Page 1

Organitza:

Hi col·labora:

PERE STÄMPFLI 2011 | 35 x 50 cm


Salutació del Batlle Sitgetanes, sitgetans

fantasia d’aquests dies festius se’ns encomani a través de la gralla, la cobla i la banda.

Un any més arriba Sant Bartomeu, la Festa Major de Sitges. Gairebé sense adonar-nos ha passat un any del darrer toc de gralles de la ballada final a la Plaça de l’Ajuntament i ja tornem a tenir aquí la festa més assenyalada del nostre calendari particular. Perquè l’any corre molt ràpid, massa ràpid. Però si aquest temps que passa via suma coses bones, sobre tot il·lusions, energies i sentiments, benvingudes siguin, ara més que mai. Com la il·lusió dels infants en veure els gegants ajaguts sortint de la Casa de la Vila, els cabeçuts dansant al ritme de les gralles i el drac i l’àliga petant les primeres carretilles. Com la il·lusió dels més menuts ballant cercolets o panderetes. Com l’energia dels joves picant bastons, ballant pastorets, trenant cintes i gitanes. O com el sentiment i el seny dels més grans veient la desfilada compassada de la moixiganga, fent pinya amb els castellers, divertint-se amb els versos dels diables o acompanyant el Sant Patró pels carrers de la vila.

Tornem-hi, una vegada més, des del reconeixement per aquest llegat patrimonial que és una festa viva, rebuda de generació en generació, feta pel poble i celebrada des del civisme i el respecte, que identifica la manera de ser d’un poble, Sitges i fins i tot d’un país, Catalunya. Gaudim de la Festa, ensenyem-la als visitants, expliquem-la i fem-los partícips. Passat el Vinyet, els vilatans i les vilatanes anem descomptant els dies que resten fins la Festa Major. Fem-ho un any més, començant el compte enrere fins el toc de Matinades, l’esclat del primer morteret i el ressò de les campanes. Que tingueu totes i tots un Gloriós Sant Bartomeu!

Miquel Forns i Fusté Batlle de Sitges

Tots tenim cabuda a la Festa. Deixem-nos endur per ella un any més. I fem com quan érem criatures, tot jugant a fer festes majors, imitant els gegants i els balls, taral·larejant les músiques, com un entreteniment, com un joc. Deixem que la

Salutació del Regidor de Tradicions i Festes Benvolguts sitgetans i sitgetanes, anem a viure una nova Festa Major, benvinguts a la Festa. Una festa entranyable que ocupa un espai en la nostra història com a poble i a la vegada un espai en la nostra història personal. Una festa tradicional no només perquè conserva les tradicions del nostre estimat Sitges sinó perquè és en si mateixa la suma de mil tradicions personals. Més enllà d’aquest programa d’actes, més enllà de les nostres actuacions oficials, existeix una Festa plena de vida, plena de família i d’amics. Hi ha qui viu el seu instant en sentir el toc de gralles, l’altre humiteja els ulls a la sardana de les dues, o amb el só dels 21 morterets. I així, la Festa es desenvolupa, es conforma de la suma de detalls, detalls que un o altre viu com a instants personals de valor incalculable. El programa que teniu a les mans és el lligam de mil instants personals que s’uneixen per a crear la tradició de les tradicions de Sitges, la Festa Major. I més enllà d’aquest programa tots hem construït les nostres tradicions, el dinar de Sant Bartomeu a casa dels tiets, la xocolata amb xurros a les vuit del matí o els cop de cap de son a ofici, són el programa de la nostra Festa Major, de la de cada un de nosaltres. Aquest Sant Bartomeu serà igual i a la vegada serà diferent, és el que tenen les Festes Majors de Sitges, de lluny semblen totes iguals i de prop estan plenes de diferències. Gaudim de les diferències que són les que poden crear nous instants personals especials, perquè la Festa canvia ja que nosaltres canviem, i si mirem

enrere recordarem mils instants que vivíem i que hem canviat per altres. Gaudim de la diferència com gaudim de la continuïtat. Cada any trobem algun canvi en la Festa, petites coses que ens han de seguir donant força, petits canvis que potser trenquen algun instant personal, que fan desaparèixer petits tresors, però que a la vegada en fan néixer de nous i fan aparèixer noves experiències úniques. Us convido a veure la Festa Major com un puzzle de mil peces, de milions de peces que posem cada sitgetà i cada sitgetana. Milions de peces que construeixen una Festa Major de tots, viva, plena d’instants i detalls. Gaudiu-la com mai, feu-la personal, feu-la vostra, totes són iguals i a la vegada totes diferents, i sobretot gaudiu-la en companyia, la Festa Major és per a compartir, és per a estimar.

Magí Almirall i Hill Regidor de Tradicions i Festes


ROSSELLÓ 2002 | 49’1 x 60’1 cm


Salutació del Rector “De Jesucrist molt amat, apòstol Sant Bartomeu”

Som hereus d’aquesta rica tradició. Som responsables de la plana de la història que entre tots escrivim i som també responsables de deixar oberts, desbrossats i ben orientats els camins de demà mateix.

Per a nosaltres, sitgetants i sitgetanes, Sant Bartomeu és festa grossa, la Festa Major. Celebració del que som, d’on venim, cap a on anem. Cal aturar-nos a pensar-ho, per prendre’n consciència. Per donar-ne gràcies, per demanar i donar-nos els uns als altres bons ànims per avançar.

La nostra terra és terra de marca i de pas, oberta al mar i al continent. Sempre hi han vingut a conviure persones d’altres indrets i de cultures diferents. Avui molts més, cal que amb nosaltres se sentin estimulats a estimar aquesta terra, a valorar la seva història i la cultura que s’hi ha forjat i l’envigoreixin amb la seva aportació, i que amb nosaltres assoleixin la qualitat de vida que han vingut a cercar-hi i tenen dret a trobar-hi.

Celebrem la Festa en aquesta terra que estimem. Ens sentim hereus d’una gent que, generació rera generació, l’han treballada. S’hi ha teixit una història, que és la nostra, la de la nostra gent. S’hi ha forjat una cultura, s’hi ha parlat i s’hi parla una llengua, la nostra cultura i la nostra llengua, que ens identifiquen. Des de fa prop de mil anys (l’origen de la parròquia es troba en l’església construïda el 1035 pel bisbe Guislabert de Barcelona), s’hi ha proclamat una paraula. Bona notícia de germanor que ens ha fet sentir el goig d’un Pare provident a qui hem après a invocar com a Pare Nostre. Santuaris i ermites s’hi han aixecat en honor de la Mare de Déu del Vinyet i de la Santíssima Trinitat.

