Page 1

agost 2017 - # 2

www.sort.cat/cultures


EDITORIAL Et presentem aquest segon exemplar del Butlletí Cultural CULTUReS, de nou amb l’esperit de compartir i visibilitzar l’activitat cultural del municipi, així com els seus actors. Des de l’Ajuntament, el repte de promoure la cultura local passa –creiem- per enfortir el teixit associatiu i cultural, i per donar-lo a conèixer. I és, des d’aquest objectiu, que aquest butlletí es converteix en una eina no només informativa, sinó també participativa i integradora. Les publicacions tenen la missió d’evidenciar la cultura que ens identifica, la que consumim, i aquells i aquelles que la fan possible. Perquè no podem defensar ni estimar allò que no coneixem, i sempre és un bon exercici compartir allò que ens alimenta culturalment. I és que no podem permetre’ns el luxe de perdre allò que ens dona identitat... pallaresa, pirinenca, catalana... Estem cridats a generar la cultura del present i del futur però cal assentar-la en el patrimoni històric, cultural, musical, literari i artístic que hem heretat i ens fa ser qui som. El petit recull d’aquest butlletí vol posar també de manifest que Sort té una vida cultural més rica i activa del que pugui semblar tot i que hem d’aspirar a molt més amb la participació de tots. En aquest número, hem dedicat una part important al teatre i a les arts escèniques, ja que diferents projectes i companyies demostren que hi ha vocacions i aptituds, i m’atreviria a dir que d’alguna manera aquestes experiències estan fent d’escola de teatre i de circ a Sort i comarca. Per altra banda, festes com el Carnaval de Sort (cridat a ser un carnaval emblemàtic més de Catalunya) encara aporten novetats com aquest any amb la Festa del Mandongo. També veiem com diferents manifestacions culturals any rere any es consoliden: festivals com el de Maldaltura, JAM Sessions, el Festival de Música Antiga dels Pirineus; o també els espectacles teatrals organitzats per les companyies d’aquí: Tot-Toc (pels Tarambanes), el 6è Cabaret d’arts Escèniques (per Ntlades) o les Festes del Setge d’Olp. El proper 7 d’octubre també tornarà Lo Llumener (el Festival de literatures infantils i juvenils del Pirineu) carregat de novetats i d’espectacles per a petits i grans. I també cal recordar que aquest any es compleixen els deu anys de la Presómuseu Camí de la Llibertat, un projecte què com ens recorda Josep Calvet, es va crear com Un museu de la pau a la frontera, i que ens parla de fugida de la guerra, connectant així amb un drama, el dels refugiats a Europa, ben actual. Per últim també recordar la importància de vincular cultura i educació, des d’una perspectiva que fomenti un model educatiu transversal, integrador i participatiu, en què la comunitat en el seu conjunt se senti responsable del fet d’educar i d’educar-nos. Perquè educar té a veure amb els valors compartits i el fet de créixer com a persones i com a poble. Pere Báscones

EXEMPLAR GRATUÏT

Aquest exemplar ha estat possible gràcies a un ajut de l’IEI (Institut d’Estudis Ilerdencs) www.sort.cat/cultures

2 3 4 5 6 8 9 10 11 12 14 15 16 17 18 19 20

ÍNDEX Editorial Agenda d’Activitats juliol-desembre 2017 El teatre, a Sort, entra en escena El teatre, eina educativa EL RETORN D’HUG ROGER, a Olp el 14 d’agost de 2017 Som farandulers! Un projecte de teatre a l’INS Hug Roger III Tarambanes de Sort Ntlades Torna el cinema a Sort amb “El documental del mes” Festival Lo Llumener (2a Edició) Redescobrint Vigo Samarretes parlapallares.cat La Playlist* de...Tole Torelli L’Instagram de... Joan Luque La Biblioteca comarcal de Sort Deu anys de Xafarrostolls Mapa de l’oferta educativa a Sort La Fira Natura i la sostenibilitat del Pallars Crònica Cultural de gener a juny de 2017 Llibres presentats a Sort Us recomanem... Festa “Lo calder del Mandongo” ARTICLES DELS GRUPS MUNICIPALS: CUP: Treballem per la sobirania cultural! Deu anys de la Presó-Museu Camí de la Llibertat ARTICLES DELS GRUPS MUNICIPALS: FEM MUNICIPI: La utilitat de l’inútil CONTRAPORTADA OFICINA JOVE I MUSEUS DE SORT

(EL Grup Municipal PDeCat ha renunciat en aquest número a fer ús de l’espai que tenia reservat.) Crèdits © Ajuntament de Sort i els seus respectius autors Número 2 - Agost 2017 Direcció i coordinació: Pere Báscones Revisió lingüística: Servei Comarcal de Català del Pallars Sobirà, Consorci per a la Normalització Lingüística. Textos: Ajuntament de Sort i els seus autors. Fotos: El seus respectius autors. En aquest nº 2 han participat com autors o entrevistats: Pere Báscones Raimon Monterde Josep Calvet Josep de Moner Assoc. Un Xorret d’Aigua Clara Ana Gutiérrez Comissió de Festes Assoc. Tarambanes de Sort Grup Municipal Fem Municipi Assoc. Ntlades Grup Municipal CUP Ignasi Ros Oficina Jove Assoc. Cambuleta Tole Torelli Joan Luque Disseny: Ajuntament de Sort Hi col•laboren: Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Dipòsit Legal: Tiratge: 1.000 exemplars Foto portada: Setge d’Olp 2013 - Fotografia Pere Báscones CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017

2


AGENDA D’ACTIVITATS 2017 Festes Majors de pobles SORT- 29, 30 jul-1 agost www.sort.cat/festamajor SEURÍ- 5 i 6 agost BERNUI- 15 agost LA BASTIDA - 18 agost SORRE - 19-20 agost ALTRON - 25-26-27 agost PUJALT -2- 3 setembre OLP - 9 -10 set ENVINY - 16- 17 set LLESSUI - 23 - 24 set M. DE BAIX - 30 set - 1 oct M. DE DALT - 25 - 26 nov i i 22 de novembre, dia de la patrona Sta. Cecília 14 i 15 de juliol Festival de Música de Llessui Maldaltura 15 de juliol Festival JAM Pallars a Montadit de Baix. Juliol (15-23 de juliol) 54 Ral·li internacional de La Noguera Pallaresa www.kayaksort.cat juliol – agost Concerts del 7è Femap:

21 de juliol a les 22h Concert de Cambra de la Diputació de Girona a l’església de Sant Feliu de Sort 31 de juliol a les 21h Gastrofilm al Castell dels Comtes de Pallars de Sort. 19 d’agost a les 22h Juan de la Rubia i Lixsania Fernández a l’església de Santa Cecília de Montardit de Dalt (Sort) Més info a: www.femap.cat 3 d’agost a les 21.30h a la piscina municipal Cicle de Cinema a la Fresca “joves, art i transformació” Film: The Through the gif shop 17 d’agost a les 22h Mostremp sobre rodes www.mostremp.cat 19 d’agost a les 18h al Cinema Els Til·lers Documental: La vida segueix amb HDC

15 d’agost (data per concretar) Obert Turístic d'Escacs Nocturn Vila de Sort 14 d’agost a Olp Festes del setge d’Olp: El Retorn d’Hug Roger Agost (data per concretar) Concentració Tuning 11 de setembre Homenatge al General Moragues i actes de la Diada 7 d’octubre Lo Llumener 2017 - Festival Pirinenc de Literatures Infantils i Juvenils (2a edició) www.lollumener.cat Del 20 al 22 d’octubre Cherokee Rider www.rutacherokee.com 4 i 5 de novembre Fira de Tardor de Sort – 2017 www.sort.cat/fira-tardor Desembre (dates per concretar) Fira de Nadal d’artesania i producte local

Exposició Arquitectura en miniatura de Joan Escolà del 15 de juliol al 15 d’agost

Exposició fotogràfica: El compostatge comunitari a la comarca

Més informació a:

www.sort.cat/agenda CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017

3


TEATRE

EL TEATRE, A SORT, entra en escena

Ntelades - Lo Llumener 2016

Aquest segon CULTUReS vol donar un protagonisme especial al teatre com un fenomen cultural que està en auge i en molt bona forma a Sort. Així ho demostren l’èxit de participació a l’activitat de teatre extraescolar a l’IES i de la formació ofertada a l’escola de Sort (Els Tarambanetes). I també es pot veure amb l’activitat dels grups de teatre local que amb les seves estrenes i espectacles (del drama a la comèdia) demostren que hi ha vocació i espais per gaudir del món del teatre entre bambolines. En aquest número us presentem aquests projectes i els seus “actors”. Concretament teniu la presentació del projecte “Som farandulers” per part de la seva impulsora, Anna Gutiérrez, a l’IES Hug Roger III; també un article que recull la història de les Festes del Setge d’Olp (per Josep de Moner), i un parell d’entrevistes a la companyia Els Tarambanes i les Ntelades. I si tot plegat ens satisfà de manera especial, és perquè tot i que alguns fugim dels escenaris i ens avergonyeix exposar-nos, també hem de reconèixer que mirem de reüll i amb certa enveja aquells que tenen la capacitat de crear històries i d’actuar davant del públic sense que els tremolin les cames i sense patir la por escènica. Però per què enganxa el teatre? És una moda? Ben bé no ho sabem, però el que sí afirmen els experts que utilitzen el teatre com a eina educativa és que per als joves i adolescents, fer teatre va més enllà de l’aprenentatge de la tècnica teatral. I és que el teatre esdevé un espai formatiu de

llibertat on poden expressar les emocions a través dels personatges que interpreten i entendre així millor la complexitat humana. És potser un ajut per empatitzar i posar-se en la pell de l’altre, i a més, el joc de ser altres persones els ajuda també a formar la pròpia identitat. A més, facilita l’aprenentatge de valors com el respecte, la disciplina i la cooperació. Però també cal destacar el simple fet que memoritzar i aprendre a entonar, a vocalitzar i a parlar en públic, són, al cap i a la fi, eines importantíssimes d’expressió i comunicació que convé educar i formar des de ben petits. Cal recordar que parlar de teatre no només vol dir parlar d’actors, en el teatre també són imprescindibles els autors, els directors, els tècnics, els ajudants, els maquilladors, els dissenyadors d’art i de vestuari, els il·luminadors, els constructors d’escenaris... i totes aquestes dedicacions, avui més que mai, connecten amb oficis creatius que tenen gràcies a les tecnologies un futur immens de reptes i oportunitats.

