Page 1

paeria la

www.paeria.cat

PUBLICACIÓ DE L’ AJUNTAMENT DE LLEIDA • DESEMBRE 12 NÚM. 240

Nous horitzons de felicitat per a totes i tots. Bon Nadal! Àngel Ros Domingo, alcalde de Lleida


desembre Destacats

URBANISME Plaça d’homenatge a l’artista Pepita Cervera.................. 11 Millores a diversos carrers de Pardinyes i del Secà......... 12 TURISME I Simposi de Gastronomia i Turisme a La Llotja............... 12

EDUCACIÓ I INFÀNCIA Constitució del nou Plenari dels Infants............ ................14 URBANISME Més seguretat viària a l’illa educativa de La Mitjana..... 18 La Paeria gestiona més de 200 pisos de lloguer............. 18 MEDI AMBIENT Èxit del programa “Benvinguts a l’Horta de Lleida”........ 19 Quatre centres s’adhereixen a l’Agenda 21 Escolar........ 20 JOVENTUT Pla Local amb 39 projectes per als joves de la ciutat.... 21

3-8

Arriben les festes de Nadal amb un ampli programa d’activitats culturals i lúdiques per a tota la família.

SEGURETAT CIUTADANA La Guàrdia Urbana celebra la seva patrona...................... 22 PARC CIENTÍFIC Agrifood estrena seu a Gardeny........................................... 23 PROMOCIÓ ECONÒMICA Oriol Oró, nou conseller delegat de GlobaLleida........... 23 CULTURA Cinquè aniversari del Museu de Lleida.............................. 24 OPINIÓ dels Grups Municipals................................................ 26 OCI Agenda cultural................................................................... 28

AJUNTAMENT DE LLEIDA CENTRALETA 973 700 300 www.paeria.cat paeria@paeria.cat

010

9

Homenatge a les escriptores Teresa Pàmies. Maria Mercè Marçal i Mercè Rodoreda a la vetllada dels Premis Literaris 2012.

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de Lleida Establiment de trucada: 0,33 euros. Minut: 0,25 euros

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 Lleida D.L.: 235-1985

16 2

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Lleida commemora la gran riuada que va marcar l’inici del procés de transformació de la façana fluvial de la ciutat.


Desembre de 2012 • Festes

de Nadal

Pista de gel a la plaça de Sant Joan • Es mantindrà oberta fins al 13 de gener, a fi de donar vida al comerç de la ciutat Els lleidatans i les lleidatanes poden gaudir fins al 13 de gener de la pista de gel situada durant la campanya nadalenca a la plaça de Sant Joan. L’empresa N-ICE Skating SLU, guanyadora del concurs públic convocat per l’Ajuntament de Lleida, ha contractat set persones que són de Lleida i que eren a l’atur o en risc d’exclusió social. La nova pista de gel és situada entre les escales centrals o flam i l’església de Sant Joan i té una superfície de 400 m2 i unes dimensions de 25 m de llargada i 16 d’amplada. La infraestructura pretén donar vida al comerç de la ciutat durant les festes de Nadal i convertir-se en un revulsiu de tota la zona. Segons la primera tinenta d’alcalde, Marta Camps, “és la primera vegada que s’instal·la una pista de gel en zona urbana i comptem amb una empresa que té solvència reconeguda, ja que ha instal·lat altres pistes d’aquest tipus, com la de la plaça Catalunya a Barcelona, a Palma de Mallorca o a la ciutat de Madrid, entre d’altres”. El preu d’entrada a la pista de gel més el lloguer dels patins és de 6 euros per 30 minuts (amb el tiquet d’entrada s’inclou una bossa higiènica per posar entre els mitjons i els patins, cascos per als nens i les nenes i pingüins per als infants que ho desitgin –són joguines per ajudar els nens a agafar confiança–). Cal afegir que

La pista de gel està tenint una gran afluència de públic . © H. S.

L’adjudicatària ha contractat set persones de Lleida a l’atur o en risc d’exclusió social és obligatori l’ús de guants per patinar. L’empresa adjudicatària també ofereix preus especials per als centres escolars, per als clients de l’Eix Comercial i per als grups d’aproximadament 25 persones.

Els horaris de la pista són: els dies laborables fins al 21 de desembre, de 17.00 a 21.00 h (a excepció del 7 de desembre, que s’obrirà d’11.00 a 14.00 h i de 16.00 a 21.00 h); la resta de dies, l’obertura serà d’11.00 a 14.00 h i de 16.00 a 21.00 h. El dies 24 i 31 de desembre i 5 de gener es tancarà a les 20.00 h, i els dies de Nadal, de Cap d’Any i de Reis, la instal·lació restarà tancada al matí.

La instal·lació és un bon lloc per practicar esport en família © H. S.

Atenció als infants Per als nens i les nenes hi haurà disponibles patins de dues fulles que s’adapten a la sabata dels infants i els donen seguretat. Als menors de 5 anys se’ls obligarà a entrar amb un adult a la pista, al qual en el cas que no vulgui patinar se li oferirà un tipus de “cadenes” que s’adapten a les sabates perquè pugui caminar sobre el gel sense risc de caure. Zona de tendals La nova pista de gel incorpora una zona de 150 metres quadrats amb tendals on hi haurà la taquilla, la zona central amb taulells, en els quals es donaran els patins, i una petita zona en què hi haurà creps, gofres i begudes. A més, es delimitarà l’entrada i la sortida de la pista per diferents zones per evitar aglomeracions de públic. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

3


Festes de Nadal • Desembre de 2012

Campanya de Nadal de Seguretat

• Promoció del transport públic i increment del nombre d’efectius amb 26 agents més places d’aparcament, els conductors que accedeixin a Lleida tenen a la seva disposició 8.060 places per estacionar (zona blava, pàrquings de pagament i gratuïts) que es converteixen en 36.712 places si es té en compte la rotació dels vehicles.

La campanya reforça la vigilància en els comerços de la Zona Alta. © H. S.

La Guàrdia Urbana ha reforçat els serveis destinats a la regulació del trànsit amb major presència efectiva al carrer durant tots els dies de la campanya. També s’incideix en la vigilància dels estacionaments, en les zones de càrrega i descàrrega i en el control de les zones blaves.

L’Ajuntament de Lleida du a terme fins al 13 de gener una nova edició de la Campanya de Trànsit i Seguretat Ciutadana amb motiu de les festes de Nadal, amb la qual es potenciarà la vigilància per part dels cossos policials a les principals zones comercials.

La Policia Local s’ha afegit a la campanya “Grèvol” que la Generalitat ha activat en l’àmbit de Catalunya. Aquest operatiu extraordinari i el de la Paeria suposen una ampliació d’efectius a Lleida de 26 agents més, 14 de Mossos i 12 de la Guàrdia Urbana. •••

4

La Paeria • Ajuntament de Lleida

La Paeria recomana als ciutadans que utilitzin el transport públic. Per això, s’han reforçat amb més vehicles els serveis de les línies d’Autobusos de Lleida L2 (Ronda) i L1 (Interior), que han passat a tenir una freqüència de pas de 7 a 8 minuts. Pel que fa a les


Desembre de 2012 • Festes

de Nadal

Enllumenat de Nadal a uns 50 carrers

• La Paeria redueix en un 23,5% el consum elèctric per la instal·lació de més llums led

L’enllumenat de Nadal guarnirà enguany durant 38 dies –fins al 6 de gener de 2013– més d’una cinquantena de carrers, places i zones comercials de diferents zones de la ciutat. La Paeria ha reduït enguany en un 23,5% el consum elèctric en l’enllumenat, gràcies a la col•locació de més làmpades de tipus led. Aquesta campanya nadalenca la potència elèctrica instal•lada és de 95.825 watts. S’han mantingut les hores de funcionament de l’enllumenat i alhora s’ha reduït el consum elèctric. La incorporació de més làmpades led, un total d’11.400 unitats i prop de 200 motius nadalencs amb leds, permet mantenir el nivell lumínic, però s’ha abaixat el consum de 19.364 kwh de l’any passat als 14.820 d’aquest any. Els comerciants de la Zona Alta i de l’Eix Comercial s’han sumat com

El paer en cap va presidir la tradicional encesa dels llums a la plaça de Ricard Viñes. © H. S.

cada any a la il·luminació nadalenca amb els tradicionals llums, que donen més caliu als carrers. A més, les zones comercials de la Bordeta, Pardinyes, Cappont, Balàfia i Centre Històric s’han sumat a la il•luminació i a les activitats de promoció en el conjunt de la ciutat.

