Page 1

Rodatge de la pel·lícula “El monje” a Argelaguer

26 DESEMBRE 2010


ajuntament d'argelaguer Tel. 972 68 71 37 Fax: 972 68 78 21 A/E: ajuntament@argelaguer.cat Carrer Major, 91 (17853 - Argelaguer) Web: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer

Horaris de serveis AjuntAment De dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda. Servei d’urbAniSme L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 del matí a 1 de la tarda. Servei d’AiguA de PrOdAiSA Tercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia. jutjAt de PAu Divendres, d'1 a 2 de la tarda. recOllidA de trAStOS vellS Els dilluns, cada quinze dies, a les 8 del matí. (Consulteu la informació dels contenidors) També es pot anar a la deixalleria de Besalú, de dilluns a divendres, de 10 a 1 i de 4 a 7. Tel.: 618650472 diSPenSAri d’ArgelAguer Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, d’1/4 de 12 del matí a 2/4 d’1 de la tarda. Divendres, de 10 a 11 del matí. Visites concertades: Dimarts, dijous i divendres, a 2/4 d’1 de la tarda. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns, dimecres i divendres, de 12 a 1 del migdia. Aux administrativa: Glòria Herrero De dilluns a divendres, de 10 a 1. Extraccions: 2n i 4t dijous de cada mes, de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del matí. Cal cita prèvia. diSPenSAri de tOrtellà Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, de 2/4 de 9 a 11 del matí. Dimecres, de 3 a 5 de la tarda. Infermera: Montserrat Perramon

Telèfons

Dilluns, dimarts i dijous de 10:00 a 11:00 Dimecres de 16:00 a 17:00 Divendres 11:00 a 12:00 Extraccions: Cada dimarts de 8:30 a 9:30 urgèncieS De dilluns a divendres fins a les 3 de la tarda: Dr. Enric Bayona (Tel. 608 74 14 11). De les 3 de la tarda a les 8 del vespre, caps de setmana i festius: CAP de Besalú (Tel. 972 59 05 73) Sol·licitud de viSita al diSpenSari Per tal de facilitar la feina, us agrairíem que demanéssiu les hores de visita amb antelació. Gràcies. Tel: 972 68 76 06 o 902 11 14 44. FArmAciOlA Argelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda. eScOlA Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda. Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda. miSSeS Diumenges i festius, a 1/4 de 10 del matí. deiXAlleriA mÒbil Cada dos mesos. Ubicació: Parc Infantil (consulteu la informació dels dies als contenidors). cOrreuS Horari d’atenció al públic de dilluns a divendres, de 2/4 de 9 a les 9. SAlA de lecturA Dilluns i dijous de 16:30 a 19:30. Dimecres de 15:30 a 19:30.

Ajuntament ..................................................972 68 71 37 Fax...............................................................972 68 78 21 Pàgina web .................http://pobles.ddgi.es /argelaguer Correu electrònic ................. ajuntament@argelaguer.cat Escola..........................................................972 28 70 59 Consultori Argelaguer .................................972 68 76 06 Consultori Tortellà .......................................972 68 75 56 Farmàcia .....................................................972 28 71 02 Urgències (CAP Besalú) ..............................972 59 05 73 .................................................................. i 989 30 40 88 Dr. Enric Bayona .........................................608 74 14 11 Centre d'emergències................................................ 112 Mossos d’Esquadra ................................................... 088 Bombers..................................................................... 085 Emergències Mèdiques (ambulància)........................ 061 Creu Roja d’Olot .................972 27 22 22 i 972 26 23 18 Ambulàncies Garrotxa ................................972 26 76 52 .................................................................. i 972 27 28 28 Parròquia (Mn. Àngel Torres) ......................972 59 00 55 Hospital d’Olot ............................................972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta .......................972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions) ................972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella).........................972 68 71 17 .............................................972 28 79 04 i 626 35 84 89 Funerària Puig .............................................607 66 89 99 Jutjat de Pau (St. Joan)...............................972 29 03 03 Servei d'aigües (Prodaisa) ..........................972 20 20 78 Farmàcies de torn: Besalú: .........................................................972 59 12 73 Sant Jaume de Llierca: ................................972 68 72 01 Montagut: ....................................................972 68 70 88 Castellfollit de la Roca: ...............................972 29 40 18 Tortellà: ........................................................972 28 71 02

bus transversal de la garrotxa (besalú – Olot - les Planes d’Hostoles) direcció Olot: sortida d’Argelaguer a les 7:09 h, 9:09 h, 11:09 h, 13:09 h, 15:09 h, 17:09 h i 19:09 h. direcció besalú: sortida d’Argelaguer a les 6:56 h, 8:56 h, 10:56 h, 12:56 h, 14:56 h, 16:56 h i 18:56 h.

Horaris de la Teisa banyoles - besalú - Olot 7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

Arribades a Olot

8,03

8,30

10,03

10,30

12,03

12,30

14,03

14,30

16,03

16,30

18,03

18,30

20,03

20,30

21,48

22,15

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Sortides d’Olot Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari

Olot

Girona

Sortides banyoles besalú de girona

besalú - banyoles - Olot besalú banyoles

5,45

6,15

7,30

8,00

8,30

10,00

11,30

12,00

13,30

14,00

15,30

16,00

16,30 17,30

17,00 18,00

19,30

20,00

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

Arribades a girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari


Editorial Sumari 2

Serveis

3

Editorial

4

Informació municipal

8

Actualitat

19 Personatge 22 Escola 23 AMPA 25 Esports 26 Casal de la Gent Gran 27 Àlbum fotogràfic 28 Història 30 LlunaPlena 32 Joventut 33 Salut 37 La recepta 38 Pàgina oberta El contingut dels articles és responsabilitat dels respectius autors. Edita: AjuNtAMENt D'ARgElAguER ConsEll dE REdaCCió: Sílvia Casadevall, Mercè Cordonets, Dolors Figueras, Dolors Giménez, Fina Rodríguez, Josep Vilar, Carles B. Gorbs, Dolors Olivé. FotogRaFia: Marisol Pelegrí, Julián Martín, Ània Sala, Sílvia Casadevall, Dolors Figueras, Andreu Nebot, Adrià Nebot, Eduard Saiz, Pere Puigbert, Jordi Subirós, Eduard Granados, Joan Abulí, Dolors Giménez. PoRtada: Fotografies d’Adrià Nebot. dissEny i ComPaginaCió: JJ Comunicació Edició i Disseny SL (Martí Riu) imPREssió: Palahí, AG diPòsit lEgal: GI-430-1998 Amb la col.laboració de:

Novament el desembre ens porta la festa de Sant Damas i les festes nadalenques, agafades de la mà d’una nova edició de l’Argelaga. Dediquem la portada al rodatge cinematogràfic que es va fer a Cal Rei i que aquest estiu trasbalsà el poble; haurem d’esperar a l’estrena de la pel·lícula “El Monje” per veure’n els resultats. En l’àmbit municipal us informem de l’aprovació aquest novembre del POUM d’Argelaguer, que ara es troba en període d’exposició pública; també hi trobareu els increments que s’aplicaran als impostos i a les taxes el proper exercici, les obres municipals i que Argelaguer pretén recuperar l’antiga avinguda arbrada de la carretera d’Olot amb la participació a la convocatòria del programa “Viure al poble”. En aquest número de l’Argelaga hem canviat la secció “Entrevista” per la de “Personatge”, per acostar-vos a la fascinant figura de Maria Oliveras Collellmir (1910-2009), metgessa pionera de l’anestèsia i de les anàlisis clíniques a Catalunya, i nascuda a Argelaguer, al mas Morató. Com sempre també hi podreu consultar el programa de la festa de Sant Damas, la informació de totes les activitats realitzades al poble, els articles de salut i molts altres escrits que ens feu arribar, cosa que us agraïm moltíssim; a més de la presentació de mossèn Àngel Torres i Rosa, que des de mitjans setembre es fa càrrec de les parròquies de l’Agrupació del Llierca, i del darrer article de Josep Vilar dedicat als noms de les cases d’Argelaguer de fa un segle, que ha desenvolupat al llarg de quatre números de l’Argelaga. Finalment, recordeu que des de la sala de lectura estan fent una crida per recollir cartells i documents antics del poble per fer-ne una exposició els dies de la festa del Roser de l’any que ve. Arriben Sant Damas i les festes de Nadal, i segurament recordareu l’homenatge que se li va fer a Joaquim Badosa, en “Quim Cisteller”, en la darrera festa de Sant Damas perquè el dia de Nadal complia 100 anys i per la seva dedicació al poble. Malauradament, en Quim Cisteller, a qui vam dedicar l’última portada de l’Argelaga, moria abans de poder celebrar una nova festa de Sant Damas. Dediquem tots plegats en aquests dies de festa que s’acosten uns instants de record a en Quim Cisteller i a totes les altres persones que ens han deixat des de la primavera ençà. el consell de redacció Si esteu interessats a col·laborar en la redacció de l’Argelaga, ens podeu fer arribar els vostres escrits al núm. 14 del carrer de la Plaça, els podeu donar a qualsevol persona del consell de redacció o bé trucar-nos al 659 35 77 72. La revista es reserva el dret de corregir-los tant a nivell ortogràfic com gramatical i a publicar-los en un número o bé el següent en funció de l’espai disponible i de la data de lliurament.

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - NúM. 26 DESEMBRE 2010

3


4

Informació municipal

Ordenances fiscals Un any més i dins del darrer trimestre de l’any és preceptiu aprovar els increments que s’han d’aplicar als impostos i a les taxes pel proper exercici; enguany, es va fer en el ple de l’Ajuntament de data 28-10-2010. S’ha intentat mantenir la tònica de no augmentar els impostos més importants (IBI, obres, plusvàlua...) i es modifiquen en poca mesura: l’impost de vehicles, i les taxes d’escombraries i de l’aigua. Tot seguit us passem a informar de les modificacions: u Impost de vehicles de tracció mecànica

S’augmenta l’impost un 2,4%, les principals quotes queden de la següent manera: Turismes de menys de 8 cv: Turismes de 8 a 11,99 cv: Turismes de 12 a 15,99 cv: Turismes de 16 a 19,99 cv: Turismes de més de 20 cv: Ciclomotors:

19,08 € 51,53 € 108,74 € 135,48 € 169,37 € 6,68 €

u Taxa d’escombraries

Vist l’estudi econòmic del SIGMA sobre el cost real del servei de la recollida d’escombraries, la puja per a l’any 2010 serà d’un 5% i, per tant les tarifes seran les següents: Domicilis: Habitatge Habitatge amb una persona jubilada Habitatge de temporada o deshabitat Establiments: Botigues (fleca, queviures...) Bars i restaurants Cases de turisme rural

110,67 € 57,98 € 110,67 € 110,67 € 430,79 € 400,50 €

u Aigua

S’han incrementat les tarifes d’acord amb l’estudi econòmic redactat per l’empresa PRODAISA, i l’increment de la tarifa mitja serà d’un 1,67%. Les tarifes són les següents: BLOC I: De 0 a 10m3/abonat/mes BLOC II: Excés de 10m3/abonat/mes BLOC INDUSTRIAL: Conservació comptador: Dret de connexió:

0,5407 €/m3 0,6075 €/m3 0,5142 €/m3 0,8468 350,00 €

u Noves ordenances per a l’any 2011

Donat que l’any 2011, entrarà en funcionament el nou local polivalent, s’ha procedit a fer un estudi econòmic sobre el funcionament dels diferents edificis municipals: sala del casal, camp de futbol, local polivalent, i del diferent material municipal: taules, cadires, projector... S’ha redactat la corresponent ordenança fiscal reguladora “TAXA PER A LA UTILITZACIÓ D’EDIFICIS MUNICIPALS”, la qual va ser aprovada provisionalment pel ple en data 28-10-2010, i es troba en període d’exposició pública pel termini d’un mes. També s’ha redactat una nova ordenança fiscal “TAXA PER L’OCUPACIÓ DE TERRENY D’ÚS PÚBLIC”, que preveu la regulació de l’ocupació de la via pública: tant de containers, bastides, grues..., com de parades, casetes de venda, espectacles, atraccions... amb motiu de festes, com ocupació de via pública pel rodatge de vídeos, pel·lícules, anuncis... Aquesta ordenança també es va aprovar el 28-10-2010 i es troba en període d’exposició pública.

