L’Argelaga El llegat del Garrell
32 Revista d’Argelaguer Desembre 2013
Serveis Ajuntament d’Argelaguer Tel. 972 68 71 37 · Fax 972 68 78 21 · Ajuntament@argelaguer.cat Carrer Major, 91 · 17853 ARGELAGUER · www.webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer
TELÈFONS
HORARIS DE SERVEIS SERVEI D’URBANISME L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 a 13 h. SERVEI D’AIGUA DE PRODAISA Tercer dilluns de cada mes, de 13 a 14 h. JUTJAT DE PAU Divendres, de 13 a 14 h. RECOLLIDA DE TRASTOS VELLS Els dilluns, cada quinze dies, a les 8 del matí. (Consulteu la informació dels contenidors) També es pot anar a la deixalleria de Besalú, de dilluns a divendres, de 10 a 13 i de 16 a 19 h. Tel. 618 65 04 72 DISPENSARI D’ARGELAGUER Metgessa: Quionia Villar Infermera: Mercè Masoliver Dilluns de 12:30 a 14:00 h Dimecres de 08:00 a 9:30 h Divendres d’11:00 a 12:00 h Extraccions: El primer i tercer dimecres de
DISPENSARI DE TORTELLÀ Metge: Enric Bayona Dilluns a dimecres d’11 a 12:30 h Dijous de 8:20 a 11:00 h Divendres de 13 a 14:10 h Infermera: Montserrat Parramon Dilluns d’ 11 a 13 h Dimarts d’11 a 12:30 h Dimecres d’11 a 13:20 h Dijous de 10 a 11:10 h Divendres de 12:30 a 14 h Extraccions: Dijous de 8 a 9 h Llevadora: Dijous de 12 a 12:30 h URGÈNCIES A BESALÚ CAP de Besalú. Tel. 972 59 05 73 De dilluns a diumenge de 8 a 20 h. Si necessiteu ser atesos d’urgència de 20 a 8 h del matí, truqueu al telèfon 112. També podeu adreçar-vos a l’Hospital Sant Jaume d’Olot.
c/ Mulleras, 15. Telèfon 972 26 18 00 BENESTAR SOCIAL Assistent Social: Helena Güell CAP Besalú Dimecres de 9 a 13 h FARMACIOLA Argelaguer: De dilluns a divendres, de 12 a 14 h ESCOLA Horari acadèmic: Matí, de 9 a 12:30 h Tarda, de 15 a 16:30 h Servei de menjador: De 12:30 a 15 h MISSES Diumenges i festius, a les 9:15 h. DEIXALLERIA MÒBIL Cada dos mesos. Ubicació: Parc infantil (consulteu la informaicó dels dies als contenidors)
www.gencat.cat/ics
CORREUS Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres, de 13:15 a 13:30 h
Fora de l’horari de la consulta d’Argelaguer podeu trobar la doctora i la infermera al CAP de Besalú Telèfon d’emergències de Catalunya: Mossos d’Esquadra, Bombers i Serveis d’emergències Mèdiques (ambulància)
SALA DE LECTURA Dilluns, dimecres i dijous de 16:30 a 19:30 h
900 900 120
Atenció a dones en situació de violència
HORARIS DE LA TEISA
BUS TRANSVERSAL DE LA GARROTXA
Besalú - Banyoles - Olot
Banyoles - Besalú - Olot
(Besalú - Olot - Les Planes d’Hostoles)
Girona
Direcció Olot Sortida d’Argelaguer a les 7:09 h, 9:09 h, 11:09 h, 13:09 h, 15:09 h, 17:09 h, 19:09 h Direcció Besalú Sortida d’Argelaguer a les 6:56 h, 8:56 h, 10:56 h, 12:56 h, 14:56 h, 16:56 h, 18:56 h
Ajuntament 972 68 71 37 Fax 972 68 78 21 Pàgina web http://pobles.ddgi.es / argelaguer Correu electrònic Ajuntament@argelaguer.cat Servei d’aigües (Prodaisa) 972 20 20 78 Gas Natural Fenosa (Atenció al client) 902 20 08 50 (Avaries) 900 75 07 50 Bassols Energia 972 26 01 50 Endesa (Atenció al client) 902 50 88 50 (Avaries) 800 76 07 06 Jutjat de Pau (St. Joan) 972 29 03 03 Parròquia (Mn. Àngel Torres) 972 68 71 85 Escola 972 28 70 59 Consultori Argelaguer 972 68 76 06 Consultori de Tortella 972 68 75 56 Urgències (CAP Besalú) 972 59 05 73 989 30 40 88 Farmàcia Argelaguer 669 886 757 Farmàcia Besalú 972 59 12 73 Farmàcia Sant Jaume de Llierca 972 68 72 01 Farmàcia Montagut 972 68 70 88 Farmàcia Castellfollit de la Roca 972 29 40 18 Farmàcia Tortellà 972 28 71 02 Hospital d’Olot 972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta 972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions) 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella) 972 68 71 17 972 28 79 04 626 35 84 89 Funerària Puig 607 66 89 99 Creu Roja d’Olot 972 27 22 22 Fax. 972 26 23 18 Consorci Transport Sanitari de Catalunya (Girona) Ambulàncies (visites, rehabilitacions) 972 41 00 10 Mossos d’Esquadra d’Olot 972 54 17 00
Sortides de Girona
Banyoles
7:15 8:00 9:15 10:15 11:15 12:15 13:15 13:15 14:15 15:15 15:15 16:15 17:15 18:15 19:15 20:15 21:00
7:45 8:30 8:45 10:45 11:45 12:45 13:45 13:45 14:45 15:45 15:45 16:45 17:45 18:45 19:45 20:45 21:30
Besalú 8:03
Arribades a Olot 8:30
10:03
10:30
12:03
12:30
14:03
14:30
16:03
16:30
18:03
18:30
20:03
20:30
21:48
22:15
Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari
(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 -Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75
Olot
AJUNTAMENT De dilluns a divendres, de 8 a 15 h.
cada mes. Hora: de 8 a 8:30 h L’atenció domiciliària es farà fora d’aquest horari. Telèfons programació visites: 902 11 14 44 - 24 h al dia 972 59 05 73 - www.ics. gencat.cat/citaprevia/Visites.jsp De 8 a 15h de dilluns a divendres.
Sortides d’Olot
Besalú
Banyoles
Arribades a Girona
5:45
6:15
6:30 7:15 7:45 8:15 9:15 10:15 11:15 12:15 12:15 13:15 14:15 15:15 16:15 16:15 17:30 17:15 18:15 19:15 20:15
7:05 7:45 8:15 8:45 9:45 10:45 11:45 12:45 12:45 13:45 14:45 15:45 16:45 16:45 18:00 17:45 18:45 19:45 20:45
7:30
8:00
8:30
10:00
11:30
12:00
13:30
14:00
15:30
16:00
16:30 17:30
17:00 18:00
19:30
20:00
(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar
Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari
Editorial SUMARI
Encetem i acabem el darrer mes de l’any de la mateixa manera: amb festa. La festa de Sant Damas i les festes de Nadal són una bona forma d’acabar l’any. Abans d’encetar-ne un de nou inconscientment reflexionem sobre el passat, el present i el futur; qui som i cap a on anem. Les pàgines següents us donaran un cop de mà per fer-ho: articles d’història i resum de les activitats del darrer any; activitats, entitats i informacions del present; i propostes i consells per al futur. A l’Argelaga hi trobareu les informacions i seccions de sempre, esperem que siguin del vostre interès. Només un consell, encareu l’any nou amb optimisme i alegria. Podeu incloure, si voleu, entre els bons propòsits per al nou any col·laborar amb aquesta publicació; us hi esperem amb els braços oberts. El consell de redacció us desitja que gaudiu de la festa de sant Damas i el millor per al Nadal i per a tota la resta de l’any!!
al d a N e d s e t Bones Fes ! u o n y n a ç i l i Fe Podeu consultar tots els números de L’Argelaga a: webspobles.ddgi.cat (secció Ajuntament, apartat de Cultura) El contingut dels articles és responsabilitat dels respectius autors.
Edita: Ajuntament D’ARGELAGUER Consell de redacció: Carles Batlle, Sílvia Casadevall, Mercè Cordonets, Dolors Figueras, Fina Rodríguez, Josep Vilar, Dolors Olivé. Fotografia: Josep Dorca, Dani Mallarach, Xevi Quintana, Albert Nebot, Carles Batlle, Joan Abulí, Julián Martín, Joan Rodríguez, Dolors Figueras, Mercè Cordonets, Josep Vilar, Dolors Giménez, Eva Ferrer, Eduard Saiz, Josep Vilar, Fotografia Can Seixanta. Impressió: IMPREMTA PAGÈS · Tel. 972 42 01 07 www.impremtapages.com Dipòsit Legal: GI-430 1998 Amb la col·laboració de:
Consell de redacció Si esteu interessats a col·laborar en la redacció de l’Argelaga, ens podeu fer arribar els vostres escrits al núm. 14 del carrer de la Plaça, els podeu donar a qualsevol persona del consell de redacció, trucar-nos al 659 35 77 72 o bé enviar un correu electrònic a: revistaargelaga@gmail.com. La revista es reserva el dret de corregir-los tant a nivell ortogràfic com gramatical i a publicar-los en un número o bé el següent en funció de l’espai disponible i de la data de lliurament.
Els dibuixos de la portada són fets pels nens a la dibuixada popular del diumenge de la festa del Roser. Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
3
Informació Municipal
Modificació de les ordenances fiscals per al proper exercici 2014 Un any més i dins del darrer trimestre de l’any és preceptiu aprovar els increments que s’han d’aplicar als impostos i a les taxes pel proper exercici; enguany, es va fer en el Ple de l’ajuntament de data 30-10-2013. Donat que la situació econòmica no millora, s’ha intentat mantenir la tònica de no augmentar els impostos, i s’han modificat només les taxes següents: Taxa d’escombraries Vist l’estudi econòmic del Sigma, i els costos del servei, on es reflecteixen els resultats de l’any 2013, l’augment de la taxa pel 2014 serà del 5%, per tant, les tarifes seran les següents: • Domicilis: Habitatges: Habitatges d’una persona jubilada: Habitatges de temporada o deshabitats:
134,14 E 70,28 E 134,14 E
• Establiments: Botigues (fleques, queviures...) Bancs, restaurants Cases de turisme rural
134,14 E 522,18 E 485,46 E
• Fàbriques: Desconnectades del servei
134,14 E
• No desconnectades del servei Categoria 1 Mitjanes Grans
478,58 E 958,71 E 1.190,15 E
Taxa de subministrament d’aigua D’acord amb l’estudi econòmic redactat per l’empresa Prodaisa, les tarifes per a l’any vinent seran: BLOC I: (mínim) 0-12 m3/abonat/mes 0,6126 E/m3 BLOC II: excés de 12m3/abonat/mes 0,6385 E/m3 BLOC INDUSTRIAL: 0,6087 E/m3 QUOTA DE SERVEI 0,5 E /abonat/mes Conservació comptado 0,8931 E/abonat/mes Impost d’IBI L’ajuntament per l’any vinent tenia dues possibilitats en relació a aquest impost: Primer.- Continuar amb l’increment legal del tipus imposat pel Govern. Segon.- Demanar l’actualització dels valors cadastrals dels béns immobles per aplicació dels coeficients previstos a la llei de pressupostos generals de l’Estat, i reduir el tipus imposat pel Govern, passant del tipus actual de 0,64% al de 0,58% aprovat per l’ajuntament. Després d’estudiar detingudament les dues opcions, i donat que els valors cadastrals d’Argelaguer deriven de la darrera revisió del cadastre de l’any 1986, i l’objectiu de l’Estat en relació al cadastre és que a l’any 2016 els valors cadastrals estiguin adequats al 50% del valor del mercat, l’ajuntament ha optat per l’opció segona, i així ho veureu reflectit en el rebut de l’IBI del 2014.
Des de 1787 al seu servei
Des de 1787 al seu servei
Objectes de Cementiri · Làpides · Flors artificials · Ceres
c/ Sant Ferriol, 17 - Olot - Tel. 972 261 075 - Fax 972 270 013
4
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Ronda Les Mates, 28-30 (Pol. Ind. Les Mates) 17800 OLOT (Girona) Tel. 972 26 09 75 - Fax 972 27 03 43 E-mail: reflusa@reflusa.com - web: www.reflusa.com
Informació Municipal
Obres municipals Arranjament i millora del camí vell de Sant Jaume a Montagut (tram Castellar) L’Ajuntament ja disposa del projecte tècnic aprovat del camí de Sant Jaume de Llierca a Montagut, tram de Castellar, el qual preveu la millora d’un tram, la corba del costat de la casa de Castellar. Aquest camí, entre altres camins dels municipis de la comarca, el té inclòs el Consell Comarcal de la Garrotxa en el PUOSC 2012. Les obres es portaran a terme tan bon punt la Generalitat ho autoritzi.