El testimoniatge cristià dels qui som avui, aquí Església de nostre Senyor Jesucrist, cal que sigui clar i net, alhora que respectuós i benvolent, i sovint, en acollir-los provident. Aquest testimoniatge és part integrant i primordial de la qualitat de vida que hem d’oferir els creients. Hem de ser insistents en la pregària a Sant Bartomeu, que de Sitges n’és patró.

Mn. Josep Pausas Mas Rector de la Parròquia de Sitges

Salutació del President Hi ha sentiments tan profunds a la Festa que et marquen la vida i, fins i tot, la manera de viure-la, la manera d’entendre-la i la manera de ser. Han passat ja molts anys d’aquelles Festes Majors en què, com un nen més, esperava ansiós anar amb els amics darrera els Gegants o córrer davant del Drac. Allò era el millor i més important de l’estiu, un esclat d’alegria. El temps ha passat però la il·lusió i l’entusiasme d’aquells dies continua encara avui. Tot s’atura en sentir les primeres notes de les gralles enfilant el carrer sant Francesc o els 21 morterets acompanyats de la repicada de campanes. La Festa Major de Sitges té l’encant de no limitar-se només als dies que marca el programa d’actes, sinó que durant setmanes, fins i tot mesos, vivim per preparar-la i l’esperem amb ganes. Expectatives com les del Programa, el Cartell, el Pregoner i el Pendonista fan que els dies previs a la Festa siguin la il·lusió col·lectiva de tot el poble. Vull dir-vos que em sento privilegiat: he passat d’espectador a ballador, he col·laborat en comissions i entitats, i també en un gran nombre de balls, però presidir aquesta Festa tan significativa ha estat, i és, un orgull per a mi. Tal i com varem fer l’any passat, en aquesta ocasió hem volgut també oferir-vos un programa amb alguna cosa nova. Constitueix un homenatge a uns dels elements més importants de la Festa, el Cartell. Durant la preparació del

Programa, ha estat un veritable plaer repassar la història de la nostra Festa Major a través de l’herència gràfica. Ens hagués agradat posar-los tots, però davant la impossibilitat de fer-ho, hem decidit incloure nou reproduccions, una per dècada, des dels anys trenta fins a l’actualitat. Voldria donar les gràcies a tota aquella gent que col·labora en la Festa Major, i en especial als companys de Comissió. Donar la benvinguda a l’actual alcalde, Miquel Forns, i al Regidor de Tradicions i Festes, Magí Almirall. Vull agrair al Consorci del Patrimoni de Sitges i en particular a Pep Pascual per la restauració del Drac, construït per l’artista sitgetà Ferrer Pino l’any 1922. La feina d’en Pep ha estat minuciosa, com si d’un quadre es tractés i el nostre Drac és avui una obra d’art. Felicitar també a l’autor del cartell, Pere Stämpfli; a la pregonera, Loreto Almirall; al pendonista, Isidre Pañella; als Diables de l’Agrupació de Balls Populars pel seu 30è aniversari i a l’Escola de Grallers, que ha estat escollida per fer l’ofrena de l’Ofici. A tothom, sitgetans i sitgetanes: bona Festa Major.

Francesc Rosell i Moltó President de la Comissió Municipal de Festa Major i Santa Tecla


FLORÈNCIA COLL 1999 | 32’2 x 64’4 cm


Isidre Pañella i Virella PENDONISTA DE LA FESTA MAJOR

“Sí que es pot repicar les campanes i anar a la processó” Parlar del pendonista de la Festa Major d’enguany és referir-se al foc molt directament i es que l’Isidre Pañella ha estat designat en aquesta ocasió com l’encarregat de dur el penó de Sant Bartomeu durant la processó, acompanyat com a cordonistes, tal i com ell explicava molt bé durant la presentació als mitjans de comunicació, d’una banda del seu fill, Isidre Pañella, i de l’altra del seu gendre, Carles Marcet. Aquest és l’últim paper que a l’Isidre li quedava per desenvolupar dins de la Festa Major, ja que durant molts anys va participar activament com a diable i després com a Llucifer de la Colla Jove, porta més de mitja vida sent el responsable d’un dels actes més multitudinaris de la Festa Major, el castell de focs; va estar durant 12 anys al capdavant de la Comissió de Festa Major, ajudat per uns vicepresidents que ell qualifica de magnífics i al 2008 va ser l’escollit per pregonar les festes. Enguany, sent el pendonista es completa, com dirien els de l’àmbit futbolístic, la tripleta: President de la Comissió, Pregoner i Pendonista. Diria doncs, que és la primera vegada que passa aquest fet i per Isidre Pañella és tot un orgull. Se sent molt afortunat de poder lluir el penó, tot i que reconeix que pesa una mica i que els seus dos cordonistes l’ajudaran força. Però el fet d’honorar al patró de la vila, per ell té gran significat. Segons l’Isidre, no hem d’oblidar que la Festa Major té el seu sentit en la religiositat i és que la fem en honor a Sant Bartomeu. A més, el pendonista d’enguany exposa que la majoria dels sitgetans i les sitgetanes, encara que no siguin creients, tenen una devoció quasi inexplicable cap als patrons de la vila, Sant Bartomeu i Santa Tecla i per la Verge del Vinyet. Malgrat aquest sentiment, que en d’altres pobles on ell ha anat per temes pirotècnics no es dóna, la Festa Major cada vegada està perdent més aquest significat religiós. Com s’ha dit abans, Isidre Pañella és sinònim de foc i afirma que aquest element tant característic de les festes majors mediterrànies atrau moltíssim. Des de ben petit, ja té anècdotes relacionades amb els coets i és que amb cargols de llit -aquests que són més llargs-, fabricava els seus propis coets que després, si algun diable li deixava la maça, provava. Ja de més gran, per una Santa Tecla li van demanar que organitzés un grup de sitgetans per muntar una colla de diables. En aquella ocasió, quan va ser el moment de començar a tirar coets, l’Isidre es va col·locar la capa de Llucifer i el barret. Resulta que aquest li venia gran i li va caure fins a tapar-li els ulls. Amb el ceptrot encès, aquest se li va desestabilitzar i va anar a parar contra la gent del públic que allí estava present. Per sort, no va passar res. L’Isidre no està massa d’acord amb la dita que diu “No es pot anar a missa i repicar campanes”. Doncs resulta que ell ho ha fet, no anar a missa sinó anar a la Processó.