Agutzil municipal Aquest estiu l’Ajuntament va tenir la necessitat de cobrir amb caràcter d’urgència el lloc de treball de l’agutzil. Es va fer un procés selectiu mitjançant un concurs de mèrits. Van optar a la plaça dues persones. Una vegada realitzades les proves els dies 15 i 16 de juliol, i basant en la proposta del tribunal del procés, es va contractar l’Eduard Saiz, aspirant que havia obtingut la millor puntuació, mitjançant un contracte laboral parcial de 20 hores setmanals.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010


Informació municipal

Plans d’ocupació L’any 2010, l’Ajuntament ha optat en dues ocasions a les subvencions del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Aquestes són subvencions per fomentar l’ocupabilitat de les persones en situació d’atur i millorar la seva capacitat d’adaptació al canvi, la seva qualificació i competències professionals en sectors i activitats capaços de general nous llocs de treball mitjançant l’experiència laboral i la formació professionalitzadora.

SOC, d’entre les persones en situació d’atur que compleixin els requisits de cada convocatòria. En la primera convocatòria que es va optar, Ordre TRE/84/2010, se’ns va concedir un Pla d’ocupació per al projecte “Millora d’edificis municipals: escolars, culturals i d’ús públic”, d’una durada de 6 mesos. I la persona escollida és en David Palomeras.

La subvenció consisteix en l’import del sou i la seguretat social de la persona contractada. El procés de selecció es porta a terme mitjançant els currículums que ens facilita el

En la segona convocatòria, Ordre TRE/2665/2010, se’ns ha concedit un Pla d’Ocupació pel projecte “Neteja i manteniment dels marges dels camins públics municipals”, també d’una durada de 6 mesos, i la persona escollida és en Carlos Rico Barcía.

OBRES MUNICIPALS u

CAMINS

Camí del Guilar Dins del Pla de Camins del Consell Comarcal de la Garrotxa 2009, s’ha portat a terme l’obra de l’Arranjament del Camí del Guilar, amb un pressupost de 58.536,07 €. L’obra l’ha portada a terme l’empresa Agustí i Masoliver SA, i s’han arranjat els trams malmesos per l’escorrentia de l’aigua, el desgast del trànsit i de major pendent, amb formigó. S’han fet trencaaigües, i s’han netejat i desbrossat les cunetes del camí.

Camí de la Miana i camí d’Argelaguer a Tortellà També s’han fet millores als camins de la Miana, concretament en el tram de Santa Magdalena, i en el camí d’Argelaguer a Tortellà. Les obres han consistit en arranjar les cunetes.

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

5


Informació municipal

Obra de rampes a l’entOrn de la zOna d’equipaments: L’objectiu principal d’aquesta obra ha estat l’eliminació de les barreres arquitectòniques i l’adequació dels accessos als nous equipaments municipals (edifici polivalent, vestuaris, pista poliesportiva...). Aquesta obra l’ha portada a terme l’empresa Construccions Sant Joan SL, i ha tingut un cost de 16.772,06 €, i s’ha comptat amb un subvenció del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (IMSERSO) i la Fundació ONCE, i també una ajuda de la Diputació de Girona.

mOdificació i millOra del pas del c/ majOr sObre el tOrrent Aquesta obra està inclosa en el POUSC de la Generalitat any 2010. I després de la tramitació de l’expedient de contractació de l’obra, aquesta s’ha adjudicat definitivament a l’empresa Josep Vilanova, SA, pel preu de 201.643,67 €.

de

ant !

cOn mil tinu lOr ar

L’obra s’ha iniciat al mes de novembre, i té un termini d’execució de 3 mesos. Donat que per a l’execució de l’obra el pas pel C/ Major ha quedat tallat, s’ha habilitat una zona per a vianants a la carretera, per tal garantir la seguretat del veïns per accedir a les zones d’equipaments: escola, consultori, Ajuntament...

hem

6

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NúM. 26 DESEMBRE 2010

subvenció prOgrama viure al pOble El municipi d’Argelaguer ha optat per segon any consecutiu a la convocatòria del programa “Viure al Poble”, promogut pel Departament de Governació i Administracions Públiques, i aquest any el projecte ha estat seleccionat. El projecte presentat “El torrent del Vinyot ens estructura i cohesiona com a poble” proposa reactivar els dos principals eixos vertebradors del municipi. El primer, de caràcter urbà, estructura d’est a oest el municipi; mentre que el segon, de caràcter natural, enllaça de nord a sud els diferents creixements urbans fins arribar al Fluvià. En aquest sentit es pretén recuperar l’antiga avinguda arbrada de la carretera d’Olot (futura avinguda Olot) per tal de fer agradable el passeig i reforçar les activitats econòmiques existents i afavorir l’aparició de nous comerços i serveis. De la mateixa manera també es vol recuperar l’espai fluvial del torrent del Vinyot com a element natural i de cohesió entre el nucli antic i el modern millorant-ne la seva qualitat ambiental i dotant-lo d’ús. Paral·lelament, i amb l’objectiu de promoure i potenciar el patrimoni com a element identitari proposa millorar l’espai públic del nucli històric que afavoreixi la dignificació i valorització del patrimoni arquitectònic i natural del municipi per part dels residents i del visitants. El cost total del projecte serà de 892.589 € i serà cofinançat pel programa Viure el Poble amb una subvenció de 490.924 € , i la resta amb subvencions compatibles de cofinançament amb aquest programa: PUOSC, Arquitectura i Paisatge...


Informació municipal

nOtÍcies de la sala de cultura Fa 10 anys no jugàveu a futbol, no es feia teatre, concerts etc. aquí al poble? I els artistes que han exposat a la Capella de Santa Anna? I músics, us hi esperem!!! Com ja vàreu veure estem recollint cartells i documents del poble. La idea és arxivar-ho, posar-ho tot ben guardat en carpetes a l’Ajuntament i fer-ne una exposició a la festa del Roser del 2011. El document més antic que tenim –fins ara– és el programa de “Las Fiestas del Roser” de l’any 1951!

Us volem demanar un favor. Encara que penseu que ja no queden cartells ni fotos antigues o altres documents que puguin ser interessants com a “testimoni” de la història d’Argelaguer, busqueu en un racó a casa vostra. I si dubteu si val la pena, vine a la sala. Val més tenir-ho tot aquí abans que la rata que surt al cartell s’ho mengi tot (amb o sense coberts...!). I si algú te ganes de donar-nos un cop de mà... sereu benvinguts. Animeu-vos!

Sala de cultura > Dilluns i dijous de 16.30 a 19.30 | Dimecres de 15.30 a 19.30

pOum El ple de l’Ajuntament de data 11 de novembre de 2010 va aprovar inicialment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Argelaguer (POUM).

Aquest plA conté > memòries: Memòria descriptiva i justificativa. Informació Memòria descriptiva i justificativa. Ordenació Memòria social Memòria ambiental normativa: Normes urbanístiques Catàleg de béns protegits

annexos: Estudi de mobilitat generada Convenis urbanístics Carta de colors El pla es troba en període d’exposició pública pel termini de 45 dies, a partir de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província. Durant aquest termini està a disposició de qualsevol que vulgui examinar-lo perquè es presentin les al·legacions que s’estimin oportunes. També podeu consultar-lo a la pàgina web de l’Ajuntament: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer

nOmbre de visites per mesOs a la sala de lectura 2009

El nombre total de visites a la sala de lectura és de 1452 (els mesos de juliol i agost la sala va estar tancada).

de s. 76

ab ril 13 2 ma ig 14 8 jun y1 26 set .1 02 oc t. 1 60 no v. 1 48

er

13 4 feb rer 21 4 ma rç 21 7

250 200 150 100 50 0 ge n

Argelaguer en xifres

plànols: Informatius i normatius

mOviment demOgràfic

naixements: 0 defuncions:

Ramon Martínez Rubira, 18-03-10 Salvador Jofre Juncà, 09-04-10 Dolors Bosch Pons, 28-04-10 Bonaventura Oliveras Collellmir, 07-10-2010 Carme Torrent Sala, 19-10-2010 Remei Curos Batallé, 11-11-2010 Joaquim Badosa Masdevall, 12-11-2010

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - NúM. 26 DESEMBRE 2010

7


8

Actualitat

Visita a Argelaguer Tot va començar quan l’Ajuntament d’Argelaguer va rebre una trucada de la M. Lluïsa Longan per posar-se en contacte amb la regidora de Benestar Social i Cultura. La M. Lluïsa em va comentar que tenia moltes ganes d’organitzar un recorregut pel nostre poble i conèixer totes aquelles persones que van captivar a un grup de gent gran del barri de la Sagrada Família de Barcelona després de veure per la televisió el programa “Quin País!”.

La idea em va semblar molt bona: realitzar una visita guiada pel poble. Vaig demanar ajuda a en Salvador Pelegrí i la Dolors Figueras. De seguida es van animar a organitzar aquella visita, després d’alguna reunió i de pensar quina estructura havíem de seguir, vam posar fil a l’agulla. Amb la col·laboració del Casal de la Gent Gran d’Argelaguer, l’Associació Lluna Plena, d’en Josep Dorca i d’en Josep Pujiula, vam preparar aquesta diada. El dissabte 10 d’abril d’enguany, van arribar els nostres convidats i la visita va ser tot un èxit. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

Em va agradar moltíssim sentir les històries d’Argelaguer i compartir aquells moments amb algunes de les persones que estimen el nostre poble i que traslladen tot aquest entusiasme a tots els qui el visiten. Cal agrair la tasca de tots els que van col·laborar d’una manera voluntària en la realització d’aquesta activitat i també la seva participació a totes les persones que ens van venir a visitar, escoltar, veure i compartir una mica les nostres explicacions, vivències i experiències. Moltes gràcies de tot cor.

Dolors Giménez Márquez Regidora de Benestar Social i Cultura de l’Ajuntament d’Argelaguer


Actualitat

Actualitat

Festa del Roser 2010

En Pep Puigdemont va realitzar el seu espectacle “Les cançons de la lluna assolellada?”.

El tren i els ponts van divertir a tots els assistents.

El karaoke va ser molt animat, la gent va deixar la vergonya a la cadira i va sortir a cantar.

A la Capella Santa Anna en Joan Hurtós va realitzar una exposició de vitralls. Els diferents colors i formes dels vidres van convertir aquest espai en un indret amb un gran encant. L’artista va fer donació dels dos vitralls de les finestres que estaven posats a la Capella i d’un quadre amb vitralls magnífic, que es troba exposat al despatx de l’Alcaldia.

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

9


10

Actualitat

Durant la festa es va celebrar el III Concurs de Dibuix Infantil i Juvenil organitzat des de la Sala de Cultura. Els infants i els joves es van esmerçar per convertir les seves produccions en veritables obres.

El jurat va deliberar i va donar els premis. Cal dir que aquesta tasca els va ser molt difícil, ja que totes les creacions eren molt bones.

El grup Acuario va amenitzar el ball.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

La Cobla La Principal de l’Escala va tocar al migdia i a la tarda amb una gran afluència de sardanistes.


