Page 1

Joaquim Badosa, en “Quim Cisteller”, ha fet 100 anys

25 ABRIL 2010


ajuntament d'argelaguer Tel. 972 68 71 37 Fax: 972 68 78 21 A/E: ajuntament@argelaguer.cat Carrer Major, 91 (17853 - Argelaguer) Web: http://pobles.ddgi.es /argelaguer

Horaris de serveis AjuntAment De dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda. Servei d’urbAniSme L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 del matí a 1 de la tarda. Servei d’AiguA de PrOdAiSA Tercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia. jutjAt de PAu Divendres, d'1 a 2 de la tarda. recOllidA de trAStOS vellS Els dilluns, cada quinze dies, a les 8 del matí. (Consulteu la informació dels contenidors) També es pot anar a la deixalleria de Besalú, de dilluns a divendres, de 10 a 1 i de 4 a 7. Tel.: 618650472 diSPenSAri d’ArgelAguer Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, d’1/4 de 12 del matí a 2/4 d’1 de la tarda. Divendres, de 10 a 11 del matí. Visites concertades: Dimarts, dijous i divendres, a 2/4 d’1 de la tarda. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns, dimecres i divendres, de 12 a 1 del migdia. Aux administrativa: Glòria Herrero De dilluns a divendres, de 10 a 1. Extraccions: 2n i 4t dijous de cada mes, de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del matí. Cal cita prèvia. diSPenSAri de tOrtellà Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, de 2/4 de 9 a 11 del matí. Dimecres, de 3 a 5 de la tarda. Infermera: Montserrat Perramon

Telèfons

Dilluns, dimarts i dijous de 10:00 a 11:00 Dimecres de 16:00 a 17:00 Divendres 11:00 a 12:00 Extraccions: Cada dimarts de 8:30 a 9:30 urgèncieS De dilluns a divendres fins a les 3 de la tarda: Dr. Enric Bayona (Tel. 608 74 14 11). De les 3 de la tarda a les 8 del vespre, caps de setmana i festius: CAP de Besalú (Tel. 972 59 05 73) Sol·licitud de viSita Per tal de facilitar la feina, us agrairíem que demanéssiu les hores de visita amb antelació. Gràcies. Tel: 972 68 76 06 o 902 11 14 44. FArmAciOlA Argelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda. eScOlA Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda. Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda. miSSeS Diumenges i festius, a 1/4 de 10 del matí. deiXAlleriA mÒbil Cada dos mesos. Ubicació: Parc Infantil (consulteu la informació dels dies als contenidors). cOrreuS Horari d’atenció al públic de dilluns a divendres, de 2/4 de 9 a les 9. SAlA de lecturA Dilluns, dimecres i dijous, de 16:30 a 19:30 de la tarda. Dissabtes, de 10:30 a 13:30 (des del 10 d’octubre fins al 20 de febrer).

Ajuntament ..................................................972 68 71 37 Fax...............................................................972 68 78 21 Pàgina web .................http://pobles.ddgi.es /argelaguer Correu electrònic ................. ajuntament@argelaguer.cat Escola..........................................................972 28 70 59 Consultori Argelaguer .................................972 68 76 06 Consultori Tortellà .......................................972 68 75 56 Farmàcia .....................................................972 28 71 02 Urgències (CAP Besalú) ..............................972 59 05 73 .................................................................. i 989 30 40 88 Dr. Enric Bayona .........................................608 74 14 11 Centre d'emergències................................................ 112 Mossos d’Esquadra ................................................... 088 Bombers..................................................................... 085 Emergències Mèdiques (ambulància)........................ 061 Creu Roja d’Olot .................972 27 22 22 i 972 26 23 18 Ambulàncies Garrotxa ................................972 26 76 52 .................................................................. i 972 27 28 28 Parròquia (Mn. Marturi Pla) .........................972 59 00 55 Hospital d’Olot ............................................972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta .......................972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions) ................972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella).........................972 68 71 17 .................................................................. i 972 28 71 94 Funerària Puig .............................................607 66 89 99 Jutjat de Pau (St. Joan)...............................972 29 03 03 Servei d'aigües (Prodaisa) ..........................972 20 20 78 Farmàcies de torn: Besalú: .........................................................972 59 12 73 Sant Jaume de Llierca: ................................972 68 72 01 Montagut: ....................................................972 68 70 88 Castellfollit de la Roca: ...............................972 29 40 18 Tortellà: ........................................................972 28 71 02

bus transversal de la garrotxa (besalú – Olot - les Planes d’Hostoles) direcció Olot: sortida d’Argelaguer a les 7:09 h, 9:09 h, 11:09 h, 13:09 h, 15:09 h, 17:09 h i 19:09 h. direcció besalú: sortida d’Argelaguer a les 6:56 h, 8:56 h, 10:56 h, 12:56 h, 14:56 h, 16:56 h i 18:56 h.

Horaris de la Teisa banyoles - besalú - Olot 7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

Arribades a Olot

8,03

8,30

10,03

10,30

12,03

12,30

14,03

14,30

16,03

16,30

18,03

18,30

20,03

20,30

21,48

22,15

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Sortides d’Olot Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari

Olot

Girona

Sortides banyoles besalú de girona

besalú - banyoles - Olot besalú banyoles

5,45

6,15

7,30

8,00

8,30

10,00

11,30

12,00

13,30

14,00

15,30

16,00

16,30 17,30

17,00 18,00

19,30

20,00

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

Arribades a girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari


Editorial

Sumari 2

Serveis

3

Editorial

4

Informació municipal

6

Actualitat

15 Esports 16 Escola 18 AMPA 20 Caçadors 21 Àlbum fotogràfic 22 Història 24 LlunaPlena 26 Empreses 28 Casal de la Gent Gran 29 La recepta 30 Joventut 32 Salut 34 Pàgina oberta 39 Festa Major del Roser El contingut dels articles és responsabilitat dels respectius autors. Edita: AjuNtAmENt d'ARgELAguER ConsEll dE REdaCCió: Sílvia Casadevall, Mercè Cordonets, Dolors Figueras, Dolors Giménez, Fina Rodríguez, Josep Vilar, Carles B. Gorbs, Dolors Olivé. F otogRaFia : Damià Díaz, Josep Dorca, Jordi Ferrer, Dolors Giménez, Dolors Figueras, M. Àngels Grabuleda, Albert Masoliver, Adrià Nebot, Salvador Pelegrí, Francesc Tomás, Pere Ventura. PoRtada: Fotografies de Dolors Giménez. dissEny i ComPaginaCió: JJ Comunicació Edició i Disseny SL (Martí Riu) imPREssió: Punt Dinàmic, Arts Gràfiques, S.L. diPòsit lEgal: GI-430-1998 Amb la col.laboració de:

El temps passa molt de pressa

feu un cop d’ull a la portada veureu que estem de Sicelebració: el centenari d’en Joaquim Badosa i el

núm. 25 de la revista Argelaga.

Tots aquests anys que han passat representen canvi, canvi en tots els sentits, per adonar-vos-en només cal que feu una ullada als diversos exemplars de l’Argelaga, que sempre ens parla del poble, el seu entorn, les entitats, la nostra gent... Aquest és l’esperit, que el 1998 va fer que nasqués aquesta revista. I com a tota celebració, cal fer els agraïments a totes les persones i entitats que han dedicat hores per tirar-la endavant i a tots vosaltres que només llegint-la li doneu suport. També s’ha d’agrair la col·laboració d’institucions, establiments i empreses. La prioritat principal no és altra que ser un vincle de comunicació entre nosaltres. Aquest projecte ha fet que totes aquelles noves iniciatives, manifestacions culturals i artístiques dels veïns, associacions i entitats del poble quedin recollides a la revista i entrin a formar part de la nostra història. Molts dels argelaguencs i argelaguenques, també, podem recordar o assabentar-nos de part de la història del nostre municipi i dels nostres avantpassats, les tradicions, els oficis, els costums... o de les valuoses vivències dels nostres avis. Desitjo que gaudiu amb la lectura d’aquest nou exemplar i també de tots els actes programats per la festa del Roser i que hi participeu. josep dorca i Serrat Estem de celebració, l’Argelaga arriba als seus 25 números Si esteu interessats a col·laborar en la redacció de l’Argelaga, ens podeu fer arribar els vostres escrits al núm. 14 del carrer de la Plaça, els podeu donar a qualsevol persona del consell de redacció o bé trucar-nos al 659 35 77 72. La revista es reserva el dret de corregir-los tant a nivell ortogràfic com gramatical i a publicar-los en un número o bé el següent en funció de l’espai disponible i de la data de lliurament. L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

3


4

Informació municipal

PRESSUPOST 2010 El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer en data 25-02-2010 va aprovar el pressupost municipal 2010.

Capítol 5 - INGRESSOS PATRIMONIALS 5.100 €

Interessos bancaris i rendes immobles El pressupost per a aquest any 2010 és un pressupost de contenció, inferior al de l’any passat, perquè els recursos ordinaris de l’Ajuntament han disminuït un 7%. Aquesta disminució ve donada tant perquè les transferències dels organismes, sobretot de l’Estat, són menors, com també perquè es recapten menys impostos i taxes. El pressupost de despeses ha sofert una major disminució, concretament del 18%, per tal de poder mantenir les inversions previstes. Per a aquest any s’ha previst la millora del pas del Torrent al carrer Major, amb un pressupost de 215.000 €, obra subvencionada en un 80% pel PUOSC 2010.

