L’Argelaga 37 Revista d’Argelaguer Maig 2016
El barri vell més bell
Serveis Ajuntament d’Argelaguer Tel. 972 68 71 37 · Fax 972 68 78 21 · Ajuntament@argelaguer.cat Carrer Major, 91 · 17853 ARGELAGUER · www.webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer
TELÈFONS
HORARIS DE SERVEIS SERVEI D’URBANISME L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 a 13 h. SERVEI D’AIGUA DE PRODAISA Tercer dilluns de cada mes, de 13 a 14 h. JUTJAT DE PAU Divendres, de 13 a 14 h. RECOLLIDA DE TRASTOS VELLS Els dilluns, cada quinze dies, a les 8 del matí. (Consulteu la informació dels contenidors) També es pot anar a la deixalleria de Besalú, de dilluns a divendres, de 10 a 13 i de 16 a 19 h. Tel. 618 65 04 72 DISPENSARI D’ARGELAGUER Metgessa: Quionia Villar Infermera: Mercè Masoliver Dilluns de 12:30 a 14:00 h Dimecres de 08:00 a 9:30 h Divendres d’11:00 a 12:00 h Extraccions: El primer i tercer dimecres de
DISPENSARI DE TORTELLÀ Metge: Enric Bayona Dilluns a dimecres d’11 a 12:30 h Dijous de 8:20 a 11:00 h Divendres de 13 a 14:10 h Infermera: Montserrat Parramon Dilluns d’11 a 13 h Dimarts d’11 a 12:30 h Dimecres d’11 a 13:20 h Dijous de 10 a 11:10 h Divendres de 12:30 a 14 h Extraccions: Dijous de 8 a 9 h Llevadora: Dijous de 12 a 12:30 h URGÈNCIES A BESALÚ CAP de Besalú. Tel. 972 59 05 73 De dilluns a diumenge de 8 a 20 h. Si necessiteu ser atesos d’urgència de 20 a 8 h del matí, truqueu al telèfon 112. També podeu adreçar-vos a l’Hospital Sant Jaume d’Olot.
BENESTAR SOCIAL Assistent Social: Helena Güell CAP Besalú Dimecres de 9 a 13 h FARMACIOLA Argelaguer: De dilluns a divendres, de 12 a 14 h ESCOLA Horari acadèmic: Matí, de 9 a 12:30 h Tarda, de 15 a 16:30 h Servei de menjador: De 12:30 a 15 h MISSES Diumenges i festius, a les 9:15 h. DEIXALLERIA MÒBIL Cada dos mesos. Ubicació: Parc infantil (consulteu la informació dels dies als contenidors)
Fora de l’horari de la consulta d’Argelaguer podeu trobar la doctora i la infermera al CAP de Besalú
CORREUS Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres, de 13:15 a 13:30 h
Telèfon d’emergències de Catalunya: Mossos d’Esquadra, Bombers i Serveis d’emergències Mèdiques (ambulància)
900 900 120
SALA DE LECTURA Dilluns, dimecres i dijous de 16:30 a 19:30 h
Atenció a dones en situació de violència
www.gencat.cat/ics
HORARIS DE LA TEISA
BUS TRANSVERSAL DE LA GARROTXA
Besalú - Banyoles - Olot
Banyoles - Besalú - Olot
Girona
Direcció Olot: Sortida d’Argelaguer a les 7:09 h, 9:09 h, 11:09 h, 13:09 h, 15:09 h, 17:09 h, 19:09 h Direcció Besalú: Sortida d’Argelaguer a les 6:56 h, 8:56 h, 10:56 h, 12:56 h, 14:56 h, 16:56 h, 18:56 h HOSPITAL NOU D’OLOT: hi podreu arribar des de l’estació d’autobusos d’Olot. TARGETA DAURADA: descompte del 25% per a jubilats a partir de 60 anys.
Ajuntament 972 68 71 37 Fax 972 68 78 21 http://pobles.ddgi.es / argelaguer Pàgina web Ajuntament@argelaguer.cat Correu electrònic Servei d’aigües (Prodaisa) 972 20 20 78 Gas Natural Fenosa (Atenció al client) 902 20 08 50 900 75 07 50 (Avaries) Bassols Energia 972 26 01 50 Endesa (Atenció al client) 902 50 88 50 (Avaries) 800 76 07 06 972 29 03 03 Jutjat de Pau (St. Joan) Parròquia (Mn. Àngel Torres) 972 68 71 85 Escola 972 28 70 59 972 68 76 06 Consultori Argelaguer Consultori de Tortellà 972 68 75 56 Urgències (CAP Besalú) 972 59 05 73 989 30 40 88 669 88 67 57 Farmàcia Argelaguer Farmàcia Besalú 972 59 12 73 Farmàcia Sant Jaume de Llierca 972 68 72 01 Farmàcia Montagut 972 68 70 88 972 29 40 18 Farmàcia Castellfollit de la Roca Farmàcia Tortellà 972 28 71 02 Hospital d’Olot 972 26 18 00 972 20 27 00 Hospital de Girona J. Trueta Hospital de Girona (habitacions) 972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella) 972 68 71 17 972 28 79 04 626 35 84 89 Funerària Puig 607 66 89 99 Creu Roja d’Olot 972 27 22 22 Fax. 972 26 23 18 Consorci Transport Sanitari de Catalunya (Girona) Ambulàncies (visites, rehabilitacions) 972 41 00 10 Mossos d’Esquadra d’Olot 972 54 17 00
c/ Mulleras, 15. Telèfon 972 26 18 00
Sortides de Girona
Banyoles
7:15 8:00 9:15 10:15 11:15 12:15 13:15 13:15 14:15 15:15 15:15 16:15 17:15 18:15 19:15 20:15 21:00
7:45 8:30 8:45 10:45 11:45 12:45 13:45 13:45 14:45 15:45 15:45 16:45 17:45 18:45 19:45 20:45 21:30
Besalú 8:03
Arribades a Olot 8:30
10:03
10:30
12:03
12:30
14:03
14:30
16:03
16:30
18:03
18:30
20:03
20:30
21:48
22:15
Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari
(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 -Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75
Olot
Ajuntament De dilluns a divendres, de 9 a 15 h.
cada mes. Hora: de 8 a 8:30 h L’atenció domiciliària es farà fora d’aquest horari. Telèfons programació visites: 902 11 14 44 - 24 h al dia 972 59 05 73 - www.ics. gencat.cat/citaprevia/Visites.jsp De 8 a 15h de dilluns a divendres.
Sortides d’Olot
Besalú
Banyoles
Arribades a Girona
5:45
6:15
6:30 7:15 7:45 8:15 9:15 10:15 11:15 12:15 12:15 13:15 14:15 15:15 16:15 16:15 17:30 17:15 18:15 19:15 20:15
7:05 7:45 8:15 8:45 9:45 10:45 11:45 12:45 12:45 13:45 14:45 15:45 16:45 16:45 18:00 17:45 18:45 19:45 20:45
7:30
8:00
8:30
10:00
11:30
12:00
13:30
14:00
15:30
16:00
16:30 17:30
17:00 18:00
19:30
20:00
(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar
Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari
Editorial
SUMARI Serveis..............................................2 Editorial............................................3 Informació Municipal........................4 Actualitat........................................11 Entrevista........................................18 Gent d’Argelaguer..........................20 Escola .............................................22 AMPA..............................................24 Àlbum fotogràfic.............................26 Violinada.........................................27 Història...........................................28 Geganters.......................................30 Esport..............................................31 Casal Gent Gran..............................32 Argelaguer en transició...................33 La recepta.......................................34 Salut................................................36 Pàgina oberta.................................37 Programa de Festa Major................40
SALUTACIÓ Pràcticament fa un any que ens vau donar la responsabilitat d’estar al capdavant de l’Ajuntament. Ha passat molt de pressa, hem treballat molt i ha estat molt intens. Ens queda, però, molta energia per seguir treballant en nous projectes que millorin la nostra vida quotidiana. Ens agradaria comptar amb tots vosaltres per avançar en l’ordenament dels nostres espais públics i mantenir el nostre entorn natural. És molt important que tots respectem unes normes mínimes de convivència per tal de protegir la nostra qualitat de vida. No aparcar al barri vell, recollir les defecacions que els nostres gossos fan a la via pública evitant les incomoditats i la mala imatge que provoca no fer-ho, deixar la brossa on toca i respectar els dies de servei de recollida de mobles i trastos vells, són algunes d’aquestes normes que fan millor el nostre dia a dia. Aprofitant aquestes ratlles us vull desitjar una molt bona festa del Roser i que la gaudiu amb la companyia de la família i/o els amics. Gaudim del que tenim! Artur Ginesta
Podeu consultar tots els números de L’Argelaga a: www.argelaguer.cat (Secció Ajuntament – Revista) El contingut dels articles és responsabilitat dels respectius autors.
Edita: Ajuntament D’ARGELAGUER Consell de redacció: Sílvia Casadevall, Mercè Cordonets, Dolors Figueras, Josep Vilar, Dolors Olivé i Marta Rius. Fotografia: Mari Carmona, Magriet Coumans, Dolors Figueras, Dolors Giménez, Gemma Gómez, Marta Ibáñez, Julián Martín, Juan Romo i Francesc Tomás. Portada: Ajuntament d’Argelaguer Impressió: IMPREMTA PAGÈS · Tel. 972 42 01 07 www.impremtapages.com Dipòsit Legal: GI-430 1998 Amb la col·laboració de:
Si esteu interessats a col·laborar en la redacció de l’Argelaga, ens podeu fer arribar els vostres escrits al núm. 14 del carrer de la Plaça, els podeu donar a qualsevol persona del consell de redacció, trucar-nos al 659 35 77 72 o bé enviar un correu electrònic a: revistaargelaga@gmail.com. La revista es reserva el dret de corregir-los tant a nivell ortogràfic com gramatical i a publicar-los en un número o bé el següent en funció de l’espai disponible i de la data de lliurament.