Actualitat

III TROBADA DE LA COLLA D’ARGELAGUER El dia 18 de juliol de 2010 vam celebrar la tercera trobada de la colla d’Argelaguer, dels nascuts els anys 1954, 1955 i 1956, per commemorar aproximadament els 55 anys d’experiència en aquest món. La primera la vam fer el 1995 per celebrar els quaranta anys, amb un dinar a la casa rural d’Espuella. Al cap de deu anys, el 2005 vam repetir aquesta experiència amb activitats pel poble. El punt de trobada va ser l’Ajuntament nou; ja que la majoria dels assistents, pel fet que vivim fora d’Argelaguer, no el coneixíem. Després visitàrem el col·legi dels nens i de les nenes per recordar vells temps i explicar un munt d’anècdotes. Seguidament vam fer una ruta per tot el poble, per alguns camins i carrers on jugàvem i que són poc transitats a l’actualitat, la Roda, de Can Jepet baixant per la premsa cap a Ca l’Arbat, per darrere a Cal

Ros i sota la Rectoria, on havíem muntat una discoteca. Vam acabar a l’Església i pujàrem a dalt del campanar a veure si encara, en algun forat de la part de dalt, hi quedava amagat algun paquet de REX o alguna “señorita”. Després dinàrem també a Espuella, amb en Joan de ca la Sió, que és un de la colla. En aquesta trobada, amb la col·laboració de tots i amb l’ajut dels organitzadors, vam fer un DVD recordatori amb fotos de quan érem petits, fent la primera comunió, marcant amb un mapa del poble la casa on havíem nascut cadascun de nosaltres, l’etapa del futbol, els banys a la resclosa, quan anàvem a pescar al

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

11


12

Actualitat

riu, a la disco dels estudis, vistes del poble amb els arbres a la carretera, entre d’altres. Per cert, aprofito per felicitar l’Ajuntament d’Argelaguer per la gran idea que ha tingut de plantar plàtans al llarg de la carretera, notícia que vaig llegir al diari El Punt. Entre tots vam decidir no tornar a esperar 10 anys més per retrobar-nos, ja que ja comencem a ser una mica grans i al cap de 5 anys hem fet aquesta tercera trobada. El punt de reunió va ser al cafè (Ca la Felipa) a les 10 del matí, per pujar a peu fins al Guilar per la carretera, ja que el camí antic és molt brut i molts trams són impracticables. Ens aturàrem a la font que es va construir aproximadament l’any 1.981 per part d’en Joan de ca la Remígia (el paleta del poble), en Pep Xac de manobre, amb unes pedres molt ben treballades per en Martí Dolores (el barber del poble) i amb l’aigua de la Gràcia de Can Serra. Una vegada arribàrem a dalt l’esplanada, en Xicu de la Maria del Cafè ens preparava unes taules amb un gran assortit d’aperitius i tot tipus de begudes (no podia faltar el vermut del cafè). Mentre uns preparaven les activitats que havíem fet sempre de petits quan pujàvem una vegada a l’any al Guilar, els altres començaren a assajar els “goigs dedicats a la Verge”. Una vegada va estar tot a punt es van cantar els goigs dintre la capella. Després vam fer el vermut i mentrestant es va sortejar qui eren els que havien de trencar les sis olles. Cadascuna tenia una penyora a dins que s’hauria de pagar després de dinar. Tot seguit baixàrem a peu fins al Cafè d’Argelaguer on vam dinar molt bé. Cal remarcar que com a plat principal menjàrem una costella de vedella, a l’estil uruguaià, que va ser excel·lent, per llepar-se’n els dits. Durant tot l’àpat vam estar acompanyats amb música del nostre temps.

La Fleca d'Argelaguer Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49 17853 ARGELAGUER

Després de les postres es pagaren les penyores de la trencada de les olles i es comentaren moltes anècdotes i històries de la infantesa. Tot seguit vàrem ballar fins molt tard i algú encara va berenar. Tot plegat va ser molt bonic i divertit i el més important és que amb aquests tipus de trobades, a més de recordar vells temps, et retrobes amb totes aquelles persones que d’alguna manera han influït en la teva vida. Espero que per a l’any 2.015 puguem celebrar els seixanta tots plegats. Jaume Vilar i Vergés

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010


Actualitat

Argelaguer de pel·lícula “El Monje”

Aquest estiu Argelaguer ha viscut l’experiència durant unes “setmanes” del rodatge d’una part de la pel·lícula, “El Monje”, dirigida per Dominik Moll, produïda per Morena Films, i amb un repartiment d’actors entre els quals cal destacar Vincent Casell, Sergi López, Geràldine Chaplin, etc. La novel·la homònima de l’autor Matthew Gregory Lewis, escrita l’any 1796, ens explica la història del descens i caiguda del monjo caputxí Ambrosio (Vincent Cassel). Després de ser abandonat de nadó a les portes d’un monestir, és educat pels monjos. Aviat es converteix en un home molt admirat per la seva eloqüència i les seves aptituds com a predicador, però també en l’objecte de moltes enveges. L’ingrés en el convent d’un misteriós novici, una bella jove que s’amaga darrere d’una màscara de cera i que ha estat enviada pel diable (Sergi López) per corrompre Ambrosio, canviarà el rumb de la seva vida. De mestre venerat i virtuós passarà a ser considerat un heretge criminal, acusat pel Tribunal de la Inquisició de pactar amb el diable. Un esdeveniment d’aquestes característiques sempre és un enrenou, no només per la novetat i la curiositat que desperta, sinó perquè significa un canvi d’ambient i de paisatge del poble. La part de la pel·lícula que es va rodar a Argelaguer correspon a diverses escenes d’interiors que es van rodar a Cal Rei, prèviament reconstruïda i adaptada per assolir una escenografia que ens transportés a una casa senyorial de Madrid del segle XVIII.

del poble, a la plaça de la Generalitat i al carrer de l’Om per acollir els camions de transport i de serveis dels diferents professionals que intervenen al film (producció, vestuari, maquillatge, material tècnic…). Les molèsties, si es pot dir així, que van suposar per al veïns, el fet de tenir algun carrer tallat, el pas de camions i les limitacions de soroll, van quedar compensades per la possibilitat de conèixer de prop la parafernàlia cinematogràfica, a més de tenir l’oportunitat de visitar l’estat en què es troba la casa de Cal Rei. També va reportar alguns beneficis a restauradors i comerciants, i també la possibilitat per a alguns veïns d’ocupar-se temporalment en tasques de producció, vigilants, càtering. La pel·lícula, que també va ser rodada en altres indrets com la ciutat de Girona, Tarragona..., encara no ha estat estrenada als cinemes. Quan arribi el dia que la puguem veure, de ben segur que recordarem amb simpatia anècdotes i moments d’aquest especial estiu cinematogràfic. I parlant d’anècdotes podem recordar com feien espantar els ocells, amb una botzina típica dels camps de futbol, per tal de garantir el silenci absolut per al rodatge, també recordem com es passejava el protagonista, Vincent Cassel, amb un patinet elèctric vestit amb l’hàbit de monjo, creant una sensació entre divina i esnob.

Va ser necessari el tancament del trànsit a gran part del carrer Major i l’adaptació de llocs d’aparcament a l’entrada

A. Nebot

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

13


14

Actualitat

Aplec de la Mare de Déu del Guilar 2010

El dinar va ser boníssim. Moltes felicitats als cuiners!

Els més petits i els qui no ho són tant estaven molt engrescats!

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010


Actualitat

Com cada any, aquest aplec va reunir petits i grans per poder parlar i divertir-se. Va ser un punt de trobada per a tots aquells que volen gaudir de la natura, del menjar i de la música.

L’alcalde va entregar un record a Mn. Marturi per aquests anys que ha estat al nostre poble.

Per acabar bé el dia... una mica de música i... a ballar!

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50

Una família mitjana paga més de 2.000 € A l’any en assegurances (vehicles, llar, vida, salut…). Una bona revisió d’aquestes assegurances fàcilment us pot suposar un 15 o un 20 % d’estalvi que, al cap de l’any, poden ser 300 o 400 €, amb les mateixes o millors cobertures. Treballem amb les primeres companyies del sector (allianz, axa, fiatc, generali, groupama, mapfre i reale) per oferir-te els millors productes i la màxima solvència. Argelaguer assessors us ajuda a estalviar, només cal que ens porteu les vostres pòlisses i us farem un estudi completament gratuït i sense cap mena de compromís.

Cami de la roda, 1 – argelaguer – telf. 972.688.307 – Correu-e: argelaguer_assessors@yahoo.es

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - NúM. 26 DESEMBRE 2010

15


16

Actualitat

Festa de la Vellesa

Tota la gent va anar arribant i es va anar col·locant per fer la foto de grup.

Aquest gran espai va servir per estar tots ben amples i tenir fins i tot un espai per ballar.

Les persones que van servir ho van fer d’allò més bé. Tothom estava molt content amb aquest bon dinar.

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010


Actualitat

EXPOSICIONS Eduard Saiz - Les finestres d’Argelaguer Durant dos caps de setmana del mes de maig a la Capella Santa Anna l’Eduard Saiz va fer la seva exposició de Boligrafies: “Les finestres d’Argelaguer”. El crític d’art J. L. Ponce i en Josep Oliveres van fer la presentació d’aquesta exposició. L’obra de l’artista va

ser analitzada i parlaven de la gran seriositat artística i l’admirable experiència de l’autor. L’originalitat de la presentació de les obres va captivar tots els assistents. Aquests paisatges visualitzats des de les finestres del nostre poble ens mostren la gran sensibilitat i bellesa que ha sabut captivar l’artista.

MARGA ROS - La força de l’Espiritualitat Durant el mes de juny la Marga Ros va fer l’exposició de quadres i reflexions “La Força de l’Espiritualitat”.

En els quadres hi vam trobar imatges plenes de vida. La Marga ens va fer

pensar en tot el que podem fer per ajudar més als altres i a nosaltres mateixos.

Es va destacar per uns missatges forts i contundents en els quals s’hi podien trobar una sèrie de pensaments, reflexions i accions que t’ajudaven a pensar en les nostres possibilitats i a reflexionar sobre els bons moments que la vida ens ofereix.

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

17


18

Actualitat

iii concurs públic local de pessebres!!! Llunaplena, conjuntament amb l’Ajuntament, volem tornar a organitzar aquest concurs i confiem en la vostra participació en aquesta proposta de creació artística i tradicional. Com l’any passat, un jurat qualificador passarà per les vostres cases per veure el pessebre i avaluar-lo en cas que hi vulgueu participar. Cap als volts del Nadal estigueu atents als cartells que ho anunciïn distribuïts pel poble, en els quals hi haurà tota la informació sobre el tema. Animeu-vos!!

musicasal i mÉs… El bar el CASAL d’Argelaguer té previst organitzar en col·laboració amb el col·lectiu “ANAFEN produccions” una programació de concerts, activitats lúdiques i actes culturals per als divendres al vespre durant aquesta tardor. El passat 5 de novembre es va iniciar la programació de concerts amb l’actuació del grup “KILOMBO” de Tortellà, que va comptar amb la col·laboració d’altres artistes que van interpretar diversos estils amb cançons marroquines, de jazz i bossa nova.