L’ornamentació nadalenca dels carrers de Lleida es completa amb arbres i motius instal·lats al parc del cobriment de les vies, plaça Ricard Viñes, plaça de les Missions, plaça de La Llotja, plaça Cervantes, avinguda Pearson o plaça Blas Infante, entre d’altres. •••

Cartes Telemàtiques per als Reis Mags • Les tres millors missives rebran com a premi una llibreta d’estalvis de 200 euros Les escoles de Lleida es preparen com cada any per participar en el Concurs de Cartes Telemàtiques als Reis Mags. El Servei Telemàtic de les Cartes als Reis Mags, que organitza l’Ajuntament de Lleida, està disponible des de l’1 de desembre al 5 de gener a la pàgina web de la Paeria o a www.lleida.org/cartanadal. La novetat d’enguany és que es podrà accedir al concurs des dels smartphones. Els ciutadans i les ciutadanes de totes les edats poden accedir-hi des de l’ordinador de casa, el de l’escola, els ordinadors que trobaran al Cucalòcum o el de qualsevol dels telecentres. Enguany, a més, si s’escriu la carta des de la sala “R@conet” del Centre Ibercaja Lleida, l’entitat financera col·laborarà amb un 1€ en la campanya “Espai solidari”.

Els guanyadors i els participants del concurs del 2011, amb les autoritats municipals. © H. S.

Les cartes enviades a Ses Majestats per mitjà d’aquest servei municipal opten a guanyar una de les tres llibretes d’estalvi d’Ibercaja, amb 200 euros cadascuna, o un dels 10 vals de mate-

rial informàtic valorat en 60 euros, patrocinat per l’empresa Semic. El jurat del concurs és format per membres de la delegació a Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

5


Festes de Nadal • Desembre de 2012

Mercats per gaudir de la màgia de Nadal

• Se situaran a la plaça de Cervantes, a Francesc Macià i davant de la Catedral Nova

Del 5 de desembre de 2012 al 6 de gener de 2013 romandrà obert el Mercat de Nadal a l’avinguda Francesc Macià. En aquest mercat es pot trobar tot tipus de parades on es venen roba, bijuteria, complements i articles diversos de regal.

Els complements per al pessebre es poden trobar al Mercat de Santa Llúcia. © Paeria

La Paeria, per mitjà de la Regidoria de Promoció Econòmica i Industrial, de Comerç, Mercats i Consum, organitza el tradicional Mercat de Santa Llúcia a la plaça de Cervantes, que

6

La Paeria • Ajuntament de Lleida

tindrà lloc de l’1 al 24 de desembre. Als punts de venda es podran adquirir arbres de Nadal, guarniments per al pessebre i torrons. També hi haurà una creperia.

Del 15 de desembre de 2012 al 5 de gener de 2013 es durà a terme el Mercat d’Artesans, que es troba situat al carrer Vila de Foix i davant la Catedral de Lleida. Els artesans exposen i venen els seus treballs i s’hi pot trobar bijuteria, roba, joguines, figures decoratives, bosses, quadres, etc. L’horari dels tres mercadets és de 10.00 a 20.30 h. D’altra banda, el cap de setmana del 22 i 23 de desembre s’organitza a la plaça de Sant Joan una edició especial del Mercat de l’Hort a Taula. •••


Desembre de 2012 • Festes

de Nadal

Cucalòcum obre amb 50 activitats

• El Parc de la Infància i la Joventut de Lleida es farà del 26 de desembre al 4 de gener

El Parc de la Infància i la Joventut de Lleida, Cucalòcum, obrirà les portes al recinte de la Fira de Lleida del 26 de desembre al 4 de gener amb una cinquantena d’activitats de caràcter lúdic, formatiu, esportiu i de sensibilització social i ambiental. Les propostes del parc estan pensades per a infants d’1 a 12 anys. Cucalòcum, un parc concebut per conciliar la vida laboral i familiar durant les vacances escolars de Nadal, ocuparà el pavelló 4, mentre que el saló paral·lel Cucaesport (centrat en activitats esportives) anirà al Pavelló 3. L’horari de Cucalòcum es desenvoluparà de 10.00 a

14.00 h i de 16.00 a 20.00 h, tot i que el dia 1 de gener només hi haurà horari de tarda. El preu de l’entrada es manté i és de 4 € per als infants i de 2 € per als adults. L’organització preveu abonaments especials de 5 i 10 usos per a infants i adults.

Accés gratuït per als infants amb el Club Banyetes i amb la butlleta que trobareu en aquesta pàgina La Paeria facilitarà als infants l’entrada gratuïta al saló mitjançant la utilització del carnet del Club Banyetes o la butlleta-invitació que apareix a la part inferior de la pàgina.

Els infants guanyadors del premi del cartell de Cucalòcum. © S.C.

Cartell de Cucalòcum Cal dir que Ariadna Molina, estudiant de 6è de Primària del CEIP Riu Segre, ha estat l’alumna guanyadora del concurs de dibuix convocat per Fira de Lleida entre els centres

escolars de Lleida per elaborar el cartell promocional de Cucalòcum. El segon i el tercer premis han estat per a Mercè Bosch, del Col·legi Maristes Montser-rat, i per a Alan Medina, del Col·legi El Carme. •••

Un Mercat de l’Hort a Taula especial

• La plaça de Sant Joan acollirà els dies 22 i 23 de desembre una edició inèdita

El Mercat de l’Hort a Taula celebrarà els dies 22 i 23 de desembre una edició especial a la plaça de Sant Joan. El mercat pretén oferir un lloc de venda als pagesos i elaboradors del territori i donar a conèixer els productes agraris de proximitat de qualitat, a més de sensibilitzar la població sobre els valors de l’agricultura i l’alimentació.

D’altra banda, també es vol potenciar la identitat i la imatge de l’Horta i reivindicar les varietats hortícoles locals tradicionals. Al mercat s’hi poden trobar formatges, fruita i verdura, derivats làctics, vins, oli, herbes aromàtiques, torrons o bolets, entre d’altres. •••

Es venen productes de proximitat. © Paeria

Ajuntament de Lleida • La Paeria

7


Festes de Nadal • Desembre de 2012

Torna el pessebre vivent dels Magraners

• Les representacions seran els dies 23, 25 i 26 de desembre

Quadre de la fusteria del pessebre vivent dels Magraners. © L’Hangar

L’Associació Cultural i Ecològica de Magraners organitza els dies 23, 25 i 26 de desembre la 48a edició del Pessebre Vivent de Lleida al barri de Magraners, el segon més antic de Catalunya. El públic podrà descobrir com l’ecologia i la cultura s’abracen formant aquest original naixement de

8

La Paeria • Ajuntament de Lleida

39 quadres i la participació d’uns 120 figurants.

prendrà tothom i sens dubte agradarà als més petits.

Escenaris ecològics La principal característica d’aquest pessebre ecològic de Lleida és que els decorats són construïts amb envasos reciclables, com ara els tetrabrics (unes 125.000 unitats) i les llaunes de refrescos (9.000), a més d’ampolles de plàstic, tubs de cartró, palots i caixes de fusta, caixes de suro, etc.

Les representacions tindran lloc els dies 23, 25 i 26 de desembre, de 18.00 a 20.00 h, al costat de l’hangar, darrere del pavelló poliesportiu.

Altres singularitats del pessebre vivent són la incorporació de la música a diferents quadres (l’anunciació als pastors, el naixement, l’entrada al pessebre i el rei Herodes) i el fet que la representació és dinàmica, amb la qual cosa s’aconsegueix un impacte més visual. Es tracta d’un pessebre vivent en què l’espectador tindrà una visió global del poble de Natzaret i que sor-

El Pessebre Vivent de Lleida es representa des de l’any 1963 al barri dels Magraners de Lleida. Tot i que durant alguns anys es va deixar de fer, el 2000 L’Hangar, Associació Cultural i Ecològica de Magraners va reprende l’activitat. En la seva construcció i preparació participen desinteressadament molts veïns del barri. Aquest any seran més de 120 persones les que representaran els 30 quadres que volen reproduir l’ambient i els costums d’aquella època. •••


Desembre de 2012 • Cultura

Ernest Benach i Miquel Pueyo obtenen el 29è Premi d’assaig Josep Vallverdú • La promotora cultural Àngels Marzo s’endú el 17è Premi de poesia Màrius Torres L’expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el doctor en Filologia i Graduat Social i professor de Comunicació Audiovisual i Periodisme de la UdL, Miquel Pueyo, van guanyar el 29è Premi d’assaig Josep Vallverdú amb el treball “Mors certa, hora incerta, De l’Edat Mitjana a la societat xarxa”, mentre que el poemari “Saba Bruta”, de la promotora cultural Àngels Marzo, es va endur el 17è Premi de poesia Màrius Torres. Durant la gala literària de lliurament dels guardons, que va tenir lloc el 16 de novembre a l’Auditori, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va destacar la importància de poder mantenir els premis i va assegurar que una nit literària com a acte cultural representa un espai de llibertat a la ciutat. El paer en cap es va sumar al record de les figures literàries a les quals retia homenatge la vetllada –Teresa Pàmies, Mercè Rodorera i Maria Mercè Marçal– i va recordar l’absència del germà de Màrius Torres, Víctor, i de la pedagoga Isabel Arquè, esposa de Josep Vallverdú. La vetllada literària es va estucturar en dues parts. En la primera, els autors

Àngel Ros, Joan Reñé i Montse Parra, amb els guardonats. © H. Sirvent

A la vetllada literària es va homenatjar les escriptores Teresa Pàmies, Maria Mercè Marçal i Mercè Rodoreda van rebre els guardons respectius i, tot seguit, van participar en una tertúlia moderada pel presentador de la gala, l’escriptor Màrius Serra. Miquel Pueyo i Ernest Benach van explicar que “Mors certa, hora incerta” arrenca a l’Alta

Prèviament a la cerimònia, el Jurat va donar a conèixer els guanyadors al Palau de la Paeria. © H. S.