Capítol 7 - TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL GENERALITAT DIPUTACIÓ CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA Total TOTAL INGRESSOS

171.736 € 29.000 € 3.900 € 204.636 € 538.995 €

PRESSUPOST DESPESES Capítol 1 - DESPESES DE PERSONAL

El pressupost, desglossat per partides, és el següent:

Pressupost 2010 PRESSUPOST D’INGRESSOS Capítol 1 - IMPOSTOS DIRECTES Rústica Urbana Vehicles IAE Increment valor terreny Total

4.000 € 75.000 € 26.000 € 25.000 € 500 € 130.500 €

Capítol 2 - IMPOSTOS INDIRECTES Impost sobre construccions

15.000 €

Capítol 3 - TAXES I ALTRES INGRESSOS Escombraries, cementiri i taxes Ocupació sòl, telèfon, gas i electricitat Altres ingressos Total

Despeses de personal

Capítol 2 - DESPESES BÉNS CORRENTS I SERVEIS Manteniment edificis, instal·lacions, serveis i camins 29.300 € 8.500 € Materials, subministraments i publicacions 27.000 € Llum, combustibles i productes neteja 8.100 € Telèfon i correu 5.200 € Assegurances 26.050 € Festes i altres activitats culturals i lúdiques Treballs fets per empreses: escombraries, neteja 76.015 € Redac. nou Pla Orden.Urb.Municipal i projectes d’obres 18.300 € 4.720 € Altres despeses dels serveis 203.185 € Total Capítol 3 - DESPESES FINANCERES Interessos i altres despeses financeres

29.800 € 29.500 € 1.950 € 61.250 €

106.625 €

100 €

Capítol 4 - TRANSFERÈNCIES CORRENTS Aportacions Consell, Consorci Benestar, Olot TV… A institucions sense fi de lucre i associacions Total

7.965 € 6.120 € 14.085 €

Capítol 4 - TRANSFERÈNCIES CORRENTS Capítol 6 - INVERSIONS REALS De l’Estat De la Generalitat De la Diputació i Consell Comarcal Total L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

53.000 € 63.725 € 5.784 € 122.509 €

Millora del torrent del Vinyot TOTAL DESPESES

215.000 € 538.995 €


Informació municipal

u LOCAL POLIVALENT

Per a aquest any 2010 es preveu l’acabament de l’obra de l’equipament interior del local polivalent, amb les subvencions ja concedides l’any passat quedarà llest perquè pugui començar a funcionar. En aquests moments queda pendent la ventilació del local, i l’equipament final dels vestidors, els armariets. u RECORDATORIS

Sala de Cultura Com ja és tradició, per la Festa de Sant Damas fem l’hora del conte. Podeu mirar les fotos a l’apartat de l’actualitat que parlen per si soles... i al programa de la Festa del Roser trobareu el dia que farem –sí, és clar!– el Concurs de Dibuix. Animeu-vos!

Argelaguer en xifres

Recentment s’ha ampliat la senyalització del municipi, concretament a la zona del c/ Major (des del pas del torrent fins a l’encreuament amb el c/ Til·lers). Aprofitem per recordar-vos que cal respectar la senyalització viària, tota: tant la de prohibició de circular, com la d’estacionament, per tal de millorar la nostra mobilitat, i acabar amb les reiterades queixes d’alguns veïns. Esperem la vostra col·laboració.

Tot i que són moltes les vegades que s’ha dit, és fàcil constatar que els carrers del poble continuen plens d’excrements de gossos. Per això, ens tornem a adreçar als:

PRoPietaRiS de GoSSoS Per recordar l’obligació que tenen de controlar-los i de recollir les caques de la via pública i evitar també els pipins a les parets i portes de les cases.

MOviMENT DEMOgRàfic

Naixements:

Hamidou Sidibeh Suho, nascut el 19-12-2009.

DiSTRiBUciÓ DEL SÒL A ARgELAgUER (Font: POUM)

Total terme municipal: 1.261,00 Ha Dins el sòl urbà i el sòl no urbanitzable 3,01 Ha es destinen a sòl públic d’equipaments. Pel que fa al sòl no urbanitzable: • 209,57 Ha són d’alt valor agrícola i connector • 101,70 Ha són d’alt valor agrícola • 106,63 Ha corresponen a Espais Naturals Protegits 33,37 5,38

Defuncions:

Josep M. Suñé Soler, l’01-01-2010.

1222,25

URBÀ

URBANITZABLE

L'Argelaga

NO URBANITZABLE

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

5


6

Actualitat

Festa Major de Sant Damas 2009

La Pepa de “VADECONTES” ens va explicar històries d’arreu del món que van agradar a petits i grans.

L’espectacle infantil “El petit Roure”, realitzat per la companyia Animamundi, va explicar-nos un conte en el qual convivien la natura i els valors. Tots els assistents van quedar meravellats de la posada en escena mitjançant les titelles i les ombres. Les dues artistes van encisar tot el públic.

Exposició de coses que ja no serveixen, aquest és el títol de l’exposició que es va realitzar a la Capella Santa Anna. Gràcies a la col·laboració de moltes persones, en Salvador Pelegrí amb l’ajuda de la Marga Ros, va poder reunir i mostrar tota una sèrie d’utensilis molt interessants. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

La cobla Foment del Montgrí va oferir l’ofici a la missa, les sardanes al migdia i una audició de sardanes a la tarda en la qual, tot i el fred, els assistents van poder ballar.


Actualitat

Actualitat

Homenatge a Joaquim Badosa i Masdevall pel seu centenari El passat 25 de desembre Joaquim Badosa i Masdevall, més conegut pel nom de Quim Cisteller, va complir 100 anys. L’acte d’homenatge es va dur a terme el diumenge 13 de desembre en el decurs de les sardanes del migdia de la Festa Major, ja que en Quim era un gran ballador de sardanes i encara n’és un enamorat.

L’Ajuntament, conjuntament amb els veïns d’Argelaguer, li van fer un reconeixement per tal d’expressar-li l’agraïment a la seva dedicació al servei del poble. Durant molts anys amb el seu treball artesanal ha proveït de cistells i

coves a molts veïns del municipi i a més com a persona traçuda reparava rellotges de gent d’Argelaguer i va estar molts anys l’encarregat de mantenir i reparar el rellotge del campanar.

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA

Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50 L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

7


8

Actualitat

La consulta popular sobre la independència a Argelaguer Tal com us vam informar en el darrer número de l’Argelaga, el 13 de desembre del 2009, al nostre poble hi hagué la consulta popular sobre la independència. Aquest mateix dia, molts altres municipis de Catalunya i de la Garrotxa, aquests últims sota l’organització de la plataforma “La Garrotxa decideix”, també van portar a terme aquesta consulta.

Resultats de la consulta a Argelaguer

Els organitzadors i la mesa el dia del referèndum a Argelaguer.

Cal destacar, però, que el poble d’Argelaguer fou el que obtingué més participació de tota la comarca, situant-se en un índex de participació del 54,11%. Concretament, d’un total de 191 persones majors de 16 anys que van participar, 177 van votar “sí”, 6 van votar “no ” i hi hagué 8 vots en blanc. Aquestes dades corroboren que un 92,67% dels participants estan a favor de la independència del nostre país.

si

no

BlanC

nUl

177

6

8

0

Esperem que aquests resultats tan positius contribueixin al fet que la Coordinadora Nacional per a la Consulta sobre la Independència pugui promoure un referèndum nacional d’independència amb caràcter vinculant. Per últim, vull dir que les dades obtingudes en aquesta consulta popular fan que ens puguem sentir molt orgullosos de ser d’Argelaguer. Gràcies a tothom! mercè cordonets

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010


Actualitat

II Concurs Públic Local de Pessebres Us exposem els pessebres que van concursar aquest passat Nadal, en una proposta organitzada per l’Ajuntament i l’Associació Cultural Llunaplena i que com la passada edició han fet partícips a membres del grup de Joves i del Casal de la Gent Gran per a la seva valoració. Les famílies i altres participants van ser: Díaz Carmona, Granados Grabuleda, López López, Giménez Marquez, Batlle Mallol, Tomàs Massana, Massana Molera, Marbà Molera, Murcia Vilassís, Dorca Fábrega, Corbalán Pelegrí, Cabratosa Pons, el Café, el Casal, el Sr. Manolo, l’Església i la Biblioteca. I els pessebres premiats van ser: Primer premi: Família López López És un pessebre d’arrel tradicional, gran, molt ben disposat i amb molta pulcritud. Un treball minuciós que a través de les diferents escenes ens endinsa en un escenari intimista d’un poble amb plena activitat laboral. Múltiples racons, habitatges, coves, estables… amb una il·luminació adequada i específica a cada indret, que guarda una proporció correcta entre les figures, les cases i les distàncies, i aconsegueix una harmonia de conjunt.

Segon premi.

Tercer premi: Família Granados Grabuleda En aquest pessebre hem valorat la innovació. És un pessebre no molt gran, senzill sobre un substrat verd de camp, s’han escenificat tots els elements propis de la tradició pessebrística amb les figures articulades de Playmòbil, adaptant cada personatge amb els atributs o accessoris necessaris segons la funció que interpreten. Així ha resultat un curiós pessebre, modern i colorista.

Primer premi.

Segon premi: Família Díaz Carmona Pessebre també tradicional, estructurat longitudinalment, molt obert i amb molta activitat humana. Amb tots els ingredients de música, llums, canal d’aigua, i múltiples figures que responen a una mateixa unitat estilística, molt ben caracteritzades i ben ubicades al paisatge segons el paper que representen. Gran vistositat en el resultat.

Tercer premi.

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

9


10

Actualitat

Premi especial: L’Església parroquial de Santa Maria Pessebre monumental (enguany ha augmentat les seves dimensions i incorporat motius nous) i excepcional en molts aspectes:

Premi especial.

