Page 1

En Màssio balla, balla, que ballarà

29 MAIG 2012


Ajuntament d'Argelaguer Tel. 972 68 71 37 Fax: 972 68 78 21 A/E: ajuntament@argelaguer.cat Carrer Major, 91 (17853 - Argelaguer) Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer

Horaris de serveis Urgències A ARGELAGUER De dilluns a divendres fins a les 15 h: Dr. Enric Bayona (Tel. 608 74 14 11).

Ajuntament De dilluns a divendres, de 8 a 15 h. Servei d’urbanisme L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 a 13 h. Servei d’aigua de PRODAISA Tercer dilluns de cada mes, de 13 a 14 h. Jutjat de Pau Divendres, de 13 a 14 h. Recollida de trastos vells Els dilluns, cada quinze dies, a les 8 del matí. (Consulteu la informació dels contenidors) També es pot anar a la deixalleria de Besalú, de dilluns a divendres, de 10 a 13 i de 16 a 19 h. Tel.: 618 65 04 72 Dispensari d’Argelaguer Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, d’11.15 a 12.30 h. Divendres, de 10 a 11 h. Visites concertades: Dimarts, dijous i divendres, a les 12.30 h. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns, dimecres i divendres, de 12 a 13 h. Aux administrativa: Glòria Herrero De dilluns a divendres, de 10 a 13 h. Extraccions: Segon i quart dijous de cada mes, de 8.30 a 9.30 h. Cal cita prèvia. Dispensari de Tortellà Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, de 8.30 a 11 h. Dimecres, de 15 a 17 h. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns, dimarts i dijous de 10 a 11 h. Dimecres de 16 a 17 h. Divendres d’11 a 12 h. Extraccions: Cada dimarts de 8.30 a 9.30 h.

Telèfons

Urgències A BESALÚ CAP de Besalú (Tel. 972 59 05 73) De dilluns a divendres de les 8 a les 15 h. Caps de setmana i festius de 8 a 21 h. Si necessiteu ser atesos d’urgència de les 21 h a les 8 del matí, truqueu al telèfon de Sanitat Respon 902 11 14 44 o al telèfon 112. També podeu adreçar-vos a l’Hospital Sant Jaume d’Olot: c/Mulleras, 15 Telèfon: 972 26 18 00 Farmaciola Argelaguer: De dilluns a divendres, de 12 a 14 h. Escola Horari acadèmic: Matí, de 9 a 13 h; tarda, de 15 a 17 h. Servei de menjador: De 13 a 15 h. Misses Diumenges i festius, a les 9.15 h. DEIXALLERIA MÒBIL Cada dos mesos. Ubicació: Parc Infantil (consulteu la informació dels dies als contenidors).

Ajuntament...................................................972 68 71 37 Fax................................................................972 68 78 21 Pàgina web..................http://pobles.ddgi.es /argelaguer Correu electrònic ................. ajuntament@argelaguer.cat Servei d’aigües (Prodaisa)...........................972 20 20 78 Gas Natural Fenosa (Atenció al client) .... 902 20 08 50 (Avaries) ................................................. 900 75 07 50 Bassols Energia ........................................ 972 26 01 50 Endesa (Atenció al client) ........................ 902 50 88 50 (Avaries) ................................................. 800 76 07 06 Jutjat de Pau (St. Joan)................................972 29 03 03 Parròquia (Mn. Àngel Torres).......................972 59 00 55 Escola...........................................................972 28 70 59 Consultori Argelaguer..................................972 68 76 06 Dr. Enric Bayona..........................................608 74 14 11 Urgències (CAP Besalú)...............................972 59 05 73 ............................................................... i 989 30 40 88 Farmàcia Argelaguer....................................972 28 71 02 Farmàcia Besalú..........................................972 59 12 73 Farmàcia Sant Jaume de Llierca.................972 68 72 01 Farmàcia Montagut......................................972 68 70 88 Farmàcia Castellfollit de la Roca.................972 29 40 18 Farmàcia Tortellà..........................................972 28 71 02 Hospital d’Olot.............................................972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta........................972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions).................972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella)..........................972 68 71 17 ..........................................972 28 79 04 i 626 35 84 89 Funerària Puig..............................................607 66 89 99 Creu Roja d’Olot............972 27 22 22 Fax: 972 26 23 18 Consorci Transport Sanitari de Catalunya (Girona) Ambulàncies (visites, rehabilitacions...).......972 41 00 10 Mossos d’Esquadra d’Olot..........................972 54 17 00

Correus Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres, de 13.15 a 13.30 h.

Telèfon d’emergències de Catalunya: Mossos d’Esquadra, Bombers i Serveis d’emergències Mèdiques (ambulància) Atenció a les dones en situació de violència

Sala de lectura Dilluns, dimecres i dijous de 16.30 a 19.30 h.

Bus Transversal de la Garrotxa (Besalú – Olot - Les Planes d’Hostoles) Direcció Olot: sortida d’Argelaguer a les 7.09 h, 9.09 h, 11.09 h, 13.09 h, 15.09 h, 17.09 h i 19.09 h. Direcció Besalú: sortida d’Argelaguer a les 6.56 h, 8.56 h, 10.56 h, 12.56 h, 14.56 h, 16.56 h i 18.56 h.

Horaris de la TEISA Banyoles - Besalú - Olot 7.15 8.00 9.15 10.15 11.15 12.15 13.15 13.15 14.15 15.15 15.15 16.15 17.15 18.15 19.15 20.15 21.00

7.45 8.30 8.45 10.45 11.45 12.45 13.45 13.45 14.45 15.45 15.45 16.45 17.45 18.45 19.45 20.45 21.30

Arribades a Olot

8.03

8.30

10.03

10.30

12.03

12.30

14.03

14.30

16.03

16.30

18.03

18.30

20.03

20.30

21.48

22.15

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Sortides d’Olot Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari

Olot

Girona

Sortides Banyoles Besalú de Girona

Besalú - Banyoles - Olot Besalú Banyoles

5.45

6.15

7.30

8.00

8.30

10.00

11.30

12.00

13.30

14.00

15.30

16.00

16.30 17.30

17.00 18.00

19.30

20.00

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar

6.30 7.15 7.45 8.15 9.15 10.15 11.15 12.15 12.15 13.15 14.15 15.15 16.15 16.15 17.30 17.15 18.15 19.15 20.15

Arribades a Girona 7.05 7.45 8.15 8.45 9.45 10.45 11.45 12.45 12.45 13.45 14.45 15.45 16.45 16.45 18.00 17.45 18.45 19.45 20.45

Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari


Editorial Sumari 2

Serveis

4

Informació municipal

3

Editorial

10 Actualitat

16 Entrevista

18 Personatge 20 Escola 22 AMPA

24 Esports

25 Casal de la Gent Gran 26 Àlbum fotogràfic 27 Història

30 LlunaPlena 32 Caçadors

33 Geganters

34 Argelaguer en transició 35 Salut

37 La recepta

38 Pàgina oberta El contingut dels articles és responsabilitat dels respectius autors. Edita: Ajuntament d'argelaguer C onsell de R edacció : Carles Batlle, Sílvia Casadevall, Mercè Cordonets, Dolors Figueras, Fina Rodríguez, Josep Vilar, Dolors Olivé. Fotografia: Carles Batlle, Josep M. Corbalan, Josep Dorca, Dolors Figueras, Gemma Gómez, M. Àngels Grabuleda, Xevi Quintana, Joan Rodríguez, Francesc Tomàs. Portada: Fotografies de Julián Martín. Disseny i Compaginació: JJ Comunicació Edició i Disseny SL (Martí Riu) Impressió: Palahí, AG Dipòsit Legal: GI-430-1998 Amb la col.laboració de:

El segon cap de setmana de maig tornem a celebrar la Festa del Roser; podeu consultar-ne el programa en la penúltima pàgina. Com veureu, seran tres dies d’activitats com ara música, màgia, cinema, gegants... que tornaran a convertir Argelaguer en l’escenari de noves il·lusions i diversió per a grans i petits. I també arriba en aquestes dates un nou exemplar de L’Argelaga, amb les seccions habituals i amb totes les fotografies que recullen les activitats dutes a terme al municipi d’ençà de la darrera revista. En les pàgines dedicades a les entrevistes encetem una nova secció destinada a acostar-nos a gent que no ha nascut a Argelaguer, que ens expliquen el com i el perquè van arribar al nostre poble. També coneixerem l’escultor Joan F. Oromí, establert a Argelaguer des del 2009. D’altra banda, en la informació municipal hi detallem el pressupost per aquest any aprovat al febrer; es tracta d’un pressupost de més contenció que el del 2011, ja que només es faran petites obres de millora dels serveis existents que representin un estalvi en l’eficiència i consum energètic al municipi. En aquesta mateixa secció s’especifiquen els detalls de la millora paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer iniciada el passat mes de febrer i que es preveu que acabi a finals de maig, que consisteix en la transformació de la travessera i la seva incorporació a la trama urbana com a passeig, tot recuperant un paper que durant molts anys havien tingut les alineacions de plataners. També trobarem en les pàgines següents informació de diverses novetats, com les activitats esportives al pavelló i les de la sala de lectura: l’hora del conte, un taller d’escriptura, un club de lectura i l’aparició del primer número de “CULTURQUÈ?”, publicació que neix amb la vocació de recollir la informació cultural del municipi. Esperem que us animeu a incloure-hi totes les informacions que considereu interessants. I esperem que passeu una molt bona festa del Roser i que ens retrobem el proper número de L’Argelaga. El consell de redacció Podeu consultar tot els números de “l’Argelaga” a: webspobles.ddgi.cat (secció Ajuntament, apartat de Cultura) Si esteu interessats a col·laborar en la redacció de l’Argelaga, ens podeu fer arribar els vostres escrits al núm. 14 del carrer de la Plaça, els podeu donar a qualsevol persona del consell de redacció, trucar-nos al 659 35 77 72 o bé enviar un correu electrònic a: revistaargelaga@gmail.com. La revista es reserva el dret de corregir-los tant a nivell ortogràfic com gramatical i a publicar-los en un número o bé el següent en funció de l’espai disponible i de la data de lliurament.

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

3


4

Informació municipal

PRESSUPOST MUNICIPAL PER AL 2012 El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer, en data 21-02-2012, va aprovar el pressupost per a aquest exercici. I, com no podia ser d’una altra manera, a causa de la conjuntura econòmica del moment el pressupost és encara de més contenció que el passat. Els recursos de les administracions continuen anant a la baixa, tant els ordinaris (impostos, taxes, transferències dels organismes....) com els extraordinaris (subvencions), el que representa que cada dia s’han d’optimitzar més i organitzar millor els recursos amb què comptem. El pressupost del 2012 no preveu cap gran inversió, perquè l’obra de la millora paisatgística està inclosa en el pressupost de l’any 2011.