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
3
Informació Municipal
PRESSUPOST MUNICIPAL 2016 El Ple de l’Ajuntament, en data 9-12-2015, va aprovar el pressupost per a l’exercici 2016. El pressupost d’aquest any és inferior al dels darrers anys, principalment en les inversions. El motiu és que les obres grans del nucli i l’aparcament ja estan acabades. Les inversions d’aquest any es destinaran a obres de millora, ordenació i adequació de diferents espais i edificis municipals, tals com el solar de la parada de la Teisa, el tancament de la zona del dipòsit d’aigua, la instal·lació de plaques fotovoltaiques a l’edifici de l’Ajuntament, la compra d’una màquina tallagespa hidràulica i la remodelació de la sala del casal. Quant a les despeses ordinàries, es continua amb el criteri de manteniment i conservació dels serveis existents. La situació econòmica de l’Ajuntament és sanejada i compleix amb els objectius d’estabilitat pressupostària.
PRESSUPOST INGRESSOS
PRESSUPOST DESPESES
Capítol 1 - IMPOSTOS DIRECTES Rústica_________________________________ 3.900 E Urbana_______________________________ 111.000 E Vehicles________________________________ 31.000 E IAE___________________________________ 70.000 E Increment valor terreny _____________________ 2.000 E Total ________________________________217.900 E
Capítol 1 - DESPESES DE PERSONAL Despeses de personal__________________121.450 E
Capítol 2 - IMPOSTOS INDIRECTES Impost sobre construccions________________6.000 E Capítol 3 - TAXES I ALTRES INGRESSOS Escombraries, cementiri i taxes _______________ 46.000 E Ocupació sòl, telèfon, gas i electricitat __________ 52.500 E Altres ingressos ___________________________ 3.400 E Total________________________________101.900 E
Capítol 2 - DESPESES BÉNS CORRENTS I SERVEIS Manteniment edificis, instal·lacions, serveis i camins____ 35.800 E Materials, subministraments i publicacions________ 7.100 E Llum, combustibles i productes neteja__________ 34.400 E Telèfon i correu___________________________ 5.300 E Assegurances_____________________________ 6.350 E Festes i altres activitats culturals i lúdiques_______ 31.950 E Treballs fets per empreses: escombraries, neteja__ 104.700 E Altres despeses dels serveis___________________ 4.220 E Total_______________________________229.1820 E Capítol 3 - DESPESES FINANCERES Interessos i altres despeses financeres________ 100 E
Capítol 4 - TRANSFERÈNCIES CORRENTS De l’Estat ______________________________ 65.000 E De la Generalitat _________________________ 56.659 E De la Diputació i Consell Comarcal _____________ 5.000 E Total________________________________126.659 E
Capítol 4 - TRANSFERÈNCIES CORRENTS Aportacions Consell, Consorci Benestar_________ 11.412 E A institucions sense ànim de lucre i associacions____ 3.520 E Total_________________________________ 14.932 E Total pressupost ordinari________________ 366.302 E
Capítol 5 - INGRESSOS PATRIMONIALS Interessos bancaris i rendes immobles___________ 5.300 E Total pressupost ordinari________________457.759 E
Capítol 6 - INVERSIONS REALS Inversions reposició infraestructures Senyalització i ordenació espais públics, tancament solar dipòsit, arranjament solar, ponts riera_______ 89.157 E Inversions funcionament serveis Instal·lació fotovoltaica equip. municipal, compra màquina tallagespa hidràulica, millores equipaments municipals_55.000E Total________________________________ 144.157 E
Capítol 7 - TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL PUOSC Fotovoltaica edificis municipals_________ 23.000 E DIPUTACIÓ Total_________________________________66.700 E TOTAL INGRESSOS_____________________524.459 E
Capítol 7- TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL Consell Comarcal de la Garrotxa (Pla de Foment Turisme)__________________ 14.000 E TOTAL DESPESES_______________________ 524.459 E
4
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Informació Municipal
OBRES MUNICIPALS FINALITZADES Obres del nucli i aparcament Les obres de pavimentació i embelliment del nucli i les de l’aparcament de vehicles ja estan acabades. Han estat unes obres grans i complexes que han comportat molèsties i dificultats als veïns de la zona, però que una vegada acabades ens permeten gaudir i lluir l’espai d’una manera diferent. Aquesta intervenció ajuda a posar en relleu el valor patrimonial del poble. La zona de l’església ha quedat espaiosa i neta, fent que l’església de Santa Maria destaqui tot facilitant el gaudi de les quatre façanes.
La millora de tots els carrers del nucli ha fet créixer i embellir els edificis de les diferents zones, el Castell, la capella de Santa Anna i la plaça Bons. L’aparcament fet contribueix de manera clara a alliberar el nucli de vehicles, alhora que fa la funció de serveis pròpia per als veïns i visitants.
Pol. Ind. Can Portella, parcel·la 3 Apartat de Correus 134 17853 ARGELAGUER (Girona) Tel. 972 68 80 32 - Fax 972 68 80 34 www.gelada.com - gelada@gelada.com
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
5
Informació Municipal Dinamització i divulgació del patrimoni d’Argelaguer La part final del projecte “El Torrent del Vinyot ens estructura i cohesiona com a poble”, subvencionat pel Programa Viure al Poble (FEDER 2007-2013) Eix 4, ens ha permès fer una primera fase de dinamització i divulgació del patrimoni d’Argelaguer. Una vegada fetes les obres, d’acord amb la memòria tècnica redactada per Maite Oliva, s’ha encarregat a l’empresa Ruter l’elaboració dels elements per a la informació del patrimoni: el camí ral, l’església de Santa Maria, la sagrera medieval, la casa forta dels Montpalau, l’església Santa Anna, el rec, el pou del glaç i la Mare de Déu del Guilar. Els elements ja col·locats posen a l’abast de tothom la història del poble d’una manera visual, fàcil i ràpida. Aquesta informació està ampliada i traduïda a la pàgina web municipal, i es pot consultar a través dels QR, que hi enllacen de manera directa.
6
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Pou del glaç El pou del glaç és un dels elements inclosos en la ruta d’elements del patrimoni del poble, que tot i que era conegut per a la majoria de la població, ara els serveis municipals n’han netejat i desbrossat l’entorn, fet que ens permet veure’l amb claredat i imaginar-nos la funció important que va tenir a partir de mitjan segle XVI, que el consum de gel es va popularitzar a Catalunya.
Informació Municipal
OBRES MUNICIPALS FUTURES Senders fluvials i caseta observació aus Es va considerar important poder continuar i completar el projecte “Garrotxa terra de volcans, cultura i identitat”, subvencionat el 2014 pel Plans de Foment de turisme de la Generalitat de Catalunya. I es va presentar l’obra de “Senders fluvials i caseta observació d’aus” a la nova convocatòria, la qual ha obtingut una subvenció de 14.000€, que representa el 50% del cost del projecte. L’obra, l’adjudicarà properament el Consell Comarcal de la Garrotxa.
Instal·lació fotovoltaica a l’edifici de l’ajuntament L’Ajuntament ha tramitat l’expedient per a la contractació d’aquesta obra, que té un pressupost general de contracte de 29.040,00€. Aquest obra compta amb una subvenció del PUOSC de 23.000€, i el ple de l’Ajuntament la va adjudicar el dia 13 d’abril a l’empresa Watlia Innova, SL per l’import de 26.969,62€.
RECORDATORI No es pot aparcar al barri vell No hem de deixar bosses fora del contenidor No hem de deixar bosses a les papereres Cal recollir les caques dels gossos
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
7
Informació Municipal
NOTÍCIES DE LA SALA DE LECTURA Club de lectura
El 25 de febrer vam fer la tertúlia sobre la novel·la “Les edats perdudes”, de la Judit Pujadó. Ara llegim “El nas de Mussolini”, de l’escriptor Lluís-Anton Baulenas. El club de lectura és obert a tothom que tingui ganes de parlar amb altres lectors sobre una novel·la en concret.
Notícies
En el marc de la festa major vam fer un taller de postals de Nadal i durant les vacances de Nadal un taller de decoracions per a Nadal i un d’escriptura a càrrec de la Cristina Erill.
Novetats a les prestatgeries
Fa uns mesos ens va arribar una donació de guies de viatge, com ara una col·lecció d’El País i de l’editorial Aguilar. Una petita selecció de les novel·les “noves”: - Henning Mankel; La quinta mujer, Barcelona, Planeta DeAgostini, 2006. - Ayaan Hirsi Ali; Yo acuso, Barcelona, Círculo de Lectores, 2006. - Maria Àngels Anglada; No sé jugar amb màscares, Diputació de Barcelona, 2008. - Sonia Fernàndez-Vidal; Quantic love, Barcelona, La Galera, 2012. - Jesús Ávila Granados; La confesión; el médico templario, Granada, Octaedro i Mágina, 2016. - Jordi Bertran i Luengo; Fiestas de Cataluña, Barcelona, Lunwerg, 2001. - Frédérick Leboyer; Xantala; un art tradicional: el massatge dels infants, Barcelona, Alta Fulla, 2004. - Guarir amb plantes remeieres / recull de les Àvies Remeieres, Associació Pedra Tosca, 2015.
La sala de lectura s’ha adherit a la Xarxa de Punts d’Informació i Lectura (XPIL) de la Diputació de Girona.
La Fleca d’Argelaguer Crta. d’Olot, 15 - 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 75 49
8
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Informació Municipal
ARGELAGUER EN XIFRES Naixements:
TANIT MARTÍNEZ ROCA 06-11-2015 TANIT
Defuncions:
JOAQUIM VILANOVA VILANOVA EUDALD ABULÍ SELLAS
18/12/2015 24/03/2016
Per a més informació municipal, recordeu que podeu consultar la nostra pàgina web, a la qual us convidem a fer-vos subscriptors, així en rebreu totes les novetats. NOU !!!!! Ja podeu trobar i consultar a la pàgina web el Portal de transparència.
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
9
Informació Municipal Registre pluviomètric Argelaguer (2013 - febrer 2016)
La pluja caiguda s’expressa en l/m2. No hi ha dades dels mesos de gener i febrer del 2013. Dades no oficials recollides per Josep Cordonets.