L’Andreu Nebot d’Anafen ens diu que amb aquesta programació pretén donar una oferta als veïns per tal que puguin gaudir de diverses activitats culturals sense necessitat de marxar del poble, i en Francis Anaya, del Casal, afegeix que esperen rebre públic dels pobles propers per tal d’afavorir les relacions socials i de veïnatge. Si algú vol proposar alguna activitat per incloure a la programació, el Casal i ANAFEN estan disposats a col·laborar en la seva organització. Podeu adreçar-vos a: andreunebot@gmail.com L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NúM. 26 DESEMBRE 2010


Personatge

Maria Oliveras Collellmir (1910 – 2009) Metgessa pionera de l’anestèsia i de les anàlisis clíniques a Catalunya “Decidir la dedicació a la medicina quan la quasi totalitat dels companys són d’un altre gènere exigeix una dosi alta de determinació, que solament alguns esperits ardits poden tenir. Maria Oliveras i Collellmir la va tenir.” 1 Maria Oliveras és l’exemple d’una dona lluitadora, intel·ligent, molt treballadora, amant de la natura i dels llibres que, de molt joveneta, va deixar els de casa per anar a estudiar i fer una carrera, fet insòlit per a l’època, sobretot, per tractar-se d’una dona. La Maria va néixer a Argelaguer, al mas Morató, l’any 1910. Els seus pares foren l’Aleix Oliveras i Ayats i la Llúcia Collellmir i Bassols. Va ser la més gran de set germans, quatre noies i tres nois, i de ben petiteta ja havia de treballar de valent per ajudar al camp i a les feines de la casa. Era la gran i s’esperava d’ella que es quedés a casa, a pagès. A l’estiu, per exemple, s’havia d’encarregar de dur les vaques i els bous a la muntanya, una feina molt feixuga per a una nena. Però mentre vigilava el bestiar la Maria aprofitava per llegir llibres que duia d’amagat i que agafava del seu pare, que era el secretari de l’Ajuntament. Els seus pares no volien que s’afeccionés a la lectura ni a l’estudi. Li amagaven els llibres i, fins i tot, li’n cremaven! No estava ben vist que una dona llegís i, a més, els feia por que aquesta dèria els acabés robant la filla,

que acabés marxant de casa, on la necessitaven per treballar a la masia. Però la Maria tenia molt clar que no volia fer de pagesa i va pensar que l’única sortida per alliberar-se d’aquell futur era estudiar per ser mestra. Amb l’ajuda de la seva professora, va poder anar a estudiar magisteri a Mataró, a casa d’una tieta seva monja. Un cop allà, però, va descobrir que hi havia altres nenes que feien una altra mena d’estudi: el batxillerat, un camí que li serviria per poder arribar a la universitat. Així és que la Maria, als dotze anys, es va matricular lliure a la Normal per fer magisteri, i per via oficial a l’institut per fer el batxillerat. Se’n va anar a Girona per cursar els estudis i durant sis anys va estudiar i treballar de valent. Finalment va aconseguir acabar els dos estudis sense suspendre mai res, i fins i tot va obtenir unes quantes matrícules d’honor. Quan ja tenia vint anys va entrar a la facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu somni s’havia acomplert. A la facultat eren uns quatre-cents nois i només catorze noies! De les catorze noies, només dues van acabar la carrera.

Una d’elles, la Maria Oliveras. Mentre estudiava va esclatar la Guerra Civil i la van enviar a un dispensari per a soldats i milicians i, més tard, a treballar a un laboratori de l’Hospital Militar de Vallcarca. Molt probablement aquí és quan va començar la seva afecció per l’especialitat de laboratori. Però les dificultats encara no s’havien acabat. Havia acabat d’estudiar medicina l’any 1938, però un cop finalitzada la guerra el nou règim no va reconèixer els estudis fets a la Universitat

1 Fragment de l’entrevista a Maria Oliveras feta el gener de 2007 i publicada per la Comissió de Memòria de la Professió del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona el 2009 que podeu trobar i consultar a: http://www.comb.cat/cat/comb/publicacions/memoria/memoria127.pdf

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

19


20

Personatge

Però ella va continuar treballant. A casa l’ajudaven el marit, els sogres i unes quantes noies que tenien cura de la casa i de la mainada. Marxava a treballar molt d’hora. Abans de les set del matí ja estava fent extraccions de sang als malalts de diferents clíniques de Barcelona. Anava a totes les clíniques amb el seu cotxe, sempre corrent amunt i avall. En va arribar a tenir quatre, de cotxes!

Sopar de la promoció mèdica 1932-1940. l’any 1950. La doctora Oliveras té a la seva dreta el professor Màxim Soriano.

Autònoma i, per poder obtenir el títol de metge, es va haver de tornar a examinar de totes les assignatures ja aprovades durant els anys de l’Autònoma davant d’un tribunal que va venir expressament de Madrid. Va aprovar l’examen i, finalment, l’any 1941 va obtenir el títol de Llicenciada en Medicina. La Maria es va especialitzar en les anàlisis clíniques i laboratori i va aconseguir treballar a l’Institut Neurològic de Barcelona, on treballava durant el dia al laboratori i a la nit feia de metge de guàrdia fent transfusions i controlant els malalts al quiròfan. Així va conèixer el doctor Adolfo Ley, un prestigiós neurocirurgià que va acabar incorporant-la en el seu equip al cap d’uns anys. L’any 1941 es va casar amb un farmacèutic, en Narcís Esplugas. Poc temps després de casar-se, però, se’n va anar a Madrid per estudiar el doctorat. El seu treball a Barcelona i les obligacions familiars van fer que acabés deixant aquests estudis i no va poder preparar la tesi doctoral. L’any 1942 ja va néixer el seu primer fill, però això no va fer que l’activitat de la Maria L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

s’aturés. L’endemà del part ja es va fer portar el microscopi al llit per poder fer una anàlisi de sang urgent i al cap de dos dies ja tornava a treballar! Amb el seu segon fill el ritme de feina tampoc es va aturar. Va treballar fins a l’últim dia i quan el doctor Adolfo Ley la va veure entrar al quiròfan per ajudar-lo en una operació d’urgència, aquest va exclamar: “Vaya por Dios, hoy, además de la transfusión, tendremos un parto!”. I efectivament, al cap de poques hores la Maria donava a llum el seu segon fill.

L’any 1944 va ser decisiu per a ella. El doctor Adolfo Ley la va incorporar al seu equip de neurocirurgia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Al cap de dos anys va venir a Barcelona un prestigiós metge anglès, el doctor Robert Macintosh, catedràtic d’anestèsia de la Universitat d’Oxford. Al quiròfan, ajudant al doctor Macintosh, va descobrir el que seria la seva nova especialitat: l’anestèsia. Fins al moment només s’havia aplicat l’anestèsia local. Amb l’arribada del doctor anglès, però, van descobrir els avantatges de l’anestèsia general. Abans de tornar al seu país el doctor Macintosh va oferir a la Maria la possibilitat de rebre-la com a alumna d’anestèsia i de treballar amb ell a Anglaterra. No s’ho va pensar gaire.

Equip del laboratori de l’Institut Neurològic Municipal (entre el 1941 i 1944). A la dreta de la doctora Oliveras, el doctor Ricard Roca de Viñals, cap del Servei.


Personatge

Amb la beca que li va aconseguir el doctor Adolfo Ley i sense saber gens d’anglès, se’n va anar a treballar a Anglaterra durant gairebé un any! El seu home es va quedar a Barcelona, cuidant els fills. A Oxford i més tard a Londres va treballar i estudiar de valent. A les operacions intubava malalts i controlava les intervencions i les anestèsies. A Anglaterra va aprendre molt, i quan va tornar a Barcelona va arribar amb nous coneixements sobre anestèsia i amb instrumental i un nou aparell

per fer l’anestèsia general en les operacions. Novament a Barcelona la Maria va continuar treballant, d’analista i ara també d’anestesista. Els cirurgians de Barcelona se la disputaven i van començar a demanar-li que els adormís els malalts en les operacions més complicades. Va arribar un moment, però, que ja no donava l’abast per compaginar la feina del laboratori i el treball d’anestesista. Havia arribat l’hora d’escollir i va triar la feina del laboratori, que li permetia dedicar-se

La doctora Oliveras acompanyada de la seva família, el 2008.

una mica més a la família i a la casa. Abans de deixar l’anestèsia, però, havia format dos metges perquè continuessin aplicant l’anestèsia general: el seu cosí, el doctor Joan Oliveras Farrús, que era de les Planes d’Hostoles, i el doctor Antoni Castells Cirera. Quan va fer setanta anys va decidir jubilar-se. Va traspassar el seu laboratori i va deixar de fer de metge. Va saber aprofitar els darrers anys de la seva vida, rodejada de la seva família i dels seus llibres.

Participants del curs del Departament d’Anestèsia del Nuffield, a Oxford, l’any 1948. La doctora Oliveras és a la primera fila, la quarta per l’esquerra; el professor Robert Macintosh és a la segona, el segon per l’esquerra.

Aquesta dona tenaç, coratjosa, innovadora i en ocasions intrèpida, ens va deixar l’any passat, a l’edat de noranta-nou anys. La invisibilitat de la dona metge en el passat és tan evident com injusta. Aquesta dona metge, pionera de l’anestèsia i de les anàlisis clíniques a Catalunya, era d’Argelaguer, el nostre poble. Montserrat Mallol Soler

Artur Ginesta

CONSTRUCCIÓ D’OBRES C/Plaça, 8 17853 - Argelaguer Tel. i fax 972 68 76 12 e-mail: fginesta@jazzfree.com

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

21


22

Escola

A la nostra escola mengem fruita El nostre centre participa en el pla de consum de fruita a les escoles amb l’ajuda de la Unió Europea i la Generalitat de Catalunya. Aquest pla consisteix en què durant el curs escolar la segona quinzena de cada mes (dimarts i dijous) es distribuirà fruita seleccionada en funció de l’estació de l’any, la proximitat de la producció i la qualitat.

La fruita es reparteix entre els nens i nenes a l’hora d’esmorzar i alhora ens permet desenvolupar activitats complementàries al consum de fruita com per exemple buscar informació sobre les propietats i els beneficis de la fruita que estem menjant en aquell moment, buscar el seu nom en diferents idiomes, trobar el nom d’altres varietats de la mateixa fruita, utilitzar coberts per pelar i menjar algunes fruites... Els alumnes d’infantil són els encarregats de repartir-les i de comptar a cada safata quantes peces cal posar.

La fruita que ens arribarà de forma gratuïta cada mes serà: Octubre: poma, préssec, raïm i pruna. Novembre: raïm, pruna, mandarina i pera. Gener: mandarina, poma vermella, taronja i pera. Febrer: mandarina, poma, taronja i pera. Març: poma, taronja, plàtan o maduixot i pera. Abril: poma o pera, taronja, plàtan i maduixot. Maig: albercoc, cirera, préssec o nectarina i maduixot. Juny: albercoc, cirera, préssec i nectarina. I sobretot, el que pretenem és augmentar el consum de fruita i proposar-la com una alternativa a d’altres aliments amb menys qualitat nutricional. Hem celebrat la festa de tardor preparant una macedònia. Cada cicle va tallar i pelar diferents fruites. Després d’una caminada pel poble ens la vàrem menjar. Per tal que tot aquest treball sigui profitós és molt important que també se li doni suport des de casa. Equip docent Escola Montpalau L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010


AMPA

Hola famílies! Primer de tot volem donar la benvinguda als alumnes de P3 que s’han incorporat enguany a l’Escola i el nostre afectiu comiat als alumnes de 6è curs, i desitjar-los bona sort

en aquesta nova etapa a l’institut. Han transcorregut vuit mesos des de la darrera Argelaga, i l’AMPA no ha parat en les seves activitats, que ara us passem a explicar:

u Per la diada de Sant Jordi, enguany vam establir la

nostra tradicional paradeta de llibres, roses, plantes i discs, al Casal (a un lateral del bar) i oberta a la carretera. Donem les gràcies al Sr. Eduard Granados per regalar a l’AMPA uns collarets fets per ell amb una rosa per obtenir guanys. El canvi d’ubicació es va fer per qüestions climàtiques, però la veritat és que va donar millor resultat de cares a les vendes el fet de veure’s les plantes a la carretera, ja que no en va quedar ni una. u Els dies 11,12 i 13 de juny es va realitzar un 3r Slot Sca-

lextric al Casal, obert a tothom i organitzat pel Sr. Josep M. Corbalán.

Els beneficis de la competició els lliuren a la nostra Entitat, per la cosa els agraïm sincerament aquesta aportació, sabedors del que costa un muntatge d’aquestes característiques.