El Cinema-Teatre Els Til·lers, un equipament en el punt de mira. Des de l’Ajuntament es té clar que cal fomentar les arts escèniques no només com un fenomen cultural, sinó també com una eina educativa clau en la formació competencial de les persones. En aquest sentit s’està treballant per anar equipant el Teatre-Cinema del Til·lers, per tal de donar cabuda a espectacles amb un mínim de qualitat i professionalitat, tant els d’aquí com el que es puguin acollir de fora, i arribar ni que sigui de manera modesta a tenir un petita programació anual de teatre i espectacles. L’any passat es va instal·lar un nou projector de cinema HD i es van fer millores tècniques a nivell de control de so, llum i elements a l’escenari.

Sap per què triomfa el teatre, per què ha tornat la gent al teatre? Perquè el teatre no tracta de res en concret. Tracta de la vida. És la vida. Peter Brook (director de teatre, cinema i òpera britànic) CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017

4


El teatre, eina educativa

EL RETORN D’HUG ROGER, a Olp el 14 d’agost de 2017.

PER JOSEP DE MONER

És el desè any que el grup de teatre “El Setge d’Olp” dramatitza la història dels nou dies del setge el mes d’agost del 1485. Cada any d’una manera diferent. Cada any mirant de popar de la història per retrobar els orígens de la nostra forma de ser i veure el món. Cada any creant nous actors i fent créixer els vells a la reserva d’una bona tona. A veure si a còpia de temps es fan bons com un bon vi negre. Com cada estiu, Hug Roger III truca la porta i ens demana permís per acomodar-se en la nostra memòria. Des de Xàtiva on està empresonat, gira la mirada cap al Pallars i amb una espurna de tendresa que encara li queda, agraeix la tenacitat de la gent d’Olp que tant va patir en la guerra del Pallars. Quants paral·lelismes!, sospira, entre aquella guerra del Pallars del 1484 i la guerra incivil del 1936… i quants paral·lelismes hi volem trobar aquest any entre la seva lluita per la llibertat de Catalunya contra la monarquia d’Espanya i el nobles afins, per continuar amb la lluita per la llibertat del Pallars. Reivindicar-nos com a pallaresos i fer-ho en un ambient festiu és la raó per la qual vàrem concebre les Festes del Setge d’Olp. El teatre és una gran eina pedagògica, clar que primer cal trobar un bon protagonista. El darrer comte del Pallars, Hug Roger III, el senyor de les muntanyes, tenia la suficient talla per ser-ho. Després, la ca-

sualitat ens va posar una data. El fet que el punt culminant del Setge d’Olp durant la Guerra del Pallars fos un 15 d’agost ens inspirà a glossar la seva figura en un dia de festanal per antonomàsia. I que les Festes del Setge d’Olp comencessin l’any 2008, justament quan es commemorava el 500 aniversari de la mort del comte, van fer que fos un principi amb bon peu. Quatre-centes persones veien un espectacle teatral en un petit poble, interpretat per uns actors improvisats, els quals parlaven de la nostra història amb unes arts que només estaven en les beceroles de l’aprenentatge. Però l’espectacle va arribar a la gent, i això va ser el millor èxit. Això ens permet arribar a les desenes festes! Ell és qui va conformar la nostra ànima pallaresa i, com les nostres muntanyes, és el que ens ha donat la nostra identitat. I, ¿veritat que si contemplem qualsevol de les nostres muntanyes no la veiem sempre igual, que canvia cada dia i en cada estació, que és impossible fixar una única imatge ja sigui mental o digital? Doncs a Hug Roger III el contemplem també sempre des d’una perspectiva diferent, i l’espectacle teatral que cada any li dediquem ens mostra una nova faceta de la seva personalitat i dels pallaresos com a poble. El teatre històric, a diferència de la història pura, té un avantatge: es pot fer ficció i adaptar les històries al gust del guionista. Molts anys hem parlat del somni d’un Pallars lliure i

a les cinquenes festes, el 2012, vàrem voler tocar aquest somni amb les mans i per això l’any 1512 casàvem l’Elisabet, filla d’Hug Roger, amb el comte de Foix per tal d’unificar el comtat i alliberar-lo dels Cardona. I el 1812, aprofitant que durant la guerra del francès, Napoleó va dividir Catalunya en quatre departaments que va incorporar a l’imperi francès, i que a més a més a l’anomenat Departament Segre incloïa tant el Pallars com Andorra, doncs ens permetíem la ficció que en acabar la guerra, Andorra i el Pallars s’unificaven. El vell somni que si Hug Roger III hagués guanyat la guerra del Pallars podríem haver estat un petit país com Andorra, prenia vida acabant sent un país amb Andorra. Amb sang dins de les venes i el somni d’un Pallars lliure, d’una Catalunya lliure al fons dels ulls...

da a la presó de Xàtiva i morir tranquil. Vol copsar que si el 1503 els interessos comuns eren tan forts que les mateixes muntanyes que el van veure néixer i enfortir-se, el deixaven de protegir i davant seu s’obria un esvoranc enorme, ara els temps han canviat i amb el vot es poden resoldre les coses.

retorna Hug Roger aquest any. En anys anteriors l’hem situat en el seu temps, o hem recorregut tota la història des del seu naixement fins al 2012, o l’hem incrustat dins el marc de la guerra civil quan el 1938 Franco prengué el Pallars. O l’any passat el vam convertir en cantant d’un musical en plens anys de la foscor dels 1970. Retorna Hug Roger, vivim i representem l’obra en temps real. Som a l’agost del 2017 i el poble de Catalunya ha de decidir un 1 d’octubre si vol ser lliure o vol seguir encadenat 300 anys més. Només demana que seguim la seva lluita, sense arriscar la vida com ell, i que votem sí al referèndum. Després se’n podrà anar una altra vega

Qui és Josep de Moner? Promotor, productor i actor de les Festes del Setge d’Olp

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017

5


TEATRE

Som farandulers!

Tarambanes

Un projecte de teatre a l’INS Hug Roger III PER ANA GUTIÉRREZ

La història del nostre projecte bé podria ser una historia de conte, perquè un petit institut de secundària amb un grup de teatre extraescolar de gairebé una setantena de participants és, de ben segur, un fet extraordinari. El passat curs 2015-16 va ser el quart any de funcionament del grup, i continuarem endavant mentre els nostres alumnes mantinguin la passió pel teatre. L’èxit de l’activitat rau en el seu caràcter obert, inclusiu i acollidor. El grup de teatre està format per alumnes de tots els nivells de l’ESO i de Batxillerat. No hi ha cap requisit per inscriure-s’hi, no s’ha de pagar cap quota ni ningú cobra res. L’objectiu principal és la recerca de la cohesió social al centre, aconseguir que els estudiants s’estimin el lloc on passen bona part del seu temps. Com a conseqüència, tots els aspectes de la vida acadèmica del centre es veuen enfortits.

de Sort

terdisciplinari de les activitats dramàtiques fa possible que es relacionin amb la major part dels continguts curriculars. L’Hug Roger III ja comptava amb una important tradició teatral anys enrere, però el nostre punt de partida va ser, de fet, la decisió d’engegar una matèria optativa de teatre a tercer d’ESO. Aquesta matèria continua formant part de l’oferta curricular d’aquest curs que, juntament amb el treball de síntesi de 2n d’ESO, han estat la base de l’activitat teatral al nostre institut. Enguany hem participat en la 32a Trobada de teatre de secundària, a Bellpuig, i hem hagut de prometre als participants que tornarem l’any que ve amb més i millor. Vistos els resultats, continuarem fomentant les activitats de dramatització al nostre centre, perquè els nostres petits-grans actors i actrius ja han descobert la màgia del teatre, i mai més no els abandonarà.

Com a coordinadors del grup hi participen tres professors de diferents matèries, amb l’especial col·laboració del departament de tecnologia, que ha format els alumnes encarregats de la part tècnica del projecte (il·luminació i so). Entre tots escriuen els guions, dissenyen les escenografies, preparen l’atrezzo, assagen i, sobretot, riuen sovint. No hem buscat mai el lluïment de l’espectacle final, ens interessa més el procés, però tot i això en fem dos cada curs, perquè els nois i noies així ho volen. És el moment de vèncer les pors, d’aconsellar o rebre consells i, per damunt de tot, de compartir una experiència que no s’oblidarà fàcilment.

Tarambanes és una companyia de teatre que va néixer l’any 2010 a Sort. En els inicis va ser un grup reduït però en tota la seva trajectòria ha ampliat el ventall d’actors, tècnics i col·laboradors. Fins ara han ofert set comèdies, una per any. El 2016 es constituí en “Associació de Teatre Tarambanes de Sort” i la seva presidenta és Marta Font.

Com van sorgir els Tarambanes i amb quins objectius? Tarambanes sorgeix de l’estima al teatre d’un grup d’amics del Pallars. Alguns ja havien participat en altres grups de teatre i van decidir crear-ne un a Sort. Tot va començar durant la tardor del 2010, i la primera estrena, No em toquis la Flor, va ser a la primavera del 2011. Què us aporta el teatre a les vostres vides? És una afició que ens omple molt, tant a nivell personal pel repte que suposa l’actuació amateur, com a nivell de grup, en poder interactuar i compartir l’experiència amb els companys Algú de vosaltres es planteja el teatre professionalment o teniu clar que és un hobby? Tots tenim clar que és un hobby, tenim ja resoltes les nostres vides en altres àmbits i és complicat plantejar-se un canvi d’aquesta entitat. Això no vol dir que hi estiguem totalment tancats… Porteu ja uns quants anys preparant funcions, normalment una per any amb gran èxit. Teniu ganes d’augmentar el ritme i anar ampliant les representacions arreu? Aquest any vam parlar per primera vegada d’ampliar tant les funcions com els llocs on les representaríem, arran de diverses peticions que hem rebut. Després de valorar-ho força, vam decidir que seguirem com fins ara, estrenant i fent en total cinc funcions a Sort i una a Tremp, plaça on hem actuat els dos últims anys. Ja no hi podem dedicar més hores, perquè el compromís superaria la disponibilitat personal de cadascú.

