Issuu on Google+

L’ATENCIó A LES PERSONES,

la

prioritat dels pressupostos 2011

paeria PUBLICACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE LLEIDA

Lleida, capdavantera en escoles bressol Amb la posada en marxa de l’E.B. La Mitjana, la ciutat assoleix les 957 places escolars

FEBRER 11 NÚM. 220


AJUNTAMENT Alcaldia Contractació Cooperació Economia i Hisenda Enginyeria Esports Intervenció Joventut / Centre de Recursos Juvenils Participació Ciutadana Protocol Recursos humans Salut Pública Secció de Comunicació Secretaria General Seguretat Ciutadana Serveis Personals Urbanisme

973 700 303 973 700 307 973 700 457 973 700 316 973 700 311 973 700 607 973 700 342 973 700 666 973 700 453 973 700 308 973 700 332 973 700 313 973 700 314 973 700 372 973 700 365 973 700 306 973 700 309

TEMES DESTACATS DE FEBRER... EDUCACIó Inauguració oficial de l’escola bressol La Mitjana

3

URBANISME Renovació de la plaça del carrer Sant Joan de Mata

4

MEDI AMBIENT SERVEIS MUNICIPALS Accés-Institut d’Informàtica Aigües de Lleida Arxiu municipal Auditori Enric Granados Aula de Teatre Autobusos de Lleida Canera Cementiri Centre d'Art La Panera Centre d'Interpretació de la Mitjana Centre Especial de Treball Conservatori de Música Consorci de Promoció Econòmica Deixalleria Dipòsit de vehicles Empresa d'Urbanisme Escola de Belles Arts Escola de Jardineria Institut d'Educació Institut de Comerç, Mercats i Consum Institut d’Ocupació Institut d’Acció Cultural Institut d’Acció Esportiva Institut de Sostenibilitat i Medi Ambient La Leridana, SL Museu d’Art Jaume Morera Museu de l’Aigua de Lleida Museu de l’Automoció Roda Roda Oficina de Medi Ambient i Horta Parc Científic i Tecnològic Sindicatura Municipal de Greuges Teatre de l'Escorxador

973 700 417 902 186 018 973 700 352 973 700 639 973 268 318 973 272 999 973 263 504 973 211 524 973 262 185 973 230 738 973 278 315 973 222 589 973 238 143 900 102 042 973 201 520 973 700 606 973 700 362 973 233 573 973 700 618 973 700 424 973 242 000 973 700 394 973 700 614 973 700 369 973 237 206 973 700 419 973 211 992 973 212 635 973 700 455 973 272 922 973 700 356 973 279 356

GRUPS MUNICIPALS Convergència i Unió Esquerra Republicana - Els Verds Iniciativa per Catalunya - Verds Partit dels Socialistes de Catalunya Partit Popular

973 700 320 973 700 321 973 700 328 973 700 331 973 700 344

Canvi dels contenidors de rebuig a tota la ciutat

5

URBANISME Remodelació de voreres i passos de vianants Continua l’alineació del carrer Balmes

6 7

CULTURA La Xina, país convidat d’Animac Àngel Ros presideix el Consorci de la Seu Vella

10 11

TURISME La ciutat es promociona a Fitur

13

SALUT PÚBLICA Centre de dia i consultori nous als Magraners

15

ECONOMIA Els pressupostos prioritzen la despesa social

16

JOVENTUT Segon aniversari del Centre de Recursos Juvenils

20

PARTICIPACIó CIUTADANA El Baula, per als Castellers de Lleida i Down Lleida

OPINIó dels Grups Municipals OCI Agenda cultural

21 24 26

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 Lleida DIRECCIÓ: Secció de Comunicació de l’Ajuntament de Lleida

TELèFONS D'INTERèS Correus (informació) Estació d'Autobusos (informació) Fira de Lleida RENFE Seu Vella Taxis

EMERGèNCIES

902 197 197 973 268 500 973 705 000 902 240 202 973 230 653 973 203 050

MAQUETACIÓ I REDACCIÓ: Serveis de Comunicació Lleida, SL REALITZACIÓ: Noguesprint FOTOGRAFIA: Hermínia Sirvent i els autors IMPRESSIÓ I DISTRIBUCIÓ: Noguesprint PUBLICITAT: Serveis de Comunicació Lleida, SL - 973 22 15 96 DIPÒSIT LEGAL: 235 - 1985

112

Aigües de Lleida (avaries) Ambulàncies Bombers Creu Roja Sistema d’Emergències Mèdiques Fecsa-Endesa (avaries) Gas Lleida (avaries) Guàrdia Civil Guàrdia Urbana Hospital Arnau de Vilanova Mossos d'Esquadra Policia Nacional Protecció Civil

ART: Missatges-Gestió de Comunicació, SL

902 136 013 902 252 530 973 706 090 704 202 224 061 902 536 536 900 750 750 973 249 008 092 / 973 700 600 973 248 100 973 700 050 973 279 535 973 700 305

Establiment de trucada: 0,32 euros. Minut: 0,24 euros

CENTRALETA 973 700 300 www.paeria.cat - paeria@paeria.cat OFICINA DEL CONSUMIDOR 973 700 424 TURISME DE LLEIDA 902 250 050 www.turismedelleida.cat


EDUCACIó

lapaeriafebrer2011

3

L’ESCOLA BRESSOL TÉ 7 AULES I ESTÀ UBICADA EN UN EDIFICI DE PLANTA BAIXA; A LA DRETA, IMATGE DE LA INAUGURACIÓ DEL LOCAL. © H. SIRVENT

La Mitjana, la divuitena escola bressol municipal La represa del curs escolar després de les vacances nadalenques ha tingut com a principal novetat la inauguració el passat 10 de gener de l’Escola Bressol Municipal La Mitjana, la divuitena de la ciutat. El centre escolar té una superfície construïda de 700 metres quadrats i és situada en un solar entre els carrers Oriol Martorell i Euskadi, a la zona del Barris Nord, a Pardinyes. El pressupost de les obres, dins dels Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, ha estat d’1,2 milions d’euros. El nou centre educatiu disposa de 93 places noves distribuïdes en un grup de 0 a 1 any (6 places); tres d’1 a 2 anys (33 nens i nenes), i tres de 2 a 3 anys (54 infants).

A més, aquest nou equipament té un equip qualificat d’educadors i educadores format per 7 mestres d’educació infantil, 3 tècniques superiors d’educació infantil i 3 tècniques de reforç d’educació infantil i un conserge subaltern. L’edifici és tot en planta baixa que encabeix totes les aules amb els seus serveis, una àrea per al professorat, un menjador (que té sortida al pati),

cuina, rebost, bugaderia i magatzem. L’equipament té un pati exterior per a jocs, un hort, un sorral i un porxo d’entrada amb el pati per als cotxets infantils. A més, s’hi ha instal·lat energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta sanitària.

L’oferta escolar de 0 a 3 anys a Lleida per al curs 2010-2011 és de 957 places i hi ha 18 escoles bressol municipals. Amb aquestes dades, Lleida lidera a Catalunya i a Espanya les escoles bressol municipals per habitant. El centre escolar disposa de L’increment de places d’escoles bressol en els darrers anys ha 93 places de 0 a 3 anys, té un estat molt destacat, ja que des del 2007 fins ara s’han doblat. equip qualificat d’educadors i amb la construcció de 6 centres educadores i servei de menjador nous.


4

URBANISMElapaeriafebrer2011

L’ESPAI DISPOSA DE JARDINERIA I MOBILIARI URBÀ RENOVATS. © H.S.

La plaça del carrer Sant Joan de Mata de Cappont ja és totalment accessible Nombrosos veïns de Cappont van assistir a la inauguració de la renovada plaça del carrer Sant Joan de Mata, que ha ampliat la seva superfície fins als 1.200 m2 i és totalment accessible. A més, s’ha canviat el mobiliari urbà, l’enllumenat, la jardineria i la pèrgola que caracteritza l’espai.

La plaça s’ha modernitzat tot respectant-ne el disseny original, i s’ha ampliat en incloure tota la vorera perimetral que envolta l’espai públic. S’ha renovat tot el paviment amb lloses de formigó de color, s’han eliminat les barreres arquitectòniques i s’ha millorat la pèrgola existent com a element singular

de la plaça, com també la barana, que s’ha dissenyat recreant les figures dels gegants i els capgrossos del barri. També hi ha nou mobiliari urbà (8 bancs i 4 papereres), 700 unitats de plantes arbustives i sis arbres nous, a més de la instal·lació d’enllumenat nou.