PEDREGADA A ARGELAGUER 14 DE FEBRER DE 2016
10
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Actualitat
FESTA DE SANT DAMAS
Núm. 37 36· ·Maig Núm. Maigde de2016 2015·· 11
Actualitat
ACTIVITATS DE NADAL Pastorets Un pessebre innovador pel Nadal 2015 Un any més ens vam trobar davant el repte d’uns nens il· lusionats amb l’expectativa d’una nova actuació de Pasto-
rets al poble. Però un any més també aquest món accelerat i implacable ens condemnava a una difícil conciliació entre activitats pels nanos i compromisos personals dels adults... El temps anava passant ràpidament, gairebé corria, cap a un mes de desembre cada vegada més proper i amenaçador. Les propostes que provenien dels adults eren difuses, sense consistència. En contrast, la demanda innocent dels petits, que demanaven cada dia a la sortida d’escola com anava el guió, es feia cada jornada més urgent i ens plantava davant l’abisme, davant d’un mirall que no ens feia gaire favor, mostrant-nos una imatge rígida i encarcarada en el nostre món inexpressiu d’adult. Llavors no va quedar més remei, si no volíem fallar als nostres fills i filles: s’havia de prendre una decisió; ràpida, impulsiva, però el temps se’ns estava tirant a sobre. Faríem un canvi en l’antic format de Pastorets a l’escenari del Casal, i ho replantejaríem com un Pessebre al carrer, amb petites escenes i moltes nadales, i una bona aposta per molta, molta
Des de 1787 al seu servei
Vicatec, S.C. Assistència Tècnica Clients Calefacció Des de 1787 al seu servei
c/ Germanes Fradera, 3 17800 Olot - Girona Tel. 972 26 09 07 - Fax 972 26 09 07 vicatec@atc.baxi.es
12
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Objectes de Cementiri · Làpides · Flors artificials · Ceres
c/ Sant Ferriol, 17 - Olot - Tel. 972 261 075 - Fax 972 270 013
Actualitat
participació del públic assistent. Els nens es van engrescar de seguida; portaven molt de temps esperant la reacció dels adults. Aviat es va veure la necessitat d’una mica de suport a direcció, i un cop de mà en l’ambientació dels racons on s’actuaria. Però el projecte anava agafant solidesa...
El dia de l’estrena va arribar, les nadales van inundar els nostres carrers, i nens i grans van tornar a gaudir d’una tarda inoblidable, plena de joia i sentiments a flor de pell. La dedicació dels nostres petits actors, les llums, el foc, l’escalfor de la gent...; tot va contribuir a marcar un abans i un després en aquesta tradició que darrerament s’ha fet tan nostra a Argelaguer: àngels llençaven confetti d’innocència a la plaça, dimonis pujaven trapelles des del pont nou als nostres carrers, pastorets s’embadocaven amb l’anunciació d’un Salvador per la Humanitat; el bé triomfava un any més sobre la foscor de l’infern... “JA ÉS NADAL, JA ÉS NADAL A ARGELAGUER...!” Ana Bergaretxe
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
13
Actualitat Reis
VIII edició del concurs públic local de pessebres Un any més vam retrobar els pessebristes d’Argelaguer en la vuitena edició d’aquest concurs organitzat per l’Ajuntament i la Plataforma de Voluntaris d’Argelaguer. El lliurament de premis es va realitzar el dia 3 de gener al pavelló municipal, i enguany aquests han estat creats per la ceramista local Rosa Oliver. Donem moltes gràcies a les disset famílies que han participat en aquesta edició, ja que la seva vivacitat pessebrística ens arrossega a seguir fomentant aquesta activitat cultural. PRIMER PREMI: Francina Saiz
SEGON PREMI: Família Corbalàn Pelegrí
Amb llibertat creativa l’autora ens presenta un pessebre dins un panorama dioràmic, com si es tractés d’un escenari teatral. Molt original la “narració” que conté, i les divertides figures de paper que ha dibuixat, pintat, retallat i muntat amb escuradents que poden bellugar-se a qualsevol lloc del substrat d’aquest escenari que se l’ha fet ben seu. Dins aquest recinte quadrat també ha representat amb tractaments artesanals, ben diferenciats, les cases, els arbres, “mandales” il·luminades pel celatge i l’empedrat,... tot plegat ha donat tan bon resultat que dóna al visitant la sensació d’estar submergit dintre les pàgines d’un conte.
Representació historicista d’un pessebre hebreu, on les escenes bíbliques més importants es van succeint de forma molt acurada, amb ordre i polidesa, cuidant tots els detalls amb habilitat. Transmet una sensació “preciosista” amb l’extensió del seu paisatge, que respira atmosfera; un terreny estructurat en illes, que acullen tots els colors de la terra; habilitat manual en els volums de les muntanyes molt personals; escenes costumistes i petits detalls que un nen ens explica fent-nos saber que darrere de cadascun hi ha una vivència, una experiència pròpia o una història. En suma, molt proper a ell.
14
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Actualitat TERCER PREMI: Joana Dorca i Roser Fàbrega
ACCÈSSIT: Sílvia Molera i fills
Exòtica representació de manera esglaonada de tres versions del pessebre segons les diferents percepcions dels membres de la família: l’artística, l’hebrea i una tercera amb dicció fresca i humida per la vegetació. S’han utilitzat molts elements de reciclatge ben escollits per formar aquests escenaris: filatures, varietats de plantes remeieres i matolls, cartrons d’embalatges, teles, fruites… Un pessebre que creiem expressa un sentiment de renovació amb visió oberta a les circumstàncies de la nostra època. Un pessebre d’una enorme frescor, un tractament contemporani del fet pessebrista. Demostra que qualsevol material pot crear un pessebre defugint d’estereotips. En aquest cas els personatges són representats per nombrosos cacauets pintats sobre la seva closca, que han integrat i dotat de característiques i trets propis: dimonis, porquets, xais, pastors… als voltants del naixement, abrigat dins una closca de coco. Un resultat divertidíssim i alhora respectuós amb la tradició pessebrística, que mostra valors educatius i suggereix dinamisme amb aquestes simpàtiques figures molt properes a l’infant de la casa, que les revoluciona totes.
17853 ARGELAGUER - La Garrotxa - Girona Tel./Fax 972 687 457
Camp Madà, 9 - 17850 Besalú Tel. 972 59 02 54 - Fax 972 59 02 90 info@jjuanola.com - www.jjuanola.com
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
15
Actualitat
II DIA DEL JOGLAR El passat dia 23 de gener, amb Hora de Joglar vam organitzar el “Dia del Joglar”, una jornada lúdica i solidària, en la qual van participar un gran nombre d’assistents. En aquesta segona edició es van fer diverses activitats, com una caminada al Guilar amb diferents rutes; tir amb arc, per als més petits i no tan petits, amb la col·laboració de Poligaris Arc Club; i taller de construccions recíproques i rebocs naturals impartits per Terram i Moviment Nòmada (Recoop Nepal), entitats a les quals anaven destinats els més de 1.500 euros recaptats per ajudar a reconstruir un orfenat derruït al Nepal pels terratrèmols passats. Al migdia es va fer una paella popular per als més de 200 comensals. I el dia va concloure amb diferents actuacions musicals dels grups Agnès and the Pèpits, Tremedu, Tortellinis, Hora de Joglar i Dj Oli Electro Cúmbia. El Dia del Joglar no hagués estat possible sense la col· laboració de l’Ajuntament d’Argelaguer, Èsferic Cúpules, Moviment Nòmada, Terram, Poligaris Arc Club, els cuiners (Xavi, Julián, Albert, Oscar...), música i, el més important, sense l’assistència de tots els que vau venir a gaudir d’aquest dia amb nosaltres. Va ser una gran diada que esperem repetir en els propers anys. Llarga vida a Hora de Joglar.
16
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Actualitat
FESTA DE LA DONA Un any més hem tornat a fer el sopar de la dona. Com sempre, hem estat molt a gust i totes reunides hem gaudit un altre any del sopar. Al sopar i a la molt agradable vetllada posterior vam ser unes trenta assistents. Com cada any, vam fer el sorteig; cada cop tenim més regals per sortejar. Volem expressar-vos el nostre agraïment a totes per col·laborar amb els regals, i volem donar les gràcies a les dones de manualitats, i a totes vosaltres per fer d’un sopar una tradició. Ens veiem l’any que ve... Salut i bona festa! Mari Carmona
TORNEIG PATINATGE El dissabte 2 i el diumenge 3 d’abril al Pavelló Poliesportiu d’Argelaguer tingué lloc aquest torneig de patinatge organitzat pel CP Olot. Amb aquest torneig el CP Olot ha volgut incentivar la modalitat lliure individual a Olot (són campions del món en modalitat de xous), i ha tingut molt bona rebuda, amb més de 350 patinadors/es inscrits.
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
17
Entrevista
MARIA LLUÏSA I SILVESTRE OLIVERAS, DOS GERMANS MOLT UNITS Viuen al número 49 de la carretera d’Olot, en una casa nova de planta i pis adossada a un altre habitatge construït també de nou format per sis pisos. L’espai que ocupen aquestes dues cases era part del pati i de la cabanya de Cal Rei, la casa senyorial del segle XVII —del 1660, marca la llinda de la porta d’entrada— que dóna al carrer Major, en la qual van viure una bona colla d’anys i que ara es troba tancada.
Estrenaven aquesta nova casa el 2007, un any i mig abans de la mort de l’estimada Marissa, el record i l’ànima serens de la qual persisteixen a cada racó amb fotografies, màscares, figures, banyes i records de l’Àfrica negra.
