Page 1

Festa de la Vellesa

24 DESEMBRE 2009


ajuntament d'argelaguer Tel. 972 68 71 37 Fax: 972 68 78 21 A/E: ajuntament@argelaguer.cat Carrer Major, 91 (17853 - Argelaguer) Web: http://pobles.ddgi.es /argelaguer

Horaris de serveis AjuntAment De dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda. Servei d’urbAniSme L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 del matí a 1 de la tarda. Servei d’AiguA de PrOdAiSA Tercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia. jutjAt de PAu Divendres, d'1 a 2 de la tarda. recOllidA de trAStOS vellS Els dilluns, cada quinze dies, a les 8 del matí. (Consulteu la informació dels contenidors) També es pot anar a la deixalleria de Besalú, de dilluns a divendres, de 10 a 1 i de 4 a 7. Tel.: 618650472 diSPenSAri d’ArgelAguer Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, d’1/4 de 12 del matí a 2/4 d’1 de la tarda. Divendres, de 10 a 11 del matí. Visites concertades: Dimarts, dijous i divendres, a 2/4 d’1 de la tarda. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns, dimecres i divendres, de 12 a 1 del migdia. Aux administrativa: Glòria Herrero De dilluns a divendres, de 10 a 1. Extraccions: 2n i 4t dijous de cada mes, de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del matí. Cal cita prèvia. diSPenSAri de tOrtellà Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, de 2/4 de 9 a 11 del matí. Dimecres, de 3 a 5 de la tarda. Infermera: Montserrat Perramon

Telèfons

Dilluns, dimarts i dijous de 10:00 a 11:00 Dimecres de 16:00 a 17:00 Divendres 11:00 a 12:00 Extraccions: Cada dimarts de 8:30 a 9:30 urgèncieS De dilluns a divendres fins a les 3 de la tarda: Dr. Enric Bayona (Tel. 608 74 14 11). De les 3 de la tarda a les 8 del vespre, caps de setmana i festius: CAP de Besalú (Tel. 972 59 05 73) Sol·licitud de viSita Per tal de facilitar la feina, us agrairíem que demanéssiu les hores de visita amb antelació. Gràcies. Tel: 972 68 76 06 o 902 11 14 44. FArmAciOlA Argelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda. eScOlA Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda. Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda. miSSeS Diumenges i festius, a 1/4 de 10 del matí. cOrreuS Horari d’atenció al públic de dilluns a divendres, de 2/4 de 9 a les 9. SAlA de lecturA Dilluns, dimecres i dijous, de 16:30 a 19:30 de la tarda. Dissabtes, de 10:30 a 13:30 (des del 10 d’octubre fins al 20 de febrer).

Ajuntament ..................................................972 68 71 37 Fax...............................................................972 68 78 21 Pàgina web .................http://pobles.ddgi.es /argelaguer Correu electrònic ................. ajuntament@argelaguer.cat Escola..........................................................972 28 70 59 Consultori Argelaguer .................................972 68 76 06 Consultori Tortellà .......................................972 68 75 56 Farmàcia .....................................................972 28 71 02 Urgències (CAP Besalú) ..............................972 59 05 73 .................................................................. i 989 30 40 88 Dr. Enric Bayona .........................................608 74 14 11 Centre d'emergències................................................ 112 Mossos d’Esquadra ................................................... 088 Bombers..................................................................... 085 Emergències Mèdiques (ambulància)........................ 061 Creu Roja d’Olot .................972 27 22 22 i 972 26 23 18 Ambulàncies Garrotxa ................................972 26 76 52 .................................................................. i 972 27 28 28 Parròquia (Mn. Marturi Pla) .........................972 59 00 55 Hospital d’Olot ............................................972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta .......................972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions) ................972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella).........................972 68 71 17 .................................................................. i 972 28 71 94 Funerària Puig .............................................607 66 89 99 Jutjat de Pau (St. Joan)...............................972 29 03 03 Servei d'aigües (Prodaisa) ..........................972 20 20 78 Farmàcies de torn: Besalú: .........................................................972 59 12 73 Sant Jaume de Llierca: ................................972 68 72 01 Montagut: ....................................................972 68 70 88 Castellfollit de la Roca: ...............................972 29 40 18 Tortellà: ........................................................972 28 71 02

bus transversal de la garrotxa (besalú – Olot - les Planes d’Hostoles) direcció Olot: sortida d’Argelaguer a les 7:09 h, 9:09 h, 11:09 h, 13:09 h, 15:09 h, 17:09 h i 19:09 h. direcció besalú: sortida d’Argelaguer a les 6:56 h, 8:56 h, 10:56 h, 12:56 h, 14:56 h, 16:56 h i 18:56 h.

Horaris de la Teisa banyoles - besalú - Olot 7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

Arribades a Olot

8,03

8,30

10,03

10,30

12,03

12,30

14,03

14,30

16,03

16,30

18,03

18,30

20,03

20,30

21,48

22,15

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Sortides d’Olot Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari

Olot

Girona

Sortides banyoles besalú de girona

besalú - banyoles - Olot besalú banyoles

5,45

6,15

7,30

8,00

8,30

10,00

11,30

12,00

13,30

14,00

15,30

16,00

16,30 17,30

17,00 18,00

19,30

20,00

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

Arribades a girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari


Editorial Sumari 2 Serveis 3 Editorial 4 Informació municipal 8 Argelaguer en xifres 9 Actualitat 14 Entrevista 19 Escola 20 AMPA 22 Casal de la Gent Gran 23 Joventut 25 Esports 26 Història 30 LlunaPlena 32 Salut 34 Àlbum fotogràfic 35 La recepta 36 Pàgina oberta 39 Festa Major de Sant Damas El contingut dels articles és responsabilitat dels respectius autors. Edita: AJuNtAMENt D'ARGELAGuER ConsEll dE REdaCCió: Sílvia Casadevall, Mercè Cordonets, Dolors Figueras, Dolors Giménez, Fina Rodríguez, Josep Vilar, Carles B. Gorbs, Dolors Olivé. FotogRaFia: Joan Abulí, Guillem Ballaz, Adrià Camps, Jaume Cros, Joana Dorca, Dolors Figueras, Dolors Giménez, M. Àngels Grabuleda, Julián Martín, mestres de l’escola, Pere Oliveras, Marisol Pelegrí, Jaume Vilar, Josep Vilar.