MERCATS

Entrada nova al Mercat de Ronda-Fleming

L’ENTRADA PRINCIPAL S’HA MODERNITZAT. © H. SIRVENT

El Mercat municipal de Ronda-Fleming va estrenar un nou accés principal més ampli i vistós, situat en el xamfrà d’ambdós carrers. La nova entrada, que forma part de les obres de remodelació de l’equipament, té un porxo i una placeta que permeten que guanyi en visibilitat. La nova façana és un dels elements singulars del projecte de remodelació que permetrà ordenar i protegir els elements necessaris per a la infraestructura del mercat i oferir uns aparadors excel·lents per identificar-lo i publicitar-lo.


MEDIAMBIENT

lapaeriafebrer2011

5

LA CIUTAT DISPOSARÀ DE 805 NOUS CONTENIDORS DE REBUIG, QUE A MÉS PERMETRAN RECUPERAR 300 PLACES D’APARCAMENT . © HERMÍNIA SIRVENT

Contenidors nous més grans i fàcils d’utilitzar La ciutat de Lleida tindrà 805 nous contenidors de rebuig, que són més grans i més fàcils d'usar que els anteriors. A més, permeten concentrar les illes de recollida de residus sòlids urbans i, alhora, alliberar espai a la via pública i recuperar fins a 300 places d'aparcament. Els nous 805 contenidors de rebuig substituiran els 2.019 actuals, la qual cosa permetrà una millora de l’estètica urbana i alhora un alliberament d’espai

a la calçada, de tal manera que amb el canvi es podran guanyar prop de 300 places d’aparcament. Paral·lelament, aquest canvi de contenidors porta implícit un nou sistema de recollida “lateral”, que es durà a terme per mitjà de l’empresa concessionària del servei de neteja de la ciutat Ilnet, com també la incorporació de camions nous. Els contenidors nous tenen una capacitat de 3.200 litres, mentre que els que hi havia fins ara en tenien de 1.100.

El volum total de recollida de residus a la ciutat augmenta de 2.000 metres cúbics a 2.500. En aquest sentit, s’estima que amb aquest canvi s’alliberaran 1,5 km lineals d’espai de la ciutat i una superfície total de 2.385 metres quadrats. A més, amb la recol·locació de contenidors l’Ajuntament de Lleida augmenta un 20% les illes completes de contenidors, és a dir, que contenen les 5 fraccions de recollida de residus.


6

URBANISMElapaeriafebrer2011

Voreres millors i nous passos de vianants REFORMA A MESTRE TONET I PAS ELEVAT A LA PLAçA DEL TREBALL EL CARRER MESTRE TONET S’HA REFORMAT I ARA ÉS DE SENTIT ÚNIC. © PAERIA

Les actuacions a la via pública a la Mariola per millorar l’accessibilitat dels vianants han permès construir 34 rebaixos a diferents passos de vianants, amb els quals s’ha aconseguit que pràcticament tots els guals del barri siguin adaptats. A més, s’han dut a terme millores en una quinzena de voreres que estaven malmeses. També a la Mariola, l’Ajuntament de Lleida ha finalitzat les obres de reurbanització del carrer Mestre Tonet, que ha passat a ser de sentit únic, en direcció

d’Henry Dunant cap a Rossinyol. L’actuació ha consistit a ampliar i fer accessibles les voreres, crear una nova zona d’aparcament amb 12 places i habilitar tres passos de vianants nous. D’altra banda, la Paeria ha construït un nou pas elevat a la plaça del Treball. L’actuació s’emmarca dins del projecte de millora de la seguretat viària de Lleida, que ha inclòs la construcció d’uns 800 rebaixos a diferents barris de la ciutat.


URBANISME MEDIAMBIENT

lapaeriafebrer2011

7

Continua l’alineació de Balmes

LA PAERIA ADEQUARÀ 50 HORTS FAMILIARS. © AJUNTAMENT

Horts lúdics i educatius a Rufea L’alineació i ampliació de l’avinguda Balmes continua a bon ritme amb l’enderroc de quatre edificis corresponents als números 15, 17 i 19 d’aquest vial i el número 2 de Torres de Sanui. Les tasques d’enderroc es perllongaran durant el mes de febrer i —per primer vegada a Lleida— incorporen un innovador sistema de protecció consistent a situar, utilitzant una gran grua, una enorme pantalla que evita que la runa caigui a la via pública. Aquesta actuació, a la qual seguirà la urbanització i ampliació de la vorera, servirà per guanyar espai públic entre la plaça Ricard Viñes i la plaça Pau Casals.

La partida de Rufea ha estat la zona escollida per l’Ajuntament per adequar-hi 50 horts familiars que, a més del vessant productiu, estan ideats per tenir una funció social, lúdica i formativa. Situats en una parcel·la municipal de 2 ha, els horts —que seran llogats als usuaris que compleixin uns requisits determinats— serviran per sensibilitzar els ciutadans sobre la importància de l’Horta de Lleida i dels sistemes de producció respectuosos amb el medi ambient. L’experiència, duta a terme amb la Fundació Lleida 21, dóna resposta al compromís inclòs en el Pacte Social per a la Ciutadania i forma part del projecte europeu AGRIRPOXI.


8

PARCCIENTíFIClapaeriafebrer2011

El president de GlobaLleida lloa l’esforç per promocionar la ciutat ANTONI BRUFAU I EL PAER EN CAP VAN ENCAPÇALAR UNA VISITA AL PARC TECNOLÒGIC. © HERMÍNIA SIRVENT

El president de GlobaLleida, Antoni Brufau, i el seu conseller delegat, Xavier Pont, acompanyats dels representants dels diferents ens de promoció econòmica, empresarial, territorial i exterior que formen GlobaLleida, van visitar les instal·lacions del Parc Científic i Agroalimentari de Lleida, on van poder copsar

la seva transformació en els últims anys. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va definir el Parc Científic i Tecnològic com “una infraestructura bàsica per a la competitivitat de les empreses, on actualment treballen gairebé 1.000 persones”. Antoni Brufau va destacar “l’esforç conjunt dels diferents ens de

promoció econòmica de la demarcació, que treballen pel bé comú de Lleida”. GlobaLleida vol contribuir al desenvolupament econòmic, empresarial i territorial de la província amb el foment de l’emprenedoria i l’ocupació, el suport a la innovació i a la competitivitat.

SEGURETATCIUTADANA

Treballs comunitaris a la Guàrdia Urbana

ELS REGIDORS MESTRES I FRANCO PRESENTEN LA CAMPANYA. © H. S.

Els Serveis Territorials de Justícia a Lleida i la Guàrdia Urbana van signar un acord que amplia el conveni entre institucions per col·laborar en l’execució de treballs en benefici de la comunitat. La Regidoria de Seguretat Ciutadana facilitarà places en espais de la policia local perquè persones que han comès un delicte contra la seguretat del trànsit i que han estat condemnades a un treball en benefici de la comunitat hi compleixin les mesures penals alternatives. Es faran tasques de suport de regulació del trànsit a la sortida de les escoles i dels passos de vianants.


10

EDUCACIólapaeriafebrer2011

Els escolars de Lleida omplen La Llotja per escoltar òpera HI VAN PARTICIPAR UNS 1.500 INFANTS DE 33 CENTRES EDUCATIUS. © H.S.

Prop de 1.500 nens i nenes de 33 centres educatius de les terres de Lleida van omplir el passat 24 de gener La Llotja per assistir a l’òpera adaptada per a infants “El Superbarber de Sevilla”. Els infants van rebre una guia didàctica que els va permetre treballar l'obra abans i després de la representació per tal de conèixer els personatges d'aquesta òpera còmica i endinsar-se en l'obra de Rossini.  

Educació a l’Abast, que aplega no només escoles de Lleida ciutat, sinó també de les comarques de Lleida.

“El Superbarber de Sevilla” és una obra del Petit LiceuPetita Llotja especialment adreçada als infants. L’objectiu d’aquesta programació conjunta és apropar als infants el gènere del teatre i de l'òpera. Les representacions del Petit Liceu-Petita Llotja formen part del programa d'activitats extraescolars de l’Institut Municipal d'Educació, anomenat

D'altra banda, el dia 23 de gener també es va posar en escena "El Superbarber de Sevilla", una representació que s’emmarca en la campanya de l’Ajunta-ment de Lleida i la Fundació Teatre de La Llotja “Vine al teatre amb el teu nét”, que vol promoure l’assistència d’avis i infants al teatre com a activitat compartida.