Conservació de l’ermita del Guilar Aquest Ajuntament va presentar un projecte per les obres de conservació de l’ermita del Guilar en una convocatòria de subvencions de la Diputació de Girona, i ha assolit una subvenció de 12.000,00 E. Amb aquests diners, una aportació de l’Ajuntament i donacions particulars es portaran a terme les obres de la coberta del porxo, reparacions al campanar i al drenatge de la paret lateral. L’obra s’ha adjudicat a Construccions Joan Rigart, i han d’estar acabades al mes de novembre.
Millora de l’entorn monumental del casc antic Aquest Ajuntament fa molts anys que està treballant en la millora de l’entorn monumental del casc antic d’Argelaguer. Finalment i després de presentar el projecte global a diferents convocatòries, s’han assolit dues subvencions diferenciades, una per part de la Generalitat de Catalunya, PUOSC, destinada a la reposició, soterrament i millora dels serveis urbanístics. I l’altra, del programa europeu FEDER, destinada a la millora de l’entorn monumental. El cost global de la millora de l’entorn monumental és de 787.931,98 E i aquesta obra l’integren dos projectes: • Reposició, soterrament i millora dels serveis urbanístics, amb un -pressupost de 449,229,69 E, i una subvenció de 371.001,71 E • Millora de l’entorn monumental del nucli d’Argelaguer, amb un -pressupost de 338.702,29 E, i una subvenció de 169.350,00 E L’ajuntament ja ha aprovat la contractació de la primera obra, i també la imposició i ordenació de contribucions especials als veïns directament beneficiats per l’obra, concentrades en la primera obra, per motius econòmics, perquè tot i tenir les subvencions concedides, el termini per poder-les cobrar és molt llarg.
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
5
Informació Municipal Àrea d’Urbanisme Aprofito aquest espai per comunicar-vos que per raons laborals i professionals incompatibles amb el meu càrrec, em veig amb la necessitat de deixar el càrrec de regidor. Però, tant l’Ajuntament de manera directa, com tots vosaltres podeu continuar comptant amb mi per tot allò que considereu oportú. Salutacions. Valentín Llaguno
Remodelació de la xarxa d’aigua del c/ Pollancres Davant la necessitat de resoldre els problemes de pressió d’aigua de la zona del c/ Major, l’Ajuntament ha portat a terme l’obra de la remodelació de la xarxa d’aigua potable del c/ Pollancres. L’obra tenia un cost de 19.278,62 E, i ha estat finançada mitjançant una subvenció extraordinària de la Diputació de Girona de 10.000,00 E i la resta per l’Ajuntament.
Renúncia del regidor d’urbanisme Tal com el mateix regidor us ha comunicat, el Ple del dia 30-10-2013, va acceptar la renúncia al càrrec de regidor del Sr. Valentín Llaguno per motius professionals, i va aprovar proposar a la Junta Electoral Central la tramitació d’aquesta renúncia, amb el nomenament de la nova regidora que l’ha de substituir Olga Picart Palomeras.
ADF d’Argelaguer L’ADF, Agrupació de Defensa Forestal d’Argelaguer, ja té els seus primers voluntaris inscrits, i ara s’està fent el pas fer registrar-los i formar-los. De moment els seus integrants ja van participar a la trobada d’Adf que es va fer abans de l’estiu al municipi de Maià, on durant el matí es van formar i familiaritzar amb les tasques d’extinció d’incendis forestals. Aquestes xerrades i tècniques varen anar a càrrec de mossos d’esquadra, agents rurals i bombers. D’altra banda, al municipi hem començat amb tasques preventives de cara a les riuades, i els treballs consisteixen en la neteja a fons d’arbres i matolls de la zona per on corre l’aigua del Torrent del Vinyot i la poda dels seus vorals, molt concorreguts pels vilatans del municipi.
6
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Informació Municipal
Mantenim net Argelaguer
Argelaguer en Xifres
Des de l’ajuntament volem de nou fer arribar el nostre agraïment a tots els vilatans que ens ajudeu a mantenir net Argelaguer, però malauradament alguns veïns encara tenen actituds incíviques i no col·laboren en el benestar de poble. Algunes d’aquestes actituds són no recollir els excrements al carrer dels animals de companyia i donar menjar als gats. Però aquesta vegada incidirem en el fet que no s’utilitzen bé les papereres i els punts de recollida de deixalles.
Naixements:
Les papereres són per recollir les petites coses del dia a dia i no per llençar-hi les bosses de deixalles, que s’han de dipositar als contenidors. Les papereres conflictives són les del costat del Casal i les del carrer Major. D’altra banda, les zones de recollides de deixalles i reciclatge són per utilitzar-les de forma correcta. Encara hi ha veïns que deixen les caixes a sobre els contenidors en comptes de plegar-les i reciclar-les al punt corresponent. Per últim, volem recalcar que només es poden deixar objectes de volum quan pertoca per calendari.
Roger Sala Colomer 13/07/2013
Defuncions: Martí Sarbosa Hurtós 22/07/2013 Clara Danés Bria 18/09/2013
Casaments celebrats a Argelaguer del 1970 al 2012
Animem a tothom que avisi a l’Ajuntament quan observi actituds que fan que Argelaguer no tingui la netedat que la gran majoria volem. Gràcies a tots els que hi poseu el vostre granet de sorra dia a dia.
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
7
Informació Municipal Programa de col·laboració social Tal com se us va informar en la revista passada, aquest Ajuntament es va acollir a les mesures de foment de l’ocupació de col·laboració social que contempla el RD 1445/1982, de 25 de juny, i se’ns va autoritzar un treballador per al projecte de reforma i millora d’equipaments municipals pel termini de 6 mesos. Com que el projecte es desenvolupava íntegrament a l’aire lliure i durant una bona part del termini la pluja va impedir poder-lo portar a terme, se’ns va concedir una pròrroga de 3 mesos més, fins al 30 de novembre.
Han format part d’aquest projecte les següents reformes i millores: • Reforma al camp de futbol (tanques, pintura i plantar arbres) • Pintar menjador escola • Pintar el cementiri i fer tanca a l’abocador de brossa • Estassada de diferents camins: el del Guilar, camí vell d’Argelaguer a Tortellà, riera d’Orriols... • Conservació i manteniment dels espais públics.
Xerrades Formatives 2013 Tal com ja se us va informar l’Ajuntament es va adherir a un programa de formació que organitza el Fòrum Associació de Col·legis Sanitaris amb la col·laboració de Dipsalut. Ja s’han fet les següents xerrades: • Gestió de l’estrès en temps de crisi. • La Salut navegant per Internet. • Alimentació econòmica. Només falta per fer la de Mascotes en temps de crisi, que es farà el dia 20 de desembre de 2013.
8
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Recollida d’aliments Aquest Ajuntament col·labora en el Gran Recapte d’Aliments i productes bàsics que organitza el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, juntament amb el Banc d’Aliments, Càritas i Creu Roja. Podeu fer les vostres aportacions en els punts de recollida distribuïts pel poble.
Informació Municipal Diferents actuacions per potenciar l’estalvi energètic L’Ajuntament ha portat a terme diferents actuacions per reduir els costos tant econòmics com de consum, i per optimitzar els recursos. 1. Modificació de la instal·lació elèctrica del polivalent per tal de subministrar energia a altres instal·lacions municipals. Fins ara cada equipament municipal disposava d’un subministrament elèctric amb una instal·lació legalitzada, i el que s’ha fet és modificar la instal·lació elèctrica del polivalent per unificar les diferents escomeses de manera que un sol subministrament doni servei a la Sala Polivalent, a la pista poliesportiva i l’edifici de l’Ajuntament. 2. Substitució de l’enllumenat d’una zona del carrer Major.
Canvis al consultori local d’Argelaguer El passat dia 1 de setembre d’enguany la Dra. Villar i la Sra Mercè Masoliver s’han convertit en el nou equip del consultori local d’Argelaguer. El Dr. Bayona i la Sra. Montserrat Perramon han estat prestant atenció al poble durant xxx anys, però ara han passat a fer-se responsables de la salut d’usuaris de Besalú i Tortellà. Aquests canvis s’han portat a terme amb l’objectiu d’equilibrar les càrregues assistencials dels nostres professionals i així poder continuar donant el mateix nivell d’assistència a la població de la nostra zona. Volem aprofitar aquestes línies per agrair al Dr. Bayona i la Sra Montserrat Perramon tots els esforços que han posat en mantenir la salut de la gent d’Argelaguer i donar la benvinguda a la Dra. Villar i la Sra. Mercè Masoliver, que comencen aquest nou període. Tots els canvis són difícils, però aquests també ens permeten avançar. Esperem poder continuar donant un bon nivell d’atenció a tota la població d’Argelaguer i de la nostra Àrea Bàsica i anar millorant cap a una societat saludable.
S’han canviat 12 punts de llum del c/ Major que tenien bombetes de vapor de mercuri de 125 w, i s’han substituït per leds de 50 w. Aquesta actuació representarà un estalvi de consum d’un 50%. Aquestes dues actuacions fan que la partida pressupostària de l’enllumenat públic es pugui mantenir tot i l’augment considerable de les tarifes elèctriques.
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
9
Informació Municipal
Sala de cultura
Club de lectura · El dia 8 de juliol vam comentar el llibre de Kader Abdolah: Reflejo de las palabras. · El divendres 18 d’octubre es va comentar el llibre Orgull i prejudici i es va projectar la pel·lícula Bride & Prejudice, de Gurinder Chadha.
Novetats a les prestatgeries Infantil: · Marina Seoane: Els cignes salvatges, Barcelona, Combel, 2005 (sèrie Trot nº10). · Geronimo Stilton: Quart viatge al regne de la fantasia, Barcelona, Destino, 2009. · Geronimo Stilton: Humor i misteri, 9 volums de la sèrie, Barcelona, Destino, 2008. · Geronimo Stilton: 5 còmics, Barcelona, Planeta, 2009. · Knister: Tina superbruixa; 11 volums de la sèrie, Barcelona, Brúixola, 2000 – 2007.
Tertúlia literària entorn del llibre “Orgull i prejudici” de Jane Austen.
10
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
· Gemma Lienas: La tribu de Camelot, 2 volums, Barcelona, Estrellapolar, 2009 – 2010. Novel·les: · Isabel Allende: Inés del alma mía, Barcelona, Debolsillo, 2007. · James Joyce: Ulises; 1, Barcelona, Lumen, 1984. · Julia Navarro: Dime quièn soy, Barcelona, Plaza & Janés, 2010. Altres: · Lou Marinoff: El poder del tao, Barcelona, Ediciones B, 2011.
Horaris de la sala de lectura Dilluns, dimecres i dijous de les 4.30 a 7.30 h. Redactors: Margriet Coumans (ms.coumans@gmail.com), Carles Batlle (batllecarles@hotmail.com)
Actualitat
Festa del Roser
Ball amb Boogie Woogie al Casal
A l’hora dels postres (23’30h) Gran Jamm Session amb Andrea Motis, Dani Lopez, Jaime del Blanco, Joan Tomàs, Francesc Palmero, Ferran Massegú, Joel Carbonell, Aniol Nebot, David Prieto i altres músics.
Exposició “La petjada d’un artesà”
“En el transcurs d’una vida –diu en Ramon–, moltes persones escriuen les seves memòries; en el meu cas he preparat una mostra de diferents treballs artesanals i creatius...” Durant el cap de setmana de la festa del Roser vam poder gaudir de l’exposició d’en Ramon Fàbrega “La petjada d’un artesà”, una antologia de la seva trajectòria professional. Hem pogut veure la facilitat que té per treballar diferents materials. De l’alabastre de Beuda i Maià n’ha fet sorgir petites obres d’art, i de les fustes nobles n’ha tret reproduccions del moble català del S. XVIII i moltes restauracions. En Ramon és un artesà, ja que té un prodigiós sentit de les proporcions que no li ve de l’estudi acadèmic, sinó del coneixement de la matèria i la impressió mental de la forma. Es pot ser artista, sí, però no tot artista neix artesà com en Ramon. Josep Dorca
Passejada popular. Vam seguir la ruta de la batalla que es va produir entre Argelaguer i Tortellà durant la III Carlinada. Des del seu recull de relats “Records de la darrera carlinada” (1898), Marian Vayreda, el reconegut autor de “La punyalada”, ens va servir de guia immillorable.
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
11
Actualitat
Exposició de Marga Ros Marga Ros inaugurà la seva exposició a la capella de Santa Anna el 12 de juliol de 2013. L’exposició es pogué visitar fins al 23 del mateix mes.
CONSTRUCCIONS
ARGELAGUER
construccionsargelaguer@gmail.com
646 346 265
Silleria Vergés, S.A. Crta. Brunells, s/n Tel. 902 287 277 - Faz 972 687 635 17853 Tortellà (Girona) www.silleriaverges.com joanverges@silleriaverges.com
12
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Actualitat
Aplec del Guilar
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
13
Actualitat
Festa de l’Onze de setembre Aquest any la celebració de la diada va ser molt concorreguda, es va llegir el manifest d’Òmnium Cultural, es va hissar la senyera i es va cantar els Segadors. I al final de l’acte es va formar una cadena entre tots els assistents de manera simbòlica per donar recolzament a la cadena humana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana. L’Ajuntament va col·laborar amb l’Assamblea Nacional Catalana per facilitar que els veïns del poble interessats poguessin participar-hi de la manera més còmoda i festiva possible.
