Issuu on Google+

sitges món RE VISTA DEL CONSELL MUNICIPAL DE COOPERACIÓ, SOLIDARITAT I PAU DE SITGES

sitgesmon@sitges.cat

NÚM. 7 - AnY - 2010/11

desè aniversari de les jornades solidàries

conosu d: acolhida nos qu ilombos entrevista a miQuel Àngel essomba, director d’unescocat

festa del comerç just

5a setmana garraf per la pau


http://es.wfp.org/

www.casadeltibetbcn.org

www.economiasolidaria.org

ng o s e l ix e r b o c s de www.farmaceuticosmundi.org/

Els membres del consell

de cooperació, solidaritat i pau són:

un representant de

cada Partit Polític de

l’ajuntament: psc, ciu, nou www.africafundacion.org/

Horitzó, pp, erc, icv-euia, Acció per Sitges

un representant de cada Entitat:

sumari

Editorial, pàgina 3 Ajuts a projectes cooperació 2010, pàgina 4 Projecte presentat per CONOSUD, pàgina 5 Entrevista a M. A. Essomba, pàgina 7 X Jornades Solidàries, pàgina 9

Notícies, pàgina 13

Conosud

Creu Roja fades

setem

Sitges Solidari

amics de kamba beó neré

Festa del Comerç Just, pàgina 14 Setmana Garraf per la Pau, pàgina 16 Entrevista a Susan George, pàgina 17 Cuines del Món, pàgina 19 Agenda, pàgina 19

Persones a títol individual


editorial Edita Ajuntament de Sitges Consell de Redacció Gabi Serrano José Luís Carol Lita Imaz Col·laboren: Sol Ortega i Anna Argemí Fotografia Portada Fira d’Entitats de les X Jornades Solidàries Joaquim Costa Fotografies Joaquim Costa, CAPA i Carme Gallego Disseny i Maquetació VideoPressMedia.com Impressió L’Eco de Sitges, S. L. Dipòsit legal B-21387-2007 Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau Carrer de Sant Joan, 1 08870 Sitges Tel. 93 811 42 40 sitgesmon@sitges.cat www.sitges.cat Impresa en paper ecològic i reciclat

3

Alcaldes per la pau Aconseguir un món en pau és un dels grans reptes de la societat actual i dels líders mundials. Un objectiu no gens fàcil d’assolir sobretot per aquells que hi treballem amb petites aportacions que representen una suma d’intencions. Considerem que podem viure en un món millor, que sigui més harmoniós i en pau i aquesta és la nostra voluntat. En aquest sentit, des de fa cinc anys l’Ajuntament de Sitges es va adherir a la Xarxa d’Alcaldes per la Pau formada per més de 4.400 municipis de 150 països. La iniciativa neix el 1982 per promoure la solidaritat entre ciutats per a l’abolició de les armes nuclears. Això ve després que, el 1945, una bomba atòmica reduís les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki. Seixanta-cinc anys després de la tragèdia són encara milers les persones que pateixen els devastadors efectes de la radiació. A Sitges ens comprometem amb aquest i amb altres aspectes solidaris perquè estem profundament convençuts que la convivència en pau és possible. Jordi Baijet, alcalde de Sitges 2010 l’any de la solidaritat qüestionada L’any 2010 ha estat un any difícil pel manteniment dels projectes de cooperació al desenvolupament, de les estratègies de les institucions en matèria de solidaritat i per les entitats que treballen sobre el terreny intentant col·laborar en la construcció d’un futur digne per a les persones i regions excloses dels nivells mínims de benestar i justícia. La crisi i l’excusa del dèficit fiscal han contribuït a generar discursos contra la despesa en solidaritat i cooperació. Compartim l’opinió de la Coordinadora d’ONG catalanes quan diuen que atendre la crisi a casa nostra és perfectament compatible amb el compliment dels compromisos en matèria de solidaritat internacional i demanen que no facin un ús demagògic de la política de cooperació internacional, i que no donin a entendre que és un “luxe” que no ens podem permetre. Aquest discurs és fals i oportunista, i fomenta la irresponsabilitat, la insolidaritat i la xenofòbia. Òbviament, els recursos no són els mateixos i malauradament això ha de repercutir en la despesa possible. Malgrat tot, cal mantenir l’aposta des del convenciment de la necessitat de que les polítiques de cooperació al desenvolupament són un actiu que beneficia al conjunt de la humanitat. Gabi Serrano, regidor de Cooperació, Solidaritat i Pau


projectes 201 0

4

ajuts atorgats en matèria de cooperació al desenvolupament 2010 Projectes de cooperació al desenvolupament Fundació Educació Solidària Escola Pia

Import destinat: 2.170 €

Suport a l’escolarització en el departament d’Oussouye (Senegal). Facilitar i promoure l’escolarització en els cicles de primària i secundària de més de 900 nois i noies a la zona rural del departament d’Oussouye al Senegal.

Assoc. de Cooperació Int. Nord-Sud (CONOSUD) Import destinat: 2.400 € Acolhida nos Quilombos: repartindo cultura e conhecimento tradicional (Brasil).

Contribuir a la generació de renda mitjançant la creació de vies de turisme ètnic. Inclusió de les dones i la joventut en les activitats. Promoure la interacció pedagògica i el diàleg de sabers i de models de desenvolupament alternatius.

ACSUR-Las Segovias

Import destinat: 2.340 €

Defensa del Dret de les Dones Palestines a una Vida sense violència. Reducció de la violència de gènere al Territori Palestí ocupat. Defensa del dret de les dones palestines a viure sense violència. Suport psicològic a dones, joves, nens i nenes víctimes de la violència de gènere.

Fundació Kab K’uh

Import destinat: 2.093 €

Ampliació projecte recuperació cacau crioll a Nicaragua. El projecte s’inicià al 2008 i el seu objectiu és augmentar les possibilitats de millora socioeconòmica dels productors, al mateix temps de preservar l’equilibri mediambiental i el patrimoni ecològic i cultural de la zona. Construcció d’un viver.

