a l'església de Sant Víctor - Seurí (Sort) 20 d'agost. Rafael Ruibérriz i Alfonso Sebastián, a l'església Mare de Déu de la Purificació Enviny (Sort) Més informació:www.femap.cat/ 8 de novembre. Concert del cor Sarabanda de la Garriga a l'església de Sort

8-9 d'octubre Festival Lo Llumener Festival pirinenc de literatures infantils i juvenils a Sort. Més informació a la crònica publicada en aquest butlletí. www.sort.cat/lollumener 5-6 de novembre Fira de Tardor de Sort La principal fira de Sort que, tot i tenir un origen ramader que encara es manté, és avui també una fira multisectorial i de productres KM0, així com també una empremta dels comerços, empreses i entitats locals. Enguany ha consolidat la 2a Mostra de Cervesa Artesana i ha programat diverses activitats culturals i festives.

El cor Sarabanda de la Garriga va presentar el concert Renaixement - Romanticisme. Aquest cor nascut al 2005 i format per 30 dones, està dirigit per Mariona Castelar i té un repertori de gairebé 200 peces de diversos estils i èpoques. Més informació: ttp://corsarabanda.blogspot. com.es/ 26 de Novembre Concert de les Filomenes Al Teatre-Cinema els Til·lers de Sort.

9-10 de desembre Fira de Nadal d’artesania Una fira a on poder trobar productes diversos de Km 0 elaborats al Pallars Sobirà.

MÚSICA 20 de juliol EL MALDALTURA_Festival de Música Independent de Llessui Aquest festival de música independent és

Amb motiu dels actes del 25 de novembre "Dia Internacional contra la violència de gènere" es va programar aquest concert del grup femení "Les Filomenes", que van oferir un espectacles "filomenal" amb cançons tradicionals que havien estat adaptades

amb humor i sentit igualitari de gènere. Segons elles, canten les cançons que més escandalitzen a les seves àvies!. Més informació i vídeos a: https://lesfilomenes. bandcamp.com/

TEATRE 11-20 de març Teatre tarambanes de Sort, presenta l'obra Rumors La Companyia Teatre Tarambanes de Sort ens va presentar una obra plena d'humor i embolics, amb el seu punt picant. I novament va ser tot un èxit d'assistència a totes les sessions. Es tracta a més d'una companyia que està fent escola de teatre. 18 de juny Al teatre-cinema els Til·lers de Sort Cicle Mensula, presenta Aquesta nit tanquem amb la companyia Cassigalls L’espectacle Aquesta nit tanquem és un recital teatralitzat que té com a fil conductor l’epistolari (1938-1988) de l’escriptor Manuel de Pedrolo. Aquest mosaic de tots els gèneres que conreà l’autor descobreix el seu veritable compromís amb el seu país, amb la seva gent i amb la seva cultura. 12-16 d'agost Hug Roger Superestar a Olp Com cada estiu, Hug Roger III truca la porta i ens demana permís per acomodar-se en la nostra memòria. Aquest cop les 9s Festes del Setge d'Olp que fa nou anys que dramatitza el Setge d'Olp i la història d'Hug Roger d'una manera diferent, ens van presentar un musical! Es tracta d'una obra produïda per Josep de Moner i amb guió de Toni Alcalde. Cal destacar la participació dels joves protagonistes que van fer un paper extraordinari davant d'una exigència gens fàcil: la de interpretar i cantar, aquest cop. 8 d'octubre El somni de la Lluna, al teatre-cinema de Sort Espectacle a càrrec de la Companyia NTelades, dins del festival Lo Llumener. Les acrobàcies sobre teles ajuden a crear un ambient màgic a aquest conte teatrealitzat. 27 d’octubre Improsia teatre al Cinema Teatre de Sort Obra dins del programa de la Fira de Tardor de Sort 2016. A partir dels suggeriments dels espectadors, els d’Improsia interpreten històries de tot tipus en clau d’humor que es creen i es desenvolupen en l’instant mateix d’actuar-les, sense pactar ni preparar, interactives amb el públic.