I és que el teatre és una eina pedagògica molt potent i eficaç, perquè millora les seves competències lingüístiques i perquè és altament motivadora, la qual cosa és indispensable perquè es produeixi l’aprenentatge. El caràcter integrador i in-

Com veieu el panorama del teatre a Sort i comarca? Qui és Ana Gutiérrez Ana Gutiérrez és professora de llengua i responsable del grup de teatre de l’INS Hug Roger III de Sort.

El teatre és un món meravellós on la bruixa pot ser un cavaller, el cavaller pot ser una princesa, la princesa pot ser un drac, i el drac puc ser jo. És el lloc on tot es fa realitat. Només cal entrar-hi. Aina Orteu, 4t d’ESO

Per saber-ne més: https://unmuntdelectures.blogspot.com.es/ search/label/teatre

Tot i que hi ha algunes programacions fixes molt interessants com el Setge d’Olp o l’Esbaiola’t d’Esterri, el cert és que molt poques produccions forànies venen a fer bolos a Sort per diferents motius. El més habitual és l’econòmic, ningú corre el risc de fer la inversió. D’alguna manera, Tarambanes, juntament amb d’altres projectes, estan fent escola de teatre…però quines perspectives teniu a nivell formatiu. Heu pensat a organitzar cap curs o entomar aquesta vessant del teatre?

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017

6


De moment no. L’experiència amb Tarambanetes és molt recent, just hem estrenat l’activitat extraescolar i l’espectacle infantil amb què conclou els dos anys. Aquest tercer any volem consolidanr aquesta tasca formativa amb nens. No tenim programat res més a curt termini. 7- L’estil de les obres fins ara té un marcat to popular i el sentit de l’humor té un paper molt important. És una estratègia per arribar al públic o és simplement el que voleu fer? Són les dues coses. Principalment volem arribar a la gent, però més que com una estratègia com un feed-back per passarnos-ho tots bé. Culturalment, què penseu que aporta el teatre a la gent d’aquí?

Una imatge de la darrera funció Toc-Toc

Aquí i per a tothom el teatre és una experiencia única, es crea una energia entre l’espectador i l’actor que va més enllà de l’àmbit cultural. L’espectacle teatral en si és una manifestació cultural. Quin és el vostre procés de treball? Com treballeu els personatges i les obres? El personatge es treballa primer a nivell individual. A mesura que avancen els assajos es va moldejant en equip. El primer semestre assagem un dia a la setmana i els primers assajos són lectures en grup. A mesura que anem aprenent el text ja anem perfilant la resta, atrezzo, moviments, etc. Us heu plantejat altres coses com ara curtmetratges o musicals? Doncs no, són gèneres totalment diferents que de moment no ens plantegem. Si algú volgués afegir-se a la companyia podria fer-ho? No s’ha dit mai que no a ningú, un altre tema és poder tenir paper en el repartiment del moment, tot i que hi ha moltes altres feines en l’equip, més enllà de l’actoratge. Quina és la propera obra en què esteu treballant? Es pot avançar alguna cosa? Com ja sabeu, no ens agrada avançar res fins que surten els cartells, així creem més expectativa de la que ja genera Tarambanes. El que sí que podem garantir és que serà una comèdia divertida com fins ara.

Els Tarambanetes Els Tarambanetes és un grup de teatre de nenes i nens de 9 a 12 anys que neix l’any 2015 amb l’objectiu de fer disfrutar i gaudir als infants de l’essència del teatre vist des de dins. A través de jocs, l’expressió corporal, la dicció i altres tècniques teatrals els nens i nenes aprenen i gaudeixen del teatre donant cabuda també a la cooperació, la cohesió de grup i l’amistat que va sorgint dia a dia fins a arribar al punt màxim del teatre que és la gran estrena de l’obra preparada. El primer any van fer l’adaptació del musical “Mamma mia” i enguany han estrenat l’obra de teatre “Rodatge al parc” amb unes actuacions fantàstiques i amb gran èxit de públic . Actualment els Tarambanetes compta amb 21 actors i actrius infantils guiats per un grupet de Tarambanes que amb esforç, ganes i voluntat intenten tirar endavant aquest petit gran projecte que garanteix llarga vida al teatre amateur de la nostra comarca.

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017

7


TEATRE

Ntlades

Ntlades és una Associació especialitzada en les Arts Escèniques, que dona una gran importància al circ i a la disciplina dels aeris. Fundada l’any 2008 a Sort, s’ha dedicat a la formació d’alumnes en les diferents tècniques circenses i en la creació d’espectacles per tal de fomentar i apropar les arts escèniques a la gent, tant de la comarca com de fora. Els membres que constituïm actualment Ntlades som: L’associació ha patit diferents canvis al llarg del temps quant als membres que hi han participat, i hem arribat a deu membres. En l’actualitat som Alba Garrido, Jurdana Erguin, Yasmina Francesch, Vanesa Lloret i Amaya Goméz., que, a més de fundadores, també realitzem les actuacions dins de l’associació Aquí teniu l’entrevista que els hem fet. Com es va originar el projecte i amb quins objectius, perquè feu des d’espectacles d’acrobàcia i contacontes fins a formació. El projecte va anar sorgint el 2007 sense cap objectiu professional concret, l’únic era estar amb les amigues, entrenar, gaudir de la creació dels espectacles i apropar el món del circ a la gent del Pallars; uns motius que continuen sent dels més importants. Joana Manso, la mestra de les Ntlades, va arribar a Sort i va començar a fer un curs de teles acrobàtiques on ens vam apuntar algunes de les noies que actualment formen Ntlades. A partir d’aquí tot ha estat un continu d’aprenentatges en el món de les arts escèniques a través de cursos que realitzem per formar-nos (des d’acrobàcia, clown, teatre, aeris i també cursos encarats més a la formació d’alumnes), però sobretot l’assaig/error de les mateixes experiències. Dins de la creació dels espectacles, els diferents membres ens repartim les diferents comissions de treball: tots els espectacles han sorgit de la imaginació de Ntlades. Som una associació que treballa sense una piràmide jeràrquica, cadascuna es dedica a una de les diferents comissions que hi ha o que van sorgint, tant de la part dels espectacles, organització d’esdeveniments o formació dels alumnes. Quines activitats feu al llarg de l’any i a on? Actualment les activitats que realitzem són: - Classes anuals tant d’infants com

d’adults a Sort, Esterri i Rialp. - Capitomba, el casal de circ que realitzem a Sort durant els mesos de juliol i agost. - Cursos intensius eventuals a Sort o Vielha. - Diferents tallers de circ a aniversaris, colònies de circ, ... - Organització anual del Cabaret d’Arts Escèniques que es realitza a Sort. - Els espectacles que sorgeixen al llarg de l’any segons contractació. Treballem o actuem allí on ens diguin, sobretot dins de Catalunya, però amb moltes ganes de poder realitzar espectacles a fora. Què penseu que aporteu com a associació cultural al panorama local i en especial al teatre, o què us identifica respecte a altres propostes escèniques? Creiem que apropem el món del circ a la gent del Pallars amb els espectacles i oferim una oferta diferent de la que hi ha a la comarca amb els cursos. Tenim la gran sort que ens agraden les arts escèniques i que volem fer que la gent s’hi apropi. Això vol dir que ens agrada combinar la part més acrobàtica/atlètica, amb la més interpretativa. Creiem que es combinen perfectament i que pujar dalt d’un escenari vol dir realitzar una interpretació, així que ens hem hagut de posar al dia amb el teatre i la dansa per tal que un espectacle sigui més atractiu. La part interpretativa ha estat el que més ens ha costat, ja que a nosaltres el que ens agrada fer són acrobàcies aèries. És un treball conjunt que realitzem i el resultat pot ser espectacular i molt gratificant.

Teniu diverses activitats relacionades amb nens i adolescents, esteu consolidant una oferta professionalitzadora en l’àmbit formatiu? Si, clarament i rotundament sí. Estem ensenyant un ofici i res ens faria més il·lusió que algun d’aquests alumnes es dediqués professionalment al món del circ, nosaltres el que fem amb els cursos anuals i de l’estiu és un tastet de tot el que es pot aprendre de les arts escèniques, després si ells volen i quan tinguin l’edat de 16 anys podem realitzar les proves per entrar a l’escola de circ i continuar la seva formació i després poder dedicar-s’hi professionalment. Quins són els projectes de futur als quals aspireu tant individualment com en grup? El projecte de futur de Ntlades és continuar amb la passió que ens aporta formar part de l’associació, continuar aprenent, ensenyant i creant. L’única ambició que tenim és la de gaudir del que fem i transmetre-ho a les persones que ens envolten i, si pot ser, viure d’aquesta afició que s’ha transformat en l’ofici que tant ens agrada. De moment, el que fem és continuar treballant conjuntament que queda molta feina per fer i continuar gaudint del fantàstic món del circ que mai para de sorprendre’ns.