Casal de l’amistat Cuba-Garraf

Import destinat: 2.207 €

Suport a la instal·lació de biodigestors per a la reducció d’emissió de gasos contaminants a l’atmósfera en àrees de criança animal a la província de l’Havana (Cuba). Construcció de 92 biodigestors per reduir les emissions de gasos contaminants en àrees de criança animal.

Associació d’Amics de Kamba Béo Neré

Import destinat: 2.359 €

Construcció d’un molí per moldre cereals al barri de Larlé a la ciutat d’Ouagadougou (Burkina Faso). Construcció d’un molí per moldre cereals al barri de Larlé a la ciutat d’Ouagadougou (Burkina Faso), per a moldre cereals, mill, blat..., productes bàsics en l’alimentació de la població d’aquest país.

FADES

Import destinat: 3.082 €

Rehabilitació de la llar materna “Florencia Nathinguel” a Sibanicú (Camagüey – Cuba). Rehabilitació de l’estructura i canalitzacions de la llar materna, equipament de les sales dels pacients i equipament dels serveis (cuina, oficines i sala comuna).

Associació de médicos peruanos de Barcelona

Import destinat: 1.370 €

Implementació informàtica de la Institució Educativa núm. 20263 d’Anaica – Collo (Perú). Implementar el centre educatiu d’Anaica-Collo de recursos tecnològics (com pissara digital a l’aula, PC portàtils per alumnes i docents i connexió a internet) i de la formació necessària per a l’ús d’aquests.

Associació Amics del Nepal

Import destinat: 1.979 €

Finalització de la construcció del centre sociosanitari i educatiu a Maijubahal, Katmandú (Nepal). Construcció de la segona planta d’un edifici destinat a usos educatius i de formació, com per exemple el programa d’alfabetització de dones.

campanyes d’emergència fons català DE COOPERACIÓ al desenvolupament

Import destinat: 5.000 €

RESPOSTA ALS EFECTES DEL TERRATRÈMOL A HAITÍ: FASE DE RECONSTRUCCIÓ. El Fons Català va posar en marxa una campanya d’emergència dins la filosofia de reconstrucció postemergent, per tal de donar suport als esforços que el propi país ha dut a terme amb el suport de la cooperació internacional.


PRoJEcte del 2010

5

PrOJEcTe 2010 - consell de cooperació, solidaritat i pau

la comunitat quilombola treballa en la construcció de models de desenvolupament alternatius a brasil Els quilombolas son una ètnia tradicionalment oprimida del Brasil, que pretenen mostrar la seva realitat mitjançant un projecte d’ecoturisme. El seu origen prové dels antics esclaus africans que fugien de les plantacions i restaven en llocs de difícil accessibilitat on els seus antics amos no els poguessin localitzar. Vivenda quilombola.

Conosud, una jove i activa ONG amb delegació al Garraf, va néixer el novembre del 2006, amb una força i empenta que moltes altres ONG voldrien per sí mateixes. En aquest moment tenen més de cent socis, que financen les campanyes de sensibilització i les despeses de gestió. La comarca del Garraf té un pes important en aquesta ONG, ja que suma la setena part dels socis de Catalunya.

sil. Els projectes són principalment de reinserció o inserció laboral i generació de renda. El projecte que rebrà la subvenció està adreçat a la comunitat quilombola dels municipis de Canguçu i São Lourenço do Sul (al sud de l’Estat de Rio Grande do Sul-Brasil). És tracta d’una població nombrosa i desatesa, fruit de la història del territori, que viu en condicions d’abandó. Els nuclis poblacionals els formen des de tres, fins a cent famílies, que Conosud participa en el Consell de Cooperació viuen en llocs de difícil accés i amb problemes no de Sitges on presenta els seus projectes. Tots els molt diferents dels seus avantpassats que varen membres són voluntaris i amb experiència en fugir de l’esclavatge. Desenvolupen una agriculd’altres ONG. tura de subsistència. Treballen com a mà d’obra eventual produint artesanat tradicional i eines Els seus principis són: ser i fer ciutadania crítica per a les feines agrícoles. -estan en desacord amb molts aspectes del funcionament econòmic, social i polític d’aquest El projecte “Acolhida nos Quilombos: repartin-do món- i creuen que és necessari fer un treball de cultura e conhecimento tradicional” pretén contrisensibilització perquè canviïn les coses. El seu buir a la generació de renda de quatre d’aquestes àmbit de treball és l’Amèrica Llatina. Conosud comunitats a través de la creació de vies de turisté contraparts a l’Argentina, el Uruguai i el Bra- me étnic de base comunitària en el mitjà rural.


6

Família quilombola.

Afavoreix també la inclusió de les dones i el jovent en totes les activitats i promou la interacció pedagògica, el coneixement del medi i el contacte humà i cultural amb el benefici mutu del turista i del resident. Els beneficiaris directes són 64 i els indirectes 328. La contrapart local és la “Instituição Sinodal de Assistência, Educação e Cultura – Centro de Apoio ao Pequeno Agricultor – ISAEC/CAPA”. www.capa.org.br Sectors que treballa el projecte: • Intercanvi i promoció cultural • Formació i generació d’ingressos i inclusió digital. • Generació de treball mitjançant el turisme. • Inserció de dones en el món laboral. En el projecte també participen els Ajuntaments de Calafell, Canyelles, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú. La data d’inici va ser a l’agost del 2010 i té prevista la finalització el 15 d’agost del 2011. El pressupost global és de 77.048,22 euros.