PARCCIENTíFIC

Catalogació del llegat del científic Joan Oró La Fundació Joan Oró començarà a classificar enguany el llegat del científic lleidatà, que s’exposarà de manera rotatòria al Museu de la Ciència, el Medi Ambient i el Clima que obrirà les portes el 2012 al turó de Gardeny. El fons documental d’Oró, format per revistes, llibres i documents, es conserva en unes 300 caixes. La primera operació serà destriar els elements més importants i, després, es procedirà a la classificació i l’ordenació, que aniran a càrrec de la UdL i de científics.

MEMBRES DE LA FUNDACIÓ DAVANT LA MAQUETA DE LA LLUNA. © H. S.


CULTURA

lapaeriafebrer2011

11

EL CONJUNT MONUMENTAL DEL TURÓ ÉS FORMAT PER LA SEU VELLA, LES RESTES DE LA SUDA I LES MURALLES. © HERMÍNIA SIRVENT

L’alcalde Ros presideix el Consorci de la Seu Vella, encarregat de gestionar el monument L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, assumeix des de l’1 de gener la presidència del Consorci del Turó de la Seu Vella, organisme integrat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament i encarregat des del 2009 de gestionar el complex monumental del Turó de la Seu Vella.

tent en matèria de cultura i l’alcalde de la ciutat de Lleida.

El paer en cap agafa el relleu del conseller de Cultura de la Generalitat i presidirà el consorci fins al 31 de gener de 2013, ja que els seus estatuts preveuen que la presidència s’exerceix alternativament, cada dos anys, entre el conseller de la Generalitat compe-

L’alcalde vol aconseguir la declaració del conjunt del turó com a Patrimoni de la Humanitat

La col·laboració entre les dues institucions ha estat “sincera, oberta i efectiva, consolidant els objectius proposats en el nou marc jurídic i de gestió”,

va remarcar Ros. En les dues darreres legislatures, la inversió econòmica ha estat molt important i ha multiplicat la d’etapes anteriors. El paer en cap va afegir que “continuarem, com fins ara, amb la dinàmica de consensuar totes les actuacions entre les dues institucions que formem part del consorci, independentment de qui en tingui la presidència”. “Seguirem la línia d’actuacions previstes, que passen per l'obertura de la Suda la pròxima primavera i el treball per aconseguir l’objectiu de la declaració del conjunt com a Patrimoni de la Humanitat", va afegir Ros.

Component cultural de Barcelona-Pirineus 2022 El paer en cap, Àngel Ros, va assegurar durant la reunió de la Comissió Directiva de la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus 2022, celebrada a la Seu d’Urgell, que el projecte necessita la perspectiva de la Seu Vella. “El Turó de la Seu Vella, on es va signar el document fundacional de la Val d'Aran, ha d’aportar el component cultural als Jocs d'Hivern.” Ros va assenyalar que “les comunicacions associades a uns jocs olímpics, és

a dir, l’Aeroport de Lleida Alguaire, són fonamentals, de la mateixa manera que la visió de la Seu Vella pot aportar l’element cultural addicional de qualssevol jocs olímpics”. Ros recorda que la Lleida del segle XXI ha decidit d’una manera clara recuperar físicament i moral el conjunt del Turó de la Seu Vella –integrat per la Seu Vella, les restes de la Suda i les muralles– i reivindicar-lo com a patrimoni valuós del país i de la humanitat.

LA COMISSIÓ DIRECTIVA DE LA CANDIDATURA. © ACN


TURISME

lapaeriafebrer2011

13

La Ruta del Vi de Lleida es presenta a Madrid a la fira Fitur LA GASTRONOMIA, EL VI I ALTRES ATRACTIUS DE LLEIDA, PROMOCIONATS A FITUR. © ACN

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va presidir la presentació a la Fira Internacional de Turisme d'Espanya (Fitur) de la Ruta del Vi de Lleida, que integra 17 cellers i 10 restaurants de la demarcació. Els cellers que formen part de la ruta elaboren el seu vi sota la certificació de la DO Costers del Segre. El producte turístic pretén també donar a conèixer l'àmplia gastronomia de les Terres de

Lleida, com també la seva cultura i el seu patrimoni. L’Associació Espanyola de Ciutats del Vi (ACEVIN) va atorgar el desembre del 2010 el segell de qualitat a aquesta ruta creada amb la collaboració publicoprivada. El paer en cap també va assistir a Fitur a l’assemblea de la Xarxa de Ciutats AVE, que aplega vint ciutats de l’Estat

que disposen d'aquest mitjà de transport, i on es va acordar que aquestes ciutats disposaran d'un bitllet de tarifa plana orientat al turista estranger. Ros també va ser a la presentació del Convention Bureau de la Val d'Aran i de la Xarxa de Pobles amb Encant de Lleida, i a la recepció que ofereix la Generalitat als operadors turístics, als hotelers i als alcaldes presents a la fira.

MEDIAMBIENT

Compromís amb l’estalvi energètic de les entitats La Paeria impulsa una campanya d’estalvi energètic a les 37 entitats compromeses amb el medi ambient que participen en el programa d’Ecoentitats de Lleida. L’acció, que té el suport i la collaboració de l’Agència de l’Energia de Lleida, pretén reduir el consum d’energia a les instal·lacions de les associacions, per mitjà del foment de les bones

pràctiques per a l’estalvi i l’eficiència energètica, sense oblidar la promoció de les energies renovables. Les sis primeres entitats a adherir-se a la campanya han estat ASPID, Down Lleida, Associació Shalom, Orfeó Lleidatà, Subdelegació del Govern a Lleida i Subdelegació de Defensa a Lleida.

LIQUIDACIÓ DE ROBA I CALÇAT, TOT AL

50%

LES ENTITATS REBEN ASSESSORAMENT TÈCNIC. © M. AMB.


14

CULTURAlapaeriafebrer2011

Els millors films d’animació xinesos, enguany a Animac DEL DIA 24 AL 27 DE FEBRER

La Xina és el país convidat a la 15a Mostra Internacional d’Animació de Catalunya-Animac, que se celebrarà del 24 al 27 de febrer a La Llotja de Lleida. L’Animac 2011 oferirà durant quatre dies projeccions de cinema d’animació, sessions escolars, teatre, tallers, exposicions i la segona edició de la Fira Animac, un espai on diferents

l’acuditeca

empreses i agents del sector de l’animació tenen l’oportunitat de donar a conèixer els seus productes i serveis al públic. L’Animac, organitzat per l’IMAC amb el suport de l’Institut d’Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya, tindrà lloc a La Llotja de Lleida, però

també hi haurà sessions a la Seu Vella i enguany s’hi incorporen el Teatre de l’Escorxador i el Centre d’Art La Panera. Una de les novetats de l’Animac 2011 és el concurs “Es Pot Animac”, que consisteix en la presentació d’una proposta d’espot de 20 segons sobre el tema de la crisi alimentària mundial.


Els Magraners estrenen centre de dia per a gent gran i consultori Els veïns dels Magraners han estrenat dos equipaments socials al barri: un centre de dia per a gent gran i un consultori mèdic. La renovada residència per a ancians s’ubica al carrer Soldevila, 32, disposa de més de 300 m2, 30 places i és el primer que gestiona la Paeria. El centre és obert de 8.00 a 20.00 h i ofereix activitats lúdiques, teràpia ocupacional, rehabilitació i fisioteràpia, atenció a la dependència i servei de menjador per a la gent gran del barri. L’actuació ha consistit en l’ampliació de les zones d’ús més públic de l’equipament, amb la creació d’una sala polivalent, una cuina i un bany adaptat. A la planta primera s’han creat zones d’ús més privat destinades a activitats, cursos, teràpia, fisioteràpia, etc. El nou consultori mèdic dels Magraners obre de 9.00 a 13.00 hores i dóna servei als prop de 2.500 veïns i veïnes que té el barri sense necessitat d’haver de desplaçar-se al Centre

EL CONSULTORI NOU (A DALT) I IMATGE DEL CENTRE DE DIA. © H. S.

d’Atenció Primària de la Bordeta, com fins ara. Inicialment hi ha una consulta per a medicina de família i per a infermeria, que depèn de l’Àrea Bàsica de Salut Bordeta-Magraners, en la qual, a més de les visites, també s’hi poden dur a terme extraccions de sang.


16

ECONOMIAlapaeriafebrer2011

ENGUANY ES FARÀ LA CONNEXIÓ DE LA ROTONDA DE LA LL-11 AMB L’AVINGUDA VICTORIANO MUÑOZ OMS AMB LA BORDETA PEL CAMÍ DE PICOS. © H.S.