Tallers L. Sanz Pol. ind. can portella, s/n 17853 Argelaguer Tel. 972287300 Fax 972287302 talleres.leonardo-sanz@rediveco.com

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

23


24

AMPA

u El dia 18 de juny es va fer la Festa de Final de Curs

al Casal. Aquest cop, com ja ens tenen acostumats, els alumnes de la CEIP Montpalau ens van fer gaudir d’una estona de ball. Aquest curs van realitzar un taller de “Hip-Hop”, i semblaven professionals, de tan bé que ho van fer. Va acabar la festa, com sempre, amb un sopar, gràcies a l’aportació culinària de les famílies. u Aquest nou curs, l’AMPA ha ofertat variades activitats

extraescolars, i sols se’n realitzaran vuit perquè han cobert el nombre mínim de nens: poliesport petits i poliesport grans a u Els dies 1, 2, 3 i 6 de setembre, abans de començar el

nou curs (que recordem enguany s’ha avançat al dia 7, a efectes de la “setmana Blanca” del 28 febrer-4 març 2011),

u I per últim, per ser més recent, el passat 6 de novembre

es va organitzar la tradicional Festa de la Castanyada. Com sempre, vam comptar amb l’estimable col·laboració del Sr. Pere Fàbrega i del Sr. Josep Pujol, per preparar el foc i tot el necessari per coure les castanyes, els moniatos, la cansalada i el llom. Volem agrair a ells i a tots els pares la

càrrec de la Sra. Sandra Codina, anglès per la Sra. Mariona Canals, i dibuix i construccions pel Sr. Màrius Sala. Enguany l’activitat d’escacs passa a ser escolar per al Cicle Mitjà. es va organitzar el 2n Casalet dut a terme per la Sra. M. Àngels Grabuleda. Els nens s’ho van passar molt bé amb els tallers de manualitats i els jocs que van realitzar.

seva col·laboració, que va fer possible aquesta festa, oberta a tot el poble. Es van sortejar dues paneres de diferents productes, i un dinar cedit per “El Café”. També, des d’aquí, donem gràcies a tots els particulars i comercials que han col·laborat en donacions. La festa, que va comptar amb molts assistents, va ser molt lluïda i divertida.

L’AMPA desitja a tothom unes BONES FESTES NADALENQUES!!!!!

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

La Junta


Esports

F.C. Argelaguer Com cada any, ja tornem a ser aquí per explicar-vos quatre coses del futbol a Argelaguer. Aquest any podem dir orgullosament que l’equip femení entrenat per Sergi Lombardo i Ramon Ribera, després d’una bona temporada, va aconseguir ascendir a primera catalana i, per tant, aquest any ha d’intentar mantenir la categoria. S’han jugat ja alguns partits i sembla que pot ser possible, de moment ha aconseguit ja la seva primera victòria després de tres partits. Sabem que aquesta categoria no serà fàcil, però confiem en què les seves ganes i la seva millora en el joc ajudin. L’equip masculí de tercera regional, entrenat temporalment per Dami Díaz, ha començat la temporada en molt mal peu, i ha obtingut només una victòria en els nou primers partits i ocupa les últimes posicions de la classificació. A casa continuen sense guanyar, tot i fent molts bons partits en

algunes ocasions. La sort de moment els hi gira l’esquena. Esperem que aixequin el cap i en els partits següents vagin sumant punts que els puguin fer escalar posicions a la classificació. En el futbol base hi tenim tres equips: els prebenjamins, els benjamins i els alevins. Els prebenjamins, entrenats per l’Aury i en Luca, s’han estrenat aquest cap de setmana i han aconseguit guanyar el primer partit de lliga per un contundent 5 a 0 contra el Ter Brugent. Sembla, doncs, que ens donaran moltes alegries aquest any. Els benjamins dirigits per en Dani Lain i en Manu han aconseguit fer un equip molt competitiu, de ben segur que aconseguiran passar-s’ho bé dins el camp.

I els alevins entrenats per en Quini i en Jordi Sánchez, que aquest any han tornat al format de futbol 7, de moment estan fent un inici formidable, ja que encara no han perdut cap partit i estan al capdavant de la classificació demostrant moltes ganes i il·lusió partit rere partit. I finalment, aquest any s’ha estrenat l’equip de veterans entrenat per Sergi Lombardo, que de moment no ha aconseguit estrenar-se en la classificació, però esperem que un cop s’hagin adaptat al seu joc puguin aconseguir força victòries. Esperem, doncs, la seva assistència en el màxim de partits possibles!!! S’ha de gaudir del futbol. Moltes gràcies a tots i totes, entrenadors, jugadors i aficionats per fer que el futbol del nostre poble continuï un any més entre nosaltres. Cal dir també que des de fa poc el futbol d’Argelaguer compta amb una web on es pot estar informat sobre tots els equips del club i de les notícies relacionades amb el futbol del poble. La web és la següent:

www.fcargelaguer.com

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

25


26

Casal de la gent gran

amb fre i marxa enrere És curiós que una de les obres recomanades en el segon cicle de l’ESO hagi estat “Cuatro corazones con freno y marcha atrás” del dramaturg Enrique Jardiel Poncela. Possiblement sigui per anar preparant el jovent per a una vida d’embolics d’amors i desamors. Bé, doncs, el govern socialista ha tingut com a estrella dos amors: la Llei de la Dependència i el desenvolupament de la política social en els seus mandats, com és més o menys, el leiv motiv de l’obra esmentada. Per un costat l’amor que van posar amb el desenvolupament de la Llei de la Dependència se’ls ha truncat. Aquesta llei va sortir coixa, sense una dotació econòmica suficient, ha anat minvant l’alegria de les persones que hi tenien posada tota la confiança. Per l’altra, la tan cloquejada política social se n’ha anat en orris fent una frenada i marxa enrere, precipitada pels embolics i les males polítiques econòmiques, que han causat la fallida de la

activitats: Continuem el gimnàs cada dijous de16 a 17 h. u

Lehman Brothers arrossegant totes les economies occidentals. No obstant això, no hem de preocupar-nos massa, de moment, perquè les nostres pensions puguin anar minvant, ja que la Seguretat Social té un saldo positiu de 13.998,24 milions d’euros, és a dir, un superàvit, segons va dir el secretari d’Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado. Fatec continua amb les seves campanyes en pro de la gent gran. Cal destacar el tema, entre d’altres, de la fiscalitat. Assisteix a convencions, congressos, assemblees internacionals, etc. per estar al dia de tot allò que és important per als grans. Les diferents

seccions de la federació porten a terme treballs socials intergeneracionals, i s’han adherit a diverses institucions nacionals i internacionals. Fatec va comparèixer a la comissió permanent del “Pacto de Toledo” tot fent valer les nostres raons, però sempre seguint la línia d’aportar solucions positives. La nova plana web de la federació és fatec.cat i està operativa des de ja fa uns mesos. Això no vol dir que la gent de gentgran.org quedi inoperant, sinó al contrari, continuarem trobant tota mena d’informacions vers la gent gran. Us invitem a fer-la servir. cortesia de la revista Tardor, per al Casal de la Gent Gran d’Argelaguer

podeu anotar-voS > Correu electrònic >>>>>> gentgranargelaguer@yahoo.es Fax >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> 972 688 307 Adreça >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> carrer major núm. 38

ens han deixat Dolors Bosch Pons Bonaventura Oliveras i Collellmir Josep Cabratosa i Dénia Carme Torrent Sala Sentim la pèrdua dels companys, tots ben identificats al nostre casal per la seva assistència a tots els actes, els trobem a faltar i ens costa assumir-ho, des del casal fem arribar el nostre més sentit condol a les famílies. Salvador PelegrÍ L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NúM. 26 DESEMBRE 2010


Àlbum fotogràfic

La carreta amb la vaca, inicis anys 1960. Arxiu: Ribus / Ajuntament.

La carretera amb els arbres en els anys 1960, com es vol tornar a tenir. Arxiu: Ribus / Ajuntament.

Grup de noies a l’escola. Finals 1950. Arxiu: Ribus / Ajuntament.

L’equip de mainada de l’Argelaguer, any 1971. Arxiu: J. Vilar. L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - NúM. 26 DESEMBRE 2010

27


28

Història

ARGELAGUER FA UN SEGLE ELS NOMS DE LES CASES (IV): LA PLAÇA DE BONS, CARRER DE L’ESGLÉSIA, PLACETA DEL CASTELL I CARRER DE LA MURALLA

Continuem amb la llista de les cases, de l’any 1905, que es troba a l’Ajuntament, on hi consta el nom per la qual se la coneix, i el seu propietari. Després de fer, a l’anterior número, part d’“Escarremunt”, la plaça de can Quei i el carrer de Santa Anna, aquest cop toca la resta de carrers i placetes d’“Escarrevall” i haurem arribat a la fi de la relació del nom dels habitatges de tot el nucli del poble.

CARRER I PLACETA DE BONS

CARRER DE L’ESGLÉSIA

1 Cala Lluïsa, de Pere Balateu Serra. Passada la guerra va haver-hi un petit hostalot i també se’n va dir cal Mestre, ja que hi tenia la residència. 2 Can Cals, de Bartomeu Plandiura Oliveras. Podria ser la casa del Cantó. 3 Can Marçal, de Mariana Marçal Bosc. Era l’àvia de la Mercè Cenrera. Un fill seu, l’hereu, va anar a la guerra de Cuba i va tornar. 4 Casa Minguet, d’Antoni Bru de Sala. Més tard va ser can Trona, on hi vivia la Nita del Castell. 5 Can Just, d’Isidre Ornós Oliveras. Era d’en Just, el que va construir el pou i viver prop del cementiri i tenia un hostal a la plaça de can Quei, va morir cremat a la plaça quan se li va encendre l’hostal, a principis del 1910. 6 Ca la Miquela, de Gaspar Sellas Jutglà. 7 Can Maranyic, de Francisco Rabert Gresa. Casa de darrere la plaça de Bons en el camí que va al pou de Santa Anna. El vell Maranyic era tot un personatge de principis de segle XX, batusser, sempre anava amb navalla i alguna vegada amb revòlver. Feia de minaire, més que res canals i algun túnel per les rescloses d’en Bassols. També era matador de porcs i un gran bevedor. Algun dia haurem de parlar d’ell. 8 Can Curbera, de Rita Lloret Genís. Més tard can Xoroi, en anar-hi a viure una família que allà on anava portava aquest nom, venien d’un mas d’Oix que així s’anomenava. La Dolores de can Xoroi va ser l’última campanera del poble, va plegar cap a mitjans anys 1970. 9 Ca la Pepa, de Jaume Pujolar Serrat. Última casa del poble, en el camí que va al cementiri nou. El propietari també era el de ca n’Abulí. Els Pujolar eren uns grans propietaris de terres i masos de Beget, a tocar Oix, i encara ho mantenen. La casa pairal és el Pairer de Bestrecà i han mantingut el cognom Pujolar més de 800 anys.

1 Ca la Inés, de Francisca Roure Garriga. Fa molts anys, potser en aquell temps, hi havia hagut un hostal. 2 Ca la Mata, de Miquel Salvatella Rabert. Es deia així perquè era el mateix propietari del mas de la Mata, que es troba a tocar el riu Fluvià, on hi ha la Resclosa. 3 Casa Rectorial, del “ Cura Párroco”. Rectoria. 4 Església Parroquial, d’“El mismo”. L’església en aquell temps era asimètrica, no tenia la nau del costat esquerra en entrar, allà hi havia hagut el cementiri més vell que el que es va anul·lar en els anys 1980. La gran ampliació de l’església es va fer els anys 1907-08.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

Carrer de la Muralla. Inicis anys 1970. Arxiu: Ribus/Ajuntament.