Edat Mitjana i acaba amb l’arribada de les xarxes socials i van afegir que el seu assaig aprofundeix en com els éssers humans han viscut i com viuran, potser, el fenomen de la mort amb les tecnologies d’informació i de comunicació més modernes. Àngels Marzo va manifestar que “Saba Bruta” responia a la seva necessitat de trobar una metàfora en un moment en el qual havien desaparegut una sèrie de figures importants de la seva vida. Espectacle literari En la segona part de la gala, es va escenificar l’espectacle literari “Joc de Dames. Les dones que hem llegit, les dones que hem estimat”, un homenatge simbòlic a les figures femenines que han escrit i escriuen a Catalunya, concretat a les autores la balaguerina Teresa Pàmies, desapareguda el passat mes de març; la poetessa d’Ivars d’Urgell Maria Mercè Marçal, que enguany hauria celebrat el seu 60è aniversari, i l’autora barcelonina Mercè Rodoreda, amb motiu del 50è aniversari de la primera edició de la seva novel·la més coneguda, “La plaça del Diamant”. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

9


Participació Ciutadana • Novembre de 2012

10

La Paeria • Ajuntament de Lleida


Desembre de 2012 • Urbanisme

Nou espai públic al carrer Gramàtics

• L’ Ajuntament està arranjant un solar que acollirà jocs infantils i elements esportius L’Ajuntament de Lleida, per mitjà de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, ha obert un solar al Centre Històric, situat entre els carrers Sant Martí, Gramàtics i Parc, per convertir-lo en un espai públic nou que disposarà de jocs infantils i elements esportius. L’actuació s’emmarca en el projecte “Solars vius”. La superfície del solar ha estat dividida en dos àmbits clarament diferenciats. Una part disposa de sauló, on s’hi distribuiran els elements urbans, que consten de tres elements de fitness urbà i un joc infantil per tal de promoure l’ús de l’espai públic i l’esport de manera intergeneracional. L’altra zona disposa d’una capa de formigó, on s’hi incorporaran bancs de formigó per limitar l’espai i evitar l’entrada de vehicles. Els elements que s’incorporaran al solar respecten els principis del projecte “Solars vius”,

La Paeria ha actuat en tres solars sense construir del Centre Històric. © H. Sirvent

ja que són reutilitzats o reciclats. A més, s’instal·larà enllumenat a la zona de jocs i bancs. Amb aquest, són tres els solars en els quals ha treballat

l’Ajuntament de Lleida. L’objectiu és continuar actuant a d’altres espais ddel Centre Històric amb diversos usos possibles. •••

Plaça en homenatge a Pepita Cervera

• Al Centre Històric, en reconeixement a la trajectòria de la compositora i pianista L’espai dedicat a l’artista internacional lleidatana és situat davant del Centre d’Art la Panera El Centre Històric va inaugurar una plaça dedicada a Pepita Cervera, en reconeixement a la seva trajectòria com a compositora, musicòloga, concertista de piano i pedagoga. La plaça és situada davant del Centre d’Art la Panera. En aquest emotiu homenatge, que va presidir la primera tinenta d’alcalde, Marta Camps, i va comptar amb la presència de la filla de Cervera, Teresina Jordà, es va descobrir una placa amb el seu nom. Pepita Cervera va ser protagonista indiscutible d’una privilegiada formació que li va permetre projectar-se en la seva enorme i dilatada carrera artística en diferents vessants, com compositora,

L’AV Jaume I s’ha implicat molt en aquest espai públic. © Paeria

musicòloga, concertista de piano i pedagoga. La primera tinenta d’alcalde va explicar que la decisió de dedicarli una plaça es va aprovar de manera unànime i la ubicació també ha estat consensuada amb l’AV de Jaume I. Pepita Cervera (Lleida 1925-Madrid 2010) va traspassar les fronteres espan-

yoles i va ser companya de formació, i gran amiga, d’Alicia de Larrocha i Rosa Sabater. Cervera va interpretar l’obra completa de Granados i va ser una intèrpret excepcional de Chopin. Va visitar més d’un centenar de països amb els seus recitals als principals auditoris, tant en solitari com acompa-nyada de la seva filla, Teresina Jordà. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

11


Urbanisme • Desembre de 2012

Millora de voreres al Secà i a Pardinyes

• S’han agençat els carrers Passadores i Oliver, i part de la Rambla Corregidor Escofet Els treballs han consistit en l’aixecament del paviment en mal estat de la vorera dels carrers Passadores 14-16 i Oliver 29, 31-33 i la posterior col·locació de vorada de formigó i pavimentació amb panot. A més, el solar que ha quedat al carrer d’Arbeca s’ha desbrossat i s’ha netejat.

Tram de la Rambla de Pardinyes que s’ha remodelat. © Urbanisme

Turisme

L’Ajuntament de Lleida ha finalitzat les obres d’adequació de les voreres del carrers Passadores i Oliver, al Secà de Sant Pere. Els treballs s’han executat subsidiàriament a causa de

la paralització de la construcció d’un bloc de pisos en aquest punt i de l’incompliment del compromís urbanístic de reposar les voreres per part de l’empresa promotora.

Rambla de Pardinyes D’altra banda, el Ajuntament de Lleida ha agençat una part de la vorera de la Rambla Corregidor Escofet de Pardinyes. Les obres han consistit a pavimentar amb formigó un total de 250 metres quadrats en un tram de 50 metres de llargada i cinc d’amplada. Així mateix, s’hi han col·locat quatre fanals nous. L’arranjament d’aquest tram de vorera no es fa amb panot, ja que quan s’edifiqui al solar del davant hauran de passar els serveis i al mateix temps caldrà construir la vorera definitiva. •••

Rellançar la gastronomia lleidatana

• Els professionals aposten per incorporar més el producte de la terra a la restauració

La Llotja va acollir el simposi. © H. Sirvent

12

La Paeria • Ajuntament de Lleida

El 1r Simposi de Gastronomia i Turisme a Lleida, que es va celebrar a La Llotja de Lleida amb la presència de 200 professionals, va deixar palès el propòsit dels sectors agroalimentari, turístic i hostaler de treballar conjuntament per rellançar la gastronomia lleidatana i poder competir en innovació, qualitat i atenció i valor al client.

Així, els sectors implicats es van comprometre a una major incorporació del producte de la terra a la restauració lleidatana, els mateixos lleidatans han d’actuar com a veritables prescriptors de la cuina i del producte lleidatà, s’ha de generar una marca identificativa que vinculi els atributs de Lleida i s’ha d’insistir en la comercialització. •••


Desembre de 2012 • Educació

i Infància

Formació dels pares a les ludoteques • Per compartir espai de joc i aprenentatge i potenciar els vincles familiars

Aquest programa, que neix de la col·laboració i el treball en xarxa amb l’Observatori de la Infància i l’Adolescència i s’adreça a pares i mares d’infants des de nadons fins a primària, inclou un taller de contes, massatge infantil, activitats musicals, iniciació als jocs de taula i un taller de recursos web. Aquest primer trimestre, els tallers van començar el 17 de novembre i tindran lloc fins al pròxim mes de febrer. Visita de Jesús Castillo a una ludoteca. © Ajunt.

Visita del regidor Jesús Castillo a una ludoteca. © Paeria

El Consell Assessor Municipal de la Infància i l’Adolescència va presentar el nou programa de formació per a mares i pares a les ludoteques municipals, que inclou diferents activitats educatives amb l’objectiu de potenciar i de compartir espai de joc i aprenentatge i augmentar els vincles familiars.

El projecte es desenvolupa a les ludoteques municipals (Balàfia, Bordeta, Cappont, Centre Històric i Parc de Gardeny) els dissabtes al matí en sessions de dues hores. A aquestes jornades hi assisteixen conjuntament pares i mares i fills i filles i mitjançant accions conjuntes o per separat s’aniran treballant temes diversos. El programa el duen a terme professionals assessorats per professors de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida i tècnics municipals, que formen part de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència. En el marc de la reunió, la Defensora dels Drets dels Infants de Lleida, Maria Burgués, va comunicar als membres del consell que deixa el càrrec després de 14 anys. •••

• Recaptació de fons per construir una escola de primària i secundària a Benín

Centenars de persones van omplir l’Auditori Enric Granados per assistir al concert benèfic que, organitzat pels Armats de Lleida, va servir per recaptar diners per construir una escola del Mater Salvatoris de primària i secundària per a les nenes de la ciutat africana de Kalalé, a Benín.

El paer en cap va assistir al concert. © H. S.