Els pressupostos del 2011 prioritzen la despesa social Els comptes municipals ascendeixen a 177 milions d’euros i també aposten per l’educació, l’ocupació i la seguretat Els pressupostos municipals per a l’any 2011 seran de 177 milions d’euros entre la despesa ordinària i les inversions i destaquen per la contenció i l’austeritat amb una aposta clara i prioritària per l’atenció social, l’educació, el foment de l’ocupació i la seguretat. Els comptes municipals es van aprovar amb el vots a favor del PSC i del regidor no adscrit Ismael Zapater. Seguint els criteris d’austeritat, de reducció de despeses en general i transferències, el pressupost corrent de l’Ajuntament de Lleida, sense incloure inversions per al 2011, serà de 132,2 milions d’euros (augmenta un 2,3% respecte al 2010) i permet generar un estalvi de 2,4 milions d’euros per al finançament de les inversions. Els comptes dels organismes autònoms pugen 28,7 milions; el de les em-

L’ATENCIÓ A LES PERSONES, UN DELS PILARS BÀSICS DEL PRESSUPOST D’ENGUANY. © H. S.


lapaeriafebrer2011

ECONOMIA

17

Distribució despesa corrent consolidada per finalitats Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Recursos Humans

23,4% - 30,63 Me

Medi Ambient i Horta

14,2% - 18,56 Me

Educació, Infància i Joventut

13,4% - 17,5 Me

Promoció de l’ocupació

10,0% - 13,1 Me

Urbanisme i Habitatge

9,5% - 12,4 Me

Acció Social

6,7% - 8,79 Me

Cultura

5,3% - 6,91 Me

Esports

3,8% - 4,94 Me

Comerç, Turisme i Noves Tecnologies

3,8% - 4,92 Me

Serveis de caràcter general

3,7% - 4,8 Me

Politiques d’Igualtat, Sanitat, Part. Ciutadana i Drets Civils

3,3% - 4,21 Me

Òrgans de govern

3,1% - 4,04 Me

Inversió de 411,2 milions en aquest mandat Inversió de pressupostos Ajuntament 2007-2010: 204,6 Me

49,8% —————

———

9,7% 23,6% 12,4%

4,5%

Palau de Congressos

Concessions

EMU Parc Científic i Tecnològic

Inversió no pressupostària 2007-2010: 206,6 Me

preses municipals, 15,3 milions, i el del Consorci de Promoció Econòmica, 680.753 euros. Els comptes municipals destinaran 8,79 milions a la partida d’acció social, un 6,7% del total del pressupost corrent. Es mantindrà la despesa en les polítiques prioritàries com l’atenció i el suport a les famílies, el manteniment del Servei d’Atenció Domiciliària, les aportacions a famílies i entitats i els programes d’atenció socials als col·lectius amb dificultats, entre d’altres. A la promoció de l’ocupació, enguany es destinaran 13,1 milions d’euros, el 10% del total del pressupost corrent. En aquest marc es contractaran 500 persones per mitjà de plans d’ocupació. A la partida d’educació, infància i joventut es reservaran un total de 17,5 milions d’euros (el 13,4 per cent de la

L’Ajuntament dóna molta importància a l’atenció i el suport a les famílies i als col·lectius amb dificultats despesa municipal), tenint en compte l’entrada en funcionament a primers del mes de gener de la nova escola bressol de la Mitjana, al barri de Pardinyes. Els pressupostos estableixen que es destinaran 30,6 milions d’euros al conjunt de la despesa de seguretat ciutadana, mobilitat i recursos humans. S’inclou en aquest apartat la posada en funcionament de la nova caserna de la Guàrdia Urbana i l’ampliació del nombre d’agents d’aquest cos policial (representa un 23,4% del total del pressupost corrent).

ES PORTARÀ A TERME LA SEGONA FASE DE LES OBRES DEL MERCAT DEL PLA. © URBANISME

Inversions Les inversions previstes per a aquest any sumen 25 milions d’euros i permetran con-


18

ECONOMIAlapaeriafebrer2011

tinuar invertint en equipaments, en els tres plans de barris en marxa i en la millora de la vialitat i l’accessibilitat. En els comptes també figura una reserva de 600.000 euros per a un projecte per a persones sense sostre i per a famílies en risc. Els plans de barri disposaran de la inversió més elevada, amb un pressupost global de 3.309.000 euros, que permetran finalitzar les actuacions i les obres a la Mariola i al Centre Històric i començar les de Noguerola. En l’àmbit dels edificis municipals es farà la segona fase del Mercat del Pla i l’edifici modernista dels Camps Elisis, que esdevindrà oficina d’atenció al públic. Pel que fa a les vies públiques i infraestructures bàsiques, enguany es durà a terme la connexió de la rotonda de la LL-11 amb l’avinguda Victoriano Muñoz Oms amb la Bordeta pel camí de Picos i un nou vial de connexió entre la Bordeta i els Magraners fins a Palauet a través del Pont del Ferrocarril. També es remodelarà integralment la plaça dels Pagesos. El pressupost d’inversions també inclou una partida de 400.000 euros per al cementiri (més 2 milions destinats a inversió en terrenys) que permetran emprendre la segona fase del departament de Sant Anastasi; 690.000 euros destinats a les instal·lacions de piragüisme o 150.000 euros per a la urbanització del pavelló Secà-Balàfia. Així mateix, en millores de l’enllumenat a la via pública s’invertiran 100.000 euros i 200.000 en el subministrament elèctric a Gardeny.

LES OBRES DE RENOVACIÓ INTEGRAL DE LA PLAÇA DELS PAGESOS JA S’HAN INICIAT. © H. SIRVENT

Remodelació de la plaça dels Pagesos i un nou vial entre la Bordeta i els Magraners, inversions destacades Finalització de les obres a la Mariola i al Centre Històric i començament a Noguerola

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va fer balanç i va destacar que aquest ha estat un mandat marcat per la crisi, però amb la transformació més seriosa de la ciutat feta en els darrers anys. En el període 2007-2010, s’han invertit un total de 411,2 milions d'euros, dels quals 204,6 corresponen a inversions executades pel consistori i la resta han estat obres en les quals la Paeria ha participat de manera induïda, com el Parc Científic i Tecnològic (51 milions), el Palau de Congressos (40) o el Pla de l’Estació (35). A més, el consistori ha reduït de manera continuada l’endeutament fins a situar-se al 90%, quasi 30 punts per sota de l’endeutament legal autoritzat per a l’any 2010.

Reducció del nombre d’organismes autònoms L’Ajuntament de Lleida fusionarà l’Institut Municipal d’Educació (IME), l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC) i l’Institut Municipal d’Acció Esportiva (IMAE) en un ens únic, anomenat Institut Municipal de Cultura, Educació i Esports, que gestionarà els serveis fins ara desenvolupats per aquests tres organismes. L’Institut Municipal de Sostenibilitat s’integrarà a la Regidoria de Medi Ambient. Aquesta mesura permetrà generar un estalvi, només el primer any, d’un

5% del seu pressupost, cosa que representa 671.000 euros. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que va anunciar la reducció dels organismes autònoms de l’Ajuntament en la tradicional trobada de Nadal amb els mitjans de comunicació, va subratllar que amb aquesta decisió s’optimitzen recursos. “Volem una ciutat de Lleida més forta, però amb una administració més lleugera. L’Ajuntament de Lleida vol donar aquest exemple”, va apuntar el paer en cap.

La reducció dels quatre organismes autònoms se suma a la integració de l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO), el Parc Científic de Gardeny, Turisme de Lleida i el Consorci de Promoció Econòmica a GlobaLleida, consorci que unifica tots els ens de promoció econòmica, empresarial i territorial en una sola entitat per a tota la demarcació. D’aquesta manera, aquest any l’Ajuntament de Lleida reduirà de vuit a dos el nombre d’organismes autònoms.


20

JOVENTUTlapaeriafebrer2011

Segon aniversari del Centre de Recursos Juvenils-Palma L’ALCALDE ROS, AMB ELS REPRESENTANTS DE LES ENTITATS JUVENILS. © PAERIA

Un esmorzar-tertúlia amb l’alcalde de Lleida, Àngel Ros; el regidor de Joventut, Oriol Yuguero, i diferents entitats juvenils de la ciutat va ser l’acte central de celebració del segon aniversari del Centre de Recursos Juvenils de Lleida, situat al carrer de la Palma. El centre, inaugurat l’any 2008, acull actualment

la Regidoria de Joventut, a més dels serveis tècnics i administratius d’aquest departament, el servei d’informació, la borsa d’habitatge i l’hotel d’entitats. Durant el 2010, el Servei d’Informació Juvenil va fer 410 assessoraments i

1.927 tràmits, mentre que la borsa d’habitatge va tramitar 225 ajuts a l’habitatge i es van signar 51 contractes entre joves i propietaris de pisos, 11 més que l’any anterior. A més, actualment un total de 58 entitats de temàtica diversa estan adherides a l’hotel d’entitats juvenils.