Un muntatge laboriós per assentar l’estructura, la base que suporta el pes del conjunt; un minuciós procés constructiu; una concepció estètica ordenada que ha coordinat variada vegetació, diferents materials d’obra i les figures necessàries per reproduir un paisatge bíblic; els efectes sorprenents com la canalització del aigua en forma de cascades; i la representació de l’infern que descobrim com s’amaga al voltant de la caldera del Pere Botero. S’ha concedit aquest premi en reconeixement i agraïment a aquest treball tan ben executat que any darrere any (i d’això ja en fa una pila) realitzen per a la gent d’Argelaguer, de manera desinteressada i amb molta il·lusió, les següents persones: El Sr. Àngel Quintana, el seu fill Xavier Quintana, i el seu nét Pau Quintana (les tres generacions); el Sr. Josep Giménez, el Sr. Pere Oliveras i la Sra. Igna Costa.

Volem notificar-vos que el Centre Parroquial d’Argelaguer va rebre el segon premi en el concurs de pessebres, dins l’apartat d’entitats i associacions, de la Mostra que ve organitzant tradicionalment l’Agrupació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa amb motiu de les festes nadalenques.

Fotografia de grups dels autors dels pessebres.

La Fleca d'Argelaguer Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49 17853 ARGELAGUER

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010


Actualitat

Els reis

Aquest any els reis van arribar al poble i van fer un recorregut més llarg que en les darreres ocasions. Tota la gent va gaudir de la passejada. Els reis van pujar al balcó i ens van oferir el seu discurs i els seus millors desitjos.

A l’església es van cantar cançons i Ses Majestats van donar ofrenes.

Al Casal, tots els nens i nenes del poble van anar passant a recollir les xocolatines, les mandarines i els regals. Després va haver-hi xocolata amb melindros per a tothom! L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

11


12

Actualitat

La Violinada vista per dins

La tercera trobada de violins i altres instruments afins que va tenir lloc els dies 19, 20 i 21 de febrer d’aquest 2010, ha marcat una altra vegada la solidesa d’aquest col·lectiu musical aprofitant els tallers d’ensenyament a tots nivells, professionals, afeccionats i de reciclatge, impartits per professors vinguts de diferents contrades, de la Catalunya nord o mallorquins, entre altres. La complicitat, l’entesa i les ganes del bon fer es reflectien arreu accentuades per un bon humor, serà que la música és un bon motiu per a la unió i la bona convivència? Doncs L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

sembla que sí. A més, tenint en compte que repetir i repetir frases musicals sense el més mínim gest de cansament amb afany de superació posat amb el millor geni no és tan fácil. Però, la voluntarietat deu ésser una part intrínseca dels músics, ja que hi van participar també uns quants veterans, velles glòries de la música, que explicaren experiències viscudes tant a nivell musical instrumental i de convivència entre membres d’orquestres com també l’evolució musical dels últims setanta o vuitanta anys.

Finalment, hi va haver una mostra d’actuació de peces d’alt nivell interpretatiu, en molts casos música catalana recuperada de vells actors, igual de reculls tradicionals com també altres melodies i coneguts ballables moderns amb actuacions de destacats músics molt joves. Així doncs, Argelaguer serà una icona musical dintre de poc temps, si continua aquesta activitat, pot ser una bona inversió, cal aprofitar-la. S. P. B.


Actualitat

Sopar de la dona a Argelaguer Ara fa set anys

Un dia, xerrant amb la M. Àngels i unes quantes dones més, se’ns va passar pel cap organitzar un sopar per poder reunir les dones d’Argelaguer i d’això ja fa set anys, qui ho diria!!! Aquest any érem 52 dones amb ganes de gresca i un “HOME”, que ens va amenitzar la festa, fent-nos saltar, ballar i gaudir de la seva increïble veu. Gràcies al nostre “PAVAROTTI” (Edu) per col·laborar amb la festa. Ah! i no cal dir, que el sopar, com sempre, fabulós! Per recordar que ja fa set anys que es va iniciar la nostra primera trobada, les dones de manualitats varen fer unes caixes de fusta pintades a mà. L’equip creatiu està format per: l’Anna (profe), la Margarita, la Mireia, la Janina, la Teresa, la Rosita, la Montse, les 3 Maries i la Mary.

Es va fer un sorteig amb molts regals: • Un tapet de ganxet fet per la Mercè de Can Senrere. • Collarets, plats de decoració, gerros, quadres... fets per les dones de manualitats. • Vals per a la ruta del castell de Sant Joan Fonts, obsequi de l’Ajuntament de Sant Joan. • Un rentat i pentinat a la perruqueria d’Argelaguer. • Obsequis de la botiga de Cala Marga. • Les nostres nenes del futbol ens van sorprendre amb uns regals, sou un crack. • Un dinar en el Cafè d’Argelaguer. • El nostre ANIMADOR particular, l’Edu, que també és un manetes per a les manualitats, ens va fer 7 collarets, un per any.

Vull recordar una persona molt especial, la MARISA, que cada any ens acompanyava i estic segura que aquesta nit també va estar amb nosaltres, un petó de part de totes. Com sempre, des de fa 7 anys, donem el nostre agraïment a totes les dones que han fet i fan possible aquest sopar. Salut i fins a l’any vinent. Bona festa major!!! Mary Carmona L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

13


14

Actualitat

Any de neus... L’hivern que hem deixat fa poques setmanes ha estat ben rigorós: fred, glaç, pluja... i neu! Vam encetar el mes de febrer amb una feble nevada que va deixar el paisatge emblanquinat. I al cap de poc més d’un mes, concretament el 8 de març, la sorpresa va ser notable, perquè es va acumular un gruix considerable de neu, i més tenint en compte que al nostre poble les nevades no són gaire habituals. Els més contents amb la nevada, és clar, van ser els nens i nenes, ja que el dilluns a la tarda es van suspendre les classes a l’escola i van poder sortir al carrer i gaudir de la neu. Ens consta que es van fer molts ninots de neu! Històricament, no disposem de gaires dades sobre aquest tema i ens hem de refiar de la memòria popular i dels pocs documents que, directament o indirectament, en fan referència. Així, per exemple, una foto dels nens de l’escola constata que l’any 1967 hi hagué una important nevada. L’any 1985 també va ser una any de neus, i és curiós perquè l’any següent, el 1986, la situació es va repetir de tal manera que, fins i tot, les carreteres van quedar tallades. La primera nevada del segle XXI es va produir l’any 2001 i, des de llavors, no n’hi havia hagut cap més fins aquest 2010.

La nevada d’aquest any va alterar la vida quotidiana de tothom. Fotografia de Dolors Figueras.

Durant aquest període, altres nevades hi deu haver hagut que algun argelaguenc/a, per algun fet o circumstància personal, recorda de forma especial. Després d’aquest hivern tan cru, benvinguda primavera! Escolars amb el seu ninot de neu testimonien la nevada del 1967. Arxiu: Toni Cordonets.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

Mercè Cordonets


Esports

F.C. Argelaguer Benvolguts aficionats, ja tornem a ser aquí per fer-vos cinc cèntims del futbol a Argelaguer. Ja s’han disputat més de la meitat dels partits de la temporada 2009-2010 i els nostres equips han tingut alts i baixos. Per fer una mica de repàs de la temporada, farem unes pinzellades de com s’ha desenvolupat el campionat des de cada equip del poble. L’equip masculí de tercera regional, entrenat per Jaume Costa i Martí Ayats, està obtenint uns resultats força irregulars i actualment ocupa la dotzena posició en la classificació. En moltes ocasions ha posat problemes en els equips davanters i ha guanyat partits molt complicats, però per altra banda ha deixat escapar molts punts a casa. Esperem que en la recta final els resultats siguin més favorables i puguin deixar més contents a tots aquells aficionats/es que vénen cada dissabte al camp. L’equip femení de segona catalana, entrenat per Sergi Lombardo i Ramon Ribera, està fent una temporada formidable, amb només dues derrotes encaixades.

A més, s’ha de destacar la gran millora de joc que han mostrat en aquesta campanya. En el futbol base hi tenim tres equips: els prebenjamins, els benjamins i els alevins.

L’equip prebenjamí del F.C. Argelaguer, temporada 2009-10.

L’equip aleví del F.C. Argelaguer, temporada 2009-10.

L’equip masculí de tercera regional del F.C. Argelaguer, temporada 2009-10.

Cal dir que ha estat una lliga molt irregular a nivell de partits, perquè alguns equips han abandonat el campionat i això ha fet que tinguessin moltes jornades de descans. Tot i així, l’equip femení està a les primeres posicions i ocupa a hores d’ara la quarta plaça i espera acabar la temporada entre les tres primeres posicions.

Els prebenjamins, entrenats per l’Aury i en Martin, han fet una primera volta que per ser el primer any que juguen ens han deixat un bon final de temporada, comptant que encara s’estan adaptant a jugar uns amb els altres. Encara que també hi ha equips que els hi posen la traveta fent jugar a nens més grans i això fa que sigui injust per als més petitons. Tot i així, hi posen moltes ganes i il·lusió a l’hora dels entrenaments i els partits. Els benjamins dirigits per en Bado i en Ferran varen començar la lliga una mica fluixos, però poc a poc han anat pujant posicions gràcies a la constància dels seus jugadors. Hem fet noves incorporacions i hem de recordar que jugaven amb una categoria superior, però tot i això es van superant. I els alevins entrenats per en Quini, que aquesta temporada ha estat més complicada que les altres, ja que han fet el salt del futbol 7 al futbol 11 i aquesta campanya ha estat d’adaptació, tot i que han aconseguit puntuar en algun camp. Ja anirem informant sobre els pròxims tornejos que es disputaran al Municipal d’Argelaguer i esperem la seva assistència en el màxim de partits possibles!!! S’ha de gaudir del futbol. Moltes gràcies a tots i totes, els entrenadors, jugadors i aficionats per fer que el futbol del nostre poble continuï un any més entre nosaltres. la Junta del F.C. Argelaguer L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