Capítol 3 - TAXES I ALTRES INGRESSOS Escombraries, cementiri i taxes Ocupació sòl, telèfon, gas i electricitat Altres ingressos Total

35.500 € 47.100 € 2.700 € 85.300 €

Capítol 4 - TRANSFERÈNCIES CORRENTS De l’Estat De la Generalitat De la Diputació i Consell Comarcal Total

53.500 € 55.100 € 4.300 € 112.900 €

Capítol 5 - INGRESSOS PATRIMONIALS Enguany, serà un any en què es preveu fer petites obres de millora dels serveis existents que representaran un estalvi en l’eficiència i consum energètic, com per exemple la millora de la calefacció del Casal, la reordenació dels quadres de llum de la zona d’equipaments i d’altres com la millora de les voreres del carrer Om... Però, tot i el moment en què ens trobem, de grans dificultats econòmiques i d’un estricte control per part de l’Administració de l’Estat, l’Ajuntament d’Argelaguer té una situació sanejada. I de moment pot anar fent front a les despeses sense necessitat d’haver de recórrer a préstecs ni als mecanismes de finançament per al pagament als proveïdors que va establir el govern de l’Estat en el RDL 4/2012, de 24 de febrer. El pressupost, desglossat per partides, és el següent: PRESSUPOST ANY 2012 PRESSUPOST D’INGRESSOS Capítol 1 - IMPOSTOS DIRECTES Rústica Urbana Vehicles IAE Increment valor terreny Total

4.000 € 90.000 € 30.000 € 33.000 € 500 € 157.500 €

Capítol 2 - IMPOSTOS INDIRECTES Impost sobre construccions L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

Interessos bancaris i rendes immobles

5.800 €

Capítol 7 - TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL Diputació Consell Comarcal de la Garrotxa Total TOTAL INGRESSOS

25.000 € 3.900 € 28.900 € 395.400 €

PRESSUPOST DE DESPESES Capítol 1 - DESPESES DE PERSONAL Despeses de personal

110.125 €

Capítol 2 - DESPESES BÉNS CORRENTS I SERVEIS Manteniment edificis, instal·lacions, serveis i camins Materials, subministraments i publicacions Llum, combustibles i productes neteja Telèfon i correu Assegurances Festes i altres activitats culturals i lúdiques Treballs fets per empreses: escombraries, neteja... Altres despeses dels serveis Total

42.500 € 8.200 € 42.000 € 7.400 € 4.400 € 29.200 € 85.955 € 4.720 € 224.375 €

Capítol 3 - DESPESES FINANCERES 5.000 €

Interessos i altres despeses financeres

100 €


Informació municipal

ADJUDICACIÓ DE L’OBRA “MILLORA PAISATGÍSTICIA DELS ACCESSOS AL NUCLI D’ARGELAGUER”

Capítol 4 - TRANSFERÈNCIES CORRENTS Aportacions Consell, Consorci Benestar, Olot TV… A institucions sense fi de lucre i associacions Total

13.180 € 3.220 € 16.400 €

Capítol 6 - INVERSIONS REALS Maquinària zona esportiva Millora equipament Ajuntament Millora Sala noves tecnologies Equipament polivalent Equipament casal Equipament serveis (vehicle) Inversió programa Viure el poble Total

6.000 € 1.000 € 1.000 € 3.000 € 5.000 € 5.000 € 23.400 € 44.400 €

TOTAL DESPESES

395.400 €

ACLARIMENT EN RELACIÓ A L’IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES DE NATURALESA URBANA

En el Ple de l’Ajuntament del passat divendres dia 20 de gener, es va adjudicar l’obra de la Millora paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer, a l’empresa ARICO FOREST, SL. El cost de l’obra és de 174.245,04 €, i és una obra que té una part de cofinançament FEDER Catalunya, eix 4 (desenvolupament local i urbà) mitjançant el programa Viure el Poble. La resta de finançament prové de la Generalitat de Catalunya, mitjançant subvenció per a la recuperació de les avingudes arbrades, de fons de l’Ajuntament i una part de contribucions especials dels veïns. L’obra va començar el passat mes de febrer i avança a bon ritme. I ja es comença a apreciar l’aspecte de passeig que es vol recuperar amb aquest projecte. Els plataners ja estan plantats i ara s’està treballant en les voreres, parterres i canalitzacions. Es preveu que l’obra acabi a finals de maig.

En la passada revista us informàvem de la modificació dels impostos i les taxes que l’Ajuntament havia aprovat per aquest any 2012. Entre aquestes modificacions no hi havia cap increment de l’IBI urbana perquè l’Ajuntament així ho va preveure. Però el govern de l’Estat, en data 31-12-2011, va publicar el Reial Decret-Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, i en el seu article 8 estableix un increment percentual del tipus de gravamen de l’impost sobre béns immobles de naturalesa urbana per als exercicis 2012 i 2013. El percentatge d’augment depèn de la data d’aprovació de la ponència col·lectiva de valors i l’ús residencial o no dels béns immobles. En el cas d’Argelaguer, ja que els valors del nostre municipi són anteriors al 2002, ens correspon un increment del 10% respecte el tipus de gravamen que teníem en vigor per al 2012, i això farà que el tipus aplicable per aquest any sigui del 0,64 i no del 0,58. L’aplicació d’aquest RDL 20/2011 és d’aplicació obligatòria per l’Ajuntament, i és per aquest motiu que us n’informem, perquè ho veure reflectit en el proper rebut IBI Urbana. L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

5


6

Informació municipal

ADHESIÓ DEL MUNICIPI D’ARGELAGUER A L’ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

COL·LABORACIONS A CÀRITAS GARROTXA I A LA FUNDACIÓ ESCLEROSI MÚLTIPLE

El Ple de l’Ajuntament del passat divendres dia 20 de gener va aprovar els estatuts que regulen l’associació i l’adhesió del municipi d’Argelaguer a l’Associació de Municipis per la Independència constituïda a Vic en data 14 de desembre de 2011.

Cada any l’Ajuntament estableix en el seu pressupost municipal una partida d’aportacions benèfiques. Enguany les col·laboracions han estat per Càritas Garrotxa, amb una donació de 1.000,00 €, i a la Fundació Esclerosi Múltiple, amb una donació de 100,00 €.

ÈXIT DE PARTICIPACIÓ EN LES XERRADES DE CONSELLS DE SEGURETAT L’Ajuntament d’Argelaguer, conjuntament amb els Mossos d’Esquadra de la Garrotxa, ha organitzat dues xerrades de Consells de Seguretat, que han tractat de “Com prevenir ser víctima d’un delicte” i “Presentació del grup de proximitat i relacions amb la comunitat dels Mossos d’Esquadra de la Garrotxa”. Els temes de les xerrades va ser molt interessats i es va comptar amb una molt bona participació, sobretot la del dia 21 de març, que anava destinada a la gent gran.

Representants de l’Ajuntament fent lliurament del donatiu al President de Càritas Garrotxa, Sr. Josep Llussà i Coromina, el passat dia 1 de febrer de 2012.

RESULTAT DE LA CAMPANYA DE RECOLLIDA D’ALIMENTS Argelaguer va recollir 156 Kg d’aliments en la campanya organitzada per la Fundació Banc d’Aliments, el Consorci d’Acció Social i Càritas Garrotxa. A la Garrotxa es va recollir un total de 6.148 Kg. Gràcies per la vostra implicació!

Foto de la sessió del dia 21 de març

ACTIVITATS ESPORTIVES AL PAVELLÓ D’ARGELAGUER L’Ajuntament, veient la bona acollida que tenen les activitats esportives d’estiraments i aeròbic que es realitzen al Pavelló municipal, vol ampliar l’oferta i oferir la possibilitat de practicar spinning. L’spinning és un programa d’exercicis que dirigeix un monitor, s’utilitza una bicicleta estàtica i hi poden participar persones de qualsevol edat i amb qualsevol nivell físic. Si hi esteu interessats, adreceu-vos a l’Ajuntament. Telf.: 972 68 71 37 · e-mail: ajuntament@argelaguer.cat

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012


Informació municipal

Compra equipament de serveis Aquest any l’ajuntament d’Argelaguer ha adquirit un tractor tallagespa per tal de facilitar el treball i millora dels espais ajardinats del nostre municipi. El cost d’aquest equipament de serveis ha estat de 3.690 euros dels quals una part ha estat subvencionat.

NAIXEMENTS >>

Argelaguer en xifres

RAFAEL ANAYA GRULLÓN, nascut el 24/12/2011.

DEFUNCIONS >>

ALEIX CAMPOLIER RAMON, nascut el 07/02/2012.

MERCÈ PASSOLAS PUJOL, 23/02/2012.

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE SOCIS DEL FUTBOL CLUB ARGELAGUER 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

2001-02

2003-04

2005-06

2007-08

2009-10

TEMPORADA

SOCIS

COL·LABORADORS

2000-01 2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11

75 77 82 85 84 81 78 82 71 64 62

0 4 12 17 17 19 19 26 28 30 27

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

7


8

Informació municipal

uu

SALA DE CULTURA Ha aparegut el “CULTURQUÈ ?”

Durant el mes de març va aparèixer el primer número de “CULTURQUÈ ?”, el nou butlletí de la Sala de Cultura d’Argelaguer. No es tracta d’una revista, però tampoc d’una circular, o d’una nota informativa... “CULTURQUÈ?” neix amb la vocació de recollir la informació cultural que es produeix al nostre poble... Evidentment, es farà una especial atenció a tot allò que tingui relació amb la programació de la Sala

de Cultura −lectures, contes, llibres, presentacions, tallers−, però també anotarà qualsevol iniciativa cultural que es dugui a terme en el municipi. Per tant, sempre que tingueu alguna informació d’interès cal fer-ho saber als responsables de la Sala amb temps, per incorporar-ho al següent número. “CULTURQUÈ?” serà un butlletí, no estrictament periòdic, que trobareu de tant en tant a les vostres bústies.

L’HORA DEL CONTE A partir del mes de març, s’ha engegat “L’hora del conte” a la nostra Sala. Diversos voluntaris —pares i amics— han explicat rondalles (més o menys un divendres de cada dos), i així seguirà la cosa fins a final de curs. Els contes comencen a les 5.30 h. A cada sessió, que dura aproximadament mitja hora, s’expliquen un parell d’històries.

Calendari de sessions: u 2 de març: Cristina Erill i Ana Bergaretxe u 16 de març: Alba Tomàs i Margriet Coumans u 30 de març: Joan Rodríguez i Javi Montero u 13 d’abril: Jordi Puigdevall u 4 de maig: Eli Robles i Laia Juez u 18 de maig: Dolors Figueras i M. Àngels Masip u 1 de juny: Kali i Bruna u 15 de juny: Juanita Nadal

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012


Informació municipal

PRESENTACIÓ DELS LLIBRES DE JESÚS BALLAZ El divendres dia 3 de febrer, Jesús Ballaz, editor, crític, traductor i autor de nombrosos relats infantis i juvenils, va mantenir una tertúlia amb els nens de l’Escola i els seus pares. Els alumnes de cicle superior havien llegit a classe El parc de la casa tenebrosa; la resta de cursos, altres

relats breus de l’autor. Va ser una xerrada distesa plena d’anècdotes i de reflexions.

CLUB DE LECTURA

TALLER D’ESCRIPTURA

Aquest estiu, la Sala de Cultura, amb l’associació LlunaPlena, engegarem un CLUB de CULTURA per a tots els interessats a compartir lectures i intercanviar opinions.

Organitzat per l’Associació LlunaPlena i l’Ajuntament, el dijous dia 1 de març va engegar un TALLER D’ESCRIPTURA a la Sala de Cultura.

Al proper “CULTURQUÈ?” farem la proposta de lectures per al proper curs (i així a l’estiu ja podeu anar fent feina!). De moment, aquest mes de juliol, ja comptarem amb la presència de Josep M. Benet i Jornet i podrem comentar la seva darrera obra Dues dones que ballen. Qui la vulgui llegir, pot demanar-ne el pdf a la Margriet. Així que sapiguem el dia concret de la trobada, us ho farem saber.

El taller —gratuït— s’ha adreçat a nois i noies de cicle superior i ha estat impartit per la Cristina Erill.

HORARIS DE LA SALA DE LECTURA Dilluns, dimecres i dijous de les 4.30 a 7.30 h.