14
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Actualitat
Val més tard que mai... salvem les cabanes d’Argelaguer! Una de les darreres iniciatives organitzades, de les nombroses que s’han anat succeint en aquests darrers anys en defensa de l’anomenat (de mil maneres) parc de Can Sisrals o cabanyes d’en Garrell, ha estat la creació d’una plataforma popular anomenada “Salvem les cabanes d’Argelaguer”, i que ha constituït la darrera baula d’una llarga cadena de persones i institucions artístiques, arquitectòniques i culturals que han lluitat per preservar d’alguna manera les construccions del ja ara reconegut artista d’art brut Josep Pujiula, el Garrell o el Tarzan d’Argelaguer. Salvem les Cabanes es va posar en marxa el passat mes d’abril, com a conseqüència de les últimes accions institucionals en contra del parc, una d’elles i potser la més contundent ha estat la de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), que va incoar un expedient sancionador a l’autor de l’obra, instant-lo a restituir totalment l’espai de la sortida del torrent on es troben les basses, fonts, cascades i escultures en un termini de sis mesos i que ja han prescrit. La plataforma s’organitzà de nou per mostrar el desacord en la pretesa destrucció de les restes d’aquesta obra de gran valor arquitectònic, cultural i sentimental. La campanya Salvem les Cabanes, a més d’organitzar i recolzar alguns actes públics (parades, lectura d’un manifest, projeccions, articles i declaracions a la premsa), ha reunit en pocs mesos prop de 700 signatures de recolzament, que sumades a les de les altres iniciatives via internet han arribat a un total de 3.727 signatures de suport a la protecció i preservació de l’obra del Garrell i que van ser presentades oficialment a l’Ajuntament d’Argelaguer en el transcurs d’una reunió celebrada el dia 8 d’octubre entre membres de la plataforma, l’alcalde, la tinent d’alcalde i els regidors d’urbanisme i de serveis. Quasi mig segle d’art brut, efímer, eclèctic, majestuós... un bosc de fantasia, imaginació, diversió i un parc emprat per a l’aprenentatge d’estudiosos, escenari d’esdeveniments culturals i artístics (pel·lícules, vídeos musicals, espots publicitaris...). No és gens estranya l’admiració que l’obra de Josep Pujiula ha despertat en molts indrets del món i com s’han ocupat de la seva trajectòria diferents universitats i museus. Un exemple és la Dra. Jo Farb Hernández, de la University Press of Mississipi and San José State University (Califòrnia, Estats Units d’Amèrica). Algunes persones, satisfets pel
reconeixement i interès dels americans i dels forasters en general, no podem estar-nos de pensar que en Josep, durant molts anys, ha donat sentit a la dita popular i bíblica “ningú és profeta a la seva terra”. Ara doncs, és de justícia reconèixer el mèrit artístic i el benefici social que reporta el parc de les cabanes. Es fa imprescindible garantir la seva conservació i el correcte manteniment de l’espai artístic actual i al mateix temps, la recuperació d’alguns elements arquitectònics com a mostra del que ha estat el conjunt durant les diferents etapes de construcció i destrucció. El benefici que reporta a nivell cultural es pot veure enriquit per una promoció del poble i de l’entorn natural que l’envolta amb el que se’n derivi del foment del turisme. Les cabanes com a patrimoni i com a element identitari d’Argelaguer i comarca. Reflexionant sobre la situació econòmica actual se’ns fa difícil pensar en grans inversions i recursos que potenciïn l’adequació del parc i la seva promoció cap a l’exterior, però sempre és possible un posicionament alternatiu que passa per facilitar la tasca creadora de l’autor amb el recolzament dels seguidors de l’obra de Pujiula i especialment dels seus veïns i amics, que podem donar el ressò necessari per tal de promocionar el parc i la necessitat de fer-ne un ús responsable. També és imprescindible l’actitud oberta i permissiva de les institucions i administracions, que saben que l’esperit creador i la voluntat popular sempre van per endavant i no entenen de lleis i normes que limiten la llibertat. Val més tard que mai! Tot i que no ens enganyem, hem badat! hem perdut massa temps i, el que és pitjor, s’ha
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
15
Actualitat deixat perdre part de l’obra monumental. No obstant, la plataforma Salvem les Cabanes ens alegrem per l’augment de la consciència col·lectiva sobre la imperiosa necessitat de protegir l’obra d’en Josep Pujiula i, així mateix, l’espai natural que l’acull, però sobretot ens mostrem satisfets i esperançats per la voluntat expressada per les administracions i molt especialment per l’acord del Ple municipal de l’Ajuntament d’Argelaguer del passat mes de juliol en el qual clarament es posicionà a favor de la conservació i la promoció del parc de les cabanes d’Argelaguer. Tan de bo aquestes, ara per ara, paraules i bones intencions es pu-
guin materialitzar de manera intel·ligent i palpable i aprofitar l’oportunitat de riquesa pel poble que un home ben conegut per nosaltres, i convertit en un artista ens ha estat brindant durant gairebé mig segle. Ja va essent hora! Albert Nebot i Joan Rodríguez Membres de la plataforma Salvem les Cabanes d’Argelaguer
La Fira de l’Enfarinada
La fira L’Enfarinada s’inicia amb 60 parades d’artesans La primera edició de la fira de la Farina i de l’Artesania d’Argelaguer L’Enfarinada es va celebrar un assolellat diumenge 16 de juny amb la participació d’una seixantena de parades exclusivament artesanals. El carrer Til·lers i la plaça dels països Catalans es van vestir de mercat, i els argelaguencs hi passejaven cofois. Hi havia parades ben diverses: cistelleria, joieria, restauració, embotits i patés, formatges, sabons i ungüents, ceràmica, ninots i rellotges, joguines de fusta, cristalls, tapets de punta, roba infantil, llaminadures, horta ecològica i ous, entre d’altres. Sens dubte, els productes elaborats amb farina o derivats del blat van ser protagonistes a la fira: pans i panets, pastissos, crêpes, coques, rebosteria, farines ecològiques o cervesa artesana... Durant tota la jornada es van realitzar diversos actes per entretenir i aprendre, com la xerrada i taller sobre llevat mare a càrrec de Víctor Garcia de Triticatum, en la qual va donar
16
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
a conèixer les maneres d’elaborar pa de manera saludable. Alhora l’espai de les actuacions, la Cúpula Geodèsica, acollia una exposició de blats antics de l’associació Triticatum, mentre s’hi explicaven contes coordinats per l’associació LlunaPlena o cançons de sega i sembra a càrrec de Marta Rius, Montserrat Massana i Judith Cohen. A la tarda, l’associació de Geganters van entusiasmar la mainada amb jocs de cucanya. Durant tot el dia, el gegant del moliner Màssio, protagonista de la llegenda que ha inspirat aquesta fira, s’ho guaitava tot des de la plaça. L’organització valora molt positivament l’interès de les activitats realitzades i el bon ànim de les entitats del poble i establiments participants, i dels argelaguencs en general, molts d’ells van treballar de valent i amb entusiasme a les seves parades. A hores d’ara s’està estudiant maneres de millorar i fer més gran l’afluència de professionals participants i públic en vista a la propera edició de l’any vinent. Moliners i molineres d’Argelaguer: fins l’any vinent i bona Enfarinada! Més informació: http://lenfarinada.wordpress.com
Actualitat
Quatre barres i una estrella El passat 5 d’octubre, Olot va ser la seu d’una Gran Festa a favor del dret a decidir i per la Independència, organitzada per l’ANC Garrotxa. Una altra cita històrica, sense precedents que va mobilitzar 21 municipis de la comarca en un acte conjunt i molt simbòlic que sota el lema: “No cal fer res d’extraordinari. L’extraordinari és fer-ho junts”, van emplenar els carrers de multitud de gent amb samarretes grogues, estelades i senyeres, participant de l’àmplia oferta d’actes i activitats (més de 80) que s’havien preparat per la festa, i que ni la pluja que va caure va poder frenar el que s’havia vingut a fer. La nostra comarca va demostrar la seva capacitat de mobilitzar-se quan es tracta de fer país. Totes les activitats es podien seguir en un programa especial que es va editar especialment per la diada. Aquest també contenia la mostra dels tastets que oferia cada municipi, i un calendari en forma de campana per anar ratllant els dies fins la consulta. Un dels actes més emocionants d’aquesta diada va ser la presentació i el primer toc de la “Campana de la Llibertat”, que es va poder fondre gràcies a l’aportació de moltes persones, el nom de les quals ha estat gravat al jou. Els actes van començar en una hora molt significativa, les 17:14h, amb una cercavila on va participar-hi bona part de la faràndula dels pobles garrotxins. Argelaguer va fer ballar el nostre gegant Màssio i també al dimoni. Cada poble tenia un emplaçament al centre de la ciutat per fer les seves representacions, i el nostre poble constava amb el número 25. L’ANC local d’Argelaguer, junt a l’Ajuntament no van reduir esforços per presentar temes de la nostra identitat: A
més dels gegants, una exposició fotogràfica sobre les cabanes del Garrell dutes per la plataforma Salvem les Cabanes, amb la projecció del documental, El Tarzan d’Argelaguer; fotografies tant de la cadena humana en l’acte institucional de l’11 de setembre amb l’hissament de l’estelada, com de la nostra participació a la Via catalana en el tram 688; mostra de la revista L’Argelaga, músics locals... I la nostra representació va oferir fideuà, coques i pastissos per a la degustació a la mostra gastronòmica. Una gran festa, sí! Cívica i esperançadora, que no anava en contra de ningú, sinó que com va dir la Sra. Toia Codina (presidenta ANC la Garrotxa) amb el “Quatre barres i una estrella” defensem el dret a ser lliures com a país. ANC d’Argelaguer
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
17
Actualitat
Homenatge a la Vellesa 2013
Un any més vam homenatjar la gent gran del nostre municipi, acollit amb una gran participació. Com podeu observar a la fotografia, va fer un dia de sol i amb temperatura agradable, ideal! Aquest any vam voler també fer un homenatge a la Junta del Casal de la Gent Gran (Germandat de Sant Narcís), que han decidit deixar-la després de vuit anys tenint aquesta responsabilitat. Va ser un moment emocionant on, després de recollir un petit detall, en Salvador, en nom propi i de la Junta sortint, ens va explicar què havien significat aquests anys al costat de la gent més gran del poble i tirant endavant un Casal que començava. Esperem conèixer ben aviat la nova Junta i els animem a continuar endavant amb aquest projecte que de vegades es fa difícil en un poble petit com el nostre. Des de l’Ajuntament sapigueu queestarem al vostre costat.
18
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Va ser un bon àpat, amb el ball final d’en Guillem i la Marta, l’agradable companyia de tots i un record pels qui no hi eren. Esperem que poc a poc, i més en els moments delicats que vivim avui dia, es reconegui més el valor de les persones que, havent viscut una colla d’anys, tenen l’experiència i la paciència de donar-nos bons i savis consells.
Tallers L. Sanz Pol. Ind. Can Portella, s/n 17853 Argelaguer Tel. 972 28 73 00 - Fax 972 28 73 02 talleres.leonardo-sanz@rediveco.com
Cosmètica Natural Aromateràpia
17853 ARGELAGUER - La Garrotxa - Girona Tel./Fax 972 687 457
La Fleca d’Argelaguer ESTRUCTURES I OBRES EN GENERAL
c/ Mossèn Bartomeu, 13 Tel. 972 29 04 44 - Fax 972 29 20 11- Tel. mòb. 617 43 75 02 17857 SANT JOAN LES FONTS
Crta. d’Olot, 15 - 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 75 49
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
19
Entrevista
Gent d’Argelaguer Dues altres famílies vingudes de fora el poble s’afegeixen a les famílies que des d’edicions anteriors de la revista ens han volgut respondre a les següents preguntes:
1. Quan vau arribar a Argelaguer, quants éreu i d’on veníeu? Quants sou ara en el nucli familiar? 2. Per què viviu a Argelaguer? 3. Hi havíeu estat abans de traslladar-vos-hi a viure? 4. Al cap dels anys, la vida al poble ha estat tal com us la imaginàveu? 5. Què és el que us agrada més i el que us agrada menys d’Argelaguer?