15


16

Escola

JORNADES CULTURALS 2010 Treballem el còmic Com és tradició, cada curs dediquem dos dies abans de començar les vacances de Setmana Santa a desenvolupar temes i continguts que normalment es veuen més de passada a l’escola. Aquestes jornades ens donen l’oportunitat de poder aprofundir més. Aquest any el tema proposat ha estat el còmic. Durant dos dies els nostres alumnes n’han pogut treballar i analitzar els elements compositius, expressius i gràfics. L’ajuda de les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) i la col·laboració de la il· lustradora Esther Jaume ens ha ajudat a visualitzar la importància del dibuix en un còmic o bé en un conte, com aconseguir l’expressió i el moviment en els personatges que creem… Vam dedicar la presentació a fer una pinzellada a la història del còmic. Cada alumne o grups d’alumnes van confeccionar el seu propi còmic. Com a cloenda es va passar la pel·lícula “Aventures extraordinàries d’en Massagran”, personatge creat per Josep Maria Folch i Torres, tot aprofitant que enguany se celebra el centenari de la primera.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010


Escola

En Massagran va passar a ser un personatge de còmic quan el seu fill Ramon Folch i Camarasa en va fer l’adaptació de la primera novella i es publicà a la revista Cavall Fort. L’encarregat de la il·lustració fou Josep Maria Madorell i Muntaner. Esperem que les Jornades Culturals hagin estat ben profitoses i puguem arribar a veure publicada alguna història dels nostres alumnes més endavant.

ceiP montpalau

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

17


18

AMPA

Hola famílies! El 20 de desembre vam començar les vacances de Nadal amb una divertida festa que es va celebrar al Casal. Hi va haver moltes actuacions de les famílies participants: la família Tomàs Massana al complet ens va fer gaudir de la seva música cantada i instrumentada; la família Martínez Bergarretxe al complet ens va delectar amb una cançó basca i els nens petits i no tan petits també es van afegir a cantar i ballar cançons per a tots els assistents. Vam acabar-la amb un berenar i amb l’amic invisible. La festa va sortir molt lluïda.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

Estan funcionant molt bé les activitats extraescolars que enguany s’imparteixen a l’Escola, com a complement a la jornada escolar i que contribueixen a despertar inquietuds i a reforçar coneixements en alguna àrea. I que com bé sabeu són: Escacs (prof.: Vicenç Musté), Informàtica (prof.: Pere Ventura), i Poliesport petits i grans (prof.: Joan Puigdevall i Albert Masoliver).


AMPA

El dissabte 13 de febrer, vistosa i molt participativa va ser la popular Festa del Carnestoltes; festa que els infants viuen intensament. Enguany es va preparar al Casal per guarir-nos

del fred, i vam fer la crema del Rei al pati del Sr. Jordi Subirós. Berenar per a tothom, bona música i a ballar! Mireu, mireu les fotos i veureu amb quins personatges ens vam trobar:

La Junta L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

19


20

Caçadors

Caçadors d’Argelaguer La temporada 2009-2010 ha estat una molt bona temporada gràcies a l’elevada població de senglars. En els 31 dies que s’ha practicat aquest modalitat de caça s’han mort 52 senglars, és l’any que s’han caçat més senglars de tota la història de la Societat de Caçadors; cal fer incís que en dos o tres dels dies en què s’ha fet batuda les peces cobrades han estat molt nombroses.

Un bon dia de caça.

La perdiu ha desaparegut dels nostres camp i boscos i tots els intents de repoblació que s’han fet des de la Societat Caçadors en els últims anys no han tingut èxit (els cultius que es fan en els nostres camps no són els més idonis per a aquesta espècie, la raça ha degenerat i no s’adapta al terreny i els depredadors en fan una forta pressió), davant aquesta situació es decideix no repoblar a curt termini.

La població de conills es manté baixa a causa de les malalties que pateixen. Hi ha un respecte per aquesta espècie; per tant, es caça molt poc per evitar-ne la desaparició. La nevada del mes de març ha fet molt mal en els nostres boscos, camins i carreteres; la quantitat de branques i arbres caiguts ens obliga a dedicar-hi moltes hores de treball si volem tornar a caminar-hi i passejar-hi.

Tallers LEONARDO SANZ, S.A. Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010


Àlbum fotogràfic

Diada de festa major amb les autoritats. Finals anys 1950. Arxiu: Jaume Cros.

A punt per sortir d’excursió el 15 de maig de l’any 1963. Arxiu: Jaume Cros.

Altar de Corpus cap al 1950. Arxiu: Jaume Cros.

Excursió i visita de l’aeroport de Girona. Inicis del anys 60. Arxiu: Jaume Cros. L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

21


22

Història

ARGELAGUER FA UN SEGLE

ELS NOMS DE LES CASES (III): LA PLAÇA, CARRER DE LA PLAÇA, PLACETA I CARRER DE SANTA ANNA Els noms de les cases citades és d’una llista de l’Ajuntament de l’any 1905, on hi consta el nom per la qual se la coneix i el seu propietari. Després de fer els dos llargs carrers, el de la carretera i el carrer Major, anem baixant cap a la Plaça i placeta i carrer de Sant Anna i ja ens plantem de ple a “Escarrevall”.

PLAÇA MAJOR 1 Can Nita de Paula Pagés Cots. Havia estat una barberia molts anys. En l’actualitat es troba restaurada. Casa on hi ha la placa de “Plaça de la Generalitat”. 2 Can Just d’Isidre Ornós Oliveras. Casa del costat, havia estat un petit hostal fins que l’any 1911 es va cremar i hi va morir cremat el seu propietari, l’Isidre. 3 Can Rovira de Josep Gayolà Pinadella. Semblaria que hauria de ser, descartant les altres tres cases de la plaça, can Quei, que a partir de l’any 1915 també va ser botiga i hostal.

Plaça de Can Quei amb la vella font. Inicis anys 1960. Arxiu: Jordi Subirós.

4 Casa Nova d’en Just d’Isidre Ornós Oliveras?

CARRER DE LA PLAÇA

A la dreta: Can Roqueta, Can Cenrera, més tard Ca l’Artur, Can Jaume de Gifreda, abans Ca l’Emilia. En l’actualitat també hi ha la casa nova d’en Jep de Gifreda.

1 Cal Rusich de Bartomeu Plandiura Oliveras.

PLAÇA I CARRER DE SANTA ANNA

2 Can Martí Poch de Maria Masdeu Casadevall. 3 Cal Sastre Nou de Joan Faig Coma.

1 Can Prat de Manel Pagès Plana. Més tard Can Benet, Ca l’Ianna i ara Can Dorca. En aquesta casa fa poc més d’un segle hi havia una sala que era habilitada com a presó municipal.

4 Can Pujalós de Salvador Abulí Pujalós. 5 Can Ningunyà de Baldiri Corominas Lloveras. El nom era la deformació de Can Mingu Nyà, en l’actualitat té el nom de Can Terrats o can Subirós. Desconec la situació exacta de les quatre primeres cases. Fa uns quaranta anys, en el carrer hi havia set cases, quatre al costat esquerra, de la plaça cap a llevant i tres a la dreta. Al costat esquerra: Can Joan Nita, Can Peremel, Ca la Petronilla i al fons Can Terrats. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

2 Can Pere de Pere Abulí Badosa. Hi havia hagut un antic hostal, abans es deia Ca la Sió. 3 Capella de Santa Anna del “Cura Parroco”. 4 Can Coloma de Gaspar Sellas Jutglà. Petita casa annexa a l’església, també se’n havia dit Can Colom. El nom podria venir perquè hagués estat habitada temps enrere per uns antics masovers que abans s’haguessin estat al mas Coloma de les muntanyes del Guilar, molt a prop del terme de Sant Ferriol.


Història

5 Can Refradillo de Rosa Estany Cairó. 6 Can Jordi de Francisco Rabert Gresa. 7 Ca la Pepa de Fernando Domènech Mulleras. 8 Cal Nono de Salvador Abulí Pujalós. 9 Can Pere Terrats de Pere Casadevall Blanc. 10 Cal Cinto de Josep Pedragós Pinet. De les cases número cinc a la deu, en desconec la situació exacta i no voldria aventurar-me a definir-ne cap, ja que l’error seria acumulatiu i no n’encertaríem cap.

Placa de Can quei o “Plaza del Generalisimo” amb la barberia de Can Nita oberta i bon ambient. Anys 1960. Arxiu: M. Elena Cordonets.

Cap als anys 1940, al costat dret, anant cap a la placeta de Bons, hi havia les següents cases i noms: Can Illa. Casa que fa cantonada. Can Marcus. Can Met. Can Pepot. Can Mataporcs. Sembla que temps enrere en aquesta casa hi havia nascut o viscut un capellà, que li deien mossèn Pere Mataporc. Més tard va ser Can Ramon Pau. Can Cirilo. I la casa del costat esquerra es deia Can Quelic de la Sila, més tard Can Xoroi i més tard Cal Ornós, en una entrada hi ha la botiga de la Marga. En el proper número citarem la resta de cases dels carrerons i placetes d’“Escarrevall” i tancarem el tema dels noms de les cases de fa un segle, que ens haurà ocuparà quatre números i dos anys i és un treball un pèl pesat i avorrit. Nota: Si alguna persona té més informació de noms antics de les cases citades o bé ha detectat alguna errada, que segur que hi és, demanem que ens ho faci saber posant-se en contacte amb l’autor de l’escrit (telèfon 972 687 205) o amb l’Ajuntament. Gràcies per endavant.

Carrer de Santa Anna. Finals anys 1940. Arxiu: Irene Serra.

Josep Vilar i Vergés L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

23


24

LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer

IN MEMORIAM Hola amics! En aquesta edició de la revista, la nostra associació vol dedicar la pàgina a la nostra amiga Marisa Moreno, que ens va deixar el passat novembre. La seva mort ens va deixar molt commocionats, perquè la Marisa era una dona de gran talla humana, lluitadora, generosa fins a la sacietat, que insuflava alegria en qualsevol circumstància, una amiga incondicional i un gran exemple de valor en la seva duríssima malaltia, que va saber afrontar amb admirable enteresa, transmetent en aquest darrer desafiament serenitat a tots qui l’estimaven.