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

9


10

Actualitat

Festa de Sant Damas Exposició a Santa Anna Els dies de la festa de Sant Damas hem pogut gaudir enguany de l’exposició d’obres de dues artistes del poble, la Glòria Mota, amb els seus tapissos, i la Rosa Oliver, amb la seva ceràmica. A la inauguració, i els dos caps de setmana que va ser obert, hi va haver una nombrosa assistència de públic. Les mateixes autores expliquen una mica la seva feina: Rosa: el meu taller està situat en el mateix carrer de Santa Anna; hi faig ceràmiques des de fa 18 anys. He volgut mostrar un recull de la meva trajectòria durant un munt d’anys: el rakú, les àmfores (fruit d’un estudi sobre arqueologia), el treball actual de peces utilitàries i les últimes gerres, resultat d’un estudi sobre cal·ligrafies del segle XV. Glòria: l’any 1983 vaig acabar l’especialitat de tapís a l’Escola d’Arts ApliPassejada popular A la passejada popular d’enguany, hem pujat fins a la Mare de Déu del Guilar pel camí habitual, aprofitant el corriol desbrossat recentment, i hem baixat per la banda de l’Oratori de la Sagrada Família. Hem conegut antigues masies i els paisatges de darrere la serra. Aquí podeu veure la imatge de l’Oratori, que, provisionalment, es guarda a l’Ajuntament.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

cades de Barcelona, on vaig conèixer l’artista Marga Ximénez, que em va donar l’oportunitat de treballar al seu costat durant tres anys. Va ser durant aquest temps que vaig implementar els meus coneixements teòrics i pràctics en aquesta disciplina. Posteriorment, vaig participar en diferents fires d’artesania. Després d’un temps en què

vaig abandonar aquesta tasca, ara l’he represa amb força i il·lusió. L’exposició conjunta en la qual vaig participar a Argelaguer m’ha donat l’oportunitat de recuperar la meva activitat artesanal. Agraïm a l’Ajuntament la possibilitat que ens ha ofert de mostrar la nostra feina a tot el poble.


Actualitat

Actualitat CIRC A la tarda, vam veure l’espectacle “Instants” de la companyia Tangram, una agrupació formada per quatre joves artistes formats en diferents escoles de circ (ESAC, Flic i Rogelio Rivel). Amb aquest espectacle, vam gaudir

de diversos “instants” màgics: records d’un instant, instants perduts, nostàlgia d’un instant… En definitiva, moments de la vida que van permetre de reflexionar sobre les vivències quotidianes que ens acompanyen dia a dia.

Cursa d’Orientació Infantil Organitzada per l’AMPA, es va fer el dissabte a la tarda. En acabat es va fer un berenar.

Tallers L. Sanz Pol. ind. can portella, s/n 17853 Argelaguer Tel. 972287300 Fax 972287302 talleres.leonardo-sanz@rediveco.com

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

11


12

Actualitat Música al Pavelló

Gegants

El dissabte a la nit hi hagué l’actuació de Dj’s BBSS (Bubble Bass Sound System Carpa Blanca) i l’espectacle de disco mòbil de FEELGOOD.

La nit de diumenge vam tenir l’honor de comptar amb l’Orquestra Internacional Maravella, fundada el 1951. Aquesta formació ha actuat a Espanya, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, França, Àustria, Suïssa, Portugal, Holanda, Andorra i Dinamarca, i fins i tot a l’antiga Unió Soviètica. I va guanyar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1997.

VOLS ESTALVIAR MOLTS DINERS EN LES TEVES ASSEGURANCES?

Assegura el teu vehicle a tercers des de 200

€ i a tot risc des de 300 €

PORTA’NS LA TEVA POLISSA ACTUAL I ET FAREM UN ESTUDI COMPLETAMENT GRATUIT I SENSE CAP MENA DE COMPROMIS. OFICINA: Camí de la Roda, 1 – ARGELAGUER – TEL. 972.688.307 HORARI: Dilluns i dimecres de 6 a 8 tarda i visites a hores concertades. CORREU-E: argelaguer_assessors@yahoo.es

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012


Actualitat

Activitats de Nadal Escenari obert Enguany, com que vam quedar que els Pastorets es farien un any sí l’altre no, s’ha muntat un “escenari obert” de Nadal. Hi va haver cançons, balls i accions artístiques de tota mena. Entre tots vam decorar un arbre de Nadal amb l’empremta de les nostres mans.

CINEMA El dia 4 de gener, per amenitzar les vacances de Nadal, es va projectar al Casal, per a tots els públics, la pel·lícula “AVATAR”, que va tenir molt bona acollida. Actualment, s’està organitzant una associació o agrupació de cinema d’Argelaguer. Probablement ja haureu rebut un imprès informant-vos-en. Tots els que estigueu interessats a participar-hi podeu contactar amb:

Andreu: 665 67 16 13 andreunebot@gmail.com Carles: 639 61 40 19 batllecarles@hotmail.com Màrius: msolanich@gmail.com Paco: 629 42 64 32 pakrios@gmail.com

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

13


14

Actualitat

Violinada Feia mesos que havíem adquirit els bitllets d’avió per a les nostres convidades, l’Elisa i la Placida. Per internet. Ara que avançaven les hores, quan tot havia d’estar més que clar, començàvem a patir. Grans nevades, pobles aïllats a la Romagna, una onada siberiana envoltava el continent. No era gens fàcil que les sonadores de l’Acqua Fredda poguessin arribar a l’aeroport de Bolonya, i un cop allà es trobarien que els avions que anaven cap al sud podien volar i els del nord ni podien ni volaven. O era al revés? I els de l’oest, salpaven o no? Un “essaemaessa”: són a l’aeroport i el vol no s’ha suspès. Podran venir! Alegria: tot va bé. Segon “essaemaessa”: no tenen bitllet. La reserva electrònica que nosaltres havíem comprat i enviat era falsa. Tot buscant el millor preu es veu que ens havíem embardissat fins ensopegar amb uns pirates que naveguen entre Dinamarca, Irlanda i el Canadà, no se sap ben bé a quines estranyes aigües cibernètiques. En fi. Que fem? Compreu, compreu, al preu que us diguin, que ja la genteta està apuntada, els fideus encarregats, les ràdios i televisions ja ho anuncien, el refugi habilitat, tenim la clau i el duro. Ara no podem fer-nos enrere! És divendres i ja són aquí. L’Anaís les ha portat cap al poble i la família dels Panxitos les acollirà a casa. Comencem a la capella de Santa Anna amb una conferència sobre el violí popular mexicà, que alguns troben interessant,

i la festa, que durarà tot el cap de setmana, comença a escalfar motors. Aviat sentirem el Brunzit, el nou grup format pel veí acordionista Pere Pau i els companys Don, Joan Naspleda i Daniel Regincòs. Ells faran el ball, després del concert de presentació del primer disc de Les Violiles, un grup liderat per dues jovenetes i un vailet que han vingut des del barri de Gràcia de Barcelona, i que pel que es veu ja no voldran mai més deixar de sovintejar Argelaguer. En Guillem Ballaz s’ocupa que aquest concertàs soni d’allò més bé. L’endemà tots estem a punt pels tallers i les comunicacions, ja que hem anat a dormir aviat. El recorregut pel poble en companyia d’en Salvador el deixem córrer, perquè el temps no acompanya per fer el pelegrinatge desitjat i preferim restar sans i estalvis frec a frec amb els arquets. En Daniel Vilarrúbies, erudit del violí a l’època barroca i abans i tot, ens explica com podia haver estat l’arribada d’aquest instrument a les nostres terres, i la Placida fa un interessant contrapunt tocant amb l’Elisa algunes músiques que havia comentat en Daniel, però amb la manera de fer dels balls de poble més salvatges. El dia es fa curt amb tanta activitat: el taller de corrandes funciona fantàsticament, i després dels tallers de tarda hi haurà el primer àpat popular, encara que del poble ben bé no n’érem gaires. Encara hem de trobar la manera de poder compartir més aquestes estones que són tant de festa. La vetllada al Casal anirà a càrrec de les convidades i els companys del seu grup, que han vingut pel seu propi mitjà i despesa, en principi per passar la nit de festa i tornar a l’endemà. Però a can

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

Ryanair no s’estan per orgues (mai més ben dit) i a la matinada haurem d’anar a buscar a l’aeroport de Vilobí a dos dels sonadors, mig morts de son i fred, que no es van voler disciplinar a les ordres de les funcionàries que els convidaven a llençar el violí i la guitarra bolonyesa si volien pujar a l’avió, tot i haver pagat el suplement corresponent. Diumenge al matí han continuat els tallers, amb la particularitat que la Lídia de Mena, vinguda del Priorat amb el seu fill Roc, ens ha fet ballar la jota compartint el seu ensenyament de dansa amb el taller de violí, tot alhora. L’experiment ha funcionat la mar de bé. Com també la cercavila, el dinar, la cantada de corrandes i la mostra popular i ball final, amb presència de tots els participants que han volgut, i la presentació del grup Violinaris, tot un programa de festa que ja quedaria justificat si fos tot sol, però que no deixa de ser un tercer dia d’activitats, i això fa que molta gent ja vagi marxant de mica en mica, amb el desig, però, de tornar l’any que ve. La Violinada és una associació cultural d’Argelaguer (Nif G-55063036) que a més d’organitzar la trobada al poble participa en altres esdeveniments i trobades de violí tradicional d’arreu. La col·laboració de l’Ajuntament d’Argelaguer ha estat enguany molt i molt significativa, igualment la del Bar El Casal i la Parròquia. També hem d’agrair la bona disposició tant dels veïns i visitants com de les entitats del poble i la comarca i els mitjans de difusió locals; tots contribuïm a fer d’Argelaguer una primera potència musical. Salut i corda! Francesc Tomàs


Actualitat

Festa de la dona

Un any més… el sopar de la dona!!! Sembla que va ser ahir que vàrem començar i ja en portem nou!!! Aquest dia ens fa molta il·lusió, perquè ens reunim totes les dones i passem una vetllada ben agradable. Cada any solem ser una quarantena de dones d’edats molt diverses, des la més jove, la Mireia Terrades, fins a la més gran, la Lluïsa. Davant una bona taula vam parlar, riure, gaudir d’un bon sopar i del mag

Nani. Aquest any vam apostar per fer un espectacle de màgia, i... carai! la vam ben encertar! Si no heu sentit mai a parlar del mag Nani us el recomano, és genial!!! Ens va fer riure molt!!! Per continuar animant la vetllada vam fer un sorteig d’obsequis donats per diferents dones que any rere any sempre col·laboren (dones de manualitats i altres dones del poble) i per en Marcelino i l’Edu (dos artesans que ens varen obsequiar amb uns detalls fets per ells). Moltes gràcies a tots els qui fan possible aquest sorteig!!!

No m’agradaria acabar aquest escrit sense recordar a la nostra estimada veïna Mercè Sanrera, la qual sempre col·laborava amb una obra d’art feta de ganxet per ella... Mercè, sempre et recordarem!!! Per finalitzar us vull donar a totes les gràcies per ajudar-me i animar-me a continuar organitzant aquesta diada, és un plaer. Us espero l’any que ve amb moltes sorpreses. Salut. Bona festa. Mary

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

15


16

Entrevista

Gent d’Argelaguer Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Argelaguer tenia 424 habitants el 2011: 226 homes i 198 dones. El 1998 la població era de 365 habitants (curiosament, d’aquest any ençà sempre hi ha hagut més homes que dones). Llevat d’una lleu baixada el 2004, el nombre d’habitants a Argelaguer aquests darrers anys s’ha mantingut i ha augmentat de forma gradual. Per grups d’edat, el 2011 hi havia 285 persones de 15 a 64 anys, 59 de 0 a 14, 66 de 65 a 84 anys i 14 de 85 anys o més. Com podem observar, hi havia 80 persones de 65 o més i 59 de 0 a 14. La gent gran gairebé es veu compensada pel nombre d’infants i joves. Pel que fa al lloc de naixement, 345 persones ho han fet a Catalunya (cosa que representa més del 80 per cent de la població), 45 a la resta de l’Espanya i 34 a l’estranger. Segurament són dades semblants a les registrades en altres municipis de la comarca; ens confirmen el perfil de qui viu en un poble petit: al voltant del vuitanta per cent ha nascut a Catalunya i hi ha més gent gran que infants i joves −tot i que la mitjana els darrers anys s’ha equilibrat. Les estadístiques són interessants, però més enllà de les dades als pobles gairebé tothom es coneix, i hi ha qui té

identificats tots els veïns i coneix totes les cases, fins i tot les d’aquells que a vegades intenten passar més o menys desapercebuts. Això és la vida de poble, i potser la raó per la qual a la gent li agrada venir a viure-hi. Més enllà de les dades volem conèixer les persones, i és per això que en aquest i els propers números de L’Argelaga ens proposem d’acostar-nos a les famílies que han arribat al nostre municipi els darrers anys o més anys enrere, que no hi hagin nascut, perquè ens expliquin perquè van arribar, si els agrada viure-hi, d’on van venir... Volem conèixer més aquests nous i no tan nous veïns d’Argelaguer que tan amablement han accedit a participat en aquest espai responent les nostres preguntes.