C

oincidint amb els dies més curts de l’any i l’arribada de l’hivern, Sant Damas ens omple de festa, anticipant-nos el Nadal. També ens fa arribar un nou exemplar de l’Argelaga. En la secció d’informació municipal hi podreu consultar com queda el tema dels impostos i les taxes, coneixereu en quin punt es troben les obres del local polivalent i el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), i hi trobareu consells per millorar el reciclatge i utilitzar de forma correcta els cinc punts de recollida de què disposa el municipi. El reciclatge, com podreu comprovar, també compta amb el servei de deixalleria mòbil durant dos dies cada dos mesos. Esperem que contribueixi positivament al fet que tots els veïns d’Argelaguer prenguin consciència de la importància dels hàbits a l’hora de reciclar per preservar el nostre planeta. En aquesta mateixa secció hi trobareu informació de la moció aprovada de suport a les consultes populars municipals per la independència, presentada pels dos grups municipals a petició de la plataforma Garrotxa Decideix. A més, l’Argelaga ens ofereix, com en les darreres edicions, totes les altres seccions escrites per entitats i veïns del municipi, amb les col·laboracions de la “Pàgina oberta”, les fotografies de l’”Àlbum fotogràfic”, “La recepta” i molts altres articles. Per la seva banda, enguany Sant Damas ens ofereix sardanes, ball, missa a càrrec del Bisbe de Girona, Monsenyor Francesc Pardo, activitats per a la mainada i futbol. Finalment, us convidem a l’“Exposició de coses que ja no serveixen”, que podeu visitar els dies de la festa a la Capella Santa Anna en l’horari que trobareu en el programa. No ens volem acomiadar sense recordar la Marisa de Cal Rei, que col·laborà en diverses ocasions en L’Argelaga i que malauradament ens ha deixat. Sempre et tindrem present. el consell de redacció

PoRtada: Festa de la Vellesa (Foto: Dolors Giménez) dissEny i ComPaginaCió: JJ Comunicació Edició i Disseny SL (Martí Riu) imPREssió: JNP - Arts Gràfiques diPòsit lEgal: GI-430-1998 Amb la col.laboració de:

Si esteu interessats a col·laborar en la redacció de l’Argelaga, ens podeu fer arribar els vostres escrits al núm. 14 del carrer de la Plaça, els podeu donar a qualsevol persona del consell de redacció o bé trucar-nos al 659 35 77 72. La revista es reserva el dret de corregir-los tant a nivell ortogràfic com gramatical i a publicar-los en un número o bé el següent en funció de l’espai disponible i de la data de lliurament. L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - NúM. 24 NOVEMBRE 2009

3


4

Informació municipal

MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS EXERCICI 2010 Cada any, al llarg del darrer trimestre, els ajuntaments han d’aprovar els increments que s’han d’aplicar als impostos i a les taxes per a l’any següent. Aquest any, davant la greu situació econòmica que estem patint, des de l’Ajuntament es fa un esforç important per no augmentar els tributs. Els impostos (IBI, vehicles, obres, plusvàlua...) no s’apujaran. Només, i amb molt poca mesura, es modifiquen la taxa d’aigua i la d’escombraries, perquè els estudis econòmics de les empreses que les gestionen ho fan del tot necessari.

u

LOCAL POLIVALENT

Els interiors de l’edifici polivalent es van acabant, amb l’ajuda de les diferents administracions: Estat, Diputació, Generalitat... Ens hem acollit a les diferents subvencions que han sortit, tant esportives com culturals, i el local ja disposa del pintat de les superfícies esportives, equipament esportiu (cistelles, porteries...), l’escenari per a les diferents activitats culturals, musicals...

Tot seguit us passem a informar de les modificacions, aprovades en el Ple extraordinari del dia 29 d’octubre de 2009. TAXES: u ESCOMBRARIES

Vist l’estudi econòmic del SIGMA sobre el cost real del servei de la recollida d’escombraries, la puja per a l’any 2009 serà d’un 5%, i per tant les tarifes seran les següents: Domicilis: Habitatge Habitatge amb una persona jubilada Habitatge de temporada o deshabitat

105,40 € 55,22 € 105,40 €

Establiments: Botigues (fleca, queviures...) Bars i restaurants Cases de turisme rural

105,40 € 410,28 € 381,43 €

u AIGUA

S’han incrementat les tarifes de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa de subministrament d’aigua, d’acord amb l’estudi econòmic redactat per l’empresa Prodaisa, i l’increment serà d’un 1,36 %. Les tarifes són les següents: BLOC I : De 0 a 10 m³/ abonat / mes 0,5333 €/ m³ BLOC II : Excés de 10 m³/ abonat /mes 0,5992 €/ m³ Bloc industrial 0,5003 €/ m³ Conservació de comptador: 0,8343 €/abonat/mes Dret de connexió: 300,00 € L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

I, als exteriors, ja s’estan executant les obres previstes en el PUOSC 2009, que consisteixen en l’adequació dels entorns del local polivalent. Aquesta obra pretén crear un espai exterior que relacioni els diferents edificis d’equipaments existents (pista, vestidors, local polivalent, Ajuntament i escola) perquè puguin ser utilitzats pels veïns per anar a realitzar les diferents activitats. L’obra comprèn: la construcció d’aparcaments per a turismes, autocars, bicicletes i motocicletes, la construcció de rampes, tancaments i proteccions, l’enjardinament de diferents zones, l’enllumenat... i ens permetrà veure la zona ordenada i acabada.


Informació municipal

u

RECICLATGE

Cal que continuem millorant el nostre reciclatge!! El municipi disposa de cinc punts de recollida; en cada punt, per facilitar el reciclatge, hi ha ubicats els diferents contenidors. Tot i que el reciclatge ha millorat hauríem d’esforçar-nos-hi més. Es pot comprovar fàcilment que hi ha persones que no utilitzen els contenidors correctament, i també que es continuen llençant les restes de poda i de gespa amb bosses als contenidors. Recordeu que al costat del cementiri hi ha habilitada una zona, on NOMÉS s’hi poden llençar les restes de poda i la gespa. NO s’hi poden llençar envasos de plàstic, ni bosses, ni runes. Per tal de millorar la zona habilitada es posaran uns cartells per indicar el lloc on s’han d’abocar les restes de poda, i on s’ha d’abocar la gespa. Les persones que portin la gespa amb bosses, cal que la buidin i reciclin la bossa.

Cada residu s’ha de dipositar en el contenidor corresponent, no es poden deixar materials al terra o en un contenidor que no li correspongui. La deixalleria és només per a ús domèstic, no la poden utilitzar comerços, tallers o indústries. Cal evitar el vessament de residus líquids al terra de la deixalleria.

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM) El Ple de l’Ajuntament de data 29 d’octubre de 2009 va aprovar: L’Avanç de planejament del POUM, i sotmetre’l a informació pública pel termini de 30 dies. El Programa de participació ciutadana en el procés de planejament. L’Avanç de planejament estarà a exposició pública fins al dia 11 de desembre de 2009. Que és el POUM?