El Col·legi Mater Salvatoris de Kalalé és el primer projecte educatiu de la Companyia del Salvador al continent africà. A més d’una escola per a nenes, hi ha prevista l’edificació d’una llar per possibilitar que les nenes dels poblats dispersos per la zona també puguin fer els seus estudis. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Cooperació

Concert benèfic del Mater Salvatoris

13


Educació i Infància • Desembre de 2012

Constitució del nou Plenari dels Infants

• Els escolars elaboraran propostes de millora per a una ciutat intel·ligent i sostenible dia Espuñes, de l’Institut Manuel de Montsuar.

Components del nou Plenari dels Infants, constituït el 26 de novembre. © H. Sirvent

Drets Civils

El Plenari dels Infants i Adolescents de Lleida del nou curs 2012-2013 es va constituir amb la incorporació de dos membres nous. Els estudiants que formaran la nova comissió permanent del Plenari durant aquest curs, i que representen els nois i les noies de 17

instituts de la ciutat, són Leonel Yvan Kevin Mandong, de l’IES Joan Oró; Ares Biescas, del Col·legi El Carme; Andrea Pedrosa, de l’Institut Maria Rúbies; Cinta Ripoll, de l’Institut Màrius Torres, i els nous membres Jordi Sitjà, del Col·legi Maristes Montserrat, i Lí-

El Plenari té per objectiu crear un espai de trobada i reflexió en què els joves se sentin protagonistes i participin de manera activa en diferents temes de la ciutat, generant un context que permeti la participació dels joves entre 12 i 16 anys. Enguany, el Plenari farà especial èmfasi en el projecte “Lleida, Smart Green City” i s’elaboraran propostes de millora per a una ciutat intel·ligent i sostenible. Els nois també participen en un nou projecte d’aprenentatge-servei, “STIC JOVE”, que pretén afavorir les relacions intergeneracionals per mitjà de l’aprenentatge i la reflexió de les noves tecnologies. Els voluntaris es trobaran amb diferents grups de gent gran de la ciutat per explicar i reflexionar sobre temes de seguretat i utilitat de les xarxes socials. •••

Dia Internacional dels Drets Humans

• Acte a l’Escorxador el dia 10 de desembre per demanar la millora de la qualitat de vida Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional dels Drets Humans, el dilluns 10 de desembre el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya i l’Ajuntament de Lleida, amb la col·laboració de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UdL, van organitzar un acte conjunt al Teatre de l’Escorxador per reivindicar esforços extraordinaris perquè el nivell de qualitat de vida, l’equilibri, el benestar i la pau social siguin tan elevats com es pugui per poder donar resposta a les necessitats del context socioeconòmic actual. Durant la sessió, al Teatre de l’Escorxador es va fer la lectura d’un manifest conjunt a favor de la defensa dels drets esmentats anteriorment, l’espectacle de teatre social “Alaska 2099”, una producció de Factoría Los Sánchez, i un debat.

14

La Paeria • Ajuntament de Lleida

La regidora Rosa Maria Ball commemora el 67è aniversari de les Nacions Unides. © H. S.

D’altra banda, es va fer un repic de campanes a totes les parròquies de Lleida i també al campanar de la Seu Vella, fent una crida als ciutadans i a les ciutadanes per reflexionar entorn dels drets humans. Es tracta d’un acte simbòlic, d’uns cinc minuts de durada, que ha volgut cridar l’atenció dels lleidatans i les lleidatanes a la reflexió,

amb el toc de campana de fons, que es va iniciar simultàniament a totes les esglésies de la ciutat a les 12.00 h. L’acte és una iniciativa que promou la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat de l’Ajuntament, amb la col·laboració del Bisbat de Lleida i el Consorci del Turó de la Seu Vella. •••


Urbanisme • Desembre de 2012

Vista aèria dels nou ponts i passarel·les que uneixen els dos marges del riu al centre urbà de Lleida. © H. S.

La riuada de l’any 1982 va donar peu a una millora integral de la façana fluvial de Lleida • Construcció de la canalització i d’11 ponts i passarel·les Lleida va commemorar el proppassat 8 de novembre el 30è aniversari de la riuada de l’any 1982, fenomen natural que va desbordar el riu Segre al seu pas per la ciutat i va fer desaparèixer temporalment una part del municipi sota l’aigua. Aquesta dramàtica inundació, un fet negatiu en si mateix i que sempre quedarà en la memòria dels lleidatans, va marcar no obstant això un abans i un després en la història de la ciutat i en el seu desenvolupament urbanístic.

16

I és que aquell tràgic episodi va donar peu a algunes de les grans fites urbanístiques que han convertit Lleida en una urbs modèlica pel

Les obres fetes arran del tràgic succés han permès millorar radicament la façana fluvial de la ciutat que fa a la integració entre la ciutat i el riu: la canalització del Segre i la construcció del parc fluvial, al marge esquerre del Segre, una de les obres més importants fetes mai a la ciutat.

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Inaugurada el 22 d’abril de 1995, l’actuació va servir per recuperar el riu Segre i per evitar que deixés de ser la barrera que separava les dues parts de la ciutat, per passar a ser un element integrador. A més, el parc fluvial es va convertir en el pulmó verd de Lleida i, a la vegada, en una zona d’oci, gaudi i passeig. 2,5 km de parc La canalització va ser dissenyada per vehicular fins a 3.500 m3 d’aigua per segon entre els seus dos murs (la riuada del 1982 va registrar

3.200 m3 per segon), té una llargada de 2.800 metres i una amplada de 200 m. El parc de la canalització disposa d’una superfície de 250.000 metres quadrats i d’un passeig de prop de 2,5 quilòmetres. El nou Cappont Aquestes obres d’enginyeria van anar acompanyades o seguides de millores significatives al barri de Cappont, com ara l’asfaltatge de carrers o la construcció de la Rambla de la Doctora Castells i l’avinguda Jaume II.


Desembre de 2012 • Urbanisme Destaca també l’edificació del nou campus de Cappont de la Universitat de Lleida (UdL), que acull les facultats de Dret i Economia i de Ciències de l’Educació, l’Escola Politècnica Superior, el Centre de Cultures (amb la biblioteca i l’auditori), el Centre de Recerca en Economia Aplicada i l’edifici Polivalent (que és dedicat a aulari i a serveis de gestió acadèmica). A més, es va erigir l’Illa de l’Oci de Cappont, un espai per gaudir de diverses ofertes culturals (cines), lúdiques, comercials, residencials i gastronòmiques (el primer restaurant va obrir el juliol del 2001). Onze passeres Els marges del Segre i la façana fluvial en conjunt han canviat la seva fesomia gràcies a la construcció de fins a 11 ponts i passarel·les que ara creuen el riu i que han contribuït decisivament a la plena integració dels barris de Cappont i la Bordeta a la ciutat. Els viaductes erigits després de les inundacions són la passarel·la del Camí del Riu a Rufea, el Pont Nou o dels Instituts, la passarel·la

La canalització, que es va inaugurar el 1995, té una superfície de 250.000 metres quadrats. © H. S.

L’espectacular canvi del barri de Cappont i els 11 ponts i passarel·les nous, principals millores dels Maristes, el Pont de la Universitat, la passarel·la del Liceu Escolar, la passarel·la dels Camps Elisis, el pont de Príncep de Viana, el pont del Ferrocarril, el pont de Pardinyes i la passarel·la del Parc de la Mitjana. El Pont Vell es va remodelar el 2007. La Mitjana Al llarg dels anys també s’ha recuperat el Parc de la Mitjana –d’una superfí-

L’estrena del pont de Príncep de Viana va ser tot un esdeveniment social, que va atreure molts lleidatans. © H. S.

cie aproximada de 90 hectàrees– i l’avinguda Pearson, al barri de Pardinyes, que ha estat recentment remodelada. En el cas del Parc de la Mitjana, a la dècada de 1980 l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Lleida va aprovar un Pla Especial de protecció, en el qual quedava definida la Mitjana com a “Zona d’Interès Natural”. L’any 1985 l’Ajuntament va

L’ acte per recordar la històrica riuada del 1982 es va dur a terme el 8 de novembre al parc de la canalització. © H. S.

La Mitjana s’ha convertit en un espai natural de lleure, aprenentatge i pràctica esportiva

aconseguir de FECSA un conveni de cessió d’ús, per un període de 99 anys. Ecologia i lleure A l’estiu del 1990 la Paeria va aprovar un projecte de recuperació ecològica i es va iniciar l’arranjament com a Parc d’Interès Natural, amb l’objectiu de conservar els valors naturals de l’espai i potenciar l’ús públic de la població. Avui dia, la Mitjana s’ha convertit en una zona fluvial privilegiada, espai de lleure, aprenentatge i pràctica esportiva, d’una banda, i en uns dels principals pulmons de la ciutat, de l’altra. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

17


Urbanisme • Desembre de 2012

Més seguretat al col·legi La Mitjana

• Obres de la Paeria a l’illa educativa en el marc del Pla de Millora dels Entorns Escolars mobilitat a peu, amb bicicleta i amb transport públic. Les problemàtiques detectades a l’entorn del col·legi La Mitjana són la necessitat d’incrementar la pacificació de la zona, la millora dels accessos per als vianants i la manca d’aparcabicis dins del centre escolar. La proposta tècnica que s’ha estudiat per donar solucions a aquestes mancances és crear una àrea 30 en tot l’àmbit, renovar les bandes reductores i col·locar-ne de noves al carrer Euskadi, posar tanques a les noves portes d’accés i modificar l’estacionament en bateria davant de la zona escolar.