1 2 3 4 5

Quan vau arribar a Argelaguer, quants éreu i d’on veníeu? Quants sou ara en el nucli familiar? Per què viviu a Argelaguer? Hi havíeu estat abans de traslladar-vos-hi a viure? Al cap dels anys, la vida al poble ha estat tal com us la imaginàveu? Què és el que us agrada més i el que us agrada menys d’Argelaguer?

Esteve Palomeras Guix i Fina Rodríguez Fernández 1. Vam arribar a Argelaguer el setembre de 1986, quan ens vam casar. L’Esteve és originari de Montagut i Oix i jo vivia a Besalú des dels 8 anys, data d’arribada a Catalunya. En aquest moment en la família som cinc integrants: nosaltres, dos fills (En David i l’Albert) i la meva mare (Amparo). 2. La nostra arribada al poble va ser accidental, buscàvem una casa o pis a Besalú o Montagut però no trobàvem res. L’Esteve passant pel poble va assabentar-se de la construcció d’aquestes cases i a la Fina li va agradar molt l’estructura innovadora, tot i que ara considera que té massa barreres arquitectòniques per a la gent amb dificultats de mobilitat. 3. Quan era molt jove la Fina va venir convidada a casa de la Marisa Moreno un parell de vegades. També va treballar uns mesos en un taller de fusteria que hi havia a la carretera (any 1981). 4. Al principi era com imaginàvem, ja que sabíem que no hi havia una sèrie de serveis bàsics, però ens ha sorprès gratament l’evolució del poble i l’augment de prestacions.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

5. La tranquil·litat i que els nostres fills han pogut créixer en un entorn rural i acollidor on les amistats perduren en el temps. El que ens agrada menys és l’autovia, que passa molt a prop de casa i no està soterrada, com van assegurar que estaria.


Entrevista

Eduard Granados i M. Àngels Grabuleda 1. Vam arribar nosaltres dos, la M. Àngels Grabuleda, de Besalú, i l’Eduard Granados, de Sant Joan les Fonts, l’any 1995, l’any que ens vàrem casar, i ara som quatre; aquí varen néixer les nostres filles, la Janina i la Sara. 2. Doncs la M. Àngels hi va venir a treballar i vàrem trobar un pis de lloguer, on vam viure fins que ens vàrem comprar la casa. També la M. Àngels tenia amigues de l’escola al poble, perquè abans els nens d’Argelaguer anaven a l’escola a Besalú, on de broma la M. Àngels els deia que eren de pagès, i ves per on... 3. Sí que hi havíem estat, a la festa del poble, quan érem molt més joves!!! 4. La vida al poble sí que és tal com ens la imaginàvem, segurament perquè veníem tots dos de poble! 5. El que ens agrada més és la tranquil·litat de poble i que tothom es coneix, i no hi ha res que no ens agradi. També volem explicar... Vivim és una casa de dues plantes amb jardí i no fa gaire 3 gallines que eren les reines del jardí! Quan podem estar una estona plegats anem a fer una volta pel poble; el Guilar i les cabanes d’en Garrell són els nostres llocs preferits del poble.

Beni Martínez Asensio 1. Vam arribar a Argelaguer dues persones que veníem de Barcelona capital. Ara visc sola. 2. Visc a Argelaguer perquè m’agrada i pel treball. 3. No, no hi havia estat abans. 4. No, sobretot pels canvis urbanístics. 5. M’agrada l’entorn natural, la tranquil·litat i l’ambient de poble. Em desagrada la situació actual de la plaça de la Generalitat: no m’agrada perquè és l’única plaça que tenim i l’han feta malbé amb una edificació absurda i inacabada, i que fa malbé la vista. També volem explicar... Quan tinc una estona lliure m’agrada caminar, llegir, fer gimnàstica, cuinar i reunir-me amb els que estimo. El meu raconet preferit és el Guilar; m’agrada pujar-hi i veure les vistes que hi ha des d’aquest lloc. Us ho recomano perquè gaudireu de l’aire lliure i la llibertat.

Marcos Martínez i Ana Bergaretxe

1. En Marcos Martínez i l’Ana Bergaretxe vam arribar al 2006. En aquell moment només érem nosaltres dos amb l’Ibai i la Nahiara; en Karim naixeria més tard, al 2008. 2. Som una família viatgera, ens hem traslladat molts de cops entre el País Basc i els Països Catalans. Havíem viscut a Getxo, Palma de Mallorca, Lakabe, Besalú, Gernika, i en aquell moment vivíem a Sant Privat d’en Bas des de feia quatre mesos. Els nens necessitaven escola. Cercàvem alguna escola petita i familiar, i la d’Argelaguer de seguida ens va enamorar. Un any després ens instal·làvem al pis de dalt de la restaurada Can Nita, a la plaça de la Llibertat. 3. No havíem estat mai abans a Argelaguer, però el poble no ens ha decebut gens ni mica. Els primers mesos van ser difícils per nosaltres, amb tant de viatges fins a Sant Privat i sense conèixer gaire a ningú. Però quan vam decidir venir a viure-hi i vam passar més estones al parc amb la resta de nens i mares, la relació amb els veïns es va fer fàcil i fluida. 4. Ens agrada molt el tracte proper entre la gent del poble, però també és veritat que potser esperava una mica més de vida “al carrer” en un poble tan petit on tothom es coneix. Les distàncies són petites, però les famílies vivim una mica massa tancades a casa nostra. 5. Tenim els serveis una mica lluny a Olot, però per nosaltres és més important la tranquil·litat de viure a un poble petit, sense gaire trànsit ni sorolls, on els nens es poden moure lliurement al carrer, i tot i tothom són accessibles. També volem explicar... Quan tenim un moment pels cinc ens agrada baixar a la plaça i gaudir d’una estona amb els veïns o amics, especialment a l’estiu o primavera. Alguna vegada hem baixat tauletes i unes cervesetes, i hem improvisat una trobada d’allò més agradable xerrant i “repassant” el món. O aquests sopars de l’estiu passat a la pista! Això sí que va ser tot un luxe, i “vida de poble”! El nostre espai preferit és el passeig per Can Morató, un al costat de l’altre. Abans el fèiem amb els petits, però ara que són més grans i porten una mica més la seva vida és l’espai que ens reservem en Marcos i jo. Sentim la natura, el cant dels ocells, el soroll del vent jugant amb les branques; gaudim de la fresca matinera o dels últims raigs de sol a l’horitzó... En aquests moments tot està bé i al seu lloc, i estem agraïts amb l’existència.

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

17


18

Personatge

JOAN F. OROMÍ Nascut a Barcelona el 1970, Joan Fernández Oromí és un enginyer que un bon dia, després d’haver-se dedicat durant més d’una dècada al disseny industrial, deixa la feina per començar un altre “projecte” professional més personal, més intens, per endinsar-se en el món de l’escultura. Així, canvia el plàstic per materials bàsics com el metall, la fusta, el ferro i la ceràmica, i comença la seva obra personal, que el durà a la realització de peces en formats diversos, “respectant la puresa de la matèria”, amb les quals estableix un “diàleg” d’investigació seguint “diferents línies de treball” sota la premissa que “el difícil és el senzill”. Des del 2006 participa en biennals d’escultura en llocs com Valladolid, Torelló, Barcelona, Olot, Sant Hilari Sacalm, Girona, Dinamarca i Deventer (Holanda), i dissenya i elabora objectes per a diversos camps artístics, emprats en escenografies per a dansa i teatre. Podem trobar obra seva en la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, els jardins Vicenç Pujol de Torelló (Osona) i un espai de creació a Copenhagen (Dinamarca), a banda d’obres en propietats particulars. Per encàrrec del Museu Comarcal de la Garrotxa, Joan F. Oromí ha exposat la seva obra al Pati de l’Hospici d’Olot del 10 de febrer a l’1 d’abril de 2012. Actualment treballa amb l’artista en ceràmica Jordi Serra en l’elaboració d’una línia conjunta en la qual dialoguen el ferro i la ceràmica, i la seva Esfera el·lipsada participarà en la Biennal d’Art de Palafrugell. A la pàgina web apareix “Escultor perquè sap escoltar”... és un eslògan? Quan vam arribar a la Garrotxa vaig conèixer en una galeria de Banyoles un artista que es deia Lluís Vila, amb qui vam estar xerrant; va ser una xerrada molt breu; era un home d’una gran vitalitat; només el vaig veure un cop perquè va morir. Segurament de la trobada que teníem pendent n’hagués sortit alguna cosa. Una de les coses que em va dir va ser “escultor perquè saps escoltar” i em va agradar molt, perquè és una forma de sintetitzar la meva manera de treballar, i també ho vaig posar a la pàgina web com a homenatge a aquest artista.

Com és que firmes Joan F. Oromí? Amb mi es perd el cognom Oromí, el cognom de la meva mare; vaig pensar que fent-lo destacar era una manera de fer-li un homenatge; a més, és una essència més catalana. Com arribes a Argelaguer? Jo sempre havia viscut a Barcelona i vaig conèixer la Laia, que era de Premià de Mar i tornava de Mèxic, on havia estat uns anys. Ens vam ajuntar i quan vam tenir el nen se’ns va fer més gran el neguit de sortir de la ciutat i viure en un lloc més tranquil i en la natura. Els caps de setmana sortíem de Barcelona, i finalment vam venir el novembre del 2009, quan l’Adrià tenia un any. M’agrada explicar que estàvem a darrere del Casal, que tenen un pati, a l’estiu; era un dia que el cel estava blau i jo vaig veure un estel fugaç que va fer uns colors verd i taronja... ho vaig interpretar com un senyal. Com és la família d’on provens? A Barcelona vivia a Gràcia; el meu pare venia de Castella i la família de la meva mare eren vaquers de Tuixent i Fórnols (al peu del Pedraforca, al Cadí). El meu pare és molt treballador i molt manetes, sempre ha fet coses, la meva vocació em ve una part d’ell, de veure’l treballar... un bon dia em va confessar que de jove també havia volgut ser escultor... La meva mare té traça amb la pintura i els treballs manuals, però sempre s’ha dedicat a la família. Quan vam marxar a Argelaguer al principi deien “per què se’n van”, però ho han acabat entenent.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012


Personatge >>> VIDA D’ARTISTA >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> M’aixeco, esmorzo amb tranquil·litat i ja vaig cap al taller i em poso a treballar. Treballo el que la meteorologia em permet, segueixo les hores del sol perquè moltes vegades treballo a l’exterior, però si plou sempre puc treballar a dins en coses més petites. Agafo el material i vaig rumiant què és el que vull fer, i faig alguns dibuixos o esbossos. Em dedico a una peça mentre no puc veure el que puc fer-hi... quan no ho veig clar continuo treballant perquè l’obra digui alguna cosa; és un diàleg i no saps quin serà el resultat... Canvio sovint els horaris, més que rutina tinc constància: la inspiració t’agafa treballant. Al taller no hi vaig només per una estona, sóc lent en general, i per començar a treballar he de posar-me la roba, preparar el material.. per mitja hora no val la pena... busco més rendiment. M’emporto alguna cosa per menjar i treballo moltes hores, puc estar-m’hi des de les 8 o les 9 del matí fins a les 5 de la tarda. I el cap de setmana de vegades també treballo. M’ho he de combinar amb la Laia, la meva companya, per fer-nos càrrec de l’Adrià, el nostre fill de tres anys. És una feina solitària, però jo no ho veig com a solitud, perquè quan treballo el temps passa volant.