Familia Francesc Massana (els “Panxito”) Vam instal·lar-nos al poble l’any 1993. Aleshores érem tres, la parella formada per la Montserrat i en Francesc (“Panxito”) amb el nostre primer fill acabat de néixer, en Joan. Havíem comprat la casa “Can Ciril·lo” o “Serildo”, o també anomenada “Can Marcelino” un any i mig abans, i l’estàvem arreglant. La casa ens va captivar des d’un primer moment. Quan vam fer les primeres obres ajudàvem fent de manobres, traient runa i fent de tot. Hem fet créixer la casa alhora que creixia la família. Ara som sis, amb l’Alba, en Genís i l’Eloi. Sempre diem mig de broma: “vam venir a Argelaguer per poder viure al poble dels nostres fills”, però és veritat. Aleshores vivíem en un piset del Poble Sec de Barcelona; no ens engrescava gaire com a entorn per tenir mainada. També hi havia factors en contra de marxar: hi teníem els pares i germans, feines... per l’altre costat sentíem que la ciutat estava massa carregada i la bogeria dels jocs olímpics i tota la merda que es remenava ens va escopir enfora. Sobretot volíem un poble que tingués escola. A Argelaguer no hi havíem estat mai, però sí a la comarca i comarques veïnes. Aleshores jo, en “Panxito”, m’havia incorporat a Clau de Lluna, i els companys del grup vivien en diferents pobles veïns, i això evitava desplaçaments pels assaigs i molts dels bolos, que fèiem a l’entorn de Girona, encara que també voltàvem i voltem per mig món a tocar. Sent músic és una mica igual on visquis, els concerts per força es fan a tot arreu. La Montserrat també es va adaptar aviat pel que fa a la feina, al començament seguia anant a Barcelona a donar classes als estudiants de logopèdia, però aquí com a tot arreu fan falta logopedes i aleshores va treballar primer a Figueres i més tard a Olot, en l’àmbit hospitalari.
20
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Ara no ens podem imaginar com hauria estat no viure al poble. Ens sembla impossible. Però tampoc ens havíem fet plans de vida, ni projectes ni estratègies ni res d’això, ens imaginàvem que podríem ser feliços i res més. I és el que seguim procurant, amb la tranquil·litat i l’energia que hi ha al poble. Sempre ens hi hem sentit molt acollits. Ara els nois han de marxar per ser independents, és llei de vida; però saben que aquí tenen l’arrel i la casa pairal. Això els dóna referents vitals, l’haver crescut en comunitat amb dimensions humanes, al país, a prop de la natura i de la cultura. El que menys ens agrada: Ha crescut el totxo, hi ha hagut destrucció de patrimoni, s’han fet coses lletges i mal fetes com a tot arreu. El capitalisme especulatiu, cobdiciós i salvatge s’ho està carregant tot de mica en mica. I el que més ens agrada és que hi ha ganes de transformar: tot està canviant, hi ha una transició; un canvi interior en les persones i en els col·lectius, i Argelaguer és un model en aquest procés que porta irremissiblement cap al decreixement i el desmuntatge del capital i de l’estat que ara ens oprimeixen.
Entrevista Familia Rodríguez Orth Vam arribar a Argelaguer en Joan i jo amb en Nico l’1 d’agost de 2005. Jo, la Kerstin, havia vingut d’Alemanya l’any 1998 per treballar durant només dotze mesos en un projecte d’educació social alemany que es duia a terme a Sant Jaume de Llierca. Vaig deixar la meva terra per veure món, per conèixer altres cultures, en fi, per ampliar el meu horitzó. Vaig viure a Montagut durant un any i després de conèixer en Joan la meva estança a Catalunya s’estava allargant considerablement; i finalment em vaig adonar que em quedaria aquí. Després del naixement d’en Nico, vam viure durant 5 anys en un pis a les Preses fins que ens assabentem de l’arribada dels bessons. Llavors el nostre pis se’ns feia petit, i no només per les meves dimensions que cada vegada impressionaven més. Seriem 5 persones i ens apressuràrem a buscar un niu més gran. Just a temps vam trobar, gràcies a unes companyes de feina d’en Joan, la nostra casa al camí de la Roda. Uns mesos més tard van néixer en Kenai i en Joel, ens convertíem en família nombrosa i aportàvem uns nous nens per l’escola, que se n’estava quedant sense. Per a mi, Argelaguer era abans un lloc de pas amb un nom difícil de pronunciar per a una alemanya, de fet passava per la carretera principal uns quatre cops al dia, intentant cada vegada que veia el rètol de dir bé “Argelaguer”. No coneixia l’aspecte del poble, vaig pensar que només consistia en un carrer amb una escola molt bonica a un dels extrems. Abans de traslladar-nos-hi a viure coneixia bé les Cabanes d’en Garrell, on portava amb regularitat els meus visitants alemanys i tots es quedaven meravellats de la seva bellesa i originalitat. En Joan, empordanès de naixement, va créixer
a la Garrotxa i per això ja coneixia Argelaguer, de fet quan era petit venia sovint al riu a pescar amb el seu pare i anava a fer el toc a “Ca la Lola” o “Can Portella”, l’actual Cafè. Abans de venir ja tenia força amics del poble que coneixia de la seva feina a Olot i per una interessant pràctica corporal que va fer durant uns anys amb gent d’Argelaguer i rodalies, l’educació Seitai. Argelaguer ens ha sorprès, i no per les seves cases o els seus carrers, sinó per la seva gent. Hi ha de tot com a tot arreu, i com a tot arreu també hi ha dificultats o persones amb les que no et relaciones. Però superada aquesta realitat òbvia, la majoria de les persones són cordials i agradables. Ens ha sorprès la concentració de sensibilitat i capacitat artística. En definitiva, de vida. Crec que no som prou conscients de la riquesa humana que tenim al voltant. I això no és fàcil de trobar. Estem molt contents de viure aquí. El que ens agrada ho tenim clar, la gent i la tranquil·litat. El que menys, que les Cabanes del Garrell ja no hi siguin i no quedi res del que va ser i que les seves fonts hagin estat amenaçades.
ASSEGURANCES DE VIDA AMB LA MILLOR PRIMA DEL MERCAT ESTALVIA ENTRE UN 25% I UN 50% DEL QUE ESTÀS PAGANT ACTUALMENT AMB LES MATEIXES GARANTIES ESTUDI COMPLETAMENT GRATUÏT I SENSE CAP MENA DE COMPROMÍS. OFICINA: CAMÍ DE LA RODA, 1 – ARGELAGUER – TEL. 972 688 307 HORARI: Dilluns i dimecres de 6 a 8 tarda i visites a hores concertades. CORREU-E: ARGELAGUER_ASSESSORS@YAHOO.ES
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
21
Personatge
La Teleneta de Cal Cabré La “Teleneta” en realitat és la Magdalena Masoliver Vila, una dona riallera i vital nascuda el 3 de juny de 1926 a la mateixa casa on viu ara, a Cal Cabré, al carrer Major, casa que té aquest nom des que el seu avi patern hi tingué un ramat de cabres “que treien el cap per la finestra del carrer, sortien per la porta i ocupaven tots els baixos de la casa”. La meva joventut, diu, va ser que “ens ho passàvem molt bé”, comenta riallera, i ens explica que una vegada amb la Rosita de ca la Núria es van engrescar i van anar fins a Banyoles amb bicicleta per comprar-se unes sabates, suposem que d’amagat dels pares, i que una altra vegada, en ocasió de la vinguda de la verge de Fàtima acabada la guerra en aquestes contrades i essent Tortellà el primer poble que visità la verge es va escaure que plovia, i agafà la Teleneta el paraigües i els esclops envernissats fets per en Parra d’Argelaguer i cap a Tortellà hi falta gent. De jove treballà durant 8 anys als telers que en Crit d’Olot tenia instal·lats a Can Cabanyes on feien mitjons; “després ja no vaig treballar més enlloc. Va venir la corandella de quatre”, ens explica. Però anem a pams; la Teleneta es va casar amb en Jaume Sala Trias el 28 d’abril de 1956 a Argelaguer. A en Jaume tothom li deia en “Jou”, perquè la casa en la qual havia nascut a Beuda era Can Jou. Curiosament aquesta casa de pedra ja no existeix, perquè la van tirar a terra en ampliar la pedrera perquè hi estava al mig. El pare d’en Jaume, segons els van explicar, va ser mort cap a finals de la guerra pels moros a Esparreguera. Quan era jove, la Teleneta va treballar vuit anys als telers d’en Crit d’Olot fent mitjons.
El seu pare, “el padrí”, es deia Josep Masoliver Molas, i segurament era originari de la zona de Puigpardines; la seva mare, per la seva banda, la Paula Vila Pagès, era d’Argelaguer, i era coneguda com la “Pauleta” de Ca la Primitiva, casa que hi ha al final del carrer Major. Té una germana, la Pilar, que té vuit anys menys i que viu a Sant Joan les Fonts. La Magdalena anà a escola a “ca la mestra”, al carrer Major mateix, a la casa del costat, on recorda que hi havia la senyoreta Francisca Bosch, que no li agradava gaire; “...tinc molt mal de ventre”, recorda que havia dit alguna vegada a la seva mare per no haver d’anar a l’escola.
22 · L’Argelaga
· Revista d’Argelaguer
Quan es van casar, la Teleneta estava a punt de fer 30 anys i en Jaume en tenia 25. S’havien conegut a Beuda, perquè els oncles de Can Ral de la Teleneta tenien parents a Beuda i li van convidar a anar-hi. “Hi vam anar en carro” recorda la Teleneta, era la diada de Sant Feliu, el primer d’agost, i hi feien ball. I allà ja va començar allò de la “media naranja”; la Teleneta recorda que en Jou era molt alt “i guapo”, i ens explica que després de festejar durant 5 anys i que en Jaume fes la mili a Ceuta i s’anessin escrivint per la diada de Sant Prim a Besalú van acabar de forjar el que acabaria en casament; van fer “l’arreglo”, diu la Teleneta, “ens vam anar posant més d’acord”. La Teresa Balateu i una parenta, la tia Loreto, els van preparar l’àpat de noces a casa seva –lavors sovint es feia a les cases–, a la mateixa casa del carrer Major on encara ara viu la Magdalena i on han nascut tres dels seus quatre fills.
Personatge
La Teleneta i en Jaume es van casar el 28 d’abril de 1956 a Argelaguer.
Dos anys després de casar-se neix la Dolors, i al cap de dos anys la Maria, i no haurà passat un any i mig que arriba en Joan, tots com dèiem nascuts a casa seva, i l’Ester arribaria deu anys després d’haver nascut en Joan, el 1971, que la Teleneta tenia 45 anys, fet que els va fer decidir de tenir la criatura a l’hospital de Girona. Durant una bona colla d’anys a la casa del carrer Major hi van viure en Jou i la Teleneta i els quatre fills amb la tia la Dolores, i els pares de la Teleneta –el pare treballava a la farinera d’en Bassols i la mare a la fàbrica Brutau de Sant Jaume. Van viure plegats a Can Cabré de lloguer fins que el pare de la Magdalena comprà la casa a finals dels seixanta (en relació a aquesta casa la Teleneta comenta que anys enrere potser hi havia viscut una altra família a la planta de dalt de tot). Com a la majoria de cases hi havia una mica de bestiar: sempre hi tenien gallines, conills i truges, “sopàvem i havíem d’anar traient el cap per vigilar el moment que la truja godallava... al cap de set setmanes els porcs travessaven tota la casa i cap a carregar al camió per anar a una granja a engreixar”. En parlar d’en Jaume la Magdalena ens explica que a casa seva eren molts germans i que a en Jou en Narcís Caselles,
La Magdalena i en Jaume van tenir quatre fills: la Dolors, la Maria, en Joan i l’Ester.
Núm. 32 · Desembre de 2012 · 23
Personatge soci amb en Xico de ca la Ció, hi anava a treballar de vegades, però no va voler deixar mai la feina de Beuda. En Joan recordava que de vegades en arribar la vagoneta i descarregar el guix hi posaven el dinar perquè el seu pare no s’hagués de moure de lloc. I diuen que el seu destí hagués pogut ser un altre si en Vicenç Alabert de Besalú, un dels amos de la pedrera de Beuda, no s’hagués mort jove d’accident i haguessin pogut posar en marxa l’empresa que en Vicenç li havia proposat a en Jou de muntar plegats. En “Jou” es mor el 17 d’agost de 1998, a l’edat de 67 anys, gairebé acabat de jubilar: “alt i gros”, diu la Teleneta, “semblava que tenia salut per vendre”. Però es va morir en poc temps; sempre s’han preguntat si la causa no podia haver estat el contacte amb la dinamita que necessitaven per fer les voladures a la pedrera i que en Jou anava a buscar a Esponellà.