Nou carril bici al voltant de l’illa educativa de La Mitjana. © S. Comunicació

L’Ajuntament de Lleida ha dut a terme diferents actuacions per incrementar la seguretat i l’accessibilitat del col·legi La Mitjana de Pardinyes, que alhora engloba tota l’illa educati-

va que s’ha creat en aquella zona. Les obres s’emmarquen en el projecte Pla de Millora dels Entorns Escolars, que beneficiarà 37 centres escolars de la ciutat, amb mesures que prioritzen la

S’ha potenciat la senyalització de zona escolar i s’han creat dos passos de vianants al carrer Xavier Puig i Andreu. També es col·locarà aparcabicis al col·legi. •••

Més de 200 pisos de lloguer assequible

• Un total de 47 habitatges corresponen a nous contractes rubricats durant l’any 2012 El programa de la xarxa de mediació social, que incorpora també la borsa d’habitatge jove, efectua la mediació entre propietaris privats i llogaters, a més de donar informació dels objectius i avantatges a propietaris i sol·licitants d’aquest servei. També es tramiten els contractes i es fa el seguiment de la bona utilització de l’habitatge i del control del pagament del lloguer. A aquest servei s’hi sumen els 232 habitatges que l’Empresa Municipal d’Urbanisme té en propietat, el 90% dels quals estan ocupats, i uns 27 que corresponen a diferents promocions construïdes, com els de l’antic convent de Santa Clara o del carrer Lluís Besa 6-8, que s’adjudicaran pròximament.

Obres de rehabilitació del convent de Santa Clara. © H. S.

D’altra banda, s’han iniciat contactes amb diferents entitats financeres per incorporar també els seus habitatges a la xarxa de mediació amb lloguers assequibles.

La xarxa de mediació per al lloguer social d’habitatges, que gestiona l’Ajuntament de Lleida per mitjà de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, té 205 pisos a preus baixos –normalment entre 180 i 200 euros–, dels quals 47 corresponen a nous contractes fets durant el 2012.

Cal dir que la comissió d’Urbanisme de la Paeria va donar llum verda a dues pròrrogues dels convenis de col·laboració entre l’Ajuntament de Lleida i l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya relatius al programa de mediació per al lloguer social d’habitatges. •••

18

La Paeria • Ajuntament de Lleida


Desembre de 2012 • Medi

Ambient

Èxit del projecte “Benvinguts a l’Horta”

• Unes 500 persones visiten en un cap de setmana 5 explotacions agràries i ramaderes

Les cinc explotacions agràries i ramaderes de l’Horta que van participar els dies 3 i 4 de novembre en la tercera edició del cap de setmana de portes obertes del programa “Benvinguts a l’Horta de Lleida” van rebre en conjunt unes 500 persones. Els visitants van poder gaudir de visites guiades, degustacions i venda directa de productes. Dia a dia a l’explotació Les dues jornades van satisfer tant els visitants com els agricultors i ramaders de productes de proximitat de qualitat que hi van participar –Celler Torres de Sanui, Sanui Fruits, Cal Brou, el Nostre Corder i Fruita Blanch–. Els productors van ensenyar el seu dia a dia, amb la maquinària que utilitzen, els processos de manipulació i de confecció de productes que segueixen o les innovacions que apliquen, entre d’altres.

Cinc explotacions agràries van participar en les jornades de portes obertes. © Paeria

El regidor de Medi Ambient i Horta, Josep Barberà, va qualificar d’èxit les jornades, que apropen el ciutadà a aquest espai natural i agrari de la ciutat. Barberà considera que aquestes visites són una manera didàctica de conèixer com es conreen les verdures

ecològiques o com es crien els corders, entre les diverses propostes que inclou el programa. Aquest projecte es va posar en marxa fa tres edicions, per mitjà del programa europeu Agriproxi. •••

• Presència al primer Congrés Mediterrani d’Eficiència Energètica i Smart Green Cities

els municipis per donar millors serveis, més sostenibles i més eficients, i com utilitzar la tecnologia, la transversalitat, la generació de sinergies i la col·laboració públic-privat per aconseguir-ho.

transformació de les ciutats al segle XXI, juntament amb altres tinents d’alcalde de Tarragona, Sant Cugat del Vallès, Vitòria i Barcelona.

L’Ajuntament de Lleida va presentar al Palau de la Generalitat el passat mes de desembre de 2011, juntament amb Sant Cugat i les empreses Abertis Telecom i Indra, el seu pla estratègic d’evolució Smart Green City. Es tracta d’un projecte fonamentat a canviar el model de gestió, la generació de sinergies i la transversalitat, la col·laboració públic-privat-universitat i l’ús intel·ligent i sostenible de la tecnologia.

El debat es va centrar en les estratègies d’evolució de les ciutats en els temps actuals, els canvis de paradigma i estratègies amb què es troben

El ple de la Paeria va aprovar una resolució el passat mes de juny per avançar en un model de ciutat basat en el model “smart city”. •••

La tinenta d’alcalde Montse Mínguez va impartir una conferència durant el congrés. © Paeria

La tinenta d’alcalde i regidora d’Economia, Hisenda, Noves Tec­ nologies i Projecció Exterior, Montse Mínguez, va participar al I Congrés Mediterrani d’Eficiència Energètica i Smart Green Cities que es va celebrar a Tarragona. Mínguez va prendre part en la taula rodona “Ciutats en transformació” que va tractar de la

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Tecnologia

La transformació de les ciutats, a debat

19


Medi Ambient • Desembre de 2012

L’Agenda 21 compta ja amb 66 col·legis • Quatre nous centres educatius s’han compromès aquest curs a ser més sostenibles dels residus, estalvi d’aigua i energia, hort escolar, un pati més verd, etc.) amb l’objectiu d’aconseguir una ciutat més sostenible des del mateix entorn educatiu.

Representació d’escolars dels col·legis participants a l’Agenda. © H. S.

Quatre nous centres educatius s’han incorporat aquest curs a l’Agenda 21 Escolar de Lleida. Són l’escola bressol municipal d’Albarès, l’institut Màrius Torres, el col·legi Arabell i el

20

centre d’educació especial Aremi. En total són 66 els centres, des d’escoles bressol a centres de secundària, que participen en l’Agenda 21 duent a terme projectes en diferents àmbits (gestió

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Vuit escoles (els col·legis Pardinyes, Terres de Ponent, Anunciata Dominiques i El Carme i els instituts Joan Oró, Maria Rúbies, Ronda i Gili Gaya) inicien enguany projectes trienals –cursos 2012-2015– i s’afegeixen als 14 que ja els van començar l’any passat. La resta d’escoles continuen participant en l’Agenda 21 Escolar de Lleida amb un projecte anual. L’Agenda 21 de Lleida és l’instrument de la ciutat

per avançar cap a una Lleida més sostenible. Tothom hi pot participar i cadascú, al seu nivell, pot fer el seu pla d’acció per a la sostenibilitat. Els centres educatius també, per mitjà de l’Agenda 21 Escolar, amb programes d’educació, participació i implicació cívica. Des de la Paeria s’ofereix als centres un marc comú de treball; suggeriments de treball; recursos específics; suport tècnic; un servei d’informació, comunicació i assessorament tècnic i pedagògic, personalitzat i continuat; formació específica per al professorat; dinamització i seguiment del procés, i ajuts econòmics per als centres sostinguts amb fons públics. •••


Desembre de 2012 • Joventut

Pla Local de Joventut amb 38 projectes • Inclou l’ampliació del Servei de Salut Jove i una xarxa d’activitats extraescolars

L’ampliació del Servei de Salut Jove, la creació de l’espai de lleure La Llotja Jove adreçada a joves de 14 a 25anys i l’impuls d’una xarxa d’activitats extraescolars són algunes de les propostes del Pla Local de Joventut, que estableix les estratègies i les accions de l’Ajuntament de Lleida en matèria de joventut per al període 2012-2015. El document marc s’ha redactat prenent com a base les propostes d’un centenar de joves a més de la vintena d’entitats juvenils que integren el Consell Local de la Joventut. El pla estableix 38 projectes agrupats en cinc eixos de treball: equipaments juvenils, lleure i cultura, participació i associacionisme, informació i assessorament i comunicació. Un dels projectes més destacats és la posada en marxa del pla de foment de l’ocupació juvenil oQp’t, ja iniciat,

Els regidors Josep Presseguer i Oriol Yuguero van presentar el pla. © H. S.

en el qual ja s’hi han inscrit 594 persones, que han cursat 1.730 sol·licituds. L’ampliació del Servei de Salut Jove, que permetrà que tècnics de diferents departaments de l’Ajuntament de Lleida estiguin a disposició dels joves en matèria de drogues, sexualitat, sa-

lut i gestió de les emocions és un dels nous serveis d’aquest pla. També s’ha creat La Llotja Jove, un espai de festa de tarda per a adolescents amb espectacles musicals i artístics. A més, el projecte Butaca Jove servirà per a La Llotja, el Teatre Municipal de l’Escorxador i l’Auditori Enric Granados. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

21


Seguretat Ciutadana • Desembre de 2012

La Guàrdia Urbana celebra Santa Cecília • El paer en cap destaca la col·laboració amb tots els cossos de seguretat de la ciutat

La tinenta d’alcalde i regidora de Polítiques de Seguretat, Sara Mestres, va parlar de la professionalitat, la lleialtat, el respecte i la dedicació de la Guàrdia Urbana.