Exposes des del 2006... què feies abans? Com decideixes dedicar-te a l’escultura? Sóc enginyer industrial i fins al 2005 treballava en el món de la indústria del sector mèdic, feia productes com ara implants cardíacs. Sempre havia treballat al voltant de la creació de productes. Vaig acabar avorrit, suposo, i vaig veure que els plàstics es fan servir per molts usos que no li són propis, com ara imitar la fusta, que no som coherents; em vaig dir “intentaré conèixer els materials com la fusta, la pedra el ferro i miraré què es pot fer amb cadascun”. Estudies enginyeria per dedicar-te a l’escultura? Els meus pares em van dirigir en els estudis. Estic molt content d’haver fet enginyeria. El que vaig aprendre em permet enfrontar-me a molts projectes. Conec els materials i les tecnologies actuals. En l’enginyeria em vaig trobar un món molt “quadrat”; però hi ha altres vessants. I em vaig anar desviant una mica. Treballo en les meves “pròpies màquines”. Mirant enrere veig que arribar a ser un escultor ha estat tot un procés: ser artista és una cosa que ha anat sortint... he tingut unes experiències i aprenentatges que m’han donat la capacitat de decidir que vull fer això. Vius de l’escultura? Com veus el futur? Encara no puc dir que visqui al 100% d’aquesta feina, però sí que una part dels meus ingressos provenen de l’escultura. Homenatge al bosc és una de les peces que es van poderveure a l’Hospici d’Olot.

Esfera el·lipsada. En comenta l’autor: “l’entenc com un unificador de la cultura i pobles de la mediterrània a través de les diferents visions que la conformen”.

Des del primer moment he vist que en general la meva obra arriba, agrada, m’han dit “quan no hi és, l’obra, es troba a faltar”. El reconeixement ja el tinc, ara el que vull és que es transformi en un projecte, que es consolidi. Com ha estat l’experiència d’exposar a Olot? Quan vam arribar i vaig veure el pati de l’Hospici em va agradar molt, però vaig veure que estava buit, desangelat, no ho entenia, i de seguida vaig pensar que hi havia d’exposar la meva obra. La proposta els va semblar bé i ho vam tirar endavant. També està bé que sigui l’inici de tot un cicle d’exposicions, i que la meva obra amb l’exposició hagi tingut molta difusió i publicitat. M’ha arribat que als visitants de l’exposició els ha sorprès que treballés amb diferents materials. Afecta la crisi a l’art? Molt, a més en els temps que estem ara la gent prefereix una reproducció qualsevol a un original. No estem acostumats a valorar l’obra d’autor. Tot és especulatiu. Hi ha llocs i economies que funcionen d’una altra manera, que tenen un altre concepte de l’art; aquí està molt mercantilitzat i es busca sovint l’impacte visual. T’has sentit alguna vegada un artista incomprès? Artista no, però persona incompresa sí; al principi explicava molt les meves cabòries de per què feia això. Però em vaig adonar que és una mica absurd... Dolors Olivé L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

19


20

Escola

Taller de tortells El dimarts 20 de març, Pere Oliveres i Xevi Quintana ens van venir a fer un taller de tortells a l’escola. Hi varen participar tots els alumnes. Els ingredients que van utilitzar van ser:

A la tarda, ens els vàrem menjar, Mmm!!!!!

Per a la massa del tortell: farina, sucre, ous, canyella, mantega, oli i una mica de sal. Per al massapà: farina d’ametlla, patata, sucre i essència de llimona.

I ara mireu que bé que ens ho vàrem passar fent-los.

Els passos per a l’elaboració van ser els següents: Una vegada tallada i pesada la massa, que ja estava amassada i una mica llevada, perquè ja sabeu que això de la pastisseria és química pura, cada alumne en va tenir un tros i la va estirar amb el corró per poder-hi posar i embolicar un xurro de massapà. Després ho vam cargolar tot plegat fins aconseguir un cilindre llarg per donar forma de tortell. Tot seguit li vam fer uns talls perquè sortís el massapà i a cada tall hi vàrem posar una cirera confitada.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012


Escola

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

21


22

AMPA

Hola famílies! u Com us vam prometre en l’anterior edició, us exposem unes fotos de la Festa de la Castanyada, on podeu veure els fidels col·laboradors, en Pere Fàbrega, en Miquel Viñas i el Ricard Ayats en la preparació dels focs per a les castanyes i la cansalada. Mireu quins cistells de castanyes hi havia!! Es va organitzar tota una expedició per trobar-ne! La festa va estar molt amenitzada amb força confluència de gent, i volem destacar la participació d’en Josep M. Corbalán, que va aportar el toc musical. Enguany es va fer un magnífic sorteig de sis paneres amb productes recollits gràcies a la donació desinteressada de famílies i comerços del poble.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012


AMPA

u I del Carnestoltes! Què hem de dir de la Festa del Carnestoltes que no ho diguin aquestes imatges! Quina varietat de personatges que van envair el poble el 26 de febrer: pistolers, pirates, mariners, magnats del petroli, japoneses, gòtiques, princeses, folklòriques, bruixes, dràcula, ninges, arlequí, àngel i dimoni, personatges de còmic... i segur que ens en deixem més. Junts van fer una rua pels nostres carrers acompanyats de la música instrumentada per les famílies Ballaz i Múrcia. Un any més, la Reina Carnestoltes s’ha salvat del foc! Aquest cop el vent va ser el seu aliat. Esperem que a la tercera sigui la vençuda. Volem destacar l’actuació de la Companyia Xinanah de Besalú, que ens van posar en escena el seu espectacle “Contes de llum i ombres”. I en acabar... no podia faltar el tradicional berenar popular!

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

23


24

Esports

FUTBOL Salutacions de nou als aficionats del futbol a Argelaguer. Arriba el bon temps i amb ell la recta final de la temporada 2011-12. Queden un parell de mesos de futbol i els diferents equips del poble estan de la següent manera:

segona volta amb tres victòries de quatre possibles que demostra el creixement i millora de l’equip dins el terreny de joc. Els desitgem molta sort en la supercopa que disputaran a Santa Pau el 28 d’abril.

L’equip masculí, actualment a quarta catalana i entrenat per Enric Ferrer, no està fent una bona temporada per les poques victòries aconseguides, un total de dues, i vuit empats. Això els situa en la penúltima posició de la classificació.

L’equip infantil, actualment a tercera divisió i entrenat per en Dami i en Jordi, està fent una temporada força regular tenint en compte que venien de jugar a futbol 7, que són un equip molt nou i que la plantilla era molt curta. Deixant de banda aquests problemes inicials i la incorporació de nous reforços l’equip ha pogut tirar endavant.

Esperem que en aquest esprint final ens donin alguna alegria i la sort els acompanyi una mica més dins el terreny de joc. En el futbol base hi tenim dos equips de benjamins: els del 2002 i els del 2003. Els benjamins del 2002, entrenats per en Manu i en Carles, estan fent una bona temporada amb una plantilla molt ajustada que no els ha deixat disputar alguns partits, tot i així hi han posat moltes ganes i il·lusió. Els benjamins del 2003, entrenats per l’Olga i l’Aury, han fet una primera volta amb molts alts i baixos i una molt bona

Infantils.

Finalment, l’equip de veterans, entrenat per en Josep Maria, ha fet una veritable millora respecte l’any anterior. En el seu segon any com a equip han guanyat tres partits i n’han empatat un, mentre que l’any anterior només havien aconseguit tres punts. La incorporació de dos o tres jugadors, un any més d’experiència i el bon ambient dins l’equip els ha ajudat a fer una millor temporada.

Benjamins 2002.

Veterans.

Benjamins 2003.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

Gràcies a tots/es per fer possible que puguem continuar gaudint del futbol en el nostre poble.


Casal de la gent gran

Activitats: Seguim amb el gimnàs cada dijous de 16 a 17 h a la sala del Casal, amb moviments controlats i taules recomanades per Benestar Social impartides per una monitora especialitzada. u

FESTA DE PRIMAVERA: Serà el dia 21 d’abril, dissabte.

ENS HA DEIXAT MERCÈ PASSOLAS I PUJOL La Mercè ha estat un referent per a tots els socis, pel seu caràcter, pel seu optimisme i per ser la més gran de la nostra societat.

u

u FESTA DEL GUILAR: El 8 de setembre.

FESTA DEL SOCI: Ha tingut lloc una reunió de la junta de govern del casal per canviar la data d’aquesta festa pel problema que suposa fer-la en un temps de molta calor. S’ha acordat passar-la a la diada de Sant Narcís, patró de la societat, que es farà una arrossada gratuïta per a tots els socis; també es farà el cobrament de l’anualitat que fins ara es feia al juliol.

Ens costarà acostumar-nos a estar sense la seva companyia. El nostre condol a la família.

u

RECORDEM ALS SOCIS QUE TINGUIN PENDENT EL REBUT DE L’ANY PASSAT QUE PODEN PASSAR CADA DIA DE 16 A 18 h PER LA NOSTRA OFICINA, PER EVITAR QUE S’ACUMULIN ELS REBUTS. GRÀCIES. LA JUNTA

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

25


26 26

Àlbum fotogràfic

Passejant per la Carretera Nova en els anys cinquanta. Arxiu: Irene Serra. Aplec del Guilar en els anys setanta. Arxiu: Irene Serra.

Aplec del Guilar en els anys cinquanta. Arxiu: Irene Serra. Cantant les caramelles. Anys cinquanta. Arxiu: Irene Serra.

Aplec del Guilar en els anys seixanta. Famílies de Ca la Pepot i de Ca l’Esperrucat. Arxiu: Irene Serra.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 27 29 ABRIL MAIG 2012 2011


Història

MESTRES:

(Primera part)

REPÚBLICA, GUERRA I REPRESSIÓ Amb l’arribada de la República, grans fornades de joves mestres van aplicar, amb el suport del govern, una gran renovació pedagògica, defugint el vell ensenyament encotillat, autoritari, uniformista i religiós. Es va aplicar un model d’escola republicana amb un ensenyament més laic, pragmàtic, sense distincions de classes ni de sexe, una educació amb valors i respecte i també l’ensenyament en català. La guerra va estroncar-ho tot. La llavor havia brotat i s’havien recollit uns pocs primers fruits, però la brutalitat de la dictadura ho va arranar tot. Una de les seves raons per al cop d’estat militar era lluitar contra la cultura, el coneixement, la llibertat i la diversitat. Un pobre obrer o pagès no podia tenir criteri ni discerniment, havia de callar i obeir. El col·lectiu dels mestres va ser un dels més castigats. Un de cada tres mestres de les comarques gironines va ser represaliat o depurat. Alguns, afusellats. En molts casos van ser condemnats només per ser republicans, catalanistes, demòcrates o socialistes. Els càstigs anaven des de la inhabilitació definitiva

El mestre Dabau i la Sra. Constància amb un ramat d’alumnes cap el 1937-38. Arxiu: Josep Vilar

per fer de mestre al desterrament, a exercir fora de Catalunya o a altres províncies que no toquessin amb la seva, com a Osca, Tarragona o Terol, o bé la prohibició d’exercir càrrecs directrius. A Argelaguer, el diumenge 11 de maig de 1931, festa del Roser, poc després d’haver encetat la II República, es va inaugurar la nova escola. Era l’alcalde en Domingo Abulí de can Rafaelic. L’Ajuntament, l’any 1928, a finals de la dictadura de Primo de Rivera, havia

comprat el solar per a la construcció dels nous estudis. Els primers mestres que van estrenar “els estudis” van ser en Pere Rodeja i Prats per als nens i la Francisca Bosch per a les nenes. El Sr. Pere era un mestre ja gran amb gros bigoti, de temperament tranquil i amb pocs maldecaps. Era fill de Lladó i s’havia casat amb la mestra de Palau de Montagut. Van tenir dos fills que també van ser mestres, l’Antoni i la Francesca.