La Maria Lluïsa, la Marissa i en Silvestre celebrant la jubilació d’en Silvestre. Dèiem que són dos germans molt units perquè han viscut gairebé sempre plegats i en harmonia. El seu pare, en Narcís Oliveras i Badosa, va néixer a Can Quei, d’Argelaguer, on eren masovers, i quan tenia vuit anys van anar-se’n amb els pares al mas de ca n’Homs de Beuda, una gran casa pairal, amb el petit inconvenient a l’actualitat de trobar-se prop de l’abocador comarcal del Clot de les Mules. La seva mare, Dolors Coll i Ferrés, era de Sant Jaume de Llierca. Quan es van casar van formar la família a ca n’Homs, on van néixer els seus tres fills: primer la Teresina (que viu a Besalú) el 1931, després la Maria Lluïsa, el 17 de juny del 1934, i en Silvestre, el 13 de juliol del 1939, poc després d’acabar la guerra civil. Quan en Silvestre té 10 anys, recorda, l’any 1950, es traslladen a viure a Figueres, al mas l’Horta Vermella, en el camí
18
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
d’anar als Fossos, a prop de les vies del tren i de la carretera que va a Llançà i Portbou, on treballen a l’horta, tenen animals i passen la llet a les cases. Més endavant, el 1964, que en Silvestre té 25 anys, tornen novament a Argelaguer, on compren Cal Rei, o dita també anteriorment Can Lliurella, al carrer Major, casa que el capellà del poble, mossèn Ferriol, aconsellà a Narcís Oliveras que comprés. Adquireixen Cal Rei, la casa i un camp, espai en el qual actualment hi ha l’aparcament de Cal Xac. Quan van comprar la finca era el temps del segar i tothom segava a mà. En Narcís, per contra, va llogar una de les primeres màquines “cosetxadores” i va ser una gran novetat al poble. Recorden de molts anys enrere que Can Lliurella era la casa que guardava el penó antic de Sant Narcís que s’utilitzava per a les processons, i que un any decidiren canviar el lloc on es guardava aquest penó en veure que mentre era a Can Lliurella unes rates n’havien rosegat una part. La Maria Lluïsa, per la seva banda, se’n va a Barcelona el 1962, després de casar-se amb un fotògraf de Figueres. El 1963 neix la Marissa, i el 1967, en veure la M. Lluïsa que el seu matrimoni no rutlla, mare i filla tornen a Argelaguer per establir-s’hi. La Maria Lluïsa té 33 anys i ja no se separarà més del seu germà, que no s’ha casat mai perquè tingué la desventura de perdre dues xicotes: la primera, a causa d’un tret d’un home casat que s’havia enamorat d’ella; i la segona perquè va ser víctima d’un accident de tractor fent tasques de pagès en el mas del Salt de Palera de Beuda. Va tenir molt mala sort. Tots dos han treballat tota la seva vida a la fàbrica de Can Vilarrasa, la filatura de Besalú, en Silvestre en el torn de dia i la Maria Lluïsa de nit, especialment en l’època que els pares són grans i fan torns per tenir-ne cura. El seu pare va morir fa uns vint anys, a l’edat de 92 anys. Primer es jubilà la Maria Lluïsa i després en Silvestre, el 2003. La Maria Lluïsa, acompanyant la seva filla, ha estat dues vegades a l’Àfrica. A l’actualitat encara és molt activa. Va a
Entrevista
Celebració familiar a Cal Rei. La Maria Lluïsa hi surt amb la Marissa a la falda.
En Silvestre amb el carro durant les inundacions del 1962 a Figueres (la diada de la festa de la Mercè); ells tenien gallines, conills i porcs, que amb les pluges es van negar.
Cal Rei es convertí el 2010 en una casa del centre de Madrid del segle XVIII per al rodatge de la pel· lícula El monje, una coproducció francoespanyola dirigida per Dominik Moll (Harry, un amic que us estima) i protagonitzada, entre altres actors, per Vincent Cassel, Sergi López, Jordi Dauder i Geraldine Chaplin. Carrers tancats, grans tràilers amb mobles per a l’escenografia i els carrers plens de gent i curiosos alteraren uns quants dies la tranquil·litat del poble.
classes de memòria a Argelaguer, el dilluns canta al centre de dia de Tortellà, el dimarts canta a Besalú, encara condueix i és membre del cor parroquial d’Argelaguer. En Silvestre abans era l’encarregat de passar els comptes del casal de jubilats, però fa un temps que ho va deixar a causa dels problemes de mobilitat. Quan es jubilà li regalaren un gos perquè sortissin a passejar, i actualment, sense poder passejar gaire, encara els fa companyia. Tots dos germans, plegats, gaudeixen de la jubilació, còmodament i tranquil·lament, amb una persona que els ajuda les vint-iquatre hores, en una acollidora casa entre els estimats records de la seva filla i neboda, que tots enyorem.
La Maria Lluïsa en un dels viatges a l’Àfrica, en aquest cas a Burundi.
Dolors Olivé
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
19
Gent d’Argelaguer
ANDREA MOTIS L’Andrea Motis, reconeguda cantant i instrumentista de jazz, publicà el seu primer disc amb catorze anys. Viu a Barcelona, al barri de Sant Andreu, i amb la seva família tenen casa a Argelaguer des que l’Andrea tenia 4 anys, cap al 2000. Quan va començar a tocar i tenir concerts els caps de setmana li va ser més difícil poder passar uns quants dies a Argelaguer. Com recordes les estades a Argelaguer? M’agrada molt haver pogut tenir l’experiència de passar-hi part de l’estiu i dels caps de setmana des que era petita i encara poder-ho fer. És totalment diferent de la vida a la ciutat, i quan ets petit ho vius d’una manera completament diferent, ja que tens la llibertat d’anar sol amb els amics pel carrer, les excursions en bici o a peu a la muntanya, la llar de foc i les barbacoes... i les festes, que abans hi anàvem molt més, a la festa major, cinema a la fresca, concerts, la violinada, i trobades diverses que es fan durant l’any. També tinc molt bon record de tallers infantils on vam fer collarets treballant el cuir... i segur que moltes altres coses. Fa uns anys vam anar a la jam session amb en Christoph Mallinger i l’Èlia Bastida i ens ho vam passar genial tocant amb tothom. De la violinada, recordo el concert increïble de la Natalie Haas i l’Alasdair Fraser i el sopar popular. És tot un esdeveniment, sobretot pels violinistes d’arreu que comparteixen l’estada! Va ser molt emocionant. Quan tens temps de venir a Argelaguer, amb una agenda tan atapeïda? T’agrada el poble? Ara, des de fa temps, tinc poc temps per passar-hi uns quants dies. Però cada cop que hi venim tinc ganes de tornar-hi aviat. M’hi sento molt a gust, encara que hi vingui menys sovint. I m’agradaria poder passar-hi més temps. M’agrada tocar a Argelaguer, tranquil·lament a casa, i fer excursions. Quan venim amb algú m’agrada anar al volcà de Santa Margarida o al Croscat, o a la Fageda o a les gorgues de Sant Aniol, ensenyar-los les cabanes d’en Garrell, anar també a Olot i Besalú, o anar més lluny a algun poble on encara no haguem anat mai. També la vida a casa. Poder estar a prop de la llar de foc a l’hivern... Esmorzar la coca del forn o al casal, i el silenci a les nits i la tranquil·litat durant el dia. O les festes, quan n’hi ha. Sempre ens ho passem bé. És una sensació molt agradable només d’arribar. A més, és un lloc molt acollidor i les persones que hi coneixem una mica més, ho són moltíssim. En la teva família hi ha altres membres que es dediquen a la música? Hi tens algú que t’hagi ajudat
20
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
en l’elecció d’aquesta plena dedicació a la música? Sobretot en Joan Chamorro, que ha estat la persona més propera que he tingut en l’àmbit musical, ja que va ser el meu primer professor quan vaig començar a tocar jazz als 10 anys i des de fa sis anys que liderem el quintet amb el qual acostumem a tocar, així com diferents projectes com la Motis-Chamorro big band. És qui m’ha començat a ensenyar el jazz, també el saxo quan vaig començar a tocar-lo amb 11 anys, i sempre fins ara hem anat compartint múltiples “històries” musicals. És en part gràcies a totes aquestes possibilitats que he tingut que m’he dedicat cada vegada més a fons a estudiar música i els meus instruments. En la meva família, el meu pare havia tocat trompeta i guitarra i havia cantat al grup Petit Comité i la meva germana és guitarrista i també toca el banjo i l’ukelele. Aneu d’un costat a l’altre del món... quan no sou de viatge, ho trobeu a faltar? No. La veritat és que per ara agraeixo moltíssim quan estic un o dos dies a casa, perquè m’encanta ser a casa i poder anar estudiant i treballant amb temps i tranquil·litat. Viatjar molt és d’una banda molt estimulant, sobretot si els viatges són de més d’un dia o dos, però d’altra banda estar a casa a mi em dóna una regularitat en molts aspectes i una comoditat enorme. Per exemple per estudiar, o per menjar el que vols, per estar amb la família i la parella o amics... Estic en un bon punt perquè m’agrada anar de viatge i tornar del viatge també. Heu viatjat des de Sud-àfrica a Japó... hi ha molta diferència entre el públic d’una i altra banda? Sí que va ser força diferent el públic, tot i que no ho havia pensat abans. En el festival de Sud-àfrica hi havia molt públic, i eren en general gent de més recursos dins les classes socials que hi ha al país. Era un festival que es feia en un centre amb molts escenaris i concerts superposats. A més, tot i ser de jazz en realitat hi havia molta música moderna de grups locals i estrangers. Hi havia molta gent quan vam tocar i vam tenir una bona rebuda del públic. Era més estil súper festival com
