Page 1

L’Argelaga L’esclat dels pastorets!

31 Revista d’Argelaguer Abril 2013


Serveis Ajuntament d’Argelaguer Tel. 972 68 71 37 · Fax 972 68 78 21 · Ajuntament@argelaguer.cat Carrer Major, 91 · 17853 ARGELAGUER · www.webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer

TELÈFONS

HORARIS DE SERVEIS

SERVEI D’URBANISME L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 a 13 h.

Divendres d’10:30 a 11:30 h. Per visita els dimarts i els dijous es pot anar al dispensari de Tortellà o al CAP de Besalú. Extraccions: Segons i quart dijous de cada mes, de 8 a 9 h. Cal cita prèvia.

RECOLLIDA DE TRASTOS VELLS Els dilluns, cada quinze dies, a les 8 del ma. (Consulteu la informació dels contenidors) També es pot anar a la deixalleria de Besalú, de dilluns a divendres, de 10 a 13 i de 16 a 19 h. Tel. 618 65 04 72

DISPENSARI DE TORTELLÀ Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, de 8:20 a 11 h Dimarts, de 10:30 a 13 h Dimecres de 9:30 a 11 h Dijous de 8:20 a 11.30 h Divendres de 12 a 14 h Infermera: Montserrat Parramon Dilluns i dimecres de 10 a 11h Dimarts de 10 a 11 i de 12 a 13 h Dijous de 10 a 11:30 h Divendres, de 12 a 13 h Extraccions: Dimarts, de 8 a 9 h Dijous (1r, 3r i 5è), de 8 a 9 h Divendres (sintrom) de 8 a 9 h Llevadora: Dijous, de 12 a 12:30 h

DISPENSARI D’ARGELAGUER Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns i dimecres, de 12 a 14 h. Divendres, de 10:30 a 11:30 h. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns i dimecres de 12 a 13 h.

URGÈNCIES A BESALÚ CAP de Besalú. Tel. 972 59 05 73 De dilluns a diumenge de 8 a 20 h. Si necessiteu ser atesos d’urgència de 20 a 8 h del ma, truqueu al telèfon 112. També podeu adreçar-vos a l’Hospital Sant Jaume d’Olot.

SERVEI D’AIGUA DE PRODAISA Tercer dilluns de cada mes, de 13 a 14 h. JUTJAT DE PAU Divendres, de 13 a 14 h.

BENESTAR SOCIAL Assistent Social: Helena Güell CAP Besalú Dimecres de 9 a 13 h FARMACIOLA Argelaguer: De dilluns a divendres, de 12 a 14 h ESCOLA Horari acadèmic: Ma, de 9 a 12:30 h Tarda, de 15 a 16:30 h Servei de menjador: De 12:30 a 15 h MISSES Diumenges i fesus, a les 9:15 h. DEIXALLERIA MÒBIL Cada dos mesos. Ubicació: Parc infanl (consulteu la informaicó dels dies als contenidors) CORREUS Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres, de 13:15 a 13:30 h

Telèfon d’emergències de Catalunya: Mossos d’Esquadra, Bombers i Serveis d’emergències Mèdiques (ambulància)

SALA DE LECTURA Dilluns, dimecres i dijous de 16:30 a 19:30 h

900 900 120

Atenció a dones en situació de violència

HORARIS DE LA TEISA

BUS TRANSVERSAL DE LA GARROTXA

Besalú - Banyoles - Olot

Banyoles - Besalú - Olot

(Besalú - Olot - Les Planes d’Hostoles)

Girona

Direcció Olot Sortida d’Argelaguer a les 7:09 h, 9:09 h, 11:09 h, 13:09 h, 15:09 h, 17:09 h, 19:09 h Direcció Besalú Sortida d’Argelaguer a les 6:56 h, 8:56 h, 10:56 h, 12:56 h, 14:56 h, 16:56 h, 18:56 h

c/ Mulleras, 15. Telèfon 972 26 18 00

Sordes de Girona

Banyoles

7:15 8:00 9:15 10:15 11:15 12:15 13:15 13:15 14:15 15:15 15:15 16:15 17:15 18:15 19:15 20:15 21:00

7:45 8:30 8:45 10:45 11:45 12:45 13:45 13:45 14:45 15:45 15:45 16:45 17:45 18:45 19:45 20:45 21:30

Besalú 8:03

Arribades a Olot 8:30

10:03

10:30

12:03

12:30

14:03

16:03

14:30

16:30

18:03

18:30

20:03

20:30

21:48

22:15

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Fesu Feiner (1) Diari Fesu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari

Olot

AJUNTAMENT De dilluns a divendres, de 8 a 15 h.

Ajuntament 972 68 71 37 Fax 972 68 78 21 Pàgina web hp://pobles.ddgi.es / argelaguer Correu electrònic Ajuntament@argelaguer.cat Servei d’aigües (Prodaisa) 972 20 20 78 Gas Natural Fenosa (Atenció al client) 902 20 08 50 (Avaries) 900 75 07 50 Bassols Energia 972 26 01 50 Endesa (Atenció al client) 902 50 88 50 (Avaries) 800 76 07 06 Jutjat de Pau (St. Joan) 972 29 03 03 Parròquia (Mn. Àngel Torres) 972 68 71 85 Escola 972 28 70 59 Consultori Argelaguer 972 68 76 06 Dr. Enric Bayona 608 74 14 11 Urgències (CAP Besalú) 972 59 05 73 989 30 40 88 Farmàcia Argelaguer 669 886 757 Farmàcia Besalú 972 59 12 73 Farmàcia Sant Jaume de Llierca 972 68 72 01 Farmàcia Montagut 972 68 70 88 Farmàcia Castellfollit de la Roca 972 29 40 18 Farmàcia Tortellà 972 28 71 02 Hospital d’Olot 972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta 972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions) 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella) 972 68 71 17 972 28 79 04 626 35 84 89 Funerària Puig 607 66 89 99 Creu Roja d’Olot 972 27 22 22 Fax. 972 26 23 18 Consorci Transport Sanitari de Catalunya (Girona) Ambulàncies (visites, rehabilitacions) 972 41 00 10 Mossos d’Esquadra d’Olot 972 54 17 00

Sordes d’Olot

Besalú

Banyoles

Arribades a Girona

5:45

6:15

6:30 7:15 7:45 8:15 9:15 10:15 11:15 12:15 12:15 13:15 14:15 15:15 16:15 16:15 17:30 17:15 18:15 19:15 20:15

7:05 7:45 8:15 8:45 9:45 10:45 11:45 12:45 12:45 13:45 14:45 15:45 16:45 16:45 18:00 17:45 18:45 19:45 20:45

7:30

8:00

8:30

10:00

11:30

12:00

13:30

14:00

15:30

16:00

16:30 17:30

17:00 18:00

19:30

20:00

(1) De dilluns a divendres feiners (1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: (2) Dies curs escolar Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 -Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Feiner Feiner Lecus (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Fesu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Fesu Feiner (1) Fesu Feiner Feiner (1) Diari


Editorial SUMARI Serveis.......................................... 2 Editorial........................................ 3 Informació municipal.................... 4 Actualitat...................................... 14 Entrevista..................................... 18 Personatge.................................... 20 Història......................................... 23 Escola........................................... 24 AMPA........................................... 25 Esports.......................................... 26 Àlbum fotogràfic.......................... 27 LlunaPlena.................................... 28 Geganters..................................... 30 Violinada...................................... 32 Argelaguer en transició................ 34 Casal de la gent gran................... 35 Clica............................................. 36 La recepta.................................... 37 Salut............................................. 38 Pàgina oberta............................... 39 Festa de Sant Damas.................... 40

Podeu consultar tots els números de L’Argelaga a: webspobles.ddgi.cat (secció Ajuntament, apartat de Cultura) El contingut dels articles és responsabilitat dels respectius autors.

Edita: Ajuntament D’ARGELAGUER Consell de redacció: Carles Batlle, Sílvia Casadevall, Mercè Cordonets, Dolors Figueras, Fina Rodríguez, Josep Vilar, Dolors Olivé. Fotografia: Carles Batlle, Damián Díaz, Dolors Figueras, Dolors Giménez, Gemma Gómez, M. Àngels Grabuleda, Julián Martín, Marcos Martínez, Marisol Pelegrí, Xevi Quintana, Alba Tomàs i Francesc Tomàs. Impressió: IMPREMTA PAGÈS · Tel. 972 42 01 07 www.impremtapages.com Dipòsit Legal: GI-430 1998 Amb la col·laboració de:

Argelaguer es mou! Les activitats i iniciatives no s’aturen ni se n’interromp el ritme. Sovint es diu que els problemes o dificultats, diem-ne en el nostre cas els temps que vivim, agusen els sentits i la capacitat d’iniciativa, i al nostre poble aquesta afirmació és ben aplicable, només cal llegir les pàgines d’aquesta publicació. Els esforços per trobar solucions, per trampejar la situació, han fet que sorgeixin col·lectius com Komando NER, un grup de persones de la Garrotxa i el Pla de l’Estany que un dia al mes es reuneixen per netejar les vores dels rius i que el primer de desembre de l’any passat al costat de voluntaris del poble van dedicar una jornada al nostre municipi. En la mateixa línia al març va fer un any que es va fer la presentació d’Argelaguer en transició, col·lectiu que treballa com comenten “convençuts de la necessitat de començar a actuar i d’iniciar una transició cap a un món que se’ns presenta sense energia abundant i barata i sense creixement”. De caràcter també social trobem la tasca de la Creu Roja, que celebra els 100 anys de presència a la Garrotxa. A banda d’aquestes iniciatives, també són una mostra de la vitalitat del teixit associatiu d’Argelaguer el fet que s’hagi celebrat el 15è aniversari de la presentació pública del gegant Màssio la passada festa de Sant Damas, els deu anys de celebració del sopar de la dona o els cinc anys de la Violinada, a més de les propostes de la sala de cultura, LlunaPlena i el grup de cinema Clica, el futbol i altres associacions del poble; també hem de felicitar la colla dels pessebristes de l’església, que ha guanyat el primer premi de pessebres fets per entitats que atorga l’associació de pessebristes de la Garrotxa. Tot plegat és un bon exemple de com a Argelaguer es pot aplicar la dita “al mal temps bona cara”. Per molts anys ho puguem continuar afirmant. Us desitgem que passeu una molt bona festa del Roser. El consell de redacció Si esteu interessats a col·laborar en la redacció de l’Argelaga, ens podeu fer arribar els vostres escrits al núm. 14 del carrer de la Plaça, els podeu donar a qualsevol persona del consell de redacció, trucar-nos al 659 35 77 72 o bé enviar un correu electrònic a: revistaargelaga@ gmail.com. La revista es reserva el dret de corregir-los tant a nivell ortogràfic com gramatical i a publicar-los en un número o bé el següent en funció de l’espai disponible i de la data de lliurament.

Núm. 31 · Abril de 2013 ·

3


Informació Municipal

Pressupost municipal per al 2013 El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer, en data 11-122012 va aprovar el pressupost per a l’exercici 2013. A diferència del de l’any 2012, aquest preveu una inversió important, cosa que ocasiona que el seu total sigui molt més elevat que el del 2012, que no preveia cap inversió de característiques semblants. Però, si el mirem més detalladament, veurem que el pressupost ordinari (descomptant les inversions), és encara de més contenció que el passat. Els recursos de les administracions continuen baixant, això fa que cada vegada més s’hagin d’optimitzar els recursos que es tenen de millor manera. El pressupost d’inversions per aquest any 2013, contempla una obra important, la de la Reposició i millora dels serveis del nucli històric, amb un pressupost de 460.000,00 i diferents inversions més de manteniment, com l’escomesa d’aigua del carrer Major/Pollancres, l’expropiació del solar de la carretera d’Olot, 33, i petites inversions per al funcionament dels diferents serveis. El municipi d’Argelaguer té una situació sanejada. En aquests moments és l’única opció possible perquè pugui afrontar amb garanties les obres que li queden pendents d’executar dins del programa Viure el Poble, obres per les quals té subvencions concedides en el marc del programa europeu FEDER 2007-2013.