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

27


28

Història

El fill, l’Antoni Rodeja, ja havia estat mestre d’Argelaguer, abans que el pare, des del 1916 fins al 1924. Era un mestre jove reformista que va deixar una forta empremta als seus alumnes. Era obert als nous temps, un entusiasta de la natura i dels treballs en ple camp, que feien pensar i fruir als nens. Era un renovador, un demòcrata i, quan va tocar, republicà. Per això quan va acabar la guerra va ser represaliat i depurat. A inicis del 1939 era director de l’escola Malagrida d’Olot i va ser inhabilitat per ocupar càrrecs directius. Va ser relegat a mestre ras. El pare, el Sr. Pere Rodeja, el van jubilar el setembre de 1935, amb 73 anys, i va substituir-lo el mestre Francesc Dabau i Causà, natural de Vilajuïga, el qual a inicis de la guerra era el mestre d’Argelaguer.

mestra Constància Luque i Serra, que va estar-hi poc però que va enganxar l’esclat de la guerra. Va ser rellevada per la jove mestra Dolors Perramon i Sala, de Sant Pau de Segúries, que va passar alguns anys de la guerra i postguerra en el poble.

La mestra de les nenes, la Sra. Francisca Bosch, també va ser una magnífica educadora molt estimada en el poble. Era una persona recta, treballadora i solidària. Va ser la mestra d’Argelaguer més de trenta anys, des de l’any 1904 fins a la seva mort, el gener de 1936, mig any abans d’esclatar la guerra civil. En alguns casos havia fet de mestra a mares i a les seves filles. Va ser substituïda per la

Els càrrecs contra seu, amb la seva defensa, van ser els següents:

El mestre d’Argelaguer, Francesc Dabau, va ser un dels tants que van ser depurats i castigats. Va ser acusat de tota mena d’accions que ara ens poden fer somriure, però en aquell període de terror t’hi podia anar la vida, la salut, la dignitat o les garrofes. El mestre va haver d’elaborar un extens plec de descàrrecs per a la seva defensa, que exemplifica la depuració que va patir tot el magisteri. Era el 1939, el Primer Año Triunfal, i ell tenia 28 anys.

Cargo 1. “Ser simpatizante de Izquierda de Cataluña”. Nada se concreta porqué decir simpatizante de una idea es afirmar en primer lugar no poseer aquella idea. En Francesc Dabau ens venia a dir que ser simpatitzant del Barça

és molt diferent de ser-ne un soci fanàtic. Que ell no estava afiliat al partit. Izquierda de Cataluña és el partit d’Esquerra Republicana de Catalunya. Cargo 2. “Haber tomado parte en un mitin comunista en Tortellá”. Es tan absurdo y carente de fundamento este cargo que las propias autoridades de Tortellá se encargan de desmentirlo expendiéndome el documento que presento y es una muestra de la gratuidad con que fueron llenados algunos informes. Cargo 3. “Hacer propaganda marxista en la escuela, comentando mítines y periódicos de izquierda”. No me manifesté en política por actuar en plena armonía con todas las personas del pueblo y desempeñar con independencia mi obligación. Iba a una misión en el pueblo. He cumplido esta sagrada misión al margen de toda política y de las pasiones que tantos odios y rencores encendían. Cargo 4. “No asistir a misa dando mal ejemplo a los niños”. No asistía a misa porqué estaba fuera desde el día anterior (sábado) y cumplía el precepto festivo en Gerona donde iba a pasar con la familia todos los días festivos. Cargo 5. “Ser subscritor de ‘La Humanitat’ y la ‘Soli’ ”. El jefe de correos y la distribuidora de correo y prensa en Argelaguer son personas de solvencia y afirman que nunca ha aparecido ejemplar alguno de dichos periódicos para el maestro Francisco Dabau.

Mossèn Elies, el primer capellà un cop acabada la guerra, va haver de fer de mestre. Arxiu: Irene Serra.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

La “Soli” és el periòdic La Solidaritat Obrera, del sindicat anarquista CNT-AIT, és a dir, de la Confederació Nacional del Treball. Va néixer el 1907 i encara es publica.


Història

Cargo 6. “Ser íntimo y consejero secreto del Presidente del Comité, Llonguer, interviniendo en la elecciones de febrero de 1936, borrando y cambiando nombres en las papeletas de derechas”. Este cargo tiene aspecto de calumnia. Se dice en primer lugar íntimo cuando nadie me ha visto con dicho individuo, pues las contadas veces que he tenido que tratar con él (por motivos profesionales, exclusivamente) han sido en la secretaría del Ayuntamiento y en presencia de otras personas. Ni él ha entrado ni una sola vez en la escuela, ni me ha llevado nunca en su coche, ni he tomado nunca vermouth o café con dicho sujeto ni como Alcalde, primero, ni como Presidente del Comité. El cognom Llonguer és erroni. El “sujeto” en qüestió, del qual en aquell nou període tothom en defugia, era en Pere Llongarriu de can Prim, l’alcalde del poble quan va esclatar la guerra, posterior president del comitè i en aquell temps exiliat a França. Cargo 7. “Obligar a la maestra a quemar libros religiosos”. La propia interesada certifica que es absolutamente falso. Además, lo lógico sería que el que ha obligado hubiera empezado con el ejemplo, y no ha sucedido así. La mestra era la jove interina Dolors Perramon i Sala. El cognom Sala li venia dels antics propietaris de la Sala de Santa Bàrbara d’Oix, dels quals un

dia un servidor va fer un escrit. Arran de l’article es va posar en contacte amb mi, via correu electrònic, un descendent seu. Tot parlant va sortir el fil de la mestra d’Argelaguer, i em va fer arribar fotos i correspondència interessant de l’intent de depuració de la Dolors Perramon, que era una tia seva. Una documentació que va molt lligada al descàrrec desesperat del mestre Dabau. Una de les cartes que em va fer arribar és la següent: Doña Dolores Perramon Sala, maestra de Argelaguer. Certifica que es absolutamente falso que la obligara a quemar libro religioso alguno el maestro Don Francisco Dabau y Causá. Que una vez me habló de ello el Sr. Dabau a instancia del comité, pero no se tomó determinación precisa. Que sabe de una manera positiva por haberlo visto personalmente que en la biblioteca escolar de la escuela de niños los había en gran cantidad, durante todo el periodo rojo. Y para que conste firmo la presente. Dolores Perramon, Argelaguer, 14 de noviembre de 1939 Cargo 8. “No enseñar el Catecismo y marchar del pueblo el sábado y no regresar hasta el lunes, faltando abiertamente a su obligación de acompañar los niños a Misa los domingos”. En la escuela a mi cargo se han cumplido escrupulosamente todos los

aspectos de la enseñanza tanto en materia patriótica como religiosa. Cargo 9. “Practicar la coeducación en sentido revolucionario”. Tengo un concepto tan elevado y tan digno de mi profesión que ante la sola lectura de este cargo siento vergüenza de ver el poco valor que para algunas personas representan las palabras honor, dignidad, nobleza, cuando tan ligeramente vienen a suponer que nuestra escuela era un centro donde se fomentaba y permitía toda libertad, todo exceso y todo vicio. Cargo 10. “Ser desafecto al Glorioso Movimiento Nacional”. Demostrado la falsedad de los anteriores cargos, el presente se derrumba por si solo. (...) Antecedentes profundamente religiosos propios y familiares; nada de política; no haber pertenecido a partido alguno; amante del orden y la justicia; amante del trabajo. El pobre mestre va haver de treballar de valent per rebatre totes les acusacions que li havien caigut. Era el món al revés. Eres culpable si no demostraves el contrari. FI DE LA PRIMERA PART. Josep Vilar i Vergés

Font: “L’Escola” de Salomó Marquès, Jordi Feu i

David Pujol. Monografia dels Quaderns de la Revista de Girona.

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

29


30

LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer

TALLER D’ESCRIPTURA CREATIVA Organitzat per l’Ajuntament i la nostra Associació, la Cristina Erill ha dirigit aquest taller per als alumnes del cicle superior com ja havia realitzat amb èxit el març de l’any 2009 per a aquest cicle i l’any passat adreçat a adults. Tot plegat amb l’objectiu de posar en moviment l’afany d’escriure i el procés de l’escriptura, i, no cal dir-ho, era fonamental passar-s’ho bé!!

IV CONCURS PÚBLIC LOCAL DE PESSEBRES Hola amics! Estem contents d’haver arribat a una quarta edició d’aquest concurs organitzat per la nostra entitat i per l’Ajuntament, de constatar que l’activitat pessebrística segueix molt viva a

Argelaguer i que els participants ens continuïn sorprenent mostrant-nos una gran diversitat de concepcions sobre el pessebre. Tot seguit us exposem els pessebres guanyadors i per què el jurat els va valo-

1r PREMI: FAMÍLIA BALLAZ RIUS

Un pessebre sorprenent i de molta imaginació que ens endinsa al fons marí. L’observador visualitza el pessebre aquàtic a través d’uns “ulls de bou”, com si navegués dins un submarí sota la superfície del mar. Llavors et quedes com hipnotitzat dins aquesta atmosfera, i la teva mirada comença a transitar per tots els racons: el naixement i els pastors dins les seves respectives bombolles d’aire, els reis a peu o a cavall d’un dofí, pops, petxines, L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

rar com a premiats. Enguany els vam lliurar uns premis especials, figures de pessebre dissenyades pel grup d’Olot “Anys i panys”, compost per les artistes Laura Baldrich (escultura) i Ester Font (pintura). El muntatge i presentació va anar a càrrec de l’Associació.

1r

peixos, corals, estrelles de mar i fins i tot una insinuant sirena. I si alces els ulls pots contemplar el cul d’una barca surant amb la xarxa de pescar deixada anar. I amb tot això, i la virtuosa utilització de diferents materials i llums, han sabut crear una autèntica sensació d’aigua dins del que és simplement una lleixa d’un armari. Espectacular!


LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer

2n PREMI: FAMÍLIA BATLLE MALLOL

Un pessebre d’arrel tradicional del qual hem destacat especialment com han configurat el paisatge, la naturalesa dels materials que el formen i la seva distribució, dotant-lo d’un aire feréstec però refinat alhora. Un paisatge amb força escultural on destaca particularment un impactant congost que, gràcies a una encertada il·luminació al fons, el dota d’una colpidora profunditat. La muntanya rocosa tacada de vegetació ens

2n

fa pensar en un paisatge de l’Alta Garrotxa amb les ermites coronant-lo. Hi trobem totes les escenes pròpies d’un pessebre adequadament integrades, inclosa la cova de l’infern. Un bon treball que només a primer cop d’ull ja transmet unitat, serenitat i un fort impacte visual.

3r PREMI: FAMÍLIA RODRÍGUEZ ORTH

3r

Un pessebre de concepció tradicional i alhora modern. Tota la seva grandària està centrada en l’escena del naixement. Destaquen unes figures humanes i d’animals fetes a mà per ells mateixos amb pasta de paper, grosses, monocromes, amb acabat rústic i molt expressives; d’una simplicitat gestual no gens fàcil d’assolir. Hem pogut observar l’habilitat i la gràcia en la manipulació dels materials d’obra, per exemple un simple paper rebregat amb virtuositat li dóna profunditat i relleu a la paret de la cova. I si al final apaguem la llum, l’efecte és màgic.