El paer en cap passa revista als components de la Guàrdia Urbana. © H. S.

Diverses autoritats locals i membres de la corporació municipal van assistir als actes de celebració amb motiu de la festivitat de Santa Cecília, patrona del cos de la Guàrdia Urbana. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va agrair als agents municipals que en temps difícils mantinguin l’esperit de servei al

22

La Paeria • Ajuntament de Lleida

ciutadà i el diàleg i va defensar el seu treball, que afavoreix la convivència, el civisme i la cohesió social i garanteix l’estat de dret i l’estat del benestar. El paer en cap també va remarcar l’estreta col·laboració amb els diferents cossos de seguretat que actuen a la ciutat.

Els actes commemoratius van incloure la celebració de la missa solemne a la Catedral Nova de Lleida i l’ofrena floral a la capella de Santa Cecília. A continuació, el paer en cap va saludar les autoritats i va passar revista als agents de la Guàrdia Urbana que estaven formats a l’avinguda de Blondel. La celebració es va traslladar al Palau de la Paeria, que, al Saló de Sessions, va acollir l’acte oficial amb el lliurament de les 113 condecoracions i reconeixements. A més, es va fer un reconeixement al grup dels Agents Cívics, amb tres distincions, per la col·laboració directa amb els agents i afavorint la transmissió de valors de civisme i convivència a la ciutat. •••


Desembre de 2012 • Parc

Científic

Agrifood s’instal·la al Parc Científic

• L’empresa es dedica a la distribució de solucions informàtiques per a agroalimentàries

L’empresa Agrifood Alternatives Technologies SL, dedicada a la distribució de solucions informàtiques especialitzades per a indústries agroalimentàries i de producció animal, ha inaugurat les seves noves instal·lacions al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari. Amb aquesta nova firma, ja són 80 les empreses i els centres d’investigació situats a Gardeny, amb més de 1.300 treballadors. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va valorar la internacionalització d’Agri-food, que aporta competitivitat i professionalització, i va destacar que aposta pels joves titulats en enginyeria i veterinària. Va dir que la incorporació d’aquesta empresa ajuda a explicar que és un parc, posant en contacte les empreses i aplicant la recerca, el desenvolupament i la innovació en tots els vessants del món agroalimentari.

El paer en cap i el rector de la UdL, Roberto Fernández, van presidir la inauguració. © H. S.

El director d’Agrifood, Jorge Gonzalo, considera que aquest pas ha estat important per al futur de l’organització, ja que el Parc aporta diferenciació, un punt de qualitat i també un punt de trobada amb el qual

poden desenvolupar la seva activitat i aprofitar les sinergies. La previsió de Gonzalo és que la plantilla actual, formada per 9 persones a Lleida, es pugui ampliar en 5 més en els pròxims 2 o 3 anys. •••

• Compaginarà el càrrec amb el de director general de la institució Fira de Lleida

El lleidatà Oriol Oró ha estat proposat com a nou conseller delegat de GlobaLleida, l’ens únic de promoció econòmica de l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida, les cambres de comerç de Lleida i Tàrrega, la Universitat de Lleida i els consells comarcals. Oró, actual director general de Fira de Lleida,

substitueix Xavier Pont, que es va incorporar al grup familiar Industrias Pont.

El nou conseller delegat Oriol Oró. © F. Ll.

Els òrgans de govern de GlobaLleida, el Comitè Executiu i el Consell General, van aprovar el nomenament durant la sessió del 5 de desembre. •••

• La Llotja acollirà al final del 2013 l’esdeveniment, que inaugurarà Teresa Forcades

La Llotja, seu de la trobada. © Missatges

Lleida serà la referència i l’espai de reflexió al món sobre la investigació en infermeria del 12 al 15 de novembre de 2013, quan tindrà lloc al Palau de CongressosLa Llotja la XVII Trobada Internacional d’Investigació en Cures. L’organitzador d’aquest esdeveniment anual és l’entitat Investén

de l’Institut de Salut Carlos III, adscrit al Ministeri d’Economia i Competitivitat. Entre els professionals participants de diferents disciplines de la salut i la investigació procedents de tot el món destaquen la metgessa Teresa Forcades –inaugurarà les jornades– i la catedràtica en Infermeria Hu Yan. ••• Ajuntament de Lleida • La Paeria

Promoció Econòmica

Trobada Internacional d’Infermeria

Promoció Econòmica

Oriol Oró, conseller delegat de GlobalLleida

23


Cultura • Desembre de 2012

Cinquè aniversari del Museu de Lleida • Commemoració amb una jornada de portes obertes a la col·lecció permanent

s’ha convertit en el referent patrimonial del territori lleidatà, amb la gestió de béns materials i religiosos de diferents cultures que formen part de la història de la regió de Lleida. L’alcalde va afirmar que per mitjà d’aquest equipament, que enriqueix l’oferta cultural de la ciutat, es pot entendre i aprofundir la història de Lleida, alhora que es gaudeix d’obres de gran qualitat.

Prop de 170.000 persones han visitat el museu en els darrers 5 anys. © Museu Lleida

El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal va commemorar el 30 de novembre el seu 5è aniversari, amb una jornada de portes obertes a les sales de la col·lecció permanent. Prop de 170.000 persones han visitat l’espai

24

La Paeria • Ajuntament de Lleida

museístic des que va obrir les seves portes el 30 de novembre de 2007. El paer en cap, Àngel Ros, va felicitar l’equipament cultural per aquesta celebració i va destacar que el museu

El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal és un consorci públic integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida, el Bisbat de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià. Aquest equipament cultural ha desenvolupat una política d’exposicions temporals i també ha obert les seves col•leccions a la resta del territori català programant algunes mostres itinerants. •••


Desembre de 2012 • Cultura

El “Món Geganter”, per a un lleidatà

• L’obra “Alta com un fanal”, d’Eduard García, guanya el certamen de fotografia

La ciutat de Lleida va acollir l’acte de lliurament dels XV Premis Nacionals de Fotografia “El Món Geganter”, que va rebre prop de 270 treballs fotogràfics, dels quals 46 van quedar finalistes. L’esdeveniment, en format tecnològic, va comptar amb la presència de diferents entitats vinculades al món geganter de Lleida i del comitè organitzador. El lleidatà Eduard García es va endur el primer premi per l’obra “Alta com un fanal”, mentre que la vallenca Marta Arjona va guanyar el segon guardó i la lleidatana Tere Pena, el tercer. Les obres guanyadores prendran part en l’exposició itinerant que el Grup Cultural Garrigues organitza sobre el món geganter per les Terres de Lleida.

La tinenta d’alcalde Montse Parra, amb els premiats. © Ajuntament de Lleida

Cultura molt viva La tinent d’alcalde i regidora de Promoció Cultural de la Paeria, Montse Parra, que va assistir al lliurament dels guardons, va afirmar que la cultura popular a la ciutat està molt viva, amb l’organització d’un ampli ventall d’activitats durant l’any en les diver-

ses representacions culturals tradicionals. Parra va destacar l’adaptació d’aquests premis als temps actuals, amb la introducció de les noves tecnologies, ja que s’ha treballat amb les xarxes socials, s’ha penjat la informació al web, les votacions s’han pogut fer per twitter i facebook, etc. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

25


Opinió • Desembre de 2012

Prevenció de l’alcoholisme i la ludopatia a la FAVLL

Joaquim Mateo Roselló

La Federació d’Associacions de Veïns de Lleida (FAVLL) comparteix la seva seu social a la plaça Sant Llorenç, número 1 de Lleida amb dues entitats sense ànim de lucre: ARLLE (Associació d’Alcohòlics Rehabilitats de Lleida) i ACJAR (Associació Catalana de Jugadors d’Atzar en Rehabilitació).

Cada vegada més, la nostra societat sembla més sensibilitzada davant qüestions com l’addicció a l’alcohol i al joc, malalties greus que ningú no hauria de minimitzar, però que al mateix temps estigmatitzen l’individu que les pateix, que causen greus problemes a les famílies afectades i també a la resta de la societat. Sovint, les persones malaltes i les seves famílies es veuen impotents sense saber on anar o què fer.