CONSTRUCCIONS

El pressupost, desglossat per partides, és el següent:

Pressupost d’ingressos Capítol 1 - IMPOSTOS DIRECTES Rústica 4.000 € Urbana 95.000 € Vehicles 30.000 € IAE 33.000 € Increment valor terreny 500 € Total________________________162.500 € Capítol 2 - IMPOSTOS INDIRECTES Impost sobre construccions

5.000 €

Capítol 3 - TAXES I ALTRES INGRESSOS Escombraries, cementiri i taxes 37.000 € Ocupació sòl, telèfon, gas i electricitat 48.200 € Contribucions especials 66.000 € Altres ingressos 2.800 € Total________________________154.000 € Capítol 4 - TRANSFERÈNCIES CORRENTS De l’Estat 63.000 € De la Generalitat 50.100 € De la Diputació i Consell Comarcal 2.100 € Total________________________115.200 € Capítol 5 - INGRESSOS PATRIMONIALS Interessos bancaris i rendes immobles 8.800 €

ARGELAGUER

Total pressupost ordinari_______445.500 €

646 346 265

Capítol 7 - TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL GENERALITAT (PUOSC) 371.000 € DIPUTACIÓ 27.000 € CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA 3.900 € Total________________________401.900 €

construccionsargelaguer@gmail.com

TOTAL INGRESSOS_____________847.400 €

4

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Informació Municipal Pressupost de despeses Capítol 1 - DESPESES DE PERSONAL Despeses de personal 105.520 € Capítol 2 - DESPESES BÉNS CORRENTS I SERVEIS Manteniment edificis, instal·lacions, serveis i camins 40.500 € Materials, subministraments i publicacions 6.600 € Llum, combustibles i productes neteja 42.200 € Telèfon i correu 6.300 € Assegurances 4.400 € Festes i altres activitats culturals i lúdiques 29.700 € Treballs fets per empreses: escombraries, neteja…... 97.600 € Altres despeses dels serveis 4.720 € Total________________________232.020 € Capítol 3 - DESPESES FINANCERES Interessos i altres despeses financeres

150 €

Capítol 4 - TRANSFERÈNCIES CORRENTS Aportacions Consell, Consorci Benestar, Olot TV… 11.080 € A institucions sense fi de lucre i associacions 3.630 € Total_________________________14.710 €

Instal·lació d’un desfibril·lador Aquest Ajuntament ha parcipat en el programa Pm05 del Catàleg de Serveis de Dipsalut que contempla el desplegament d’una xarxa d’aparells desfibril·ladors per a tots els municipis gironins. Ens han cedit de manera gratuïta un desfibril·lador fix, que s’ha instal·lat a la façana de la Crta. d’Olot de l’edifici del Casal. Per al bon ús de l’aparell Dipsalut, conjuntament amb aquest Ajuntament, ha ofert la possibilitat que el personal de l’Ajuntament, de l’escola, regidors i representants de les diferents associacions del poble puguin assisr als cursos explicaus del funcionament dels desfibril·ladors. A part, també es farà una jornada informava i pràcca al Casal el proper dia 31 de maig a les 20:00 h oberta a tota la població. Conèixer el funcionament d’aquest desfibril·lador és molt important per a tota la població, ja que és l’única manera de poder ajudar a una persona que pateixi una aturada cardiorespiratòria. Us animem, doncs, a tots/es a parcipar-hi.

Total pressupost ordinari_______352.400 € Capítol 6 - INVERSIONS REALS Reposició i millora serveis nucli històric Escomesa d’aigua carrer Major/Pollancres Solar crta. d’Olot, 33 Millora equipament Ajuntament Millora sala noves tecnologies Equipament polivalent Millora equipament cultural Equipaments serveis Total

460.000 € 20.000 € 7.000 € 4.000 € 1.000 € 500 € 1.500 € 1.000 € 495.000 €

TOTAL DESPESES_______________847.400 € Núm. 31 · Abril de 2013 ·

5


Informació Municipal Programa de col·laboració social

Resultat de la recollida de roba usada any 2012

Aquest Ajuntament s’ha acollit a les mesures de foment de l’ocupació de col·laboració social que contempla el RD 1445/1982, de 25 de juny. Aquest programa fa possible que les administracions públiques puguin disposar de forma temporal de persones desocupades i perceptores de prestacions per desocupació per a la realització d’obres i serveis d’interès general.

Aquest Ajuntament té un conveni de col·laboració signat amb l’empresa Ei Adad-L’Encant, SLU (Cooperativa Roba Amiga) per a la recollida de roba usada mitjançant la ubicació d’un contenidor a la via pública, concretament al carrer Major.

A l’Ajuntament d’Argelaguer se’ns ha autoritzat un treballador per al projecte sol·licitat de reforma i millora d’equipaments municipals, projecte adreçat a un peó paleta, pel termini de 6 mesos. En aquests moments, i d’acord amb el projecte de reforma i millora d’equipaments municipals, s’està treballant en la millora del sistema de rec del camí de la Roda, i en la reforma de les tanques del camp de futbol.

Les dades de recollida a Argelaguer durant l’any 2012 són: 1 contenidor............................. 2.677 kg recollits Gràcies per la vostra col·laboració.

Col·laboracions a diferents entitats sense fi de lucre Enguany també, i amb càrrec a la partida pressupostària destinada a les aportacions benèfiques, aquest Ajuntament ha col·laborat amb les següents entitats: Càritas Garrotxa, amb una donació de 950,00 euros; Fundació Esclerosi Múltiple, amb una donació de 100,00 euros; i Integra, amb 90,00 euros.

Aprovació de diferents mocions:

Inici de l’expedient d’expropiació forçosa del solar de la Crta. d’Olot, 33

Des de la publicació de la passada revista fins avui, el Ple de l’Ajuntament ha aprovat les següents mocions:

Aquest Ajuntament vol ampliar l’actual edifici del Casal d’Argelaguer i necessita poder disposar del solar de la Crta. d’Olot, 33, que d’acord amb el planejament vigent està qualificat com a zona d’equipaments.

• Ple de 17-12-2012. Moció en defensa del model d’Escola Catalana. • Ple de 20-03-2013. Moció de rebuig a la investigació d’hidrocarburs mitjançant la fractura hidràulica. • Ple de 20-03-2013. Moció a favor del desenvolupament definitiu del corredor ferroviari del mediterrani.

En el Ple del passat 29-01-2013 es van declarar la utilitat pública i l’interès social d’aquest solar, i la incoació de l’expedient d’expropiació forçosa. Aquests acords s’han notificat als hereus de la propietària del solar, i des de l’Ajuntament s’hi intentarà arribar a un acord econòmic.

6

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Informació Municipal Benestar Social L’Ajuntament informa que tots els temes de Benestar Social els treballem a través del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. Per qualsevol informació o necessitat us podeu adreçar a l’Ajuntament.

Xerrades formatives 2013 L’Ajuntament d’Argelaguer ens hem adherit a un programa de formació que organitza el Fòrum Associació de Col·legis Sanitaris amb la col·laboració de DipSalut. Aquestes xerrades es faran a la Sala d’actes de l’Ajuntament i tractaran els següents temes: · Mes de maig. Mascotes en temps de crisi. · Mes de setembre. Alimentació econòmica. · Mes d’octubre. Gestió de l’estrès en temps de crisi. · Mes de desembre. La salut navegant per internet. Més endavant informarem amb programes del dia i hora i si hi ha alguna modificació.

Joan Rodriguez (membre d’Argelaguer en Transició). A l’acte hi assistiren un bon grup de persones molt interessades en aquest nou projecte; es va explicar el bon funcionament del banc de temps de Girona i les experiències del recent grup de la Garrotxa. El banc de temps és un sistema d’intercanvi de serveis per temps. Proposa l’avantatge de fomentar les relacions socials i la igualtat entre ciutadans. A més a més, representa una eina important per revitalitzar la vida de la comunitat. El BdT d’Argelaguer és patrocinat per l’Ajuntament i amb el suport d’Argelaguer en Transició; la gent interessada d’Argelaguer i municipis del voltant s’hi poden apuntar a les oficines de l’Ajuntament i a l’enllaç http:// www.bdtargelaguer.com. Des de l’Ajuntament us encoratgem a participar en aquesta nova iniciativa.

Participació Ciutadana Des de l’Ajuntament estem treballant per a la creació d’un grup de voluntaris per a l’ADF (Agrupació de Defensa Forestal). El nostre municipi pertany a l’ADF d’Argelaguer, Besalú i Sant Ferriol, i compta amb vehicles i material divers; la seva tasca principal és la prevenció d’incendis fent conservació de camins i neteja de massa forestal. Les persones que hi estiguin interessades poden posar-se en contacte amb l’Ajuntament per tal de fer la inscripció. Pel que fa al tema de les brigades ciutadanes, ja s’hi han apuntat algunes persones, i en breu començarem a treballar per al municipi. Recordeu que si voleu participar en aquest projecte de manteniment també us heu de dirigir a l’Ajuntament.

Banc del temps

Ajuntament obert a la xarxa informàtica Ja són molts els que s’informen cada dia a través dels nostres comptes de facebook i twitter, però us recordem, als que encara no en formeu part, quins són els enllaços:

https://twitter.com/AjArgelaguer

L’acte de presentació del Banc del Temps d’Argelaguer

es portà a terme el dissabte 19 de gener a la sala del Casal del municipi, i va anar a càrrec del Sr. Pablo Lidoy (impulsor del BdT del Pont del Dimoni de Girona), Membres del BaTeGa (BAnc del TEmps de la GArrotxa) i els impulsors del Banc de Temps d’Argelaguer, el Sr. David Palomeras (Regidor Ajuntament d’Argelaguer) i el Sr.

http://www.facebook.com/ajuntament.dargelaguer També us recordem que aquelles persones que vulgueu rebre la informació per via e-mail us heu de dirigir a l’Ajuntament per tal de donar les vostres dades. Núm. 31 · Abril de 2013 ·

7


Informació Municipal Activitats al Casal d’avis La tardor passada vam fer dues propostes d’activitats per al Casal d’Avis: un curset sobre “Activitat física i prevenció de caigudes” subvencionat per la Diputació de Girona a través de Dipsalut, i un “Taller de nadales”, que finalment no es va poder fer.

Activitat física i prevenció de caigudes La Mireia, fisioterapeuta, va ensenyar-los exercicis per millorar l’equilibri, la postura en les activitats de la vida diària, la força de les cames, la manera de respirar... van aprendre i riure molt. A l’altra part del curs van aprendre quin era l’exercici més convenient en certes patologies (diabetis, artrosi, osteoporosi...). Tot explicat de manera molt entenedora, i oberta a les preguntes i experiències personals que anaven sorgint. També van poder prendre’s el pols en repòs i després d’un exercici moderat observar la recuperació del cor de manera individual. Va ser un curs molt interessant en el qual l’assistència va ser força bona per un petit poble com el nostre. L’últim

dia van donar un petit dossier on hi havia tota la informació rebuda durant els 5 dies que va durar l’experiència. Moltes gràcies a tots per la vostra assistència, això ens anima a fer-vos altres propostes que puguin ser del vostre interès. Perquè de grans també aprenem, compartim i experimentem.

Alguns consells: - Camineu també per terreny irregular, millorarà el vostre equilibri. - Dormiu de costat o panxa enlaire, l’esquena no patirà tant. - Camineu per l’exterior cada dia un mínim de 15 minuts. - Abans de llevar-vos al matí bellugueu cames i braços tranquil·lament. - Per aixecar pesos doblegueu les cames, portant l’esforç a les cuixes.

Argelaguer en Xifres Naixements: 1

Martí Ferrer Giménez · 01-11-2012

Defuncions: 2 Remígia Vergés Gardella, 22 - 12 - 2012 Rosario Hidalgo Hoyos 13 - 02 - 2013

8

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Cens de vehicles a Argelaguer 2010-2013


Informació Municipal

Komando NER

Komando NER (Netegem Els Rius) és una iniciativa d’un grup de persones de diferents punts de la Garrotxa i el Pla de l’Estany que coincideixen que la natura està cada vegada més descuidada i plena de brossa. Sortir a passejar el gos, anar a la font o a buscar un manat d’espàrrecs o bolets s’ha convertit per a molts de nosaltres en tornar també carregats de llaunes, plàstics i vidre.

A la trobada vam ser uns 25 voluntaris i es va fer una molt bona feina en tan sols un matí. Les nostres accions continuen cada primer dissabte de mes; anima’t tu també a fer-te voluntari de la natura!!! Per a més informació: komandoner2@gmail.com i també komando NER al faceboock. Gràcies a tots els que ho feu possible!

Vam decidir unir les nostres forces un dia al mes per canviar aquesta realitat. Per tant, ens trobem cada primer dissabte de mes i netegem les vores d’algun riu de la zona. Tothom que vulgui pot fer-se voluntari i col·laborar amb la causa. El dissabte 1 de desembre de 2012 vam venir a Argelaguer, on volem destacar que fou el primer ajuntament que es va interessar en el nostre projecte; vam venir com a voluntaris amb vehicles, un tractor pala i amb dos contenidors per tal de retirar el munt de brossa acumulada des de feia bastant de temps. Tots els voluntaris van tenir esmorzar calent.

Des de l’Ajuntament volem donar les gràcies a Komando NER i tots els voluntaris per la magnífica tasca que estan desenvolupant en el nostre territori. Ells són els que han començat aquesta tasca de neteja en el nostre municipi, i nosaltres com a ens municipal hi hem cregut al 100% i per això hi hem col·laborat des del primer moment; ara, però, ens toca donar-hi continuïtat i és per això que s’aniran organitzant jornades periòdiques per tal de mantenir net el nostre municipi.