Gent d’Argelaguer els que es fan a Europa. Amb gent asseguda, dreta, estirada al terra... amb begudes o no... més distès. Un cosa que em va fer molta il·lusió va ser veure al trompetista Wallace Roney en quintet allà en directe amb grans músics com Ben Salomon al saxo tenor, Lennie White a la bateria... A Japó, en canvi, vam fer un altre tipus de concerts. Van ser 10 sales en 15 dies en diferents regions de Japó. Només vam repetir a Tòquio, que vam fer dos clubs. I allà les sales mai eren de tanta gent com el gran concert de Sud-àfrica. El públic eren més “formal”, sempre asL’Andrea i en Joan Chamorro, el professor i músic que sempre l’ha acompanyada. seguts fos un club de jazz, una (Fotografia de Lili Bonmatí) sala petita o un petit teatre, molt silenciosos i agraïts també Que s’eduquessin les oïdes i els sentiments i emocions que del concert. Els encanta aquest estil de jazz clàssic que fem es poden viure a través de la música, ja que això faria un nosaltres. En aquesta gira una de les millors coses va ser bé a cada persona individualment i també al col·lectiu que que la fèiem el quintet més el gran Scott Hamilton al saxo formem entre tots. tenor, que va girar amb nosaltres, vam fer tots els concerts Aprendre a gaudir escoltant la música (no sentint música amb ell. Vam gaudir tots escoltant-lo, parlant i tocant amb de fons mentre fem una altra cosa) és enriquir el nostre ell! I també té un munt de fans allà al Japó, hi ha tocat interior, aprendre a veure la nostra individualitat, els sentitantes vegades que no se’n recorda de quantes. Després de ments i records que tenim, què ens emociona, com som... a cada concert signava un munt de CDs i vinils, alguns que pensar... a sentir sobretot. I tocar un instrument, ja des de deia que feia anys que no en veia cap (eren autèntics fans i petit, sense que calgui cap coneixement previ ni un esforç col·leccionistes de la seva música...). Hi havia japoneses que com el d’estudiar alguna altra matèria, et fa descobrir per ens van fer algun regal com una samarreta, sabatilles, tes... tu mateix l’alegria de fer una obra entre tots, la responsai la gent per signar ho tenia tot preparadíssim, CDs oberts bilitat de la teva part en el conjunt, l’estudi individual per per la pàgines, retoladors prims permanents perfectes per poder fer l’obra, la memòria perquè quan ets més petit la signar, i passen súper ordenadament, cosa que no havia vist desenvolupes perquè no saps llegir música i és millor enmai enlloc. Normalment a Europa la gent ens ve a parlar i tendre que llegir. Cap d’aquestes coses les pot fer una altra tranquil·lament es busca un boli, s’obre el CD hi hagi gent persona per tu. I són valors aplicables a moltes altres coses esperant o no. Allà són eficients al màxim i van per feina, a la vida i seria molt important treballar-les de petits amb tant que es fa estrany. Altres cultures... una activitat tan agradable i satisfactòria com és la música. Tant si després ens hi dediquem, com si no. Tu ets molt jove, com creus que podríeu aconseguir Un altre benefici és que aprendre a gaudir de la música i de que la gent jove s’acostés més al tipus de música l’art en general, penso que com que també és una activitat que vosaltres feu? que comença individualment, fa que entenguem les nostres Seria ideal que a les escoles es potenciessin més les arts, diferències i els nostres gustos, que no siguem persones detambé que des del govern s’invertís més perquè hi pogues- pendents de la resta, de la moda, del que ens vulguin inculsin haver més concerts i festivals als pobles i a les ciutats. car sinó una mica més autosuficients emocionalment. I això I que la música que s’escoltés pertot arreu no fos música també repercuteix en tota la nostra manera de pensar, ajupop exclusivament, sinó jazz als dibuixos animats, a les pel· da a que siguem persones amb una personalitat i un criteri. lícules, com antigament. També estaria bé sentir més música clàssica o qualsevol estil, mentre fos música realment bona. Dolors Olivé
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
21
Escola
APRENDRE PER ENSENYAR És la primera vegada que m’acomiado del treball, al qual he dedicat esforç, estudi, indagació, temps, alegria i estima, durant tres quartes parts de la meva vida. I he de dir que m’ha proporcionat tants bon moments, experiències, coneixements, amistats, afectes… només me’n puc emportar bons records. Si jo no hagués sigut mestra, no seria com sóc, no sé si millor o pitjor, però de ben segur que diferent. Ara em jubilo del treball, però no de la vida. Jubilar-me espero que signifiqui un canvi, per tenir temps de fer aquelles coses que sempre m’ha agradat fer i sobretot sense pressa: passejar, viatjar, descobrir, llegir… El millor d’aquests anys ha estat compartir amb tots vosaltres, alumnes, pares, avis, companys/es de treball i amics, la passió d’ensenyar, d’aprendre i descobrir coses noves. Per mi ensenyar significa transmetre uns coneixements, una metodologia, una manera d’adquirir-los de forma divertida i estimulant, perquè els alumnes puguin trobar solucions als problemes i dubtes que se’ls plantegen a l’aula i a la vida. Al llarg d’aquests anys he volgut despertar la curiositat per aprendre als meus alumnes i que cadascú anés descobrint com és, i que s’acceptessin entre ells tal com són. Però ensenyar, no només es tracta de transmetre uns coneixements, és una cosa molt més gran, una vocació, una passió, un plaer i una manera de viure.
22
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Quan vaig acabar la carrera de Magisteri l’any 1977 volia ensenyar tal com m’hagués agradat a mi aprendre i aprendre dels millors mestres, veure com feien que els seus alumnes gaudissin d’anar a l’escola. Vaig treballar 5 anys a l’escola privada del Cor de Maria de Figueres i després vaig entrar a treballar al Departament d’Ensenyament l’any 1985. Quan em van donar la plaça definitiva a l’escola Llar d’Olot pensava: no em cansaré d’estar sempre al mateix lloc…
Escola formant perquè les coses canvien i el coneixement no té fi. Una de les coses que us diria a tots és que no deixeu mai d’aprendre, l’aprenentatge és un motor vital. L’últim dia de classe em van preguntar si estava tan contenta com a la meva arribada a aquesta escola. Vaig respondre que era diferent, ara s’obria una altra etapa de la meva vida que no hagués estat possible si no hagués fet el que he fet. He gaudit molt treballant de mestra, i ho agraeixo profundament a totes les persones, mestres, companys i companyes, alumnes, pares, mares, familiars i amistats que han fet que el meu treball diari hagi sigut un goig i una alegria vital. A tots, dir-vos que encara que ja no faci de mestra a l’escola, continuo sent-ho i podeu comptar amb mi pel que us faci falta. També, volia donar-vos les gràcies per tot el que m’heu donat i ensenyat!! Montserrat Portas Picart Tutora de Cicle Mitjà de l’Escola Montpalau
Al principi m’agradava molt canviar d’escola, cada quinze dies, cada trimestre o cada any, perquè aprenia molt. Quan arribava a una escola nova, mirava cada mestra com treballava, com ho feia, fos del curs que fos. Després aplicava el que jo havia vist a la meva manera de ser i a la realitat que em trobava a l’aula. El setembre del 2004 vaig arribar a Argelaguer. I encara recordo com plorava d’alegria, estava contentíssima!!!! Tenia la sensació que m’havia tocat la loteria, què dic, alguna cosa més grossa! Una escola a prop de casa, un grup de nens i nenes maquíssim, uns pares interessats en l’educació dels seus fills. Vaig pensar que entre tots podríem aconseguir moltes coses. I així ha estat!! Crec que necessitem i podem aprendre durant tota la vida els uns dels altres. Fins l’últim moment he participat en tallers, seminaris, cursets.... per estar al dia, per a mi era i és important anar-me
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
23
AMPA Hola famílies! En aquesta ocasió, L’AMPA vol aprofitar el seu espai dins la revista per fer un petit homenatge a tots els pares i avis que han regalat una estona del seu temps als alumnes de la nostra escola. Han pogut gaudir de contes narrats, interpretats i il·lustrats, s’han transformat en petits cuiners fent pa i tortells, s’han embrutat les mans modelant fang i cavant a l’hort, han cosit, han fet d’electricistes, han pintat quadres i ous, han jugat a escacs, han construït robots i segurament hi ha un llarg etcètera del que s’ha fet i podríem anar anomenant. Amb l’ajut de l’escola hem fet un recull d’imatges representatives dels tallers, sabem que potser alguna haurà quedat al fons del calaix... Us volem donar mil gràcies per enriquir de bones experiències els nostres fills!!!
24
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
AMPA
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
25
Àlbum fotogràfic A. Diada de Rams, 1959. Arxiu: Climent Suñé
A
B. La carretera, inici anys 1970. Arxiu: Climent Suñé C. Plàtans acabats de tallar, any 1967. Arxiu: Climent Suñé D. Fotografia del 1947. Arxiu Roser Dorca
B
C
D
26
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Violinada 13-14 de febrer
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
27
Història
LA CAMPANA D’ARGELAGUER COMPLEIX UN SEGLE 1915-2015 Aproximar-se al món de les campanes a Catalunya a l’entrant del segle XXI no sembla pas una qüestió senzilla; els han passat massa coses a les campanes d’aquest país. Les campanes són un bé moble i tenen valor monumental, arqueològic i històric i, per tant, han estat objecte de represàlia per part dels poderosos en tots els temps, per ser un instrument de comunicació de la comunitat a la qual serveixen. Tanmateix, és un bé escassament protegit a la Garrotxa i a les altres comarques gironines.
Les campanes, des d’una òptica etnomusicològica, són instruments musicals en els aspectes morfològics, funcionals i artístics. El musicòleg Erich von Hornbosted i Curt Sachs les presenten com idiòfons d’entretoc, és a dir, l’instrument es posa tot ell en vibració en ser colpejat i ens dóna una nota “fonamental”, barrejada amb “concomitants”, anomenades també “parcials”, i són la “tercera menor” (so harmònic només present a les campanes) i la “quinta” (harmònic present en tots els instruments), i “l’octava superior” o “nominal”, que concorda sempre amb la “fonamental”, i “l’octava inferior”, anomenada “hum”, o sigui “remor”, que és la que causa el ressò prolongat. A més, s’hi detecten notes més agudes dites “mixtures”, entre les quals la més notable és “l’onzena”, que en la campana d’Argelaguer se sent com una “quarta” de la “fonamental” i es considera una “fonamental secundària”. En l’acústica campanística també són importants els jous i el mateix campanar com a “caixa” de l’instrument. Els responsables del so de les campanes són els fonedors, antigament l’ofici era molt ambulant. Traslladar una campana grossa és molt complicat, per això les campanes es fonien ben a prop del campanar. L’altra feina del fonedor era la refosa de les campanes antigues, que amb el pas dels segles s’esquerden i es van fent malbé. Per aquest motiu la campana grossa d’Argelaguer fou fosa de nou a finals de l’any 1914, i va pujar al campanar el 31 de gener de l’any 1915, fa un segle. Pesa 550 quilos i es va fondre al taller d’en Barberí d’Olot amb l’encert d’aquesta casa fonedora. El bronze empleat en la fosa procedia de l’altra campana, de principis del segle XVIII. És tradició que les campanes portin noms femenins, fins a tres; la nostra en porta dos, el primer per Santa Maria, el segon pel Pontífex Sant Damas, papa d’Argelaguer. Així, fou rebatejada amb els mateixos noms de les anteriors: Maria i Damassa. Diversos diaris de l’època es van fer ressò de l’esdeveniment; si n’agafem un, per exemple el setmanari catòlic El Deber d’Olot, hi trobem:
“Diumenge passat, 31 de gener de l’any 1915, va celebrar-se a Argelaguer una extraordinària solemnitat religio-
28
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Història sa, amb motiu de la benedicció de la nova campana major de la iglesia Parroquial. La festa tingué lloc a la tarda, acudint a presenciar-la gran nombre de fidels dels pobles comarcans, que omplenaren de gom a gom l’espaiós temple.