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016 15


FORMACIÓ

1r Seminari d’Arquitectura i Territori Durant la setmana del 23 als 29 de juliol va tenir lloc a Llessui el 1r Seminari Arquitectura i Territori: Arquitectura al paisatge pirinenc, organitzat per l’associació AxA (Arquitectes per l’arquitectura) i amb la col·laboració destacada del Consell Comarcal i els ajuntaments de Sort i Rialp. El seminari volia posar en valor la importància del territori rural i pirinenc en contrast amb la vida urbana i el creixement de les ciutats. I és que de fet, gran part dels debats arquitectònics actuals es realitzen al voltant de les ciutats i les àrees metropolitanes, mentre el territori rural pateix el decreixement demogràfic i l’oblit del seu patrimoni arquitectònic.

El plantejament del Seminari va ser força obert, ja que va comptar amb alumnes de diferents escoles d’arquitectura, concretament de les de Barcelona, Granada, Mendrisio (Itàlia) i Pamplona i amb la presència de diferents professors i arquitectes de prestigi. El seminari va estar dirigit per Ramon Sanabria i coordinat per Laura Arriola, Ramon Bringué i Alejandra Mejón.

Aquest seminari, per tant, volia afrontar les qüestions i els reptes de futur que en matèria urbanística i arquitectònica plantegen els pobles i les àrees rurals de muntanya.

Els alumnes en van dividir en grups i van treballar al voltant de casos reals. Concretament van desenvolupar propostes per a quatre casos d’estudi proposats pels dos municipis Rialp i Sort.

És d’agrair des del Pirineu que una iniciativa formativa tingui en compte aquest territori de la perifèria i el seu paisatge. No és comú que des de l’arquitectura es busqui donar respostes intel·ligents i serioses a les problemàtiques que planteja un territori de muntanya com el nostre des de la perspectiva que inclou la lectura del paisatge pirinenc. I el més important és que el seminari va tenir lloc al propi territori ubicant-se al poble de Llessui. Aquest fet revela que el projecte no només volia atendre la pròpia disciplina arquitectònica, sinó també arribar a la realitat social i a les necessitats que planteja el territori des d’un treball in situ.

En el cas de Rialp van treballar per donar resposta a l’antic Estudi de Surp i per recuperar un vell molí de Roní. En el cas de Sort, van fer un treball a partir de l’Ubla d’Altron, un paller que ha estat recentment adquirit per l’Ajuntament de Sort i catalogat com a BCIL (Bé Cultural d’interès Local) i també van fer una proposat d’ordenació de la entrada del poble de Llessui.

En el cas de la Ubla d’Altron van tenir en compte un esborrany de proposta d’usos que van suggerir els veïns i també l’ajuntament. Fent una fusió i plantejant un espai multifuncional. Aquí podeu veure les propostes realitzades pels alumnes que han estat recollides en al publicació realitzada per AxA, amb la col·laboració de la Cooperativa Jordi Capell i el disseny editorial de Carla Maiadeu. El seminari comptà amb la presència del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Hble. Sr. Josep Rull, que va realitzar la cloenda de les jornades.

Projecte per la Ubla d’Altron

Presentació de Ramon Sanabria Projecte per la plaça de Llessui

El seminari també va comptar també amb la col·laboració del COAC Demarcació de Lleida, la Conselleria de Cultura i la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, i amb el patrocini de la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Cambra de Comerç de Lleida, l’Ajuntament de Sort, l’Ajuntament de Rialp i les empreses Fusteria Sebastià i el Grup Cervós.