Camperol llaurant

L’Associació de Cooperació Internacional Nord-Sud (CONOSUD) és una organització sense ànim de lucre que, des de la seva identitat de ciutadania crítica amb un compromís cívic i solidari, treballa per a la promoció del desenvolupament humà integral (amb els seus components socials, de gènere, culturals, econòmics, ecològics i personals). MISSIÓ En l’àmbit de la cooperació al desenvolupament realitzem ajuda i cooperació tècnica i econòmica amb les persones i organitzacions socials del Sud. Volem sensibilitzar la ciutadania del Nord sobre els desequilibris de les relacions polítiques i econòmiques, entre el Nord i el Sud, causants de la pobresa i la marginalitat de milions de persones. Potenciem una base social activa e informada, que exerceixi aquest compromís cívic i solidari en el món globalitzat i que formuli propostes d’intervenció al Sud i al Nord. VISIÓ Les persones que constituïm CONOSUD volem ser reconegudes com a una ONG : • Que pertany als moviments socials que treballen per tal que sigui possible un altre món, per una altra economia mundial. • Que decidim els nostres objectius i prioritats amb independència de qualsevol poder extern. • Que construïm les relacions polítiques i socials entre el Nord i el Sud basades en el aprenentatge mutu, en l’intercanvi d’experiències i mitjans que ajudin a la construcció d’un món basat en relacions cooperatives, solidàries i equitatives. • Que pretenem tenir fortalesa social i institucional per aconseguir incidència política i social en el nostre àmbit d’actuació. • Amb persones corresponsables i compromeses amb el projecte comú, que participem en el funcionament de l’Associació, des d’una actitud crítica i constructiva, per i per a l’emancipació humana. VALORS • La justícia per retornar a les persones la capacitat de decisió sobre la seva pròpia vida i el seu propi desenvolupament. • L’equitat per eliminar les desigualtats econòmiques i socials entre pobles, comunitats, col·lectius i persones i permetre el desenvolupament humà integral. •La solidaritat entre els col·lectius humans en la seva lluita per un món millor i més just, especialment en els moments difícils. •La transparència en la gestió de l’organització i en les nostres relacions amb el Sud. •La responsabilitat en el judici que mereixin els nostres actes davant la societat. •La implicació individual i col·lectiva en les tasques de l’Associació. http://www.conosud.org


entrevis ta

entrev

ista

7

amb miQuel àngel essomba, director del centre unescocat

centre unesco de catalunya: “Construïm ponts, trenquem fronteres” Miquel Àngel Essomba, doctor en pedagogia i professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, és el director del Centre UNESCO de Catalunya (Unescocat), des de març de 2008. En el 25è aniversari de la xarxa hem parlat amb ell per a apropar-nos a les solucions i activitats proposades des de l’associació.

vol dir que siguem neutres. Unescocat és una organització no governamental, autònoma i sense ànim de lucre. Jurídicament som una associació i un dels pocs centres que manté relació oficial amb la UNESCO, qui ens reconeix com a soci preferent i ens permet participar en els seus actes, amb veu, però sense vot.

Per tant formeu part de la UNESCO i alhora sou independents? La UNESCO forma part de les Nacions Unides. Què és Unescocat? Per tant, la presa de decisions està en mans dels Unescocat és una associació independent, tant política estats. Això fa que les nacions sense estat, com és com econòmicament, en la que no hi participen ni els Catalunya, no podran tenir una representació oficial. ajuntaments, ni la Generalitat. Un dels seus objectius És paradoxal, com un petit país com Lientchestein té és la defensa dels drets humans i la lluita contra la xe- representació oficial i dret a vot com qualsevol altre nofòbia, buscant compartir ideals, com són el progrés país, però en canvi Catalunya, amb més de set milions sostenible, el respecte a les llibertats de les persones i mig d’habitants, amb la seva fortalesa econòmica, i el diàleg i la participació, com a eines per a la cons- social i cultural, pel fet d’estar integrada dins l’Estat trucció democràtica. Som independents, però això no Espanyol, s’ha de representar a través d’ell.


entrevista entrevist a amb miQuel àngel essomba director del centre unescocat 8

La UNESCO és l’única agència que dóna la possibilitat de que la societat civil sigui representada amb les seves estructures. Malgrat que tot el treball es fa des dels estats i en nom dels estats, s’hi troben una sèrie d’estructures civils que també tenen el reconeixement de la UNESCO i s’integren en el complex entramat d’aquesta agència. Em refereixo al Centre Unesco, a les Càtedres Universitàries UNESCO i a les biblioteques, escoles, clubs i associacions UNESCO. Constel·lacions de persones i associacions, que no pertanyen orgànicament al secretariat de la UNESCO. Per formar part del projecte s’ha de signar un contracte o compromís que estableix una relació oficial reconeguda, com és el cas d’Unescocat. Com funciona el vostre finançament? Com una associació no lucrativa sense afany de lucre. De l’àmbit públic rebem entre el 60 i 70% del nostre pressupost i del privat la part restant. Amb la crisi econòmica tenim menys aportació privada. Catalunya, per a la UNESCO, és un territori singular. Entenen Catalunya com un territori amb una vida pròpia i autònoma. És el territori on la presència de vida Unesco és més gran, en relació amb el nombre de població. Per exemple, els Països Baixos, amb 17 milions d’habitants, tenen quatre escoles associades. A Catalunya, amb 7’5 milions d’habitants en tenim 61, mentre que, a la resta d’Espanya, Andalusia i Madrid són les que tenen més, amb 15 i 18 escoles respectivament. Si mirem les biblioteques associades, més de 20 són a Catalunya mentre que a la resta d’Espanya n’hi ha 10. De les 40 càtedres Unesco, 21 són a Catalunya. També va néixer aquí la primera de les 700 biblioteques de la UNESCO que hi ha a tot el món, concretament a la UPC.

Els drets, llibertats protegides jurídicament, necessiten per existir l a protecció social El fet que un català com Mayor Zaragoza hagi estat director general de la UNESCO té a veure amb tot això? Absolutament, Federico Mayor Zaragoza va dirigir la UNESCO durant dos mandats (1987-1999), i seva va ser la iniciativa de les Càtedres Universitàries. Com veieu que a les darreres eleccions hi hagin participat forces polítiques que proposen mesures d’atac a la convivència i, en alguns casos, racisme institucional d’inspiració feixista? Amb preocupació, doncs del total de 3.135.764 catalans que van exercir el seu dret al sufragi, 565.167 (és a dir, el 18,02%, gairebé un de cada cinc), han votat a formacions polítiques que defensen un model de convivència cultural i lingüística que en alguns punts del seu programa és mostren contràries als drets humans. Si aquestes formacions prosperèssin, posarien en perill la construcció d’una autèntica cultura de pau a la societat catalana.