ACCÈSSIT: FAMÍLIA MASSANA MOLERA Aquest any s’ha volgut donar un accèssit especial ja no només a un pessebre, sinó també a la constància, la il·lusió i l’esforç posats any darrere any en cada edició del concurs per superar-se, resultant una gradual i notòria evolució.Dit això, us referim un pessebre tradicional, estructurat longitudinalment amb diferents hàbitats (pescadors, pastors, agricultors i altres oficis) amb molts personatges i bestiar. Tant l’efecte del substrat com del cel és pintat i de producció pròpia: cel i terra que donen força i caràcter al conjunt, abraçat per una blanca lluminositat.

accèssit

Amb tot, resulta un pessebre senzill, polit i colorista que traspua la sensibilitat d’un infant. L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

31


32

Caçadors

CAÇADORS D’ARGELAGUER Ja s’ha acabat la temporada de caça i la colla de caçadors ens toca tornar-nos a trobar, però en lloc de preparar les batudes del senglar ens hem d’organitzar per començar a netejar els camins i carreteres que utilitzem a l’època de cacera. Aquesta temporada, la caça major a Argelaguer ha estat la millor de tots els anys, ja que s’han caçat 52 senglars i 5 cabirols, cosa que representa que s’han abatut dues peces per dia de caça. L’exuberant vegetació i la diversitat d’aliment que troben a les nostres muntanyes i en la ribera del Fluvià junt amb la proliferació de les seves garrinades fan que el senglar sigui una espècie que va en augment. No podem dir el mateix de la resta d’espècies que es poden caçar a la nostra àrea de caça. Moltes es mantenen o experimenten una petita disminució de la població. El conill de bosc és l’espècie que no aconseguim que es recuperi

Dinar de caçadors de final de temporada.

tot i que fa uns anys que no es caça. Les epidèmies de la mixomatosi i la vírica continuen castigant-ne la població. (Si alguna persona del poble vol carn de senglar durant l’època de caça podeu trucar al telèfon 669610288). Caçadors d’Argelaguer

La leishmaniosi Una altra de les malalties infeccioses i endèmiques que afecta a les nostres mascotes canines i gossos de caça és la leishmaniosi, que és transmesa pel flebòtom (una espècie de mosquit que transmet el paràsit als gossos). A més, la podem trobar en altres espècies com gats, guineus i també a les persones. El 70% dels nostres gossos estan infectats, però només un 20% d’ells en desenvolupa la malaltia. Una de les causes que fan que un gos portador desenvolupi la malaltia és quan aquest pateix una baixada de defenses causada per una forta fatiga de l’animal i d’haver estat uns dies sense menjar. Els símptomes són: pèrdua de pes tot i que el gos menja molt, problemes a la pell, pèrdua de pèl, crostes, sarna, alteració dels ronyons... Es pot prevenir aplicant insecticida repel·lent a les dependències de l’animal o anant al veterinari perquè faci un diagnòstic precoç i començar el tractament ben d’hora. La majoria de gossos, amb un tractament clínic, tornen a estar bé, tot i que pot durar anys. La millor medicina és la prevenció. Actualment s’està comercialitzant una vacuna específica, però els resultats no són prou satisfactoris i el preu és molt elevat. Cal dir que no hi ha perill de contagi de la leishmaniosi del gos a les persones, es necessita el vector, que és el mosquit, i a dintre aquest el paràsit necessita temps de maduració per ser efectiu.

Servei permanent a:

Oficines centrals: c/ Mulleras, 36 - 17800 OLOT Botiga: Alta Madoixa, 12 - 17800 OLOT Sales de Vetlla: Olot: c/Pintor R Barnadas, s/n (barri Mas Bernat) Sant Joan les Fonts: Sant Antoni, 13

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

Begudà Castellfollit de la Roca La Vall d’en Bas Les Preses Sant Joan les Fonts

Olot Montagut i Oix La Canya La Vall de Bianya St. Jaume de Llierca Tortellà

i ara també a SERVEI 24 HORES

Argelaguer!

Tel. 972 268 864 – 607 668 999


Geganters

En Màssio ha fet 15 anys Enguany l’Associació de Geganters celebra el 15è aniversari del naixement d’en Màssio, i aquesta esdevé una bonica excusa per florir la Festa Major de més faràndula i més xerinola. L’Enfarinada, la melodia creada per en Panxito amb la qual dansen gegants i capgrossos, també farà ballar unes cuques renovades. Alhora, des de l’Associació de Geganters estem recuperant la memòria amb la idea de poder-la mostrar, així que us agrairem que ens feu arribar fotografies, vídeos o qualsevol altre material referent als geganters. El cercle que va enllaçar les mans de tots els que havien estat vinculats als geganters a la passada festa de Sant Damas era gran i divers, units per l’alegria de

celebrar i conviure. L’Artur Ginesta va entregar el segell de foc dels geganters a Joan Rodríguez, simbolitzant el relleu entre l’antic i el nou president. Emoció, paraules, rialles, aplaudiments, i per primera vegada la música va generar una dansa coreografiada que tancava amb voltes i més voltes... I ara que estem recordant i estem refent la nostra història; per què tenen tanta força els gegants? Per què és en Màssio el nostre gegant? Temps era temps quan la terra era poblada de gegants. Els gegants representen els nostres ancestres i, per tant, els esperits protectors de la població. Quan movem un gegant, l’estem animant, estem donant vida a ell i a tot el que simbolitza. Argelaguer compta amb un ancestre de

pes, Sant Damas, qui popularment és reconegut com el papa català del segle IV. Molts llibres així ho recullen, alguns de prou seriosos, però dels orígens i del sepulcre del sant no se n’ha trobat cap evidència. El que està clar és que les llegendes populars teixeixen els símbols que ens identifiquen, que ens fan ser qui som. Els d’Argelaguer vam preferir convertir en gegant a aquell que va criar Sant Damas, i li vam posar el nom de Màssio, el diminutiu del patró. Del pare encara se sap menys que del fill, tan sols se sap que era moliner, lligant-ho amb el passat moliner dels masos que voregen el riu. En concret, la llegenda popular situa l’antiquíssim molí que hauria acollit a en Damas a l’antiga resclosa que l’aigua ha engolit, en una mansa gorga que hi ha entre Can Morató i la resclosa moderna, i que per això es coneix com el gorg de Sant Damas.* Per a la tradició cristiana, ser moliner obre un ampli univers simbòlic, ja que s’enllaça al blat i al pa. És el moliner qui transforma l’aliment de la terra en l’aliment del cos i l’ànima, qui possibilita la unió amb l’eternitat. En Màssio, i tota la faràndula que l’acompanya, han estat fets amb les mans i la imaginació de la gent del poble. Aquests dies l’hereu i la pubilla es poden visitar al Museu dels Sants d’Olot juntament amb una representació dels capgrossos de tota la comarca. Pel Roser, la cercavila tornarà a sortir al carrer, contenta d’aixecar la festa. Ens veiem allà! * Hi ha una altra versió que situa la gorga de sant Damas a la desembocadura del torrent d’Orriols o del Vinyot.

Laia Juez

gegantersdargelaguer.wordpress.com Agraïments: Artur Ginesta, Albert Nebot, Salvador Pelegrí, Joan Rodríguez L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

33


34

Argelaguer en transició

Presentació de la iniciativa “Argelaguer en Transició”: la crònica Tal com estava anunciat, el divendres 9 de març a les 9 del vespre al Casal d’Argelaguer es va presentar davant de gairebé una trentena de persones un nou moviment popular anomenat “Argelaguer en Transició”, similar al que es va originar en un petit poble d’Irlanda i que en l’actualitat ja s’està estenent arreu del món i també a l’Estat espanyol. En Miquel Tort, promotor de la iniciativa, descriu de manera resumida quina és la situació social, econòmica i energètica actual arreu del món i exposa la hipòtesi cada vegada més acceptada i estesa entre els experts que estem vivint les conseqüències d’un canvi de cicle basat en el decreixement dels recursos energètics, essencialment petroli i els seus derivats. Aquesta situació està motivant un malestar i una preocupació cada vegada més evidents. Miquel Tort segueix la seva exposició explicant que davant d’això a Argelaguer un petit grup de persones hem decidit actuar començant per la creació del bloc Argelaguer en transició, trobades mensuals cada tercer dissabte de cada mes al matí al Casal, la creació de petites comissions de treball per temes, l’assistència a la 1a Jornada Nacional de Pueblos en Transición que se celebrarà a Zarzalejo (Madrid) els propers dies 20 a 22 d’abril, i la propera xerrada que es farà el 26 de maig a les 17 h al Casal d’Argelaguer de l’Antoni Turiel, doctor en física teòrica i científic titular de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i creador del bloc The crash oil. Finalment, convida a tots els participants a formar part d’aquest nou moviment. Després d’aquestes primeres paraules inaugurals la resta d’assistents anaven expressant moltes idees i propostes per adaptar-nos als nous temps, entre d’altres: • Crear un hort comunitari amb gallines i conills. • Crear una xarxa de voluntaris per fer arranjaments al poble de manera periòdica, per tal que a aquest no li hagi de suposar cap cost. • Crear una xarxa de transport solidari.

La Fleca d'Argelaguer Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49 17853 ARGELAGUER

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

• Crear un sistema de comunicació simple que no depengui de les noves tecnologies. • Crear una “Banc d’hores” a partir d’intercanvi de feines o “trueques”. • Crear una “Bossa de treball local”. • Crear un sistema d’abastiment d’aliments locals i de temporada i a millors preus que els ecològics. • Crear un sistema o grup de consumidors per comprar menjar a gran escala per abastir tots els seus membres de manera més econòmica. • Iniciar un procés cap a un canvi de model laboral més proper, on no siguin necessaris tants transports ni ens hàgim de desplaçar tant. • Crear una plataforma per connectar coses reutilitzables, o coses que sobren o crear una “botiga de productes gratis” i reutilitzables. • Crear una xarxa de voluntariat per a la gent gran i malalts del poble. •… Com veieu, d’idees i iniciatives no en manquen. Abans de finalitzar la reunió es varen constituir tres petits grups de treball pels següents temes: • Xarxa de transport • Alimentació • Banc d’hores Vàrem acabar la reunió amb un calorós aplaudiment a prop de les 11 de la nit i convocant a tothom pel dissabte 17 de març a les 10 del matí al Casal. Tothom està convidat/da a sumar-se a aquesta iniciativa! Argelaguer en Transició Visiteu el bloc argelaguerentransicio.wordpress.com i seguiu la iniciativa a @argelaguertrans


Salut

Jugar és important Joc i infància són dos conceptes units indissolublement: parlar d’un implica l’abordatge de l’altre. L’ús del joc com a estratègia educativa i terapèutica és àmpliament utilitzat pels professionals que es dediquen a l’educació, a la reeducació i a la psicologia infantil. El joc es pot utilitzar per a l’aproximació i acceptació en diferents situacions estressants del nen: • Consulta mèdica, dentista... • Per a l’avaluació del nivell de llenguatge. • Per augmentar la necessitat comunicativa. • Per potenciar la imaginació i l’adquisició dels aprenentatges formals de manera lúdica. • Per mantenir la motivació i evitar la frustració que generalment provoca el sistema formal en nens amb diferents problemes d’aprenentatge. Tipus de jocs: a. Motrius: propis dels dos primers anys, apareixen amb el progressiu control que el nen/a aconsegueix del seu cos; amb aquests jocs el nen/a exercita cadascun dels nous comportaments adquirits (agafar, llepar, llençar, colpejar...). Els primers moviments són espontanis, posteriorment la repetició dels moviments és origen de plaer i suposa la primera activitat lúdica dels nens. b. De ficció: són els més típics de la infantesa. Apareixen a partir dels 2 anys. Consisteixen a representar situacions i personatges com si estiguessin presents. El fet de fingir obre una manera nova de relacionar-se amb la realitat, de canviar-la segons els seus desitjos i de recrear-la en la seva imaginació.