I és que durant molts anys, quan sortia de Llucifer de la Colla Jove, deixava ceptrot, barret i capa a l’entrada de la Parròquia, pujava a dalt el campanar i tocava les campanes d’inici de la Processó. Després baixava a tota pressa per enganxar la seva colla, sinó a l’inici una mica més endavant. La Festa Major per a molts són 36 hores de rauxa, diversió, tradició, estar amb els amics i la família, però precisament per ell és també feina, doncs des de que era ben jovenet s’ha responsabilitzat de la creació, disseny i posteriorment del muntatge i la posada en escena del castell de focs de Sitges, un acte que té gran ressò dins i fora de la comarca. Aquest acte de la Festa Major comporta molts mesos de feina per l’Isidre que culminen a les onze de la nit del 23 d’agost. Tot i això, els dies previs, quan ja ha passat la Mare de Déu d’Agost, els nervis, encara que a l’actualitat ja són menys, es van intensificant. El dia 22, l’Isidre i els seus companys de la Pirotècnia Igual S.A comencen amb el muntatge. A la Fragata ja s’hi poden veure indicis del que la nit següent es veurà al cel de Sitges. I el dia 23 al matí continua la tasca. L’Isidre sempre es reserva la torre del rellotge per muntar els artefactes pirotècnics, ja que des d’aquest indret privilegiat pot sentir l’entrada de gralles quan actuen a la plaça de l’Ajuntament. Tal i com ell explica, “és un moment molt intens quan els vas sentint pujar el carrer Major des d’aquella perspectiva”. No només el castell de foc ocupa l’agenda de l’Isidre durant la Festa Major, ja que sempre que pot puja al campanar a tocar les campanes, que per ell ja és com una tradició. Com a bon sitgetà no se’n perd ni una, ni tan sols l’Entrada del Sant, un dels moments més intensos de la Festa Major, ja que per la seva posició, just abans d’entrar al Baluard i des d’on dóna l’ordre per llençar el petit castell de focs durant l’Entrada de Sant Bartomeu, veu com poc a poc va arribant la Processó i la gent del públic i van entrant a la plaça on sembla que no hi cap ningú més, però es va omplint més i més. Segons ell, és del tot increïble. Aquesta Festa Major per l’Isidre Pañella serà única i especial, com no pot ser d’altra manera, ja que a més a més de totes les altres responsabilitats que té, enguany n’hi ha una de molt més important, i és la de portar el penó per la processó de Sant Bartomeu i gaudir de l’honor de tenir el Sant a casa i poder-lo exposar en una de les botigues de Can Pañella.

Laura Gómez Ill


AGUSTÍ ALBORS I SOLER 1981 | 33’8 x 48’4 cm


Loreto Almirall Malivern PREGONERA DE LA FESTA MAJOR

“La nostra Festa Major és molt mediterrània” Amb il·lusió ió i ganes, però també amb nervis i respecte. Així és com la Loreto Almirall afronta el paper que aquest any li ha tocat viure, el d’encetar els actes de la celebració bració en honor a Sant Bartomeu, tot pregonant la nostra Festa Major. El pregó, ó, tal i com diu ella, és el fet de pregonar els actes de la festa, pe però també és un moment on cada sitgetà que l’ha portat a terme hi posa el seu punt p personal. La pregonera d’aquest any és una sitgetana que, com molts, viu intensament la celebració des de que era una nena. D’aquelles primeres festes m majors en guarda molt bons records, com quan sentia els morterets des de la platja, i en cadascun d’ells ells feia una capbussada al mar, o bé el dia que es van estrenar els vestits dels gegants ants de la vila, que havia fet l’Artur Carbonell. El vestit de la geganta semblava de princesa, ncesa, recorda la Loreto. Se’ns dubte vivències que també impreg impregnaran el Pregó que des del març porta preparant amb molta devoció i també amb am molt d’esforç. Un altre moment oment que la Loreto explica amb molta emoció és quan de jove no es perdia cap ni un dels actes de la Festa Major, ara bé, reconeix que a tots tampoc no s’hi podia arribar. Uns anys de molta activitat sempre seguint als gegants i als balls populars, ja que la Loreto el foc sempre l’ha vist des de certa distància; di i és que ue de petita li feien molta por els coets. Ara bé, el castell de focs era una cita inaludible udible dins de la seva agenda festamajorenca. És impossible ossible parlar de la Festa Major de la Loreto sense mencionar els Castellers Castelle de Sitges, els ls gegants o bé les gitanes, ja que tots i cadascun dels membres de la seva se família, tant ant el seu marit com els fills i ella mateixa han participat de manera molt mo activa a la Festa, tant és així que la Loreto gaudeix veient castells, ha sortit ballant balla les gitanes tanes i els seus fills han d dansat en diferents colles de la Festa Major. Així mateix, com a sitgetana té un gran privilegi, tal i com reconeix, i és que, un dels moments que més li agraden de la festa més grossa de la Vila és la imatge imatg que des del campanar es té de la processó del 24 arribant a les portes de la Pa Parròquia. En aquest moment, ent, i sentint de més a prop les campanes és quan li dem demana amb en Ricard, el seu eu home, que li deixi fer un dels repics. D’altra banda, també destaca com un moment entranyable, quan a la sortida d’Ofici, la banda toca i els gegants, gegant tot esperant erant fer la segona volta a l’Ajuntament, s’esperen ballant al so de la música. mús Sens dubte, són els instants que formen part de la seva manera particular de viure la Festa esta Major, que no s’entèn sense les vivències més íntimes, quan tota la seva família mília es reuneix a la taula per fer el dinar del dia de Sant Bartomeu. Tal i com ella comenta, casa seva sempre ha estat oberta de bat a bat en aquestes da dates, perquè els seus fills han portat amics i convidats perquè coneguessin de p prop la nostra festa, que la Loreto la defineix com a molt med diterrània.