Moltes vegades, les persones malaltes i les seves famílies es veuen impotents sense saber on anar o què fer Aquestes dues associacions uneixen l’esforç, la dedicació i l’experiència vital de persones ex addictes plenament recuperades i reinserides a la societat amb el coneixement i la pràctica professional dels equips tècnics per

tal d’oferir un recurs social dedicat a la malaltia alcohòlica i la ludopatia, donant informació, assessorament, col·laborant en el tractament però sense deixar de banda aspectes fonamentals en aquests temes como ara el treball amb les famílies, la prevenció i la reinserció social i laboral de les persones afectades una vegada superat el seu procés de recuperació. Tots nosaltres hem de treballar per tal de no oblidar que és la nostra responsabilitat poder aconseguir que aquest tipus de malalts siguin tractats com qualsevol altre, no solament amb recursos i tractaments sinó també amb suport social cap a unes malalties addictives molt properes: alcohol i joc. Així doncs, tots ens unim en la tasca de difondre la feina d’ARLLE i d’ACJAR, que treballen a la nostra ciutat en una feina compartida, per millorar la vida de les persones. ACJAR enguany celebra el vintè aniversari de la seva fundació, vint anys treballant amb la problemàtica de la ludopatia a Lleida. Per molts anys! •••

Lleida es mereix una Facultat de Veterinària la ciutat de Lleida. Actualment, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida és un dels centres universitaris més especialitzats de l’Estat en els graus de Biotecnologia, Ciència i Salut Animal, Ciència i Tecnologia dels Aliments, Enginyeria Agrària i Alimentària i Enginyeria Forestal.

Joan Vilella

El passat mes d’octubre el Ple de l’Ajuntament de Lleida va aprovar, per unanimitat, dues propostes del Grup Municipal del Partit Popular en defensa de la doble titulació i d’una Facultat de Veterinària pròpia per a Lleida. La carrera de veterinària és una reivindicació històrica tant del territori com de

26

La Paeria • Ajuntament de Lleida

La carrera de veterinària és una reivindicació històrica del territori i de la ciutat de Lleida L’any 2008, la Universitat de Lleida, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van signar un conveni amb l’objectiu que els titulats de Ciència i Salut Animal per la UdL poguessin accedir a la doble titulació en veterinària fent dos cursos a la UAB. Malgrat això, cinc anys després de la signatura

d’aquest conveni, la doble titulació continua sense veure la llum. La Universitat Autònoma de Barcelona continua mantenint la seva oposició a implantar aquesta doble titulació, un fet que impossibilita que els titulats en Ciència i Salut Animal puguin ser, alhora, titulats en Veterinària per les dues universitats. Per aquests motius, el Partit Popular ha presentat aquesta iniciativa perquè l’Ajuntament de Lleida reclami al Govern de la Generalitat que doni compliment al conveni entre la Universitat de Lleida i la UAB per a la implantació de la doble titulació de Veterinària, i que s’atengui, així mateix, la demanda del territori i de la Universitat de Lleida d’ubicar a Lleida una Facultat de Veterinària pròpia. Tot esperant i desitjant que la Generalitat doni resposta a aquesta justa reivindicació, des del Grup Municipal del Partit Popular us desitgem bones festes de Nadal i que el pròxim any ens depari un futur millor. •••


Desembre de 2012 • Opinió

La riuada marca un abans i un després per a Lleida La riuada del 1982, de la qual ara es compleixen 30 anys, va obligar la ciutat de Lleida i les seves administracions a replantejar la relació de la ciutat amb el riu Segre. Calia dotar el municipi dels mecanismes adequats per tal que un fenomen natural d’aquest tipus no provoqués els danys que aquella riuada va provocar. Així, es van plantejar, de manera urgent, una sèrie d’inversions en noves canalitzacions i en l’ordenació dels espais vinculats al curs fluvial, que, a més, havien de servir per integrar definitivament el riu a l’espai urbà i per esperonar tot el desenvolupament urbanístic del marge esquerre de la ciutat. En el cas de Lleida ciutat, les obres de la canalització, inaugurades el 22 d’abril de 1995, marquen el compliment d’un dels objectius principals per a Lleida: la recuperació del riu, que deixava de ser una barrera que separava les dues “Lleides” per passar a ser un element integrador. Així, no solament es converteix en el pulmó verd de la ciutat i, a la vegada, en

una zona de passeig, oci i gaudi, sinó que, també, permet el creixement urbanístic de la façana fluvial del barri de Cappont, la instal·lació del campus universitari a Torre Abizandi i la recuperació de la Mitjana com un parc de més de 90 hectàrees de bosc de ribera, prats humits i zones amb aigua. Però també cal destacar que la canalització ha possibilitat la construcció de més ponts i passarel·les per fer permeable el riu Segre i integrar-lo en la ciutat.

La canalització marca la recuperació del riu i passa a ser un element integrador que cohesiona les dues parts de la ciutat La canalització i la construcció dels ponts i les passarel·les simbolitzen la unió, la connexió, la superació de barreres, la sutura de fractures. La cohesió, en definitiva. Una integració física, per descomptat, però també mental. Avui, el parc flu-

Marta Camps

vial del riu Segre, amb la seva continuïtat cap a la Mitjana i cap a Rufea, constitueix, conjuntament amb els nous Camps Elisis, el parc central de la ciutat i és el seu principal pulmó verd. En els darrers anys, s’ha anat millorant amb el Camí del Riu i amb la primera fase de la recuperació i la integració paisatgística del marge dret. Ara el nostre repte principal és recuperar la qualitat ambiental del Segre amb un major cabal d’aigua al seu pas per la ciutat. •••

Més forts i solidaris que mai El passat 8 de novembre es va commemorar a la ciutat de Lleida el 30è aniversari de la desgraciada riuada del 1982, que va deixar una vintena de morts i un panorama desolador des de la Seu d’Urgell fins més enllà de Lleida. El nostre riu Segre es va desbordar i va arrasar tot allò que va trobar al seu pas. En recordar aquesta data i aquest fet traumàtic per a la ciutat i les Terres de Lleida, ho faig per reivindicar l’actitud que es va tenir –per part de tothom– el dia després. Tothom, conscient de la situació, es va arremangar i es va posar a ajudar amb el que podia i a qui podia. El poble lleidatà es va posar a treballar de valent, per poder arreglar com abans millor totes les destrosses que havia provocat el riu. També aquesta riuada va obligar les administracions a prendre decisions importants de cara al futur sobre les infraestructures, per impossibilitar així que la situació es pogués tornar a repetir. Sens dubte es

tracta d’una actitud que hem de tenir ben present i actualitzada de cara a l’any vinent. El 2013 serà un any molt difícil per a tothom tal com es constata en els pressupostos de totes les administracions, però el futur d’esperança i d’il·lusió que tenim al davant per millorar la situació actual ens ha de donar la força per a superar-lo.

Hem de recuperar l’esperit solidari posterior a la riuada del 1982 de cara a un any 2013 en què ens esperen molts reptes Ho hem de fer amb un esforç conjunt i entre tots. El futur de tot un poble no és una qüestió d’un partit o d’algunes persones, és un projecte en què hem d’estar tots implicats. Sobretot, quan tot assenyala que les aigües que baixaran per les nostres terres procedents del centre de

Joan Ramon Zaballos

la península arribaran molt fortes i amenaçadores i plenes de dificultats. El poble català haurà de ser més fort i solidari que mai, per fer front a aquestes aigües i evitar que s’emportin tot allò pel qual hem treballat tots plegats durant tants anys. Bon Nadal i que el 2013 els sigui tan venturós com pugui. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

27


Agenda Cultural • Desembre de 2012 8a Biennal d’art Leandre Cristòfol El Centre d’Art la Panera acollirà del 10 de gener al 28 d’abril de 2013 la 8a Biennal d’art Leandre Cristòfol. Des de la primera edició, el 1997, la biennal continua apostant pel treball d’artistes catalans i espanyols per mostrar la diversitat de les arts visuals en el moment present; de continuar presentant obres i projectes que fluctuen en zones frontereres entre l’art, l’arquitectura i el disseny, i de continuar construint una col·lecció que actualment ja disposa de 109 obres. Enguany hi figuraran els participants següents: Democracia, Emiliana, Ana García-Pineda, Rubén Grilo, Casilda Sánchez, Oriol Vilanova i Martín Vitaliti i un postfaci amb Juan Crespo, Eloi Dalmau, Marla Jacarilla, Gerard Ortín i Adriana Wallis. L’apartat de les publicacions especials i edicions originals aquesta edició girarà entorn al joc. Hi seran presents edicions de Mariona Moncunill, Santi Sallés, Rafel G. Bianchi, Daniel Silvo, La Más Bella, Xoán Anleo, Lucía Castro, Enric Jardí, Xavier Boronat, Erick Beltrán, Daniel Chust Peters, Mery Cuesta, Blackie Books, entre d’altres. D’altra banda, també del 10 de gener al 28 d’abril de 2013 es poden veure a La Panera les exposicions “Art Mòbil” i “miniJoc”. Més informació: La Panera. Tel. 973 26 21 85. Web: www.lapanera.cat. •••