Des de 1787 al seu servei

Des de 1787 al seu servei

Objectes de Cementiri · Làpides · Flors artificials · Ceres

c/ Sant Ferriol, 17 - Olot - Tel. 972 261 075 - Fax 972 270 013

Núm. 31 · Abril de 2013 ·

9


Informació Municipal

Creu Roja Centenari de Creu Roja a la Garrotxa Enguany Creu Roja celebra els 100 anys de presència a la Garrotxa. I per això s’han pensat diversos actes per celebrar l’efemèride. El dia 15 de desembre de 2012 es va fer l’acte inaugural del centenari al saló de plens de l’Ajuntament, amb els parlaments de la presidenta de Creu Roja a la Garrotxa, la vicepresidenta provincial i el president de Creu Roja Catalunya. Va tancar l’acte l’alcalde d’Olot, el Sr. Josep M. Coromines. En aquest acte, l’historiador Joan Sala va fer una xerrada sobre el recorregut històric de l’entitat a la nostra comarca. A partir d’aquí s’han iniciat altres activitats, com una exposició itinerant que passarà per diferents pobles de la comarca, entre aquests Argelaguer, amb l’objectiu de mostrar fotografies, uniformes antics i altres tipus de material. A més, d’abril a juny, a la Sala 2 de l’Hospici d’Olot, hi haurà una exposició sobre el fons d’Art de Creu Roja Catalunya, amb obres de Tàpies, Miró o Mariscal, entre d’altres. Un altre acte, amb un caràcter més festiu, serà el concert que oferirà M. del Mar Bonet a la plaça de braus el dia 1 de maig. Es preveu concloure els actes de celebració del centenari amb un sopar al qual seran convidats tots els voluntaris. A més, Creu Roja ha fet unes samarretes per regalar als voluntaris i per vendre a qui vulgui tenir un record del centenari.

Però què fem avui a la Creu Roja? És ben conegut que Creu Roja és una entitat sense ànim de lucre amb representació a la majoria de països del món. A grans trets podríem dir que a cada territori busca cobrir les necessitats existents i donar suport especialment a les persones més vulnerables mitjançant, principalment, el voluntariat. Així, es pot afirmar que Creu Roja s’adapta al territori. Com sabem, la Garrotxa és una comarca envellida i, per tant, són molts els projectes destinats a aquest col·lectiu. Per sintetitzar, a nivell de voluntariat a la nostra comarca estem dividits en 5 grans àmbits: intervenció social, joventut, socors i emergències, cooperació internacional i suport a altres entitats.

Fusteria Tancaments d’alumini i P.V.C. Crta. d’Olot, 21 17850 Besalú (Girona) Tel. 972 590 184 Fax 972 591 604 falgarona@terra.es

10

· L’Argelaga laga · Revista d’Argelaguer

c/ Major, 7 17850 Besalú Tel. 972 59 01 63 info@sibi.cat


Informació Municipal Dins l’àmbit d’intervenció social es porten a terme projectes com el voluntariat a residències, a domicilis, acompanyaments a persones grans, a infants en situació de risc social, suport escolar, banc d’ajudes tècniques, repartiments de kits socials, etc. És l’àmbit que mou més voluntaris i on tenim projectes de molt abast. A Joventut trobem els projectes duts a terme per joves fins a 30 anys, com pot ser el Grup de Joves, el SOM.NIT o la campanya de recollida de joguines, entre altres. Des de socors i emergències es porten a terme principalment serveis preventius. Aquest projecte implica mobilitzar les dotacions pertinents per fer la cobertura sanitària d’un esdeveniment. Trobem actes de tot tipus, des de fires i mercats a festes majors o actes esportius. També, des d’aquesta àrea, tenim la capacitat de fer suport sanitari, logístic i humà en cas d’emergències, com ha passat recentment amb els incendis de l’Empordà o la cerca de persones desaparegudes. La quarta àrea és la cooperació internacional, en la qual fem campanyes de sensibilització i/o captació de fons per causes humanitàries diverses. I, finalment, mitjançant un acord amb el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, donem suport a altres entitats i institucions que necessitin voluntaris, això suposa, principalment, poder cedir voluntaris tant per accions concretes (gran recapte d’aliments, Mulla’t per l’esclerosi, Marató de sang, etc.) com per serveis de voluntariat continuat (Centres de Menors, Parelles lingüístiques, Espai Larai, etc.). Aquest darrer projecte, el gestionem des del Servei d’Informació i Captació de voluntaris, que és un servei municipal per gestionar voluntariat. Aquests són els projectes duts a terme principalment per voluntaris amb la col·laboració d’algun tècnic/a, no obstant, tenim un seguit de projectes duts a terme principalment per tècnics, amb la col·laboració puntual de volunta-

ris. N’és un exemple el projecte de Transport Adaptat, pel qual mobilitzem una mitjana de 90 usuaris diaris des del seu domicili fins als centres residencials o el servei de teleassistència domiciliària. Recentment hem estrenat també el projecte de teleassistència mòbil per a persones grans. A part de tots aquests projectes, val a dir que també fem formació. Realitzem cursos oberts al públic en general, bàsicament de caràcter sanitari i puntualment també fem formacions socials. I com ho fem tot això? Doncs com ja he esmentat repetidament és gràcies als prop de 300 voluntaris i voluntàries que es poden tirar endavant la majoria de projectes. Sense ells això no seria possible. Malgrat tot, també és imprescindible la base econòmica. Per tant, la captació de fons la fem mitjançant subvencions, venda de loteria, donatius i molt especialment gràcies als més de 2.000 socis i sòcies que confien en la nostra entitat. Així, són moltes les maneres de formar part d’aquest gran equip, aportant una mica del teu temps, fent aportacions econòmiques o simplement comprant loteria. Si vols més informació, només cal que et posis en contacte amb nosaltres a través del telèfon 972 272 222 o el correu olot@creuroja.org.

Silleria Vergés, S.A. Crta. Brunells, s/n Tel. 902 287 277 - Faz 972 687 635 17853 Tortellà (Girona) www.silleriaverges.com joanverges@silleriaverges.com

Ronda Les Mates, 28-30 (Pol. Ind. Les Mates) 17800 OLOT (Girona) Tel. 972 26 09 75 - Fax 972 27 03 43 E-mail: reflusa@reflusa.com - web: www.reflusa.com

Núm. 31 · Abril de d 2013 ·

11


Informació Municipal

Sala de cultura Club de lectura El 28 de febrer vam parlar sobre el llibre After dark, de Haruki Murakami. I a finals de maig ho farem El Reflejo de las palabras, de Kader Abdolah. Llegir un llibre al mateix temps que altres persones ha resultat ser una activitat molt estimulant, us la recomanem de debò. No cal dir-ho: tothom que estigui interessat a incorporar-se a les activitats del club de lectura que passi per la Sala i deixi el seu contacte! El dia 30 de novembre vam comptar amb la presència de Francesc Serés per parlar dels seus Contes russos.

L’hora del conte Darreres sessions: • El 30 de novembre en Miquel, la Mireia i la Margriet van explicar diversos contes. • El 25 de gener ho van fer la Sara i la Naiara (una sessió molt divertida!) • El 22 de febrer els va tocar a la Selene i en Javi. • El 22 de març a l’Eli i en Jordi.

Novetats a les prestatgeries

Juvenil: Yvonne Coppard: ¡Genial, habéis fastidiado el resto de mi vida! El 3er diario de una adolescente...y el de su madre, Barcelona, Montena, 2000. Novel·les: Robert Waller: Els ponts de Madison County, Barcelona, Columna butxaca, 1995. A. Pascual: El haiku de las palabras perdidas, Barcelona, Plaza & Janés, 2011. Poesia: Joanna Creus: Del meu viatge al Vietnam, Barcelona, 2010.

12

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Tallers L. Sanz Pol. Ind. Can Portella, s/n 17853 Argelaguer Tel. 972 28 73 00 - Fax 972 28 73 02 talleres.leonardo-sanz@rediveco.com

Cosmètica Natural Aromateràpia

17853 ARGELAGUER - La Garrotxa - Girona Tel./Fax 972 687 457

La Fleca d’Argelaguer ESTRUCTURES I OBRES EN GENERAL

c/ Mossèn Bartomeu, 13 Tel. 972 29 04 44 - Fax 972 29 20 11- Tel. mòb. 617 43 75 02 17857 SANT JOAN LES FONTS

Crta. d’Olot, 15 - 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 75 49

Núm. 31 · Abril de 2013 ·

13


Actualitat

Festa de Sant Damas Concerts

Calvari

Nadies

Cecs d’Esterri

Botifarrada contra la Constitució espanyola El passat 6 de desembre a Argelaguer es va celebrar la tradicional Botifarrada contra la Constitució espanyola, la tercera organitzada per Maulets (actualment Arran), i la primera que es fa inclosa al programa de Festa Major, amb la col·laboració de l’Ajuntament. Els actes de l’esdeveniment van ser un campionat de botifarra, una interessant xerrada amb el tema “La Constitució Catalana” pronunciada pel company Juli Cuéllar (historiador i membre de la CUP de Mataró); un sopar popular molt concorregut i finalment l’esperat concert dels joves grups TORTELLINIS (la Garrotxa), RESCAT (Pla de l’Estany) i un final rodó amb el PD AMIC DEL POBLE.

Espectacle infantil “El general Bum-Bum”, amb Quimet Pla.

14

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Actualitat Tarda d’escacs

Teatre “Invasió subtil i altres contes”, de Pere Calders.

Companyia Gataro. Teatre Almería de Barcelona.

Els aficionats als escacs van gaudir d’una tarda molt entretinguda, i malgrat que es produís certa improvisació va resultar molt amena i didàctica. Ens va acompanyar el Sr. Jordi Pagès, un excel·lent i experimentat escaquista del Club d’Escacs d’Olot, que ens va oferir diverses rondes de partides simultànies, és a dir, que tothom qui li venia de gust podia jugar contra ell. Destaquem que els contrincants eren persones de totes les edats, i que al final hi va haver repartiment de trofeus. Confiem que aquesta competició hagi estat un referent per poder donar continuïtat a aquesta activitat en properes festes del poble.

Missa amb cor

SUPERMERCAT J.VIDAL CARNISSERIA - FRUITERIA - CONGELAT FLECA I PEIXATERIA c/ Can Batlle, 1 - BESALÚ - Tel. 972 590 369

Avinguda Girona, 2 - 17800 Olot Tel. 972 26 01 50 - Fax 972 26 98 99 www.bassolsenergia.com

Núm. 31 · Abril de 2013 ·

15


Actualitat

Activitats de Nadal El pessebre de l’església Aquest any, com ja és costum, la colla dels pessebristes de l’església hem tornat a reunir-nos per fer el muntatge del pessebre a la parròquia. Aquest any l’hem fet amb més força que mai, ja que hem volgut fer homenatge a un col·laborador i persona molt estimada per nosaltres, el nostre fuster, en Jordi Subirós. És per això i en dedicació a ell que hem construït en el nostre pessebre una escena del fuster per tenir-lo sempre en el record.

visiteu la nostra representació pessebrística i ens doneu força per continuar. Gràcies i una abraçada a tots/es.

A més a més, nosaltres participem cada any en el concurs de pessebres que organitza l’associació de pessebristes de la Garrotxa, i grata ha estat la nostra sorpresa quan hem vist que ens han premiat amb el primer premi de pessebres fets per entitats. Per això volem compartir aquesta alegria amb totes les persones que any rere any

Reis

16

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer


Actualitat

Festa de la dona Ja fa 10 anys que ens reunim per celebrar la festa de la DONA TREBALLADORA; juntes fem una vetllada agradable i divertida. Per ser un poble tan petit, ens ajuntem unes 40 dones de totes les edats. Això em fa estar molt contenta per la collaboració que hi ha, dóna ganes de poder organitzar-la any rere any. El punt de trobada és el Cafè i cada any ens ofereixen un deliciós menú; hi mengem, parlem i ens ho passem molt bé! Aquest any vaig llogar un noi, cambrer fals; la veritat és que no va ser el que jo volia, em sap greu, però bé, l’any vinent miraré de trobar alguna cosa millor... Amb la panxa plena passem a repartir els obsequis que durant setmanes els pensem i treballem a la classe de manualitats i també sortegem totes les coses que ens donen, no només les dones, sinó també hi ha homes que porten coses, com l’Edu amb els seus collarets, arracades... i en Marcelino amb les culleres de fusta; a més a més hi ha regals divertits per poder riure una bona estona... Després la nostra Dj Àngels ens posa música per ballar una bona estona i fer baixar el sopar per poder deixar pas a la xocolata desfeta amb coca.

Aquest any per ser el desè aniversari es va obsequiar amb unes plantes a la Paquita de ca la Núria i a la Dolors de ca la Xica, per ser les més grans de la colla i no haver faltat mai als sopars. Hem trobat a faltar a la Remígia, que malauradament aquest any ens va deixar, era fidel a aquesta festa i sempre ens deia que s’ho passava molt bé. Només em queda agrair-vos la vostra participació i esperar que l’any vinent ens puguem tornar a reunir. Gràcies, salut i bona festa per a tothom!!! Mary Carmona

Núm. 31 · Abril de 2013 ·

17


Entrevista

Gent d’Argelaguer Novament gent d’Argelaguer ens ha obert les portes de les seves vides per explicar-nos coses sobre les cinc preguntes que les darreres edicions de la revista hem anat plantejant i que apareixen a continuació: 1. Quan vau arribar a Argelaguer, quants éreu i d’on veníeu? Quants sou ara en el nucli familiar? 2. Per què viviu a Argelaguer? 3. Hi havíeu estat abans de traslladar-vos-hi a viure? 4. Al cap dels anys, la vida al poble ha estat tal com us la imaginàveu? 5. Què és el que us agrada més i el que us agrada menys Argelaguer?