En la seva eva faceta professional, moltes han estat i són les generacions que han tingut a laa Loreto Almirall com a mestra a l’Escola Pia. Des d’aquest àmbit també explica als més menuts què és i quin significat té la Festa Major, tot i que reconeix rec que omet certs ts episodis de la vida de Sant Bartomeu, ara bé, explica fil per randa, ran els de Santa Tecla. cla. L’escola és un bon lloc per començar a endinsar els infants a la Festa i transmetre’ls re’ls l’estima més sitgetana. La Loreto comenta que més que explicar què és la Festa, pregunta als seus alumnes quin paper fan dins de Santa Tecla, ja que pràcticament cticament la majoria hi participa activament, ja sigui fent picar els bastons, portant nt un drac, fent ballar un gegant o bé tirant coets com a diable. La L Loreto no creu u que Santa Tecla sigui una cantera pel futur, com molta gent opina, opi sinó que ellaa aposta perquè els infants gaudeixin al màxim de la festa sense pensar pe en res més, s, ja que són els més petits els que la continuaran, de totes totes. Això A és un aspecte cte irrefutable, doncs, tal i com comenta la Loreto, si després d’una d’un guerra civil, amb mb les dificultats que hi va haver, un grup de sitgetans, vale valents i amb coratge tge la van tirar endavant, també es pot fer ara ara. Per er la Loreto, aquesta Festa Major, de les que ha viscut fins al moment, serà única, fins i tot es pot dir màgica i que recordarà sempre. La pregonera d’enguan d’enguany l’espera en candeletes i desitja que malgrat les dificultats que estem vivint actual actu ment, i que ue moltes famílies sitgetanes estan patint en les seves pròpies ca carns, siguin uns ns dies de gaudiment i d’oblit momentani. A tots els sitgetans i sitgetanes sitge els desit sitja molt bona Festa Major!

Laura Góme ez Ill


DON MATHEWS 1979 | 35,3 x 51’5 cm


Pere Stämpfli AUTOR DEL CARTELL DE LA FESTA MAJOR

"El 23 i 24 d’agost no podem ser en un altre lloc que no sigui a Sitges" Peter Stämpfli, tämpfli, conegut a casa nostra com a Pere per les estretes vinculacions vinculac que ha tingut amb Sitges i l’estima per la nostra llengua, és l’autor del cartell de d Festa Major. El 2011 11 és l’any de Pere Stämpfli. De fet, podríem afegir que és un dels anys Stämpfli, ja que ue la generositat que ell i la seva dona, Anna Maria, han tingut amb a la Vila es remunta nta a dècades enrere. Les festes del carrer d’en Bosc, la recuperació recuperac de la muralla, la reivindicació del canó provisionalment ubicat a Vilanova, o la creació de l’Espai Cultural Pere St Stämpfli, entre d’altres iniciatives, escenifiquen la tasca de mecenatge atge i d’amor pel poble, que van sentir seu la primera vegada que hi van arribar, ara fa 40 anys. La culminació d’aquesta relació amb Sitges s’ha produït enguany uany amb la inauguració de la primera fase de la Fundació Stämpfl Stämpfli – Art Contemporani, mporani, un centre artístic que reuneix una setantena d’obres ced cedides per artistes es coetanis seus –i, com ell, de reconeguda trajectòria internacional– internacio i que permetran metran que Sitges sigui també una referència en l’art contempor contemporani. La Festa esta Major és un dels principals moments del calendari del Pere i l’Anna l’A Maria. Cada da any, acabada la Sortida d’Ofici, organitzen una petita commemoració commemo que ha esdevingut un clàssic del dia del Sant Patró. I és que el carrer d’en Bosc constitueix l’eix de la vida de tots dos, a cavall entre Sitges i París -al costat mateix al Palau de Rei Moro on veuen l’evolució dels balls els dies previs a la Festa i senten cada ca divendress a la nit l’assaig de la nostra Colla de Castells-. “El 23 i 24 d’agost no podem ser en un altre lloc que no sigui a Sitges”, no és d’estranyar, doncs, que q el cartell de la Festa Major tingui com a element central els gegants moros, moros sobre una sanefa que neix amb el blau de Sitges i evoluciona cap al blau cel.


MARTÍ RIPOLL 1960 | 28 x 42 cm


Restauració del

DRAC

Des es de fa anys, de tant en tant, se m'apropava algú dels components de la colla del Drac, sempre a nivell individual, mai com a col·lectiu, i em comentava: “al Drac li fa falta una na restauració”, i després de xerrar-ne una estona, acabava amb la pregunta: Pascual tu et veuries capaç de pintar el Drac, tal i com ho va fer l' Agustí Ag Ferrer Pino no l'any 1922? A finals nals de l'any passat, gràcies a un acord entre la Regidoria de FFestes de l'Ajuntament untament de Sitges i el Consorci del Patrimoni de Sitges, (entitat per la que treballo reballo com a Restaurador de Bens Mobles), va arribar al taller de res restauració dels Museus la Fera-foguera. La meva primera impressió M essió va ser: “amb aaquest només li fa falta un repàs de pintura i avall”, però els components de la colla que el van dur, insistien nsistien en que “estava fet pols”. Durant un parell de setmanes el vvaig tenir allà plantat, ntat, i mentre anava enllestint altres feines me'l mirava, no sabent ben bé per on començar! omençar! Vaig retirar molt curosament algun dels fragments de paper encolatt que constituïa la capa més externa, on hi havia la policromia, policromia i vaig guardar-los -los com un gran tresor. Sota aquesta capa va aparèixer un entram entramat de fragmentss de cartró subjectats amb tot tipus d'elements (grapes, gavarr gavarrons, claus, bissus, s, filferro...). Es podia constatar sense cap mena de dubte, que aquesta aques no era la capa original de 1922, per tant, amb una gran responsabilitat vaig ana anar retirant etirant també tot aquest gruix de cartrons, cartolines, paper de diari, fins arribar a les es “costelles” del drac. Del seu origen, el Drac conservava la m major part de l'estructura ructura de fusta que forma l'esquelet, tot i que durant els anys s'h s'hi han anat fent intervencions, tervencions, reposant i afeg afegint llates i llistons.

En un article publicat cat a L'Eco de Sitges, el dia 21 d'agostt del 2003, 20 per el Sr. Josep Jansana i Ferrer, persona encarregada de la documentació de l'obra de l’autor, va comentar que parlant sobre el Drac amb la filla d'Agustí Ferrer Pino la senyor senyora Teresa Ferrer,, encara recorda amb nostà nostàlgia els colors originals de la Fera-fogue uera, les formes i combinacions de colors entre les quals “predominava la gamma gamm de blaus, fent nt combinació amb morats, rosats, ataronjats i blancs”, donant a tot el conjuntt un dinamisme molt propi del que representava. També vàrem utilitzar una maqueta de guix pintada per la mateixa filla del pintor, on el ella aplicava aquesta esta gamma de colors que recordava com els originals. Amb tota aquesta informació formació he intentat recuperar el màxim possible l'aspecte origin original de la Feraa foguera. Sóc conscient que el canvi d'imatge és total i que hi haurà moltes genera fo gene cions de sitgetants getants que pensaran “aquest no és el meu Drac”, però a la vegada crec que era una oportunitat per recuperar una peça molt estimada i molt emblemàtica màtica de la nostra cultura popular, i que forma part, segons el meu entendre, dre, de l’etapa més important de l'Agustí Ferrer Pino Pino. Com a restaurador professional he d'intentar recuperar el màxim possible l'aspecte e inicial de les obres tal i com les va crear l'artista. Espero que sigui sigu del grat de la majoria joria dels sitgetans. En el cas de que el descontent sigui gene generalitzat sempre estem em a temps de recuperar l'aspecte més tradicional, verd amb escates es grogues i verm vermelles. Bona na Festa Major Pep Pascual Restaurador rador del Consorci del Patrimoni Patrimon de Sitges