I què podem fer? Des de la societat civil hem d’aixecar-nos dempeus i treballar de valent perquè aquesta tendència no sols no es consolidi, sinó que vagi a la baixa. L’objectiu és facilitar que aquestes formacions polítiques recuperin i/o incorporin propostes polítiques mínimament coherents amb els valors i els principis dels drets humans més elementals, i això només serà possible si veuen que aquesta línia és la que l’electorat reclama. Hem de sortir dels despatxos, deixar l’activisme de saló i anar al carrer, parlar, discutir, qüestionar, avançar en el discurs. Per explicar, per raonar, per contrastar, per construir lligams i vincles que permetin fer un tomb. Els drets, llibertats protegides jurídicament, necessiten per Centres UNESCO com el nostre només m’hi ha 10 a tot existir la protecció social que activament construeixi el món. El de Catalunya és el que genera més volum la ciutadania en el dia a dia. d’activitat, més projecció i una relació privilegiada amb la direcció mundial de París. La nostra missió és ser am- Més informació http://www.unescocat.org/ca/ baixadors de Catalunya a la UNESCO i a l’inrevés.


s e i r à d i l o s s e d a n r x jo

9

el dret a ser infant. infància robada o infància viscu da?

drets dels infants els

protagonitzen el desè aniversari de les jornades solidàries

Enguany l’artista convidada a fer el cartell de les Jornades ha estat la pintoria i il·lustradora Alicia Ginebreda

Sota el lema “El dret a ser infant: infància robada o infància viscuda?” les Jornades Solidàries tenen l’objectiu principal de fernos reflexionar sobre els drets infants, coincidint amb el 20è aniversari de la ratificació per part de l’Estat espanyol de la Convenció sobre als Drets dels Infants, que es va fer l’ONU l’any 1989.

per fer: molts nens d’arreu del món no poden assistir a l’escola, alguns es veuen separats dels seus pares per culpa de la guerra i són captats per grups armats que els empenyen a lluitar; d’altres són venuts com a esclaus o com a objectes sexuals; molts nens han de treballar per pagar deutes dels seus pares o simplement per ajudar a l’economia familiar. I al nostre món molts nens que passen hores davant del televisor o fent mil activitats perquè el pare i la mare estan molt ocupats.  Com va dir Sílvia Hernández, representant de Save the Children, assistent a l’acte de presentació de les Jornades “creiem que el

ser menor en drets, tant dins com fora de les nostres fronteres”. Aquestes reflexions són les que es volen fer arribar a la ciutadania per que prengui consciència i faci petits gestos que ajudin a anar canviant les coses. En el decurs d’aquesta presentació és va lliurar el material didàctic per tal que les escoles d’infantil i primària i els centres de secundària de Sitges puguin treballar el tema amb els seus alumnes.

Tal i com va dir Ann M. Veneman, directora Executiva d’UNICEF, en la presentació de l’informe Progrés per a la infància: un balanç sobre la protecció de la infantessa, “les El treball realitzat en els centres es proves i testimonis dels constants podrà veure exposat l’abril de l’any danys i abusos que pateix la infànvinent a través de la participació cia haurien d’impulsar el món a reen el Concurs de Dibuix. Com és doblar els esforços per garantir la vigència dels drets de tots els nens respecte als drets humans habitual aquestes Jornades tenen dos cicles, el primer dels quals ha i nenes a tot el món”. comença per la infància. estat el de tardor, que es va fer el Els drets dels infants, lluny de ser Per això, lluitem perquè ser passat mes d’octubre quan la Fira una fita assolida, tenen molt camí menor d’edat no signifiqui d’Entitats i ONG.


s e i r à solid

s e d a n r o el dret a ser infant. infàNcia robada o infància viscuda? j x 10

que els empenyen a lluitar; altres són venuts com a esclaus o com a objectes sexuals; molts nens han de treballar per pagar els deutes dels seus pares o, simplement, per ajudar a l’economia familiar” i que “hem de cridar ben fort i alhora hem de treballar tots junts perquè les injustícies i la manca de drets que pateixen milions de nenes i nens al món desaparegui”. Després, les diferents entitats i ONG van presentar al públic assistent les seves activitats i projectes. El seu treball, aquí, a casa nostra (sensibilització) i el seu treball als països del Sud (projectes de cooperació). El regidor de Cooperació Gabi Serrano i la cantant Lucrecia durant la lectura del manifest de les X Jornades Solidàries

La tarda va començar amb l’actuació de la companyia Alaigua La Fira d’entitats i ONG, primer acte ció, la cantant Lucrecia va llegir el que van representar “La història de de les Jornades, va ser tot un èxit manifest elaborat per les entitats la Ikram”, un conte creat juntament malgrat el canvi de darrera hora organitzadores. Lucrecia va recor- amb Save the Children i dirigit als en la seva ubicació habitual. Es va dar-nos que “molts nens i nenes infants i a les seves famílies, sobre allargar durant tot el dia i hi van d’arreu del món no poden assistir la temàtica de l’explotació laboparticipar entitats i ONG com: Sit- a l’escola, alguns es veuen separats ral infantil, en concret, les nenes ges Solidari, Amics de Kamba Beó dels seus pares per culpa de la gue- treballadores al servei domèstic. Neré, ConoSud, Setem-Catalunya, rra i són captats per grups armats Tot seguit, el cantant i animador Intermón-Oxfam, Creu Roja Sitges, Save the Children, Fundació Escola Solidària-Escola Pia, Fundación Visión i Gestión, OikoCrèdit, Machacamarca i Destino Etiòpia. Totes aquestes entitats van donar a conèixer i explicar els seus projectes en relació a la infància. També van oferir a la ciutadania productes interculturals i de comerç just. El Regidor de Cooperació, Solidaritat i Pau, Gabi Serrano, va inaugurar la Fira i, a continuaAquest any les carpes de la Fira van ser instal·lades al passeig de la Ribera