Més informació i contacte a: https://www.facebook.com/ntlades.pallars https://www.instagram.com/ntlades_pallars/

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017

8


CINEMA

Torna el cinema a Sort amb “El documental del mes”

FESTIVAL

Torna el cinema a Sort amb “El documental del mes” A Sort volem aconseguir que el cinema torni a programar-se al cinema-teatre Els Til·lers. Un primer pas, com a Ajuntament, ha estat afegir-nos al cicle “El documental del mes”, una iniciativa promoguda per DocsBarcelona a la qual ja estava adscrit des del Pallars l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu. Des d’aquesta iniciativa, que ha estat impulsada també des de l’Oficina Jove, es vol apropar el cinema documental de qualitat i emetre un documental al mes a partir d’aquest mes de setembre. L’objectiu és tornar a projectar cinema a la gran pantalla i incentivar la creació d’un cineclub. Les projeccions seran els darrers dijous de mes. El cicle començarà amb el film “Angry Inuk” (Inuit enfadat) el proper dijous 28 de setembre a les 20h al cinema teatre Els Til·lers de Sort i pel 26 d’octubre està previst el film “La Promesa”. Els passis seran gratuïts i informarem dels propers films a l’agenda i al web de l’Ajuntament www.sort.cat/eldocumentaldelmes, a més de la informació que es pot trobar també al web www. eldocumentaldelmes.com. També l’Ajuntament està a l’espera que es concreti l’anunci des de la Generalitat d’impulsar el cinema a totes les comarques a través d’una xarxa a nivell de projecció de cinema en català en què està treballant el Departament de Cultura i que ha estat anunciada pel conseller Lluís Puig. D’aquesta manera es podria complementar la proposta del cinema documental amb el cinema de ficció en català.

Festival ‘Lo Llumener’ (2a Edició)

Aquest documental dona veu a les comunitats inuit del nord de Canadà, Alaska i Groenlàndia, per defensar-se dels prejudicis culturals que envolten el seu estil de vida, on la caça de foques forma part de la seva economia i el seu aliment bàsic. D’aquesta manera, de la mà de la directora inuit Alethea Arnaquq-Baril, planten cara als grans grups ecologistes que mai els han volgut escoltar de primera mà.

El festival Lo Llumener torna el dissabte 7 d’octubre amb una programació, per a petits i grans, que inclou espectacles, tallers, exposicions i espais literaris al parc del Riuet i pel centre de Sort. En aquesta edició comptarem amb la presència del Proyecto Caravana (titelles), la Companyia Ortiga (titelles i clown), Jordi Font (contacontes), l’associació Bocafoscant (contacontes en un planetari), els Xafarrostolls (animació de carrer), la Companyia de teatre de l’INS Hug Roger III (teatre), Pep Gol (espectacle musical), els tallers de Cintapintanuvols (Inventem paraules) i de Pau Llonch (poesia i rap). A més comptarem també amb exposicions com Retrata la lectura, Caputxetes a cabassos o Joc de Lletres de Cuca Canals, i també la Biblioteca a cel obert. Com l’any passat també hi haurà l’apartat lo Llumener adult, i comptarem amb l’actuació de Martha Escudero. Enguany hi haurà també activitats a les escoles durant la setmana i un taller d’il·lustració a Lo llumener professional el diumenge. Més informació a: www.lollumener.cat

Més informació a: www.sort.cat/eldocumentaldelmes www.eldocumentaldelmes.com CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017

9


HISTÒRIA I RECERCA

Redescobrint Vigo

PER IGNASI ROS Enric Vigo i Rabasa (Mas de Saverneda 1865-Senterada 1926), és desconegut al Pallars. Fou fuster i músic a Sort, emigrà a Barcelona, i cap al 1906 ensenyà danses populars pallareses, esquerranes, balls plans, la punta i taló de Llarvén, l’hereu Riera, etc. a molts joves de centres obrers i catalanistes de la capital. Fou un pioner en la recuperació i la difusió de les danses. Els repertoris de molts esbarts, durant anys, han estat influïts per les danses pallareses que ell ensenyà a ballar. Vers 1914 redactà, en pallarès, un recull d’aquestes danses, amb centenars de partitures i amb explicacions i anècdotes sobre els balls. Aquest llibre mai es publicà, es conservà durant 100 anys a l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (avui a l’Abadia de Montserrat). Ara l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu en prepara la seva publicació. Algun dels detalls sobre la forma de ballar algunes danses ja han estat incorporats pels Esmolets de Sort al seu repertori. També algunes de les músiques que recollí al Pallars han estat afegides al repertori que treballen els alumnes i professors de l’Escola Folk del Pirineu, com per exemple la Galop, o les rases i jotes vinculades als balls plans, amb els joves grallers alumnes de Job Roig.

Ens voleu ajudar? Busquem gralls de pastor...

Ens podeu contactar al mail: ros@ecomuseu.com. Moltes gràcies.

Vigo era fill dels moliners del mas de Saverneda, prop de Montardit de Baix. De ben petit es va interessar per la música. Quan estava al mas, amb 5 o 6 anys guardant porcs i ovelles, es feia instruments, flautes de canya i trompes d’escorça de salze. Volia ser com els pastors dels voltants, als quals escoltava quan tocaven els seus instruments de veritat, el flabiol i el graire. “quan sentia un pastor que tocava el flubiol o el graire me afartava de plorar, perquè jo no podia fer lo que feia ell, ni pensaments de poder obtenir un trist flabiol o bé un graire.” Finalment va tenir un flabiol i també un graire i es va convertir en músic. Instruments que va comprar a un torner de Bressui. Aquest món musical pastoral s’ha oblidat, però va ser molt important al Pallars, i arreu de Catalunya. Molts pastors tocaven aquests instruments, el graire o graile (Esterri d’Àneu, Àreu, Tor), o graila (Estaon), gral·la (Tavascan), o gratlle o simplement grall de pastor. Teniu notícies de pastors que els toquessin i d’instruments que s’hagin conservat fins avui? Ens seria molt útil poder-los veure i estudiar.

Qui és Ignasi Ros? L’Ignasi Ros és historiador i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Per saber-ne més: www. ecomuseu.com

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017 10


MÚSICA

Samarretes parlapallares.cat PER CAMBULETA

L’Associació Cultural Cambuleta i el projecte parlapallares.cat presenten enguany tres noves paraules pallareses. El projecte, que ja porta 6 anys estrenant samarretes, demostra que certes iniciatives que reforcin el fet identitari poden tenir un gran èxit. La proposta de Cambuleta es fonamenta a incentivar l’ús del pallarès editant contes i material educatiu i cultural en aquest parlar. L’edició de les samarretes compleix el mateix objectiu i la seva venda serveix, a més, per finançar els projectes. A la web parlapallares.cat s’ha recollit un breu diccionari en pallarès i una app que el complementa. Enguany, repetint la fórmula emprada l’any passat, les paraules han estat seleccionades a

través d’un concurs via Facebook en el qual han participat més de 1.500 persones. Les paraules triades han estat catxar, eixorrovit/ ida i fato/a. Els beneficis de la venda de samarretes serviran aquest cop per finançar l’edició d’un recull de cançons en pallarès, la major part compostes especialment per a l’ocasió. En aquest moment l’Associació està treballant en el projecte que es preveu que estigui a punt a finals d’any. Tot plegat està sent possible gràcies a la col·laboració de músics, cantants i diverses escoles del Pallars. Més informació: contes de Cambuleta: cambuleta.cat, parlapallares.cat i app parlapallares.cat a Google Play: https://play. google.com/store/apps/details?id=com. pdnmusic.parlapallares

Festa de presentació a Sort

La Playlist* de...

L’Instagram de...

Aquesta secció vol ser un espai des del qual compartir seleccions de temes i cançons de diferents sensibilitats musicals. En aquest segon número li hem demanat a Tole Torelli, que és músic, de fer-nos una selecció personal de temes. Ens ha proposat aquesta playlist Sthg Compiled amb 97 temes!

Aquestes són algunes de les imatges de l’Instagram de Joan Luque, un persona força activa amb la càmera. Al seu compte comparteix fotos dels paisatges locals, de les seves activitats i de la família, viatges, aficions, excursions, així com de la seva activitat professional de cuiner i amant de la bona gastronomia.

Tole Torelli

Joan Luque

Playlist*: Tria de cançons o temes musicals ordenats per ser escoltats en Spotify. Llista pública.

Escolta la Playlist a Spotify: https://goo.gl/81TgvR Qui és Tole Torelli? Tole (és de Sort i viu a Olp) és músic, compositor, guitarrista i mestre de música. La seva banda ‘La família Torelli’ acaba de presentar el seu quart disc: “Kelly, Laretta & The Torellis” que també trobareu a Spotify Vols compartir i fer pública la teva selecció musical? Escriu-nos a: comunicacio@sort.cat i fes-nos la teva proposta.

INSTAGRAM de Joan Luque (@cjoglars) Qui és Joan Luque? Xef i propietari del restaurant “El Celler del Joglars” i de l’Hotel Rural “l’Alcova” a Montardit de Baix.

Vols compartir i fer públic el teu Instagram? Escriu-nos a: comunicacio@sort.cat i fes-nos la teva proposta.

