E
l dia que en Nasnegre va veure com la seva veïna mussaranya es ficava a
casa sense aturar-se a menjar, va saber que alguna cosa estranya estava passant a la Pineda. –Ei! –va
cridar-li la guineu
sorpresa de veure com deixava escapar un parell de tisoretes–. Què et passa que corres com si haguessis vist un fantasma? –Més
m’hauria estimat veure
un fantasma –va deixar anar la mussaranya esbufegant–. Un fantasma no podria foradar-me la
3 panxa amb les seves banyes, ni em socarrimaria amb un cop de pet. –I
ara, quines ximpleries! –va riure
la guineu en sentir aquella resposta. Però aviat se li van acabar les ganes de fer broma quan va sentir el que la seva amiga li explicava.
4 Feia dies que a la Pineda tothom en parlava. –M’ha
destrossat el cau un porc
senglar de colors que llença foc amb els seus pets –deia un conill de bosc que amb l’ensurt no podia deixar de fer bots. –Jo
acabo de veure una granota amb
cua de peix –afegia un fartet que treia el cap fora de l’aigua sense poder-se creure el que havia vist. –A
mi m’ha trencat la teranyina
un centaure mig home - mig cavall
5 –protestava
una aranya de la creu
que penjava esgarrifada d’un sol fil. I ara un, ara l’altre, tothom es queixava de que alguna cosa estranya els estava passant als animals que els feia mutar. Però el què?
6 Tan bon punt algú va fer aquella pregunta, totes les mirades es van dirigir cap al Nasnegre. –Tu
sempre has estat molt
observador i t’agrada descobrir misteris –va piular un pit-roig espantat–. Ens has d’ajudar. Era cert que en Nasnegre sempre havia estat una guineu curiosa a qui li agradava observar les característiques de les flors i les plantes de la Pineda, però d’allò a esbrinar el misteri dels animals mutants... Com s’ho faria?
7 –La
culpa és de la planta de
l’estany –va dir un Bernat Pescaire que just arribava en aquell moment xapotejant–. Ha aparegut del nores i fa uns fruits amb forma de cireres blaves i vermelles que semblen llaminadures. Cada dia veig com algun animal s’hi apropa, se les menja i el seu cos comença a canviar.
8 La guineu, que certament tenia esperit de detectiu, va decidir esbrinar quin era el secret d’aquella planta. Immediatament va córrer fins a l’estany i, quan hi va arribar, va veure la planta a la vora d’un canyís. Amb molt de compte, en Nasnegre s’hi va apropar, va observar aquells estranys fruits i va confirmar que no havia vist mai res semblant.
9 “Potser és tan senzill com arrencar-la”, va pensar. Però tan bon punt va esgarrapar la terra per poder trencar un tros d’arrel, va veure com una altra planta, totalment idèntica, creixia en un altre costat del llac.
10 “Ei, qui remena aquí dalt?”, va protestar un follet que vivia sota terra. Un grapat de pedres li acabava de caure sobre el seu barret amb forma de con i una mica de pols li havia esquitxat el nas de pallasso i se li havia ficat en un dels seus tres ulls. –Atxim! –va
esternudar el follet
molest tot escopint un glaçó de gel. No li agradava gens que algú dalt la Pineda hagués descobert la planta i menys encara que intentés arrencar-la. Li havia costat molts esforços aconseguir fer créixer la
11 llavor màgica d’aquell arbust i no pensava permetre que ningú li espatllés els seus plans.
12 Mentrestant en Nasnegre continuava observant i analitzant aquella planta estranya que estava transformant els animals en ĂŠssers monstruosos. Sabia que si no aconseguia fer-ho aviat, aquelles herbotes acabarien destruint la flora i la fauna de la Pineda.
13 Havia de pensar una solució, però de moment tan sols tenia una idea. Si aquella planta sortia de sota terra, baixaria allí a buscar una resposta. I tal dit tal fet, començava a fer-se fosc, però la guineu no va dubtar a gratar la terra fins que va fer un túnel i va caure en un forat. “Què estrany, les parets són de gel”, va pensar.
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23