SALUTPúBLICA

Nous grups gratuïts per ajudar a deixar de fumar L’Ajuntament de Lleida, en col·laboració amb l’Associació Catalunya contra el Càncer, crearà nous grups gratuïts de deshabituació del tabac amb la finalitat de posar a l’abast de tota la població una eina pràctica davant la dificultat que comporta superar la dependència del tabac. Als fumadors se’ls oferirà suport professional per facilitar l’aprenentatge d’estratègies eficaces per fer front a

cadascuna de les fases del procés de deshabituació, potenciant els propis recursos personals a fi de controlar el desig de fumar i superar-ne la dependència. El programa de deshabituació té una durada d’un any, en el qual es fan dotze sessions de periodicitat setmanal al principi i més espaiades després. Les persones interessades a participar en els grups de deshabituació poden

adreçar-se a l’Àrea de Prevenció de Drogodependències de l’Ajuntament de Lleida, situada al número 13 de la Rambla Ferran, o poden trucar al telèfon 973 70 06 31. Els grups de deshabituació es van crear l’any 2006 en ocasió de la Llei de Prevenció del Tabaquisme. Des d’aleshores s’han organitzat nou grups, que han finalitzat amb una valoració molt satisfactòria per part dels participants.


PARTICIPACIóCIUTADANA lapaeriafebrer2011

EDUCACIó

21

El Baula, per als Castellers de Lleida

LES GUANYADORES DEL PREMI BATEC. © TONY ALCÁNTARA

ENTREGA DE PREMIS EN EL SALÓ DE PLENS DE LA PAERIA. © H. S.

El 7è Premi Baula en la modalitat de la millor entitat cívica ha recaigut “ex aequo” en els Castellers de Lleida i en l’Associació Down Lleida. L’apartat de la millor activitat ha correspost a la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida, mentre que Miquel Costa, president actual d’aquesta organització veïnal, ha rebut el guardó d’argent a la millor trajectòria. El Premi Baula, que convoca la Regidoria de Participació Ciutadana, té com a objectiu el reconeixement de persones i entitats lleidatanes per la funció cívica que fan en favor de la societat i per la seva implicació ciutadana.

Premi a l’ús de la wiki a primària Un estudi sobre l’ús d’eines col·laboratives a Internet (wiki) a primària i les seves possibilitats educatives és el guanyador de la 14a edició del Premi Batec a la recerca i la innovació educatives. El treball porta per títol “L’ús de la wiki a primària: aprendre a col·laborar, col·laborar per aprendre” i les seves autores són la doctora en Psicopedagogia Manoli Pifarré i Rossana Jové, llicenciada en Psicopedagogia. El segon premi del Batec és per a l’estudi “Treballs digitals: Què, com i per què?”, de Pep Borràs. També ha rebut un accèssit el treball “Acompanyant mestres que comencen”, de Bertomeu Buira i Mercè Sorribes.


22

PARTICIPACIóCIUTADANAlapaeriafebrer2011

Millora de la imatge del local social de Gualda RENOVACIó DE LA PINTURA ELS REGIDORS JOAN GÓMEZ I JOSEP BARBERÀ VISITEN EL LOCAL. © PART. CIUTAD.

Les instal·lacions del local social de Gualda s’han millorat amb la renovació de la pintura. L’equipament s’afegeix així als espais municipals que s’han inclòs al pla d’actuació iniciat al mes d’agost del 2010, per mitjà del qual s’ha renovat la pintura de l’interior de diferents edificis, centres cívics i locals socials de l’Ajuntament de Lleida.

Aquests treballs de millora s’han dut a terme amb la participació de set pintors del pla extraordinari d’ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya per a la realització de tasques professionals, relacionades amb la renovació de pintura de tancaments, parets interiors, façanes, revestiments i elements estructu-

rals dels centres cívics i els edificis municipals. Des que es va posar en marxa aquest pla d’actuació, ja s'han fet els treballs en locals com els de l’AV de l’Avinguda del Segre, les dependències de la Llar de Jubilats i el Casinet de Llívia o la Llar de jubilats dels Magraners.


OPINIó

lapaeriafebrer2011

Lo Baratillo

La boira com a oportunitat Josep Ramon Correal Periodista

He hagut de sortir de Lleida per adonar-me que la boira pot ser una oportunitat. Per als lleidatans la boira és un referent odiat i estimat alhora. Un signe d'identitat sense ànim de lucre. La boira aplega nostàlgies, però poca cosa més. Antigament, si el dia 22 de gener –festivitat de Sant Vicenç– persistia el boiram, Lleida castigava el sant màrtir i el deixava tota la resta de l’any sense ciris. La boira és un tòpic i una inspiració de poetes. "Amb la boira a la faç / trobar a les palpentes / la porta del mas", recitava Agelet i Garriga. Màrius Torres enyorà la boira de la ciutat “dolça i secreta”, i Josep Vallverdú n’ha fet referència del Ponent, mentre tocava el dos a la recerca del sol, com jo mateix.

On realment han sabut convertir la boira en una oportunitat és a Falset. Aquest mes de gener, la capital del Priorat ha tornat a celebrar la festa de l'Encamisada. Tots els veïns desfilen pels carrers del poble enrobats amb el vestit típic català: la faixa, la barretina (vermella o morada), les espardenyes envetades i, sobretot, la camisa blanca de fil. Tothom ha de dur la camisa blanca de fil. Aquesta multitudinària festa recorda la victòria dels falsetans sobre les tropes franceses, no se sap ben bé

Lleida és la capital de la boira, però Falset, amb la festa de l’Encamisada, hi dedica una multitudinària festa

si amb motiu de la guerra de Successió o de la guerra del Francès. Per a l'historiador Anton Vidal té més lògica la segona versió perquè és documentat que al gener de 1709, les guarnicions franceses de Lleida, Balaguer i Tortosa, per rescabalarse dels seus disgustos, organitzaren expedicions contra alguns pobles com Falset. Diu la veu popular que les tropes enemigues van assetjar la població durant un boirós dia de sant Antoni. Els falsetans van tenir l'habilitat d'atacar confonent-se entre la boira vestits amb roba blanca de fil. Un cop derrotat l'enemic, van acudir a la professó de sant Antoni amb les camises blanques, tacades de sang francesa. Lleida és la capital de la boira, però Falset n'ha escrit l'èpica.

23


24

OPINIólapaeriafebrer2011

ANTONI TAHULL

Activitats a les associacions de veïns Quan els membres de la Junta Directiva de les Associacions de Veïns ens reunim per coordinar i organitzar activitats per al nostre barri tot són bons propòsits perquè els nostres veïns tinguin diversitat d'opcions a l'hora de triar: gimnàstica, pilates, tai-txi, ioga, pintura, balls de saló, punta de coixí, manualitats, informàtica, etc. Aquí és on comença el dilema: repartiment dels dies de la setmana; horaris de matí, tarda o nit; sales disponibles, etcètera.

La nostra satisfacció arriba quan la gent s’apunta i participa als cursets que organitzem Quan totes aquestes propostes han estat coordinades per les diverses àrees de l'AV s'ha de buscar professorat per impartir les classes i, sobretot, negociar el preu, ja que aquest preu repercutirà en la quota que el soci haurà de pagar, i intentem que sigui tan econòmic com es pugui. Sembla fàcil a l'hora d'explicar-ho, però les hores que hi dediquen tots i cadascun en particular dels membres de les juntes directives de veïns són moltes, tot per donar més serveis als socis de les diferents associacions. La nostra satisfacció és quan s'obren les llistes d'inscripcions de totes les activitats i la gent respon apuntants'hi i col·laborant amb les quotes de cadascuna de les activitats.

RAMON CAMATS

MONTSE BERGÉS

Els recursos humans de Lleida

Suspesos en participació

Quan parlem dels recursos de la ciutat, sempre pensem en termes materials; parlem d'infrastructures (ponts, passarel·les, edificis...) o de serveis (seguretat, sanitat...). Dins d'aquest darrer apartat acostumem a oblidar que s'hi ha de comptar també els serveis educatius i els socials. Aquests serveis no solament són “recursos” dels quals disposar, sinó que són creadors o regeneradors de nous recursos: els humans.