Història CARRER DE LA MURALLA 1 Can Bardi o Casica, de Gabriel Pujol Roure i Gabriel Roure Garriga. Potser més tard va ser ca la Teta. 2 El Castell, d’Antoni Bru de Sala. A principis de segle XX en el castell hi vivien tres famílies de masovers. Els pares de la Lola de can Met, els pares d’en Quelau i sogres de la Nita del Castell i una altra família que venia de Montagut. 3 Can Batlle o Mià, de Magdalena Tura Surribas. La casa de can Mià a la placeta del Castell. Abans era més gran. 4 Can Minguet, de Maria Legalina. 5 Ca l’Esparrucat i Raconda, de Josep Falgarona Montalat (a) Esparrucat. Més tard va ser ca l’Elisa, la dona centenària d’en Josep Esparrucat, que havia estat alcalde i carter cap a Lliurona. Més tard, can Sisrals, amb l’ampliació de la casa. Abans del 1920 entre can Sisrals i can Sonso hi havia un pas, una separació entre les dues cases. 6 Can Ballurs, d’Esteve Casadevall Ricart. Més tard cal Sonso. 7 Cal Perer, de Martí Cordonets Buixassa i fill. En aquesta casa va haver-hi fa un segle la presó municipal i la casa també dóna nom al paratge i prat del costat del torrent, quan passa per la premsa amb el nom del Perers. Sembla que en el segle XIX hi havia hagut periòdicament un petit mercat de bestiar. Potser més tard va ser can Castellet. 8 Can Costa, de Francisco Costa Ferrés. 9 Cal Sorge, de Francisca Costa Vila. 10 Can Pere Pau, de Jeroni Santaló Barret. 11 Can Saubí, de Pere Font Fontana.

Jou de vaques a la Placeta del Castell o de ca la Teta. Inicis anys 1970. Arxiu: Irene Serra.

12 Can Lau, de Maria Casadevall Domènech. Es manté el nom i hi viu en Martí Lau. En aquestes cases no hi sé situar can Boixa i can Castellet. Entre cal Ros i la placeta del Castell, en el carreró estret, hi havia tres petites cases que s’anomenaven can Canela, can Met i can Perila. Eren del mateix propietari de cal Ros. Tampoc no he pogut relacionar la casa vella amb la que més tard va ser cal Lirot. 13 Can Felissa, de Salvador Pelegrí Mateu. Es manté el mateix nom de la casa i del propietari. No és el mateix, aquell era el seu avi. 14 Can Caliro, de Francisco Brunsó Vidal. Més tard va ser can Brunsó i a partir dels anys 1930 ca l’Arbat, quan la va comprar la família Arbat 15 Premsa d’en Toni, de Miquel Rabert Sitjà. Antiga premsa d’oli, casa d’en Toni Cordonets i família. Entre la casa de can Felissa i ca l’Arbat hi va haver la casa de can Formiga. I per fi hem arribat al final. Hem passat revista de tots els habitatges del nucli d’Argelaguer i podem tancar el tema dels noms de les cases de fa un segle, que ens ha ocupat quatre números i dos anys. Ha estat un treball un pèl pesat i confús, però crec que interessant, ja que la gent, que sap força, o molt, de la història de les seves cases, hi pot aportar més informació i documentació. Nota: Si alguna persona té més informació de noms antics de les cases citades o bé ha detectat alguna errada, que segur que hi és, que ens ho faci saber, posant-se en contacte amb l’autor de l’escrit (telèfon 972 687205) o amb l’Ajuntament. Gràcies per endavant.

Vista pintoresca d’“Escarrevall” des de la carretera. Anys 1960. Arxiu: Ribus/Ajuntament.

Josep Vilar i Vergés L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

29


30

LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer

hola amics de les llunes! Vam celebrar la VII edició de les nostres “passejades poètiques al Guilar” el passat 24 de juliol, una maca nit de lluna plena. Enguany, trencant amb l’esquema de les anteriors edicions, vam invitar a tots els assistents a fer un recorregut de 900 anys a través de la poesia. La nostra llengua ha donat molt bons poetes al llarg de la història, des dels més antics trobadors/res del S. XII, que cantaven l’amor cortès fins als nostres dies, i nosaltres aquella nit vam voler mantenir viva llur poesia. Amb aquest propòsit vam fer una selecció procurant incloure poemes i autors significatius de la nostra cultura, donant protagonisme al tractament de l’amor, temàtica que referenciàvem breument a l’inici de les lectures del corresponent segle, destacant les seves particularitats. Cal dir que l’acte va comptar amb la participació del públic assistent quant a la lectura lliure de poemes, que per a nosaltres sempre és el més estimable de l’activitat. I amb ells vam acabar aquest brindis per la poesia fins al proper. Voldríem des d’aquestes pàgines donar les gràcies especialment al Sr. Albert Nebot, que ens va ajudar en aspectes tècnics i escenogràfics i a l’artista Sr. Màrius Sala, que generosament ens va dissenyar el cartell de l’activitat.

REPRESENtANt D'EMBOtItS I FORMAtgES

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NúM. 26 DESEMBRE 2010


LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer

Per Sant Jordi i ja per 3r any vam organitzar l’activitat que anomenem “Corre i vola un conte per l’escola” per a tots els nens dins el seu horari escolar. A través d’un mapa d’Argelaguer dibuixat per el Sr. Màrius Sala (novament gràcies per la seva aportació), visualment molt atraient per als nens i que assenyala els paratges més emblemàtics del poble, vam seguir el seu recorregut explicant anècdotes, personatges, esdeveniments de la vida quotidiana del poble des de principis del S.XX. Donem les gràcies al Sr.

Salvador Pelegrí, a qui no va importar asseure’s una tarda amb nosaltres a xerrar de l’Argelaguer de la seva joventut i que ens va donar les informacions per al nostre relat davant els nens. Entre altres fets ens explicà: la transhumància pel C/ Major, sobre el món dels carboners, del que significava la Resclosa, el temps d’escola, fets curiosos de personatges singulars com la campanera, el cisteller, la modista… En fi, els nens s’ho van passar bé, o això ens van dir, i volem exposar-vos algunes fotos d’aquell dia:

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - NúM. 26 DESEMBRE 2010

31


32

Joventut

TALLERS D’ ESTIU 2010 Com cada any, s’han tornat a fer els tallers d’estiu per a nois i noies de 12 a 15 anys. Els dies: del 26 al 30 de juliol i del 2 al 6 d’agost. Aquest any els tallers han sigut de neteja i adequació del pavelló, el riu Borró i la Resclosa i netejar l’entorn. A les pesqueres els vàrem penjar cartells fets pels nois i noies de la brigada, amb dibuixos i escrits, que fan saber que el riu no és un abocador, i que n’han de tenir cura i deixar-lo net. També vàrem treure les herbes de la part enjardinada de fora del pavelló, vàrem dedicar uns dies a netejar les fonts de Plandiura i Can Sisrals, uns llocs agradables on la calor de l’estiu es podia suportar. Una de les activitats que els ha agradat més ha sigut la de netejar el pavelló i els vestuaris amb la KARCHER, que quan em despistava ja n’hi havia un de mullat. També vam netejar, escombrar i fregar la sala, bé netejar, netejar... no sé si és la paraula adequada però, divertit sí, veure com jugaven i com s’ho passaven d’allò més bé. Tirant aigua al terra amb el fregall i tant de culs com de panxa llançant-se i jugant amb l’aigua.

La cloenda del taller es va fer el primer dissabte de setembre, el dia 4, pensant que hi poguessin assistir tots i així va ser. El dissabte a la tarda vàrem anar a banyar-nos al riu Borró i el vespre a sopar al bar del Casal d’Argelaguer. Com a gratificació per haver sigut constant, l’Ajuntament els va donar dues targetes per anar a AQUA BRAVA, amb les quals es beneficiarien d’un descompte a les taquilles del parc. Teresa Mayoral

Servei permanent a:

Oficines centrals: c/ Mulleras, 36 - 17800 OLOT Botiga: Alta Madoixa, 12 - 17800 OLOT Sales de Vetlla: Olot: c/Pintor R Barnadas, s/n (barri Mas Bernat) Sant Joan les Fonts: Sant Antoni, 13

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

Olot Montagut i Oix La Canya La Vall de Bianya St. Jaume de Llierca Tortellà

i ara també a

Begudà Castellfollit de la Roca La Vall d’en Bas Les Preses Sant Joan les Fonts

Argelaguer!

SERVEI 24 HORES Tel. 972 268 864 – 607 668 999


Salut

alcohol i salut Prendre begudes alcohòliques és un costum molt estès a la nostra societat. Beure vi als menjars, “anar a fer la cervesa” o beure un “cubata” o un “carajillo”, és un fet quotidià per a moltes persones. Ara bé, cal tenir en compte que l’alcohol és un element tòxic per a l’organisme i que pot ser molt perillós. Tot seguit, unes dades molt dures i que ens han de fer pensar: u L’alcohol és el responsable del 40% dels accidents de trànsit i està implicat en el 66% dels accidents laborals.

Una copa de vi o cava Una cervesa Un cigaló o xupito

Una copa de conyac Un whisky Un cubata

1 uBe

2 uBe

Més del 50% dels adolescents de 15 anys ha pres una beguda alcohòlica en els últims 30 dies (tant nois com noies).

qui no hauria de beure?

u Més del 9% de les noies i del 22% de nois han conduït

Adolescents i menors de 18 anys, ja que encara estan en fase de creixement

u

alguna vegada beguts, i el 40% diuen haver pujat en un cotxe conduït per una persona amb nivells d’alcohol superiors als permesos. Si bé es cert que es comença a notar en la població general una petita disminució del consum d’alcohol, quan ho mirem en gent jove aquest consum segueix elevat, sobretot en les noies, el col·lectiu que més ha augmentat el consum de risc. Un dels grans perills de l’alcohol és la tolerància: Si es beu de forma habitual, cada vegada és necessari beure’n més per tenir els mateixos efectes, fins arribar a un punt que es necessita beure per trobar-se bé. Quan passa això és perquè es pateix dependència a l’alcohol. Beure durant molt temps pot causar cirrosi, úlceres d’estómac, hipertensió, infarts, demència, deliri... També pot alterar la relació amb la família (agressivitat, maltractaments) o a la feina. Com a mesura d’alcohol s’utilitza la UBE (unitat de beguda estàndard). 1 UBE són 10 grams d’alcohol i correspon a un vas de vi o a una cervesa. Si es tracta de begudes destillades (conyac, ginebra, whisky,...) contenen 2 UBE. Així doncs, segons els que es beu, podem identificar les persones que tenen un consum de risc: El consum de risc en homes es de 4 UBE al dia i en dones 2 UBE al dia (les dones tenen menys tolerància a l’alcohol).

