Page 1


H

ola, em dic Parus Pitoner i estic ficat en un bon embolic. Sé que no em

coneixeu, però estic segur que si us explico la meva història, m’ajudareu a resoldre el meu problema. Potser us pensareu que el meu nom és el més estrany que tinc, però no és cert. De fet, tot jo us semblaré estrany si no heu vist mai un bigfoot o, per ser més concrets, una mena d’home de gairebé dos metres, cobert de pèl, amb uns peus enormes i cara de simi. Així sóc jo.


3 Però no em tingueu por. Els animals de la Pineda me’n tenen, però jo no sóc dolent. O millor, no ho era. Però m’hi he tornat després del que m’ha passat. Voleu que us ho expliqui?


4 Tot va començar quan jo era petit. Vivia amb la meva mare a la Pineda màgica on tots els animals tenen algun poder. Si jo us semblo estrany, imagineu-vos un gos que respira dins l’aigua, una serp amb sis potes, un unicorn elàstic, una guineu fluorescent o un eriçó amb les punxes de foc. Aquí tots som molt especials. Bé, tots no, perquè jo no tinc cap poder. De fet, només tinc pèl i uns peus pudents. Per això vaig haver d’aprendre alguna habilitat i, de ben petit, vaig començar a practicar karate.


5


6 Ara ja en sé molt, però no m’ha servit per fer amics. Pensava que, quan els altres animals veiessin els meus cops de puny i les meves puntades a l’aire, els semblaria un tipus enrotllat, però res. Els faig encara més por i per això mai han volgut apropar-se’m. Sempre he viscut sol, amb la mare, però un bon dia es va posar malalta i jo no sabia què fer.


7 Per sort, la mare Ês molt llesta i em va dir que a la Pineda hi havia tot el que necessitava per curarse. Havia de preparar un beuratge amb lliri de mar, fulla de canyís, flors d’estepa borrera i unes branquetes de tamariu.


8 De seguida vaig sortir a buscar tot el que em demanava, però quan només em faltava el lliri de mar, un gat i un gos a qui vaig preguntar, em van dir que era una planta verda que surava a l’aigua. A mi no és que m’agradi gaire mullarme, però si era per curar la mare... vaig ficar-me dins l’estany fins als genolls i vaig agafar aquella estranya planta de color verd. Quan vaig arribar a casa vaig preparar la infusió amb tots els ingredients, tal com m’indicava la mare, i li vaig donar.


9 El que no em podia imaginar és que, només beure-la, es quedés tota garratibada. Semblava morta i jo em vaig posar a plorar.


10 –Què

et passa? –em va preguntar

una noia amb un corn d’unicorn al front que em mirava. –Qui

ets tu? –li vaig preguntar

espantat. La noia em va dir que vivia al poble. El corn li donava el poder de parlar amb els animals i es veu que em va sentir plorar des de la seva escola. –La

mare s’ha mort –vaig explicar-

li somicant. –I

ara! –va dir la noia–. Tan sols


11 està inconscient per culpa del beuratge que li has donat. I donant un cop d’ull a les plantes que havien quedat dins la cassola va afegir.–Això no és un lliri de mar, és una bossa de plàstic verda que algú ha llençat a l’aigua sense adonar-se del perill que podia causar. –I

ara què puc fer? –vaig

preguntar espantat. –Jo

no conec la solució –va dir la

noia–. Però sé qui et pot ajudar. Hi ha un follet molt savi en aquesta Pineda. Li podem anar a preguntar.


12 De seguida em vaig sentir segur al costat d’aquella noia que m’ajudava i volia ser la meva amiga. Junts vam arribar a la zona de joncs on hi havia la casa del follet i li vam preguntar de quina manera podíem desfer el poder de la poció. –És

una poció molt poderosa –va

dir el follet amoïnat–. Però hi ha una manera de desfer-la. –Quina? –vaig

preguntar.


13 –Per

trobar-la necessitaràs ajuda.

Cada animal d’aquesta Pineda hi haurà de contribuir amb els seus dons. Només si tots t’ajuden, la podràs salvar.


14


15


16


17


18


19


20


21


22


23


Laventura espatarrant den parus a la pineda magica  
Laventura espatarrant den parus a la pineda magica  
Advertisement