Si haguéssim de posar nota, ara que s'acaba el mandat, a cadascuna de les àrees de la Paeria, n'hi ha especialment una que no arriba ni de bon tros a l'aprovat: la participació ciutadana. I no solament ho diem des d'Esquerra, sinó que també hi coincideixen la resta de grups de l'oposició, a més de ciutadans i ciutadanes de Lleida que ja s'han manifestat per mitjà de cartes a la premsa o a entitats i plataformes que han sorgit durant aquests anys.

L’educativa i la social són inversions excel·lents. Cal exigir que l’Ajuntament s’esforci perquè sigui així Apostar per l'educació de les persones constitueix la millor inversió que pot fer un Estat i, en la mesura de les seves competències, també un ajuntament. El de Lleida fa temps que ho veu així, cal reconèixer-ho, i en les accions que ho demostren, el partit que represento, ICV, hi ha tingut molt a dir durant anys. La continuïtat del projecte d'escoles bressol municipals palesa i confirma l'encert de les polítiques que es van engegar en legislatures anteriors. La feina, però, no s'acaba aquí; els serveis socials, l'atenció a les persones –les més necessitades, les desocupades i les que han perdut la seva casa per desnonament– han de continuar –i encara augmentar– en aquest context de dificultat per a moltes famílies. El benestar i la qualitat de vida dels ciutadans de Lleida es mesura per mitjà dels seus serveis educatius i socials. Cal que, com a ciutadans, n'exigim l'excel·lència.

En els darrers anys la Paeria s'ha “bunqueritzat” i no hi ha tant diàleg com abans La participació que practica l'equip de govern es limita a una fotografia que l'alcalde es fa quan s'atansen les eleccions, però en qualitat de candidat del PSC. En canvi, no s'ha tingut en compte l'opinió dels ciutadans per decidir com es reparteixen els 400 milions d'euros que l'Ajuntament s'ha gastat en obra pública, ni tampoc per decidir el projecte final de les Basses. I, ni de bon tros, no ha demanat les opinions amb motiu dels pressupostos... A més a més, mai no s'havien decidit tantes obres públiques en l'àmbit de la junta de govern local sense comentar-les ni tan sols amb l'oposició. Aquest és el cas de la reforma del Gran Passeig de Ronda. Des d'Esquerra creiem que la no-participació s'ha enquistat a la Paeria, de manera que ja forma part de l'estil de la majoria absoluta. Per a nosaltres, la participació és i serà un dels eixos fonamentals.


OPINIó

lapaeriafebrer2011

M. JOSÉ HORCAJADA

Un pressupost que va en sentit contrari El pressupost de l'Ajuntament de Lleida per a l’any 2011 continua demostrant que el Govern Municipal socialista, igual que el que governa Espanya, no és de fiar, i no ho és perquè imposa uns comptes poc seriosos i rigorosos, que en lloc d'ajudar-nos a sortir de la crisi agreujaran encara més la delicada situació que pateixen els ciutadans de Lleida. S'han incomplert els compromisos d'austeritat i transparència que es van pactar ara fa un any, limitant-se a retallar despeses tan importants com les ajudes a les famílies, el subministrament d'aliments i les inversions, per poder fer quadrar els comptes. Per contra, una vegada més hem lamentat l'increment d'impostos com l'IBI, amb què la Paeria preveu recaptar dos milions d'euros més que l'any 2010.

Aportar solucions a la crisi, els socialistes no ho saben fer, però apujar els impostos, sí Paral·lelament, atesa la impossibilitat d'endeutar-se més, el Govern socialista ha optat per endeutar les seves empreses i així l'EMU demanarà un crèdit de 20 milions, dels quals 3,1 aniran a cobrir el sobrecost del pont de Príncep de Viana i únicament 2,2 milions d'euros seran destinats a polítiques d'habitatge, en total 8 vivendes de protecció oficial. Tot un èxit! En definitiva, restriccions, arbitrarietat i manca d'objectius clars són la carta de presentació d'uns pressupostos que no es mereixen els ciutadans de Lleida.

.

ISIDRE GAVÍN

Gestió, valors i morositat Els ciutadans hauríem de ser més exigents en els aspectes essencials de la gestió pública. Un d'aquests valors és que tothom compleixi amb les seves obligacions i compromisos, cadascú en el seu àmbit. Es pot excusar, en determinades circumstàncies, la morositat municipal en els anys de vaques grasses, perquè, encara que no reflecteix una bona gestió, el perjudici que es genera és molt menor (les empreses tenen més capacitat per suportar el deute). És fins i tot més excusable en els petits municipis que pateixen d'una forma crua la manca de recursos i de finançament i els és molt difícil accedir al crèdit.

Un ajuntament com el de Lleida no té prioritat per pagar els seus proveïdors En general, però, crec que és inadmissible per a un ajuntament com el de Lleida, que té capacitat i recursos per accedir al crèdit, que ha doblat els ingressos d'IBI en pocs anys gràcies al boom immobiliari i a l'augment de la pressió fiscal, que estigui pagant alguns proveïdors a 100, 200 i, en alguns casos, a 300 dies. Des de CIU hem presentat iniciatives en diferents moments, exigint a la Paeria el compliment de la llei de morositat, en suport del teixit empresarial, en coherència amb el pensament que recull de manera gràfica l'expressió del president Mas “business friendly”.

25

MONTSE MÍNGUEZ

El pressupost de la Paeria blinda les polítiques socials El pressupost per al 2011 posa l'accent en l'Ocupació, l'Educació i la Protecció de les persones, amb més seguretat i més acció social. Són uns comptes marcats per l'austeritat, el reajustament i l'esforç per blindar les polítiques prioritàries en una situació econòmica com l'actual. Des dels ajuntaments no podem defugir la nostra responsabilitat a l'hora d'oferir a la societat serveis –més necessaris que mai– i oportunitats per sortir reforçats de la crisi. S'ha definit així el pressupost més realista i rigorós que mai.

Un pressupost més realista i rigorós que mai En un entorn marcat per l'atur, la Paeria, juntament amb el Departament de Treball de la Generalitat, ha de donar resposta a la crisi actual amb polítiques d'ocupació directa. Així, es posen a disposició 1.214 llocs de treball directe entre el juny del 2010 i el juny del 2011. L'Educació és una altre àmbit prioritari per garantir la igualtat d'oportunitats i afavorir la conciliació de la vida familiar. El 2011, i amb l'obertura de l'Escola Bressol (EB) de la Mitjana, a Pardinyes, Lleida arriba a 18 EB i un total de 957 places. També blindem les politiques adreçades a la protecció de les persones, des de la Seguretat, objectiu estratègic aquest mandat, fins a les Polítiques d'Acció Social que, amb 7,6 milions d'euros, representen el 7% del pressupost.


26

AGENDACULTURALlapaeriafebrer2011

1 Dimarts EXPOSICIONS

VERONESE A L’ESCORXADOR La programació del Teatre de l’Escorxador del mes de febrer ve plena de propostes interessants. Societat Doctor Alonso presenta el dimecres 9, a les 21.00 h, l’obra “Club Fernando Pessoa”, un món de personespersonatges que troben en Pessoa el refugi adequat per llegir el món que els ha tocat viure. Abans, el dijous 3, de les 20.00 a les 22.00 h, tindrà lloc un taller amb l’espectador per oferir-li eines per ampliar mirades i referències a l’entorn de l’espectacle i del seu creador. El diumenge 13, a les 19.00 h, Sala Beckett posa en escena “Coses que dèiem avui”. Són tres històries en les quals tres parelles viuran situacions íntimes, delicades o violentes en un bonic i sofisticat restaurant a la vista de tothom. Nurosfera presenta “Els Macbeth”, una versió a dues veus de la tragèdia de William Shakespeare. L’obra es pot veure el dijous 17, a les 20.30 h; el divendres 18, a les 20.30 h; el dissabte 19, a les 18.00 i les 20.30 h, i el diumenge 20, a les 19.00 h. La Compañía Daniel Veronese ofereix l’espectacle “El desarrollo de la civilización venidera”, una versió de “Casa de nines”, de Henrik Ibsen, a càrrec del director argentí Daniel Veronese, premiat i aclamat per la crítica i el públic a l’Argentina i a Europa. L’obra es podrà veure el dissabte 26, a les 20.30 h. Finalment, el dissabte 26 (17.00, 17.30, 18.00 i 18.30 h) i el diumenge 27 (11.00, 11.30, 12.00 i 12.30 h) l’Escorxador acollirà “Sensacional”, d’Imaginart, una experiència visual i sonora sorprenent en què els nens i les nenes de 18 mesos a 3 anys es deixen endur per la fascinació del joc i la suggestiva banda sonora.