Persones amb malalties que desaconsellin el consum (inflamació de fetge,...) o que prengui certs medicaments Dones embarassades Persones amb problemes socials, fills de pares alcohòlics,... Professions de risc (conductors, treballadors de la construcció, persones que manipulin maquinària o objectes perillosos...)

símptomes relacionats amb el consum d’alcohol Nàusees, vòmits, diarrea, cremor d’estómac, anorèxia (cansament) Palpitacions Disminució dels reflexos, tremolors, cefalea (mal de cap) Ansietat o depressió, dificultat per concentrar-se, insomni, deliris, irritabilitat Trastorns de la memòria Impotència Cal tenir en compte que no hi ha cap consum d’alcohol segur, depèn de cada persona, de les circumstàncies,... Segueix vigent la recomanació de l’OMS (Organització Mundial de la Salut): “alcohol, com menys millor”. joan cabratosa i Pla Metge de Família L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - NúM. 26 DESEMBRE 2010

33


34

Salut

LA MEDICINA HOMEOPÀTICA (I) La medicina homeopàtica és l’art de curar aplicant la llei del similitud, utilitzant remeis homeopàtics –d’origen vegetal, animal o mineral– a dosis infinitesimals que s’administren de forma individualitzada, estimulant la resposta curativa de l’organisme. Origen de l’homeopatia La paraula homeopatia ve del grec homoios (similar) i pathos (malaltia). Ja a l’antiga Grècia, Hipócrates, considerat el pare de la Medicina, utilitzava tant la llei de curar pels similars com la dels contraris (al·lopatia). La medicina antiga va anar desenvolupant més la branca de l’al·lopatia, i no és fins al segle XVIII que no es desenvolupa l’homeopatia, gràcies a Hahnemann. Christian Samuel Hahnemann (Sajonia –actualment Alemanya– 1755, París 1843) Es considera, doncs, el fundador de l’homeopatia. Doctor en Medicina, el 1779, curava primer amb els remeis de la seva època. No satisfet amb els resultats de la cruenta medicina d’aleshores, que debilitava els pacients amb purgues i sangries, va abandonar la clínica i es va dedicar a traduir obres mèdiques. Va esser traduint la Matèria Mèdica de Cullen que va caure en la llei de curació pels similars, llegint sobre l’escorça de quinina –que s’utilitzava en aquell moment per tractar les febres palúdiques– i observant que si ell s’ho prenia li produïa unes febres semblants. A partir d’aquest descobriment va formular el principi de similitud: Similia similibus curentur (allò similar es cura amb allò similar). A partir d’aquí va anar experimentant substàncies sobre ell mateix per estudiar-ne els efectes i així poder-ho donar als malalts que el consultessin amb els mateixos símptomes que produïa cada una d’aquelles substàncies naturals, però en patia els efectes tòxics.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

Mecanisme d’acció de l’homeopatia Per pal·liar aquests efectes tòxics de les substàncies medicamentoses va començar a diluir-les (en una mescla d’aigua i alcohol); i per augmentar-ne l’eficàcia, a dinamitzar-les (aplicant sucussions repetides), basant-se amb mètodes de l’antiga alquímia vegetal o espagíria. Així cada remei obtingut tenia menys matèria, però més energia. I és aquesta energia vehiculitzada per l’aigua i l’alcohol que provoca la resposta curativa de l’organisme també des de la seva part energètica (acció-reacció). En ser una medicina empírica sovint és qüestionada per l’actual medicina oficial, que dubta dels seus efectes en utilitzar remeis diluïts a dosis infinitesimals, però no es té en compte el factor dinamització, que és la clau. Per sort, la física actual ens dóna teories, com la de la memòria molecular de l’aigua, que expliquen el mecanisme d’acció de l’homeopatia, ja que in vitro no es pot demostrar perquè necessita un organisme viu per interactuar. Les tres eines de l’homeòpata 1. Tota la doctrina homeopàtica, que recull els seus treballs i experimentacions al llarg de la seva vida, constitueix una obra que es titula Organon de la Medicina, que va veure la seva sisena edició quan ja era mort, i es bàsica per a tots els homeòpates unicistes. 2. Els seus continuadors, com Kent, van recollir els símptomes que curava cada remei, constituint el que en diem Repertori. Aquell primer repertori de Kent en anglès antic, s’ha anat ampliant i traduint a altres llengües (aquest llibre ens serveix per trobar el remei de la persona a partir dels seus símptomes més peculiars).


Salut

3. La descripció detallada dels símptomes de cada remei, que prové de la toxicologia o de l’experimentació voluntària en persones sanes, constitueix la Matèria mèdica. Tots els grans homeòpates de l’historia han deixat les seves obres i alguns d’ells de molts volums, com la d’Allen (aquests llibres ens serveixen per estudiar els diferents remeis). elS remeiS HomeopàticS Antigament era el mateix metge qui havia de preparar els remeis. Actualment els elaboren laboratoris especialitzats. Les matèries primeres (soques) s’obtenen del món vegetal, animal, mineral. Una vegada preparat el remei s’obté la tintura mare i es procedeix a fer les dilucions i dinamitzacions successives. Després es fa la impregnació dels glòbuls (petits) o grànuls (grans) de sacarosa, s’envasen i ja estan

a punt per enviar a les farmàcies. Actualment hi ha més de 3000 remeis estudiats (experimentats en voluntaris sans). El nom del remei s’expressa en llatí i així tots els homeòpates del món ens entenem. Al costat del nom de la substància (per exemple Pulsatilla, Calcarea carbonica o Lachesis) hi ha un nombre (dilució o potència) i unes lletres (escala). Cada dilució serveix per tractar diferents esferes de la persona (físic, emocional o mental) i l’escala fa referència a la forma de dilució del medicament (la CH i la K son centesimals, la D es la decimal, la LM és la cinquanta mil·lèsimal, i cada metge, escola o país té les seves preferències). dra. carme Fradera Metgessa homeòpata

>>> continuarà en el pròXim nÚmero de l’arGelaGa >>>

bOna nit pares Tots els nens han de tenir una hora per anar a dormir i, si els pares volen pau a casa, no poden transigir en aquesta qüestió. Els pares que diuen “nens, no penseu que ha arribat el moment d’anar a dormir?”, han declinat la seva responsabilitat i els seus fills no se n’aniran a dormir a l’hora adequada. Els pares que sempre permeten al nen romandre llevat ”només una mica més”, tindran sempre problemes amb el moment d’anar a dormir. Si hi ha la mínima possibilitat de transigir, els nens més nerviosos s’hi agafaran. I l’hora d’anar a dormir serà una batalla al final d’un dia llarg.

elS SorollS: hi ha nens que necessiten escoltar sorolls per adormir-se, ja que ajuden a combatre la solitud. D’altres necessiten silenci absolut.

Hi ha diversos factors que poden influir en el patró de la son:

el nervioSiSme i l’activitat de tot el dia esgoten el nen i el cansament no el deixa dormir. És una situació habitual i sense importància. A vegades poden despertar-se de gana, però és poc freqüent en nens ben nodrits.

l’amBient: S’ha d’evitar convertir el dormitori en una amenaça. Si enviem el nen a la seva cambra com a càstig, és normal que a la nit el nen no vulgui anar a dormir. La seva habitació ha de ser agradable. La decoració ha de ser alegre, sense elements que li puguin fer por. la il·luminació és molt important. Molts nens tenen por a la foscor, una raó és que quan el nen plora, la mare entra a l’habitació i encén el llum, i quan marxa apaga el llum, associant la llum amb el benestar i la companyia i la foscor amb la solitud i l’aïllament. Sovint és recomanable utilitzar un petit llum durant la nit perquè el nen no estigui totalment a les fosques.

el llit: ha de ser còmode. emocionS: els nens petits reaccionen a l’estrès dels pares o als canvis de l’ambient familiar, provocant un cercle viciós: si els pares estan estressats transmeten al nen l’estrès, amb la qual cosa el nen està neguitós i no pot dormir, causant més estrès als pares que necessiten dormir...

dentició: durant l’etapa de la dentició és freqüent que els nens es despertin a causa del malestar, els podem alleujar amb preparats a base de paracetamol. BolquerS: humits o massa ajustats. la perSonalitat del nen: hi ha nens que per la seva idiosincràsia tenen més problemes per adormir-se, però en general, amb una bona higiene de la son, aquests trastorns poden millorar i desaparèixer. L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - NúM. 26 DESEMBRE 2010

35


36

Salut

Un cop controlats aquests factors, hem de seguir una rutina diària. Les rutines són elements indispensables per aconseguir que el nen assoleixi uns bons hàbits, tant per dormir, menjar, estudiar... Aquestes rutines proporcionen al nen seguretat, aprenen una cadena de seqüències que l’ajuden a controlar l’ansietat que pot generar les situacions noves.

Col·locar a prop del nen tot el que és necessari per a la nit: un got d’aigua, una caixeta amb un lot, la seva joguina preferida o música per escoltar abans d’adormir-se.

Mantenir el nen calmat Orientacions per tornar el nen al seu llit:

La inconsistència en les actuacions o activitats de la vida diària provoquen confusió i inseguretat al nen que la pot manifestar amb conductes com: desobediència, rebequeries, plors, retraïment...

RUTINA PROPOSADA 1. Banyar: és un moment amb moltes possibilitats per gaudir amb el nen, aprofitem, sense presses, per parlar-li, acaronar-lo, fer-li massatges que el poden relaxar. 2. Sopar: és recomanable acostumar el nen a sopar amb els pares, ja que aprèn el model a seguir, seure a taula, utilitzar els coberts, menjar variat, comunicar-se... 3. Anar a dormir, simplificar : prendre en consideració l’horari de la família i les preferències del nen. No començar amb normes que després no se seguiran. La rutina d’anar a dormir ha de proporcionar una sensació de seguretat càlida, un final de dia confortable. Parlarem del que hem fet durant el dia i del que farem a l’endemà. Preparar la seva roba per a l’endemà, llegir un conte, cantar una cançó fluixet, donar-li aigua, fer-li un petó i dir-li bona nit. El nen ha de saber quan comença la rutina del moment d’anar a dormir. Pot ser tan simple com dir “el moment d’anar a dormir és el moment en què acaben els dibuixos de la televisió”. O mirar les agulles del rellotge quan assenyalin una hora determinada. S’ha de ser flexible, però també s’ha de saber com acabar els costums rituals. Si no sabem com prendre la decisió final de quan ha arribat el moment de tancar el llum i de dormir, la rutina nocturna pot convertir-se en quelcom cansat o interminable. Els pares no han de permetre evasives per part del nen, ni deixar-se convèncer de seguir llegint “un conte més”. S’han d’anunciar d’antuvi les històries que es llegiran aquella nit i mantenir-se ferms. Si posar límits és un problema per a alguns pares, es poden buscar altres ajuts, com el seu rellotge. S’ha de dir al nen que “quan el rellotge marqui una hora determinada, ha arribat el moment. Llums apagats o en 15 minuts, el rellotge sonarà, el que significa apagar el llum”. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

1.- Si el nen va fins a l’habitació dels pares, s’ha de fer-lo tornar al seu llit sense gaires contemplacions. Els pares han de ser ferms. 2.- Es pot utilitzar “la tàctica d’estrènyer”, la finalitat és fer que el nen es trobi incòmode al llit dels pares i que el seu llit sigui més atractiu. Consisteix a empènyer-lo cap a fora del llit, deixant-li cada vegada menys espai. 3.- Utilitzar recompenses per dormir sol o pels progressos cap a aquesta meta. Assegureu-vos d’expressar com n’esteu d’orgullosos d’ell, que és un “noi gran”. Doneu-li una atenció especial i sigueu tendres amb ell durant el dia. Suposem que l’hem abrigat i li hem fet un petó de bona nit per quarta vegada, mentre marxem de l’habitació dient: “bona nit, me’n vaig al llit”. Hem de tancar la porta i no tornar enrere, encara que el nen plori (sempre que considerem que el nen no es troba realment malament) durant vint minuts. Si després de vint minuts el nen encara plora, s’ha de tornar a la seva habitació dient-li que s’adormi, fer-li un petó i sortir novament durant 20 minuts. Si és necessari repetirem la rutina cada nit, fins que el nen percebi que la seva tàctica no dóna resultats. Important: si el nen deixa de plorar, no tornarem a la seva habitació per comprovar què passa fins estar segurs que el nen està profundament adormit, o el nen reincidirà. Si el nen es lleva del llit i va al menjador o sala d’estar demanant aigua, suc o qualsevol altra cosa el portarem al llit i posarem un despertador que soni al cap de pocs minuts. Direm que tornarem a la seva habitació abans que soni. El gratificarem amb un massatge a l’esquena per estar al llit. Gradualment, allargarem el temps que ha de romandre al llit per obtenir la recompensa: un massatge a l’esquena o qualsevol altre incentiu. Si és necessari, utilitzarem novament el rellotge i després ens asseurem i llegirem un conte fins que el nen s’hagi adormit... BONA NIT! Fina Rodríguez Psicòloga


La recepta

Què es cuina a Argelaguer? Hola amics! Aquest cop és la Marisol qui ens explicarà un plat, herència culinària de la seva sogra i gens usual de trobar-lo als restaurants: les “garzelettes”. Sabors, records… sempre hi ha històries viscudes al voltant de la gastronomia. Els exiliats per la repressió franquista eren internats en uns camps provisionals, improvisats, vora la frontera, i la sogra de la Marisol va viure el confinament en el camp de concentració d’Argelers. Després van anar a viure a Eus, on va aprendre a cuinar aquest plat al qual familiarment se li va donar el nom de “garzelettes” i que li agrada fer tots els diumenges. I cuinar és compartir, així que la Marisol ha acollit aquest receptari i ha acabat fent-lo seu, perquè és ideal per improvisar un sopar, fàcil de fer, i amb ingredients que sempre se solen tenir a casa. A partir d’aquí, cadascú li pot donar el seu toc personal. Sempre es pot innovar si hi ha una bona tradició al darrere.