x jornad 11 es solid àries el dret a ser infant. infàcia robada o infància viscu da? Rah-mon Roma feu cantar i ballar els infants i les seves famílies amb l’espectacle “Ballaruques d’arreu del món” amb cançons i danses de diverses cultures del planeta. També, en Dibango, artista i ballarí de l’ONG sitgetana Amics de Kamba Beó Neré va posar-se la màscara de lleó i va ensenyar als assistents unes passes de la dansa tradicional Dodo, originaria del seu país de naixement: Burkina Faso. Com a cloenda va tenir lloc, com ja és habitual, la tradicional xocolatada de Comerç Just.

les Jornades Solidàries són un espai de reflexió al voltant del que passa en el nostre món. El Cicle de Tardor va finalitzar el més de novembre amb el cinefòrum que va tenir lloc a l’Auditori de l’Edifici Miramar. Amb una sala quasi plena, l’acte va començar amb unes paraules del Regidor de Cooperació, que va presentar al ponent, Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista; i a la vicepresidenta de Sitges Solidari i especialista en cinema, Carme Gallego. Abans del visionat de la pel·lícula, Jaume Funes va adreçar unes paraules als presents, exposant la situació actual de la infància i de l’adolescència al nostre país, fent crítica a la recentment aprovada Llei d’Educació que, segons va dir, “seria una llei que estaria força bé pels anys 70 del segle passat”. També va remarcar la necessitat de donar oportunitats als joves i va fer esment a la responsabilitat dels adults, tant de les famílies com dels educadors, en aquest tema.

Durant l’actuació de Rah-mon Roma “Ballaruques d’arreu del món” cançons i danses de diverses cultures del planeta, Dibango, l’artista i ballarí de l’ONG sitgetana Amics de Kamba Beó Neré, va posar-se la màscara de lleó i va ensenyar als infants assistents unes passes de dansa Dodo, originària del seu país de naixement: Burkina Faso

Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista; Gabi Serrano, Regidor de Cooperació, Pau i Solidaritat i Carme Gallego, vicepresidenta de Sitges Solidari i especialista en cinema, durant la presentació del Cinefòrum


s e i r à solid

s e d a n r o el dret a ser infant. infnàcia robada o infància viscu da? j x

12

La companyia Alaigua va representar “La història de la Ikram”, un conte sobre la temàtica de l’explotació laboral infantil, creat conjuntament amb Save the Children i dirigit als infants i a les seves famílies

A continuació, Carme Gallego va presentar la pel·lícula escollida: “Machuca” del director xilè Andrés Wood, en la que dos nens de diferents classes socials protagonitzen una mena d’experiment social. Nens amb pocs recursos econòmics són enviats a un col·legi privat, amb el fi de donar-los una

Voluntaris de l’ONG Destino Etiòpia

millor educació. Amb la innocència de la infantesa, desproveïda de prejudicis de classe o racials, aquests dos nens es fan amics. La pel·lícula està ambientada a l’any 73 a Xile i com va dir el seu director “és una pel·lícula que no vol quedar bé amb ningú, només

amb els nens”. Acabada la projecció, com és habitual, es va iniciar un interessant debat. Les Jornades Solidàries reprenen les seves activitats a la primavera amb el Concurs Infantil de Dibuix, que enguany celebrarà la seva novena edició.


notíci

es del món sàhara occidental i drets humans

sitges

13

SITGES PELS DRETS HUMANS AL SÀHARA OCCIDENTAL

Sitges va acollir una taula rodona sobre el conflicte i la situació dels drets humans al Sàhara Occidental, amb un protagonista d’excepció, el jove sahrauí El Bekay, que va participar a la intifada del maig del 2005. Aprofitant que hi havia una visita d’observadors internacionals als territoris ocupats, la població sahrauí, de forma pacífica, va sortir al carrer amb banderes de la República Àrab Sahrauí Democràtica i cridant a favor del referèndum d’autodeterminació i d’un Sàhara lliure. El Bekay, juntament amb d’altres joves, va ser detingut i cruelment torturat, obligant-lo a exiliar-se. En el mateix acte hi va participar Cristina Navarro, jurista i observadora internacional en els judicis, el procés legal, la tutela judicial o la administració de justícia del Marroc contra la població sahrauí o els defensors dels drets humans. També és experta en la situació dels drets humans i les llibertats fonamentals al Sàhara Occidental ocupat. El tercer participant va ser Antoni Guirao, president de Resistència Sahrauí, membre d’ACAPS i de la comissió permanent de CEAS-Sàhara. El Sàhara Occidental és legalment un Territori No Autònom i està pendent d’un procés d’autodeterminació. En aquest context, l’ocupació del territori per part del Marroc i l’explotació de les riqueses naturals del país, va en contra de la legalitat internacional i hi ha múltiples

Antoni Guirao, president de Resistència Sahrauí, membre d’ACAPS i de la comissió permanent de CEAS-Sàhara, i l’activista pro Drets Humans, El Bekay, durant la taula rodona

informes d’organismes i d’associacions internacionals de drets humans que mostren una gran preocupació per la sistemàtica vulneració dels drets per part del govern marroquí al Sàhara Occidental. La població sahrauí viu immersa en un constant clima de terror i de violència repressiva, com va ser el darrer episodi que es va produir a l’Aaiún, un vil atemptat als drets d’un poble que únicament exigeix llibertat i benestar.

exposició “mercat fam: obert 24 hores” al mercat municipal L’exposició, creada per l’ONG “Acció contra la Fam”, simula un supermercat i mostra un recorregut que explica el camí des de la falta d’accés als aliments, fins a la desnutrició aguda, posant rostre a la fam. L’escenari és una de les regions més afectades per aquest fenomen: el Sahel, on cada any moren de fam un milió de nens i nenes menors de cinc anys. L’exposició, situada al Mercat Municipal, ha rebut uns 5.000 visitants. Un voluntari es va fer càrrec de les diverses visites guiades.