“Roig Nadal i Lo Xop Bot. El seu darrer treball” (fins al dia 13). Pati del Palau de la Paeria. Organitza: IMAC. “Fabriquem emocions” (fins al dia 27). Campament de La Canadiense. Organitza: Museu de l’Aigua de Lleida. “Fernando Renes. El portàtil” (fins al 13 de març). Centre de documentació del Centre d’Art La Panera. Organitzen: Centre La Panera i IMAC. “Txuspo Poyo. U.N. (Inverse)” i “Exercicis de memòria” (fins al 24 d’abril). Centre d’Art La Panera. Organitzen: Centre La Panera i IMAC.

3 Dijous TALLER DE TEATRE “Club Fernando Pessoa”, amb Societat Doctor Alonso. Diàleg entre l’espectador i el creador, entre l’espectacle i el públic. 20.00 h. Teatre de l’Escorxador. Organitza: IMAC.

MÚSICA Jam session amb Víctor de Diego. 22.00 h. Entrada gratuïta. Cafè del Teatre. Organitzen: Cafè del Teatre i IMAC.

4 Divendres FIRA XIV Lleida Ocasió. Fira del Vehicle d’Ocasió (fins al diumenge 6). Pavellons 3 i 4 dels Camps Elisis. Organitza: Fira de Lleida.

5 Dissabte ACTIVITAT Visita guiada al Centre d’Art La Panera. Dissabtes, 12.00 i 16.00 h, i diumenges, 12 h. Organitzen: La Panera i IMAC. Visita a la Mitjana. Dissabtes, diumenges i festius, a les 12.00 h, al Centre d’Interpretació. Organitza: Medi Ambient. Visita guiada al Museu Jaume Morera. Dissabtes, a les 18.30 h, i diumenges, a les 12.00 h. Organitzen: Museu Jaume Morera i IMAC.

DANSA Corella Ballet (i el diumenge 6). Teatre de La Llotja. Organitza: Teatre de La Llotja.


AGENDACULTURAL

lapaeriafebrer2011

6 Diumenge FIRES-MERCATS Mercadet de la Rambla. Mercat d’antiguitats i col·leccionisme de Lleida. Tots els diumenges, de 9.00 a 14.00 h. Rambla de Ferran. Organitza: I. M. de Comerç, Mercats i Consum. “De l’hort a taula”. De 9.00 a 15.00 h. Plaça de Sant Joan. A les 11.00 h, activitats relacionades amb la cuina i els productes de les terres de Lleida. Organitzen: Medi Ambient i Comerç, Mercats i Consum.

ACTIVITAT Visita guiada a La Canadiense. Diumenges a les 12.00 h. Exposicions “La força de l'aigua” i “Aigües del món, un món d'aigües”. Organitza: Museu de l’Aigua de Lleida.

9 Dimecres TEATRE “Club Fernando Pessoa”, amb Societat Doctor Alonso. 21.00 h. Teatre de l’Escorxador. Organitza: IMAC.

10 Dijous MUSICAL “Hoy no me puedo levantar”, amb la companyia Drive (i els dies 11, 12, 13 i 14). Teatre de La Llotja. Organitza: Teatre de La Llotja.

FABRIQUEM EMOCIONS “Fabriquem emocions” és el títol de l’exposició temporal que es pot veure fins al 27 de febrer al Museu de l’Aigua. La mostra té com a finalitat que el públic descobreixi el turisme industrial i és estructurada en diferents àmbits com ara el viatge al fons de la terra, l’aigua i el foc. L’exposició ha estat produïda per la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), de la qual el Museu de l’Aigua de Lleida forma part. A la mostra es van teixint històries en què es poden veure espais com el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera, el Museu de la Pell d’Igualada, la Serradora d’Àreu, el Museu de l’Aigua de Lleida, el Museu del Coure a les Masies de Voltregà, la Ruta dels Molins de Capellades, etc. L’horari de l’exposició és de dimarts a diumenge, d’11.00 a 14.00 h. L’entrada és gratuïta. Per a més informació, us podeu adreçar al Campament de La Canadiense (Av. Miquel Batllori, 52), telefonar al 973 21 19 92 o consultar el web www.museudelaiguadelleida.cat

12 Dissabte ACTIVITAT Visita guiada gratuïta al Dipòsit del Pla de l’Aigua. 12.00 hores. Inscripcions al telèfon 973 21 19 92. Organitza: Museu de l’Aigua de Lleida.

MÚSICA “La princesa i el pèsol”, amb la Companyia de Teatre Festuc. IX Cicle de Concerts Familiars. 19.00 h. Auditori Enric Granados. Organitza: Orfeó Lleidatà.

13 diumenge FIRA Fira d’Artistes i Artesans de l’Ereta. Venda de pintures i dibuixos de diferents estils i formats. De 10.00 a 14.00 h. Plaça de l’Ereta. Organitza: IMAC.

foix i lleida, a la banqueta “Foix-Lleida, més enllà de les fronteres” és el títol del nou número de la col·lecció municipal “La Banqueta”, que es dedica a l’agermanament entre la ciutat de Lleida i la vila de Foix que van segellar el setembre del 1962 Francisco Pons, paer en cap de Lleida, i Fernand Roques, alcalde de Foix. Els autors del llibre, Marie i Jean Laïlle, fan un repàs dels detalls i els fets d’un procés difícil però absolutament necessari que, vist en perspectiva, podem dir que va obrir a Lleida les portes d’Europa i de la democràcia.

27


28

AGENDACULTURALlapaeriafebrer2011

TEATRE

7a MATINALS DE CINEMA

“Coses que dèiem avui”, amb Sala Beckett. 19.00 h. Teatre de l’Escorxador. Organitza: IMAC.

La projecció del film històric “La duquesa” va donar inici a la 7a edició del cicle de Matinals de Cinema adreçat a la gent gran, que organitzen conjuntament la Fundació “la Caixa” i la Paeria. 

“Concerto per Archi”, amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. 19.00 h. Auditori Enric Granados. Organitzen: Auditori i IMAC.

Els films inclosos en el cicle es projectaran els dimecres a partir de les 10.30 h a l’auditori del Caixafòrum. L’entrada a l’activitat és gratuïta i no cal inscripció prèvia. El calendari de les pel·lícules que s’hi projectaran és el següent: - 2 de febrer: “Gigante” (UruguaiArgentina, 2009). - 9 de febrer : “Il divo” (Itàlia-França, 2008). - 16 de febrer: “Un gran día para ellas” (Regne Unit-Estats Units, 2008). - 23 de febrer: “La cinta blanca” (Alemanya-Àustria-França-Itàlia, 2009). - 2 de març: “Capitán Abu Raed” (Jordània, 2007). - 9 de març: “Estómago” (BrasilItàlia, 2007). - 16 de març: “La clase” (França, 2008). Després de cada projecció tindrà lloc un debat amb el públic, que serà coordinat pel pedagog i expert en cinema Marcel·lí Borrell. Les Matinals de Cinema són una selecció de les pel·lícules més ben valorades de l’escena alternativa internacional, amb els directors i els autors més destacats del cinema independent i d’autor, per tal de conèixer algunes de les històries més sorprenents i originals del panorama actual. El cicle Matinals de Cinema va aplegar durant el 2010 un total de 1.713 persones.

MÚSICA

“Guitarres a la catalana, amb espècies d’ultramar”, amb els guitarristes Elisabeth Roma i Víctor Valls. IV Cicle de Concerts a l’església de Sant Martí. 19.00 h. Antiga església de Sant Martí. Organitza: Orfeó Lleidatà.

17 dijous FIRA V Fira de Formació Professional i Treball (fins al dissabte 19). Pavelló 4 dels Camps Elisis. Organitzen: Fira de Lleida, Ajuntament de Lleida i els departaments d’Ensenyament i d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

TEATRE “Els Macbeth”, amb Nurosfera. 20.30 h. I també el divendres 18 (a les 20.30 h), el dissabte 19 (a les 18.00 i les 20.30 h) i el diumenge 20 (a les 19.00 h). Teatre de l’Escorxador. Organitza: IMAC.

20 diumenge MÚSICA “Música i músics de Lleida. Evocant la natura”, amb la Banda Municipal de Lleida. 19.00 h. Auditori Enric Granados. Organitzen: Auditori i IMAC. “La música secreta de Caravaggio”, amb les veus de Maria Altadill i Òscar Bonay en companyia del llautista Mikko Ikkäheimo. IV Cicle de Concerts a l’església de Sant Martí. 19.00 h. Antiga església de Sant Martí. Organitza: Orfeó Lleidatà.