Família Ballaz Rius Vam arribar d’Olot (hi vam viure 5 anys), però som del Baix Llobregat. A la Garrotxa hi vam arribar tres. L’Ibai ja va néixer a Olot i, al cap de poc, ens vam instal·lar a Argelaguer. En Guillem és de Molins de Rei i jo de Sant Feliu de Llobregat. Els dos vivíem en una caseta a Collserola, envoltats de pins. A casa estàvem bé, però el voltant no ens agradava gaire. Massa cotxes, massa gent... sempre dèiem que volíem viure en algun lloc on, “de nit, el cel no sigui taronja i es puguin veure els estels”. De tant en tant agafàvem el cotxe i fèiem excursions per veure on anar. Ens vam atabalar i vam decidir donar veus a tots els amics que tenim escampats pel territori (que són uns quants). Vam decidir anar a viure allà on el primer amic ens trobés feina o casa. I resulta que en Toti Toronell d’Olot em va oferir feina de professora de teatre a la seva escola. I cap a Olot s’ha dit! He de dir que la Garrotxa era ja el nostre lloc predilecte per viure. Va ser genial! La meva àvia paterna va néixer a Olot i va viure a Besalú des que tenia un any i mig fins els 16. Va ser una mica per casualitat, perquè el meu besavi treballava en el tèxtil i va canviar molts cops de població. Però jo he sentit tota la vida alguna cosa especial pel lloc on va passar la seva infantesa. Quan vam pujar a viure a Olot, vam començar a buscar un poble on viure i Argelaguer va sortir de seguida. En Guillem hi va començar a fer les classes de música del Talleret, i ja hi vam començar a dur el Jan a l’escola des de P3. No teníem una idea massa idealitzada de la vida de poble però, tot i així, sempre hi ha coses que no són com t’espe-

18

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

raves. Hem trobat coses molt bones que ens han sorprès i d’altres que les imaginàvem millors. Per sort, guanyen les bones sorpreses! Nosaltres sempre hem estat molt arrelats als nostres pobles, no ens agrada gaire el recel de molta gent cap als que no hem nascut aquí. La sensació que sempre seràs foraster és el que ens agrada menys. Viure lluny de la família, amb nens, també és dur. Nosaltres som músics i tenim horaris molt imprevisibles. El que més ens agrada d’Argelaguer és la gent que ens ajuda i ens dóna suport, com una segona família. Això ens fa sentir molt bé. Ah! I que el cel no és taronja i es veuen els estels.


Entrevista Família Sala Solanich

A l’octubre farà quinze anys que vam venir a viure a Argelaguer. La nostra primera filla, l’Ànnia, tenia un any. Veníem de Girona ciutat i anteriorment de Barcelona. Ara també hi ha la Tura, que ja va néixer aquí. Estem a Argelaguer perquè volíem viure en un poble. Quan vam començar a donar veus, els Panxitos van informar-nos que hi havia una casa que es llogava. La vam venir a veure, ens va agradar i ens hi vam instal·lar. Al poble hi havíem estat una vegada perquè la meva germana ja vivia per la zona i vam fer una visita a en Francesc i la Montserrat. Anteriorment només hi havíem passat amb el cotxe per anar a Olot, Tortellà, la Fageda... Sabíem que seria més dur que a ciutat però també ens imaginàvem que la qualitat de vida milloraria: paisatge, llum, tranquil·litat, alimentació,... I la qualitat de vida ens ha millorat a tots aquests nivells. La duresa és a l’hivern: la foscor, el fred... Marxar de la ciutat va significar renunciar a activitats que ens agradaven com veure pel·lícules poc comercials, visitar exposicions, passejar pel gòtic, remenar llibres, etc. Podríem definir-ho com: “estar més connectat”. Viure en un poble petit implica haver d’agafar el cotxe més sovint i, per tant, tenir més planificades les compres i

activitats que fas a fora. La manera de relacionar-se amb la gent també és diferent: aviat volen saber de tu (què fas, d’on véns, perquè vas aquí o allà, on treballes...), es fixen més en com vesteixes, és important la casa on vius... Però al mateix temps s’estableix una relació més directa i propera: et passes el dia saludant a tothom (sempre som els mateixos!!), s’interessen per la teva família, per la teva salut, et “renyen” si creuen que t’equivoques encara que no els hagis demanat el parer, t’expliquen les seves històries quotidianes,... Amb el temps et sents formant part d’aquesta petita comunitat i un dia t’adones que ets tu qui mira al que ve de nou al poble i t’interessa saber d’on ve, en què treballa... Crec que això no ens ho imaginàvem! D’Argelaguer, ens agraden moltes coses. És petit: ideal per caminar tranquil, anar en bici, patinet, patins, el cotxe no és el protagonista dels seus carrers; tots ens coneixem, l’escola és rural, et trobes els nens pels carrers. Hi ha una barreja rica de persones, cosa que fa que hi hagi moltes associacions i activitats interessants. Les fàbriques estan bastant apartades del nucli urbà, no és turístic, està ben comunicat. I aquí teniu el que menys ens agrada d’Argelaguer: tenim un riu contaminat del que no en podem gaudir, hi ha massa a prop una autovia transitada; no es pot tenir tot. L’escola encara és poc oberta al poble, malgrat tenir la mida justa perquè nens i nenes puguin aprendre a conviure i compartir. Ens preocupa el pavelló, la zona nova urbanitzada i la previsió de futur d’aquest poble on fins ara s’hi ha viscut tan bé; de vegades confonem prosperar amb créixer. Argelaguer té coses bones i no tan bones, com tots els pobles i ciutats, però és un poble acollidor i ric en experiències com pocs. Estem molt contents de ser d’Argelaguer!

ASSEGURANCES DE VIDA AMB LA MILLOR PRIMA DEL MERCAT ESTALVIA ENTRE UN 25% I UN 50% DEL QUE ESTÀS PAGANT ACTUALMENT AMB LES MATEIXES GARANTIES ESTUDI COMPLETAMENT GRATUÏT I SENSE CAP MENA DE COMPROMÍS. OFICINA: CAMÍ DE LA RODA, 1 – ARGELAGUER – TEL. 972 688 307 HORARI: Dilluns i dimecres de 6 a 8 tarda i visites a hores concertades. CORREU-E: ARGELAGUER_ASSESSORS@YAHOO.ES

Núm. 31 · Abril de 2013 ·

19


Personatge

En Joan i la Remígia Per aquest número de L’Argelaga tocava fer el recorregut vital del matrimoni format per en Joan Vilar i la Remígia Vergés, però la vida és imprevisible i pels volts del Nadal passat la Remígia ens va deixar. No hem alterat la previsió i narrarem la vida d’aquest matrimoni que l’any que ve haguessin celebrat els seixanta anys de casats. En Joan Vilar i Balateu va néixer el 8 de juny de 1929, a ca la Núria, una caseta estreta de la carretera, entre can Feliu i la casa d’en Pere Cenrera. Els seus pares eren en Jaume Vilar i Saurina, que era natural de Mieres i que de jove va anar de treballador d’en Bassols de la llum en el Molinou de Sant Ferriol, i la Núria Balateu i Guardiola, de la Teularia del mateix municipi. La proximitat entre les dues cases va fer que es coneguessin i tinguessin un festeig proper, només havien de travessar el Borró. Eren els feliços anys vint. Els seus pares es van casar el 1927 i van anar a viure a la casa d’Argelaguer, que va passar a anomenar-se ca la Núria o ca la Núria de la Teularia. Allí hi van néixer els quatre fills, en aquest ordre: la Rosita, en Joan, en Marcelinu i la Margarita Vilar. Els primers records d’en Joan són les llargues temporades i caps de setmana que passava a la Teularia amb els avis i oncles. Allà jugava amb el fang de la pastera que preparaven per fer les cuites de rajols i teules. A vegades, des de la Teularia, anaven amb la tartana de l’avi els diumen-

La família en ple. Estiu de 1964.

20 · L’Argelaga

· Revista d’Argelaguer

ges a mercat a Tortellà. L’avi feia tractes i cobrava factures d’obra i teules. En Joan de sempre va anar a l’Escola Nova, que feia poc que s’havia estrenat. Va ser durant la II República i s’ensenyava en català. Del temps de la guerra recorda molt bé la Retirada, que passaven molts soldats, vehicles i gent i que l’exèrcit va cremar el collegi i per aquesta raó va haver d’anar, dels deu als tretze anys, a una escola provisional en un pis de dalt de tot del Cafè, que en deien a can Queliro. També recorda que el primer dia que van entrar les tropes per la Retirada els seus pares i els quatre fills eren al Molinou. El pare s’hi havia anat a amagar uns dies, ja que ell era “una mica conservador” i temia les últimes represàlies. Els soldats, en trobar ca la Núria tancada, volien esbotzar la porta i ocupar-la. Al final a casa els hi van fer allotjar per uns dies dos homes. Un d’ells només duia una maleta plena de papers de fumar que li servien per vendre o bescanviar tot fent el dur camí cap a França. En Joan als tretze anys, tant sí com no, va voler plegar de l’escola, volia anar a treballar a les obres de la Resclosa. La mare no ho volia de cap de les maneres, però la insistència era tan gran que va haver de cedir. Era l’any 1942 i feien la Resclosa Nova del Fluvià, ja que la vella, un pèl més amunt, l’aiguat del 1940 se l’havia emportat entera. A l’obra hi treballaven més de vint persones. En Joan va començar fent de xerric, anava a la font a buscar aigua, a recollir llenya i fer foc per dinar, també anava a portar les eines a reparar al ferrer del poble, que era en Quel Cabanyes. Guanyava dos rals l’hora, un duro el jornal, és a dir, 0’03 euros al dia. Feien la Resclosa i el canal cap al Molí. El paleta era en Xinto Quer, més conegut per en Queliro, el pare de la Nita Quelira. En Joan tenia traça a col·locar pedres i aviat ja va fer de paleta. Les obres van durar dos anys. Quan es van acabar, el noiet Joan, sense feina, va provar d’anar de mosso en alguna casa de l’Alt Empordà. Alguns joves del poble hi havien anat. Ell va trobar feina a can Pomers de Vilabertran. Va ser un fracàs, va durar una setmana perquè no li agradava la feina, s’enyorava i plorava, tenia quinze anys. La seva feina era de paleta,


Personatge Xac, amb les seves rajoles blanques, taulell de granet i la cambra frigorífica, que era una novetat. Recorda que hi van col·locar uns plafons gruixuts de suro que s’havien de collar amb uns palets petits de bruc, per tal que fossin aïllants.

Acabats de casar i de viatge cap a Barcelona.

estava predestinat. Va tornar i va anar a treballar de paleta a Tortellà, primer amb en Janot i més tard amb en Sidru Paleta. Feia deu hores diàries, de dilluns a dissabte, i cobrava cinc duros el jornal. A Tortellà, un diumenge a la plaça del mercat, va conèixer una mosseta del poble, que en els dies de mercat treballava en una parada de roba de can Pujadas de Girona. Era la Remígia de Mas, una noia ufanosa, alegre, simpàtica i xerraire. Va ser amor a primera vista. Ell tenia setze anys i ella en tenia quinze. La Remígia Vergés Gardella era de Mas, una casa de pagès de Tortellà, i havia nascut el 7 de setembre de 1930. Els seus pares eren en Miquel Vergés i Agustí, de Mas, i la Margarida Gardella i Jordà, de Montagut. El matrimoni va tenir tres filles: l’Aniceta, la Maria i la petita, la Remígia. Pels efectes de la guerra i la repressió franquista van perdre el pare el 1939. Va ser un cop molt dur i van passar un temps sense cap home per portar les terres i el bestiar. A la casa només hi havia la seva mare, les tres filles i el padrí de prop de noranta anys. La filla gran es va casar ben jove per portar un home al mas. La Remígia, quan va acabar l’escola, va anar a treballar en una fàbrica de mitjons del carrer de Sales de Tortellà, on aviat va destacar i va fer patrons, i a vegades la feien anar a la fàbrica gran de Sant Jaume de Llierca; els diumenges, anava a treballar al mercat. En Joan i la Remígia van festejar nou anys. Ell quasi cada dia l’anava a veure, o a peu o amb la bicicleta del seu pare. En Joan referma que ell no havia tingut mai bicicleta. Cap a l’any 1950, a Argelaguer es van quedar sense paleta. En Roca, més conegut per en Reticuel, l’avi de la Lutxi i la Maria del Cafè, va plegar i el seu fill, en Pep, no va continuar, va fer de secretari del poble, molt millor feina. I així, en Joan va començar a treballar a Argelaguer pel seu compte. La primera obra important que va fer, junt amb el seu germà, en Marcelinu, va ser la botiga de can

I va arribar la mili. Li va tocar a l’Àfrica, a Tetuan. “Encara que no ho sembli jo no havia vist mai el mar i de cop em van tocar dos dies de ‘barco’ i mala mar. Vaig treure totes les estripes. Havíem d’estar-nos per coberta i jo per no passar fred em vaig refugiar a davant, entre les cadenes de l’àncora. També vaig veure un grup de dofins que saltaven al costat del barco”. A l’Àfrica també li va tocar un altre noi d’Argelaguer, en Pere Ventura de la Mata. “Ell duia una ampolla de vi, que va trencar abans de pujar al barco i jo una dotzena d’ous, que també es van aixafar. Un desastre. Vaig estar a la mili un any i mig i només vaig venir un mes de permís, que vaig aprofitar per fer la granja petita d’en Jaume de Gifreda. Em vaig enyorar una mica i vaig escriure cada dia de la mili una carta a la Remígia.” En Joan i la Remígia, mentre festejaven, van comprar una casa vella i tronada del carrer Major, quasi a davant de ca la Xica, en deien a can Vinaix. Va costar 1.500 pessetes. La casa era ruïnosa. Tenia part de la planta baixa, que havia estat abans una ferreria, que era de la casa del costat que en deien a can Ramos. El forn de la casa de ca la Roseta, veïna per la banda est, també entrava a can Vinaix, i una casa de darrere, que donava a la carretera, anomenada can Tòful i on hi havia hagut un escloper, també tenia una galeria que entrava a can Vinaix. La casa també tenia una sortida cap a la carretera per un passadís molt estret i llarg, entre can Tòful i can Nofre, que encara es manté.