Deixalleria mòbil La deixalleria mòbil és una caixa de camió equipada amb els contenidors adequats per seleccionar residus especials i valoritzables d’origen domèstic. A partir d’aquest mes de desembre 2009 en podrem disposar durant dos dies cada dos mesos. S’ubicarà al Camí de la Roda, al costat del Parc Infantil, i en els contenidors de deixalles trobareu el calendari amb els dies concrets que visitarà Argelaguer. Les deixalles que s’hi poden portar són: Vidre, paper i cartró, envasos lleugers, restes de poda o jardineria, ferralla electrònica, bateries, materials voluminosos, radiografies, piles usades, aerosols, dissolvents, fluorescents, olis minerals, olis vegetals, pintures i tòners, i envasos que han contingut olis minerals i de motor. Per al correcte funcionament de la deixalleria mòbil cal tenir en compte sobretot que: És una instal·lació sense personal i per tant el seu manteniment depèn del bon comportament per part dels ciutadans.

El POUM serà el planejament que, una vegada aprovat definitivament, substituirà les actuals Normes Subsidiàries de Planejament aprovades l’any 1989. Aquestes Normes Subsidiàries es troben obsoletes, i és necessari redactar el POUM per: • Adaptar el planejament vigent a la nova Llei d’Urbanisme, sobretot amb els aspectes de sostenibilitat territorial i al foment de l’habitatge assequible, i al Pla Director Territorial de la Garrotxa. • Ajustar el territori a la nova infraestructura de la A-26. • Planificar i ordenar el desenvolupament futur del municipi. • Regular i ordenar l’activitat de les instal· lacions i indústries autoritzades ubicades en sòl no urbanitzables. • Posar en valor el patrimoni natural, arqueològic, arquitectònic i cultural del municipi, per procedir a la seva recuperació, rehabilitació o millora. L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

5


6

Informació municipal

dels municipis veïns. Al llarg d’aquest període d’exposició pública els veïns poden presentar al·legacions. Una vegada acabat aquest procés, es valoraran les al· legacions i els informes rebuts. Es donarà resposta individualitzada a les al·legacions presentades a partir de l’informe tècnic elaborat, la resolució municipal i les modificacions derivades de l’al·legació, si escau. I s’aprovarà el POUM provisionalment, i es trametrà a la Direcció General d’Urbanisme per a l’aprovació definitiva.

En el document de l’Avanç de planejament es presenten tres alternatives. Des de l’Ajuntament s’aposta per la tercera, que és la menys agosarada, i la que es pren com a bàsica. Aquesta cerca un equilibri entre el desenvolupament econòmic i el creixement de la població. Sospesats els creixements que ha tingut el municipi els últims anys amb l’ampliació de l’oferta de sòl industrial al polígon Can Portella, i amb la urbanització en procés de la zona de Can Jan, i donada la conjuntura actual de crisi econòmica que fa pensar en una consolidació lenta i a llarg termini d’aquestes ofertes, el municipi aposta per una consolidació del sòl urbà, de manera que pràcticament no programa nous creixements. En el període d’informació pública, es poden presentar suggeriments a aquestes alternatives. Una vegada recollits i estudiats els suggeriments, el tècnic redactor presentarà el document del POUM que s’haurà d’aprovar inicialment, sotmetre’l a informació pública pel termini de 45 dies, sol·licitar informe a tots els organismes afectats (ACA, Medi Ambient, Cultura, Carreteres, Agricultura...) i donar tràmit d’audiència als ajuntaments

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

APROVACIÓ DE LA MOCIÓ DE SUPORT A LES CONSULTES POPULARS MUNICIPALS PER LA INDEPENDÈNCIA El Ple extraordinari de data 31 d’octubre de 2009 va aprovar la moció de suport a les consultes populars municipals per a la independència, presentada pels dos grups municipals a petició de la plataforma Garrotxa Decideix, creada amb l’objectiu d’organitzar consultes populars sobre la independència de Catalunya a tots els municipis de la comarca. La moció aprovada diu: S’acorda: Primer.- Felicitar els ciutadans d’Arenys de Munt per la demostració de civisme i democràcia participativa que han dut a terme, convertint una consulta popular en una festa i demostrant que exercir el dret a decidir és possible. Segon.- Donar suport, promovent que hi hagi suficient consens social i es donin les condicions necessàries, a les iniciatives que sorgeixin des de les entitats cíviques o persones del municipi, per a la celebració de la consulta popular per a la independència.


Informació municipal

Notícies de la Sala de Cultura El dissabte 23 de maig vam fer la presentació de la novel·la policíaca de Josep Torrent “La Mirora mata els dimarts”. La Montse Mallol ens va fer la presentació de l’escriptor i llavors en Josep ens va explicar com li va sorgir la persona de la Mirora. La Diputació de Girona va regalar sis caixes amb llibres nous, sobretot contes infantils i novel·les. Els mesos de juliol i d’agost la sala va romandre tancada. Per recuperar aquestes hores ara obrim els dissabtes de 10.30h a 13.30h, del 10 d’octubre fins al 20 de febrer. Animeu-vos a venir! I a més... podeu venir a escoltar un vinil que us agradi, ja que tenim tocadiscos.

Una antologia de les novetats Stieg Larsson, La trilogia Millennium Josep Torrent, La Mirora mata els dimarts Carlos Ruiz Zafón, El joc de l’àngel Ildefonso Falcones, La mà de Fàtima Albert Casals, El món sobre rodes César Vidal, Artorius Ramon Pasqual, Guia dels bolets dels països catalans Empúries; Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya Infantil: Montse Ginesta, Guia dels gegants Tew Bunnag, L’arc de Sant Martí de l’àvia Chris Riddel, Pau i l’ós (primers lectors) Isicho Sánchez, L’esbarjo (primers lectors)