Última estada a Burundi. Agost 2009.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

També era gran defensora dels drets humans, molt solidària i amb un excel·lent en l’examen d’amor. Sabeu que va estimar apassionadament l’Àfrica, que sempre va portar en el seu cor, on va desenvolupar la seva tasca assistencial durant tres anys als països de Burundi, Camerun i Rwanda. Un cop va escriure; “Per a mi va ser una lliçó que la vida em va regalar. Aprendre a veure i viure altres cultures va suposar una lliçó de vida que va eixamplar el meu cor i la meva ment”.


LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer

GRÀCIES Gràcies, per totes les coses que tinc Senyor, També per les que no he pogut tenir. Si no me les heu donades, sabeu el perquè. Gràcies, per la família. La que viu a prop meu i la que està lluny. Per l’amor de la primera i la distància de l’altra part. Entre totes dues m’han donat a conèixer que l’estimació és família. Gràcies per la gent que tinc al meu voltant. Els que somriuen, els que pateixen, els que tenen els ulls esperançats vers el demà. Gràcies per la gent del poble, senzilla, humil, sincera. Una gran família. Gràcies per tot el que m’han ensenyat. Gràcies pel poble, els seus carrers, cases, boscos, rius. M’han parlat de Tu. M’han ensenyat a creure en Tu. Gràcies pels companys del treball, units solsament per la feina. Amb ells hi he passat dies de tristesa. A la fàbrica he après a plorar en silenci. Per la gent que ja no hi són físicament, que els aboquem amb el pensament. Gràcies, m’han ensenyat. Són com cada una de les granes, una petita llavor. Gràcies del full en blanc que pacientment es deixa omplir. Per la flama que espera el bufet d’algú que li doni el so. De la flor que espera que algú li porti aigua per beure. La cadira que espera poder ésser ocupada. Pel gat que juga amb qualsevol objecte. Per la natura, tota. Per la sal que dona gust, per el sucre que amoroseig l’amargor. Pel nen, jove i vell, símbol de les etapes de vida. Pel bolígraf que permet expressar-me. Gràcies per tot Senyor. I, què puc oferir-te jo, lo més petit que tu has creat? T’ofereixo el silenci. El d’un fill per la mare, el de la mare que sap que el fill ha d’anar a la guerra, i el de l’esposa que te el marit lluny. Un Silenci que parla sol. Sóc poca cosa Senyor. Accepta si et plau el meu silenci. Gràcies. MARISA

Per acabar aquestes línies que pretenen ser un humil tribut a l’amiga, ens plau exposar-vos des del respecte i l’admiració que sentim per ella aquest poema que va ser escrit per la Marisa, donant aquelles seves “gràcies moltes” a què ens tenia tan acostumats. I nosaltres et donem a tu les gràcies, pels valors que ens has deixat. Si algun dia hi penses, envia’ns la teva força des d’alguna estrella.

Homenatge per a la Marisa al Guilar. 30 de gener de 2010.

Fins sempre, estimada Marisa. L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

25


26

Empreses

FRIGORÍFICS GELADA SL Frigorífics Gelada SL és una empresa familiar dedicada al sector carni que va ser fundada a Olot per Lluís Gelada, fa 27 anys; al cap de poc s’hi va afegir la seva dona, la Montse Morató, i entre tots dos han portat l’empresa, en la qual a hores d’ara també hi estan implicats els seus dos fills, en Santi i en Jordi. A Olot tenien una sala d’especejament, i bàsicament es dedicaven a desfer pernils i altres productes del porc. Arribaren al polígon industrial de Can Portella d’Argelaguer fa 3 anys, a finals del 2006. En Lluís ens explica que es decideixen per Argelaguer (poble que en Lluís ja coneix perquè és nascut al Torn, de Sant Ferriol) perquè en el sector d’exportació volien estar com més a prop de l’autopista millor. El polígon d’Argelaguer és de “fàcil accés a l’autovia”, també els va agradar les característiques del terreny. A Argelaguer continuen treballant en el mateix sector, però la seva activitat ha fet un gir radical. Ara Frigorífics Gelada es dedica principalment al servei de magatzem frigorífic (lloguer de fred), i també a la compravenda de productes carnis, i a l’envasatge i congelació.

Frigorífics Gelada arribà a Argelaguer a finals del 2006.

Principalment produeixen el que anomenen “subproductes del porc”, definició que inclou el que anomenem “menuts” (peus, morro i moltes altres parts del porc).

El producte congelat s’emmagatzema en les cambres de manteniment, a 20 graus sota zero.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

Per realitzar aquesta feina han de seguir escrupolosament uns mecanismes de treball perquè la carn es congeli i es mantingui correctament. Així, quan arriba el producte fresc, s’ha de mantenir entre zero i tres graus, i el producte no pot superar mai els tres graus. Abans de congelar-lo s’envasa en caixes de cartró o polibloc, que és posar el producte primer en una bossa i després en canats. Un cop envasat es pot començar el procés de congelació: es congela a menys trenta o menys quaranta graus, hi ha productes que costen més de congelar que d’altres, i el temps de congelació pot estar entre les 16 i 24 hores. Finalment, el producte congelat s’emmagatzema en el que anomenen les cambres de manteniment, que són unes sales immenses amb uns prestatges altíssims, en les quals la temperatura és de 20 graus sota zero.


Empreses

Tot aquest procés es controla informàticament, i a partir d’aquí només hauran de tenir en compte que la carn té una data de caducitat de 18 mesos un cop congelada. Com hem pogut veure, es tracta d’envasar, congelar i mantenir, i tot és qüestió de temperatura, de baixa temperatura diríem. Els treballadors de les diverses sales de producció, que superen la vintena, vesteixen de blanc de cap a peus; porten la roba adequada per les temperatures en què treballen. La majoria d’aquests treballadors ja eren de la plantilla anterior. A les oficines, en Lluís Gelada orquestra la feina al costat de la seva dona, la Montse Morató, que s’encarrega principalment de la facturació i comptabilitat; hi trobem a més en Santi Gelada, el seu fill, que és el responsable de la compravenda, entre altres; la Cristina i l’Anna, que preparen la documentació per a les exportacions i control de les entrades i traçabilitat; en David Donnay, que porta, entre altres, el control de qualitat i el control d’estocs; i en Jordi Gelada, l’altre fill, que treballa i els ajuda sempre que pot combinant-ho amb els estudis. Bàsicament treballen amb el subproducte del porc: peus, mans, cor, llengua, fetge, ronyons, orelles, esterns, morro, papada... però podrien realitzar el mateix procés amb fruita o peix, per

El producte es congela a menys 30 o menys 40 graus.

exemple, i es pot donar el cas que un client els llogui per fer el servei d’un producte determinat . La carn que venen prové d’una vintena d’escorxadors d’arreu d’Espanya, Portugal i França. Tenen dos camions propis per a la recollida de productes. En Lluís, a més de Frigorífics Gelada, que com hem vist es dedica a la producció, és soci d’una empresa que es dedica a l’exporta-

ció, CloverFood, amb seu a Vic, a través de la qual, després d’obtenir els certificats d’homologació oportuns, Frigorífics Gelada exporta a països de la CE com Portugal, Grècia, Romania, Bulgària, República Txeca, Anglaterra, Holanda, Dinamarca, França…, i a d’altres de tot el món com Rússia, Japó, Xina, Filipines, Vietnam, Sud-àfrica... Dolors Olivé

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

27


28

Casal de la gent gran

EL cASAL DE LA gENT gRAN i LA cRiSi Si em permeteu, primerament us passaré, benvolguts socis i amics del casal, un abstracte de l’editorial de la revista TARDOR, òrgan de difusió de FATEC (Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya), amb el permís corresponent, el següent escrit:

ANEM AMB cOMPTE AMB LA cRiSi Encarem la nova edició de la nostra revista amb un hivern especialment calent per al col·lectiu de gent gran i la societat en general ple de notícies que ens anuncien retallades de drets socials amb l’excusa de la crisi.

que el que ens van donar, ara ho hem de tornar. De què ha servit? És ben senzill: si bé la donació dels 400 euros es va fer envoltada de gran publicitat, la pujada de les retencions s’ha fet en silenci, intentant que no ens n’adonem.

D’una banda, són moltes dels queixes que rebem a causa de la retallada camuflada de les pensions de jubilació que estem patint. S’ha modificat l’escalat de les retencions de l’iRPF a causa dels famosos 400 euros que va prometre tornar el president espanyols fa uns mesos. Així s’ha aconseguit

D’altra banda, si la comissió del Pacte de Toledo no ho impedeix, podríem tenir una pujada de l’edat de jubilació fins als 67 anys. Algú ens hauria d’explicar quin avantatge suposarà això per als comptes de l’Estat, ja que és evident que el fet d’haver de treballar més anys farà que els joves entrin més tard en el mercat laboral i

A més, referent al Casal, aquest any no hem tingut subvenció de la Secretaria d’Acció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, ni tan sols cap informació al respecte.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

Activitats: Continuem el gimnàs cada dijous de 4 a 5 h. u

augmentarà (encara més!) l’atur. canviarem jubilats feliços, per aturats angoixats sense futur. El problema del nostre país és la falta de llocs de treball, no pas l’edat dels treballadors. Algunes veus recorden que els polítics que volen imposar-nos aquestes mesures, en la majoria de casos, estan cobrant uns bons sous, alguns d’ells vitalicis. És normal que s’exigeixi d’acabar amb aquests privilegis abans d’aplicar mesures radicals a la classe treballadora que no arriba a final de mes.

En nom del casal, passem el nostre sentit condol a la família Suñé pel traspàs del nostre soci i amic de sempre, assistent habitual a tots els actes, en Josep Suñé i Soler, que descansi en pau.