Més informació: http://sort.cat/arquitectura-al-paisatge- pirinenc

Fotografies Aj. de Sort

Web i contacte de l’Associació Arquitectes x Arquitectura, AxA: http://arqxarq.es

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016 16


La Festa, una oportunitat per a la tradició i la cultura PER: GRUP MUNICIPAL FEM MUNICIPI

Una peça clau de la nostra cultura popular són, sens dubte, les festes majors i tradicionals. Esdeveniments esperats per joves i grans de tot el municipi que fan vibrar la població una setmana abans que esdevinguin i dels quals se’n parla durant la setmana següent. No cal dir, que deixant de banda el patrimoni cultural que això suposa, les festes majors i tradicionals tenen una labor de cohesió social molt important, sobretot en territoris com el nostre, on la complexitat orogràfica, la distribució dels nuclis i la baixa densitat de població el converteix en un territori atzarós. Qui no ha sentit explicar dels seus pares o padrins les aventures o desventures per arribar a la festa major d’algun poble... o quantes parelles han sorgit del Carnaval de Sort... o quants balls s’aprenien anant de poble en poble... que si a Montardit ballen l’esquerrana i a Sort Rigodons... que si a Olp i a Llessui fan la plantada de l’arbre... En fi, aquest llegat és bàsic per a la super-

vivència de la nostra cultura, la Pallaresa, la que vivim des del poble, aquesta cal mantenir-la i recuperar el que s’ha perdut. No hauríem de basar les festes només en una barra de bar i en un ball, siguem creatius, fem que les festes siguin un element configurador de la nostra identitat pirinenca a través de la festa i la tradició. Visca la festa!!

Fotos del Carnaval de Sort. Font Ajuntament de Sort

El Rei Borni PER: GRUP MUNICIPAL DE CIU - SORT

Aquests dies hem sabut que aquesta pellícula, escrita i dirigida per Marc Crehuet i estrenada a Barcelona aquest 2016 ha rebut vuit nominacions als IX Premis Gaudí que atorga l’Acadèmia del Cinema Català i que es lliuraran el proper 29 de gener, entre elles, les corresponents al millor film i al millor director. Crehuet és un guionista i realitzador jove, amb experiència en el camp televisiu, ben acreditada a la televisió nacional de Catalunya, i estretament vinculat al Pallars Sobirà per tradició familiar. Els Creuhet tenen casa a Rialp des dels anys 60 i conformen una nissaga de juristes amb inquietuds literàries. Aquesta darrera circumstància deu haver marcat sens dubte el rumb emprès pel cineasta, que escriu els seus propis guions amb esperit d’home de teatre. La relació de Crehuet amb la nostra comarca el portà a rodar un curtmetratge titulat POLÍTICO INCORRECTO el 2013. Produït

per Moiré Films, s’emeté aquell mateix any al programa Torres y Reyes de TVE. Els exteriors s’enregistraren a l’Hostalet i a Llessui, amb nodrida participació d’extres locals a la plaça del Pago i els interiors a l’Oficina Comarcal de Turisme. En els crèdits, l’autor agraeix aquestes col-laboracions, fent especial esment de l’Ajuntament de Sort i dels veïns de Llessui. El protagonista, l’alcalde d’una població imaginària, és victima de la seua obsessió per les xarxes socials i només aconsegueix evitar la fallida amb una disculpa pública a l’estil borbònic i una amenaça als companys, modalitat Bàrcenas. Temes del moment que malauradament segueixen vigents. Potser per això Crehuet va triar el Sobirà, on els aires són més nets i lliures de boira. Des d’aquesta publicació desitgem tots els èxits al company que volgué deixar constància de la terra que el va acollir algun dia i no dubtem que Gaudirà de la Sort que mereixen els bons professionals. Que tinguem tots un Bon 2017. CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016

17


CONSTRUÏM SORT

Actuacions urbanístiques a Sort i pobles Fotografies Aj. de Sort

Aquest 2016 ha estat un any excepcional a Sort, ja que s’ha fet inversions en obres per valor de 1.368.245,00. Unes obres que de no haver-se fet aquest any s’haurien perdut els ajuts concedits. També s’han realitzat altres obres ja previstes abans del 2015 i d’altres que s’han aconseguit realitzar mitjançant recursos propis i convenis amb empreses.