SERVEI LOCAL D’ORIENTACIÓ FAMILIAR A ARGELAGUER Aquest curs, una altra volta la Diputació de Girona, en el marc de les polítiques d’atenció a les famílies previstes en el Pla d’Acció Social 2008-2011, ofereix el “Servei Local d’Orientació Familiar” per a totes les persones que n’estiguin interessades. Aquest Servei comprèn, en primer lloc, l’espai de l’Escola de Mares i Pares en el seu segon any on s’oferirà informació i suport als pares i mares que tinguin la necessitat d’expressar dubtes o mantenir debats sobre les qüestions educatives que els preocupen, especialment per atendre les consultes relacionades amb les peculiaritats dels seus fills i filles de 0 a 18 anys, ampliant els continguts i les aportacions de l’any passat. Es donarà continuïtat al grup iniciat el curs anterior que es trobarà en sessions de treball durant el curs 2009-2010 de manera quinzenal (exceptuant els períodes de vacances escolars) on s’hi poden inscriure tant assistents de l’any passat com nous pares o mares que tinguin interès a participar enguany. L’horari serà els dilluns de 21:30 a 23:00

i la durada serà d’una hora i trenta minuts. S’entregarà el material adient al contingut del programa i/o a la demanda de les necessitats de les famílies en el transcurs de les sessions. Els altres serveis que ofereix el Servei Local d’Orientació Familiar són: • Servei d’Atenció Individualitzada, que es durà a terme els dijous, de 15:00 a 17:00, per oferir suport a les famílies i atendre consultes. Cal concertar entrevista trucant al telèfon 690.315.694. En aquest espai es facilitaran eines educatives per tal de resoldre les situacions de relació complexes i/o afrontar els reptes amb els quals es trobin els pares i mares. • El Servei d’Atenció Telefònica durant les 24 hores del dia al telèfon que es donarà a conèixer un cop comenci el servei. Aquest servei s’adreçarà a totes les famílies, usuàries dels altres serveis, que necessitin un suport i orientació educativa. L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

7


8

Argelaguer en xifres

MOVIMENT DEMOGRàFIC

Naixements: 1, Roger Terradas Badia (11-10-09) Defuncions: 2, Dominga Rabert Planella (29-04-09) i Maria Moreno Oliveras (23-11-2009)

NoMbre d’HabitaNtS Per Nucli de PoblaciÓ

200 180

HOMES DONES

160 140 120 100 80 60

de les 427 persones que viuen al municipi, 226 són homes i 206 dones

40 20 0

1

2

3

4

5

6

1. ARGELAGUER

2. EL GUILAR

3. HOSTALNOU DE LLIERCA

4. SANT SEBASTIÀ

5. SANTA MAGDALENA

6. TAPIOLES

HOMES

181

9

11

5

6

14

DONES

162

3

12

5

8

11

TOTAL

343

12

23

10

14

25

Tallers LEONARDO SANZ, S.A. Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NúM. 24 NOVEMBRE 2009


Actualitat

Actualitat

Festa del Roser 2009

En Jaume Barri va fer ballar petits i grans. Tothom estava molt animat!

Es va celebrar el II Concurs de Dibuix Infantil i Juvenil organitzat des de la Sala de Cultura de l’Ajuntament d’Argelaguer. Va haver-hi molta participació i es van poder observar molts bons treballs, obres de veritables artistes en potència.

Tot esperant la deliberació del jurat es va oferir un pica-pica als assistents.

El jurat ho va tenir molt difícil per decidir-se i finalment van sortir els guanyadors! L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

9


10

Actualitat

Els sardanistes van ballar amb la cobla la Principal de l’Escala.

L’inflable i la parada dels aneguets van atraure l’atenció dels més petits.

La Margarita Ros ens va captivar amb una magnífica exposició a la Capella Santa Anna. Es van poder observar les seves obres enmig d’un ambient tranquil i relaxat. La combinació entre les paraules i les imatges ens van fer meditar, pensar i reflexionar. Els seus quadres oferien un gran impacte visual mitjançant la llum, el color i la força. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009


Actualitat

Estiu a la fresca! u

SardaNeS

u

Dia: 17 de juliol Hora: 22:00 h Lloc: Plaça de la Generalitat VILA DE LA JONQUERA

ciNeMa

u

Dia: 31 de juliol Hora: 22:00 h Lloc: Plaça de la Generalitat

Dia: 24 de juliol Hora: 22:00 h Lloc: Plaça de la Generalitat “el meu monstre i jo” (Català, apta per a tots els públics)

u

ciNeMa

Dia: 7 d’agost Hora: 22:00 h Lloc: Plaça de la Generalitat

u

ciNeMa

“Mamma mia” (Català, apta per a tots els públics)

SardaNeS

Dia: 21 d’agost Hora: 22:00 h Lloc: Plaça de la Generalitat VILA DE LA JONQUERA

“viatge al centre de la terra” (Català, apta per a tots els públics)

El poble d’Argelaguer a “Quin País!” El passat dilluns 3 d’agost, el nostre poble va sortir al programa “Quin país!”, emès per TV3 durant tot l’estiu cada dia al migdia. A finals de juny van venir a gravar al poble i en Llucià Ferrer, presentador d’aquest programa, i el seu equip, van agafar per sorpresa alguns argelaguencs/ques que passaven per allà i quedaven perplexos davant les seves preguntes extravagants. El presentador va fer un recorregut per diversos carrers i indrets del poble i va entrevistar diferents persones com la Maria Àngels Masip i la Cristina Erill, com a membres de l’entitat “Llunaplena”; els músics Xavi i Mirna; en Garrell, com a constructor de les famoses cabanes; l’Eduard Saiz, el qual realitza dibuixos amb bolígraf; l’alcalde Josep Dorca; i la professora de seitai Maria Antònia Serrabona. El tracte del presentador era força irònic, ja que constantment feia bromes fàcils i no deixava lloc a formalitats. Era un programa amb una clara intenció humorística que va fer riure a alguns i que va deixar un regust més aviat agre a altres que consideren que el tractament que va rebre Argelaguer i la seva gent, igual com tots els altres municipis que han protagonitzat aquest espai televisiu, era poc respectuós i que es donava una imatge una mica tergiversada de la realitat. En definitiva, va ser un capítol que no va deixar indiferent als veïns i veïnes del poble, per això us animem a veure el vídeo per internet si encara no l’heu vist.

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - NúM. 24 NOVEMBRE 2009

11


12

Actualitat

Aplec de la Mare de Déu del Guilar 2009

L’arròs va ser molt bo! Tothom ben aficionat a acabar-se el menjar del plat.

Una diada agradable per poder conversar i passar-ho bé. Va haver-hi temps per ballar, parlar i descansar. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009


Actualitat

Festa de la vellesa

La Festa de la Vellesa se celebrà el 12 d’octubre amb missa, dinar i ball amb Música 3.