23 Dimecres ACTIVITAT Ruta guiada “La ciutat amb la mirada de les dones”. 18.00 hores. Sortida des del Casal de la Dona. Inscripcions al telèfon 973 70 04 61. Organitza: Regidoria de Polítiques d’Igualtat.

CINEMA Cafè curt. 21.30 h. Cafè del Teatre de l’Escorxador. Entrada lliure. Organitzen: Associació Res Non Verba i IMAC.


AGENDACULTURAL

lapaeriafebrer2011

29

24 Dijous AUDIOVISUALS I FIRA XV Animac (fins al diumenge 27). Inclou una fira en què el sector de l’animació dóna a conèixer els seus productes i serveis. La Llotja i altres espais com la Seu Vella, l’Escorxador i La Panera. Organitza: IMAC amb el suport de l’ICIC.

25 divendres MÚSICA Trio Kandinsky. 20.30 h. Auditori Enric Granados. Organitzen: Auditori i IMAC.

26 dissabte ACTIVITATS Visita guiada gratuïta al Museu de l’Automoció Roda Roda. Peça del trimestre, “Hispano Suiza, la més prestigiosa de les nostres marques”. 12.00 h. Organitza: Museu Roda Roda. “Sensacional”, amb Imaginart. Interacció participativa per als infants de 18 mesos a 3 anys. 17.00, 17.30, 18.00 i 18.30 h. I també el diumenge 27, a les 11.00, 11.30, 12.00 i 12.30 h. Teatre de l’Escorxador. Organitza: IMAC.

MÚSICA “Una mosca amb camisola”, amb el grup vocal Enchiriadis. IX Cicle de Concerts Familiars. 19.00 h. Auditori Enric Granados. Organitza: Orfeó Lleidatà.

TEATRE “El desarrollo de la civilización venidera”, amb Compañía Daniel Veronese. 20.30 h. Teatre de l’Escorxador. Organitza: IMAC.

27 diumenge MÚSICA “Prysma d’òpera”, amb el grup lleidatà Prysma. IV Cicle de Concerts a l’església de Sant Martí. 19.00 h. Antiga església de Sant Martí. Organitza: Orfeó Lleidatà.

28 Dilluns FIRA I Cucalòcum de la Setmana Blanca (fins al divendres 4 de març). Camps Elisis. Organitza: Fira de Lleida. IL·LUSTRACIONS © ALUMNES DE L’EMBA

els concerts de l’auditori Continua la XVI Temporada de Concerts 2010-2011 de l’Auditori Municipal Enric Granados, que aquest mes acollirà tres actuacions. El diumenge 13, a les 19.00 h, tindrà lloc el “Concerto per Archi”, a càrrec de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Després dels comentaris previs al concert, s’interpretaran el “Concerto Grosso in Re Maggiore, op. 6 no. 5”, de G. F. Händel; “Concerto per violino e archi in re minore per Pisendel, RV 242 (op. 8 no. 7)”, d’A. Vivaldi; “Concerto per violino e archi in Mib M. La Tempesta di mare, RV 253 (op. 8 no. 5)”, d’A. Vivaldi; “Battalia 10”, d’H.I.F. von Biber; “Concerto a più instrumenti in sol maggiore, op. 6 no. 5”, d’E. F. Dall’Abaco, i el “Tercer concert transcrit en sextuor”, de J. Ph. Rameau. La Banda Municipal de Lleida presentarà el diumenge 20, a les 19.00 h, “Música i músics de Lleida. Evocant la natura”, on estrenaran l’obra “Dels braços del vent”, de M. Gratal. El divendres 25, a les 20.30 h, el Trio Kandinsky interpretarà les obres “Trio”, de X. Montsalvatge; “Trio en re major op. 70 núm. 1”, de Beethoven, i “Trio en fa menor op. 65”, d’A. Dvoràk. Per a més informació, truqueu a l’Auditori Enric Granados al telèfon 973 70 06 39 o consulteu el web www.paeria.cat/auditori.


UGT 30

PACTESOCIALPERALACIUTADANIAlapaeriafebrer2011

Temps de diàleg i mobilització Ara és temps de diàleg i mobilització, una combinació que UGT ha simultanejat en els seus més de 120 anys d’història. L’any 2010 la nostra lluita es va centrar contra la reforma laboral, la congelació de les pensions i la retallada dels sous als empleats públics imposades pel Govern. Mesures que UGT considera que han empobrit els ciutadans i ciutadanes, abaratint l’acomiadament i retallant drets laborals. El 2011 l’hem iniciat amb la defensa de les pensions, ara amenaçades, i del nostre sistema de Seguretat Social. També ens tocarà protegir i vetllar per la negociació col·lectiva, ja que l’Executiu espanyol també té previst reformar-la amb l’objectiu de treure-li pes. A UGT entenem que qualsevol modificació ha de passar per enfortir la seva

força vinculant i ser més útil a les empreses i als treballadors, perquè les empreses puguin ser més productives i que aquesta productivitat es basi en l’ocupació de qualitat i amb drets, a treballar millor, tenir més drets i que els salaris siguin dignes al nostre país. Cal recordar que UGT desenvolupa la seva acció sindical per mitjà de la negociació collectiva en prop d’un milió i mig d’empreses a tot l’Estat espanyol. És el sindicat que negocia més convenis per més treballadors, uns 6.000 con-

Pel que fa a les pensions, des d’UGT ho considerem un tema clau i ens oposarem frontalment que una reforma del sistema retardi l’edat legal de jubilació obligatòria dels 65 als 67 anys. És urgent recompondre el Diàleg Social entre tots els agents implicats en l’àmbit econòmic i social per sortir de la crisi en la qual ens trobem, que ja són molts els qui l’han batejat com la Gran Recessió, i no es pot permetre que el Govern trepitgi línies roges. Mesures com els plans d’ajustos amb retallades socials i la imposició de la reforma laboral no han aconseguit resoldre cap dels problemes plantejats fins al moment i solament han generat crispació social, desconfiança i incertesa. La reforma laboral

Ens oposem que una reforma del sistema retardi l’edat legal de jubilació obligatòria de 65 a 67 anys venis l’any, que beneficien aproximadament uns 11 milions i mig de treballadors, estiguin afiliats o no al sindicat UGT.

no solament no està creant llocs de treball, sinó que està augmentant la precarietat i s’està destruint ocupació indefinida.

La reforma del sistema de pensions que planteja el Govern en la pràctica comportaria una retallada mitjana de les prestacions, un aspecte que no ens podem permetre tenint en compte que es tracta d’un col·lectiu molt fràgil. UGT és partidària de preservar la sostenibilitat del sistema de pensions a curt, mitjà i llarg termini, però en cap cas no acceptarà que una reforma del sistema sigui a la baixa, retallant drets dels pensionistes presents i futurs. Els objectius de la UGT a partir d’ara són clars: revertir la reforma laboral, evitar la congelació de les pensions i l’edat de jubilació als 67 anys, aconseguir una política econòmica que creï ocupació i contribueixi al canvi de model productiu cap a fórmules més sostenibles. I evidentment des d’UGT també volem reforçar els sistemes de protecció social i de negociació col·lectiva i recuperar l’acord dels empleats públics de l’any 2009. Hi ha molta feina per fer. I la farem amb diàleg i negociació i si cal mobilització.

SERVEISPERSONALS

Servei gratuït d’intèrpret de llengua de signes L’Ajuntament de Lleida, per mitjà de la Regidoria de Serveis Personals i Salut Pública, va posar en marxa el passat desembre un nou servei gratuït d’intèrpret de llengua de signes per a persones sordes, que porten a terme dues intèrprets contractades per la Paeria en un pla d’ocupació de sis mesos de durada. Amb aquest servei, Lleida esdevé el primer consistori de l’Estat que ofereix un recurs

municipal d’aquestes característiques. El nou servei d’interpretació està disponible tant per a les persones sordes i sordcegues que necessitin fer ús d’una intèrpret a títol individual com per a les entitats de la ciutat que ho sol·licitin. També està obert als professionals de l’administració local (serveis socials, Guàrdia Urbana, etc.) que ho requereixin en el seu tracte amb persones amb dificultat auditiva.

UNA INTÈRPRET (A LA DRETA) EN UN ACTE FESTIU. © SERV. PERSON.



Butlletí de La Paeria - Ajuntament de Lleida