Page 1

TALLER DE COMPOSTATGE Jornades d’Ecoturisme Novembre 2013 Ajuntament de Pedreguer


QUÈ ÉS EL COMPOSTATGE? És una tècnica que imita la natura per transformar - de forma més accelerada - tot tipus de restes orgàniques , en el que es denomina compost o humus , que després de la seua aplicació a la superfície de la nostra terra s'anirà associant a l'humus , que és la essència del bon viure d'un sòl saludable , fèrtil i equilibrat en la naturalesa    


PROCÉS DE FORMACIÓ DEL SÒL 1 Roca Mare;  2 Influència sobre la roca dels

canvis de temperatura, vent;  3 Acció de l ’aigua i de les seues sals

minerals;  4 Acció dels sers vius; 5 Acció conjunta de totes les

matèries orgàniques i inorgàniques.


FASES DEL SÒL


   Aquesta tècnica es basa en un procés

biològic ( ple de vida ) , que es realitza en condicions de fermentació aeròbia (amb aire ) , amb suficient humitat i que assegura una transformació higiènica de les restes orgàniques en un aliment homogeni i altament assimilable pels nostres terres . En aquest procés biològic intervenen la població microbiana com són les Bacteris , Actomicetos , i Fongs que són els responsables del 95% de l'activitat del compostatge i també les algues , protozous i cianofícies . A més en la fase final d'aquest procés intervenen també macroorganismes com col · lèmbols , àcars , cucs i altres de moltes espècies


ELS AVANTATGES DEL COMPOSTATGE


Estalviarem en abonaments . Fent compost amb les nostres restes no necessitarem comprar abonaments ni substrats , ja que els tindrem a casa gratis i de gran qualitat . Estalviarem en recollida de fems . S'estima que entre el 40 i el 50 % d'una bossa de fem domèstica està formada per deixalles orgàniques . És una despesa absurda pagar perquè arrepleguen , traslladen i s'amuntonen perquè es podreixen o cremen aquestes restes i els de les podes i segues de la gespa -moltes vegades a desenes de quilòmetres- podent transformar en un ric adob a casa nostra o entorn immediat amb el consegüent estalvi .


Contribuirem a reduir la contaminació . Com més a prop aprofitem les restes orgàniques més es reduirà el consum de combustibles per al transport , hi haurà menys acumulació de deixalles en abocadors i contribuirem a una notable reducció de substàncies tòxiques i gasos nocius, ja que en els abocadors les restes orgàniques es podreixen ( sistema anaerobi ) , embolicats amb tot tipus de materials inorgànics . Per descomptat que també evitarem la contaminació produïda al cremar-los.


Millorarem la salut de la terra i de les plantes i la nostra pròpia . El compost obtingut de les nostres deixalles orgàniques es pot emprar per millorar i enfortir el sòl de la gespa , dels arbustos , dels arbres i de l'hort , amb una qualitat d'assimilació incomparablement superior a la de substàncies químiques o substrats d'origen desconegut que comprem , ja que el compost vigoritza la terra i afavoreix l'activitat de la vida microbiana , evita l'erosió dels nutrients i en general potencia i afavoreix tota l'activitat biològica dels sòls , que és la millor garantia per prevenir plagues i malalties en els vegetals .


QUÈ HI PODEM POSAR AL COMPOST?