La Remígia amb la vella màquina de cosir.

Núm. 31 · Abril de 2013 · 21


Personatge En Joan, quan plegava de fer el jornal, anava a treballar a la casa que havia de ser el seu niu. “A la cuina vaig construir uns fogons aeris, que eren novetat en aquell temps. Anaven amb carbó com tots, ja que en aquells anys del gas encara ni parlar-ne. Al terra hi vaig posar ‘terrazo’ i sòcols. Només can López, que era una casa moderna, feia anys que tenien terrazo, ja que les cases bones i pairals del poble tenien rajoles al terra. També vaig posar portes noves amb bastiments, una altra novetat, ja que a moltes cases les portes encara eren sense bastiments.” En Joan i la Remígia es van casar a l’any 1954, a Tortellà. De viatge de noces, el típic, a Barcelona i a Montserrat. Van anar a viure a la casa restaurada del carrer Major, que va passar va dir-se de seguida ca la Remígia. Van tenir tres fills. Aviat va arribar el primer, en Jaume, l’any 1955. El 1961 va néixer en Josep i al 1964 la Nuri. “Aquells anys van ser molt bons, vivíem tots plegats en una casa petita però no hi trobàvem a faltar res.” Eren els feliços anys seixanta. Va arribar la nevera. El 1967 va arribar el cotxe, un Renault 4 de tres marxes i, el 1968, el televisor. El 1983 van anar a viure a una casa nova i gran a la carretera: “llàstima que la fes massa tard, lamenta en Joan, perquè al cap de pocs anys només hi vivíem la Remígia i jo. Els fills es van casar i van anar a viure a fora, en Jaume a Girona, en Josep a Montagut i la Nuri a Banyoles. Els fills ens han donat un total de set néts.” En Joan va treballar de paleta sempre al poble. A finals dels seixanta va ser quan va tenir més feina i va arribar a tenir set treballadors. Era quan es van fer moltes “fatxades” i es van fer grans obres a la guixera de ca l’Hornós. Al final, i durant molts anys, va tenir dos treballadors, en Pere Montserrat, conegut per en Pere Cenrera, i en Pere Hurtós, en Pere de la Casica. En Joan sempre havia estat “de la seguida”. Era de la junta del futbol i de la societat de caça, també va ser un dels promotors de la colla de l’arròs. Va jugar molts anys a futbol amb l’Argelaguer, però quan es va casar la Remígia ella no volia que hi jugués més. Explica que de molt jove encara va jugar algun partit al camp de futbol del Rost d’en Pi. “Un diumenge havíem de jugar contra el Tortellà, jo m’estrenava amb els grans, tenia setze anys, i havia de jugar amb espardenyes de beta. En Joan de Morató, que era el secretari, ho va veure i em va dir ‘noi, vés a la botiga de can Selles a comprar unes espardenyes

22 · L’Argelaga

· Revista d’Argelaguer

Tota la família amb els fills i els néts. Desembre de 2011.

altes i ja passaré a pagar-les’. Jugàvem a futbol amb espardenyes”. També conta que a casa seva durant anys va ser on es canviaven els jugadors de fora. “Es canviaven al quarto de darrere, on més tard va ser l’habitació d’en Jaume i en Josep. Un any van venir els de Montagut, i la saca on portaven els equipatges abans hi havia hagut esparcet. Van deixar l’habitació plena d’esparcet i també molta aigua per terra. Van gastar-ne tot el dipòsit, prop de 1.000 litres, i això que no es dutxaven”. A finals del 1993, en Joan es va jubilar i va plegar l’empresa, als 64 anys. Ara tocava fruir, descansar i viatjar. No havien anat mai en avió i el primer viatge, per treure la por, va ser als Estats Units i Canadà, amb l’afegit d’un vol d’helicòpter a Nova York, pel mig de les torres “Gemeles”. Van voltar per totes les províncies d’Espanya. Van visitar Rússia, Suècia, Noruega, Mèxic, Itàlia, Tunísia, Alemanya, Marroc, Suïssa, Txèquia, Portugal, les Canàries, Malta, les Açores, Holanda, Dinamarca i Sant Miquel del Fai. En Joan diu “però no he vist mai la Torre Eiffel”. Al cap de molts anys de joiosa jubilació sempre junts, el desembre passat, després d’una curta malaltia, la Remígia ens va deixar. En Joan es va quedar ben sol. Va ser una sotragada. Ara viu i vol viure en solitud a casa seva amb els records de la Remígia a cada racó i la companyia d’un canari, un esquirol vietnamita, els gats de la veïna Míriam i amb l’escalf dels fills i néts, de les famílies dels seus germans, dels veïns i de tot el poble. Dolors Olivé


Història

Certamen literari Ramon Vidal de Besalú El passat dia 19 de gener es va celebrar la cloenda i lliurament dels premis del XVIII Certamen Ramon Vidal de Besalú.

12 de desembre de 1899, en referència al seu Pontífex Sant Damas I i a la Veracreu de Besalú, una notícia que resulta tan interessant com curiosa:

Entre els participants i guardonats comptem amb una veïna d’Argelaguer, Eva Llansana i Benaiges, guardonada amb el premi “Josep Buch” pel seu treball “La Santíssima Vera-Creu de Besalú. Història d’un mil·lenari (10172017)”. Una recerca i investigació envers un tema de la història de Besalú, la preuada relíquia formada per unes estelles sagrades de lignum crucis que primerament va ser custodiada a l’església de Sant Genís i Sant Miquel Arcàngel i posteriorment a Sant Vicenç, i d’unes narracions miraculoses al seu voltant que la van convertir en la més famosa de les relíquies del comtat, fet que va promoure autèntiques corrents de pelegrinatge cap a Besalú des dels més diversos punts de la geografia comarcal, regional i fins i tot més enllà de la nacional.

“Des de el segle onze en que va portar-la de Roma el comte Tallaferro, era guardada en aquesta vila, siguen cada dia més estimada i més venerada.[...] Son també moltes las tradicions que aquí se conservant referent a la Vera Creu. Segons una de las mes curioses, quan S. Damas, fill d’Argelaguer (un poble veí de Besalú) era Sant Pare, envia un expres a la seva mare indicant-li el gran desig que tenia de veure-la i pregant-li que, ja que ell no podia anar a Argelaguer, anés ella a Roma. La mare de S. Damas donant compliment al desig del seu fill amb satisfacció immensa, i al acomiadar-se per a tornar a la seva terra, aquell li va donar tres Creus: la mes grossa destinada a Argelaguer, la mitjana a Besalú i la més petita a Santa Pau. La mare de Sant Damas s’atura a Besalú al tornar de Roma, i un cop aquí, crida a las persones principals i els hi digué que son fill li havia donat tres Creus, i que a Besalú li tocava la mitjana. Els de Besalú no s’hi conformaren ab que a Argelaguer tinguessin una Creu mes grossa que a Besalú, y de bella nit, quan la mare de Sant Damas dormia, s’apoderaren de la Creu que al poble de sa naixença enviava el Sant Pare”.

I que, segons tradició oral, va obsequiar el Papa Benet VII a Bernat I “Tallaferro” en el seu viatge a Roma, l’any 1017, quan va aconseguir la creació d’una Seu Episcopal en els seus dominis. Tot i així, transmesa en documents escrits hi ha una altra tradició que justifica la vinguda de la Veracreu mitjançant la intercessió del Papa Sant Damas I que l’hauria regalat a la seva pàtria nativa Argelaguer, i que els comtes de Besalú l’haurien portat a la capella del seu palau l’any 1025. Així mateix, trobem que Francesc Montsalvatje ens transmet, segons document de l’Arxiu de Santa Maria de Besalú:

I és que aquest treball és una munió tant de fets històrics com de tradicions que es van perdent de la memòria col·lectiva a poc a poc i, sens dubte, està bé recordar-los, i si així ho voleu fer podeu dirigir-vos a la Biblioteca de Besalú i, potser pròximament a la Sala de Lectura d’Argelaguer, on trobareu el treball “La Santíssima Vera-Creu de Besalú. Història d’un mil·lenari (1017-2017)”.

“Despres que lo Sr. D. Guillem Comte de Besalú y Dª Adelaida muller sua la donaren á la Parroquial Iglesia de Santa Maria, com consta ab acta de dita donació als 9 de Maig de 1025, y fou portada dins de una caixeta plana per ordre del glorios S. Dámaso Papa á dita Sr. Comte, y en dita caixeta los ferros están consumits y la fusta hastá sencera ab dos imatjes pintadas que hi ha la una de nostra Sra. Y la altre de S. Joan”.

(Colección diplomática del Condado de Besalú”” Vol. XII, p. 58). I, encara més sorprenent, si més no en referència a Argelaguer, és un extracte de la narració que apareix en la publicació quinzenal “La Veu de Catalunya”, del dimarts

Eva Llansana. Guardonada per l’obra “La Santíssima Vera-Creu de Besalú. Història d’un mil·lenari (1017-1027)”.

Núm. 31 · Abril de 2013 ·

23


Escola

Jornades Culturals: Jugant aprenem a viure Tots coneixem la importància del joc com un dels elements clau en el desenvolupament dels infants. Es tracta d’una activitat natural intrínseca a la mateixa infància que ens enriqueix a les persones al llarg de tota la vida. Mitjançant el joc descobrim el nostre entorn, i el joc ens ajuda a créixer i a relacionar-nos amb els altres.

tradicionals de perseguir, saltar a corda, pedra alta/pedra baixa. També els nostres alumnes pogueren veure com eren els primers jocs on-line. Alguns jocs del món, com el Temse, joc de procedència africana, i la pilota enlairada. I finalment jocs cooperatius com el joc de les marees, cadires cooperatives i el director d’orquestra.

Per això, enguany hem dedicat les Jornades Culturals a fer un recorregut per diferents tipus de jocs, que actualment amb les noves tecnologies els tenim una mica oblidats. Hem pogut jugar amb tot tipus de jocs populars: bitlles, xarranca, pesca major, laberints, baldufes, anelles, joc de la granota i molts més... la mateixa tarda, per cicles, participàrem de jocs televisius ben coneguts per tots.

Les valoracions dels nostres alumnes sobre aquestes jornades van ser molt positives, pel fet de tenir l’oportunitat de relacionar-nos més els uns amb els altres, per la importància de saber perdre i guanyar o la rapidesa del temps quan juguem.

L’endemà no podíem deixar de banda els jocs de taula, el joc més antic del món l’awale, joc de l’oca i el parxís. Jocs

24

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Estem fets per jugar i ens fem jugant. A través del joc aprenen com funciona el món. Ens ajuda a madurar i a interactuar amb els altres. Des d’aquí us animen a seguir jugant.


AMPA Hola famílies!

Una fantàstica Tómbola Cosmètics, bijuteria, art, articles de la llar, articles i accessoris per vestir, eines… i mooooolts regals més!!!! són els que ens podien tocar si participàvem a la tómbola, ja que tots els números tenien premi. Hi va haver una gran afluència de persones que van acudir al Casal de la Gent Gran, que és on es va instal·lar, coincidint amb la Festa de Sant Damas. Hem d’agrair a totes aquelles famílies que generosament per segona vegada s’han implicat en aquesta activitat, ja sigui amb la donació d’articles com amb la seva organització.

Venda de plantes de Nadal Aquest any també per Sant Damas l’AMPA va aventurar-se en la venda de “Nadales” o “flor de Pasqua”. Quina vermellor! Tot i que el vent i el fred van posar difícil mantenir dreta la parada, la iniciativa va resultar ser tot un èxit, i les vam vendre totes!

Gimcana per a petits i grans El dissabte de la Festa de Sant Damas es va organitzar a la plaça una gimcana molt divertida i diferent: Es tractava de fer proves d’habilitat, coordinació de moviments, accions combinades... No va ser gens competitiva, només una estona agradablement esportiva entre persones amigues. I es va donar un obsequi a tots els participants!

Festa del Carnestoltes (posem musiqueta…) Ara arriba el carnestoltes, tots sortim a passejar, ens posem una disfressa, per saltar, cantar i ballar… I així ho vam fer el dia 9 de febrer. Ens vam trobar a la plaça i després d’una petita rua amb els músics del poble, el fred ens va fer tancar al Casal. Allà vam gaudir d’una mostra de gimnàstica rítmica amb uns petits grans gimnastes i també d’una desfilada on totes les disfresses van lluir davant el públic assistent. Després, tots els nens i nenes van omplir l’escenari ballant al ritme de la “mini-disco”. I com no podia ser de cap altra manera, vam acabar la festa amb un berenar de pa amb xocolata.