Acabada la funció, i després d’una abondosa llençada de confits amb que’ls padrins obsequiaren a la mainada, els esmentats senyors padrins, clero i demés persones invitades se reuniren a la Casa Rectoral, ont s’hi celebrà un “lunc” íntim en el que hi regnà la més franca cordialitat i alegria per l’èxit del acte que s’acabava de celebrar.” Juan R. Lejarza de Cal Músic
La campana estava suspesa en un lloc a propòsit convenientament engalanada; fou beneïda per el digne Sr. Rector de aquell poble, Mn. Francisco Badosa, i actuaren de padrins la virtuosa i distingida senyoreta, na Àngela Rabert Pujol, filla del acabalat propietari d’aquella població D. Francisco, i D. Leandre Plandiura Casabona, molt amic nostre i prestigiós propietari d’Argelaguer. Acabada la benedicció, el chor de les Filles de Maria cantà una escullida lletreta acomodada a la festa que se celebrava, i acte seguit ocupà la sagrada càtedra nostre volgut amic el Llic. Mn. Carles Bolòs Vayreda, vicari de aquella parròquia, qui en son sermó exposà la missió que les campanes tenen, cantant les belleses del seu brandar i fent ressaltar la íntima relació del ressonar de la seva veu amb la santificació de la vida.
Crta. d’Olot, 61 17853 ARGELAGUER Tel. 972 68 71 54 Girona
MENJARS - BAR
CAN XAC
EMBOTITS I CARNISSERIA
Ronda Les Mates, 28-30 (Pol. Ind. Les Mates) 17800 OLOT (Girona) Tel. 972 26 09 75 - Fax 972 27 03 43 E-mail: reflusa@reflusa.com - web: www.reflusa.com
Afores, s/n - 17853 ARGELAGUER (Girona) - Spain Tel. 972 68 70 20 - Fax 972 68 74 16 info@calesdellierca.com - www.calesdellierca.com
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
29
Geganters
30
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Esport
ASSOCIACIÓ ESPORTIVA ATLÈTIC LLIERCA Resum d’activitats no esportives. Ara gairebé farà un any que va començar a rodar el projecte del nou futbol. No ha estat fàcil, però l’experiència adquirida i el nostre optimisme ens han fet créixer exponencialment. Les ombres, moltes menys que les llums que han il·luminat l’any en curs, ens han donat forces per acostar la pràctica de l’esport i col·laborar en les iniciatives locals més enllà del vessant estrictament esportiu. Nit jove i sopar popular a la festa del desembre. Tenint el futbol l’ADN de la difunta associació de joves, no vam dubtar a organitzar una activitat tan important com la nit jove a les festes de Sant Damas. Hi va haver una bona afluència de públic durant el sopar a la sala del casal, espai molt adient per aquest tipus d’esdeveniment, i seguidament a la mateixa sala grups en directe de petit format van tocar fins l’hora de tancament establerta per l’Ajuntament. Hem de condemnar actes incívics al poble totalment aïllats i de caire singular. La resta va ser Fantàstic, feia temps que no organitzàvem cap acte lúdic-i-festiu, i gaudir d’una festa al propi municipi sense haver de desplaçar-te amb cotxe amb els riscos que això comporta, s’agraeix. Penjar llums de Nadal. És una activitat que des de fa uns anys la portaven a terme el Futbol Club Argelaguer; enguany no ha estat diferent, simplement que amb el club nou també hem realitzat aquesta tasca d’embelliment del nucli per dates nadalenques.
Joves i no tan joves vinculats al futbol van aportar el seu gra de sorra perquè l’arribada dels reis mags d’orient fos una realitat un any més al poble. Els més menuts ho agraeixen enormement any rere any. Èxit total a les quines al polivalent. Aquest any potser hem batut rècord d’assistència! La bona feina realitzada per l’antiga junta ens ha propulsat el primer any i ja estem pensant en millores per l’any vinent per fer unes quines de referència. Esperem que els veïns gaudíssiu d’una activitat tan nadalenca com són les quines d’Argelaguer.
Xerrada sobre drogodependència. Un cop entrat el 2016 i tenint en compte la problemàtica i la sensibilització social sobre tot allò relacionat amb el consum de drogues i les externalitats negatives que provoquen al conjunt de la societat, vam organitzar a la sala de plens de l’Ajuntament i la sala de lectura una jornada amb sessions simultànies però separades, pares i joves, per tal d’identificar els riscos del consum d’estupefaents. Molta assistència i amb ganes de seguir!
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
31
Casal Gent Gran
GERMANDAT DE SANT NARCÍS Aquest curs 2015-2016, el Casal de la Gent Gran d’Argelaguer hem continuat oferint activitats que siguin interessants per a la majoria de persones. - FER BOSSES DE ROBA PER AL GRAN RECAPTE. Un grup de voluntàries (Quimeta Bou, Rosa Roca, Montse Massana, Nuri Fluvià, Rosita Reixach) es van oferir per a cosir bosses per posar els aliments que es van recaptar per a la gent més necessitada. - SORTIDA A TEATRE A BARCELONA. Vam anar a veure l’obra “CAIGUTS DEL CEL”, al teatre Condal. Vam passar una tarda ben divertida!!!!! - Vam celebrar la FESTA DEL PATRÓ “SANT NARCÍS”, com ja és habitual cada any. Va consistir en un dinar de germanor i una cantada d’havaneres pel grup “LA TAVERNA”. La gent va respondre molt bé a aquest recital.
- DIJOUS LLARDER. Un berenar on no hi podia faltar la botifarra i els bunyols. Donem les gràcies, també, als membres del Casal de la Gent Gran que es van oferir per coure, a la brasa, les botifarres. Boníssimes!!
- FESTA DE NADAL. Per a tots els socis es va organitzar una xocolatada (feta per membres del Casal de la Gent Gran). La festa va ser molt acollidora i va acabar amb una improvisada cantada de Nadales. Degut a l’èxit continuarem l’any que ve si Déu vol!!
32
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Argelaguer en transició
EL CAMÍ DE LA SIMPLICITAT (THE SIMPLER WAY) Davant del pic del petroli i el canvi climàtic trobem diverses posicions que van des dels que neguen la seva existència (negacionistes) fins als que creuen que no hi ha res a fer (resignats). En aquest ampli continu, les iniciatives ciutats en transició com Argelaguer en transició, es trobarien en un punt mitjà. Aquestes reconeixen l’existència del problema i creuen que hi ha marge encara per afrontar-ho i preparar-se per a evitar o reduir en gran mesura les seves conseqüències. En aquest article presentem una proposta que creiem interessant conèixer i difondre. Em refereixo a la proposta de Ted Trainer que anomena The Simpler Way i que podríem traduir pel camí de la simplicitat. Aquesta proposta és un pla d’acció pràctica per viure més amb menys. L’objectiu d’aquesta proposta és proporcionar un pla d’acció pràctic per a aquelles persones que volen viure una vida més simple amb un consum reduït i restringit. Més simple, diu Trainer, és una vida amb menys desordre, menys residus i menys ús de combustibles fòssils, però també una vida amb més temps per a les coses que realment inspiren i porten felicitat. Més enllà de les nostres necessitats materials bàsiques d’aliment, roba i refugi, quan és suficient?, es pregunta Trainer. En particular, quants diners i quantes possessions són les que realment necessitem per viure bé i ser lliures? En lloc d’enfrontar-se a aquestes preguntes, massa persones avui en dia passen tota la seva vida pujant desesperadament l’escala sense fi del consumisme i la recerca de més i més ingressos per gastar en més i més coses. Però al final
de la vida aquestes persones descobreixen, inevitablement, que en realitat no han viscut, que han perdut la seva única oportunitat de viure a dins d’un centre comercial. Una vida lliure i significativa, diu Trainer, en realitat no depèn de tenir els últims productes de consum o tenir la millor casa del barri. Per contra, treballar moltes hores només deixa a les persones amb menys temps per a les coses que realment importen a la vida, com els amics, la família, la comunitat i la participació en l’activitat pacífica i creativa. Els diners són importants, és clar, diu Trainer, però només fins a cert punt, i el punt de llindar és molt més baix que la majoria de la gent pensa. Com els antics filòsofs ens van dir fa molt temps, els que saben que tenen prou són rics, i els que tenen prou, però no ho saben, són pobres. Trainer destaca: La bona notícia és que hi ha una alternativa – el camí de la simplicitat. Els participants en aquest moviment social emergent estan passant voluntàriament d’estils de vida d’alt consum energètic a crear per si mateixos estils amb un consum menor i, a la vegada, amb major qualitat de vida. En limitar les seves hores de treball i el consum, controlar la despesa dels seus diners amb cura, cultivar els seus propis aliments, anar en bicicleta, entre altres, aquestes persones són els “nous pioners” d’una forma més simple de vida més enllà de la cultura de consum. D’altra banda, s’està mostrant que aquest és el camí més segur per a una vida sostenible de llibertat, felicitat i l’alegria profunda. Per acabar i per si algú vol llegir-lo adjunto l’enllaç al document The Simpler Way Report. https://argelaguerentransicio.files.wordpress. com/2016/02/the-simpler-way-report1 Miquel Tort
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
33
La recepta
QUÈ ES CUINA A ARGELAGUER? Benvolguts amics llaminers! Sabem que els panellets són un referent gastronòmic típic de la tardor, però les estacions passen ràpid i millor que ja tingueu la recepta dels panellets guardada al quadernet de la cuina per quan arribi la festivitat de Tots Sants. La pastisseria és una ciència exacta, cal mesurar bé les quantitats i res de fer-ho a ull; i això ho sap prou bé el nostre protagonista, Jordi Ferrer, que amb una classificació taxonòmica pròpia d’un bon programador ens fa una acurada explicació d’aquesta tradicional recepta de la gastronomia catalana amb les seves varietats, avançant-se als possibles dubtes que puguem tenir.