En la zona na del cap i en l'última part de l'esquena, aquella que sobresurt més qu ue la resta, abans ns de començar la cua pròpiament dita, és on encara en conserven part del cartró original i de la policromia que hi va aplicar l' Agustí Ferrer Pino. Tot i així aquests fragments gments no constitueixen més del 5% del total. Un cop vaig h havver despullat la bèstia bè , preservant aquestes zones antigues, amb l'a l'ajut d'un ffuste er professional com és en Toni Vigó, es va procedir a reposar les parts de d l'estru uctura més malmeses, s'ha intentat ser el màxim respectuós amb tot l'original, l'or però tenint nint en compte l'ús que es fa de la Fera, per la qual cosa era necessarii reforç r çar-lo degudament. udament. Tot i així s´han retirat més fragments incorporats durant el e te emps, que no o pas els que s´hi han afeg afegit. El pas següent egüent va consistir en recobrir amb una nova pell tota l'estructu ura. a. La metodologia ogia va ser: posar una primera capa de tela metàl·lica de galliner, i al se seu damunt nt una capa de cartró pedra. Les parts originals es van protegir apliccan nt-hi una capa de vaselina per tal qu que el cartró pedra no si adherís, i així en un futtu ur si es vol recuperar aquestes zones, es podrà retirar el nou material sense malme etre-les. Un n cop revestida tota l'estructura, el següent pas fou aplicar-hi diverses caapes de cola de conill i blanc espanya, per tal de consolidar i allisar la superfície. superfície En aquest moment del procés m'enfrontava a la part més determinant per l'espe l ectador: pintar-lo. Des es del principi existia el dubte de si s'havia de pintar pinta de laa formaa tradicional dels últims anys o haviem d'intentar recuperar l'aspecte l'aspe que presenn tava l'anyy 1922, quan fou inaugurat. Va ser una decisió complicada, comp jaa que e es tractavaa d'un canvi radical. Finalment, ja que s'havia realitzat una intervenció ió tan exhaustiva, ustiva, vàrem considerar que era el moment de torna tornar a veure el Dra Drac tal i com m el va crear l'Agustí Ferrer Pino. Tasca força complicada ja que e només disposàvem sposàvem de documentació fotogràfica en blanc i negre. Era qüestió de de recopilar el màxim possible d'informació. Es va parlar amb diversa gent qu que disposava d informació sobre el tema, i es va estudiar quina uina paleta de colors utilitzav util va l'artista durant l’etapa simbolista, en la qual va realitzar ar el Drac.


BALLESTAR 1955 | 40 x 60 cm


FESTA MAJOR DE SITGES DEL 20 AL 26 D’AGOST DEL 2011 DECLARADA FESTA TRADICIONAL D'INTERÈS NACIONAL PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Programa d’actes Dissabte, 20 d’agost

Dimarts, 23 d’agost

El pregó

La vigília

De dotze a dues del migdia, TAPATAST, degustació de tapes en diferents locals de Sitges. Acte organitzat pel Gremi d’Hostaleria de Sitges. Venda de tiquets i informació als establiments agremiats participants. A partir dos quarts de vuit del vespre al Palau del Rei Moro, LECTURA DEL PREGÓ SATÍRIC DE FESTA MAJOR. Tot seguit es presentarà la Pubilla de l’entitat i es durà a terme el reconeixement al soci. Acte organitzat per

A partir de les nou del vespre, al Passeig de la Ribera, FESTA SONORA amb l'actuació de l'Associació de Discjoqueis de Sitges i el grups de discjoqueis locals D.A.R.E, ICE CREAM i WOW & FLUTE. Funk, rock, electro, new wave, tech house, espectacle de llums i projeccions que ens faran ballar fins la matinada. A les nou del vespre, al l’auditori de l’Hotel Melià, CONCERT DE MANEL. Organitza Sala Vors.

A les dotze del migdia, ENTRADA DE GRALLERS pels carrers Sant Francesc, Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajuntament. A les dues en punt del migdia, des de la platja de La Fragata, ENCESA DELS 21 MORTERETS, a càrrec de la Colla de Diables de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, en motiu de la celebració del 30è aniversari de la colla, i REPICADA DE CAMPANES.

l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A partir de dos quarts d’onze de la nit, a la plaça de l’Ajuntament, PREGÓ DE LA FESTA MAJOR a càrrec de Loreto Almirall Malivern. El pregó estarà interpretat en Llengua Catalana de Signes. En cas de pluja o mal temps, el pregó es farà a l’església parroquial. En acabar el pregó es servirà cava per celebrar l’inici de la Festa Major. Col·labora Freixenet. Tot seguit, al Passeig de la Ribera, CONCERT amb els grups Gertrudis, acompanyats del grup local Veneneo en la Piel, que ens posaran un punt d’alegria per començar la Festa.

Diumenge, 21 d’agost Des del matí i fins l’endemà a l’hora de la Processó Cívica, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE SANT BARTOMEU. La imatge de Sant Bartomeu romandrà exposada al domicili del pendonista, el senyor Isidre Pañella i Virella, al carrer Major, 1. A partir de les dotze del migdia PASSEIG I PRESENTACIÓ DEL NOU CABEÇUT DE L’ABPS, inspirat en el moixiganguer Francesc Suárez i realitzat per Roberto Franco “Roby”. El Ball de Cabeçuts i la Moixiganga, acompanyats dels músics de l’Associació Musical Suburband del Retiro i d’una colla de l’Escola de Grallers de Sitges, es dirigiran al Casino Prado on es presentarà el nou cabeçut. Seguidament, als Jardins de l’entitat, vermut amenitzat pel grup de rumba Vergüenza Ajena. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges amb la col·laboració del Casino Prado Suburense. A dos quarts de set de la tarda, a l’Espai Cultural Pere Stämpfli, conferència al voltant de la Festa Major de la Vila, “LA HISTÒRIA LOCAL A TRAVÉS DELS VERSOS DEL BALL DE DIABLES”, a càrrec d’Alba Gràcia i Pañella. Acte organitzat pel Grup d’Estudis Sitgetans. A dos quarts de set, al Prado, AUDICIÓ DE SARDANES a càrrec de la Cobla Sitgetana. Acte Organitzat pel Casino Prado Suburense. A tres quarts de vuit, a la Plaça de l’Ajuntament, PRESENTACIÓ DEL DRAC DE SITGES, que aquest hivern ha estat sotmès a un minuciós procés de restauració, a càrrec de Pep Pascual, restaurador del Consorci del Patrimoni de Sitges.