En Jaume i la Teleneta; ell morí el 17 d’agost de 1998, a l’edat de 67 anys.
un picapedrer de Girona, el va llogar a la pedrera de Beuda, i sempre més va fer la mateixa feina. “De seguida va ser l’encarregat, tot i que no ho havia fet mai. De seguida se’n va encuidar de tot”. A Yesos Beuda treien guix i alabastre. Trencaven la pedra que hi havia a la muntanya amb voladures i amb camions portaven les pedres fins a la Yedesa, que amb la trituradora el picolaven i ensacaven el guix que després el camió s’enduia per vendre. Entre les anècdotes i curiositats relacionades amb aquesta feina la Magdalena i el seu fill recorden que en una ocasió el seu pare va reservar una preuada peça d’alabastre i va resultar que al final va ser per fer una creu per al Valle de los Caídos, que la guàrdia civil els acompanyava quan anaven a buscar la dinamita, que en Jaume sabia més coses sobre les vetes de la pedrera que un facultatiu que havia vingut de fora i que en una ocasió li va caure una pedra al mig de l’esquena que el va tenir una bona colla de dies al llit. I també ens expliquen que durant uns anys es va provar de treure guix del Bac de Molí, a l’altre costat del riu, fent-hi voladures, i que com que no hi havia carretera passaven amb vagonetes d’un costat a l’altre del riu. En Jaume era
24
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Ara la Teleneta veu evolucionar i fer-se gran la seva família tota sola, però amb un gran optimisme: “els fills em donen la vida... A l’abril la filla gran farà 56 anys...”. La Dolors viu a Caldes de Malavella i té 2 fills; la Maria viu a Besalú, es va casar amb en Pedrito Sobreviela d’Argelaguer i ja és àvia; en Joan viu a la Canya i també és avi, i l’Ester, casada i amb un fill, també viu a la Canya. “Estic molt apedaçada”, comenta rient la Teleneta, que ha patit diverses operacions de maluc i altres problemes greus al cap que van fer que durant una temporada no conegués ningú. Superades aquestes molèsties, ja fa gairebé tres anys que va al centre de dia de Tortellà i continua vivint sola, envoltada de fotografies de fills, néts i besnéts i de les manualitats fetes a Tortellà. Amb la seguretat que li dóna la teleassistència i les visites dels fills continua la seva vida al carrer Major d’Argelaguer, amb el passat i els records, encara que lamenta que aquests darrers anys al sector del carrer on trobem Cal Cabré hi ha força cases tancades. Res no és el mateix; han passat molts anys i molts canvis des que les cabres i els porcs sortien de casa per la porta principal i el carrer Major era un camí ramader. Dolors Olivé
Història
El còlera de 1885 a Argelaguer El còlera és una malaltia infecciosa causada per un bacil. Els malalts mostren vòmits i diarrees, té un període d’incubació d’un o dos dies i la mort pot esdevenir per deshidratació en menys d’una setmana. El còlera es transmet a través d’aigües i aliments contaminats. A la península Ibèrica hi va haver, en el segle XIX, quatre fortes pandèmies. El 1834, amb 300.000 morts; el 1854, amb 236.000 morts; el 1865, amb 120.000 morts; i el 1885, també amb 120.000 baixes. La pandèmia de 1885 és la que ha quedat més a la memòria de la gent, per ser la més recent, per tenir-ne més coneixement, per actuar-hi amb més eficiència i també perquè és la més documentada. L’any anterior, el 1884, va haver-hi algun petit brot. La psicosi, en record de l’epidèmia de 1865, va tornar-se a activar i molts ajuntaments van prendre mesures de prevenció. “En el pueblo de Argelaguer a 31 de agosto de 1884 reunidos los señores del Ayuntamiento y la Junta de Sanidad Municipal, bajo la presidencia del Sr. Alcalde Francisco Rabert (...) acuerdan lo siguiente: 1) Aumentar la Junta local de Sanidad de cuatro individuos: Antoni Viñas, Bonaventura Pararols, Joan Matas y Jaume Serra (el mayor) y pasar la aprobación al Sr. Gobernador. 2) Dar visitas extraordinarias al cementerio y a domicilios. 3) Inspeccionar toda clase de alimentos y bebidas. 4) Nombrar la casa titulada can Sisrals, de propiedad de Juan Corominas, para que sirva de hospital de coléricos. 5) Exigir a los médicos residentes en Tortellá que presten sus servicios y den conocimiento de cualquier caso que ofrezca la más mínima sospecha. 6) Resultando no haber mataderos públicos en este pueblo no se pueden dar visitas en él. 7) Formar comisiones para pasar visitas ordinarias y diarias.” La Junta Municipal de Sanitat estava formada per en Joan Abulí, en Joan Padrosa i en Bartomeu Soler. Al final el brot de còlera del 1884 va ser molt reduït, per no dir nul. En canvi, a l’any següent, va ser molt virulent. Va
Can Sisrals a l’actualitat. En els anys 1880 un possible hospital colèric. En els anys 1970 una “visitada” casa de nenes. Ara una tranquil·la casa de pagès.
iniciar-se a València i va arribar a la província de Girona per mar. Va entrar per l’Estartit i Torroella de Montgrí i va anar penetrant cap als pobles de l’interior. Va afectar la quasi totalitat de les províncies de l’arc mediterrani i principalment les poblacions costeres i de l’interior en un seixanta quilòmetres i no tant a les poblacions més de muntanya. A Argelaguer, entre els mesos d’agost i setembre de 1885, van morir 10 criatures, totes de menys de dos anys, per infeccions intestinals causades pel còlera. Arreu es van crear disposicions sanitàries per reduir o parar-ne l’expansió. A Argelaguer, el batlle accidental, Joan Vila, va dictar l’obligació de netejar tots els femers i corts de porc que hi havia a cada casa del poble, per tal que no hi haguessin focus de putrefacció. Va prohibir rentar robes de tota classe en el torrent d’Orriols, que passa pel mig del poble. Va prohibir tenir rodó (roldor) estès pels carrers. El roldor
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
25
Història és un arbust que presenta uns fruits negres verinosos i les seves fulles es recollien i un cop assecades s’utilitzaven per adobar pells i cuirs. També va obligar a netejar diàriament tots els carrers i va nomenar la casa d’Aimar com a llatzeret, i per hospital la casa de can Damas, on en aquell temps hi havia hagut la caserna de la guàrdia civil, i que més endavant va ser l’escola i fa poc més de seixanta anys va ser cal Cisteller, la casa d’en Quim Badosa, el cisteller i avi que va passar dels 100 anys. En una altra reunió d’urgència de l’Ajuntament, en data 2 de setembre de 1885, junt amb la Junta Municipal de Sanitat i els Majors Contribuents (propietaris rurals o urbans, gent d’ofici i botiguers) van acordar la compra de 10 kg de sulfat de ferro, 10 kg de bromur de cal, 1 kg d’àcid fenil i 40 kg de sofre, per estar preparats per si arribava el brot colèric. També van acordar no acollir cap persona provinent de llocs infectats i atacats per la malaltia sota una multa de cinquanta pessetes, i que tots els veïns procuressin la desinfecció de llurs cases sota multa de cinc pessetes. Per sort, va ser l’última pandèmia. De la malaltia, ja se’n tenia força coneixement, i també de la seva propagació. En aquell temps també se’n va descobrir la vacuna.
Fusteria Tancaments d’alumini i P.V.C. Crta. d’Olot, 21 17850 Besalú (Girona) Tel. 972 590 184 Fax 972 591 604 falgarona@terra.es
c/ Major, 7 17850 Besalú Tel. 972 59 01 63 info@sibi.cat
26
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
La millora de les condicions higièniques, de salubritat i sanitàries de les cases i de la gent, generalment pobres de classe obrera que vivia en barris baixos de pobles i ciutats, van ajudar a eradicar de ple la malaltia com a epidèmia, i aquesta va ser recordada molts anys per les famílies que hi van perdre algun membre. Josep Vilar
AMPA Hola famílies! Com cada nou curs l’AMPA vol donar la benvinguda als alumnes de P3 i als alumnes nouvinguts a l’escola, gràcies per fer que l’escola vagi creixent! I no oblidem dir un adéu i desitjar molta sort als alumnes de 6è, que ens deixen per fer el pas a l’institut.
L’AMPA no para, i una de les activitats que no pot faltar al poble és la de Sant Jordi. Llibres, roses, flors… la primavera, els primers sols, ens fan venir ganes de sortir al carrer i així va ser. Els nens i nenes de l’escola no van faltar a la visita matinal a la parada que muntem a fora al Casal. A més, una gran afluència de gent es va acostar durant tot el dia fent que la jornada fos un gran èxit.
Per la festa del Roser d’aquest any, després dels tallers de circ i de l’espectacle infantil, es va oferir un berenar de pa amb xocolata a tota la mainada.
Diuen que tot el que comença s’acaba i com no podia ser de cap altra manera el curs 2012/2013 també va arribar a la seva fi. El dia 21 de juny, va ser un final alegre, ple de música i dansa i grans dosis de poesia que van fer gaudir pares, avis, germans i un llarg etcètera de públic entusiasmat amb el bonic festival que mestres i alumnes van anar preparant al llarg de l’any.
Durant la primera edició de la fira de l’Enfarinada, l’AMPA conjuntament amb el club de futbol d’Argelaguer, vam servir menús, entrepans i begudes fresques al bar que vam muntar per l’ocasió. Qui no recorda la calor que vam passar? El mateix dia a la tarda, aprofitant que al pavelló se celebrava el festival de dansa clàssica, també es va muntar un petit bar.
Després de l’espectacle, festa grossa! L’AMPA va convidar a totes les famílies a un sopar. Un gran foc per coure botifarres, pa amb tomata, begudes,... i tot a peu dret, donant joc a la tertúlia. Volem donar les gràcies a totes les famílies que portessin postres per compartir. Un cop sopats en Josep Maria Corbalán ens va fer ballar amb una selecció de música d’allò més variada.
Gràcies a tots pel vostre granet de sorra perquè l’AMPA pugui continuar treballant pel bé dels nostres fills i filles. Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
27
Escola
El pla lector a la nostra Escola Des de fa tres cursos a la nostra ZER i a la nostra escola es porta a terme el Pla Lector. Es dediquen trenta minuts diaris dins l’horari dels alumnes i repartits en dos períodes de quinze minuts a fomentar la lectura entre els nostres alumnes. Els objectius que es pretenen aconseguir són els següents: 1. Fomentar en l’alumnat l’interès per la lectura i desenvolupar l’hàbit lector. 2. Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del currículum. 3. Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi. 4. Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de foment de la lectura. 5. Estimular l’ús de fonts documentals complementaris al llibre de text, tant en suports impresos com en suport digital i audiovisual. 6. Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica per mitjà del tractament de la informació. 7. Potenciar l’ús i la dinamització de les biblioteques dels centres docents i adequar-les als objectius i actuacions recollits en el pla. 8. Reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a la lectura. 9. Contribuir al desenvolupament de la competència lingüística en l’alumnat.
28
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Donat que la lectura és present en la majoria d’activitats que realitzem en el nostre dia a dia, s’ha creat una comissió des de la ZER que, conjuntament amb els assessors del LIC, s’està desenvolupant un projecte per dinamitzar tots aquests objectius i que s’adapti a les necessitats dels nostres alumnes i del nostre entorn. Des de la nostra escola estem fent diferents activitats per gaudir amb la lectura. Aquí en teniu una mostra fotogràfica on queden reflectides la lectura en veu alta, la lectura silenciosa, la lectura en parella, el teatre llegit, l’explicació de contes preparats pels alumnes més grans, la lectura de poesia o la lectura lliure. També intentem cada curs entrevistar a un autor de literatura juvenil. Durant el mes d’abril es treballa de manera més intensiva la lectura per poder exposar durant la setmana de Sant Jordi els contes que s’han preparat els alumnes de Cicle mitjà i superior, i com a cloenda de la setmana literària l’associació LlunaPlena ens amenitza la diada amb diferents relats de contes.