c. De regles: apareixen en l’edat escolar. En aquests jocs s’ha d’aprendre a jugar, hi ha unes accions a realitzar i unes prohibicions que s’han de respectar. d. De construcció: no són característics d’una edat determinada, sinó que varien en funció de l’edat del nen/a. Les primeres construccions estan supeditades als jocs motrius (posar i treure objectes, enderrocar torres, inserir peces)... En l’etapa de ficció els nens construeixen cases, castells o ponts com a recolzament al joc. Es pot dir que alguns jocs comparteixen característiques universals, però també és cert que alguns factors poden influir en la seva aparició, freqüència i manteniment. Un medi ric i estimulant facilita i potencia el joc infantil. En les societats deprimides econòmicament els nens accedeixen molt aviat al món laboral, la qual cosa impedeix el manteniment i desenvolupament del joc. L’observació dels jocs que realitzen els nens i les nenes ens permet constatar la diferent forma d’assimilar la cultura en la qual viuen. S’observa que els nens prefereixen jocs més motors, agressius i competitius, a diferència de les nenes, que trien activitats més tranquil·les, de fantasia més elaborada i complexa. Malauradament, la societat actual dificulta la conciliació de l’horari escolar i el laboral, i en conseqüència les famílies han de buscar alternatives a la franja horària en què els nens/es queden sols. Per tant, les criatures fan un munt d’activitats extraescolars com música, anglès, futbol, bàsquet... I a més hi hem d’afegir els deures escolars (que poden ser un tema de debat), per la qual cosa els nens no tenen temps material per jugar lliurement a allò que els vingui de gust i així expressar simbòlicament les seves necessitats, la realitat que els envolta, i treballar sentiments difícils com l’agressivitat i la dependència i, per tant, l’autocontrol. Estem estressant els nostres fills? Quan siguin adults ja s’estressaran. Ara han de ser infants. Darrerament el nombre d’assistències als Serveis de Salut Mental Infantil ha augmentat significativament, això ens hauria de fer pensar que potser estem fent alguna cosa malament. Fina Rodríguez Psicòloga L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

35


36

Salut

El càncer a Girona Fa escassament un mes, la Unitat d’Epidemiologia i Registre del Càncer a Girona ha publicat noves dades sobre els casos de càncer a les nostres comarques. Per raons metodològiques, ara es publiquen les dades dels anys 2005 i 2006. Tot i que serà difícil que aquest article no es converteixi en un garbuix de números i dades, he cregut que és un tema prou interessant perquè valgui la pena intentar fer un resum el més entenedor possible. Comencem per les dades totals: durant els anys 2005 i 2006 es van registrar 6.544 casos nous de càncer a les comarques gironines, 4.044 homes i 2.500 dones. D’aquí podem treure una primera dada interessant: els homes pateixen més càncer, de forma global, que les dones (162 casos de càncer en homes per cada 100 casos de càncer en dones). Pel que fa a l’edat, com és lògic, el càncer augmenta clarament en fer-nos grans. Menys d’un 1% dels tumors són diagnosticats en edat pediàtrica (0-14 anys) i un 62% en edats superiors als 65 anys. Això no ens ha d’estranyar, perquè en certa manera el càncer es produeix per la degeneració de les cèl·lules del cos, que va augmentant amb l’edat. Una altra dada interessant, tot i que potser us espantarà una mica, és el risc de patir un càncer: es pot dir que al llarg de tota la vida un de cada tres homes i una de cada cinc dones tindrà algun tipus de càncer. Però cal ser optimistes, ja que la majoria de persones sobreviuran (supervivència als 5 anys > 51% en homes i 65% en dones). Parlem ara de quins tipus de càncer són els més freqüents. Les tres primeres localitzacions en l’home són, per aquest ordre, la pròstata, el pulmó i el colon i recte (colorectal). En la dona ho són el de mama, el colorectal i el cos d’úter. A la figura (Taula 9) hi veureu les altres localitzacions més freqüents. Ara bé, si ho mirem de forma global en ambdós sexes el càncer colorectal, és a dir del budell gros, és el més freqüent (473 casos anuals, 14,5% de tots els càncers). Som molts metges els que pensem que aquest càncer s’ha convertit en un dels nostres principals enemics, tant per la seva freqüència com per la dificultat de detectar-lo precoçment. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

I una pregunta que potser molta gent es fa: cada vegada hi ha més casos de càncer? La resposta és sí. L’any 1994 se’n van registrar 2.389 casos nous a la regió sanitària de Girona i l’any 2006 força més, 3.264. El perquè passa això no ho sabem, però pot ser per diversos factors: per la millora en el diagnòstic del càncer i el registre dels casos, per l’envelliment de la població (hem dit que el càncer augmenta amb l’edat), pel tabac... i segurament per altres causes que encara ens són desconegudes. Però acabem amb dades positives: cada vegada augmenta més la supervivència a la majoria de tumors. Per exemple el càncer de mama (el més freqüent en dones) o el de pròstata (el més freqüent en homes), es curen a la gran majoria de persones o, si més no, es converteixen en una malaltia crònica que ens permet viure, tot i la medicació, amb una bona qualitat de vida. Joan Cabratosa Metge de Família

Experts in Chem-Feed and Water Treatment Tel.: 972 28 70 11 Fax: 972 28 71 07 Prominent Iberia, S.A. Pol. Industrial Can Portella, 16 17853 Argelaguer (Girona) prominent@prominent.es www.prominent.es


La recepta

Què es cuina a Argelaguer? Aquest cop, la persona que s’ha posat el davantal i ha volgut compartir un plat amb nosaltres és el Sr. J. Antonio Muela, que ens explicarà com cuina el seu personalitzat pollastre amb salsa. Sabedor que a la gent sempre els criden l’atenció les receptes més elaborades, les que s’allunyen d’allò que cuines a diari, ell ens vol oferir un plat senzill i molt gustós, amb ingredients molt comuns a la nostra cuina. Tampoc és que sigui un aficionat a la cuina (ni comparació amb la informàtica), però de tant en tant i de manera lúdica li agrada experimentar davant els fogons, barrejant ingredients, sense receptari, fruint de la seva intuïció, tot i que cal dir que les primeres lliçons culinàries les va rebre als 15 anys treballant en restaurants i més tard a la “mili” fent de cuiner. Aquest menú el va fer per darrera vegada per a 18 comensals (jo entre ells), i mentre s’estava elaborant anàvem tertuliant embolcallats de l’oloreta que desprenien les cassoles. I un cop a la taula vam repetir molts de nosaltres, però és que estava boníssim! I la salsa era tan encertada com addictiva, havíem de controlar el pa que si no......

Pollastre amb salsa, per en J. Antonio Muela Ingredients (per a 4 persones) • 1 pollastre (demaneu que us el tallin a octaus)

• ½ got de conyac

• 4 dents d’all

• 2 pots de mig quilo de tomaca triturada natural

• 2 pebrots verds grossos

• sal, pebre

• 1 pebrot vermell gros

• bitxo (és opcional)

• 2 cebes

• 3/4 litre d’oli d’oliva

Preparació : Primer de tot trinxarem les cebes a la juliana fina i els pebrots a tires fines. I després tallarem l’all a trossets finets. S’escalfa tot l’oli en una cassola ampla i s’hi afegeix el pollastre (prèviament salat al gust) i l’all, i es cou a foc mig fins que el pollastre perdi el color de cru. Un cop enrossit, hi afegirem la ceba i al cap de 10 minuts els pebrots. Ho anirem remenant tot fins que la verdura quedi afogada. En aquest punt, s’hi afegeix la tomata

triturada amb una mica de sal i pebre al gust (i el bitxo si es vol més fortet). En el moment que s’hi afegeix la tomaca, cal baixar el foc i cuinar a foc lent fins que la veiem fregida. Finalment hi abocarem el conyac i pujarem el foc durant 10 minuts aproximats, a fi que s’evapori quasi per complet. És important que durant tot el procés es vagi remenant bé la mescla, que la salsa quedi ben lligada i n’obtinguem una textura quasi confitada.

Perquè sigui més gustós, deixarem que reposi una estona abans de servir-lo, i a emplatar!

Que us vagi de gust!

Per cert J. Antonio, m’han xiuxiuejat que et surt molt bé el “lluç a la basca”, doncs... ho haurem de verificar!

D. Figueras L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012

37


38

Pàgina oberta

Sabíeu que...

La cita

El 31 d’octubre de 1951 es pinta el primer pas de zebra, a Slough (Anglaterra).

El cor té raons que la raó ignora. (Blaise Pascal)

La lluna és dos-cents milions d’anys més jove del que es creia.

L’endevinalla

Menjar xocolata dues vegades a la setmana redueix el risc de patir malalties cardiovasculars.

El 70% dels treballadors pateixen de l’esquena, el 30% està relacionat amb l’ordinador.

Es calcula que al món hi ha uns 500 milions de gossos.

Indonèsia està formada per 18.108 illes, segons l’últim estudi realitzat per l’Agència Aeronàutica d’Indonèsia.

Un milió i mig de persones moren cada any al món de forma violenta, 4.000 al dia, segons l’OMS.

70 milions és el nombre d’europeus que pateixen sordesa, el 45% són de menys de 50 anys.

Una abella viu aproximadament 50 dies i visista 7.200 flors per fabricar uns 5 grams de mel.

Les restes de la fogata més antiga coneguda es troben a Kènia, als voltants del llac Turkana.

El refrany Maig arribat, un jardí a cada prat.

Passo la vida fent voltes, caminant a poc a poc, però per més que camino sempre estic al mateix lloc. (el rellotge)

L’acudit Dos barcelonins van al poble: —Oh, quina mel tan bona, es veu que les ovelles mengen molt sa per aquí. —Calla, calla, no són les ovelles que fan la mel, són les vespes.

Salvador Pelegrí

Sense tu Miro per la finestra i me n’adono que el temps ha passat: primavera, estiu, tardor, hivern i... novament, la primavera. Només el meu món s’ha parat, em queden els bons records compartits amb tu. No veig el demà, però intento viure el present. A fora tot és perfecte, uns camps preciosos plens de flors de tots colors, colors forts i potents com la mateixa vida. La natura va fent la seva roda, el seu camí. No s’atura, m’està dient que he de continuar, que he de lluitar, però, com puc fer aquesta tasca? Em resulta molt difícil sense tu! Per a poder seguir endavant necessito que em transmetis la teva força.

Assumpció

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 29 MAIG 2012


Divendres 11 de maig 20.00 h Repic de campanes. 20.00 h Inauguració de l’exposició de l’artista Manu vb Tintoré, a l’església de Santa Anna: “Selecció de pintures i escultures 2002 – 2012”. 22.00 h JAMPO (organitza LlunaPlena i Anafen Produccions), al Casal.

Dissabte 12 de maig 10.30 h Gimcana popular en bicicleta (organitza AMPA). Concentració a la Plaça. 17.00 h MAG ISAAC, al Casal. Tot seguit, berenada popular (que tothom dugui alguna cosa per compartir; la beguda, la posa l’Ajuntament). 18.30 h CINEMA, al Casal. 23.00 h Concert al Pavelló dels grups TruJazz i Empalmaos.

Diumenge 13 de maig 10.00 h Concurs de dibuix infantil i juvenil a la Sala de Cultura. 11.30 h Cercavila de Gegants. Sortida des de l’Ajuntament. 12.00 h Missa solemne amb acompanyament de la Cobla Rossinyolets. 13.00 h Ball de Gegants a la Plaça. Tot seguit, lliurament dels premis del concurs de dibuix i dues sardanes a càrrec de la Cobla Rossinyolet. 18.30 h Ball de fi de festa amenitzat pel duet No va +.

Exposició a la capella de Santa Anna de l’artista Manu vb Tintoré “Selecció de pintures i escultures” 2002 - 2012

Horaris: inauguració divendres a les 20 h. Dissabte i diumenge: d’11 h a 14 h i de 16.30 h a 20 h.


ELS REIS A ARGELAGUER

Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 29  

Argelaga 29  

Advertisement