Núm. 31 · Abril de 2013 ·

25


Esports

Futbol Benvolguts aficionats del futbol d’Argelaguer, com cada any fem un repàs dels equips de futbol al nostre poble, i aquest cop amb una mica més d’optimisme gràcies als bons resultats obtinguts per alguns dels nostres equips. Entrem a la recta final de la temporada i la situació és la següent: El futbol base el formen tres equips: els prebenjamins del 2006, els benjamins del 2004 i els del 2003. Els prebenjamins del 2006, entrenats per en Miquel Subirós i en Juanjo, són els més petits de tots. Encara no han pogut guanyar cap partit, però s’ho passen d’allò més bé, i hi posen moltíssimes ganes i il·lusió. La Supercopa aquest any es juga al camp del Sant Roc el dia 13 d’abril. Els benjamins del 2004, els entrenen l’Arnau i en Sergi. És el primer any que juguen junts, i han fet una gran millora des del principi de temporada. Tot i així, han quedat en el segon grup per jugar els partits de la Copa. Els animem que continuïn amb aquestes ganes d’aprendre. Els benjamins del 2003 són entrenats per l’Aury, l’Olga i la Laura. Aquest any tenen una plantilla molt reduïda, i això fa que en molts partits no tinguin recanvis o bé demanin reforços de l’any 2004. Tanmateix han pogut fer una primera volta acceptable, quedant al grup C per als partits de la Copa. La Supercopa es juga el 4 de maig a la Canya, juntament amb els del 2004. Un altre equip són els alevins de 3a divisió, els quals entrenen en Manu i en Carles. Són l’últim equip del poble que encara juga a futbol 7. Estan fent una temporada bona, situats en cinquena posició i amb 35 punts. Esperem que continuïn amb aquest bon ritme i puguin escalar més llocs a la classificació.

26

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Pel que fa als cadets de 2a divisió, tot i que van poder començar, la falta de jugadors els va impedir continuar i es van retirar de la competició. Tenim també l’equip de 4a catalana, entrenat per l’Enric Ferrer, en Ciprian i en Jordi. Aquest any podem dir que estan fent una bona temporada, situats en la setena posició de la taula amb 39 punts. Han guanyat 12 partits, n’han empatat 3 i n’han perdut 8. La seva arrencada va ser molt bona, situats durant les primeres jornades a les posicions capdavanteres. Tot i que alguns partits irregulars els van fer baixar diverses posicions, sembla que han tornat a agafar el ritme. Esperem que en aquest final de temporada continuïn amb el bon joc que han desplegat en moltes ocasions i els puguem tornar a veure a les primeres posicions. I per últim la tercera temporada de l’equip de veterans, que, malauradament, ha estat marcada per dues lesions greus de jugadors que havien de ser importants dins l’equip, a part de dues o tres lesions més, menys greus, que s’han sumat a una plantilla ja força curta. Tot això ha fet que els resultats no hagin estat tan bons com podíem desitjar. Han acabat la temporada amb un partit guanyat, dos d’empatats i set de perduts. Ara s’han de centrar en el torneig de copa, en el qual els animem a fer un bon paper. Hem de fer un esment també a les quines del poble, que com cada any han tingut molt d’èxit gràcies al suport de totes les empreses i persones que s’hi han implicat. Finalment, volem donar les gràcies a tots els que feu possible que el futbol continuï viu al nostre poble i us animem a venir al camp a fer costat als nostres equips.


Àlbum fotogràfic

Un planter de noies a l’ermita del Guilar. Any 1948. Arxiu: Sala Masoliver

La Rosita Vilar, la Cecília Casadevall amb la seva mare i la Teleneta Masoliver. Anys 1950-55 Arxiu: Sala Masoliver.

Jovent d’Argelaguer a la carretera Anys 1970-72 Arxiu: Climent Suñer

Els nens de l’escola. Anys 1968-69 Arxiu: Sala Masoliver

Núm. Núm. 30 31 · Desembre · Abril de de2013 2012· ·27 27


LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer La programació de la passada Festa de Sant Damas es va obrir amb la VI edició de la ja consolidada JAMPO que periòdicament ve organitzant LlunaPlena conjuntament amb el col·lectiu Anafen Produccions. Temps de poesia! En aquesta ocasió, l’espai escènic que vam crear va ser un raconet de lectura, aquell racó confortable, íntim, de casa nostra que ens resulta especialment plaent per agafar un llibre, relaxar-nos després d’un dia atrafegat i abstreure’ns gaudint de la lectura. Italo Calvino ens en parla, d’aquesta atmosfera adequada per llegir en el primer capítol del seu llibre Si una nit d’hivern un viatger, i també ens diu que convé que prevegem tot el que pugui evitar-nos d’interrompre la lectura. Però bé, sigui quin sigui el lloc o el moment (que depèn de les circumstàncies de cadascú), és important realitzar-la amb entusiasme. I això és de les coses que hem volgut contagiar en aquesta nova trobada poètica, un recital a portes obertes, amb micro en mà, l’entusiasme per compartir entre amics de totes les edats poesies pròpies o d’altres autors, per cantar o interpretar, per escoltar el que es llegeix, poesies d’avui, d’ahir, d’arreu... en suma, per transmetre emocions i traslladar-nos a altres mons. La presentació de l’acte va córrer a càrrec de la M. Àngels Masip, la qual, amb una selecció personal tant diversa com emocionant (recitant versos de poetes des del romanticisme de Bécquer a la poesia de postguerra de M. Hernàndez, entre altres), i alternant el llibre en paper i en format electrònic, va brindar un homenatge als pares

en general, però centrant-se en els seus, que la van anar acompanyant pel trànsit de les edats a través de la poesia. De manera que anava cercant paral·lelismes i projeccions entre determinats poemes i records del seu món personal amb gran coherència temàtica. I tot seguit, se succeïren les intervencions del públic assistent, que van ser molt variades: interpretació de poesia creativa posada en escena (per fer-nos aflorar sentiments, racons d’un mateix per explorar...); poesia en imatges (una excursió poètica pels paisatges de la nostra imaginació); poesia cantada i musicada; poesia visual.... i participacions diverses de rapsodes que van contribuir a donar més lluïment a la Jampo, afectats tots per aquesta ànima universal que conté la poesia. Podeu veure més imatges si consulteu el nostre Facebook!

Organitzat per la nostra Associació juntament amb l’Ajuntament d’Argelaguer es va realitzar la V edició del CONCURS PÚBLIC LOCAL DE PESSEBRES. Tenim bons pessebristes a Argelaguer! Enguany els respectius premis foren unes figures tradicionals de pessebre, composant diferents escenes pastorívoles, realitzades pel Sr. Salvador Pelegrí, autor tant del modelatge i pintura com del seu muntatge i presentació. PRIMER PREMI: FAMÍLIA BATLLE MALLOL Ens deixem endur per l’hàlit de la tradició i valorem com s’ha tractat el conjunt del pessebre, amb molta traça tècnica i constructiva; en destaquem la bona perspectiva, el treball en els volums, com s’ha vetllat per les proporcions, la cuidada naturalesa que impregna les escenes i el gust estètic en els elements ornamentals. Concretament dóna molta vistositat la via excavada a través d’un terreny muntanyenc per on travessen els pastors per arribar a la cova del naixement, utilitzant com a recurs per aquesta cavitat una portadora de la verema. Això, junt a una adequada lluminositat, han fet un pessebre molt harmoniós que captiva el visitant.

28 · L’Argelaga

· Revista d’Argelaguer


LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer SEGON PREMI: FAMÍLIA MASSANA MOLERA S’ha exposat aquest pessebre dins d’un armari-vitrina on la càrrega simbòlica del conjunt s’ha distribuït entre 5 lleixes i un calaix i fa que l’observador s’endinsi en un teatre on es representen les diferents escenes bíbliques: l’anunciació, el naixement, la vinguda dels reis, el reducte dels pastors, els vells oficis i el calaix per als dimonis. S’ha valorat l’originalitat de la situació del pessebre, l’ambientació donada, la coherència del muntatge i l’homogeneïtat del conjunt. Un pessebre que abraça la tradició amb una mirada contemporània.

TERCER PREMI: FAMÍLIA FERRER GIMÉNEZ Un pessebre popular amb connotacions de l’entorn natural del nostre poble. Molt original en els materials emprats; complex en l’elaboració de certs efectes; representació d’un poblat ple de gent en moviment, on han estructurat diferents escenes: oficis artesanals, quadres de la vida rural quotidiana, escenes bíbliques, molts elements paisatgístics i també constructius, feines del camp.. i múltiples petits detalls que amaguen els diferents racons. Amb tot resulta un indret molt acolorit on de ben segur ens agradaria passar-hi una temporada. Una gran feina de dedicació pessebrística de l’autor.

ACCÈSSIT: FAMÍLIA PUIGDEVALL ROBLES

Donem aquest premi a un simpàtic pessebre, un treball cooperatiu de tota la família on l’espontaneïtat i l’entusiasme de tres nens ens ha apropat a un pessebre no cenyit estrictament als textos bíblics, però ple d’emoció. Algú va dir que “un pessebre és bonic quan emociona”, doncs ells han aprofitat les coses més naturals per produir emoció: branquillons, pedres, cargols, glans, boles de grèvol... i presentar elements ornamentals realitzats per ells, com ara arbres de cartolina, farcellets de llenya, representant la fusta serrada amb els recobriments de fusta dels llapis quan s’ha tret punta. També és un pessebre atrevit: els reis estan dins una torre de Playmobil esperant el dia per sortir. També és un exercici de creativitat, molt endimoniat i angelical alhora. Els àngels estan a la prestatgeria superior en un dolç paradís, i els dimonis dansen en el calaix inferior. Confiem que les nostres pregàries alliberin el pobre pastor que tenen tancat entre reixes... Els nens expliquen el seu pessebre com una rondalla que ens desvetlla records de la infantesa. Núm. 31 · Abril de 2013 · 29


Geganters

Sant Damas 2012 Una festa grossa! La passada festa de Sant Damas coincidí amb el 15è aniversari de la presentació pública del gegant Màssio. La Comissió de Festes, l’Ajuntament, l’Escola Montapalau, l’AMPA, el Museu d’Olot, la Colla Gegantera Terra Aspra de Montagut amb els seus gegants l’Esparver i la Coralí, la Colla Gegantera de Tortellà amb els seus simpàtics gegantons en Joanet el músic i Marieta l’espardenyera, la Colla Blaugrana els Almogàvers d’Olot amb el seu imponent gegant Clam i molts amics i simpatitzants van unir les seves forces i intencions amb la nostra entitat per fer d’aquesta festa un esdeveniment digne de recordar. Gràcies a tots! Els primers actes comencen a l’escola, on amb la complicitat de les mestres i l’AMPA impulsem un seguit d’activitats educatives relacionades amb la història de l’entitat i el 15è aniversari del gegant: els dibuixos, les manualitats, les rondalles i les històries inventades entre els personatges de la faràndula d’Argelaguer que van fer la mainada eren els prolegòmens d’una festa que ja garantia l’èxit i que es va iniciar per nosaltres el dimecres dia 5 de desembre amb l’entrada d’en Màssio al pati de l’escola, on

30

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

després d’unes paraules d’acollida de la directora vam poder escoltar alguns textos i rodolins elaborats amb enginy pels nens, després dels quals van regalar al gegant un medalló fet d’espigues, tants estels com anys celebràvem i un collar fet de llaços de colors, tants com nens hi ha a l’escola i que representen un petó de cadascun d’ells. El medalló, que ja forma part del seu vestuari, va ser lluït amb orgull.