Escola
Vicatec, S.C. Assistència Tècnica Clients Calefacció
c/ Germanes Fradera, 3 17800 Olot - Girona Tel. 972 26 09 07 - Fax 972 26 09 07 vicatec@atc.baxi.es
Camp Madà, 9 - 17850 Besalú Tel. 972 59 02 54 - Fax 972 59 02 90 info@jjuanola.com - www.jjuanola.com
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
29
Esports
Futbol Benvolguts aficionats, ja tornem a ser aquí per fer-vos cinc cèntims del futbol a Argelaguer. Tot i ser al començament de la temporada ja es poden apreciar els primers resultats. El futbol base el formen cinc equips: els prebenjamins de 2007, els prebenjamins de 2006, els benjamins de 2004, els alevins de 2003 i els alevins de 2002. Els prebenjamins de 2007, entrenats per l’Èric, en Pol, en Juan Romo i l’Aury, són els més petits de tots i s’inicien aquesta temporada en el futbol competitiu. No han pogut jugar gaire per falta d’equips, però hi posen moltíssimes ganes i il·lusió. Els prebenjamins de 2006, entrenats per en Miquel Subirós i en Juanjo, és el segon any que juguen i sembla que van agafant el ritme, ja que han pogut celebrar la victòria en un dels primers partits. Els benjamins de 2004 els entrenen l’Arnau i en Sergi. Han fet un molt bon començament de temporada amb partits guanyats i afició per seguir aprenent i jugant junts. Un altre equip són els alevins de 2003 entrenats per l’Idir i en Quini, que han saltat a jugar a 2ª divisió, encara que continuen jugant a futbol 7. Aquest any tenen una plantilla reduïda, i això fa que en molts partits no tinguin recanvis o bé demanin reforços de l’any 2004. Tanmateix es van defensant i ja tenen 10 punts de 7 partits disputats. El futbol base acaba amb l’altre equip d’alevins de 2002 de 2ª divisió, els quals entrenen en Manu i en Carles, que
30
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
és el segon any que juguen en aquesta categoria. Estan fent un molt bon començament de temporada, situats en primera posició i amb 21 punts. Esperem que continuïn amb aquest bon ritme i puguin mantenir aquest primer lloc. Tenim també l’equip de 4a catalana, entrenat per en Josep Romero, en Ciprian i en Jordi. Aquest any, amb el canvi d’entrador, que ja havia estat jugador del club, ha tingut molt bona arrencada de temporada i estan situats en la tercera posició de la taula amb 12 punts. Han guanyat 4 partits i n’han perdut 2. Esperem que aquests bons resultats continuïn i així poder mantenir o escalar a les primeres posicions de la classificació. I per últim l’equip de veterans, que només han disputat dos partits, però que hi posen moltes ganes per continuar jugant i seguir passant-s’ho igual de bé. Els animem que continuïn jugant i gaudint del futbol com ho fan. Volem fer un esment també a les quines del poble, que com cada any se celebraran a les 6 de la tarda dels dies 26, 1 i 6. Gràcies a la gran participació es planteja el trasllat al pavelló, ja que la sala se’ns ha fet petita. També volem agrair la participació dels visitants de l’enfarinada, en la qual el club va contribuir amb el bar, juntament amb l’Ampa. Finalment volem donar les gràcies a tots els que feu possible que el futbol continuï viu al nostre poble i us volem animar a venir al camp a fer costat als nostres equips.
Geganters
De ressaques, fires, músiques i secrets Després de la sonada darrera festa del 15è aniversari del gegant Màssio els geganters hem seguit amb la ressaca tornant les visites a les colles geganteres que ens van acompanyar el darrer Sant Damas, val a dir, que amb una petita representació. A l’abril la pluja ens va espantar i tot i que inicialment vam decidir anar a Tortellà amb el gegant finalment només hi vam anar alguns de nosaltres. Una llàstima! La trobada es va fer al Casino i va ser sorprenent que tot i la pluja hi va haver força colles amb els seus gegants. Al juny ens vam plantar a Montagut amb el Dimoni i a part de passar-ho bé i de molta calor vam fer amistat amb uns dimoniets de Navata: això de l’infern sembla que agrada. Però la traca final la vam celebrar a Olot a finals de setembre acompanyant la Penya Barcelonista els Almogàvers que celebràven el 5è aniversari del seu impressionant gegant, en Clam. Va ser un luxe passejar en cercavila pel barri antic d’Olot fins a la Plaça Major on el dimoni Santanàs va ballar acompanyat per l’exquisita música d’en Panxito al violí i la Montserrat al guitarró. Quin moment tant memorable! El que et vas perdre! L’any 2013 també serà recordat per la fira de la farina “L’enfarinada” que es va celebrar al juny al poble. En Màssio com a moliner no hi va faltar, ni la música del ball de gegants, que va donar nom a l’esdeveniment, ni tampoc la farina... ni l’enfarinada infantil durant els jocs de cucanya i que nosaltres vam organitzar. De vendre, no sé si es va vendre molt a la fira, però riure i passar-ho bé, t’asseguro que els nens que van jugar amb nosaltres i nosaltres sí. Quan ho repetim?
Un altre tema. Durant els darrers mesos potser hauràs escoltat més activitat musical del que ja va essent habitual. Encara més? Doncs sí. En aquest meravellós poble de músics s’està coent en algunes cases i families geganteres al so de notes i acords, encara fets de nyigo-nyigos però tot arribarà. Sembla que hi ha ganes d’aprendre i entre algún que altre gemec, “gralleig” i “trompeteig” s’albira l’arribada de “nous vents”. Parlant de coses noves, les cuques que ens han acompanyat durant tants anys a les cercaviles i als balls ja han crescut, s’han fet velles i s’han transformat en papallones, algunes d’elles han marxat i altres s’han quedat. Potser veuràs alguna volant per la cercavila. Però la novedat més destacada és l’estrena d’un altre ball per la Festa de Sant Damas’13, “El ball parlat dels burrets d’Argelaguer”, protagonitzat aquesta vegada pels més menuts per tal de presentar la darrera incorporació a la faràndula del poble i que arribarà si tot va bé durant el 2014. Txisssst! No puc explicar-te més, perquè encara és un secret. Si vols que t’ho expliquem hauràs de venir a la plaça major el proper diumenge 8 de desembre abans del ball de gegants als volts del migdia. Et garanteixo que et duràs una sorpresa!... Però no hi diguis a ningú.
Joan Rodríguez Geganters d’Argelaguer.
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
31
LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer Hola amics! Enguany per Sant Jordi la nostra Associació va realitzar una activitat diferent pels nens de l’escola Montpalau, amb la qual ja fa sis anys que en aquesta diada ens agrada col·laborar. Vam relatar la llegenda de Sant Jordi a través d’una tècnica mil·lenària: les ombres xineses. L’espectacle va ser sostingut per les veus de les dues manipuladores: la Gemma Gómez (professional de l’animació) i la Dolors Figueras, les quals van desenvolupar una labor artesanal fent un petit escenari (pantalla i font de llum), un guió adaptant diverses versions dels contes, el disseny i la confecció de les ombres (dibuixos elaborats amb cartolines, retallades i muntades amb pals de fusta per subjectar-les) adaptant-les per a la manipulació, per finalment escenificar amb elles la història de Sant Jordi, amb l’afany de recrear un món màgic amb color, ritme, ple de personatges, accessoris, música... I tot davant d’un públic agraït a qui la Margriet Coumans feia participar perquè reproduïssin algunes veus i sons de les ombres projectades. El teatre d’ombres sempre provoca fascinació a totes les edats, i creiem (sense que soni a presumpció) que en alguns moments vam deixar bocabadat a més d’un. I per concloure la festa, la Marta Solanich va recitar alguns poemes, cites i refranys sobre la llegenda de Sant Jordi, i una cançó que tots els que hi érem vam acabar cantussejant.
32
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
El 20 de juliol, a la capella de Santa Anna, vam tenir el plaer d’escoltar el recital March nostàlgic, obra de l’autor, actor i director de teatre valencià Ximo Vidal, que ens va fer una passejada per l’obra d’Ausiàs March, fent també referències a l’obra de Jordi de Sant Jordi, Joanot Martorell, Roís de Corella i Joan Timoneda. Ximo Vidal ens porta a l’edat mitjana, en aquest excepcional monòleg d’un Ausiàs vell, a punt de morir que necessita fer confessions a l’espectador del segle XXI, sobre la seva època, la seva vida i obra. Tots els assistents a la capella van quedar meravellats de la seva interpretació. Després, i com ja és tradició en aquests actes poètics organitzats per la nostra associació, també hi va haver lectura lliure de poemes i cants per part del públic que hi va acudir.
LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer VI CONCURS PÚBLIC LOCAL DE PESSEBRES!!! LlunaPlena, juntament amb l’Ajuntament, volem tornar a organitzar aquest concurs i confiem en la vostra participació en aquesta proposta de creació artística i tradicional. Com en la resta d’edicions, si hi voleu participar un jurat qualificador passarà per les vostres cases per veure el pessebre i avaluar-lo. Cap als volts de Nadal, estigueu atents als cartells que anunciaran el concurs que trobareu pel poble en els quals hi haurà tota la informació. Animeu-vos a participar-hi!
Avinguda Girona, 2 - 17800 Olot Tel. 972 26 01 50 - Fax 972 26 98 99 www.bassolsenergia.com
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
33
Àlbum fotogràfic
A l’esquerra en Josep Dilmé, més conegut per en Pep de ca l’Àngel, primer alcalde de la Dictadura, al costat el pare d’en Salvi Masdeu. Anys 40. Arxiu: Carme Dilmé.
Estiu de 1967. Els feliços 60. Al mig la Carme Dilmé de ca l’Àngel amb en Joan i la Maria Sala de cal Cabrer, al carrer Major. Arxiu: Carme Dilmé. Josep Cordonets amb una de les seves filles. Arxiu: Marta Cordonets.
Festa de la Germandat al anys 50. A primer terme la Trini Roca i en Ventura de ca l’Àngel i a darrere en Salvi Masdeu. Arxiu: Carme Dilmé.
34
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Argelaguer en transició
Argelaguer en transició Ja fa més de 18 mesos que Argelaguer en transició es va posar a caminar i durant tots aquests mesos hem anat fent coses diverses. Des de xerrades i tallers fins a excursions i assemblees. Tot plegat potser sense massa ordre ni planificació, però amb l’objectiu sempre de conscienciar i conscienciar-nos sobre la necessitat de preparar-nos per a una societat sense energia abundant ni barata. Davant la situació de canvi i d’empitjorament general de les condicions de vida i de pèrdua de drets que estem vivint, és probable que sorgeixin pors en molts de nosaltres. Por a perdre la feina o a no trobar-ne, por a perdre la casa, por a no tenir suficient, por a no poder fer front a les despeses, por a què ens robin o ataquin, por a no ser atesos si ens posem malalts, por a no tenir una pensió quan siguem grans, etc. La por té la funció d’alertar-nos davant un perill però alhora pot paralitzar-nos o portar-nos a negar la realitat. També pot generar desconfiança, egoisme o enveja, fet que no ajudarà gaire a resoldre els reptes que sens dubte haurem d’afrontar.
Argelaguer en transició, davant la por, ens ofereix una visió, un futur possible i ens anima a cooperar i a compartir per assolir aquesta visió. Argelaguer en transició ens invita a centrar-nos en allò que podem canviar nosaltres i a ser actius i ocupar-nos d’allò en què tenim capacitat de decisió o d’influència. Argelaguer en transició ens encoratja a ser proactius en lloc de reactius. A treballar junts per aconseguir canvis positius en el nostre entorn immediat, cosa que ens ha de portar a ser més autosuficients i més resilients com a individus i com a comunitat. Hi ha molta feina a fer i seguirem des d’Argelaguer en transició insistint en la urgència de començar a actuar i a fer-ho canviant (de forma radical) la nostra manera de viure. Us seguirem donant pautes per fer aquest canvi i us animem a assistir i participar en les assemblees mensuals i en les activitats que organitzem per avançar en aquest camí, convençuts que és totalment necessari.
Afores, s/n - 17853 ARGELAGUER (Girona) - Spain Tel. 972 68 70 20 - Fax 972 68 74 16 info@calesdellierca.com - www.calesdellierca.com
Pol. Ind. Can Portella, parcel·la 3 Apartat de Correus 134 17853 ARGELAGUER (Girona) Tel. 972 68 80 32 - Fax 972 68 80 34 www.gelada.com - gelada@gelada.com
http://www.argelaguerentransicio.com Miquel
Crta. Olot, 35 ARGELAGUER Tel. 972 28 71 56
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
35
Clica
Fem cinema a Argelaguer El grup de cinema d’Argelaguer és una secció de l’associació LlunaPlena. En la seva programació de “cinema conscient” (normalment el tercer divendres de cada mes) també col·labora amb Argelaguer en Transició.
· El mes de desembre hi haurà dues projeccions, la de Cine Conscient i la de Nadal (per decidir encara en el moment de redactar aquest article). PROPERA REUNIÓ (per si us hi voleu apuntar!)
Per seguir les seves activitats, visiteu el bloc: cineargelaguer.blogspot.com PROJECCIONS D’ESTIU · 27 de juliol (divendres). Cine infantil. Brave (cinema d’animació), a la Plaça. · 9 d’agost (divendres). Cine per a tots els públics. Super 8 de J. J. Abrams/Spielberg, a la Plaça. · 16 d’agost (divendres). Cine amb sopar. West Side Story.
La propera reunió serà el divendres 13 de desembre, a les 20:00 h, abans de la projecció. Es farà un berenar-sopar compartit! Escollirem la pel·lícula de les festes i es farà la proposta de títols nous a partir de febrer. Temàtica del nou cicle: “Sexualitat i diferència” (títol provisional).
· Pel que fa a les activitats del nou curs, van començar el divendres 18 d’octubre i es van fer coincidir amb la tertúlia del llibre que es comentava al club de lectura, Orgull i prejudici. Es va projectar la pel·lícula Bride & Prejudice, de Gurinder Chadha (una adaptació de bollywood de la novel·la de Jane Austen). · La projecció va ser a les 21:30 h, a la mateixa Sala de Cultura; després es va fer un debat sobre la pel·lícula. Érem molta colla, vam riure molt i ens ho vam passar molt bé. · El dia 15 de novembre vam veure l’oscaritzada pel·lícula Slumdog milionaire, del director Danny Boyle. Data Desembre, 13 Gener, 17
Pel·lícula House of sand and fog Untouchable
Hora 21:00h 21:00h
Lloc la Sala de Cultura Casal
Observacions 20:00h Berenar-sopar i reunió.