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA

Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50 L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

13


14

Entrevista

Josep Vilar i Vergés, i la recerca del passat Josep Vilar i Vergés és l’autor de la monografia dedicada a Argelaguer dels Quaderns de la Revista de Girona, editada per la Diputació de Girona i la Fundació Caixa de Girona. La primera edició es publicà l’octubre de 2008 i se’n van fer 1.100 exemplars. Passat i present d’Argelaguer, de forma rigorosa però alhora amena, hi conviuen en una sèrie de capítols breus excel·lentment il·lustrats. ets nascut a argelaguer el 1961... els teus pares i avis també eren d’argelaguer? com es deien? El meu pare es diu Joan Vilar Balateu i és nascut a Argelaguer, l’any 1929, a Ca la Núria de la Teularia, una casa petita i estreta de la carretera. La meva mare era de Tortellà, es diu Remígia Vergés Gardella, era d’una casa de pagès anomenada Mas. L’any 1954 es van casar i van anar a viure a una casa del carrer Major, el número 28, propera a Ca la Xica. Els avis no eren pas d’Argelaguer, però eren de pobles ben propers: Sant Ferriol, Tortellà, Mieres i Montagut. i els teus cognoms... també saps d’on vénen? Temps enrere vaig fer una mica d’investigació dels avantpassats dels quatre avis i seguiment dels quatre cognoms i van sortir algunes coses curioses. Els Vilar vénen de Mieres, d’allí va venir el meu avi Jaume i el seu germà Ramon i van tenir força fills i néts i van escampar el cognom Vilar per Argelaguer. Als anys 1950 a l’alineació de l’equip de

futbol del poble hi havia en Vilar I, Vilar II, Vilar III i Vilar IV. Els Balateu vénen de Sant Ferriol, d’un mas anomenat la Teularia, que van aterrar amb la construcció de l’autovia d’Argelaguer a Besalú. Eren una nissaga de teulers i rajolers. Pels anys 1810-40 els Balateu havien viscut a Argelaguer. El Balateu que va portar el cognom al poble venia de la Catalunya Nord, de La Presta, de prop de Prats de Molló. Va néixer el 1798 i va venir de jove a treballar de teuler a Argelaguer. Els Vergés vénen de Tortellà i més enrere de Sales de Llierca. Els Gardella vénen de Montagut, de masos de l’Alta Garrotxa i més enrere en el segle XIX de Tregurà i Llanars, on el cognom Gardella és molt estès. Sembla que va baixar un jove a fer de pastor, a la zona entre Oix i Sant Eudald de Jou, i es va casar amb una masovera d’allà. Els cognoms dels vuit besavis són: Vilar, Balateu, Saurina, Guardiola, Vergés, Gardella, Agustí i Jordà, i tots són de la Garrotxa.

La Fleca d'Argelaguer Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49 17853 ARGELAGUER

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NúM. 24 NOVEMBRE 2009


Entrevista

La monografia dedicada a Argelaguer tracta aspectes molt diversos del municipi.

El 1985 et trasllades a Montagut... no et dol de deixar Argelaguer? No, són dos pobles molt propers i sempre hi he tingut lligams. Des de Montagut es veu, des d’algun punt, el campanar d’Argelaguer. Aquells anys, de jove, fins i tot hi anava i tornava corrents. A què et dediques professionalment? Sóc enginyer tècnic agrícola i faig d’agent rural des del 1987, i el cap dels agents rurals de la Garrotxa des de 1994. És una feina apassionant, a la vegada variada i també un punt imprevisible, constantment estàs aprenent coses i com més aprens més t’adones del poc que saps.

es vivia, tot i que en el període de la República i guerra civil hi ha alguna llacuna. Però la història del poble és molt més que aquest període. Per exemple, en sabem molt poc de la consagració de les esglésies, de la relació dels senyors de Montpalau amb el poble, de les guerres remences o la més propera de la guerra del francès. També en sabem molt poc de Sant Damas, tot és tradició i llegenda. Consultant en diferents arxius m’he adonat que hi ha uns cognoms molt antics, molt definits del poble i que es van repetint en diferents èpoques, i són: Ornós (que s’ha perdut), Abulí, Cordonets, Plandiura, Casadevall (Cadavall) i Serra, que a la vegada són masos del poble i també els cognoms Rabert, Giralt, Pelegrí i Hurtós.

En quin moment un enginyer tècnic comença a interessar-se pel passat? Sempre m’ha agradat la història, ja de petit, no sé si ve de les pel·lícules que vèiem al cinema d’Argelaguer o dels “cuentus” que compràvem a la botiga de la Rossita del Cosidor (on ara hi ha la botiga de la Marga). A l’institut també m’agradava la història, fins al punt que vaig estar temptat d’estudiar-ne la carrera, però al final vaig fer una carrera més pràctica, que també m’agradava molt, la d’enginyeria tècnica agrícola.

També investigues altres temes o la història d’altres pobles? Això d’investigar és massa seriós, diguem que faig recerques d’aficionat de temes puntuals. M’agrada la història dels segles XIX i XX fins a la guerra civil, que és un període molt convuls i de fet és del que hi ha més documentació, i ho he acotat als pobles de l’Alta Garrotxa, de Beget fins a Albanyà. Els pobles on he fet més recerca són, amb aquest ordre, Montagut, Oix, Argelaguer, Tortellà, Bassegoda i Sales de Llierca.

D’Argelaguer ho deus saber gairebé tot... Ui no, la veritat és que al fer el llibre d’Argelaguer he après moltes coses del poble, però hi ha molta feina a fer. Del 1880 fins a l’actualitat sí que hi ha força informació, bàsicament a l’arxiu municipal, i te’n pots fer una idea de com

Què és el que t’agrada més... parlar amb la gent gran, buscar informació en arxius, redactar articles...? M’agrada l’ordre amb què m’ho preguntes, primer parlar amb la gent gran, tot i que de persones d’edat, per exemple, que han tingut una visió adulta de la guerra civil, ja en L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

15


16

Entrevista

Hi ha dos treballs dels quals guardo un grat record, un és el primer article que vaig escriure i es va publicar a la revista del Centre Excursionista d’Olot el 1994, que tractava d’una nevada molt forta que hi va haver en el mes de desembre del 1906. A Argelaguer potser hi va nevar un parell de pams i no va fer danys, però a l’Alta Garrotxa hi va caure més d’un metre de gruix i va matar bestiar, van aterrar teulades i va matar un carboner prop de Bassegoda. Encara hi ha una pedra gravada que recorda la seva mort i parla de vuit pams de neu. Explicava aquesta història. El llibre d’en Josep es va presentar a la sala d’actes de l’Ajuntament el 10 de gener d’enguany. L’altre treball que em va fer il· lusió és més recent, és de la primavera de 2008, l’article queden ben poques. Després, també m’agrada buscar tractava sobre els culleraires de Tortellà, en un monogràinformació en diferents arxius. La recerca en arxius és una fic d’oficis antics en el primer número de la revista “Les caixa de sorpreses, a vegades no trobes el que busques i garrotxes”, una publicació de qualitat de caire tradicional, trobes altra documentació interessant que també t’obliga històric i etnològic. Hi ha molts col·laboradors i alguns de a treballar-la, i així sempre tens vuit o deu temes empanmolt qualificats i també van comptar amb mi, cosa que tanegats, per acabar. Per últim, el que m’agrada menys és em va il·lusionar. També va ser el primer treball, després escriure, redactar els articles o treballs. de tants anys i articles escrits, que vaig cobrar, poc no us penseu, però em va alegrar. A banda de “L’Argelaga”, en quines altres publicacions col·labores? Hi ha algun article o escrit que recordis Pel que fa al monogràfic dedicat a Argelaguer... en especialment? quin moment et planteges o et plantegen fer-lo? I des Vaig començar a col·laborar amb la revista del Centre d’aquest moment, quant temps vas dedicar-hi? Per Excursionista d’Olot, després a “El Brull”, la revista de fer-lo, tenies col·laboradors? Montagut, algun cop a la revista d’Albanyà, algun article Feia anys que em rondava pel cap, potser des dels prien algun llibre de la Garrotxa i, per últim, des de fa un parell mers anys que va sortir la revista “L’Argelaga”, que em d’anys a la revista “Les garrotxes”, que abasta les comarva fer molta il·lusió. Sempre en fa més a la gent que és ques de la Garrotxa, Pla de l’Estany i Vall de Camprodon.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009