Geganters

d’Olot, el pica-pica de l’Ajuntament i la gent que hi va assistir van fer de l’exposició tot un èxit. Divendres 7 al matí, tornem-hi! amb l’estrena d’una activitat destinada als nens: els jocs de cucanya amb farina. L’era dels geganters es va emplenar de nens disposats a superar les “dificilíssimes proves”: menjar-se una poma flotant a l’aigua, trobar una mongeta dins un plat ple de farina, posar-se unes xanques, fer equilibris amb un vas ple de farina al cap... Va ser un matí molt entretingut i un dia molt agradable. Tant de bo aquesta activitat la puguem repetir! El dia següent, el dijous 6 de desembre al vespre a la capella Santa Anna, inaugurem l’exposició “Geganters d’Argelaguer: 15 anys d’en Màssio”, una retrospectiva fotogràfica amb moltes imatges dels més de 25 anys de l’entitat i dels 15 anys del gegant, amb presència de tota la faràndula, amb un racó artístic fet pels dibuixos i manualitats dels nens de l’escola, un racó de records de trobades geganteres, un racó simbòlic sobre l’altar de productes de la terra, farina, pa, vi, oli i tot sobre una catifa de palla. La mateixa història de l’entitat, la feina d’una colla de geganters, les manualitats i dibuixos dels nens de l’escola, el material que ens va facilitar el Museu

El diumenge 9 ja de bon matí fem el tradicional esmorzar de geganters al Casal, al qual van assistir una seixantena de persones; sort que vam encertar en la quantitat de botifarres! Després, als volts de 2/4 de 12 comencem la cercavila, aquesta vegada des de la Plaça de Santa Anna, molt ben acompanyats pels nens, pares i les colles geganteres que hem anomenat més amunt. Ja a la plaça, l’Albert Nebot presenta al poble cadascuna de les colles que ens deleixen amb les seves músiques i els seus balls. Preciós! Una festassa digne de recordatori! Geganters d’Argelaguer. gegantersdargelaguer.wordpress.com Núm. 31 · Abril de 2013 ·

31


Violinada

La Violinada d’Argelaguer ha fet cinc anys En aquest lustre la Violinada s’ha consolidat com la principal trobada de corda fregada en l’àmbit de la cultura popular i tradicional del Principat de Catalunya i segurament de la totalitat del país. La Violinada és una convocatòria d’hivern, es fa normalment el tercer cap de setmana de febrer, que al 2013 s’ha esdevingut del divendres 15 al diumenge 17. La sisena edició es pot dir que ha estat un èxit rotund, i un dels principals factors ha sigut el bon temps que ens ha acompanyat. Això ha garantit la bona assistència i participació, tant de visitants que vénen expressament com dels veïns que s’han interessat i han pogut participar i gaudir d’alguna de les nombroses activitats que s’han fet. Enguany s’ha incorporat al comitè organitzador l’Aniol Nebot, que també ha participat com a monitor del taller de violí per a principiants i nivell zero, al costat de l’Anaís Falcó. L’estructura de la trobada es manté pràcticament igual que als inicis, i només es pot dir que s’ha anat fent cada cop més llarga en dies i més plena en continguts. L’objectiu principal de l’associació que la promou és el de crear un espai d’aprenentatge, d’intercanvi, d’immersió i de festa a l’entorn de diverses maneres populars pròpies del violí del territori i de llocs propers, i com cada any s’ha materialitzat en tallers i xerrades, concerts, balls, àpats conjunts i vetllades.

32 · L’Argelaga

· Revista d’Argelaguer

La complicitat de l’Ajuntament i veïnat cada cop és més gran i es nota l’arrelament d’aquests anys, ara aquesta trobada és un dels valors culturals del nostre poble. Al moment inaugural vam rebre la visita del director general de cultura popular, en Lluís Puig, amb qui vam fer intercanvi d’impressions sobre la filosofia de la Violinada respecte al subvencionisme i el dirigisme institucional. La Violinada és un esdeveniment cooperatiu i voluntari autofinançat, que econòmicament tan sols rep un ajut de fons públic: el mateix suport econòmic del govern local que reben la resta d’associacions del teixit cultural del municipi, un ajut certament modest però proporcionalment molt estimable. Cada any tenim un convidat molt especial, enguany vam comptar amb la presència d’en Gabriele Ferrero que va venir acompanyat per son pare, mestre de dansa, des de Cuneo; i junts ens van fer viure la música de les valls occitanes alpines de vora el Piemont. Pel que fa a la resta de programació podem destacar els concerts de Vegetal Jam, que van venir des de l’Aragó, i l’estrena absoluta de la Folkestra Addicional, una formació de 14 músics membres de Les Violiles i Stukat del Bolet, que van fer un gran ball de dues hores molt comentat i reeixit. També van actuar La Fídula Harmònica i Bruel, com altres anys. Altres actes destacables van ser la projecció del documental sobre en Peret Blanc de Beget proposat per Artur


Violinada Blasco, d’Arsèguel, i els acordionistes del Pirineu, el taller de corrandes a càrrec de Ferriol Macip del Cor de Carxofa, l’exposició del treball de recerca d’Alba Tomàs Massana “Un altre solfeig és possible?”, l’activitat Entrecontes! amb Josep Lluís Gallardo, el taller de danses catalanes a càrrec de Xavier Rota, la cercavila, els àpats i sobretaules cantades, la mostra popular amb rifa i la cloenda. En les sis edicions hem pogut intercanviar l’experiència amb un munt de sonadors. A banda dels ja esmentats hem comptat amb els músics del ball de bastons d’Artès al Bages, Laura Plasència, Carol Duran, Gabriel Lenoir (Flandes), Christian Pacher (Peitau), Joan-Claudi Arrosères (Béarn, Occitània), Guillem Ballaz, Es Revetlers (Mallorca), Ramon Cardona, Clémence Cognet (Alvèrnia), Placida Staro (Emilia-Romagna) i Elisa Lorenzini (EmiliaRomagna), Brunzit, Simone Lambregts, Xevi Pallàs, Empalmaos, Josep Joli i molts d’altres a qui demanem disculpes per no dir el seu nom. També volem destacar que la Violinada és una entitat adherida a la plataforma contra el fracking (mètodes d’extracció de gas amb fractura hidràulica), i la recollida de 60 signatures en suport a la lluita dels veïns de Riudaura va ser un granet de sorra que creiem que va ajudar a la

retirada dels permisos a la multinacional Teredo Oils per fer prospeccions al nostre territori. No cal, però, abaixar la guàrdia. Ni la Unió Europea ni Espanya han prohibit el fracking. Els recursos del subsòl són competència del govern espanyol, i si l’explotació es declarés d’interès nacional i prioritària ni els ajuntaments ni les autonomies no ho poden impedir, perquè no hi tenen competències. Ara estan calculant si sortirà a compte fer-ho o no, i l’opinió pública popular és un factor advers per al seu negoci. La pressió popular és l’única eina que tenim, i el canvi d’hàbits de la societat pel que fa a les energies. Us convidem a participar a la propera edició de la Violinada i també a seguir els nostres espais virtuals: l’entrada a la Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/ La_Violinada, el weblog http://www.laviolinada.com, la pàgina al facebook http://www.facebook.com/pages/ La-Violinada/167646083327559, el Myspace http://www.myspace.com/laviolinada, el canal de Youtube http://www.youtube.com/user/laviolinada i el Twitter @laviolinada. Francesc Tomàs “Panxito”

Crta. d’Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 Girona

MENJARS - BAR

CAN XAC

EMBOTITS I CARNISSERIA

Vicatec, S.C. Assistència Tècnica Clients Calefacció

c/ Germanes Fradera, 3 17800 Olot - Girona Tel. 972 26 09 07 - Fax 972 26 09 07 vicatec@atc.baxi.es

Camp Madà, 9 - 17850 Besalú Tel. 972 59 02 54 - Fax 972 59 02 90 info@jjuanola.com - www.jjuanola.com

Núm. 31 · Abril de 2013 · 33


Argelaguer en transició

Argelaguer en transició Convençuts de la necessitat de començar a actuar i d’iniciar una transició cap a un món que se’ns presenta sense energia abundant i barata i sense creixement, el mes de març de 2012 vam fer la presentació d’Argelaguer en transició (AeT) al Casal d’Argelaguer. AeT ens havia de servir per prendre consciència de la gravetat de la situació econòmica, social i política en què estàvem immersos i de la necessitat d’actuar immediatament. Com diu Arcadi Oliveres, ”si no ens hi posem les coses aniran a pitjor, doncs no hi ha altra opció: hem de fer canvis, i han de ser radicals.” En un any és molta la feina feta. En el bloc AeT podem veure que la informació, l’activitat i la vitalitat que s’ha generat entorn a AeT és realment impressionant. Sens dubte el més important ha estat la creació i aprofundiment de les relacions i la confiança entre tots els que hem participat d’Argelaguer en transició. I això ens reforçarà i serà fonamental en el futur per afrontar amb èxit les dificultats que el canvi de paradigma està generant i generarà en tots nosaltres. Aquests canvis cal fer-los individualment en primer lloc i, a continuació, a nivell familiar per posteriorment integrar-los en el grup més afí a nosaltres i finalment a nivell de tota la comunitat. Des de l’inici hem intentat informar-vos i orientar-vos sobre la conveniència d’iniciar accions que ens ajudin a adaptar-nos a una nova societat en la qual l’energia no serà ni abundant ni barata, en la qual no es creixerà o no es farà de la mateixa manera que havíem viscut darrerament i en la qual no hi haurà plena ocupació. Repassem breument el camí que durant aquest any hem dissenyat per avançar cap a la transició: 1. Primer cal entendre què està passant i que la situació és irreversible. 2. Cal, per tant, superar l’etapa de negació i prendre plena consciència de la inevitabilitat i la gravetat de les conseqüències de la situació actual i passar a l’acció. 3. Pots començar reduint al màxim l’ús del vehicle privat utilitzant sempre que sigui possible el transport públic o compartint el cotxe. 4. És important posar ordre a l’economia familiar amb l’objectiu de reduir o eliminar els deutes, controlar la despesa fins que aquesta no superi el 90% dels ingressos i

34

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

augmentar els nostres estalvis fins assolir un mínim del 10% dels nostres ingressos. (Veure també Taller economia domèstica) 5. Crea i mantén un rebost amb aliments per almenys 1 mes. 6. Recupera l’hàbit de consumir fruites i verdures de temporada, en la mesura del possible, de producció local i participa en la cooperativa de consum que hem creat. 7. Simplifica al màxim la teva vida per tal de ser més equitatiu amb la resta de persones, espècies i generacions. 8. Contribueix a repartir el treball, guanyant menys diners i reduint les hores de treball remunerat fins un màxim de 21 hores setmanals. 9 Aprèn a fer de forma casolana productes com el sabó, el pa, la cervesa, …. a conservar aliments i a fer receptes d’aprofitament. 10. Aprofita qualsevol espai que disposis per conrear un hort. 11. Construeix un sistema per recollir l’aigua de pluja. 12. Redueix l’ús de plàstic i sobretot recicla’l per tal d’evitar-ne el malbaratament. 13. Fomenta l’intercanvi i el regal (economia del donar). 14. Promou el treball col·laboratiu i les relacions i confiança amb els veïns. 15. Deixa de consumir televisió, no la trobaràs a faltar gaire. 16. Renuncia a viatjar en avió. 17. Participa en el Banc de Temps d’Argelaguer. 18. Surt a caminar periòdicament. 19. AeT està obert a tothom i funciona de forma transversal i assembleària. Assisteix a les assemblees que organitzem cada 3r dissabte de mes de 10 a 12 h al Casal d’Argelaguer, participa en les activitats que promou AeT i proposa noves activitats per fer. Aquestes són les propostes que us hem fet aquest primer any des d’AeT. Totes t’ajudaran a fer més planer el camí cap al nou món que s’albira, si les vas incorporant a la teva forma de viure. Unes et suposaran més esforç que altres i no cal seguir cap ordre. De totes maneres, el fet que durant aquest primer any s’hagin interessat per AeT gradualment més persones i que a poc a poc es vagin integrant i participant en les diferents iniciatives i activitats que organitzem és el més important i ens anima a seguir treballant convençuts que d’aquesta o en sortim tots junts o no en sortirà ningú. miquel


Casal de la gent gran

Casal de la gent gran d’Argelaguer Germandat de Sant Narcís ACTIVITATS • Continuem com és habitual fent una hora de gimnàstica, cada setmana els dijous de forma gratuïta. • S’han realitzat dues sortides culturals a Barcelona. Es va anar a veure l’obra de teatre “Campanes de Boda” de La Cubana i “La Família Irreal” de Dagoll Dagom. • A la darrera reunió de la Junta es va acordar posposar LA FESTA DE PRIMAVERA per més endavant. Es comunicarà la nova data amb els programes corresponents, com de costum.

DEFUNCIÓ El Casal de la Gent Gran d’Argelaguer s’uneix al condol de la família per la pèrdua de la nostra sòcia REMÍGIA VERGÉS GARDELLA, que havia col·laborat en tots els actes amb l’optimisme i el bon humor que la caracteritzaven i que sempre recordarem. Descansi en pau. La Junta

Afores, s/n - 17853 ARGELAGUER (Girona) - Spain Tel. 972 68 70 20 - Fax 972 68 74 16 info@calesdellierca.com - www.calesdellierca.com

Pol. Ind. Can Portella, parcel·la 3 Apartat de Correus 134 17853 ARGELAGUER (Girona) Tel. 972 68 80 32 - Fax 972 68 80 34 www.gelada.com - gelada@gelada.com

Crta. Olot, 35 ARGELAGUER Tel. 972 28 71 56

Núm. 31 · Abril de 2013 ·

35


Clica El grup de cinema d’Argelaguer (CLICA, vinculat a l’Associació LlunaPlena) i Argelaguer en Transició han engegat una iniciativa de Cinema Conscient:

Activitats de “Cinema conscient” (amb fòrum després de la projecció)

Primera sessió: El dia 24 de novembre vam poder veure V de vendetta, de James McTeigue, basat en el còmic homònim d’Alan Moore. El debat posterior va ser molt animat. • Divendres 22 de febrer: La lengua de las mariposas • Divendres 15 de març: La jauría humana • Divendres 19 d’abril: El Planeta libre

Altres activitats del CLICA: Cinema familiar els diumenges: Durant la festa de Sant Damas es va projectar John Carter, pel·lícula d’aventures al planeta Mart, basada en les novel·les del cèlebre autor de Tarzan de les mones, E.R. Burroughs.