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017

11


BIBLIOTECA

La Biblioteca comarcal de Sort El projecte original iniciat per l’alcalde Agustí López va quedar aturat molts anys i va estar acompanyat d’una certa polèmica pel seu emplaçament. No va ser fins al 2013 que el projecte es va recuperar de nou i a partir de l’esquelet existent es va encarregar un nou projecte al despatx d’arquitectura de Solsona, Feu i Godoy. Aquests arquitectes van haver de dissenyar un nou projecte atenint-se a les demandes del Mapa de Lectura Pública de Catalunya per a la Biblioteca Comarcal de Sort. El projecte es va acabar i aprovar per ple al 2013, però va quedar també aturat per falta de pressupost (només el projecte executiu ascendia a uns 791.608,84€). Al 2015, coincidint amb la marxa forçosa de la Biblioteca municipal del local que històricament havia ocupat a l’edifici de la Caixa, es va iniciar una campanya de sensibilització, a través de Change.org, per exigir una solució definitiva per a la biblioteca comarcal de Sort. Llavors, veient les dificultat per afrontar el pressupost del projecte sota el Castell es va proposar una solució alternativa que podia abaratir molt el cost: traslladar l’equipament a la primera planta de l’edifici de l’Oficina de Turisme, llavors buit i sense cap ús previst. Una planta que reunia les exigències a nivell de m2 i que podia ser acabat a un cost inferior que a l’edifici del Castell, tot i que no era propietat de l’Ajuntament sinó del Consell Comarcal i comportava una cessió de l’espai. Què ha fet l’actual govern municipal en els dos anys de legislatura? Un cop al govern tant la CUP com Fem Municipi van trobar un punt d’entesa i des de l’inici de la legislatura es va treballat per arribar a una solució i fer realitat la Biblioteca Comarcal. Aquest ha estat el procés: 1ª Fase. L’equip de govern va optar per la solució que enteníem més realista a nivell pressupostari: treslladar la biblioteca a l’edifici de l’Oficina de Turisme, per això es va treballar sobre una proposta molt bàsica de preprojecte (encarregat ja anteriorment per l’exalcalde Llatzer Sibís) que va tenir el

vistiplau del Dep. de Cultura i Biblioteques de Lleida a nivell d’emplaçament. Malauradament no es van poder destinar diners durant el 2015 perquè no s’havia arribat a aconseguir una cessió per part del Consell Comarcal, propietari de l’edifici. En una reunió al 2016 amb el director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, Jusèp Boya, aquest va oferir un partida pressupostària per al projecte però abans calia arribar a un acord en forma de conveni entre Ajuntament i Consell Comarcal del Pallars Sobirà, estipulant la cessió de l’espai i els compromisos mutus per al futur equipament comarcal. Malauradament el conveni no es va arribar a signar per falta d’acord amb el Consell i es va perdre així l’oportunitat de desencallar el projecte. 2ª Fase. Davant de l’enquistament i la dificultat de desencallar la signatura del Conveni i aprofitant una visita dels tècnics de Cultura, es consulta amb aquests la possibilitat de recuperar l’espai interior del Castell (la part buida i per acabar). Els tècnics de Lleida visiten l’emplaçament i tot i les dificultat d’accessibilitats, determinen que és un espai que podria arribar a ser apte per a la biblioteca però que a causa de la seva amplitud i la seva situació, l’espai requeriria d’un nou projecte arquitectònic i un pressupost molt superior al previst per a l’edifici de sota (l’actual esquelet). Aquest fet fa que des de l’equip de govern desestimem aquesta opció com una solució viable i realista. 3ª Fase. Al 2017 amb el canvi de president del Consell Comarcal, i l’entrada de Carles Isús, s’inicia una nova etapa i el nou president entra amb la idea de traslladar el Consell Comarcal a l’oficina de Turisme, i per tant, amb la idea d’ocupar l’espai que s’havia estat demanant per a la biblioteca. Davant d’això l’Ajuntament es reuneix amb el nou president i aquest posa sobre la taula la possibilitat de cedir o bé la planta baixa de l’Oficina de Turisme o bé l’edifici de l’actual Consell Comarcal. En el primer cas la planta és menys lluminosa i té un cert risc d’inundabilitat segons alguns experts. Davant d’aquesta oferta l’Ajuntament decideix convidar novament Josep Borrell

com a representant del Serveis Territorials del Depart. de Cultura a Lleida i a Nati Moncasí Salvia (cap de la Central de Biblioteques a Lleida) perquè siguin ells com a tècnics qui ens aconsellin sobre quin pot ser el lloc més idoni. El dia 27 de febrer de 2017 l’Ajuntament s’hi reuneix,acompanyats de l’arquitecta del Departament de Cultura, Núria Martínez. La reunió comporta una visita dels espais i en acabar la reunió tots acabem compartint un mateix punt vista i és que els dos nous espais oferts empitjoren molt més el projecte inicial de la biblioteca sota el castell i a més no resolen els punts crítics del conveni que porta un any sense signar-se. Per això tots estem d’acord que la millor opció és recuperar el projecte original de Biblioteca de 2013 per les següents raons: a. D’entrada és la via més ràpida per arribar a tenir la biblioteca ja que qualsevol altra opció suposaria un nou projecte arquitectònic amb una nova inversió de diners i temps (probablement entre 6 i 8 mesos), a més de desconsiderar la despesa ja efectuada per part del consistori en projecte arquitectònic ja fet (uns 36.865€) més el que ja s’havia gastat a l’esquelet i en la compra del solar. b. Es tracta d’un projecte arquitectònic singular i funcional, molt més interessant espacialment que els altres dos espais, i que ha estat aprovat i validat per la Generalitat i compleix amb el que estipula el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya. c. L’emplaçament és a prop de l’escola, de l’institut i de l’Arxiu Comarcal, és més cèntric i genera una anella d’equipaments educatius i culturals a la zona central del poble de Sort. d. El terreny és de l’Ajuntament i no requereix de cap cessió per part de tercers, ni del Consell Comarcal, cosa que simplifica qualsevol tràmit. e. El projecte ja disposa d’un projecte arquitectònic acabat i validat per la Generalitat que permetria començar de seguida les obres en el cas de tenir partida pressupostària. f. El projecte, tot i haver estat polèmic pel seu emplaçament sota el castell, es pot recuperar per tal de solucionar el problema estètic de

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017 12


Una reflexió des de la regidoria de Cultura i Educació Fins aquí ha estat una crònica resumida de la tasca política realitzada, però arribat a aquest punt voldria traslladar aquí una reflexió en representació de les persones que apostem per la cultura, ja que considerem que aquest pot ser un projecte clau no només per a Sort com a municipi sinó també per a tota la comarca. Aquest ha estat el compromís de tot l’equip de govern, tant la CUP com Fem Municipi. El projecte de Biblioteca l’hem entès no només com un compromís amb què considerem l’exigència legítima d’una comarca, que com qualsevol altra es mereix el que estipula la llei, sinó perquè considerem que aquest equipament pot ser una aposta cultural de futur il·lusionant i transversal. I és que no hem de pensar en la futura biblioteca com s’entenia una biblioteca fa 15 anys. En tan sols dos dècades Internet i les noves tecnologies de la informació i la comunicació han revolucionat l’anomenada societat del coneixement. Per això les biblioteques estan cridades a ser nous espais culturals actius impulsors de coneixement, d’innovació ciutadana i per què no, també de creació.

Sala polivalent i espai LAB

Hem treballat perquè Sort tingui aviat una biblioteca que sigui en realitat una mediateca i un centre cultural per a infants, adults i grans. Un espai de contacte amb la cultura i també d’intercanvi i de convivència. Un espai de suport al coneixement i a la creativitat, a més d’un espai per a la lectura, l’estudi i l’educació. Creiem que les noves biblioteques estan cridades a ser laboratoris ciutadans vius que afrontin el futur com a espais de cooperació i d’intercanvi. Aquesta és, per exemple, la línia per la qual aposta la Diputació de Barcelona que acaba d’impulsar el model de BiblioLab a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la seva àrea. l’esquelet actual (que en cas de no utilitzarse s’hauria de demolir) i podria servir com a rampa d’accés a l’interior del castell (ja que de moment és l’únic accés previst per a les persones amb discapacitat o diversitat funcional). g. El fet de reprendre el projecte de la biblioteca permetria també replantejar el futur del castell i el seu entorn buscant solucions per als espais laterals de la biblioteca, actualment terrenys privats abandonats i amb restes de murs. Plantejament de futur i compromís actual amb l’edifici inacabat de sota el castell Amb aquests punts sobre la taula, l’actual govern decideix treballar convençut que la recuperació del projecte de Feu i Godoy és la millor opció tant per fer realitat la biblioteca com per dignificar l’accés i l’entorn del castell. Aquí comentem el que s’ha fet des de llavors:

b. Direcció d’obra i direcció tècnica: 50.500 € aprox c. Mobiliari 95.000 € aprox d. Total aprox. 830.500 € (amb IVA inclòs) 2. Amb aquests números l’Ajuntament ha mantingut diverses reunions per mirar de desencallar el tema i aconseguir el finançament necessari, la primera de nou amb el director general Jusèp Boya i amb Assumpta Carbonell, la cap de secció de Planificació i Cooperació del Servei de Biblioteques. Per altra banda l’Ajuntament encarrega finalment la revisió del projecte als arquitectes per tal de poder-lo tramitar via ple Municipal i tenir un projecte aprovat i els deures fets en cas d’aconseguir els diners. El projecte es va presentar al ple ordinari del dia 15 de maig de 2017 i es va aprovar amb la votació favorable de tots els regidors, tant els de l’equip de govern com els regidors de l’oposició.

De fer-se realitat, aquest model de BiblioLab a Sort, pot tenir un paper destacable i punter al Pirineu. Aquest model vinculat a les biblioteques permet que aquestes passin a ser també espais de cocreació i coinnovació, fent que els usuaris no siguin només receptors sinó també protagonistes d’un coneixement actiu que connecta ciència, art, literatura i fomenta la creativitat. La intenció ara és començar des de l’Ajuntament a pensar també com voldrem que sigui la dinamització del futur equipament. Pere Báscones

1. Es recupera el projecte aprovat i amb els arquitectes Feu i Godoy (que tenien atorgada la direcció d’obra en cas de realitzar-se les obres) els demanem que revisin el projecte per mirar de rebaixar el pressupost total. D’aquesta manera ells ens traslladen un esborrany en el qual calculen que amb certs canvis de materials i noves solucions es pot baixar el pressupost uns 104.000 € aprox. El cost total calculat a grosso modo quedaria així: a. Cost obres: 685.000 € aprox CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017 13


MÚSICA

Els Xafarrostolls a “Lo Llumener 2016

Job Roig

Deu anys de Xafarrostolls El grup de grallers de Sort, Els Xafarrostolls, ja porta 10 anys! Entrevistem a Job Roig, el seu impulsor, perquè ens expliqui com ha estat aquesta aventura. Com es van formar els Xafarrostolls? Al setembre del 2007 un grup de pallaresos amb inquietud per aprendre a tocar la gralla van contactar amb jo en plena festa major de Llessui i aquell mateix octubre es van començar a fer classes a Casa Xorret. Vàrem començar amb un grup de 8 persones que ha anat evolucionant amb entrades i sortides fins als onze que som actualment. L’objectiu inicial era el d’aprendre a tocar l’instrument, però com que la facilitat per aprendre música era directament proporcional a la capacitat festiva del grup, de seguida vam començar a treure els instruments a cada oportunitat que sortia. Així va ser com es va optar per continuar estudiant música i a la vegada compaginar-ho amb actuacions. A més des dels inicis hem assistit a trobades de grallers i hem organitzat tallers específics gratuïts (tant de gralla com de percussió) per afavorir l’accés d’aquests instruments a persones de la comarca, a la vegada que es donava l’opció de formar part del grup a totes aquelles persones que mostraven responsabilitat, ganes d’aprendre i una bona capacitat musical.