A les onze de la nit, a l’Església Parroquial, REPRESENTACIÓ DEL RETAULE DE SANT BARTOMEU, escenificació del martiri de l’apòstol. Acte organitzat per la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, amb realització de la Gent de Teatre de Sitges.

Dilluns, 22 d’agost A partir de la una del migdia VERMUT DE FESTA MAJOR al local de l'Ateneu Popular de Sitges, plaça dels Castellers, 3. L’Ateneu anima a tots els sitgetans a compartir aquest moment per celebrar l’arribada de la Festa. Acte organitzat per l’Ateneu Popular de Sitges. A partir de dos quarts de set de la tarda, davant el Palau del Rei Moro, VESTIM ELS GEGANTS MOROS, la La-hia i en Fa-luch. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. A les vuit del vespre, al Palau del Rei Moro, GRAN ASSAIG DE FESTA MAJOR de la Colla Jove de Castellers de Sitges, obert a tots els sitgetans i les sitgetanes. A les vuit del vespre, a l’Hort de Can Falç, CONCERT DEL GRUP RETRIO que ens delectarà amb versions de les tonades que acompanyen Sant Bartomeu però amb un estil i uns instruments no usuals en la cercavila com el piano, el contrabaix i la bateria. A dos quarts d’onze de la nit, a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, acte de LLIURAMENT DE LA BANDERA amb recital de poemes i cant dels Goigs de Sant Bartomeu. Aquest any s’estrenarà una poesia d’August Bover. A continuació, i acompanyats de la sitgetana Agrupació Musical Suburband del Retiro, cercavila fins al domicili del President de la Comissió. Recorregut: Baluard, plaça de l’Ajuntament, Major, Cap de la Vila, Parellades, Marquès de Montroig, Plaça Indústria i Primer de Maig. En arribar la bandera, SÍNDRIA per a tothom. La Comissió de Festa Major i Santa Tecla convidarà a una sindriada, celebrant la tradició que acostuma a aplegar la família i els amics després del castell de focs tot refrescant-se amb aquesta fruita. Col·labora Casa Ametller. En acabar, al Passeig de la Ribera, LA VELLA DIXIELAND acompanyats de la cantant Marian Barahona, ens arrodonirà el dia amb la millor música. A dos quarts de dotze de la nit, al Passeig de la Ribera, HAVANERES amb els grups Pescadors de l’Escala i Mestre d'Aixa. En acabar, cremat per a tothom.

A la mateixa hora, al Cap de la Vila, la Cobla Maricel interpretarà les sardanes La Processó de Sant Bartomeu, d’Antoni Català i Vidal, i La Festa Major, d’Enric Morera i Viura. A un quart de tres, des de la plaça de l’Ajuntament, SORTIDA DELS ENTREMESOS I ELS BALLS POPULARS: Gegants, Cabeçuts, Drac, Àliga, Diables, Bastons, Cercolets, Panderetes, Pastorets, Cintes, Gitanes i Moixiganga, acompanyats de l’Agrupació Musical Suburband del Retiro. En arribar al Cap de la Vila, la Moixiganga farà la seva representació completa. A mesura que arribin a l’Hort de can Falç -en honor de l’alcalde, les autoritats i poble que hi assisteixi- i a l’Hospital de Sant Joan Baptista, les colles faran una ACTUACIÓ DE LLUÏMENT i es representaran tots els balls amb parlaments (Ball de Diables, Ball de Cercolets, Ball de Pastorets i Ball de Gitanes). Algunes colles actuaran també davant la residència geriàtrica Les Magnòlies. A les sis de la tarda, al Cap de la Vila, ACTUACIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges. A les set de la tarda, des del carrer Primer de Maig, número 4, domicili del President de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, Francesc Rosell i Moltó, PROCESSÓ CÍVICA. Els balls populars, entremesos i músics, acompanyats de l’Agrupació Musical Suburband del Retiro, passaran a recollir el tabernacle de Sant Bartomeu al domicili del Pendonista de la Festa Major 2010, senyor Isidre Pañella i Virella, al carrer Major, 1. Recorregut: Primer de Maig, plaça Indústria, Marquès de Montroig, Parellades, Sant Pere, Passeig de la Ribera, Sant Pau, Parellades, Cap de la Vila, Major, d’en Bosch, Davallada, Plaça de l'Ajuntament i Baluard. A les portes del temple parroquial els balls rebran la imatge de Sant Bartomeu que, acompanyada per les autoritats, el pendonista i els cordonistes, serà col·locada al presbiteri per presidir els actes litúrgics de la diada. A les onze de la nit, des de la Punta, la Fragata i els espigons, APOTEÒSIC I MONUMENTAL CASTELL DE FOCS a càrrec de Pirotècnia Igual SA. Disseny artístic a càrrec del nostre pirotècnic Isidre Pañella i Virella. Acabat el castell de focs, tan bon punt la seguretat ho permeti, BAIXADA DELS BALLS POPULARS PER LES ESCALES DE LA PUNTA, desfilada fins al Monument del Greco i tornada fins al carrer Nou. A continuació, al Passeig de la Ribera, REVETLLA SARDANISTA DE LA VIGÍLIA amb la Cobla Maricel. REVETLLA DE FESTA MAJOR amb l’actuació de les orquestres Leyenda i Glamour Band, que ens convidaran a ballar fins que gairebé es faci de dia.