Per al Jordi és una afició molt relaxant, no vol anar de pressa, les hores que calguin per passar-ho bé. Un a un i posant-hi els cinc sentits en el procés d’elaboració: tota una experiència sensorial, plàstica i també matemàtica. Crec que ell es delecta més fent-los que menjant-los. I li surten espectaculars!! Proporcionalment idèntics. I del sabor... dono fe que no deixen indiferents a ningú, un plaer per al paladar! Jordi, mereixes una estrella Michelin. Bé, no tingueu mandra, que a més és una bona activitat lúdica per passar una tarda cuinant en família. Això sí, no sigueu massa golafres, no sigui que us empatxeu. Aviso!
Panellets per Jordi Ferrer Plana 1. Massapà (per fer uns 150-160 panellets)
1.1. Puré de patata (330 g puré de patata deshidratat i 70 g d’aigua) 1.2. Massapà 1000 g ametlla en pols 400g puré de patata 1350 g sucre 1 clara d’ou (30 g) Un cop tinguem preparat el puré de patata, el posarem en un tàper tapat i el deixarem refredar. Posarem l’ametlla dins una olla gran. Hi afegirem el sucre i la clara d’ou. Ho anirem barrejant mentre anem incorporant la patata a poc a poc. Un cop ben lligat ja es podria fer servir, però la millor opció és tapar-ho amb film i guardar-ho a la nevera almenys 24 h. Així el sucre es desfà i no es nota tant.
2. Panellets
El massapà es divideix en porcions per a cada tipus de panellet que es vulgui fer. Jo en faig de pinyons, cafè, ratafia, ametlla i coco. Per enfornar es preparen unes 3 plates del forn amb paper de forn per evitar que s’hi enganxin els panellets. Mentre es van acabant de fer els panellets, es van deixant a les plates. 2.1. Pinyons 2.1.1. Adob per als pinyons 1 ou 50 ml almívar (e.g. l’almívar d’un pot petit de cireres) 2 culleretes de colorant d’ou (pols de color taronja que es pot trobar al supermercat) Posarem els pinyons en un bol o plat fondo. Hi afegirem dues cullerades petites de colorant d’ou. Hi afegirem l’ou
34
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
sencer i tot l’almívar. Ho barrejarem tot bé i ho guardarem tapat a la nevera durant almenys 24 h. Aquest adob serveix perquè els pinyons s’enganxin fàcilment al massapà i, a més a més, tinguin un color més atractiu. 2.1.2. Fer els panellets (600 g massapà i 500 g pinyons) A partir del bloc de massapà cal fer boles d’uns 16 g. Per fer-ho fàcil es pot estirar el bloc de massapà a sobre el marbre fins que agafi forma de botifarra i tallar-lo a parts iguals amb un ganivet. Jo peso els diferents talls amb una balança de cuina perquè surtin tots iguals. Després cal fer-ne boles amb els dos palmells de la mà. Per enganxar els pinyons al massapà, cal posar-se una bona quantitat de pinyons adobats al palmell d’una mà, posar-hi una bola de massapà i amb l’ajuda de l’altre palmell continuar fent una bola. Cal anar amb compte de rentar-se les mans de tant en tant perquè l’ou de l’adob s’asseca als palmells de la mà i després costa molt de treballar. Els panellets
La recepta acabats es van deixant a les plates que hem preparat per enfornar. Es poden pressionar una mica contra la plata quan es van deixant per evitar que rodolin. 2.2. Cafè (540 g massapà i 80 g -4 culleres soperes ben plenes- de Nescafé) Barrejarem el bloc de massapà amb el Nescafé fins que agafi un color negrós homogeni. Un cop ben barrejat, farem la botifarra i en tallarem trossets iguals d’uns 17-18 g. Anirem fent boles amb el palmell de la mà i les tirarem amb força sobre el marbre perquè quedin aplanades d’un costat. Amb el costat que no talla d’un ganivet es poden marcar a sobre per donar aspecte de gra de cafè. Per evitar que s’enganxin quan es tiren al marbre es posa sucre llustre sobre el mabre. 2.3. Ratafia (540 g massapà i 250 ml ratafia) Posarem a foc lent la ratafia a reduir fins que quedi una pasta negra enganxosa. Un cop freda, l’afegirem al bloc de massapà i ho barrejarem fins que quedi homogeni. Un cop barrejat es fa la botifarra i es tallen trossets iguals d’uns 17-18 g. Es dóna la forma com en els de cafè però sense marcar amb el ganivet. 2.4. Ametlla (540 g massapà i 30 ametlles torrades pelades) Es fan igual que els de ratafia però un cop llançats al mar-
bre se’ls enganxa a sobre una ametlla al centre pressionant amb el dit. 2.5. Coco (540 g massapà i 100 g coco ratllat) Barrejarem el bloc de massapà amb el coco ratllat fins que quedi homogeni. Un cop barrejat es fa la botifarra i es tallen trossets iguals de 17-18 g. Es fan boles, però per diferenciar-los dels altres se’ls pot donar forma de piràmide. 2.6. Enfornar (2 ous) Abans d’enfornar pintarem tots els panellets amb ou batut amb l’ajuda d’un pinzell de cuina. Com que cada forn és diferent, cal anar amb compte a l’hora d’enfornar els panellets per evitar que es cremin o es desfacin. Jo faig servir només el gratinador de la part de dalt i poso les plates d’una en una a la part central/baixa amb el forn a 220º. Els hi poso uns 8 o 9 minuts fins que han agafat color, però vaig vigilant en tot moment perquè no es cremin. Un cop es treuen del forn, quan encara estan ben calents, es poden tornar a pintar amb la resta d’ou batut que ha quedat per donar un toc brillant. Han de ser pintades ràpides, i com que són ben calents l’ou ja quedarà cuit. En els de coco, mentre anem pintant, els podem anar escampant coco ratllat per sobre, que hi quedarà enganxant.
Crta. Olot, 35 ARGELAGUER Tel. 972 28 71 56
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
35
Salut
MITE O REALITAT? Els falsos mites són aquelles afirmacions que es van repetint i assegurant que són certes, però que, en realitat, ningú no ha demostrat mai.
Les pròtesis mamàries exploten als avions. No és cert. Aquestes pròtesis passen molts controls i, entre d’altres, també controls de resistència a la pressió.
Aquestes creences formen part del dia a dia i tant la medicina com la ciència en general en tenen molts exemples. Darrerament, diversos estudis han buscat l’evidència científica d’aquestes afirmacions, amb la conclusió que allò que tothom dóna per suposat, no és ben bé així.
Els microones són perillosos. Fals. Els microones produeixen ones electromagnètiques que van rebotant per l’interior de l’aparell sense sortir-ne. Les ones fan vibrar l’aigua de l’aliment i la fricció produeix l’escalfament.
Anem a veure, a títol d’exemple, 10 mites tan falsos com curiosos:
Els bolets menjats per animals són comestibles. Que un insecte o un cargol es mengi un bolet, no ens assegura que no sigui verinós. Tampoc serveix la prova de l’all o de la cullereta de plata, que diuen que fan tornar negres els bolets dolents. Cal consumir només els bolets identificats sense cap mena de dubte.
Només utilitzem un 10% del nostre cervell. És fals. Sembla ser que al s. XIX es van fer les primeres proves científiques per veure l’activitat cerebral i eren molt poc sensibles, ara se sap que no hi ha cap àrea del cervell que sigui del tot inactiva. Llegir amb poca llum o posar-se molt a prop de la TV és dolent per a la vista. No està demostrat amb cap estudi seriós i diversos oftalmòlegs ho desmenteixen. Els productes congelats perden les vitamines. Es creu que els productes congelats no alimenten com els frescos i no és cert. La congelació dels aliments no en fa variar la qualitat nutricional. El cabell i les ungles creixen després de la mort. La deshidratació i retracció de la pell després de la mort, pot donar una falsa imatge de creixement, però no és així. Perdem el 50% de calor corporal pel cap. Tampoc és cert, quan fa fred perdem temperatura per qualsevol part descoberta del cos i el cuir pilós no és un lloc especial. Quan ens fem adults ja no hem de beure llet. Fals. Els productes làctics són la principal font de calci de la dieta. Per això són molt recomanables a totes les edats. Rentar-se sovint les dents fa que caiguin més aviat. Evidentment també és fals. Un amic odontòleg ho compara amb rentar-se les mans: Ningú diu que rentar-se les mans fa que et caiguin més els dits!
36
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Joan Cabratosa Metge de Família
Pàgina oberta
L’ARGELAGA (II) Per endavant, l’Argelaga, a causa de la seva ràpida, crepitant i fugissera combustió, que li ha valgut la dita popular de “foc d’Argelaga, foc de rialla”, és l’encenall escollit i més a l’abast del ritual tradicional d’armar una foguera, de l’art d’ensinistrar el foc, d’encendre’l i mantenir-lo viu i tranquil; i, en companyia del romer i del cepell, era la llenya per excel· lència que, a grans feixos, feien els llenyaters, com a combustible per als forns de coure pa i dels teulars.