La recepta

Què es cuina a Argelaguer? Hola, gent de bon paladar! En aquesta ocasió us volem sorprendre amb unes galetes tradicionals holandeses que és costum regalar als nens el dia de Sant Nicolau. S’anomenen “Speculaas” a Holanda, però nosaltres aquí les anomenem “margaletes” (batejades per la Montserrat Massana), en honor de la persona que les ha fetes populars a Argelaguer, l’holandesa Margriet Coumans. Recorda ella que quan era petita junt als seus set germans sucaven sempre la galeta dins del cafè del seu pare i després la posaven damunt una llesca de pa on es desfeia i ho trobaven boníssim. L’única pega és que el pare es quedava sense cafè. Ens comenta que ella va començar a presentar-ne a l’Escola Bisaroques, a Casalets… i que als nens els encantaven aquestes galetes; encara ara quan la veuen li recorden. I a nosaltres ens consta que hi ha nens del poble que guarden molt bé aquesta recepta. La Margaret, amb un somriure picaresc, ens diu que les seves galetes tenen efectes màgics, ja que obren miraculosament consolant la gent quan passa per moments delicats, per això la fa feliç regalar-ne. Doncs bé, anem a divertir-nos preparant aquesta senzilla però riquíssima recepta de les “margaletes”, que a algú o altre sorprendrem.

Les “margaletes”, per la Margaret coumans ingredients :

Preparació :

En un recipient es barreja la mantega i el sucre. Després s’afegeix la farina, la sal i les espècies elegides (són la principal característica distintiva d’aquestes galetes i cada mestre té la seva mescla secreta). Es mescla tot amb les mans fredes fins formar una pasta homogènia. Amb el corró s’estira la massa fins arribar a mig centímetre de gruix. La superfície de contacte ha

• • • •

250 gr. de mantega (o margarina) 350 gr. de farina semiintegral 125 gr. de sucre de canya Un polsada de sal Dues culleretes de cafè de: canyella, anís, gingebre, vainilla, nou moscada… (les quantitats de les espècies i la seva elecció és una qüestió de gustos. Es pot comprar la mescla ja preparada o fer-la un mateix)

d’estar impregnada de farina per a la seva manipulació. Es fan figures amb motlles especials de galetes de diferents formes. Es col·loquen les figures deixant espai entre si en una plata prèviament engreixada amb mantega, i les enfornem a 180º, durant un màxim de 20 minuts. La massa de les galetes creix molt poc perquè no té llevat i surt l’estructura compacta. Cal anar vigilant que no es torrin massa. Quan les treus del forn, no cal que siguin dures, perquè amb 5 minuts refredant-se fora, ja se solidifiquen per si soles. I ja està! Un complement perfecte per prendre te o cafè. I sí Margaret, pugen l’ànim. Podem repetir?

d. Figueras L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

29


30

Joventut

JAMPO, SESSIÓ POÈTICA Coincidint amb la festa major d’Argelaguer 2009, el divendres 11 de desembre es va celebrar a la sala del Casal una vetllada de poesia, la primera edició de la JAMPO (JAM session –sessió lliure– de Poesia). La idea va ser presentar d’una manera totalment lliure una nit de poesia en la qual cada persona pogués llegir la seva obra escollida, la del seu autor preferit o fins i tot la seva pròpia. El plantejament va ser deixar l’escenari obert a la gent que volgués recitar, amb una col·lecció variada de llibres de poesia deixada per l’organització, per si algú tenia mala memòria o ganes de consultar algun autor; i que la gent que gaudia de la vetllada ho fes asseguda tranquil· lament i prenent-se un moscatell amb fruits secs. L’organització oferia també un seguit de videopoesies, de producció pròpia, amb la col·laboració de veïns i amics que recitaven poemes en diferents indrets del poble. Això va servir per facilitar i animar el públic, i fer d’enllaç entre poesia i poesia en el moments en què no pujava ningú a recitar.

Els assistents van poder gaudir de l’obra d’autors molt diversos com Papasseit, M. Mercè Marçal, Espriu, Machado, J.V. Foix, Gil de Biedma... i d’autors propis com la Cristina Erill o en Julián Martín. La JAMPO va ser un acte gratuït, organitzat i finançat per la ben coneguda associació cultural “Lluna Plena” i per, l’encara joveníssima empresa, “ANAFEN produccions”. És un projecte engegat per joves d’Argelaguer i comarca. Va haver-hi força participació i bona acceptació per part del públic assistent, que ens van permetre passar una vetllada d’unes dues hores acompanyats amb poesia, música, audiovisuals i bona companyia.

Servei permanent a:

Oficines centrals: c/ Mulleras, 36 - 17800 OLOT Botiga: Alta Madoixa, 12 - 17800 OLOT Sales de Vetlla: Olot: c/Pintor R Barnadas, s/n (barri Mas Bernat) Sant Joan les Fonts: Sant Antoni, 13

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

Olot Montagut i Oix La Canya La Vall de Bianya St. Jaume de Llierca Tortellà

i ara també a

Begudà Castellfollit de la Roca La Vall d’en Bas Les Preses Sant Joan les Fonts

Argelaguer!

SERVEI 24 HORES Tel. 972 268 864 – 607 668 999


Joventut

KARA-O-K DE SANT DAMAS El karaoke, celebrat el dissabte de la festa, va ser un acte organitzat per “ANAFEN produccions” amb la col·laboració del jovent d’Argelaguer i amb l’objectiu de divertir-se tots junts, facilitant la participació de gent de totes les edats.

Després d’un sopar popular a la sala del casal, es va posar en marxa el karaoke presentat per Miki Cruz i Sergi Vicente. Va ser un acte en el qual hi van participar jovent i no tan jovent, del poble i de fora. Va haver-hi força oferta de cantaires i la gent va riure i s’ho va passar molt bé. Per decidir el premi, hi havia un jurat que mesurava els aplaudiments del públic, tot i així el veredicte final no va ser gens fàcil. Finalment, el premi, un pernil, se’l va emportar en Josep Maria

Corbalan d’Argelaguer. Cal fer esment especial de l’actuació de la qual vàrem poder gaudir de la fantàstica veu de l’Eduard Granados en la seva interpretació operística i que va fer aixecar a tots els assistents de les seves cadires. Andreu Nebot anafen.produccions@hotmail.es www.myspace.com/anafenproduccions L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

31


32

Salut

Ara que ve l’estiu... Ara que ve l’estiu, podem parlar dels problemes i les malalties relacionades amb el sol i la calor. Filtres de protecció solar: Les cremes, locions o llets corporals amb fotoprotecció, es classifiquen segons el factor de protecció solar (FPS) i es representa amb un número que pot anar del 2 al 50. Aquest número indica les vegades que la crema augmenta la capacitat de defensa natural de la pell abans que quedi vermella. Hi ha persones de pell blanca que en molt pocs minuts ja queden vermelles i d’altres més morenes que poden tardar més. Així doncs, hem d’escollir el grau de protecció de la crema segons el nostre tipus de pell. Taula 2.

Taula 2 Fotoprotecció Parlem primer de tot de la protecció solar. De tothom és conegut que una exposició al sol excessiva és perjudicial per a la pell. Tot i que estar bronzejat està de moda, prendre massa el sol causa un envelliment prematur de la pell i a més pot afavorir, entre d’altres malalties, el càncer de pell. Les radiacions solars són la principal causa de càncer de pell. Tot i que la fotoprotecció amb cremes adequades a cada persona és útil per protegir els càncers de pell, també cal prendre el sol amb moderació i evitar-lo les hores en què és més fort. A la Taula 1 trobareu unes recomanacions per protegir-nos del sol.

Taula 1 Cal protegir-nos amb roba clara, gorres i ulleres En cas de prendre el sol, és millor fer-ho abans de les 12 del migdia i després de la 5 de la tarda Els nens s’han de protegir més del sol i també les dones embarassades, per evitar l’aparició del cloasma (taques fosques a la cara) La crema fotoprotectora s’ha de posar a casa mitja hora abans de prendre el sol i tornar-hi després del bany i/o cada dues hores Cal beure aigua abundant Hem de posar-nos crema hidratant després de prendre el sol i també durant els dies previs Les colònies o perfums poden ocasionar taques quan es pren el sol

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

Baixa (pells molt fosques) Mitjana

FPS 2, 4, 6 8, 10, 12

Alta

15, 20, 25

Molt alta (pells blanques, nens)

30, 40, 50

Ultra

+ 50

Ara bé, el sol també té efectes beneficiosos si es pren amb moderació. Un dels principals és que afavoreix la producció de vitamina D, necessària per al metabolisme del calci i evitar l’osteoporosi i el raquitisme (malaltia caracteritzada per la deformació dels ossos en els nens). El sol pot anar bé per a algunes malalties de la pell com la psoriasi, i la vitamina D també pot ser beneficiosa en algunes malalties reumàtiques. Per últim, parlem de calor i exercici físic: A l’estiu, tot i que fa més calor, no hem de deixar de sortir i de fer exercici. És de sentit comú que és millor sortir a la fresca o quan la temperatura estigui per sota dels 25º. També és molt important beure aigua abans, i sobretot després. Hi ha robes especials per a la calor: solen ser de colors clars, permeables a la suor i amb poques costures. El calçat, tot i que pot ser més prim, ha de tenir unes soles consistents. El calçat esportiu és més aconsellable que les xancles o les espardenyes de sola prima. Així doncs, amb el canvi d’hora i el dia més llarg, no hi ha excusa per no sortir a caminar. Joan Cabratosa Metge de Família