Crta. d’Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 Girona
MENJARS - BAR
CAN XAC
EMBOTITS I CARNISSERIA
36
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
La recepta
Què es cuina a Argelaguer? Amics llepafils! A qui no li agraden les croquetes casolanes? Sempre hi ha algú, però no em negareu que és un d’aquells plats que agraden a tothom; diria que és d’aquelles menges que han quedat fixades a la memòria de la nostra infantesa, no ho creieu? A més, van bé per a totes les ocasions: com a plat acompanyades de verdures o llegums per exemple, per a un sopar informal, com a tapa, aperitiu o entreteniment, i per picar a qualsevol hora, perquè es mengen sense gana. És posar el plat a la taula i es buida com si res. Malauradament, avui dia no gaudeixen de tan bona reputació en imposar-se les congelades en una gran varietat de marques de productes preparats que ens venen “com les de casa”. Però encara que ho intentin, les croquetes casolanes són insubstituïbles, i d’això en sap i molt la nostra protago-
nista, la Núria Fluvià, que ens ha volgut oferir unes saboroses croquetes en les quals ha posat uns ingredients que no hi solen ser a les industrials: ganes, paciència, temps, dedicació, aroma, qualitat, sabor casolà, i cura en fer-les, ingredients que, evidentment, són garantia d’èxit. Pel dia a dia són massa laborioses, per això la Núria les sol fer en ocasions especials com ara aniversaris, que és quan en fa en gran quantitat per poder-ne també congelar per després fer paquetets de regal als familiars, que queden encantats, és clar. La Núria guarda records de la seva àvia i la seva mare fent croquetes de pollastre i sap del pensament universal que “com les croquetes de la mare, cap ni una”; però la seva recepta amb algun secret (confessable) ideat per ella i el seu marit Julián (també bon cuiner) que enalteix el seu gust, us en farà fans.
Croquetes de marisc, per la Núria Fluvià Ingredients (6 persones): • ½ kg de gambes • Salsa beixamel • 200 g de rap • ½ litre de llet
• 2 ous • Farina / sal / oli d’oliva • Pa ratllat • Cebes (2 de mitjanes) • 80 g de mantega
Preparació: Primerament bullim en una olleta el rap amb molt poca aigua i poca sal uns 10’, fins que s’evapori el líquid. Procedim a fer el mateix amb les gambes. Pelarem les gambes, i el cos el trossejarem i reservarem en un plat. Però les closques i els caps els deixarem en remull amb la llet (que posteriorment s’aprofitarà per la beixamel) en maceració tota una nit a la nevera. Llavors és quan la llet agafarà el color rosat i el gust del marisc (aquest és el secret per enriquir el gust de les croquetes). Un cop està, s’escorren i es passen pel colador xinès per premsar-les. Després ja podem rebutjar-les. Passem a fer la beixamel: En un cassó hi courem, a foc ben baix, la mantega i la ceba prèviament trossejada fins que quedi enrossida (no gaire torrada). Es pot afegir una mica més de mantega si fa falta. Després hi afegirem la farina, i remenarem amb espàtula de fusta uns minuts, i finalment hi abocarem la llet “rosa” que teníem preparada i un pol-
sim de sal; i seguirem remenant fins que la massa ens quedi cremosa (s’hi pot anar afegint llet). Veurem que es desenganxa fàcilment de les parets del cassó. Elaborarem les croquetes: El peix barrejat (rap i gambes) i que tenim ben escorregut i esmicolat, s’afegirà a la beixamel. Aquesta massa es deixa reposar i refredar 2 hores com a mínim (sabeu que si la pasta és calenta serà impossible donar-li forma), i encara millor d’un dia per l’altre. Empolsarem el marbre de la cuina amb farina i agafant la quantitat adequada de pasta amb dues culleres (com si d’un joc malabar es tractés) se’ls dóna forma i es van col·locant en files sobre la superfície. S’acaba amb una altra espolsada de farina i movent una a una les croquetes perquè l’agafin bé. Arrebossarem les croquetes amb els ous batuts i el pa ratllat, i les fregirem a la paella amb tres dits d’oli ben calent per cobrir-les bé, fins que quedin daurades. A mesura que les anem traient del foc les posarem en una plata amb paper absorbent perquè no quedin olioses. I ja les tenim a punt per presentar a taula. Ja veureu com serà “amor a primera vista”. Bon apetit!! D. Figueras
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
37
Casal de la gent gran / Joventut
Casal de la gent gran d’Argelaguer Germandat de Sant Narcís DEFUNCIÓ
ACTIVITATS · Es realitza una hora de gimnàstica cada setmana els dijous i de forma gratuïta. · Festa del nostre Patró Sant Narcís, amb un dinar i cantada d’havaneres. · Sortida a Barcelona al Teatre Tívoli per veure el musical “Sonrisas y Lagrimas”. Activitats gratuïtes per als socis.
El Casal de la Gent Gran d’Argelaguer s’uneix al condol de la família per la pèrdua de la nostra sòcia MARIA CASAS I CASAS. Ens costarà acostumar-nos a estar sense la seva companyia. La Junta
Joves Aquest estiu, els joves d’Argelaguer d’entre 12 i 16 anys, amb l’ajuda de l’Ajuntament i d’uns veïns del poble, amb moltes ganes d’ensenyar i amb les butxaques plenes de paciència, seguint el que ja s’havia fet estius anteriors, hem seguit amb el projecte de treball anomenat brigada jove. La tasca ha estat la restauració del pont del Parés, un pont de pas de vianants que havia existit anys enrere i que, a causa de les riuades, havia estat destruït. La tasca es va fer al llarg de quinze dies de les tardes del mes de juliol.
38
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
La recompensa a l’esforç dels joves ha estat una sortida a l’Aquabrava. Cal agrair l’esforç que tothom ha fet per poder dur a terme aquesta activitat: joves, col·laboradors i Ajuntament.
Salut
Alimentació equilibrada en temps de crisi Com menjar d’una manera sana i econòmica? Com reduir el malbaratament de menjar? No hauria de ser difícil. A continuació us volem demostrar, a partir de receptes equilibrades i econòmiques, que menjar bé no és car. Diàriament es malgasten grans quantitats d’aliments que podrien haver estat consumits. Es calcula que a Europa es malgasten 89 milions de tones d’aliments cada any. Es desaprofiten aliments en cada etapa de la cadena alimentària:
agricultors, productors, processadors, comerços minoristes o grans superfícies, proveïdors de serveis de càtering i consumidors. La cadena alimentària és un dels apartats on més es pot estalviar, només caldria aplicar mesures que uns anys enrere, els nostres pares i avis les veien com de sentit comú. (Taula 1)
Evita el malbaratament d’aliments
Un 20% dels aliments que comprem acaben a la brossa, gestioneu correctament els estocs de casa
Racions justes
Posem-nos al plat quantitats que ens podem acabar. Si ens sobra menjar, es pot guardar i/o congelar
Hàbits de menjar racionals i no compulsius
Aneu a comprar sense gana! Eviteu aliments superflus i que són més cars
Cuinar per guardar
El temps que es triga a coure menjar per quatre persones és similar a fer-ho per vuit. Per tant, cuinar, menjar una part i congelar la resta és un encert
Aliments de temporada i locals
Els productes locals i de temporada tenen beneficis ambientals i per a la salut, són més rics en nutrients, més frescos i estalvien costos i energia associada al transport i l’emmagatzematge
Consum d’aigua mineral
Consumir aigua en ampolles de plàstic es podria evitar. En certs llocs no és recomanable beure de l’aixeta, però en molts altres, l’aigua és molt bona. La Garrotxa és un exemple
Cercar receptes barates
Seleccioneu bones receptes d’aliments que no siguin cars. Els menjars poden ser igual de nutritius (o fins i tot millors) que els que porten ingredients cars
Exemples de receptes equilibrades (amb tots els nutrients) i econòmiques:
- Patata i verdura i tall de carn: 1 hamburguesa, 1/4 de pollastre, conill, 2 talls de llom... - Llenties guisades amb carn i verdures o cigrons, espinacs i peix blau - Amanida i macarrons guisats amb carn picada o tonyina - Amanida i arròs amb tomàquet i ou / Arròs a la cassola amb verdures i carn o peix - Escudella i carn d’olla (pastanaga, ceba i col) - Estofat de patata, verdures i costella de porc - Arròs a la cassola i espàrrecs de llauna amanits - Amanida de llenties o cigrons amb bacallà esqueixat i tomata - Amanida de pasta amb tonyina, ou dur, tomata, enciam - Arròs bullit amb peix, ceba, carxofa i pèsols - Pa amb tomata, truita de patates i una tomata amanida - Puré de carbassó, patata i formatgets i un tall de carn de segon - Peix al forn o al microones amb patata i verdures (carbassó, tomata, pastanaga, cebes...) - Torrada amb escalivada i tonyina
- “Sandwich” vegetal de tomata, enciam, tonyina, ou dur o hamburguesa Plat únic. Com podeu veure, moltes de les anteriors receptes són de plat únic. Una característica de la dieta mediterrània és el plat únic complet amb amanida o sense. No cal un segon si ja s’inclouen aliments d’origen animal. Recicleu aliments o plats sobrants. Convertir un producte ja cuinat en un altre és un dels trucs més lògics per estalviar. Les croquetes són un plat estrella, ja que gairebé qualsevol aliment es pot convertir en el seu ingredient principal. També es poden utilitzar productes que no s’han consumit per fer sopes, amanides, pastissets, i fins i tot postres. El caldo de bullir les verdures és molt útil a la cuina, per afegir a l’arròs a la cassola, per fer sopes,... i a més és saludable. La fruita sobrant es pot aprofitar per fer melmelades i confitures, que duren més temps, o les pomes fer-les al forn o microones. Amb una mica d’imaginació, les sobres es converteixen en menjars molt desitjables i econòmics. Joan Cabratosa
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
39
Salut
La depressió en nens adolescents La depressió major es defineix com la presènci d’almenys un “episodi depressiu” en el qual el nen pateix cinc o més dels següents símptomes durant almenys dues setmanes. Un dels símptomes ha de ser obligatòriament humor depressiu (o irritabilitat) o pèrdua d’interès en activitats plaents. Aquests símptomes han de tenir un impacte seriós sobre la vida del nen i se l’ha de veure clarament pitjor que abans d’estar deprimit: - Estar trist, deprimit, o irritable la major part del dia, gairebé tots els dies. - Disminució important de l’interès o plaer per totes o gairebé totes les activitats la major part del dia. - Aprimament significatiu o augment important de pes, o disminució o augment de la gana gairebé cada dia. - Insomni o augment de la son quasi tots els dies. - Agitació o retard psicomotor (lentitud o pesadesa corporal) gairebé tots els dies. - Cansament, o sensació de menor energia gairebé cada dia. - Sentiments d’inutilitat o de culpa excessiva o inapropiada gairebé tots els dies. - Menor capacitat de pensar o concentrar-se o indecisió gairebé tots els dies. - Idees recurrents de mort (no només por a morir) i de suïcidi sense pla específic, o intent de suïcidi, o pla específic de cometre’l. De vegades els nens no compleixen els requerits cinc símptomes o la durada de dues setmanes seguides, per la qual cosa el diagnòstic en nens és més difícil. La malenconia és una forma més greu de depressió, amb alguns símptomes característics, com gran augment de son i de la gana. Hi ha altres depressions que tenen un patró estacional (trastorn de l’humor temporal). Això es produeix quan hi ha un patró regular al llarg de l’any, i la depressió apareix a la tardor i hivern i desapareix a la primavera i estiu. Aquesta varietat de depressió està en relació amb la quantitat de llum a la qual s’exposa el nen. Causes de la depressió Té origen biològic, és a dir, és una malaltia mèdica. No és deguda a una educació defectuosa, ni a la personalitat feble, ni a uns pares amb pocs recursos econòmics. Pot ser deguda a components genètics i /o a alteracions endocrines i hormonals. També alguns factors ambientals i familiars poden precipitar la depressió: Un nen no desitjat, amb poca o mala relació amb els seus pares i germans, o que és víctima d’ abús o abandonament, té més risc de patir depressió. Si la mare ha patit depressió postpart, probablement no ha format bé el vincle amb el nen; o haver patit una pèrdua important (divorci, mort d’un familiar...). Aproximadament un 5% tindrà un episodi depressiu abans de complir els 19 anys. Abans de la pubertat, la depressió és igual de freqüent en nens i nenes. A partir de la pubertat la depressió és més freqüent en noies que en nois. Errors cognitius automàtics freqüents en adolescents amb depressió 1 - Pensament absolut o “ dicotòmic” (tot o res): el mínim error fa passar d’una situació ideal a una catàstrofe. Les situacions són
40
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
inestables i són de fàcil caiguda en el desànim. 2 - Abstracció selectiva: “filtre mental” que fa treure conclusions ràpides. Considerant només una part de l’evidència i fa una interpretació negativa. 3 - Inferència arbitrària: s’arriba a una conclusió sense dades suficients que li donin suport, o fins i tot amb dades contràries que qualsevol persona interpretarà en un altre sentit. 4 - Personalització o atribució falsa: s’atribueixen les culpes de diferents situacions a un mateix, tot i ser situacions fora del nostre control. 5 - Dependència de l’elogi exterior. 6 - Pensament catastròfic: sempre passarà la pitjor de les possibilitats. 7 - Magnificació i minimització: sobrevalora o infravalora el significat de les conseqüències. Deriva del pensament absolut. Consideracions generals per als pares amb nens depressius 1. Imprescindible marcar prioritats: feu llistes de coses per aquesta setmana, d’aquí a un mes, i objectius a mitjà termini. 2. Dividiu els problemes o tasques en trossos que es puguin fer en una estona. 3. Solucioneu els problemes a poc a poc, en fases i un a un, no tots alhora. La tàctica “ divideix i venceràs” aplicada als problemes. 4. Ignoeu de moment allò que no es pugui canviar o allò en el que no us pugueu posar d’acord amb el vostre cònjuge. 5. Reduïu les seves exigències o expectatives durant un temps. Per exemple, quan hi ha un embús de trànsit podem enfadar-nos i arribar tard i enfadats, o acceptar l’inevitable i arribar tard i relaxats. 6. Aneu a poc a poc i eviteu ser impacient: els canvis que veureu en el vostre fill al principi poden ser lents. 7. Poseu límits clars; el vostre fill /a els necessita. Hi ha coses inacceptables, coses adequades i una zona de negociació, però no és possible negociar-ho tot. 8. Cal que cada membre de la família tingui espai, de vegades un necessita estar sol. També és important que els pares parlin entre ells a soles, millor fora de casa, i temps individual per a cada un. 9. Poseu les coses fàcils: digueu el que hàgiu de dir de forma clara, directa, senzilla i positiva. 10. Seguiu les indicacions del metge. Si el nen no pren la medicació no l’ajudarà, si té efectes secundaris adreceu-vos al metge. No canvieu la dosi ni interrompeu el tractament. 11. Al nen li ajuda la rutina i l’estructura: seguir la seva vida normal, treball, horari, activitats d’esbarjo. Veure la depressió com un problema mèdic més. 12. Abordeu els problemes quan estiguin en fase inicial, no quan estan fora de control. 13. És important adonar-se que les coses afecten de diferent manera al marit i a la dona segons el moment, i les seves experiències anteriors. 14. Permeteu-vos com a pares un respir. A vegades, sortiu una estona i descanseu, permet veure les coses millor. 15. Reforceu les qualitats que manté unida la família. Fina Rodríguez Psicòloga
Pàgina oberta
Sopar de futbol 2013 (els d’abans) El passat 12 de juliol vam celebrar el, ja tradicional, sopar de la gent del futbol del poble dels anys 1970 i 80, compost per exjugadors, membres de la Junta, socis i simpatitzants. El més important és la trobada. Aquesta ja és la setena de la nova tongada. Com és costum el sopar va ser al restaurant “el Cafè” i ho venim celebrant el segon divendres de juliol.