14

sitges

festa del comerç just

maco per fora i lleig per dins La 11a Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, amb el lema “Maco per fora, lleig per dins”, va tenir lloc el passat mes de maig. Igual que a Sitges, la festa es celebra a més de 800 ciutats de tot el món. A Catalunya compta amb la participació de més de 250 entitats d’arreu. L’objectiu és sensibilitzar la societat catalana, aconseguir la participació de tothom i donar a conèixer les propostes del Comerç Just, de la Banca Ètica i del consum responsable.

La Festa del Comerç Just i la Banca Ètica l’organitzen un any més, en territori català, un consorci liderat per SETEM, en el qual participen també Alternativa 3, Intermón-Oxfam, Xarxa de Consum Solidari i FETS, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació de la Generalitat de Catalunya; les diputacions provincials; la Xarxa de Televisions Locals; TV3; El Periódico de Catalunya i COM Ràdio, entre d’altres. D’altra banda, les més de 200 entitats participants també col·laboraran en la festa

que celebri el seu municipi, amb el suport dels seus respectius ajuntaments. La lectura del pregó va ser a càrrec d’Eva Hidalgo, periodista de la Cadena SER Penedès-Garraf, i Santi Ortiz, que amb l’espectacle “Canta i balla amb una rialla”, va fer gaudir al públic infantil. A més, van haver-hi tot un seguit d’accions participatives. És el cas de “Les 7 diferències del Comerç Just” amb una pancarta que mostrava què és el comerç just amb els seus diferents aspectes: la no-explotació infantil, la retribució justa pel treball, la igualtat home-dona i el respecte pel medi ambient. També s’hi va fer una exposició sobre el tema amb banderoles d’informació sobre el Comerç Just i la Banca Ètica, per tal de potenciar el consum responsable i unes relacions comercials mundials més equitatives. Una any més es va lliurar una llibreta d’estalvi als participants, que, com les dels bancs, explica com treballa la banca ètica a l’hora d’invertir els estalvis, la destinació i l’ús que en fa dels diners. La banca ètica no té com a objectiu obtenir la màxima rendibilitat dels diners, sinó contribuir amb inversions que facin que d’altres persones puguin tenir un futur més digne.


notícies del món

17 15

festa del comerç just i la banca ètica

EXTRACTE DEL PREGÓ DE LA FESTA DEL COMERÇ JUST I LA BANCA ÈTICA 2010 És una oportunitat única per unir esforços, treballar en xarxa i mobilitzar persones en un moment en què el context mundial de crisi econòmica i financera ens demana una reflexió sobre els paradigmes actuals en els àmbits financer, comercial i del consum i, alhora, ens exigeix una proposta d’alternatives. Dades recollides a l’informe 2009 “El comerç just a Espanya: qüestió de gènere”, publicat recentment per la Coordinadora estatal de Comerç Just i SETEM, ens alerten, per exemple, una vegada més, sobre la feminització de la pobresa.

La periodista Eva Hidalgo llegint el pregó

Si, d’una banda, el paper que exerceixen les dones a la societat posa de manifest els valors que s’associen més a la solidaritat i que escapen a la lògica econòmica imperant, d’altra banda, es reconeix que, en general, les dones reben menys salari per un treball igual al dels homes.

exposició “arte salvado” Amb motiu de l’exposició “Arte salvado”, organitzada por la Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SECC), el seu comissari Arturo Colorado, professor d’Història i Anàlisi de l’Art Visual de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid, va realitzar a Sitges una conferència per donar a conèixer una de les històries més apassionants de la guerra civil: la protecció i evacuació del patrimoni artístic realitzades pel Govern de la República. Va parlar també de la intervenció del Comitè Internacional per al Salvament dels Tresors d’Art Espanyols, que va evitar la seva destrucció i va garantir la seva conservació. Coronado va explicar que l’exposició, que es va poder veure a la Fragata els mesos de juny i juliol passats,“té un sentit narratiu i explica els avatars i perills que va patir el patrimoni artístic espanyol durant la guerra civil, així com, la tasca de protecció del govern de la República i, posteriorment, la intervenció del Comi-

El professor Colorado durant la conferència al Miramar

tè Internacional, en el moment de més perill, quan les forces republicanes estaven sent empeses cap a França per l’avanç i bombardeig de l’aviació franquista i dels seus aliats “.


16

sitges

notícies del món

setmana per la pau al garraf

Les dones i la pau centren les activitats de la 5a Setmana Garraf per la Pau Amb motiu del desè aniversari de la resolució 1325 sobre dones, pau i seguretat de Nacions Unides, el Consell Comarcal del Garraf va organitzar la 5a Setmana Garraf per la Pau, centrada en el paper de les dones com a constructores de pau.

lesa humanitat. També impulsa la introducció de la dimensió de gènere en la capacitació i formació en les operacions de manteniment de la pau i en la recollida de dades i sistemes d’informació de les Nacions Unides. La Resolució 1325, producte de la Aquesta resolució ha significat incidència política de la societat un avanç en la legislació sobre civil, especialment del moviment dones, pau i seguretat, però la feminista, estableix l’augment de seva aplicació ha estat desigual i la participació formal de les dones insuficient. També es va presentar les bases de en els processos de pau i el recola nova convocatòria del Premi de neixement del paper que sem- Al llarg de la setmana s’han dut a Recerca per a la Pau, que la Funpre han desenvolupat en la seva terme activitats als sis municipis dació Solidaritat UB i el Consell Coconstrucció. A la vegada, significa de la comarca, especialment als marcal del Garraf atorguen al millor la protecció de les dones en con- centres educatius, i s’ha analitzat treball de batxillerat en l’àmbit de textos de conflicte armat i rehabi- com és la situació de les dones en la cultura de pau de la comarca. La litació postbèl·lica i reconeix final- zones de conflicte i quines accio- setmana va cloure amb la jornada ment la violència sexual dins els nes es poden desenvolupar des formativa “Dones i Pau, 10 anys de conflictes armats com a crim de de Catalunya per ajudar-les. vigència de la resolució 1325”.