Salut

El nen i la mort A la nostra cultura costa parlar de la mort, sobretot amb els nens. L’evitem com si aquest fet ens protegís d’un fet ineludible, natural i universal. Però els nens tenen el concepte de la mort (que va variant segons l’edat) encara que l’adult no en parli, i tard o d’hora molts nens s’han d’enfrontar a la pèrdua d’una persona estimada i propera. No podem apartar el nen de la realitat que s’està vivint amb l’excusa d’estalviar-li patiment. Això només fa que el nen es trobi més sol, indefens, confús, ansiós i espantat. El nen se n’adona del sofriment dels adults, dels canvis en la rutina... I la seva ignorància dels fets la supleix amb fantasies que poden ser iguals o més pertorbadores que la realitat. Només en cas de morts sobtades és aconsellable mantenir el nen apartat les primeres hores, per evitar-li escenes de dolor i pèrdua de control dels adults. No és aconsellable dir davant del nen “jo també em vull morir” o “què farem ara?”. Tot i que és molt difícil parlar de la mort amb el nen, és millor fer-ho aviat. Buscarem un moment i un lloc adequat i l’hi explicarem amb serenitat, dolçor, afecte i paraules senzilles. Ex.: “ha passat una cosa molt trista. L’avi, el papa, la mama (o qui sigui) ha mort. Ja no serà més amb nosaltres perquè ha deixat de viure”. Explicar com ha mort. Procurarem fer-ho amb poques paraules, però remarcant els “molt, molt i molt” que ajuden els nens a distingir la mort d’altres condicions. Per ex: “ja saps que ha estat molt, molt i molt malalt/a durant molt de temps. La malaltia que tenia li ha provocat la mort”. El nen pot tenir por de morir de qualsevol malaltia banal, per tant, és important remarcar-li que les persones només moren quan estan molt i molt malaltes i tenen una malaltia que poques persones pateixen. NO podem dir al nen que la persona que ha mort “s’ha adormit per sempre”, ja que el nen pot tenir por d’anar a dormir per si es mor també. Molts nens tenen falses idees sobre el cos. Els explicarem que el cos deixa de moure’s del tot i per sempre, que deixa de respirar, de menjar, de parlar i que no sent dolor. Cal deixar-los ben clar que ja no sent res; ni bo ni dolent, ni fred ni calor, ni gana. S’ha d’insistir que la mort no és dormir. En cas d’accident podem dir que va quedar molt i molt mal ferit, que els metges varen fer tot el possible per salvar-lo/a, però que, a vegades, la gent està tan mal ferida que les medicines no la poden curar. Què podem dir-los si ens pregunten per què? Per què ha mort? Podem dir que no sabem la resposta, però que tots els éssers vius han de morir un dia i que li passa a tothom. Alguns nens poden pensar que ha estat culpa seva que algú hagi mort per qualsevol acció o pensament seu. Si és així, hem de dir-li amb fermesa que no ha estat culpa seva. És útil perquè els nens entenguin què és la mort, parlar dels moments de la vida quotidiana en la qual la mort està present: les flors marcides, els arbres, la mort d’animals de companyia...

Permetre que el nen vagi al funeral i a l’enterrament pot ajudar-li a comprendre què és la mort i iniciar millor el procés de dol. Si és possible, li explicarem amb antelació què veurà, escoltarà i el perquè d’aquests rituals. També és convenient que el nen vegi el cadàver. Abans li haurem explicat on serà i quin aspecte tindrà. Si el nen no vol veure el cadàver o anar al funeral, no li obligarem ni farem que se senti culpable per no fer-ho (en cas que el mort sigui un familiar molt proper al nen: pare, mare, germà, avi).

Animar-los a expressar el que senten

Els nens viuen emocions molt intenses quan mor alguna persona estimada. Si aquests sentiments de ràbia, por, tristesa són acceptats per la família, els expressaran més fàcilment i els ajudarà a viure de forma més adequada la pèrdua. Dir: “no ploris”, “no estiguis trist”, “has de ser valent”, “no t’enfadis d’aquesta manera, has de ser raonable...”, poden tallar l’expressió lliure d’emocions i impedir que el nen es desfogui. No és dolent que els nens vegin el dolor i la tristesa. No hem de tenir por de mostrar els nostres sentiments davant del nen (excepte manifestacions violentes de ràbia i dolor). Al contrari, plorar és normal, bo i saludable, ja que els ensenyem que és bo plorar i compartir el plor. Amb el plor transmetem dolor i la necessitat d’ajuda i suport. Quan mostrem els nostres sentiments és més fàcil que els nens ens expliquin el que els està passant. Un pare o una mare que no expressi els seus sentiments per no entristir els seus fills, pot fer que aquests “congelin” les seves emocions. O si manifesta ràbia o histèria, el seu fill pot imitar aquest comportament. Els símptomes o manifestacions conductuals més freqüents que presenten els nens són: perplexitat o confusió sobre el que ha passat, negació (és una resposta molt comuna). Aquesta negació provoca molta agressivitat. Altres poden mostrar-se més contents i juganers que de costum, com si la pèrdua no els afectés (els adults poden mal interpretar aquesta conducta i reaccionar amb ira o simplement ignorar el nen), regressions (s’enganxen a l’adult, es fan pipí al llit, fan la pipa amb el dit...), ambivalència (alguns nens sembla que no els afecta en absolut la mort. Responen davant la notícia amb preguntes o afirmacions inadequades), la culpabilitat (és una resposta normal, sobretot si no poden expressar la seva tristor. El nen pot creure que la seva mala conducta o certs pensaments han contribuït a la mort de la persona estimada), canvis de caràcter i d’humor (ràbia per haver estat abandonat), por a morir o a patir una altra pèrdua, disminució del rendiment escolar, alteracions de la son i de l’alimentació. Per últim, cal dir que el que més ajuda als nens davant les pèrdues és retrobar el ritme diari de les seves activitats: el col·legi, els seus amics, els jocs familiars i les persones que estima.

Fina Rodríguez - Psicòloga

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

33


34

Pàgina oberta

“S’obre un camí davant meu que desconec, que em fa por, que no sé on em porta. Potser és ple de perills, però sé que el camí és per mi.” Aquesta estrofa del segon tema d’“Electrocançó” segurament defineix força bé l’estat d’ànim d’en Xavi Múrcia quan va decidir posar-se a gravar el seu primer disc en solitari.

polític (“L’esquerra s’ha begut el vodka”) i crítica social (“Assaig de plagi a Martí i Pol” i “Fira de nines”), es pronuncia amb claredat pel que fa a la religió (“Ni amo ni déu”),

Després d’una bona pila d’anys de carrera musical amb la seva parella, la Mirna, explorant els camins del folk i la cançó d’arrel amb “Tralla” i “La cobleta de la selva” i batallant cada dia amb “Samfaina de colors” contra el públic més exigent i a la vegada gratificant, la mainada, en Xavi sentia que necessitava iniciar un nou viatge, per terres familiars però a la vegada desconegudes, i sobretot estimulants i encisadores, i va posar fil a l’agulla fa un any quan va començar a escriure els temes del seu primer disc, “Electrocançó”, que ha vist la llum a principis d’aquest any.

signa una comparança tan brutal com encertada entre la violència de gènere i el tracte que rep la nostra pàtria per part de l’estat espanyol (“De dones i nacions maltractades”) i té temps de portar-nos d’excursió a Nova Orleans amb un magnífic blues, demostrant que es mou amb comoditat per estils força diferents, traient una nota que personalment penso que és molt alta per a un primer disc, gravat al seu propi estudi i autoproduït, amb el qual ens serveix un producte fresc, sense sobreproduccions ni artificiositats innecessàries.

12 temes en formen part, cançons en les quals en Xavi s’obre de bat a bat i ens ofereix precioses declaracions d’amor (“Em quedo a viure als teus malucs”, “La taula dels proscrits”, “Novembre al jardí” i “Compartint la solitud”), ens transmet el seu esperit rebel, amb clar regust de desengany

Segurament l’única cosa que li falta és allò que en diuen un “hit-single”, un tema clarament comercial, que pugui ser punxat a les emissores de ràdio, cridant l’atenció de l’oient des del primer moment. Però en Xavi no ha volgut oferir un producte comercial, si s’ho hagués proposat segur

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

que hi hauria reeixit, ha composat les cançons que ell voldria escoltar, amb les paraules que tenia necessitat de dir i el resultat és un disc molt ric, però que, com sol passar en la música realment bona, no entra a la primera, sinó que necessita ser escoltat de principi a fi, amb tots els sentits, diverses vegades, ja que a cada nova capbussada trobarem nous matisos a cada cançó que ens hi enganxaran una mica més. Qui pensi que s’ha llençat a la piscina sense salvavides anirà ben equivocat, ja que en Xavi s’ha envoltat de tres músics d’una qualitat immensa, en Xarli Oliver, bateria i percussions, segurament és el més conegut, ha tocat amb altres músics del nivell de Quimi Portet, per exemple; però l’Albert Vila, al baix i contrabaix; i en Lluís Figueras, a la guitarra no es queden enrere. I els tres, junt amb en Xavi, que a part de cantar, també domina la guitarra, tant acústica com elèctrica, formen un grup amb un nivell de cohesió envejable, digna de grups que porten molt més temps junts. Hem tingut l’ocasió de veure la presentació del disc en diversos concerts en directe, el primer a la sala La Planeta de Girona, va aplegar un centenar de persones, gairebé tots veïns d’Argelaguer que van voler acompanyar en Xavi en la seva estrena i realment van poder gaudir d’un molt bon concert, amb un so molt cuidat. Posteriorment ha tocat també a Terrassa, Olot i Sabadell, i esperem que poc a poc el nom d’en Xavi vagi corrent de boca a boca i pugui presentar “Electrocançó” per tot el nostre país, tot i que no són moments fàcils per als músics en un context econòmic com l’actual.