Primer es feia un muntó d’Argelagues i d’altres mates en el mateix soler dels horts, es tirava damunt, a cabasset, terra i terrossos, i després es calava foc, sense que fera flama; i quan la llenya s’havia reduït a cendra, aquesta, junt amb la terra cremada, s’escampava pels bancals dels horts. Juan R. Lejarza de Cal Músic
“Encenc el foc, una Argelaga i quatre branquetes de ramulla seca i un parell de troncs... Em quede hipnotitzat davant la llar mirant les flames enlairar-se’n pel fumeral” Àngel Felibre, Diari d’un sol dia “L’aroma de muntanya que en el forn s’establia quan cremaven les Argelagues” Autor desconegut L’Argelaga es feia servir també per a netejar les ximeneres, bo i lligant-ne un feix, espès i arrodonit, a dues cordes igual de llargues, per tal que un pogués estirar de dalt i després un altre de baix i fer caure tot el sutge del fumeral. ...el pare s’havia afanyat a curullar el carro de trabuc d’Argelagues, que feia dies que la xemeneia no tirava bé. No tirava bé, gens bé, s’havia encès dues vegades, la darrera les flames aixecaven metres cap al cel... De puntetes, per no trencar cap teula, veus la figura menuda i encorcobida del pare amb un feix d’Argelagues mal lligades per un cordill llarg i més llarg, i un pes a l’extrem que el fes lliscar fàcilment cap avall ... la xemeneia havia de ser ben freda i seca quan es comencés a fer-hi passar les Argelagues amunt i avall”. Eulàlia Gispert, L’Argelaga que netejava la xemeneia, no sempre Abans era pràctica comuna al nostre poble la matança del porc; i amb Argelagues seques socarraven, socarrimaven o soflimaven la pell dels porcs després de degollar-los enmig del carrer Major, entre grunys i esgüells terribles. També de l’Argelaga se n’ha fet un ús agrícola com a component principal per a bastir “formiguers” de fer cendra per a adobar els horts. Boscos, boscos de ma terra de quin color us pintaré? Vents de foc us arrasen l’Argelaga, l’esbarzer, el pi blanc, el bruc, l’alzina, el freire, al lloc més planer. Mercè Macip
Ronda Les Mates, 28-30 (Pol. Ind. Les Mates) 17800 OLOT (Girona) Tel. 972 26 09 75 - Fax 972 27 03 43 E-mail: reflusa@reflusa.com - web: www.reflusa.com
Afores, s/n - 17853 ARGELAGUER (Girona) - Spain Tel. 972 68 70 20 - Fax 972 68 74 16 info@calesdellierca.com - www.calesdellierca.com
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
37
Pàgina oberta
LES ROQUES ENCANTADES M’endinso dins el bosc, no pujaré grans desnivells, avui, una caminada tranquil·la, plàcida i dolça. Entro en un paratge desconegut per mi, començo a donar voltes i voltes. Estic somiant? Immenses roques al meu voltant. Se m’apareixen fades i follets, dones d’aigua i martinets. Em trobo en un paisatge de contes. Davant meu un plafó, m’assec a llegir-lo:
ASSUMPCIÓ VIÑOLAS, PREMIADA AL XXIè CERTAMEN LITERARI RAMON VIDAL DE BESALÚ
“El dimoni havia habitat en aquest lloc fent destrosses amb les roques fins que espetegaven contra les cases de Sant Feliu de Pallerols.” Estic completament submergida en una espècie de màgia. Descobreixo un altre plafó:
“Les goges habiten en llocs d’aigua pura i cristal· lina, on la vegetació és més densa i salvatge.” Em poso a recórrer tots els racons del bosc, pujant i baixant les roques. La meva mirada està atenta a qualsevol bellugadissa. De sobte, un altre plafó:
“Les fades són una raça d’éssers sobrenaturals que existeixen realment amb virtuts màgiques. Habiten en coves i no els cal menjar.” Una estranya somnolència m’acompanya, el meu cos manifesta un immens relaxament. Surto d’aquest bosc (junt amb els meus companys). La meva ment ha fet un llarg viatge..., però jo he pogut palpar aquestes roques amb les meves pròpies mans.
El 23 de gener de 2016, l’Associació Cultural Tallaferro va atorgar a la Sra. Assumpció Viñolas el 3r premi de la categoria C en Poesia (grup 6) en el XXI Certamen Literari Ramon Vidal de Besalú. El poema premiat, “Ell és diferent”, es va publicar a la revista L’Argelaga núm. 34. Felicitats Assumpció!!
COMPROVEU–HO!!! US HO RECOMANO. Coll de Condreu (1010 m) Assumpció
Tallers L. Sanz Pol. Ind. Can Portella, s/n 17853 Argelaguer Tel. 972 28 73 00 - Fax 972 28 73 02 talleres.leonardo-sanz@rediveco.com
38
· L’Argelaga · Revista d’Argelaguer
Pàgina oberta
ELS BENEFICIS DE REALITZAR ACTIVITAT FÍSICA L’estil de vida modern redueix les oportunitats perquè les persones es mantinguin físicament actives, de forma que afavoreixen els hàbits sedentaris. Tot i que les activitats sedentàries representen un gran plaer pel nostre cos, hem de recordar que aquest està dissenyat per moure’s. Com ja sabem, l’activitat física comporta millores tant a nivell físic com mental; així ho demostra l’estudi de Ramírez [et al.] (2004) on s’exposa que els infants que realitzen activitats físiques extraescolars de forma regular obtenen millors resultats acadèmics. Si ens fixem en edats més adultes, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ens recomana 150 min. d’activitat física aeròbica moderada o 75 min. d’activitat física aeròbica vigorosa a la setmana per mantenir una vida sana. Tot seguit m’agradaria compartir un parell de suggeriments per animar-vos a ser més actius: PER LA FAMÍLIA: • Hi ha una major pràctica d’activitat física en els nens i nenes que els seus familiars practiquen una activitat física regular. Estudis com els d’Isorna [et al.] (2013) recolzen aquesta afirmació. • S’ha comprovat que un major nombre d’experiències esportives en diferents medis i situacions atorga a l’infant de majors beneficis cognitius, motrius, socials i emocionals. (Manzano, 2006). • Tot i que som una societat molt avançada tecnològicament, no s’han de deixar perdre les tradicions de jocs al carrer. Des de l’Observatori del Joc Infantil (OJI) es remarca que les interaccions físiques que es creen al carrer seran beneficioses pel desenvolupament motriu i social dels infants. • Els pares i mares han de deixar gaudir els infants de les seves activitats ludicoesportives sense interferir en les funcions del monitor/entrenador, i menys encara fer escollir a l’infant en situacions contradictòries. (Gordillo, 1992).
PELS ESPORTISTES: • Actualment hi ha màquines molt econòmiques que ens ajuden a entrenar la musculatura respiratòria. S’ha demostrat que entrenar aquesta musculatura aporta beneficis a nivell del nostre intercanvi de gasos. (GonzálezMontesinos [et al.], 2012). • En el llenguatge esportiu “entrenament invisible” és aquell que es realitza mentre el nostre cos es troba en repòs. Per tant, descansar adequadament tindrà un efecte beneficiós per al nostre organisme. PELS SEDENTARIS: • Començar a realitzar activitat física amb algú de confiança sempre és més distret. Quedar amb una amistat que realitza activitat física regularment et farà ser més constant. • Diferents estudis han demostrat que escoltar música mentre realitzes activitat física et pot ajudar a disminuir la percepció de l’esforç i augmentar la motivació, però sempre hem de tenir en compte que aquesta no ha d’interferir en la nostra activitat (ritme, durada, intensitat...). • Seguir una planificació o un pla d’entrenament creat per un entrenador qualificat et permetrà treure el teu millor rendiment. SERGI PUIGBERT VILANOVA Graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport Col·legiat: 56636-COPLEFC puigbert.sergi@gmail.com
Si em feu arribar els vostres dubtes relacionats amb l’activitat física, el rendiment, o la salut i el benestar i el tema pot resultar interessant pels lectors de l’Argelaga en podem parlar en els propers números de la revista.
Notes bibliogràfiques: GONZÁLEZ-MONTESINOS J. L., VAZ PARDAL C., FERNÁNDEZ SANTOS J. R., ARNEDILLO MUÑOZ A., COSTA SEPÚLVEDA J. L., GÓMEZ ESPINOSA DE LOS MONTEROS. R. (2012). Effects of respiratory muscles training on performance. RAMD, 5, 6-7. GORDILLO. A. (1992). Orientaciones Psicológicas en la iniciación al deporte. Revista de psicología del deporte, 1, 27-36. ISORNA, M; RUIZ, F; RIAL, A. (2013). Variables predictores del abandono de la práctica físico-deportiva en adolescentes. Murcia: DIALNET. MANZANO, J. (2006). Educación física y educación integral. C.E.I.P. Andalucia, 23, 275-294. OBSERVATORI DEL JOC INFANTIL. 2006. ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT. 2010. RAMÍREZ, W.; VINACCIA, S.; SUAREZ, G.R. (2004). El impacto de la activitat física y el deporte sobre la salud, la cognición, la socialización y el rendimento académico. Estudios Sociales, 18. 67-75.
Núm. 37 · Maig de 2016 ·
39
Divendres 6 18:30H – Repic de campanes i inici de la festa - Plaça Església 19:00H - Inauguració de l’exposició : “Els petits tresors de km 0” de Yoko Kataoka - A la Capella Santa Anna 23:00H – Concert Jove : Senyora Karme i Hora de Joglar - Al Pavelló
FESTA DEL ROSER D’ARGELAGUER 6-7-8 maig 2016
Dissabte 7 11:00H – Excursió Popular -familiar. Sortida i arribada des de la Plaça Generalitat 18:30H - Espectacle de màgia amb Mag Nani. Tot seguit , berenar infantil organitzat per l’AMPA Argelaguer – Plaça de la Generalitat 21:00 – Sopar popular i Ball amb el conjunt GENIONS. Plaça de la Generalitat
Diumenge 8 9:00H – Esmorzar popular obert a tothom, organitzat pels geganters – Darrere el pavelló 11:00H – Cercavila de gegants , capgrossos i burrets . Sortida davant Ajuntament 11:30H – Missa cantada
Concurs de guarniment de finestres i balcons
Inscriu-te-hi a l’Ajuntament
13:30H – Ball de geganters , capgrossos i burrets . Plaça Generalitat 18:00H – Jocs de Cucanya 20:00H – Espectacle Final : “Mrs. Brownie” de Teatre Nu – Plaça de la Generalitat
Organitza: Comissió de festes d’Argelaguer Col·labora: Ajuntament d’Argelaguer