les “garzelettes”, per la marisol pelegrí ingredients :

preparació :

• Farina (3 o 4 cullerades)

En un recipient hi posarem la farina i després l’aigua i l’ou. Ho barrejarem bé fins a obtenir una pasta homogènia tirant a espessa, igual com si volguéssim fer una truita de farina. Es fa una picada amb els alls i el julivert i s’afegeix a la barreja anterior. Pelem el carbassó, el tallem a trossets petits, i també l’afegim a la barreja. Ho salem al gust. Originàriament la “garzelette” es feia amb carbassó, però, com hem dit, es pot substituir el carbassó per ceba, pebrot, col… o el que vulguem, o fer-ne uns quants de cada gust. Posarem a escalfar oli en una paella, i quan estigui a punt (que no fumegi), amb una cullera grossa (com a mesura) prendrem la pasta i l’abocarem de mica en mica a fregir. Esperarem a què quedi rossa d’ambdós costats i la traurem. Tot seguit l’anirem col·locant sobre un paper absorbent perquè no quedi oliosa. Cada cullerada serà una “garzelette”, i servida amb una bona amanida pot ser un reconfortant sopar. I mireu quina fantàstica presència tenen les “garzelettes” en aquesta taula tan ben parada per la nostra protagonista. Que us vagi de gust! Mmm!!!... Marisol, a quina hora sopem? d. Figueras

• Aigua (un rajolí per lligar) • Un ou • Dos o tres grans d’all • Julivert (generós) • Un carbassó (poden ser altres hortalisses) • Oli • Sal (al gust)

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - NúM. 26 DESEMBRE 2010

37


38

Pàgina oberta

UN NOU RECTOR ENTRE VOSALTRES A TALL DE PRESENTACIÓ

Benvolguts amics i amigues, veïns i veïnes d’Argelaguer, lectors de la revista l’Argelaga: pau i bé. El bisbe Francesc, a mitjans del mes de setembre, m’ha encomanat servir, com a sacerdot i amic, les parròquies de l’Agrupació del Llierca. Amb l’ajut del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, l’amor de la Verge Maria, la nostra mare, i dels sants patrons, titulars de les parròquies encomanades, espero servir-vos, créixer, viure i caminar, amb tots vosaltres, en aquesta Vall del Llierca, com a pelegrins vers la Casa Pairal del Regne del Cel. Em dic Àngel Torres i Rosa. Tinc 67 anys. Vaig néixer a Jaén. De petit, amb la mare vídua i els meus germans, vàrem posar arrels noves a Banyoles. Als dotze anys vaig començar a treballar en el ram de la construcció. Quan tenia 20 anys, després de meditar molt seriosament la meva vocació, vaig ingressar al Seminari de Girona. Del 67 al 73, per consells dels superiors, vaig interrompre els estudis eclesiàstics. Durant aquests anys, vaig fer el servei militar, vaig treballar a “Cargas Blancas” de Besalú, estudiar i treballar a Barcelona i els caps de setmana vaig jugar a futbol. Pel setembre de 1973 vaig reprendre els estudis eclesiàstics a Salamanca. L’any 77, acabats els estudis, vaig marxar a Xile de missioner, Arquebisbat de Santiago, on em varen conferir l’ordre sacerdotal. Durant tretze anys he servit majoritàriament en parròquies rurals. Entre els pobres, els marginats, els oprimits, perseguits i torturats he après a ser sacerdot. Mai no oblido aquests anys que el bon Déu em va regalar a Xile. Sempre portaré en el meu record, Xile al Cor! L’any 1990, per motiu que la meva mare volia viure “sola i velleta i amb molt bona salut”, vaig

tornar de Xile per acompanyar-la i servir les comunitats que el bisbe Jaume m’encomanés. Aquell estiu del 90 fou a Colera i després a Avinyonet, Cistella, Vilanant i Vilarig. L’any 1999 la meva mare va tenir una embòlia i, per aquest motiu, vaig demanar al bisbe poder servir en parròquies prop de Banyoles i, amb els meus germans, cuidar la mare. El destí nou va ser Fontcoberta, Vilavenut, Ollers i Viladamí. A la mort de la mare vaig pensar a tornar a Xile. El bisbe Carles em va dir: “Àngel: no creus que és aquí, on és terra de missions?” Vaig decidir fer-li cas i el nou destí fou Blanes, parròquia dels Pins. No m’hi vaig trobar bé, pastoralment parlant, en aquesta parròquia, i de nou vaig tornar a demanar el canvi i tornar a servir en parròquies rurals, del Baix Empordà i Gironès: Sant Jordi, Colomers, Vilopriu, Gaüses i Valdevià. Després de tres anys el nou destí va ser altra vegada a la Selva: Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu. Des del dia 16 de setembre sóc entre vosaltres i espero que sigui per molts anys si Déu vol i vosaltres em suporteu. Em sento molt feliç de ser sacerdot i del camí recorregut en aquests 67 anys de vida que Déu m’ha regalat. Amb vosaltres, i amb el vostre ajut, amistat i estima, vull continuar el meu sacerdoci, rebut sense cap mèrit meu, amb la mateixa alegria, senzillesa i amor a Déu, la Verge Maria i a l’Església que, amb joia, han marcat el meu ésser i tota la meva vida. Ah! Sóc extravertit i xerraire. M’agrada dir: “al pa, pa i al vi, vi”. Mai no he tingut desig de poder i per això em sento lliure davant el món i esclau davant Déu. A Tortellà teniu casa vostra i un bon amic i servidor. Ben vostre i servidor: Àngel.

ProMinent Gugal, S.A. Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

Polígon Industrial, s/n. 17853 Argelaguer (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 26 DESEMBRE 2010

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12 Fax 972 28 71 07


Pàgina oberta

persOnal i intransferible Francesc Gayolà Casadevall neix a Argelaguer l’any 1941, així té 69 anys i actualment viu a Sant Joan les Fonts. Està jubilat i la seva passió són els pessebres. Francesc, quan fa que vius a Sant Joan? i per quins motius deixes argelaguer? Vaig anar a Sant Joan als 27 anys en passar l’empresa Casabó a la Torras Papel i allí he estat fins a la jubilació. Sabem que la teva afecció pels pessebres nadalencs és el teu principal entreteniment, de què et ve i quan fas el teu primer pessebre? Tenia 6 anys quan vaig començar, i el meu pare va donar-me les primeres lliçons, a casa meva la setmana abans de Nadal era un esdeveniment, anar a buscar molsa, farigoles velles per fer oliveres, era molt divertit. quan comences a ser conegut com a pessebrista? Pels voltant dels 45 anys, sempre havia fet pessebres, però només a casa a partir d’aquí, començo a exposar el primer any a Castellfollit i tinc el primer premi, després al cap de dos anys exposo a Olot, i tinc el primer premi popular, als anys següents i tinc diversos segons i tercers. A casa cada any també fem el pessebre familiar, baixa un jurat d’Olot i aquí igualment hem tingut primers, segons i tercers premis durant el transcurs dels anys. També a França a la localitat de Yoes hi he estat premiat. tinc entès que també vens pessebres, com comença la idea de fer-ne per vendre? Mira, necessitava casetes per als pessebres i en comptes de comprar-les vaig començar a fer-les jo mateix, després, amics, parents me’n demanaven, que al principi regalava, però vam pensar que bé podíem vendre-les, les altres figures les compro de guix i les pinto a casa. tens una època concreta per vendre’n? Sí, a Besalú, pel Medieval o també el mes de desembre per la fira de la ratafia. i no has provat cap més mercat? No, tampoc necessito vendre’n; és més pel contacte amb la gent i fomentar l’afecció que res més, tampoc no podria fer-ne gaires més. quins materials fas servir ordinàriament? Fusta i fang, palla trinxada. els models que segueixes són invents o busques models reals? visites cases de pagès, per exemple? Sí, la majoria són de llocs reals, després els fotografio; també n’hi ha algun d’inventat, igualment els estris com garbells, cadires, pous, pallers, carros, carretons etc. tot és fet meu. dintre el món pessebrista deu haver-hi molts coneguts que et demanen consells, no? Sí, a més he fet classes a nens de Sant Joan patrocinat per l’Ajuntament, i després s’ha fet l’exposició dels treballs, cosa amb la qual hi he gaudit molt.

Bé, sabem que exposaràs aquí a argelaguer per Sant damas; com ha sortit la idea? Doncs mira, el Sr. Alcalde va demanar-me si podria i jo encantat vaig dir de seguida que sí, i més al poble d’on sóc fill. estaràs disposat a vendre també o sols serà exposició? Mira, si a algú li interessa hi tindrà models per vendre al públic, però hi ha models que només són per exposar i no estaran a la venda. aquest treball, que no és poc, el fas sol? Mira, la meva dona pinta les figures i fa els acabats principals i el meu nét també m’ajuda molt, ja que en això es retira a mi, li encanten els pessebres i treballar-hi, a més té un do per fer figures de fang que és innat. tu Francesc estàs jubilat, seguiràs fent pessebres? Sí, fins que no pugui, és una il·lusió que va inculcar-me el meu pare. a propòsit, creus que hi ha pares actualment que s’interessin a ensenyar a fer el pessebre com va fer el teu, per nadal? El pessebre al meu temps era un símbol imprescindible, una tradició aquí a Catalunya, i el meu pare em va deixar aquest valor molt profund, recordo que comprar figures era un esforç, solíem comprar-ne una cada any. què opines dels pessebres abstractes, que ara són la moda? Jo respecto l’estètica, però sóc tradicional, no podria fer-los, jo penso que fa 2000 anys el veritable pessebre on va néixer el nen Jesús havia de ser molt igual als que represento jo. tens alguna mania a l’hora de projectar un paisatge? Sí, crec que han de tenir forçosament un pou, un paller i una escala de paller vella. Finalment, veurem algun pessebre que estigui dedicat a argelaguer? Sí, el Guilar, can Serra, Santa Maria i Santa Anna, aquests segurs. Francesc, imagino la il·lusió que deu fer-te exposar al poble on vas néixer i també on vas iniciar aquest valor tan senzill però que et fa feliç. enHoraBona.

Salvador Pelegrí L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - NúM. 26 DESEMBRE 2010

39


FESTA MAJOR DE SANT DAMAS Divendres, 10 de desembre 22:00h.

Jampo, sessió poètica oberta a la sala del Casal. Organitza: LlunaPlena i Anafen Produccions.

Dissabte, 11 de desembre 11:00h.

inauguració del pavelló Actuació del grup StuKat del Bolet i pica-pica per a tothom

16:00h.

Futbol de 3a regional: Fc argelaguer – ud castellfollit de la roca

17:00h.

Espectacle infantil “DE BRACET” amb la companyia SamFaina de colorS A la sala del Casal

19:30h.

Concert al Pavelló amb l’orquestra metropol

23:30h.

Ball al Pavelló amb l’orquestra metropol

Diumenge, 12 de desembre 12:30h.

Missa Solemne amb l’acompanyament de la cobla vila de la Jonquera

17:30h.

Audició de sardanes a càrrec de la cobla vila de la Jonquera

EXPOSICIÓ DE CASETES DE PESSEBRES de FRANCISCO GAYOLÀ

a la capella Santa anna d’argelaguer inauguració el divendres 10 a les 19:30h. dissabte 11: de 16:00h a 21:00h. diumenge 12: d’11:00h a 14:00h i de 16:00h a 21:00h.

Ajuntament d’Argelaguer

Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 26  

Argelaga 26  

Advertisement