Fotos Toni Grases

T’imaginaves l’èxit de la proposta? No. L’èxit de la formació ha estat aconseguir que durant l’assaig un grup de gent que tenen vides i amics molt diferents, ens sentíssim com una família. Quin futur li veus? El futur és el d’anar reduint les actuacions per tenir més marge d’estudi del propi instrument i d’incorporació de nou repertori i sobretot (si el temps ho permet), de nous instruments amb els que treballem actualment com l’acordió diatònic, el sac de gemecs, la tarota i la pandereta. El projecte ha estat també una proposta per redescobrir temes tradicionals i donar-li un punt d’actualitat? Des del moment que es van superar les mancances d’afinació pròpies de l’instrument, es va apostar per anar afrontant peces de més dificultat i incorporant al repertori propi peces modernes arranjades per nosaltres o encarregades a d’altres músics. Tot i això continuem treballant amb els temes tradicionals que formen part del repertori bàsic dels instruments, amb alguns que s’havien perdut i que recuperem i amb d’altres que són d’altres terres o escrits per a d’altres instruments. El repertori d’origen tradicional, acaba essent el gran gruix de repertori que tenim actualment.

A nivell d’indumentària també compteu amb molts vestits i disfresses... El vestuari respon a una visió festiva adaptada als diferents actes als quals se’ns convida. Respecte a això, cal que agraïm de manera sincera l’enorme feina que durant tots aquests anys ha fet (i també perquè ara ens deixa) la Maria, per la paciència infinita que ha tingut amb la nostra “poca afició” a mantenir el vestuari. Gràcies! Quantes actuacions teniu de mitjana al llarg de l’any? Al cap de l’any podem fer de 10 a 15 bolos, però això oscil.la bastant i va en funció de l’any, la competència i els pressuposts dels diferents pobles. Teniu cap vincle amb l’escola de música folk del Pirineu? Sí. Com que en som professors, aprofitem alguns materials didàctics de l’escola per a treballar-los als assaigs i, a més, cada any (sobretot i gràcies a l’impuls de l’Ignasi Ros de l’Ecomuseu) assistim a masterclass de gralla i percussió durant el Dansàneu. Com es podria millorar la formació musical aquí al Pallars? Actualment la comarca ja compta amb una bona base d’ensenyaments musicals de diferents estils i adaptada a diferents nivells, però creiem que s’hauria de complementar amb la inclusió dels instruments a les aules de les escoles. Es allí on molts infants (que segurament sense aquesta oportunitat, mai entrarien en contacte amb la música) poden tenir l’oportunitat de descobrir la seva aptitud musical. El repte per a una escola pública i de qualitat seria la inclusió de la música a les aules, sense que aquesta hagués de representar una experiència negativa (pel fet de ser obligatòria) per als alumnes amb poc interès per la música. Per saber-ne més: www.facebook.com/groups/135755503136

EDUCACIÓ

Mapa de l’oferta educativa a Sort PER AJUNTAMENT DE SORT I OFICINA JOVE DEL P. SOBIRÀ

Considerem molt important la vinculació entre cultura i educació, per això hem preparat un mapa de l’oferta educativa a Sort. Creiem que és fonamental treballar per una educació i un model educatiu transversal, integrador i participatiu, en què la comunitat en el seu conjunt se senti responsable del fet d’educar i d’educar-nos com a fet cultural en si. Perquè educar és més que formar-nos, educar té a veure amb els valors i el fet de créixer com a persones, com a societat i com a comunitat. A Sort tenim més espais educatius dels que ens pensem i aquest mapa (obert a ampliacions) pot ajudar a visibilizarlos, vinculant també algunes propostes formatives de poblacions properes i de centres virtuals. Es tracta d’una oferta per a tots els públics que intenta ordenar per edats l’oferta formativa existent. “A Finlàndia, no tenim molta riquesa, només tenim els boscos, tenim fusta, però no tenim mines, no tenim or, no tenim petroli... així que el nostre punt fort és l’educació.” Kari Louhivuori, director d’una escola a Finlàndia. Del Documental Mañana

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017 14


NATURA

La Fira Natura i la sostenibilitat del Pallars PER L’ASSOCIACIÓ ‘UN XORRET D’AIGUA CLARA’

Ja fa quinze anys que ens vam trobar a Casa Xorret membres de diferents associacions de Sort per dinamitzar el municipi amb activitats culturals i socials. El punt en comú el vam trobar en fer una activitat a la primavera que servís per conscienciar els més petits sobre la necessitat de defensar la natura. En aquella època pensàvem que les persones adultes ja no teníem remei i que ens havíem de concentrar en els infants. En aquells anys ningú parlava de canvi climàtic i els ecologistes érem vistos com a contraris a la modernitat, que va venir en forma de telèfons mòbils i segones residències.

La primera fira de natura la vam fer a la plaça Major de Sort i va ser un petit homenatge a les voluntàries que lluitaven a Galícia contra el “chapapote” amb la presència d’una veïna de Seurí que n’havia tornat amb el “nunca mais” gravat al cor. Any rere any sempre hi ha hagut espai per a la denúncia (autopista elèctrica, ampliació de Baqueira, resort de la Vall Fosca, camp de golf de la vall de Cardós, Repsol Mata,...) i per a les propostes alternatives (banca ètica, COOP57, Som Energia, xarxes de consum, bancs de llavors,...). Al Riuet (o al poliesportiu gràcies a la pluja) hem tingut espectacles infantils, l’inflable del residus, la col·laboració més o menys entusiasta del Consell Comarcal, dels Parcs, de l’Ajuntament de Sort i de les ciutadanes dels Pallars que han vingut a menjar la paella de l’Enriquito o la calçotada de l’àvia de la Selva, a fer tallers, a posar la seva parada d’artesania o d’objectes de segona mà. Gràcies a la gent del Baix Pallars hem pogut cuinar i prendre cafè, gràcies a la Teresa hem quadrat els comptes, la Núria

s’ha encarregat molts anys del concurs foto-guai i foto-nyap, que ha posat vermells alguns que no s’han cuidat massa de les coses comunes. Ara, l’Ana ens ha descobert l’Instagram. Moltes gràcies a la Mariela que any rere any pinta les cares a nenes i nens. Gràcies també a la Marta i la Mireia pels tallers, a l’Amaia per les teles, a la brigada i l’arquitecte municipal per l’equip de so, taules i cadires, a les que ja no hi són i a les noves incorporacions (Ana, Adelaida i Joan). Gràcies a la puntualitat de la Gemma a l’hora de carregar carpes i a la constància de Nativi que recorda comprar vi i coca. No ens oblidem d’agrair a tombscreatius per fer-nos jugar sense tablets. Gràcies a tothom per poder sobreviure sense subvencions i deslliurar d’aquesta feina la Carme i l’Armand, per no haver-nos convertit en una fira comercial plena de gurús salvadors d’ànimes. Esperem conservar per molts anys aquell públic fidel que ve de totes les valls i conques del Pallars per celebrar l’arribada del bon temps i pensar sobre les coses importants que no es poden comprar amb diners. Aprofitem aquest espai també per recordar les persones que van marxar del Pallars i que continuen col·laborant en la distància, com l’Odette i la nena que dibuixa al nostre cartell, la pèl-roja que creix cada any en tamany i consciència. Si voleu col·laborar a organitzar la fira, fer tallers o muntar paradeta envieu-nos un correu a cscasaxorret@hotmail.com Cada abril al Riuet de Sort per celebrar que s’acaba l’hivern i que seguim vives, perquè lluitem per canviar el món.

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017 15


. CULTURA

LITERATURA

Crònica Cultural Aquí teniu un resum de les principals activitats cultural realitzades aquest any.

ACTES Dimecres 8 de març El dia internaciona de les dones. – Lectura del manifest i lectura de microrelats de la dona Presentació del projecte Lectures no sexistes i prestatgeria per a la igualtat Inauguració de l’exposició Pallareses del món. L’acte va comptar amb la col·laboració dels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Hug Roger III i la Biblioteca Pública de Sort i Esterri d’Àneu 23 d’abril Actes de Sant Jordi Ballada de sardanes a càrrec de l’Associació de Sardanistes Conte de Sant Jordi a càrrec de la companyia La Minúscula Projecció d’un conte animat interpretat pels alumnes de P5 de l’Escola Àngel Serafí Casanovas Divendres 9 de juny Jornada de Portes obertes a l’Arxiu Comarcal Pallars Sobirà de Sort. Amb motiu de dia internacional del Arxius

CINEMA Dimecres 22 de març, a les 7 de la tarda al Cafè Pessets Presentació del documental “Nacido en Siria”

MÚSICA Divendres 24 de març, a les 7 de la tarda a l’església de Sant Feliu de Sort Recital de la Coral Sòl-de-Riu d’Alcanar Aquesta coral està formada per joves d’entre 12 i 17 anys de l’Institut Sòl-de-Riu d’Alcanar. Des de l’any 2007, han realitzat concerts a nivell nacional i també internacional a Suïssa, Regne Unit, Àustria, Itàlia i Croàcia. Al mes de març la coral va fer una estada a Sort i ens va obsequiar amb un concert. +info http://coralsolderiu.blogspot.com.es

TEATRE 17 de març al Cinema-Teatre de Sort Teatre Tarambanes de Sort presenta Toc-Toc El grup Associació de Teatre Tarambanes

de Sort va estrenar una nova comèdia:Toc Toc. Sis pacients que pateixen trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) romanen a la sala d’espera de la consulta de la Dra. Cooper, reconeguda especialista de prestigi mundial. Dijous 1 de juny, a les 7 de la tarda ANEM AL CINE! Un passeig teatral pel món del cinema en el què van participar alumnes de tots els cursos de l’ESO i de batxillerat. Esquetxos basats en pel·lícules famoses (Moulin Rouge / La vida es bella / Pirates del Carib / Harry Potter…) escrits per ells mateixos.