Tot el que emprem influirà d'una o altra manera al llarg de tots els processos que s'aniran produint . Poe això hem d'adoptar la precaució de no incloure mai en el compostatge elements tòxics o nocius . El següent llistat facilitarà la selecció . Materials orgànics compostables sense problemes

Plantes de l'hort o jardí

Herbes adventícies o mal anomenades "males herbes" , ( millor abans que facin

llavors) Fems i llits de corral

Branques triturades o trossejades procedents de podes ( fins a uns 3 centímetres de

gruix ) Matas i matolls

Plantes medicinals


Fulles caigudes d'arbres i arbustos ( evitant les de noguer i llorer real) Fenc i herba segada Gespa ( en capes molt fines i prèviament dessecat ) Peles i restes de fruites i hortalisses Restes orgàniques, excepte cítrics, de menjar en general Closques d' ou (millor triturades ) Marro de cafè (es poden incloure els filtres de paper ) Restes d'infusions ( les que va en sobre) Tovallons i mocadors de paper ( no impresos ni acolorits ) ; millor reciclar Llana en brut o de vells matalassos ( en petites capes i barrejat ) Closques de fruits secs


REPASEM


QUÈ NO HI PODEM POSAR AL COMPOST? Plantes malaltes.

Restes de carn o peix

Productes lactis.

La sorra de la caixa del gat, o la femta dels gossos.

Materials químics-sintètics


Materials no degradables (vidre, metalls,

plàstics) Aglomerats o contraxapats de fusta (ni els

encenalls o serradures)

Tabac (cigars, purs, picada), ja que conté un

biocida potent com la nicotina i diversos tòxics

Detergents, productes clorats, antibiòtics


TIPUS DE COMPOSTERES DISPONIBLES AL MERCAT


LES NOSTRES COMPOSTERES SENSE COST


EL COMPOST AMB CUCS


COM I QUAN UTILITZAR EL COMPOST Els materials sense fermentar , acabats d’ amuntonar , no estan en condicions d'incorporar-se al cicle de nutrients de la terra o les plantes . Però poden servir com encoixinat de la terra o del mateix compost madur i amb el temps i l'activitat dels microorganismes s'anirà incorporant al procés d'humidificació . És el moment de major presència de nutrients i també el de menor assimilació dels nutrients per als sòls i les plantes .


El compost fresc pot tenir algunes setmanes o diversos mesos però en ell es pot apreciar l'activitat de macroorganismes com cucs , cotxinilles i altres espècies . També es poden reconèixer encara algunes restes perquè només estan parcialment descompostos . Aquest compost jove no té perquè fer males olors . Pot ser parcialment aprofitat per les arrels però hem d'evitar que les seves parts no descompostes entrin en contacte amb les arrels ja que contenen encara substàncies inhibidores i més si s'enterren poden produir putrefaccions i elements tòxics per falta d'oxigen . Ha de ser utilitzat exclusivament en superfície , té un valor fertilitzant elevat i afavoreix els microorganismes del sòl . Mai s'ha d'enterrar i segons les condicions ambientals convé protegir-lo amb un encoixinat en el seu ús en horts .


El compost madur . Pot tenir d'entre diversos mesos a un parell d'anys . Tot just s'apreciarà presència de cucs i les restes orgàniques no són recognoscibles perquè estan perfectament descompostos . Té una estructura homogènia , una olor agradable i un color pràcticament negre . Es pot utilitzar en qualsevol tipus de planta sense risc a produir inhibicions o un altre tipus d'efectes negatius en el seu creixement . El seu poder fertilitzant és inferior respecte a un compost jove ja que molts dels seus elements han desaparegut en el procés de descomposició . El seu ús és molt adequat en terres argiloses i vaig poder emprar-se en cobertura o lleugerament barrejat amb les capes més superficials de la terra


El compost vell . També se li denomina humus . Sempre té més d'un any i està en la fase de mineralització . Es pot barrejar amb la terra i fins i tot enterrar i la seva acció és més eficaç en terres pesades .


ELEMENTS CLAUS PER UN BON COMPOST HUMITAT El grau d'humitat aconsellable dels materials que comencen el procés del compost està entre el 30 i el 80%. Cal tenir en compte que cada material que forma part del comspost té un grau d'humitat inicial diferent i que segons es vagi descomponent també s'anirà homogeneïtzant. Els nivells d'humitat òptims per a un compost en la seva fase de maduració se sol situar entre el 40 i el 60%.     L'excés d'humitat produeix compactació dels materials, manca de ventilació i per tant putrefacció i lixiliviados (líquids). Està situació impedeix l'acció dels microorganismes aerobis.      La manca d'humitat alenteix el procés de descomposició i també pot produir compactació.