SOLÀ 1949


Dimecres, 24 d’agost Sant Bartomeu A les sis de la matinada, des del Baluard Miquel Utrillo i Morlius, ALEGRE I FESTIVA MATINAL. En despuntar el dia de Sant Bartomeu, que de Sitges n’és Patró, els entremesos, balls populars i músics tornaran a desfilar pels carrers de la vila, acompanyats per l’Agrupació Musical Suburband del Retiro. Seguint la tradició, la Comissió obsequiarà a les senyores amb oloroses flors. Tothom que ho desitgi es pot afegir a l’alegre passada de faixes. Només cal anar vestit de blanc, amb espardenyes de betes i dur una faixa. Recorregut: Baluard, Fonollar, Baluard Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafael Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Josep, Espalter, plaça d’Espanya, carrer Espanya, Joan Tarrida, plaça de la Indústria, Marquès de Montroig, Parellades, Cap de la Vila, carrer Major i Ajuntament. A un quart d’onze, des de l’Ajuntament, ACOMPANYAMENT MUSICAL DE LES AUTORITATS A L’OFICI amb l’Agrupació Musical Suburband del Retiro. A dos quarts d’onze, a l’Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT EN HONOR DEL PATRÓ SANT BARTOMEU. La missa serà cantada pel poble i el cor d’Amics de l’Orgue. El Salm ha estat musicat pel mestre Josep Pagès i Busom. Enguany, a l’ofertori, l’Escola de Grallers de Sitges farà l’ofrena, en nom de tot el poble, al nostre Sant Patró. En acabar la celebració, cant dels Goigs del Sant i veneració de la relíquia. Acabat l’Ofici, APOTEÒSICA SORTIDA D’OFICI. Desfilada musical amb l’Agrupació Musical Suburband del Retiro que acompanyarà les autoritats fins a l’Ajuntament. Seguidament actuaran, alhora, tots els balls i els seus respectius músics, que junt amb la cobla i la banda, dibuixaran un dels moments més màgics de la nostra Festa Major.

En arribar la Processó al Baluard, els balls i músics envoltaran el tabernacle, fent el darrer homenatge al nostre patró, mentre esclaten focs artificials i repiquen les campanes durant la més que emotiva ENTRADA DE SANT BARTOMEU A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL. A dins del temple, pregària de cloenda. Tot seguit, davant de l’Ajuntament, BALLADA FINAL DE LES BÈSTIES DE FOC I DELS GEGANTS, per acomiadar els actes tradicionals de la nostra Festa Major. En acabar, fi de festa al palau del Rei Moro. Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. A les onze de la nit, al Cap de la Vila, REVETLLA SARDANISTA DE FESTA MAJOR amb la cobla Maricel. A la mateixa hora, al passeig de la Ribera, GRAN BALL DE FESTA MAJOR amb les actuacions de les orquestres Metropol i Tandem.

Dijous, 25 d’agost Vot de Vila a Sant Lli A la una del migdia VERMUT DE SANT LLI a l’Hort de Can Falç. Col·labora l’empresa Damm. A dos quarts de vuit de la tarda, a l’Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, MISSA en sufragi dels difunts de la nostra vila. Som convidats a recordar els qui, amb nosaltres, visqueren amb goig la nostra Festa. Preguem perquè visquin l’alegria que mai s’acaba. A les vuit de la tarda, als jardins del Retiro, TEATRE FAMILIAR, La companyia Tanaka Teatre ens oferirà l’espectacle Contes de la Mediterrània de les Germanes Baldufa. A les deu de la nit, a la plaça de La Fragata, CONCERT amb l’orquestra Selvatana.

A continuació, a la plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges.

Seguidament, al mateix lloc, BALL DE SANT LLI amb l’orquestra Selvatana.

Acte seguit, CONCERTS-VERMUT DE FESTA MAJOR: Als jardins de la Societat Recreativa El Retiro, audició de la Cobla Maricel. Als jardins del Casino Prado Suburense, actuació de la l’Agrupació Musical Suburband del Retiro. (En cas de pluja es faran en els teatres de les entitats corresponents)

Divendres, 26 d’agost

A dos quarts de sis de la tarda, un cop acabats els tradicionals àpats de Festa Major SELECTES CAFÈCONCERTS DE TARDA: Als jardins del Casino Prado Suburense, audició de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona. Als jardins de la Societat Recreativa El Retiro, actuació de la l’Agrupació Musical Suburband del Retiro. (En cas de pluja es faran en els teatres de les entitats corresponents) A dos quarts de vuit del vespre, des del Baluard, PROCESSÓ EN HONOR A SANT BARTOMEU. Pas del tabernacle de Sant Bartomeu pels carrers i les places de la vila, acompanyat de tots els sitgetans que ho desitgin; amb la presidència d’aquest acte processional del Senyor Rector de la Parròquia, Mn. Josep Pausas Mas i l’assistència de l’Il·lustríssim Ajuntament. Com és costum, el tabernacle anirà precedit de tots els balls populars, els grallers i l’Agrupació Musical Suburband del Retiro. Enguany el ganfaró parroquial i el tabernacle de Sant Bartomeu serà portat pel cos de portants de Sant Bartomeu i Santa Tecla. S’ha designat com a pendonista de la Processó de Sant Bartomeu el senyor Isidre Pañella i Virella, qui ha nomenat com a cordonistes els senyors Isidre Pañella Planas i Carles Marcet Franco. La Processó de Sant Bartomeu farà el següent recorregut: Baluard, plaça de l’Ajuntament, d’en Bosch, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, Passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard. Al pas de la processó pel Passeig de la Ribera, el seguici religiós serà saludat amb salves de morterets i toc de campanes. La cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona interpretarà les sardanes Els Gegants de Sitges i La Processó de Sant Bartomeu dels mestres Tomàs Gil i Membrado i d'Antoni Català i Vidal, respectivament.

A dos quarts de set de la tarda, a l’Hort de can Falç, BALL PER A LA GENT GRAN, amb el duet musical Josep & Kim. A les deu de la nit, a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, CONCERT D'ORGUE DE SANT BARTOMEU, a càrrec de Matteo Golizio (Paola, Itàlia). Organitza Amics de l’Orgue de Sitges. A un quart d’onze de la nit, a la Platja de Sant Sebastià, REVETLLA SARDANISTA DE CLOENDA amb la cobla Maricel. Amb un vistós joc de pirotècnia i degustació de coca i vi bo, acomiadarem la Festa Major.

Dissabte, 27 d’agost A dos quarts de set del vespre, a la plaça de l’Ajuntament, gran EXHIBICIÓ CASTELLERA DE FESTA MAJOR amb les colles Minyons de Terrassa, Xiquets de Reus i la Colla Jove de Castellers de Sitges. A les deu de la nit, als Jardins de la Societat Recreativa El Retiro, SOPAR-BALL DE CASATS amb l’orquestra Treviand i Disco Marín. Acte organitzat per la Societat Recreativa El Retiro. Reserves a la secretaria de l'entitat.