Pàgina oberta

Si us he de recomanar un tema per començar a descobrir aquest treball, em costaria decidir-me, ja que

n’hi ha uns quants que em tenen el cor robat, però permeteu-me que us suggereixi que pareu especial

“Ni amo ni déu faran per tu. Em sap greu però ets tu el teu déu.”

atenció a “De dones i nacions maltractades”, un tema rodó de principi a fi, amb una lletra fantàstica i un fraseig final de guitarra a càrrec d’en Lluís que tira d’esquena, també que deixeu entrar dins vostre la contundent percussió de “Em quedo a viure als teus malucs”, i que gaudiu del rock amb majúscules de “Ni amo ni déu”, un tema que reviu aquelles cançons de rock de guitarres de principis dels 80, i a mi personalment em recorda un gran grup francès que es deia Téléphone, i que va triomfar al país veí i fora d’ell amb cançons fresques, però contundents i directes, i lletres a vegades dolces i d’altres punyents, la mateixa recepta que ha sabut coure en Xavi a “Electrocançó”. josep m. corbalán

Reflexió

No s’equivoca l’home que assaja diferents camins per arribar a les seves metes; s’equivoca el que per por a equivocar-se no camina. No s’equivoca l’home que busca la veritat i no la troba; s’equivoca el que per por a fallar deixa de buscar-la. No s’equivoca l’home que expressa el que sent i és rebutjat; s’equivoca l’home que per por a dir el que sent deixa d’expressar el seu amor a l’altra persona. No s’equivoca l’home que comença a canviar donant petits passos; s’equivoca el que per tractar de donar un gir total a la seva vida, mai no dóna el primer pas que iniciï el camí que el portarà a donar la volta al món!!!

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

35


36

Pàgina oberta

PERSONAL INTRANSFERIBLE Parlem amb en Joan Hurtós Planagumà, ell és fill d’Argelaguer i resideix a Palafrugell. En Joan ha estat molts anys fora d’Argelaguer i això fa que molta gent no el conegui, tot i que té la casa pairal on va néixer en perfectes condicions per viure-hi còmodament. Quin és el motiu que de tant en tant tornis a Argelaguer? En part es deu a què estic jubilat i l’altra és que fa pocs mesos que he quedat viudo, així torno a reviure records d’infància i joventut que són naturalment a Argelaguer. Joan, vas marxar d’Argelaguer i vas muntar una empresa de lampisteria a Palafrugell, que ara segueix el teu fill, és així? Sí, però s’ha modernitzat totalment i ara s’ha convertit en una empresa d’automatismes i electrònica que s’anomena AMBE, a la sortida de Palafrugell. Quan vivies a Argelaguer, però, ja et dedicaves a la mecànica i reparacions vàries. A més tenies fama de ser un manetes, es va quedar petit Argelaguer per als teus projectes? Sí, vaig veure que no progressaria com era el meu objectiu. Amics d’infància em comenten que de petit construïes joguines que han tardat anys a sortir al mercat de la indústria, com són tractors que giraven les rodes amb tubs d’escapament d’on sortia fum o cotxes amb llums intermitents i que, la teva bicicleta portava llums d’stop quan accionaves el fre. És cert? Sí, sí, és cert. Però ara ens sorprens, a més amb una exposició del que és una de les teves afeccions, els vitralls de colors i que per la festa del roser tindrà lloc a l’antiga església de Santa Anna. Com has aconseguit treballar tant i complicar-te la vida amb una distracció tan difícil i delicada? D’on has tret el temps? Vaig tenir la meva esposa 17 anys malalta i vaig jubilar-me per poder tenir cura d’ella, això va fer que comencés a entretenir-me a construir vitralls, així estava actiu i, al mateix temps, al costat d’ella. Al principi eren petites peces, més tard em vaig anar atrevint a més, el resultat de tants anys ha sigut tenir moltes peces, la majoria de les quals exposaré aquí. Serà un homenatge a la Dolors. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

Aquestes peces, però, segur que tenen connotacions de moments dolorosos també, segueixen en tu? Sí, i tant, això serà per sempre. La idea de fer una exposició, com ha sorgit? Va ser casual, amics que em donaven el condol i de pas preguntaven per la meva situació, en algun moment va sortir això dels vitralls. Un d’ells va veure alguna de les mostres i em va aconsellar que valia la pena esposar-ho. Vaig posar-me en contacte amb els interessats i vaig aconseguir permís de la Junta Parroquial, ja que es farà a l’església de Santa Anna. Tinc entès que vols deixar una penyora com a record de l’exposició, en què consistirà? Doncs serà posar vitralls de colors a les dues finestretes de l’església, previ permís dels Consell Parroquial i del Bisbat. Sé que tens encara alguns objectes fets teus en anteriors èpoques com són algunes joguines, seria bo que les exposessis també. Què hi dius? Sí, tinc algunes coses que havia fet per als néts. Tornant als vitralls, és difícil treballar el vidre? Sí, és difícil, molt delicat i una mica perillós, perquè et pots tallar els dits. I car? Molt car, ja que els vidres vénen d’importació, la majoria dels Estats Units. Quin altre material uses necessàriament? El plom, tires especials, estanys i molt de compte. A vegades quan està gairebé tot fet es trenca el vidre i s’ha de començar de nou. Tinc entès que exposaràs també material perquè es vegi el procés de construcció. Sí, hi portaré el més imprescindible. Joan, penses vendre alguna de les peces exposades? De moment no, la meva intenció no és aquesta.


Pàgina oberta

En Joan treballant al seu taller.

Després de l’exposició, penses seguir fent més peces? Sí, com he dit vaig començar per fer companyia a la meva dona i té un sentit sentimental, ho seguiré tant com pugui.

Joan, estic segur que sorprendràs gratament a molta gent, a més de ser un treball totalment artesà i autodidacte amb un dibuix ingenu que el fa simpàtic, també deixes una empremta de la teva generositat a l’església de la qual tots en gaudirem. Per últim, penses seguir venint sovint a Argelaguer? Sí, perquè després de la meva esposa, també filla d’Argelaguer, els records més íntims són aquest poble, el meu poble. Tinc el pressentiment que al cap i a la fi en la teva intimitat estàs fent un homenatge a la teva esposa. Sí, és així. Moltes gràcies Joan, i salut. Salvador Pelegrí

REPRESENTANT D'EMBOTITS I FORMATGES

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

37


38

Pàgina oberta

Sabíeu que...

El refrany

• Des de 1619, sota la cúpula de l’església de San Antonio de los Alemanes (Madrid), està enterrat el pintor Goya que va morir a Bordeus, després de traslladat a Espanya, abans del retorn va ser-li robat el cap, no se sap on ni qui ni com. • Dels 6800 milions de persones que habiten la terra, 4100 milions tenen mòbil. • La profunditat màxima del mar es troba a la fossa de Puerto Rico amb 8605 m. • Cada espanyol consumeix una mitjana de 3 kg de caramels i xiclets cada any. • A l’Índia, al temple de Karnimata s’hi adoren com a divinitats 20.000 rates, encarnació de Durga, deessa del poder i la victòria. • L’himne espanyol no té lletra, a pesar d’haver intentat escriure-la diversos escriptors, i també un grup de poetes d’Aznar. I el 2007 hi va haver un concurs organitzar per un comitè dels Jocs Olímpics, tampoc el guanyador no va convèncer. • El diccionari de la Real Acadèmia Espanyola inclou 88.431 paraules. • L’ordinador més potent del món es diu CRAY XT5 JAGUAR, i té capacitat per realitzar 1759 bilions d’operacions per segon. • El tren de Barcelona a Mataró va ser el primer que va funcionar a Espanya l’any 1848. • Josep Pella i Forgues, un dels precursors del catalanisme, l’any 1883 distingí la sardana com la nostra Dansa Nacional.

Casament calculat sempre surt esguerrat.

La cita El màxim de poder, és l’inici de la decadència.

L’endevinalla Em diuen que sóc bo i sa però ningú no em vol menjar. (el sabó)

L’acudit Estan dos jubilats contemplant el mar. Un diu, l’aigua del mar és bona per al reuma. Sí, contesta l’altre, jo en tinc des que hi passejo.

La notícia Un quadre de Picasso “El bebedor de absenta” serà subhastat el pròxim mes de juny i s’espera obtenir entre 33 i 45 milions d’euros.

Salvador Pelegrí

ProMinent Gugal, S.A. Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

Polígon Industrial, s/n. 17853 Argelaguer (Girona)

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12 Fax 972 28 71 07

FERREtERIA

Mas-Ventura, s.l. ElEctricitat - aigua - calEfacció C/ Piscina, 6 17850 BESALÚ (Girona)

Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20 Fax: 972 59 05 69

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 25 ABRIL 2010

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)


F esta M ajor del R oser 2010 Dissabte, 8 de maig

• a les 5 de la tarda: Espectacle infantil d’animació “Les cançons de la lluna assolellada?” amb en PeP PuigdemOnt

• a 2/4 de 10 de la nit: Sopar popular, concurs de karaoke i dj’s al Casal. Organitzat pels Joves d’Argelaguer i Anafen.

Diumenge, 9 de maig • a les 11 del matí a la Sala de cultura: III Concurs de Dibuix Infantil i Juvenil. A les 12:30 del matí hi haurà l’entrega de premis. També hi haurà un pica-pica per a l’espera!

• • • •

a 1/4 d’1 del midgia: Missa solemne amb acompanyament de la cOblA lA PrinciPAl de l’eScAlA tot seguit: Dues sardanes a càrrec de la cOblA lA PrinciPAl de l’eScAlA a les 5 de la tarda: Audició de sardanes amb la cOblA lA PrinciPAl de l’eScAlA a les 7 de la tarda: Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt AcuAriO

EXPOSICIÓ DE VITRALLS JOAN HURTÓS

a la capella Santa anna d’argelaguer Horari: Dissabte de les 16 h a les 21 h Diumenge de les 11 h a les 13 h i de les 16 h a les 21 h

inauguraCió el diSSabte 8 de juny a leS 19:30 h

Amb la col·laboració de:

Ajuntament d’Argelaguer


Sessió poètica i kara-o-k de Sant Damas

Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 25  

Argelaga 25  

Advertisement