Entrevista

Tampons antics de diferents èpoques de l’Ajuntament d’Argelaguer.

d’Argelaguer i no viu al poble. A la revista hi sortia algun article de caire històric molt interessant, com per exemple de l’escola, però que eren puntuals, d’un any, d’un moment. I pensava que s’hauria de fer saber tota la història de l’escola, però això volia molta feina de consultar arxius i entrevistes a gent gran. La veritat és que feia ànsia. Va ser cap el 2004-05 que vaig pensar, “Josep, estàs perdent el temps”, cada any traspassaven, com és llei de vida, gent gran del poble, carregades de vivències, experiències i molta informació. Feia temps que coneixia i havia llegit alguna monografia, d’altres pobles de la Garrotxa, de la col·lecció de la Diputació i vaig creure que era adient per a la història del poble. Vaig fer la sol·licitud a la Diputació amb un índex dels temes i un capítol ja desenvolupat de mostra, el del cinema, m’ho van aprovar i endavant. Vaig començar a treballar el llibre l’estiu de 2006, l’últim estiu que va fer forta calor. Vaig començar consultant i repassant tot l’arxiu municipal. Recordo que feia molta calor, però vaig fruir molt. Quan ja tenia una mica de base vaig fer algunes entrevistes i preguntes a gent gran del poble i també vaig començar a recollir fotografies. Vaig acabar el llibre l’estiu del 2008. Per desgràcia no vaig tenir cap col·laborador. En el moment de començar... quin és el punt de partida per plantejar l’índex del monogràfic? Vas rebre assessorament? Cada monografia ha de tenir 43 temes o capítols de més o menys de la mateixa extensió, tant si és un poble petit com Argelaguer com una ciutat gran com Olot. Tu tries

els 43 temes que et semblen més representatius i interessants. Hi ha el condicionant que més de la meitat han de ser relativament actuals, del segle XX. Recordo que els va sobtar que utilitzés dos capítols per parlar del futbol d’Argelaguer. Creien que amb un era suficient, però al final ho van acceptar, en veure la llarga història i documentació del FC Argelaguer. Vaig rebre els bons consells i l’assessorament del director de la col·lecció, en Joan Domènech i Moner, que a la vegada va presentar el llibre. Suposo que s’aprenen moltes coses, preparant un llibre com aquest... què ha estat el que t’ha sorprès més? Sí, i tant, vaig haver de posar-me una mica al dia en fotografia digital i a escanejar amb qualitat d’imatge. Em va sorprendre la facilitat i la mà trencada que tenien els maquetadors dels llibres, la facilitat a distribuir les imatges, a fer-les més impactants, amb el disseny i també amb la correcció de fotos velles i estripades. Hi ha alguna troballa o descobriment que hagis fet arran de treballar per fer el monogràfic que no oblidaràs mai? Hi ha moltes petites troballes, com una data, un nom, una frase que t’ajuda a donar cos a la història i t’excita i t’anima a seguir treballant. Per exemple, quan anaves trobant en documents tampons antics de diferents èpoques de l’Ajuntament o tampons del Casal Republicà, del Sindicat Agrícola dels anys 1930 o del Comitè de milícies antifeixistes. La troballa d’una fotografia antiga que hi surt gent i també un carrer o part d’un carrer t’aporta molta informació. L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

17


18

Entrevista

Molta gent m’ha dit, quina feinada et vas buscar, però jo repeteixo, vaig fruir molt en la recerca, per a mi va ser la millor part. Abans de començar el llibre vaig pensar que en la recerca podria esbrinar l’origen o raó del nom curiós de plaça de Bons i de moment no ha estat possible. Més de tres persones, també curioses, m’han trucat o demanat si en sabia quelcom, però de moment res de res. Deies en l’entrevista que et van fer alumnes de l’escola del poble que t’havia sobrat molt material... quin? Ja has pensat com es podria publicar? De cada tema has de posar el que és essencial i bàsic de la història, estàs limitat en l’extensió i et deixes molta cosa en el tinter. Per exemple, en els capítols de la guerra civil i els morts de la guerra, però també amb l’ensenyament o amb les festes. Crec que es podrien publicar, de mica en mica, a la revista “L’Argelaga”, són dades secundàries però prou interessants. I respecte a la part gràfica de l’obra, la gent del poble col·laborà? Com es tradueix en l’obra aquesta col· laboració? Suposo que la gent d’Argelaguer no només col·laborà en les fotos... Molt i molt, vaig estar molt content i això em va animar. A cada casa on vaig picar la porta em van rebre molt bé i em van deixar totes les fotos que vaig necessitar o bé algun document. Amb poques cases ja vaig tenir les fotos que em feien falta, i per cert, n’hi havia força de gran qualitat i antiguitat. També, com he dit abans, va col·laborar gent gran en entrevistes, com en Quim Cisteller, que ara farà 100 anys, la Dominga Rabert i molts altres. A l’última pàgina de la monografia cito la procedència de totes i cadascuna de les il·lustracions i fotografies que hi surten, i també hi ha un apartat d’agraïments a totes les persones que han aportat informació, sigui poca o molta, al llibre, que és de tots.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