UN DIA DIFERENT El sol s’intuïa amb una lleugera esplendor, el fred ens atrapava però nosaltres avançàvem mentre els peus ens lliscaven. Tot era il·lusió i una forta germanor. Ens encaminàvem al cim, ell tot galant ens esperava. La muntanya pelada, abrupta, sense herba ni matoll, descarnada, escorreguda, de cingles espadats... Havíem arribat al Gra de Fajol.
Companys, reserveu la data de l’11 de juliol de 2014 i fins el proper. Joan Badosa de ca la Lluïsa, interventor i de l’espanyol. Josep Vilar de ca la Remígia, ajudant.
Dalt del cim, sorprenia el silenci que alternava amb una emoció indefinida, que era l’alegria d’haver-lo pogut fer. Caminar durant estones seguides, sense pensar en res, sense reparar en el pas del temps, sense tornar la vista enrere per mirar el camí... Caminar, vagarejant per les muntanyes... és, potser, la forma de felicitat més perfecte i més fàcil d’aconseguir que hi ha en aquest món. Qualsevol lloc i qualsevol amic de muntanya poden crear-nos una petjada suficientment forta per impactar vigorosament en el nostre record. Assumpció
Núm. 32 · Desembre de 2013 ·
41
Pàgina oberta
“En Quel d’Argelaguer”
Antoni Bori I Fontestà
L’any 2012 s’ha celebrat el centenari del traspàs de l’escriptor catalanista Antoni Bori i Fontestà, hom podrà objectar que aquest centenari ha tingut un ressò més aviat discret. De fet, contrasta prou veure el cas que s’ha fet a Catalunya del centenari de Calders, Tísner i Sales, mentre que Antoni Bori ha quedat arraconadet a la memòria local d’Argelaguer, i encara gràcies…, va fer estada al nostre poble alguns estius, i fruit d’aquelles estones va compondre la petita obra “EN QUEL D’ARGELAGUER”, obra força comentada en el seu temps.
Antoni Bori i Fontestà (Badalona, 24 de maig de 1861 – 12 de gener de 1912) fou mestre, poeta i pedagog. El 1886 guanya la plaça de director d’una Escola de la vil·la de Sant Martí de Provençals (Districte X), de Barcelona. El 1888 participa com a delegat de l’Associació de Mestres en el Congrés Pedagògic de Barcelona. Funda i dirigeix la revista “El Magisterio Catalán”, i té publicacions sobre història i geografia de Catalunya, entre altres temes. D’ofici, mestre; d’afecció, versaire. Va col·laborar en la revista “El Clam del Magisteri” i va fundar la publicació “El Magisteri Català”, va defensar l’ensenyament del català. És autor d’obres de teatre (Gent de platja, La Gallarda del Roser), d’una Història de Catalunya (Barcelona, 1898) i molts poemes de temàtica heterogènia publicats en periòdics i revistes, com “Lo Gay Saber”, “La Veu de Montserrat”, “La Renaixensa”, “El Eco de Badalona”, ”L’Esparver” i “La Il·lustració Catalana”. No obstant, l’obra que li va donar major popularitat fou Lo trobador català (Barcelona, 1892), miscel·lània de proses i de poesies, que va editar perquè fos usada en l’aprenentatge escolar del català. D’aquesta obra, i fins al 1936, es van publicar vint edicions i actualment continua sent reeditada. La seva poesia cal emmarcar-la plenament en els paràmetres del moviment romàntic vuitcentista d’inspiració patriòtica i temes populars acostats al folklorisme de l’època. Algunes de les seves obres més importants són Simfonies poemàtiques (1898), Boira i sol (1900). En record del centenari del mestre, volem recuperar l’obra “En Quel d’Argelaguer*”, que en català clàssic, diu així:
“Las bruixas que al castell – de Besalú s’ amagan pels masos del entorn – han dat malas miradas. Parcer que ve del camp – las tem si á l’hora baixa es lluny; y á la muller – sola ha deixat á casa; perque, segons se díu, – y ho diuhen las comares, es cap al tart quan fan – pels masos més disbauixas. No son tot bruixas, no, – d’aytals temors la causa; l’Arnal de Besalú, – que’ls sab menar la tasca, té l’ull encisador, – prou escayent lo tracte, y’s bat ab la virtut – més ferma y la fa caure. De tot aquell varal – per fi toca la tanda d’en Quel d’Argelaguer – á la muller qu’es guapa… Si en Quel ho sab ó no – pel poble no se’n parla, y menos sab l’Arnal – si en Quel li va á la saga. Pel veremar, al Mas – l’Arnal va cada tarde; conversa ab la muller; – en Quel… canta que canta… ¡ prou la coneix dels cups – y sitjas la fondária !… mes “No es aquí – pensa ell – hont purgaréu la falta.” Cap vespre tot sopant- en Quel ab ella parla: “Tal día com demá – Banyolas fa gallarda, hi pujan de Pedret – los tamboríns y flautas, y donchs… ja ho sabs de temps – que’m plauhen las sardanas.” Ronseja la muller – que als cups hi ha feyna llarga… pera quedarse al Mas -excusas no li faltan; per avisá al Arnal – ja’s donará prou manya, donchs veu al Quel resolt – ab ella á fer la marxa. Matí, dematinet – ja l’euga es ensellada; y, fentse trobadís, – l’Arnal els acompanya; á fira van plegats, – tots tres á un hostal paran, y surten á passeig – boy junts per la gallarda. Si en Quel se fon pel ball – no’n té pas ella ganas; li plau mes ab l’Arnal – parlar mentres ell balla… en Quel els deixa fer, – paraulas son paraulas… si algú fa mofa d’ell – no l’entén gens ni gayre. Fínit lo tirabou, – el vespre d’arribada, se’n van cap al Estany, – que fa la lluna clara; en Quel paga al barquer, – ab quatre mots l’aparta, y ab ella y l’Arnal, sols, – d’un salt munta á la barca. Endintre barquejant – ¡ quín riure, á la vegada que’s tapa la claror – y s’inflan las onadas ! ¡ quín riure la muller – que á popa ab l’Arnal parla ! y ¡ quín posat en Quel – remant á l’altra banda ! A la remor d’un bes – qu’en la foscor s’amaga, segueix un cop de rem – qu’un crani esberla y xafa; del cop de rem, ve un crit; – á fons se’n va la barca, y un borbolleig estrany – arreu conmóu las ayguas. De nit á Argelaguer – en Quel tot sol marxava; als masos, als hostals, – per sa muller demana… tothom lo compadeix, – y al poble d’arribada, fent rotllo á vora d’ell – murmuran las comares: “¡ Es foll ! l’han captocat – ab sos conjurs y many’as las bruixas que al castell – de Besalú s’amagan.” Juan R. Lejarza de Cal Music
*) “En Quel D’Argelaguer” fou presentat per l’autor al Novè Certamen Literari de Olot (Garrotxa) l’any 1898 PREMI 3. No s’adjudicà. Segon accèssit id. 113.
42
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Programa de la Festa de Sant Damas d’Argelaguer Del 5 al 8 de desembre de 2013
Dijous dia 5 de desembre 21:30 h Jampo (recital de poesia) (LlunaPlena)
Dissabte dia 7 de desembre 9:00 a 11:00 h. Parada al Casal (AMPA)
de ponsèties (nadales)
16:30 h ESPECTACLE INFANTIL Poca Cosa Teatre: “La vaca que canta (va d’òpera)” (Casal)
Divendres dia 6 de desembre 9:00 a 11:00 h Parada de (nadales) al Casal (AMPA)
ponsèties
Activitats del col·lectiu Arran. Les 5 activitats seguents són organirzades per aquest col.lectiu:
17:30 h Berenar (AMPA) (Casal)
popular
18:00 h Cinema: La historia interminable (CLICA/ LlunaPlena) (Casal) 22:00 h CONCERT DE “A través de Vinyoli” (Casal)
XAVI MURDA
15:00 h S’obren les inscripcions al torneig de botifarra (5 E)
16:00 h Combat de botifarra (amb premi per a les tres parelles finalistes). 19:00 h Xerrada/Debat La independència es guanya des dels pobles. 21:00 h Sopar popular: (Arran) arros de muntanya, botifarra, pa, vi i aigua, 8E reserves a: garrotxa@arran.cat
Diumenge dia 8 de desembre 9:00 h Esmorzar (Casal)
Geganters
22:00 h Sobretaula amb Josep Maria Cantimplora. Al finalitzar, Cercavila cap al pavello!
De 9:00 a 11:00h Parada (nadales) al Casal (AMPA)
de ponsèties
23:00 h CONCERT AL PAVELLó “Germà Negre”, “Hora de Joglar” “Aspencat”, i Djs locals (Màarius i Carlos)
10:30 h Contes (a la Sala de Cultura de l’Ajuntament): a càrrec de la Companyia de la Xinanah, amb “Cagalàstics catacontes”. 11:30 h Cercavila de gegants (Se sortirà de davant l’Ajuntament) 12:00 h Missa amb coral Grup de Caramelles de Sant Miquel de Campmajor.
EXPOSICIÓ d’animals, ninots i ornaments de feltre. A càrrec de Lurdes Bernad Bosch a la CAPELLA DE SANTA ANNA (oberta dia 6 de 11:00 a 13:30 / 17:00 a 20:30; dia 7 de 17:00 a 20:00; dia 8 d’11:00 a 13:30/ 17:00 a 20:00) Col·laboren: Jaume Serra, Marga Ros, Dolors Anfruns.
13:00 h Ball de Gegants (Plaça) Estrena del ball parlat dels Burrets d’Argelaguer.
Organitza: Comissió de festes d’Argelaguer / Col·labora: Ajuntament d’Argelaguer i associacions del poble / Amb el suport de La Diputació de Girona.
BALL AMB LA GRAMOLA ORQUESTRA
18:00 h (Pavelló)
“Després de l’estiu tota cuca encara viu”