Xavier Badia, director de l’Oficina de Promoció de la Pau; Josep María Piedad Espitia, de Cooperacció, fent la xerrada sobre “El Antoni Blanco, president del Consell Comarcal, i David Minoves, paper de les dones en la construcció de la pau a Colòmbia” als director General de Cooperació, en la presentació de la Jornada alumnes de l’IES Vinyet de Sitges


susan george

entrev

ista

17

llibre de susan george “sus crisis, nuestras soluciones”

susan george:

“Estem arriscant la nostra civilització al no aturar el canvi climàtic” La politòloga Susan George ha escrit el seu últim llibre perquè està “enfadada i perplexa”. Amb “Sus crisis, nuestras soluciones” es proposa explicar com s’ha arribat al caos actual, però sobretot busca solucions per contrarestar el poder del neoliberalisme. En aquesta entrevista ens lliura la seva mirada sobre el món actual. Fa dos anys tothom parlava que la crisi era l’oportunitat de reformular el sistema, avui aquests mateixos mercats, ahir criticats, no han estat castigats i és més, pressionen els estats a retallar la seva despesa social. Esperava aquesta situació? No m’esperava que la crisi es mogués tan ràpid cap el deute sobirà, és a dir, el dels governs, sinó que aniria primer per altres deutes privats com el del mercat immobiliari (Encara que en realitat, en el cas d’Espanya, el govern s’ha encarregat d’una gran quantitat de deute privat després del col·lapse de la bombolla immobiliària. Però Espanya té un deute públic relativament petit, en comparació amb Grècia, per exemple).

Al mateix temps, els governs de dreta guanyen terreny a Europa i avança, a més, l’extrema dreta com a força política. Hi ha un gran perill similar al dels anys 30 del segle passat. És més fàcil per a la gent utilitzar algun boc expiatori (en el cas de l’Alemanya nazi van ser els jueus, en el nostre cas, la immigració) i acceptar aquestes figures “miraculoses” com va ser Hitler. Aquest és el moment en què els partits que estan en l’oposició També vaig pensar que els proEls Estats d’aquesta dreta han d’atrevir-se amb propostes vablemes del deute sobirà colestan lentes per evitar aquest perill. En cas contrari, la gent pejarien primer als Estats Units retallant seguirà pagant aquesta crisi i aquesta síndrome que a Europa. Però sí esperava la despesa s’agreujarà. que la crisi continués fins avui -i social, el serà així per un llarg temps- i seque significa gueixo pensant que podria ser Davant d’aquest panorama, creu que la ciutadania que la gent una oportunitat per canviar el té el poder suficient per enfrontar i contrarestar les seguirà sistema, en particular cap a una decisions dels mercats financers? pagant per La “societat civil” no és res més que la suma d’un gran conversió verda. una crisi que nombre de grups i jo diria que el principal desafiano va crear. Els estats estan retallant la despe- ment d’aquests grups és fer aliances i enfrontar-se als sa social, el que significa que la gent seguirà pagant per governs amb un programa comú. Els moviments ecouna crisi que no van crear. Els estats haurien d’estar exigint logistes, agrícoles, sindicalistes, les persones jubilades, una major tributació internacional, un pressupost decent la majoria de les dones, les comunitats d’immigrants, la a Europa i reformes reals del G-20, però, en comptes d’això, petita i mitjana empresa i molts altres grups estan entre els perdedors d’aquesta crisi. realitzen aquests petits canvis marginals.


18

susan george

lli b r es

llibre de susan george “sus crisis, nuestras soluciones” El punt és fer aliances per transmetre aquests programes alternatius i existeixen. Jo proposo diverses en el meu llibre. Hi ha polítiques alternatives, però els governs no les s’aplicaran a menys que siguin obligats, perquè ells bàsicament governen en nom de la indústria financera. El primer que hem de fer és aconseguir que els bancs estiguin sota el control social.

cant-nos com a civilització al no aturar el canvi climàtic. Al no aplicar immediatament un gran programa de conversió verda, que a més crearia un gran nombre de llocs de treball i ens ajudaria a sortir de la crisi. Un nou informe d’Oxfam revela que el finançament climàtic s’està dissenyant en forma de préstecs i no donacions als països pobres? No he vist encara aquest informe però, més préstecs són l’última cosa que necessiten el països pobres. En el seu lloc, hauríem de cancel·lar el seu deute a canvi de programes de reforestació o conservació de la biodiversitat. Els nostres governants del nord semblen irremediablement estúpids.

En el seu llibre diu que Dinamarca és un país extraordinari que ha reduït les seves desigualtats. Quina és la recepta? Les desigualtats estan creixent en gairebé tots els llocs, fins i tot també pot ser que ara a Dinamarca. Però la recepta és òbviament l’Estat de Benestar, la inversió massiva en serveis públics, una tasca política que fomenti tant la seguretat com la mobilitat, sindicats forts.... Els danesos i les daneses no volen les lleis de salari mínim d’Europa, perquè estan segurs que un salari mínim de nivell europeu seria molt més baix del que tenen ara sense cap llei. Sempre estan en els primers llocs d’aquests estudis de felicitat, per alguna cosa serà.

El moviment del decreixement va contra l’estil de vida capitalista. Com podem convèncer a la gent que consumeixi menys o de manera més responsable? Crec que el més important és concentrar-nos en el què consumim i quin és el cost mediambiental del nostre consum. En d’altres paraules: mesurar el rendiment de la nostra economia. Aquesta idea és de l’economista Herman Daly. Segons el científic, Ernst-Ulrich von Weiszächer, podem obtenir el doble de benestar si gastem menys del doble (el que es coneix com a “factor quatre”). A més moltes coses poden créixer per sempre, com la cultura, la investigació, el coneixement i la amistat.