Un cop acabada aquesta monografia... tens altres projectes? Què t’agradaria fer? A Argelaguer crec que donaria per fer un llibre complet de la història del futbol, hi ha molta documentació i fotografies de totes les èpoques. També podria donar per fer un llibre de fotografies de la gent i del poble dels anys 1940 a 70 de l’arxiu Molas (Barrancot) i de l’arxiu d’en Ricard Busquets de can Janot. Ara estic treballant en la monografia del Municipi de Montagut i Oix de la mateixa col·lecció. El municipi és molt més gran i hi ha molta documentació; en aquest cas la selecció i discriminació del material és la part que porta més feina. Quina va ser la reacció de la gent d’Argelaguer en veure la publicació? Suposo que has rebut moltes felicitacions, però, has rebut alguna crítica o hi ha algú que s’hagi empipat? Crec que va ser una reacció d’alegria. La publicació d’un llibre del poble sempre és motiu d’alegria. Fins ara no he rebut cap crítica, ni empipada de ningú, cosa que em sorprèn. La veritat és que sí, que he rebut moltes i moltes felicitacions, fins i tot de gent que no coneixia. El que sí que em va tocar la fibra va venir de dues persones diferents, però els dos havien nascut a Argelaguer i fa molts anys que viuen fora, un home i una dona, una viu cap a muntanya i l’altre cap a la plana; ambdós, per separat, van venir a dir el mateix: “Josep, no vinc a felicitar-te, vinc a donar-te les gràcies, gràcies per haver fet aquest llibre, el necessitàvem com l’aire que respirem, és un lligam amb el poble, els records, les il·lusions i els morts que hi hem deixat. Josep, gràcies pel llibre”. I jo només puc dir gràcies per les gràcies i gràcies a tots. Dolors Olivé


Escola

Treballem la terra Una de les nostres fites és poder gaudir d’una escola activa. Aquest any hem encetat el projecte de l’hort, ja que està relacionat amb els nostres temes de medi i descoberta de l’entorn, per poder fer-los més interactius. Intentem, doncs, aficionar els nostres alumnes en aquesta pràctica que pot ser molt enriquidora, tant pel que fa la manipulació d’eines com per la responsabilitat de portar a terme una activitat i alhora participar en tasques col·lectives... Així, com veureu, hem dividit les tres parcel·les de què disposem de la manera següent.

La primera és l’hort, pròpiament dit, la segona són les herbes remeieres, i la tercera s’ha destinat a la flor ornamental. El treball dels alumnes consisteix a tenir cura dels tres espais sembrant, traient herbes, regant... Esperem que tot passejant ens vingueu a veure!!!! Ceip Montpalau L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

19


20

AMPA

Hola famílies! Tenim un curs més en què donem el comiat als alumnes de 6è i la benvinguda als que inicien P3. És un camí de 9 anys, període clau de la seva educació, i possiblement el més important per al seu desenvolupament; i on els pares i mares tenim l’oportunitat de col·laborar en l’escola, i tots junts participar plenament en activitats que obren en benefici dels nostres fills. S’ha d’aprofitar! Us passem a explicar les activitats que s’han dut a terme des de l’AMPA, com a continuació a les ja explicades en la darrera edició de la revista: No va faltar per Sant Jordi la nostra parada de llibres, roses, plantes, discs…

u

Van establir-se els torns entre els pares per a l’estada a la parada, muntatge i desmuntatge, i els nens grans s’ho van passar d’allò més bé venent roses pel poble.

Els dies 10, 11 i 12 de juliol es va organitzar un segon Festival de Slot (Scalextric), sempre amb la finalitat de gaudir d’aquest circuit obert a tothom i recaptar fons per a l’AMPA. La mainada gaudeixen molt amb aquesta competició, en la qual es van lliurar molts premis.

u

El dia 19 de juny va tenir lloc la Festa de Final de Curs 2008-09 al Casal.

u

Com cada any vam tenir espectacles diversos protagonitzats pels nostres nens; demostracions musicals i de danses treballades a l’escola, i també el que han après en les diferents activitats extraescolars. La festa va acabar amb el tradicional sopar, amb plats variats que cada família lliuraven voluntàriament. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

Aquest setembre es va organitzar un Casalet per als dies no festius previs a l’entrada escolar. Es va dur a terme per la M. Àngels Grabuleda, que va muntar variats tallers de manualitats, excursions i jocs amb els quals van xalar moltíssim els nens.

u


AMPA

Hi van participar més d’una vintena de nens, i van repartir-se medalles a tots els jugadors i trofeus als tres primers classificats. Aquesta activitat s’ha mantingut aquest nou curs, i va començar l’octubre, dirigida pel Sr. Vicenç Musté. També per a aquest curs l’AMPA ha gestionat les següents activitats extraescolars: anglès, talleret de música, mecanografia, informàtica i poliesport, i finalment d’aquestes es duran a terme (pel nombre de nens interessats) la informàtica i dos grups de poliesport. Al temps que finalitzàvem aquest article, s’estava organitzant, com ja és tradició, la Festa de la Castanyada per al dia 14 de novembre. També al llarg d’aquest curs tenim pensades altres activitats per generar uns ingressos a l’AMPA, entre aquestes: la Tómbola, la Panera de Nadal, un altre Slot (Scalextrix) i el “Tocapela”, activitat nova, un joc emocionant en què pot participar tothom qui ho vulgui.

u

Tenim nova monitora de menjador, en marxar la Ruth per motius personals: és l’Amaru, que se’n fa càrrec junt amb la Cristiana. Sabeu que enguany la distribució del menú ve des de Sant Jaume Llierca i no de Tortellà. La qualitat és bona i més variada, es duran a terme més controls higiènics, i surt millor econòmicament a les famílies.

u

u Una de les activitats de l’AMPA i de gran suport a les necessitats de les famílies és l’acollida matinal, i enguany segueix funcionant, en horari de 8,30 h a 9,30 h.

Aquest novembre hem començat a oferir el servei d’acollida de tarda, de 17 h a 18’30 h, també a càrrec de la M. Àngels Grabuleda. Pel que fa a les activitats extraescolars, us hem d’explicar que el dilluns 22 de juny va tenir lloc un torneig d’escacs fi de curs, davant l’entrada principal de l’Ajuntament, que va organitzar l’Ampa amb coordinació amb el Club d’Escacs d’Olot, i la col·laboració especial del seu president, el Sr. Jordi Pagès.