OBRES REALITZADES A SORT 1. Piscina Municipal. S’ha desbloquejat el projecte i el que havia de ser una piscina coberta, s’ha deixat en una fase intermitja per tal de poder gaudir ja d’una piscina descoberta apta per a l’ús públic. La part de l’edifici previst s’ha acabat en precari i de moment només s’aprofitarà la part de soterrani com a magatzem municipal. Cal aclarir que aquesta actuació es totalment compatible per tal que en un futur es pugui aprofitar l’executat per construir una piscina descoberta

POBLES

2. Rampa d’accés a l’ajuntament, s’ha acabat de fer la remodelació de les escales d’accés a la porta principal de l’Ajuntament posant una rampa que era necessària per eliminar la barrera arquitectònica que suposava l’escala i que estava prevista des del 2014. 3. Remodelació de l’Ajuntament. S’ha instal·lat un ascensor i s’ha remodelat la tercera planta: nova sala de plens, despatxos i lavabos, així com canvis de redistribució i millores a la planta baixa; s’ha pintat també la façana. L’obra era necessària per tal d’adequar la Casa de la Vila als requeriments d’un edifici públic sense barreres arquitectòniques. 4. Adequació de la pujada al Castell i accessos a la zona de l’Arxiu Comarcal i l’IES Hug Roger III. S’han pavimentat els accessos i les escales, reforçant murs i posant baranes. S’ha aprofitat també per adequar una zona com a hort escolar de l’escola Àngel Serafí Casanovas.

SORT a

C

a

o

a

r

o a ra

3

a

10

e

e

13

5. Adequació i ampliació de l’aparcament de l’IES, amb previsió de connectar el carrer Joaquim Sostres amb el carrer Constitució 6. Adequació i millora del solar d’aparcament de l’avinguda Generalitat que toca amb el carrer Torrent de Pietat. S’ha fet una nova vorera, i s’ha adequat el solar generant noves places d’aparcament

e e

Ca

e

e

er

e

e

er

e e

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016 18

1


14. Sorre. S’ha urbanitzat un tram de carrer, s’ha executat parcialment l’ampliació del cementeri (pendent de finalitzar) i s’ha substituït un tram de la xarxa de sanejament. 15. Altron. S’han dut a terme obres i adequació de la Font del poble, condicionament del parc infantil amb la instal·lació d’una font, consolidació de les parets i instal·lació de baranes al cementeri, aixi com les instal·lacions de bancs i jardineres. S’han executat les obres de consolidació de l’estructura de l’Ubla de Sobirà, que ha estat adquirida per l’Ajuntament i catalogada com a BCIL. 16. Bressui. S’ha urbanitzat el carrer d’accés al poble i s’ha dut a terme la reconstrucció de parets de pedra

8. Remodelació de la Plaça Major. S’ha solucionat problemes de filtracions i s’ha substituit el paviment de rajola per un paviment de formigó imprès. S’ha fet un procés participatiu que continua obert de cara a debatre els futurs usos de la plaça.

17. Bernui. S’ha urbanitzat un carrer del poble, s’ha repicat i sanejat el talús (roca) d’entrada al poble i s’han creat noves places d’aparcament. 18. Seurí. S’ha urbanitzat la plaça, la zona d’aparcament i un carrer del nucli, així com la col·locació de reixes en la carretera d’accés al poble. A l’església de San Víctor, s’ha dut a terme una inversió conjunta en el projecte de pintura al fresc de l’artista Santi Moix.

ALTRES ACTUACIONS 19. Adequació passos de vianants. S’ha dut a terme l’adequació de 20 passos de vianants al nucli de Sort.

9. Serveis a Borda Paisan. S’han fet obres d’adequació per portar els serveis de llum i aigua a les parcel·les. 10. Adequació del Camí de les Vernedes. S’ha instal·lat enllumenat públic en un tram de carrer.

20. Adequació cementeri de Sort. Obres d’adequació al cementeri de Sort consistent en la reparació de parets de pedra, col·locació de baranes, instal·lació de 2 bancs i delimitació amb tanca de fusta de la fossa comuna.

11. Desplegament parcial del cablejat de fibra òptica al nucli de Sort per part de TELEFONICA. Aquest desplegament té diverses fases i s’han realitzat les dues primeres afectant a la zona més cèntrica amb la col·laboració de l’Ajuntament.