AIREACIÓ La garantia d'un bon compost és que es produeixi en condicions

aeròbies, en presència d'aire, és a dir oxigen. Una ventilació excessiva dessecarà les restes i una insuficient produirà putrefacció i elements tòxics, lixiliviados i males olors.

     La quantitat d'oxigen també varia en funció dels materials a

compostar i del moment de la descomposició. En el moment inicial seria convenient mantenir espais airejats en relació al volum d'entre el 50 i el 60%. Amb la descomposició aquesta relació anirà disminuint fins a relacions menors del 10% d'aire en el volum total del que es composta


TEMPERATURA Amb els nivells d'humitat i ventilació assenyalats i si el volum de

restes és prou gran començarà una elevació de temperatures al cap d'alguns dies. Aquesta variació de temperatures també dependrà de la temperatura ambient i de la forma del compostatge.

     Les temperatures del compostatge poden elevar fins als 70 º

encara no és recomanable ja superant els 65 º comencen a morir gran quantitat de bacteris i microorganismes beneficiosos per al procés. A cada rang de temperatura intervenen diferents poblacions microbianes i són molt poques les que intervenen en gairebé tots


El pH (acidesa i alcalinitat). L'expressió numèrica del pH de l'aigua pura és de 7

en una escala de 0 a 14, per sobre d'aquesta xifra es consideren solucions alcalines o bàsiques i per sota solucions àcides. Elements àcids en el compostatge són les fulles d'arbustos de terres àcides, les agulles de pi, les escorces de cítrics; davant aquestes restes bacteris i cucs gairebé actuen i són els fongs els que més intervenen.      En un compostatge variat i ben barrejat, amb

una relació C / N equilibrada, no hi ha perquè preocupar-se del pH.


Nivells alts de Nitrogen Orins: 1/1 Fems d'aus i fems fresques d'animals: 5-15/1 Purins d'ortigues i ortigues fresques: 3-15/1 Gespa acabada de tallar: 10-20/1 Plantes lleguminoses fresques: 10-20/1 Abonaments verds abans de la floració i maduració

de llavors: 10-20/1

Restes vegetals frescos :10-20/1 Marro de cafè: 20/1 Restes de cuina: 15-25/1


Equilibrats en C i N Consolda, ortigues: 15-30/1 Fem d'ovella o cavall amb llit de palla: 20-30/1 Herbes al final del cicle vegetatiu: 20-30/1 Fulles d'arbres fruiters i arbustos: 20-35/1 Fems de cavall amb llit de palla: 20-40/1 Branques de poda primaveral, triturades fines

o mitjanes: 25-40/1

Residus de cultiu de xampinyó: 30-40/1


Nivells alts de Carboni Serradures: 500-1000/1 Paper i cartró: 150-300/1 Canyes de blat de moro seques: 100-150/1 Palla de blat: 100-130/1 Sarments: 85/1 Torbes: 40-100/1 Agulles de pi: fresques 30/1, seques de 150/1 Branques de poda tardor i les molt gruixudes: 30-80/1 Palla de civada, sègol i ordi: 50-60/1 Fulles de faig, roure i frondoses: 50-60/1


És important que el compost continga una considerable quantitat de materials amb alt contingut en cel · lulosa i lignina (palla, branques, fulles ...), doncs encara que la seua descomposició és més lenta també són millors precursors de l'humus.


COM EVITAR LA MALA OLOR Evitant excés d’humitat

Evitant excés de material fresc

Evitant que la compostera estiga al sol, millor

baix d’un arbre protector

Algun element elevat en carboni, com potser

cartró, paper o periòdics. També palla.

Taller de compostatge  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you