FESTIVALS I FIRES Diumenge 26 de març al Riuet de Sort 15a Fira Natura del Pallars Contacontes / Fira d’artesania i segona mà / Inflable dels residus / Jocs d’enginy / Concurs d’Instagram #fotonyap17 #fotoguai17 / Paella popular / Xocolatada / Tallers 11 d’abril al Riuet de Sort 7a Mostra de formatges artesans de Catalunya a Sort Un any més, Sort acull la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya. Enguany es va gaudir de les activitats de sempre, mercat i àrea de tast, i es consoliden les activitats per a xics i grans, com la Ruta Biu un Tros de Sort pel Batlliu, el taller de mató, i el tast a cegues.

EXPOSICIONS Dones de Ciència A l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà Una exposició de l’Institut Català de les Dones que pretén retre un homenatge a les dones de ciència que no han rebut un reconeixement just a la seva tasca al llarg de la història. Del 3 de juny al 30 d’agost al Cafè Pessets Sigil·lografia Cívica del Pallars Sobirà L’exposició d’aquesta mostra pretén donar a conèixer alguns dels segells, que en temps reculats van ser utilitzats per uns quants pobles de la comarca, els quals han estat recuperats a través d’unes encunyacions que són dipositades a l’Archivo Histórico Nacional (AHN) de Madrid. Del 15 de Juliol al 15 d’agost Arquitectura en miniatura de Joan Escolà A l’espai Rectoria, Av. Diputació 4- Sort. Descobreix el patrimoni cultural del Pirineu de la mà d’aquest artista miniaturista de Sort.

4t Certamen literari Dia de les Dones

Concurs de microrelats 1r premi – No sóc de ningú Pseudònim: Teixidora Autora: Esther Llombart Ramis (Lleida) Sempre vaig creure que a les dones no ens havia creat Déu, sinó el diable. La meva sang, vermella com l’infern, s’havia d’ocultar com els amants en els carrerons foscos. El meu cos, com més s’arrodonia, més s’havia de tapar, per no pertorbar a qui el mirés, per no ser culpable d’encendre un desig que crema i que deixa després de testimoni les cendres del pecat. Servir i creure, sempre cautes, submises, descolorides, eren els nostres deures per desempallegar-nos de la nostra essència maligna i guanyar-nos un trosset de cel. Tota una joventut fustigada per la por i la vergonya. Ara que la vellesa m’empaita, tant és si és massa tard, em despullo de la capa trista i grisa que em cobria i em vesteixo de teles ufanoses i cridaneres, perquè no sóc de ningú, sinó de mi mateixa. Sóc terra que dona fruits i sóc mar en calma. Sóc vall tancada i sóc muntanya que s’enlaira ben amunt. 2n premi – Sense nom Pseudònim: Ton Paraire Autor: Antoni Manchon Farreras (Vallbona d’Anoia) Ni el seu germà ni el capellà s’adonaren del moviment inesperat de l’Olga. Mentre tothom se senyava, esquivà el fèretre de sa mare, enfilà el passadís central de l’església i es plantà al darrer banc. Trastocada, s’encarà sense miraments a l’home amb qui cap veí havia gosat compartir dol. Les venes del coll desmesuradament inflades no predien res de bo. Vençuda per la impotència, l’Olga es tragué l’ànima que la consumia i apuntà al solitari afligit que de cop veia com les cames li tremolaven sense control. Les llàgrimes que fins pocs moments abans li rodolaven galta avall estaven quedant ofegades pel vertigen del pànic. «I no ho podíeu arreglar? No li podíeu fer entendre? Ni mare ni pare tindré jo ara!!», bramà amb desesperació la jove òrfena. L’espetec del dolor sacsejà totes les consciències. NOTA – El Premi Jove queda desert

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017 16


CINEMA I MÚSICA

Llibres a Sort

Aquí fem un recull dels llibres presentats el darrer mig any a Sort. Us convidem a redescobrir-los !, recordeu que els podeu trobar a la biblioteca de Sort! Dijous 13 d’abril, a les 7 de la tarda Presentació del llibre La filla del Nord de M. Dolors Millat filla de Casa Conqués de Sort a la Biblioteca Pública de Sort La presentació va anar a càrrec de l’alcalde, Raimon Monterde; del narrador Carles Alcoy, que va llegir fragments de l’obra, i de M. Dolors Millat, autora del llibre. També es va presentar el club de lectura Vetllades Literàries, que en la primera trobada (juny 2017) va tractar aquest llibre. La filla del Nord és una història de coratge d’amors i desamors, d’amistats i traïcions, de família i desarrelament. Dissabte 13 de maig de 2017 Presentacio del llibre Una Barcelona de conte d’Eladi Crehuet Serra a l’Oficina de Turisme del Pallars Sobirà A càrrec de: Carles Isus, president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Miquel Àngel Gento, escriptor i Eladi Crehuet, autor. A partir d’un munt de cartes escrites per Pompeu Crehuet als seus fills i d’altres documents familiars, aquesta biografia fa una incursió sentimental en una Barcelona que sembla de conte a través dels diversos personatges que van envoltar l’autor de La Morta i Senyor Ruc. Mai no se sap el que ens podem trobar en aquest tipus de viatges; mai no sabem tampoc el que ens hi podem deixar. Dissabte 10 de juny, a les 12 del migdia Presentació de llibre i del projecte Llum i taquígrafs a càrrec de David Fernández (@HiginiaRoig) Aquesta és una iniciativa digital, sociopolítica i en xarxa impulsada des de les CUP-AE (Candidatures d’Unitat Popular-Alternativa d’Esquerres), rere la recent experiència de la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Política i les Pràctiques de Corrupció Política (CIFEF) al Parlament de Catalunya, més coneguda com a Comissió Pujol.

Us recomanem... Documental Discos Cantut de Sanjosex i Carles Belda

Aquest projecte musical parteix del projecte de recopilació online de cançons populars dels avis que podeu trobar a www.cantut.cat. A partir d’aquí aquest dos artistes han fet una selecció de temes que han gravat i adaptat. Cantut es va presentar a aquest Dansàneu 2017 en un marc incomparable com és Santa Maria d’Àneu.

‘Mañana’

Irredempt de Roger Mas

Et recomanem -avui- aquest documental.

David Nabarro (assessor especial de l’ONU per al desenvolupament sostenible) va dir que aquest film hauria de ser part de la formació de tots els líders polítics del planeta, però potser hauria de ser en realitat part de la formació de tots, i especialment si volem deixar un planeta millor als nostres fills. Mañana és un projecte documental que vol evidenciar amb exemples que un altre món és possible. Mentre alguns documentals de tall ecologista han triat la denúncia i el discurs alarmista del col·lapse planetari aquest ha buscat exemples arreu del món d’iniciatives i solucions per als principals problemes ecològics, econòmics i socials del planeta en l’actualitat. Arran d’una publicació que anunciava la possible desaparició de la humanitat d’aquí al 2100, Cyril Dion i Mélanie Lauren (directors) es van proposar, amb un equip de 4 persones, investigar què podria estar provocant aquesta catàstrofe i com es podria evitar. El documental és un viatge per deu països que ens descobreix com s’està reinventant l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació a través de projectes reals i que FUNCIONEN! Descobrirem així projectes de moneda social , ciutats i economies alternatives a Dinamarca, projectes de democràcia participativa local a l’Índia o l’exemple del model educatiu finès... Et recomanem aquest documental per ser una injecció d’optimisme de com pot ser el DEMÀ. Darrere del projecte hi ha el moviment francès Colibrís que va ser fundat per Pierre Rabhi (escriptor, agricultor i filòsof) i que vol inspirar, vincular i donar suport a ciutadans perquè es mobilitzin per una societat més ecològica i humana (www. colibris-lemouvement.org).

El darrer treball de Roger Mas s’ha tornat més literari, i inclou poemes de Goethe i de Jacint Verdaguer. Aquest cantautor va presentar part del seu treball al darrer Festival MUDA Pirineus a Burg el passat 24 de juny.

Libèrrim d’Arnau .Obiols

Aquest és el segon treball d’Arnau Obiols que continua barrejant jazz i bevent de la música tradicional pirinenca que va iniciar en el seu anterior treball “Pirene”. Arnau Obiols va visitar recentment el Pallars, quan va tocar el passat mes de juny en un acte dins de la programació “Poesia als Parcs” a Farrera.

Kelly, Laretta & The Torellis de la Família Torelli.

amb molt de ritme.

L’últim disc de la Família Torelli (soul ska) ja es pot escoltar i ha arribat carregat de temes propis

POTS LLOGAR AQUEST DOCUMENTAL A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL DE SORT! I ESCOLTAR ELS DISCOS A SPOTIFY

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017

17


TRADICIÓ

Festa “Lo calder del Mandongo” DEL 25 AL 28 DE FEBRER, Sort va celebrar com és tradició la festa més popular entre els habitants de la vila: el Carnaval, una festa plena d’elements simbòlics i tradicionals que en temps immemorial s’iniciava el dissabte i finalitzava el dimarts, festa local, amb el popular enterrament de la sardina. El Carnaval de Sort està tan arrelat entre la seva població que es va mantenir fins i tot durant la dictadura incomplint l’ordre d’anar amb la cara descoberta, la qual cosa va generar diverses denúncies. Actualment, el Carnaval es viu amb la mateixa intensitat i sorprèn als visitants l’originalitat i partici-

Treballem per la sobirania cultural! PER: GRUP MUNICIPAL DE LA CUP

Us presentem un extracte del document “Construïm Sobiranies, avancem cap a la independència” que fa referència a la sobirania cultural. Aquest document es va presentar a Navàs el gener de 2016 dins de les trobades “Sembrem llavors, fem arrels, compartim fruits”. Sobirania és no estar sotmès al control d’un altre govern o autoritat. Sobirania és tenir el control de les nostres vides i del món en què vivim. És d’actualitat el debat sobre quin país volem, cap on caminem i on volem arribar. Són mostres d’aquest exercici de sobirania el dret a decidir sobre quin model energètic volem, sobre quins aliments consumim o sobre el sistema sanitari que tenim. També el control col·lectiu dels processos de creació culturals és una pràctica de sobirania cultural.