També assegura que les civilitzacions són mortals. Creu que el desgast del nostre model anuncia la fi de la nostra civilització? Amb aquesta frase em remetia al que va dir Paul Valéry, després del final de la Primera Guerra Mundial. Perquè és obvi, no? Estem corrent riscos enormes. Estem arris-

Crec que el “decreixement” és una paraula per convèncer els intel·lectuals, però no les masses de gent del carrer que necessiten termes que no sonin a demandes de sacrificis. Els nostres governs estan demanant sacrificis, però nosaltres podem oferir la plenitud del creixement verd. Hi ha tots els mitjans perquè això es faci realitat ja.

“actua: consejos para una vida sostenible”

publicat per greenpeace

Aquest guia publicada per l’ONG Grennpeace ens presenta senzilles propostes per millorar el nostre estil de vida i millorar el nostre entorn. Els consells s’han estructurat basant-se en els diferents àmbits en els que realitzem les nostres activitats quotidianes: la casa, el rebost, l’oficina, l’escola, el jardí, la botiga, la carretera, el barri i la platja.

(Actúa)

També inclou alguns tallers pràctics per elaborar els nostres propis productes alternatius i adreces d’interès. És, per tant, un conjunt de orientacions pràctiques per millorar el medi ambient i la qualitat de vida de tots els habitants del planeta.


ón m l e d ag en da 20 11 c u i n es

19

, panses cuscús amb pollatre d’esmirna i cigrons

Ingredients per a d’1,8 kg tallat a vuitens quatre persones: - 1 ceba ben picada Per al cuscús - 200g de cigrons en - 500g de cuscús de gra remull des de la nit mitjà anterior, escorreguts i - 1 pessic de brins de safrà pelats - 1 cullerada de cafè de - 1 pessic de brins de safrà cúrcuma - 1 pebrot vermell fresc o sec - 1 cullerada de cafè de sal - 50g de mantega - 3 cullarades soperes d’oli clarificada d’oliva - 500g de cebes tallades - 100g de mantega fresca a quarts Per al brou - 125g de panses d’Esmirna - un pollastre de granja - sal i pebre recent mòlta Preparació: 1 Torra el safrà en una petita paella sense res de greix fins que començi a desprendre aroma. Esmicola’l en un petit bol i cobreix-lo amb 3 cullarades soperes d’aigua calenta. Deixa-ho reposar durant 5 min. Després agrega la cúrcuma, la sal i 20 cl d’aigua freda. Remena-ho bé. 2 A l’olla de la cusucusera, posa el pollastre, la ceba picada, els cigrons, el safrà, el pebrot, la matega clarificada, sal i pebre. Cubreix-lo amb aigua abundant i porta’l a ebullició. Tapeu-lo i deixa’l bullir a foc lent. 3 Durant la cocció del brou, posa el cuscús a una font gran, agrega-li l’oli i remena-ho bé. Afegeix-li aigua safranada, deixa-ho reposar 10 min. i desprès frega-ho amb les mans. 4 Afegeix a l’olla de la cuscusera les cebes tallades a quarts i les panses. Comença les 3 coccions al vapor del cuscús mentre acaba de coure el pollastre (1 h. en total) 5 Afegeix la mantega al cuscús i desprès disposa-ho a una font gran. Fes un forat al centre del mun i ompla’l amb el pollastre, la ceba, les panses i els cigrons. Ruixaho amb una mica de brou i serveix la resta a part.

Recepte extreta del llibre: “El libro del cuscús” de Sophie Brissaud de la col·lecció Cocinas Lejanas, d’Intermón Oxfam Editorial i que podreu trobar a les seves botigues. Llengua: castellà

de l’11 de fe br er a l’1 de maig de 2011 “DESAPARECIDOS” exposició fotogràfica És un projecte fotogràfic del fotoperiodista especialitzat en zones de conflicte Gervasio Sánchez, que tracta el tema de la desaparició forçosa de personatges i que s’ha que ha dut a terme en 11 països diferents. Lloc : Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, C/ Montalegre 5, 08001 Barcelona - Tel. 93 306 41 00 Horari: de dimarts a diumenge de 11 a 20h. Dijous de 11 a 22 h. Tancat dilluns no festius

de l 3 al 17 d’abr il de 2011

cicle pirmavera x jornades solidàries exposició ix concurs infantil de dibuix Dates: del 3 de març al 17 d’abril Lloc : Sala d’exposicions de L’Escorxador Horari: Dilluns, dimecres i divendres de 17 a 19h. Dissabte de 12 a 14h i de 17 a 19h Diumenge de 12 a 14h. Lliurament de premis: diumenge 10 d’abril a les 12 hores a la sala d’exposicions de L’Escorxador

cinefòrum Amb el passi de la pel·lícula “Las tortugas también vuelan” Data: 16 d’abril a les 19 hores Lloc : Auditori Edifici Miramar Entrada Gratuita


EL DRET A SER INFANT INFÀNCIA ROBADA O INFÀNCIA VISCUDA? CICLE DE PRIMAVERA 2011

Exposició

ix u ib d e d l ti n fa in s r u c n o c IX s es co le s de S it ge s

a m b la pa rt ic ip a ci ó de le del 3 al 17 d’abril scorxador a la Sala d’exposicions de L’E de 17 a 19h. Dilluns, dimecres i divendres 19h Dissabte de 12 a 14h i de 17 a Diumenge de 12 a 14h. Lliurament de premis

x IX concurs infantil de dibui diumenge 10 d’abril a les 12 hores a la Sala d’exposicions de l’Escorxador

cinefòrum

Amb el passi de la pel·lícula

“Las tortugas también vuelan” 16 d’abril a les 19 h.

Auditori Edifici Miramar

Entrada gratuita

ORGANITZAT PER:


Revista Sitges Món Núm7