28

Agenda

El Camarlenc visita els nens i nenes de Lleida Els dies 30 de desembre i 2, 3 i 4 de gener el Camarlenc recollirà les cartes dels nens i les nenes dirigides als Reis Mags per diferents locals de les associacions de veïns i entitats de la ciutat. La ruta del Camarlenc començarà el diumenge 30 de desembre amb la visita a l’Associació de Veïns Llívia (11.00 h), AV Secà (11.30 h), Centre Cívic de Raimat (12.30 h), AV Butsènit (16.00 h), AV Instituts (a l’església de Sant Ignasi, a les 16.30 h), AV Universitat (17.15 h), AV Escorxador (18.00 h), AV Montcada (al local social Gualda, a les 18.45 h) i AV Balàfia (19.30 h). El dimecres 2 de gener la ruta del Camarlenc passarà per l’AV Pius XII-Germanor (16.00 h), AV Mariola (16.45 h), Associació de Comerciants Zona Alta-Ricard Viñes (17.45 h), AV Pardinyes (18.45 h) i AV Camp d’Esports (19.30 h). El dijous 3 de gener l’emissari de Ses Majestats anirà al Cucalòcum (12.00 h), AV Caparrella (15.30 h), AV Ereta-AV Cavallers (16.15 h), Associació de Comerciants Carrer del Carme (17.15 h), Col•lectiu Cultural de Cappont (18.00 h), AV Cappont (18.30 h) i AV Jaume I (19.30 h). Finalment, el divendres 4 de gener el Camarlenc visitarà l’Associació de Veïns Torres de Sanui (15.45 h), Biblioteca Pública de Lleida (16.15 h), AV Magraners (17.00 h), AV la Bordeta (17,45 h), Eix Comercial (carrers Alcalde Costa, Sant Antoni i Major, a les 18.30 h) i la Paeria (19.00 h). ••• .

CONCURS DE PESSEBRES I DE DIBUIX DELS REIS A la sala d’exposicions de l’Associació Res Non Verba (carrer Maragall, 17, de Lleida) es poden veure del 17 de desembre de 2012 al 4 de gener de 2013 els treballs presentats al XXXVII Concurs Infantil i Juvenil de Pessebres i a l’XI Concurs de Dibuix dels Reis Mags. La mostra consta de pessebres i dibuixos fets amb la millor il·lusió, la dels nens i nenes de Lleida, i és organitzada per l’Agrupació Il·lerdenca de Pessebristes, l’Associació dels Reis Mags de Lleida i l’Ajuntament de Lleida. •••

La Paeria • Ajuntament de Lleida


DIPÒSIT PLA DE L’AIGUA

El Museu de l’Aigua de Lleida ha programat per al mes de desembre una visita comentada i dinamitzada gratuïta al Dipòsit del Pla de l’Aigua (carrer de Múrcia, 10) per al dijous 27 a les 12.00 h. Antic dipòsit d’aigües de Lleida, construït per garantir el subministrament d’aigua potable a la ciutat, es va iniciar el 1784 i es va acabar vuit anys més tard. L’edifici és subterrani i està cobert per sis voltes de canó que reposen sobre 25 pilars. S’omplia de l’aigua provinent del canal de Pinyana, que es distribuïa a la població mitjançant sis fonts monumentals, algunes de les quals encara es mantenen al Centre Històric de la ciutat.

També tindrà lloc el divendres 28, a les 12.00 h, una visita comentada gratuïta al Campament de La Canadiense, la seu central del Museu de l’Aigua. Els visitants poden veure l’exposició “La força de l’aigua. El Dr. Pearson i les obres de La Canadiense a Lleida”; l’espai de memòria “L’aventura hidroelèctrica dels enginyers de La Canadiense a les Terres de Lleida”, amb la recreació del despatx dels antics enginyers i diverses peces procedents d’instal·lacions hidroelèctriques, i la mostra “Aigües del món, un món d’aigües”. Per participar en ambdues activitats cal inscriure’s al telèfon 973 21 19 92 del Museu de l’Aigua. •••

Els carrers de Lleida seran l’escenari el 31 de desembre de la 19a edició de la Cursa de Sant Silvestre, que organitza l’Associació de Veïns de Jaume I. A les 16.45 h tindrà lloc al carrer de Balmes la sortida de la cursa popular, amb un recorregut de 3 km, i a les 17.05 h es donarà el tret de sortida a la cursa atlètica de 10 km. El recorregut de la cursa atlètica passarà per indrets emblemàtics de la ciutat com l’avinguda de Prat de la Riba, el pont de Príncep de Viana, el passeig central dels Camps Elisis i el carrer Cavallers, en un últim quilòmetre de forta pujada en què els atletes acabaran de “buidar-se” abans de creuar la línia d’arribada.

Agenda Cultural • Desembre de 2012

La darrera cursa atlètica de l’any

Les inscripcions es faran únicament on line (http://sites.google.com/ site/cursasantsilvestrelleida) fins al 27 de desembre a les 17.00 h. •••

TEATRE

Representació dels Pastorets. La programació de les representacions dels Pastorets que tindran lloc durant el desembre al Teatre Municipal de l’Escorxador és la següent: - Dissabte 22, a les 18.00 h. Companyia Talia Teatre. - Diumenge 23, a les 18.00 h. Talia Teatre. - Dimecres 26, a les 18.00 h. Talia Teatre. - Dijous 27, a les 18.00 h. Talia Teatre. - Diumenge 30, a les 18.30 h. Companyia AEM-Belles Arts Teatre. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

29


Pacte Social per a la Ciutadania • Desembre de 2012

Eduquem en la tolerància (20 de novembre: Dia de la Infància) recursos socioeconòmics o els serveis, cal incrementar els esforços en la lluita contra la discriminació i qualsevol forma d’intolerància. Hem de ser conscients que l’exclusió social i econòmica ens pot conduir a la frustració, l’hostilitat i el fanatisme. En la situació actual de crisi econòmica i els seus efectes pel que fa a l’augment de les desigualtats i l’exclusió social, quan semblem abocats al sectarisme i al “pensament únic”, quan surten veus de rebuig a les minories i als grups amb els quals se suposa que s’ha de competir pel treball, els

Per a la Federació de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT (FETE-UGT), el principi de tolerància és fonamental i s’aconsegueix des del coneixement, l’obertura d’idees, la comunicació i la llibertat de consciència: valors que s’han d’ensenyar, inculcar i comunicar, tant a les escoles, els

El principi de tolerància és fonamental i s’aconsegueix des del coneixement, l’obertura d’idees, la comunicació i la llibertat de consciència instituts i les universitats, com al si de les famílies i al món laboral. Ho reivindiquem aquest vint de novembre, Dia de la Infància, des de l’àmbit de l’educació formal i la no formal. Els nostres i les nostres alumnes han d’aprendre quins són els drets i les llibertats per compartir en comú, perquè els respectin i els defensin. Cal fomentar mètodes sistemàtics i racionals que els obrin els ulls que no hi ha cap excusa ni cap motiu cultural, social, econòmic, polític o religiós que justifiqui la intolerància i que la intolerància només aporta pobresa mental, injustícia, violència i exclusió de l’altre.

Als nostres infants i jovent se’ls ha de facilitar eines i recursos per aprendre a participar en el desenvolupament mediambiental i sostenible, en la construcció de la pau, la igualtat entre homes i dones, la participació de les persones amb altres capacitats, el desenvolupament personal i afectiu, la interculturalitat i la cooperació. Aconseguir-ho és tasca del conjunt de la societat, “educa la tribu”, sense oblidar-nos que l’àmbit escolar és bàsic a l’hora de facilitar el diàleg intercultural, la transmissió de valors democràtics i d‘aptituds per a la tolerància. Junts, ens toca valorar com afecten i com ho faran en un futur les retallades en matèria educativa. Des de FETE-UGT denunciem que les actuals retallades complementades amb noves mesures legislatives, el projecte actual de llei educativa, ens encamina cap a un model d’ensenyament totalment allunyat del principi d’igualtat d’oportunitats i del suport a la diversitat. •••

LA LLOTJA JOVE: ENTRADES AMB UN DESCOMPTE DEL 75% Amb el projecte La Llotja Jove s’ofereixen 8 butaques en cada funció de La Llotja que els joves de 14 a 25 anys podran comprar amb un descompte del 75% sobre el preu habitual de l’entrada. De cara al primer semestre del 2013, els preus de la Butaca Jove dels espectacles programats són els següents: el concert d’Ana Belén (12,50 euros), l’obra “Dubte” (9,50 euros), l’òpera “Nabucco” (13,50 euros), l’obra “Santi Millán Live” (8 euros), l’espectacle de dansa del Barcelona Ballet (13,50 euros), l’obra “Moby Dick” (5 euros), la sarsuela “La Tabernera del Puerto” (13 euros), l’espectacle teatral “El nom” (9,75 euros), l’obra “Brokers” (7,50 euros), l’espectacle de dansa de Los Vivancos (11,50 euros) i el concert del Dúo Dinámico (12,50 euros). Per a més informació us podeu adreçar a la Regidoria de Joventut. Carrer La Palma, 6-10. Telèfon 973 70 06 66. E-mail: joventut@paeria.cat. •••

30

La Paeria • Ajuntament de Lleida


Desembre de 2012 • Urbanisme

Ajuntament de Lleida • La Paeria

31


Butlletí de La Paeria - Ajuntament de Lleida  

Desembre 2012

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you