Fotos Pepe Camps

pació popular d’ aquesta festa. Aquest 2017 el Carnaval va començar la setmana anterior amb una novetat: un taller de Facit de Carnaval, i és que l’Associació Gastronòmica La Xicoia vol que el facit de Carnaval es converteixi en un producte de consum durant tot l’any com passa amb la girella o el xolís, i no només durant les festes del carnestoltes. La Xicoia va realitzar un primer taller el dijous dia 16 i després en va organitzar un segon el dijous 23 durant la festa “lo Calder del Mandongo” on les encarregades de la realització del facit van ser les mestresses de casa que van aprendre la recepta de les

seves àvies. Es tracta d’un embotit de porc que es fa per Carnaval i és típic del Pallars. En realitat es tracta de l’estómac del porc farcit de pa, ous, panses, cansalada, all, pebre i julivert. A la festa Lo calder del Mandongo, hi van participar tots els sectors relacionats amb la cuina: gastrònoms, carnissers, xarcuters i mestresses de casa... i va comptar també amb la visita dels escolars. . Per saber-ne més: http://sort.cat/programacio-carnaval-2017/ http://laxicoia.blogspot.com.es

Com podem abraçar la modernitat sense perdre les arrels de la cultura popular? Entenem la cultura com a un exercici actiu de transformació social per a alimentar i, alhora, canalitzar la consciència col·lectiva sobre les problemàtiques, interessos i necessitats que afecten les comunitats. La sobirania cultural passa per la participació activa en la generació de propostes culturals i no tant en el consum de productes. És ser part intrínseca de la cultura i no simples espectadors. Tot això és possible amb la consolidació de recursos públics per gestionar-los comunitàriament des d’una perspectiva sociocultural. Són exemples de la sobirania cultural pallaresa els grups de teatre, la generació i creació d’espectacles escènics o la defensa i recuperació de la parla i els trets culturals propis. Són aquells projectes que sorgeixen de baix i persegueixen preservar la identitat comunitària. Cap experiència que triomfa és una experiència petita, cadascuna és una mostra gegant del que podem fer.

FOTOS PEPE CAMPS

Pots descarregar el document complet a: https://goo.gl/8MdyCg

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017 18


HISTÒRIA

Deu anys de la Presó-Museu Camí de la Llibertat Un museu de la pau a la frontera PER JOSEP CALVET

El 15 de juliol de 2007 s’inaugurava a Sort la Presó-Museu Camí de la Llibertat. L’antiga presó del partit judicial, ubicada als baixos de Casa Xorret, esdevenia un petit museu on s’explica el protagonisme de Sort i del Pallars Sobirà com a lloc de fugida i de llibertat davant els conflictes bèl·lics que es succeïren a Europa durant el segle XX. Milers de persones foren empresonades en aquesta antiga capella gòtica després de ser detingudes intentant creuar els Pirineus en direcció a França o d’entrada a l’Estat Espanyol. El projecte de museologia encarregat a la Universitat de Lleida batejava l’espai expositiu amb la frase “Un museu de la pau a la frontera”. Malgrat tractar punyents episodis al voltant de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, es va voler trans-

metre un missatge al voltant dels valors de la pau. Al llarg d’aquests deu anys han estat nombrosos els antics empresonats i les seves famílies (catalans, francesos, holandesos, polonesos, britànics, jueus, etc.) que s’han apropat a Sort per conèixer l’espai on van romandre abans de ser alliberats o traslladats a un altre centre penitenciari. Durant aquests dos lustres els refugiats de les guerres han tornat a estar d’actualitat. Tots els conflictes bèl·lics comporten èxodes i exilis. Els mitjans d’informació ens apropen a diari el drama dels refugiats que aflueixen al continent europeu, la seva odissea i les dificultats perquè siguin acollits. Espais com el que tenim a Sort han de servir per conèixer l’impacte dels conflictes, reflexionar sobre les seves conseqüències, conscienciar de la necessitat de fomentar un món millor i enarborar la cultura de la pau.

Cicle de projeccions audiovisuals 10 anys de la presómuseu cada dissabte del 18 de maig al 15 de juliol

Qui és Josep Calvet?

Josep Calvet és historiador i investigador del Servei d’Història, Patrimoni i Documentació de la Universitat de Lleida. És expert en l’estudi del franquisme als Pirineus i va coordinar el projecte de creació de la presó-museu “El Camí de la Llibertat” de Sort.

Per saber-ne més: www.camidelallibertat.cat www.perseguitsisalvats.cat

La utilitat de l’inútil PER: GRUP MUNICIPAL FEM MUNICIPI

En aquest número de CULTUReS dediquem l’espai destinat a FEM MUNICIPI a parlar d’un llibre d’imprescindible lectura, un llibre necessari per entendre els temps que vivim i com els governs colpegen la cultura en moments de crisis. La utilitat de l’inútil no vol ser un tractat de filosofia ni un manifest literari (tot i que al subtítol hi diu manifest), simplement recull tota una sèrie de frases, anècdotes, històries, publicacions i opinions de diferents filòsofs i escriptors que al llarg de la història de la humanitat han pensat en la cultura com un bé amb un valor excepcional que coincideix amb el saber en si, no com un valor capaç de produir guanys econòmics. L’autor, Nuccio Ordine, professor de literatura de la Universitat de Calàbria, exposa tota una sèrie d’arguments i raons per justificar-ne el títol. El llibre està estructurat en tres parts ben diferenciades. La primera està dedicada a l’“útil inutilitat de la literatura”. L’autor fa referència a escriptors d’actualitat com David Foster Wallace, entre altres,passa

per Dante, Tomàs Moro i arriba a Aristòtil i Plató on ens fa veure que els sabers sense benefici són útils. La segona part està focalitzada en els efectes desastrosos produïts per la lògica del benefici en els camps de l’ensenyança, l’educació i la cultura en general. Aquesta part l’autor la titula “ La universitat-empresa, i els estudiants-clients”, un títol que parla per si sol, i s’encomana a Tocqueville, John Locke i molts d’altres per denunciar el negoci que gira al voltant de l’ensenyament i on fa palès que el coneixement és riquesa que es transmet sense empobrir-se. La tercera part fa referencia als clàssics i els utilitza per a mostrar allò que caracteritza l’home, la possessió, i els efectes devastadors que té sobre l’amor i la veritat. L’autor evoca escriptors i filòsofs com: Michel de Montaigne, Sèneca, Leon Battista Alberti, Miguel de Cervantes... de les obres dels quals extreu fragments i els comenta.. Al final del llibre hi ha un apèndix d’ Abraham Flexner titulat La utilitat dels coneixements inútils. Són deu pàgines on explica la concepció que tenim d’allò

que és útil i ho considera des de dos punts de vista: el científic i l’humanístic. La utilitat de l’inútil s’ha convertit en un referent, un llibre d’aquells que cal llegir i rellegir. No té ordre de lectura: cada capítol té una vivència, cada paràgraf, una història en què pensar, un motiu per fer anar el cervell. No és un llibre de lectura única sinó que el pots adoptar com a llibre de consulta. Un llibre ideal per seure i gaudir del benefici de no fer res. El gaudir, no el posseir, és el que ens fa ser feliç. (Michel de Montaigne).

CULTUReS - BUTLLETÍ CULTURAL DE SORT 2 | AGOST 2017 19


MUSEUS de Sort

Sort compta amb tres museus, et convidem a descobrir-los.

Ecomuseu dels Pastors de la Vall d’Àssua (Llessui)

Museu de les Papallones de Catalunya (Pujalt)

Presó-Museu Camí de la llibertat (Sort)

Antigues escoles. Llessui Tel.: 973 621 798 http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/aiguestortes

Pujalt Tel.:973 620 743 www.papallones.cat museu@papallones.net

HORARI: De dilluns a dissabte: de 9 a 14 h i de 15.30 a 18 h Diumenges: de 9 a 14 h (excepte juliol i agost, de 9 a 14 h i de 15.30 a 18 h)

HORARI: Tots els dies de 10.00 a 13.30 h i de 17.00 a 20 h.

Plaça Sant Eloi, 8. Sort Tel.: 973 620 010 (visites concertades) www.camidelallibertat.cat www.perseguitsisalvats.cat museu@camidelallibertat.cat HORARI: Dissabtes, de 12 a 14 h i de 18 a 20 h, i diumenges, de 12 a 14 h. Consulteu horaris especials de Nadal, Setmana Santa i estiu.

Pots descarregar-te CULTUReS aquí:

www.sort.cat/cultures

Edita:

INSCRIU-TE A LA LLISTA DE CORREU DE CULTURA DE SORT! Vols inscriure’t a la llista de correu electrònic de Cultura de l’Ajuntament de Sort? Podràs rebre informació segons els teus interessos i també el Butlletí CULTUReS per e-mail. I si vols, també podràs rebre informació de manera àgil i ràpida al teu mòbil. EMPLENA EL FORMULARI: http://eepurl.com/cvxui1 Amb la col·laboració de:

Butlletí Cultural de Sort - CULTUReS - 2  

Butlletí Cultural de l'Ajuntament de Sort (Pallars Sobirà - Lleida. Número 2 - Agost 2017

Butlletí Cultural de Sort - CULTUReS - 2  

Butlletí Cultural de l'Ajuntament de Sort (Pallars Sobirà - Lleida. Número 2 - Agost 2017

Advertisement