36

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

Diumenge 3 de març: La guerra de los botones, l’entranyable rivalitat infantil entre dos pobles als anys seixanta, una realitat que ens ha divertit i ens ha fet pensar molt a tots (com eren les coses abans, com podrien ser ara). Diumenge 7 d’abril: Azur y Asmar, una faula sobre la fraternitat, el lligam entre civilitzacions i el món de l’aventura. Ben bé treta d’un conte de Les mil i una nits. Hem generat un bloc per rebre consultes i propostes i per divulgar convocatòries (i per ampliar el grup). Useu-lo i apunteu-vos-hi!

cineargelaguer.blogspot.com


La recepta

Què es cuina a Argelaguer? Amics dels fogons, Quan sentim parlar de canelons, a molts de nosaltres immediatament ens vénen records associats a la infància: he recordat els preparatius per fer canelons, quan la mare treia aquella màquina de trinxar que es muntava i desmuntava, els canelons ja bullits estesos sobre els draps blancs damunt el marbre, l’exèrcit de canelons ben arrenglerats... vaja, que es preparava una festa grossa! Avui, la nostra protagonista, la Rosa Roca, ens demostrarà que aquest clàssic de la cuina catalana (d’origen italià “canellonni”), malgrat que ha esdevingut un plat festiu, són de bon menjar qualsevol dia de l’any i que es poden fer de qualsevol cosa, solament cal posar una mica d’imaginació en el farciment. Només coneixia l’afició de la Rosa pels viatges i el patchwork (la seva casa és una exposició de meravelloses labors), però no per aquesta altra faceta culinària que algú em va xiuxiuejar que tenia. Va començar a viure la cuina

amb la seva mare, a qui li agradava molt, va tenir de mestra consellera la Sra. Loreto López, i sumat als nombrosos llibres de cuina, revistes, internet, la transmissió oral i la pròpia inventiva, l’han versada cap a aquesta matèria. I de quina manera! La Rosa és una enciclopèdia de receptes. Algunes molt fàcils, que algú com jo a qui no li agradi complicar-se gaire a la cuina no podrà resistir-se a cuinar (vaig prendre nota). Però ja en podrem parlar en una altra ocasió; ara atents a aquesta recepta de canelons que tenen poca complexitat, que sempre ens faran quedar bé i deixaran satisfets els comensals més exigents.

Canelons de bolets i tonyina, per la Rosa Roca Ingredients (4 persones) • Una capsa de canelons (20 peces) • Una llauna i mitja de tonyina • 150 g de bolets (xampinyons, de bosc... al gust de cadascú) • Una ceba grossa • Formatge rallat

• Sal i oli • Salsa beixamel: • ¾ litre de llet • 100 g de mantega • 25 g de farina • sal / pebre / nou moscada

Preparació:

Per començar, prepararem la beixamel, i la reservarem. En una paella sofregirem la ceba finament tallada i una mica després els bolets també prèviament tallats ben fins. N’hi podeu posar de les varietats que us agradin o les que tingueu més a l’abast. I quan quasi estigui, hi afegirem la tonyina i la meitat de la beixamel, així quedarà més suau i cremós. A part, en una olla amb aigua, sal i un raig d’oli hi bullim les plaques de canelons seguint les instruccions de la marca de pasta que hàgiu comprat. Els refredem i els estenem en un drap de cuina d’un en un perquè s’eixuguin. I seguidament els començarem a farcir amb la pasta que hem preparat. Els enrotllarem i ja els col·locarem a

la plata de forn. És millor que la part oberta del caneló quedi a sota, en contacte amb la safata. Finalment hi abocarem a sobre la resta de beixamel, fins que quedin ben coberts, i el formatge rallat. Hi col·locarem dauets de mantega dispersos per sobre de tot. I al forn s’han de coure a 180 ºC per gratinar-los fins que tinguin bon coloret. I voilà, a taula! Amics, uns canelons més que bons, sublims!! He tingut l’honor d’assaborir-los! Gustosos i molt lleugers, passen sols i vols repetir... uff! Per cert, no deixeu d’acompanyar-los amb un bon cava o un bon vi blanc, que faran d’excel·lent maridatge al plat. Bon profit! D. Figueras Núm. 31 · Abril de 2013 · N

37


Salut

Alerta amb els videojocs i les xarxes socials El passat 18 de gener, la Unión de Consumidores de Andalucía (UCA-UCE) va denunciar l’existència de productes per a smartphones i tablets que inciten al consum de drogues. La UCA-UCE es refereix a les aplicacions de descàrrega gratuïta i no controlada que ensenyen com preparar “porros” o esnifar cocaïna, i àdhuc hi ha videojocs en els quals l’usuari té la missió de tenir cura d’un drogoaddicte des del mòbil (administrant-li la dosi diària de drogues), com els jocs de mascotes (Tamagochi). Concretament es denuncien: “Roll a joint”, “el porro perfecto”, “Drug addict”, “Snortlt”, “Snort cocaína” i “Nose candy”. Les pàgines web des d’on es descarreguen aquests videojocs ofereixen també la possibilitat de triar diferents tipus “d’herbes”, simular la fabricació casolana de “porros” i reproduir l’acció de fumar-los a través del micròfon del mòbil, o “d’esnifar” cocaïna des de la pantalla del mòbil. Davant el perill d’aquest tipus d’aplicacions que “fan apologia del consum de drogues i que es burlen dels seus efectes” segons la UCA-ACE que representen per al jovent, exigeix a les autoritats pertinents una regulació restrictiva respecte l’ús i les possibilitats de descàrrega d’aquests videojocs i als pares per vigilar i controlar l’ús que fan els seus fills d’aquestes aplicacions. D’altra banda, s’ha realitzat un estudi d’estils de vida de 7.000 joves espanyols i italians en relació a l’ús que fan de la violència a través de les xarxes socials i les causes que afavoreixen aquestes conductes. El 80% realitza un ús passiu de la xarxa i es limita a consumir continguts. El 27% admet insultar a companys a través de la xarxa “quan se’ls provoca” i el 19% haver amenaçat a altres. El 8% considera la violència “necessària, útil i agradable”. El 17% consumeix material pornogràfic.

38

· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer

El 22% reconeix haver establert contacte virtual amb estranys i un 26,7% mostren el seu interès a aprendre a utilitzar armes de foc. Davant els resultats d’aquest informe, els autors alerten sobre la necessitat que els pares/tutors, educadors i professors s’involucrin més en l’ús que fan els joves de les xarxes socials, i promoguin una conducta responsable en la xarxa i fomentin les relacions positives. Però un percentatge important de pares no estan prou familiaritzats ni tenen l’experiència necessària en aquest món virtual i el control s’esmuny de les seves mans, per la qual cosa no poden aconsellar sobre els perills i l’ús adequat de les xarxes socials. Un altre aspecte és que els adolescents no parlen amb els pares sobre el que fan a internet. D’altra banda, cal instar els polítics responsables perquè inverteixin més esforços en mesures de prevenció d’aquest tipus de conductes violentes a les xarxes socials, donada la creixent amenaça que suposen. Fina Rodríguez Psicòloga


Salut / Pàgina oberta

La gota La gota és una malaltia causada per l’excés d’àcid úric a la sang; és a dir, la hiperuricèmia. Ara bé, no totes les persones que tenen l’àcid úric alt tenen atacs de gota, això dependrà bàsicament de factors genètics. Històricament s’havia considerat una malaltia de gent rica, ja que s’associa a un excés d’alimentació, però no sempre és així. Afecta bàsicament les articulacions i els ronyons. El fet més característic d’aquesta malaltia és la crisi gotosa: l’atac gotós és més típic a la nit i s’inicia bruscament. Provoca un dolor continu i de gran intensitat a nivell d’una articulació del cos, essent la localització més típica el dit gros del peu. S’acompanya d’escalfor, envermelliment i edema (inflor) de l’articulació afectada. La crisi de dolor pot aparèixer després d’un consum elevat d’alcohol, d’excessos alimentaris o en prendre alguns medicaments com ara els diürètics. De totes maneres, no sempre trobem una causa directa.

lor intens. L’acumulació d’àcid úric al ronyó i a les vies urinàries pot provocar també cristalls que si es van unint fan sorra i pedres (càlculs renals), provocant un còlic nefrític o atac de pedra. Hi ha, però, una altra implicació important per a la salut no tan coneguda: Les malalties cardiovasculars. Tenir l’àcid úric alt és un factor de risc per a l’infart de miocardi.

Per què fa tan de mal? L’augment de concentració d’àcid úric a dintre les articulacions fa que aquest cristal·litzi, i són els petits cristalls d’àcid úric els que produeixen el do-

• Begudes ensucrades

Hi ha tractaments efectius per la gota i la hiperuricèmia, parlarem del que tenim més a l’abast: la dieta. Vegeu els aliments de la Taula 1. Tots ells comporten un major risc de desenvolupar la malaltia, perquè eleven la quantitat d’àcid úric a la sang. Es parla que els productes baixos en greix, el cafè i la vitamina C són, per contra, factors protectors. Tot i que la gota no sol ser greu excepte en casos extrems, tant l’atac de pedra com l’atac de gota són dues malalties molt doloroses i qui n’ha tingut se’n recorda per sempre. Aliments a limitar en cas d’hiperuricèmia: • Alcohol: Cervesa i licors • Carns: Carns vermelles greixoses, les vísceres i els embotits • Marisc, ous de peix, peix blau - conserves

Joan Cabratosa. Metge de Família

Retalls d’una vida Són petits escrits del que jo sento, del que jo penso i del que em passa dia a dia. 19 de gener Són les vuit del matí, obro el balcó i m’entra un raig de llum resplendent. A fora fa fred. El dia és net i clar. Es presenta una jornada tranquil·la. Vaig a la feina com cada dia, els amics i companys em feliciten, cap al capvespre, els meus fills. La roda del temps no s’atura. Avui és el meu aniversari i dins el meu cor una enyorança. 25 de desembre És Nadal, estem tristos, et trobem a faltar. Les llums de l’avet del nostre jardí estan apagades, però dins els nostres cors la teva llum brilla per sempre.

Juny. Als meus alumnes: Ells són els que en uns moments difícils per mi, m’han fet plorar, riure, enfadar, disfrutar, divertir... És a dir, a tornar-me a emocionar. Els seus missatges i dibuixos m’han encoratjat a estimar la vida. Els seus somriures trapelles m’han encomanat il·lusió. La seva sinceritat m’ha ajudat a comprendre la realitat. Les seves abraçades m’han donat energia i vitalitat. A aquestes “personetes”, GRÀCIES per haver-me ajudat a poder continuar estimant la meva feina.

Assumpció

Núm. 31 · Abril de 2013 ·

39


Festa del Roser Dijous, 9 de maig

Diumenge, 12 de maig

A les 20:00 h INAUGURACIÓ “100 anys de Creu Roja a la Garrotxa” Hi haurà un piscolabis per a tots els assistents. Horaris : dissabte i diumenge de la festa de 11 a 13 h del migdia. La resta de dies fins al 26 estarà oberta en horari d’oficina.

A les 9:00 h ESMORZAR DELS GEGANTERS. Al Casal. A les 10:00 h DIBUIXADA POPULAR A la Sala de Cultura per a nens i joves. Tema: Les cabanes del Garrell.

Divendres, 10 de maig

A les 10:15 h PASSEJADA POPULAR. Escenaris de la darrera carlinada a Argelaguer (trobada davant de l’Ajuntament).

A les 22:00 h ESPECTACLE POETICOMUSICAL. “Arran sempre de terra. Espriu per ell mateix”, Marcel Casellas i Laia Carreras, al Casal.

A les 11:30 h CERCAVILA DE GEGANTS. Se sortirà de davant l’Ajuntament.

A les 23:30 h NIT JOVE AMB DJ’S LOCALS. Al Casal.

Dissabte, 11 de maig A les 11:00 h FUTBOL. FC Argelaguer (alevins) - CD Banyoles. A les 16:00 h TALLER DE CIRC per a nens a càrrec de la companyia Telatramascirk, a la Plaça (en cas de pluja, al Casal). A les 17:00 h CIRC CABARETTE. Companyia Telatramascirk: “Un món a part” (durada 30-45’ aprox.). A les 17:45 h BERENAR a la Plaça (en cas de pluja, al Casal). (Organitza AMPA)

A les 12:15 h MISSA amb la cobla Foment del Montgrí A les 13:00 h BALL DE GEGANTS, exposició de dibuixos i dues sardanes, a la Plaça. A les 19:00 h BALL amb Boogie Woogie al Casal.

EXPOSICIÓ A la Capella de Santa Anna Exposició “La Petjada d’un Artesà” de Ramon Fàbrega Prujà . Inauguració: divendres a les 19.30 h Horaris: Dissabte i diumenge d’11:00 a 14:00 h i de 16:30 a 20:00 h

A les 21:30 h SOPAR POPULAR Al Casal. Cadascú porta el menjar de casa, i es pot compartir! A les 23:30 h A l’hora de les postres, GRAN JAM SESSION amb Andrea Motis, Dani Lopez, Jaime del Blanco, Joan Tomàs, Francesc Palmero, Ferran Massegú, Joel Carbonell, Aniol Nebot, David Prieto i altres músics.

Organitza: La Comissió de Festes Col·labora: L’Excm. Ajuntament d’Argelaguer Amb el Suport de: L’Excma. Diputació de Girona

Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 31  

Argelaga 31  

Advertisement