21. Església de Sort. Reparació del rellotge i instal·lació d’un SAI (sistema d’alimentació ininterrompuda) per evitar pujades de tensió, així com la col·locació de canalons de recollida de les aigües pluvials de la coberta. 22. Actuació Pavelló Esports. Adequació instal·lació TRX (aparells de fitness)

12. Camp de Regates. S’han fet algunes de reparació, millores i adequació de les instal·lacions necessàries per al desenvolupament de les competicions i els entrenaments dels equips que fan estatges al municipi.

23. Neteja cementeris. S’han esbrossat tots els cementeris del municipi.

13. Condicionament de l’aula de cuina. Amb el suport del Consorci LEADER s’ha condicionat una aula de cuina en l’espai d’uns antics vestidors situats a l’escola de piragüisme. 3

o

er

C

24. Montardit de Dalt. S’ha col·locat un barana de protecció i s’ha condicionat l’accés al poble amb graves.

C ee

1

OBRES A POBLES

7. Adequació i millora de la entrada nord de Sort pel carrer del Dr Carles Pol i Aleu. S’ha construit un mur de contenció amb pedra, s’ha creat places d’aparcament i s’ha aprofitat per millorar enllumenat.

22

M

e

5

M

21 8

Co e

er a o C

e

e a o

r

ro

a

a e

e

o

a

ar

rre

ar

Ca

e

o

4

Ca

rM

aj

e

ae r

e

e

o

e

9

r

a

Ca er er

a a

2 ro 3

o

r

re

r Ca

e

o

Car e

o

e

a

ar

a

ajo

a

a

rM

e

3

ra

12 e

rre

e

M

er

r

Ca

Co

o

e

11 a

e o

a

or

a e a e era

a

e Ca

a

6

era a e a e

a

e Ca

a

a

7

a

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 1 | DESEMBRE 2016 19


Bon any 2017! LA POSTAL. Poble de Seurí - Postal de felicitació de Nadal 2016. Des de 2011 que Sort felicita el Nadal amb una postal d’un poble del municipi. Si vols descarregar les fotos d’anys anteriors i saber més sobre la història d’aquesta felicitació vinculada al projecte “La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la” visita la web: www.sort.cat/postals-sort

MUSEUS de Sort

Sort compta amb tres museus, et convidem a descobrir-los.

Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua (Llessui)

Museu de les Papallones de Catalunya (Pujalt)

Presó-Museu Camí de la llibertat (Sort)

Antigues escoles. Llessui Tel.: 973 621 798 http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/aiguestortes

Pujalt Tel.:973 620 743 www.papallones.cat museu@papallones.net

HORARI: De dilluns a dissabte: de 9 a 14 h i de 15.30 a 18 h Diumenges: de 9 a 14 h (excepte juliol i agost, de 9 a 14 h i de 15.30 a 18 h)

HORARI: Tots els dies de 10.00 a 13.30 h i de 17.00 a 20 h.

Plaça Sant Eloi, 8. Sort Tel.: 973 620 010 (visites concertades) www.camidelallibertat.cat www.perseguitsisalvats.cat museu@camidelallibertat.cat HORARI: Dissabtes, de 12 a 14 h i de 18 a 20 h, i diumenges, de 12 a 14 h. Consulteu horaris especials de Nadal, Setmana Santa i estiu a la web.

Pots descarregar-te CULTUReS aquí:

www.sort.cat/cultures

Edita:

INSCRIU-TE A LA LLISTA DE CORREUS DE CULTURA DE SORT! Vols inscriure’t al llistat de correu de Cultura de l’Ajuntament de Sort? Podràs rebre informació segons els teus interessos i també el Butlletí CULTUReS per email. I si vols, també podràs rebre informació de manera àgil i ràpida al teu mòbil. EMPLENA EL FORMULARI: http://eepurl.com/cvxui1 Amb la col·laboració de:

Butlletí Cultural de Sort - CULTUReS - 1  

Butlletí Cultural de l'Ajuntament de Sort (Pallars Sobirà - Lleida. Número 1 - desembre 2016

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you