Altres: El 13 d'agost, a partir de la sis de la tarda a l'Escola Esteve Barrachina, 2n Torneig de Futbol Sala de Colles de Festa Major. Vine a gaudir d'un bon ambient abans de Festa Major sense trencar-se les cames i per escalfar motors. Hi haurà servei de menjar i beguda per a les colles i aficionats. Acte organitzat per la Plataforma Xató Actiu amb la col·laboració de l'Ateneu Popular de Sitges. Del 13 al 28 d’agost a l’espai Cultural Pere Stämpfli, exposició fotogràfica col·lectiva sobre el 40è aniversari de l’Escola de Grallers de Sitges. Horaris: de dilluns a divendres: de sis a dos quarts de nou de la tarda i dissabtes i diumenges també de dotze a dues del migdia. Organitzen la secció fotogràfica del Grup d’Estudis Sitgetans i l'Escola de Grallers de Sitges. Del 14 d’agost fins a Santa Tecla al Cafè de l’Art del Retiro, Exposició “EL FET CASTELLER A SITGES”, una visió històrica a través del recull de fotografies i documentació de Sitges com a plaça castellera. L’exposició engloba les construccions i altres efemèrides castelleres de les dues colles locals, l’antiga, Els Castellers de Sitges, i l’actual Colla Jove de Castellers de Sitges, així com les colles d’altres localitats que han actuat a la vila. Organitza: Colla Jove de Castellers de Sitges. Col·labora: Societat Recreativa El Retiro. El 19 d’agost a dos quarts de deu de la nit, als jardins del Prado, Ball Lunch de Festa Major, amb la proclamació de les pubilles del Prado i del Carrusel. Acte organitzat pel Casino Prado Suburense. Reserves a la secretaria de l’entitat. La Xurreria Teruel s’instal·larà al Passeig de la Ribera de l’11 al 31 d’agost. La Fira d’atraccions estarà oberta del 12 al 26 d’agost al Parc de Can Robert. Del 22 al 31 d’agost als salons socials de la Societat Recreativa El Retiro, Campionats Socials de Festa Major de Billar, Petanca i Botifarra.


1935 | 44 x 31’7 cm


Poema de la Bandera AUGUST BOVER

Aquest qu estendard antic... Aquest estendard antic A d’un sant barbut i manyac que de Sitges és amic, ssota un sol lluent i groc ttraiem-lo de l’aixopluc o on dormia com un soc, enmig del gran espetec e d’uns d’ morterets, el repic d de campanes i el batec d’un poble p que, com enlloc, gaudeix gaud ude cada any de l’aplec en sentir, de gralla, el toc, q que ue é és el so més benastruc. Passegem-lo Pa a poc a poc quan la vila és el melic d’un món m que s’ha fet badoc i, del d més savi al més llec, d de l’abstemi a l’embriac

Laa Festa Major Balls i imatgeria Gegants de la Vila Gegants Americanos Gegants Moros Cabeçuts Ball de Diables, Colla Vella El Drac Ball de Diables, Colla Jove L’Àliga Ball de Diables de Sitges, Colla de l’ABPS Ball de Bastons, Colla Jove Ball de Bastons, Colla Noies Ball de Gitanes , BT Ball de Bastons, Colla Mitjana Ball de Bastons, Colla Vella Ball de Cercolets, ABPS Ball de Pastorets, ABPS Ball de Panderetes, ABPS Ball de Cintes, ABPS Ball de Gitanes, ABPS La Moixiganga, ABPS

Grallers Escola de Grallers de Sitges Colla Marcets Grallers Maricel Grallers La Sitja

Sacs de Gemecs Colla Xavier Bayer Colla Simó Busquets Colla A Prendre Vent

Banda i Cobles Agrupació Musical Suburband del Retiro Cobla Maricel Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona

Comissió de Festa Major i Santa Tecla President Francesc Rosell i Moltó Vocals Àlex Ferret de Querol i Haynes Aroa Llorens i Pellicer Francesc Núñez i Agudo Joana Fort i Baixeras Mònica Gallardo i Montornés Oriol Julià i Carbonell Rafa Morillas i Varón Xavier Nin i Muñoz

Col·laboradors Agrupació de Balls Populars de Sitges Amics de la Sardana de Sitges Arxiu Històric Municipal de Sitges Ateneu Popular de Sitges Casino Prado Suburense Colla Jove de Castellers de Sitges Consorci del Patrimoni de Sitges Grup Retrio Hydramedia Societat Recreativa El Retiro Gremi d’Hosteleria de Sitges Campaners de la Parròquia August Bover er Josep Delgado do Esteve Ferre Xavier Miret Caves Segura Viudass Casa Ametller Vivers S. Llopis i tots aquells que ue d’una o altra manera han u contribuït a fer la festa més gran i millor. r.

Castells Colla Jove de Castellers de Sitges Xiquets de Reus Minyons de Terrassa

PVP: 3 €

o el pobret que està pioc, de la jaia al vell xaruc, fins el més petit marrec, demana com un sol bloc, després d’enllestir un bon tec: les belles danses del lloc, diables, àguila i drac! --i que cada botafoc per res no sigui poruc. Més tard, si rumia un poc, per temor d’algun sotrac o d’un temps més que feixuc, abans de tornar a l’abric al bon Tomeu li fa un prec: --Traieu-nos de l’atzucac, no ens deixeu fer més el ruc i torneu-nos l’assossec.

El programa rogram Aquest programa conté nou làmines que formen part del fons de l’Arxiu Històric Municipal de Sitges. Es tracta de reproduccions de nou cartells de la Festa Major de Sitges. Cadascun d’ells representa una dècada, des dels anys trenta fins a l’actualitat. La col·lecció està ordenada de més nou a més antic, tal i com indica el peu que acompanya a cadascuna de les reproduccions. Edita Ajuntament de Sitges i Comissió de Festa Major i Santa Tecla Disseny del Programa Edu Sentís i Viki Gallardo –PasgràficAutor del cartell Pere Stämpfli Impressió del programa Editorial MIC Textos del programa Laura Gomez Ill Pep Pascual Comissió de Festa Major i Santa Tecla Els dibuixos d’aquest programa ogram ma són fotografíes otografíes retoca retocades amb filtres es de Photoshop.

Profile for Ajuntament de Sitges / Oficina de Comunicació

Programa Festa Major Sitges 2011  

Programa de la Festa Major de Sitges 2011

Programa Festa Major Sitges 2011  

Programa de la Festa Major de Sitges 2011