Gràcies a l’interès de molts pares de l’Escola, se seguirà realitzant el Servei local d’orientació familiar, i entre el seu programa tenim l’escola de mares i pares: un punt de trobada per aprendre tècniques i coneixements per a l’educació dels nostres fills i que ens pot ajudar en qualsevol dificultat que tinguem.

u

Que passeu unes bones festes nadalenques!!! La Junta

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

21


22

Casal de la gent gran

Germandat de Sant Narcís Des de l’any 1995, l’Ajuntament d’Argelaguer patrocina i gestiona la festa de la vellesa, una diada que s’ha caracteritzat sempre per la cordialitat i per un calorós acolliment que han manifestat l’organització i els voluntaris del servei de menjador, i també pel bon gust en triar els regals, que considerem encertats i molt útils; per tot, doncs, moltes gràcies i per molts anys als organitzadors i als comensals. Segurament, però, l’agraïment que el col·lectiu sent és molt més que tot això que expresso abans, aquestes trobades generen l’ocasió de relacions entre persones que fa temps que no es veuen i aquí es refermen amistats i es llimen aspreses. Quan la gent es fa gran ha deixat molt d’orgull pel camí de la vida i ara ens adonem de la poca diferència que hi ha entre tots nosaltres, el nostre objectiu és només la salut, que poc pensem ja en el veí si té més o el que fa, volem també que visqui, que es trobi bé.

ACTIVITATS Seguim fent gimnàs cada dijous de 4 a 5 amb programes especials per a la gent gran.

u

Estem planejant una sortida per al mes de novembre a Barcelona.

u

Queden pocs números de la loteria, informeuvos-en a la llar.

u

Per tant, la vellesa ens fa més bons, més pacients, més calmats, tanmateix també més febles, d’aquí ve, doncs, que quan ens sentim obsequiats per esdeveniments com aquest, les nostres gràcies són sinceres i molt senzilles. Que pugueu gaudir molts anys del record d’haver-nos pogut servir tan bé. Salvador Pelegrí casal de la gent gran d’Argelaguer germandat de sant narcís

Joan Llongarriu

tA x i

tel. 639 329 353

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NúM. 24 NOVEMBRE 2009


Joventut

Joves del poble renten la cara a la tanca de l’escola Montpalau Un any més, la regidoria de Joventut d’Argelaguer, dins el seu Pla Local de Joventut, ha organitzat uns tallers d’estiu. Aquests tallers anaven adreçats a joves d’entre 13 i 16 anys amb la finalitat de fomentar la iniciativa dels joves, l’estima, el respecte i la conservació del municipi.

La temàtica del taller es va decidir entre els joves amb unes reunions prèvies. Enguany ha tingut com ja és habitual una durada de dues setmanes. Els primers dies es van dedicar a netejar i posar en ordre les fonts de Plandiura i Can Sirrals i també a recollir deixalles dels marges de la carretera de l’entrada i sortida del poble, però la tasca més important del taller ha estat restaurar les parets de la tanca de l’escola Montpalau. Les feines han consistit: En primer lloc, rentar les parets i els rajols que formen la tanca amb aigua a pressió –aquesta aigua més d’una vegada els va ajudar a suportar la calor de la tarda. En segon lloc, es va recuperar l’arrebossat de les parets, i en algunes parts es va fer totalment nou. Val a dir que en aquesta fase es va necessitar l’ajuda de l’Artur. Per últim, es van pintar les parets (es van protegir els rajols amb cinta i paper per evitar que s’embrutissin de pintura).

Els nois i les noies han estat guiats per una monitora i alguns/es voluntaris/es que hi van col·laborar. La participació ha estat d’uns 12 joves. Tot i que els participants han estat més joves que en altres estius, han treballat amb moltes ganes i il·lusió i han realitzat molt bé la feina. Com a gratificació els participants van escollir fer una sortida a Port Aventura el dia 16 de setembre, on s’ho van passar molt bé. L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

23


24

Joventut

Botifarrada contra la Hispanitat El passat 10 d’octubre el jovent d’Argelaguer i la GREDA (col·lectiu independentista de la Garrotxa) van organitzar una diada reivindicativa a la nostra vila. La jornada es va inaugurar a les 3 de la tarda amb el Campionat de Botifarra, gent de totes les edats d’Argelaguer i de pobles veïns es divertien fent la botifarra, un dels jocs més practicats a Argelaguer. La qualitat dels jugadors de la casa es va fer notar sobre els tapets i, finalment, en Jordi Ayats i el seu company es van endur el trofeu de campions.

També vàrem tenir uns trabucaires vinguts de les Guilleries, i ells van ser els qui van donar el tret de sortida a la cercavila que es va fer pels carrers d’Argelaguer. Els grallers de Tortellà van posar-hi la música per acabar d’arrodonir-ho. A les 7 de la tarda l’historiador Agustí Barrera, d’Arenys de Munt, va delectar-nos a la sala del Casal amb una xerrada, “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”; l’acte va tenir una bona presència de gent, que va poder conferenciar amb l’historiador. Per sopar vàrem fer una botifarrada popular i, en acabat, en Pere de les cabres ens va cantar cançons populars de la Garrotxa. I després d’ell, va ser en Miquel del Roig qui va fer vibrar una sala del Casal plena a vessar.

Mentrestant, a la plaça, els més petits fruïen amb els jocs de cucanya, gegants, capgrossos, xanquers i l’apreciat eriçó.

Adrià Camps Erill L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009


Esports

F.C. Argelaguer Benvolguts aficionats, fa poc que hem encetat la nova temporada futbolística i sense voler la cosa aquesta és la novena des de la refundació del club, sí…sí… nou anys que cap de setmana rere cap de setmana hem pogut gaudir de partits de futbol! Si fem un cop d’ull al passat veiem que les coses han canviat i evolucionat molt, hi ha hagut alt i baixos… i ens hem fet un xic més grans, però sempre intentant fer les coses ben fetes, amb il·lusió i moltes ganes per aconseguir que la gent s’ho passi bé fent esport i que als amants del futbol els puguem fer passar una bona estona. Com en les últimes temporades, en aquesta també tenim diversos equips, tant a nivell d’aficionats com de futbol base. Els dos equips d’aficionats ja fa temps que rutllen, un és el femení de Segona Catalana, entrenat per en Sergi Lombardo, en Ramon i en Jordi “Xoldi”, que com sempre a nivell de resultats estan a les primeres posicions. L’altre és el masculí de Tercera Regional, entrenat per en Jaume Costa i en Martí Ayats, que aquest any ha començat bastant bé, disposats a millorar les campanyes anteriors. En el futbol base tenim els més petitons de tots, els prebenjamins, entrenats per l’Aury i en Martín. Els benjamins, entrenats per en Bado i en Ferran, i els alevins, entrenats per l’Albert “Quini” i en Jordi Sánchez. Estem molt contents de poder tenir tants nens i nenes jugant cada cap de setmana a futbol i per això volem agrair la dedicació que hi dediquen tant els entrenadors com els pares, que fan que això sigui possible. Del passat estiu hi ha hagut dos campionats que s’han de destacar. En primer lloc, durant el mes de juliol, el F.C. Argelaguer va organitzar el II Torneig de Futbol 7 d’Argelaguer, amb molt equips participant i amb un gran ambient.

Va guanyar l’equip Selecció Garrotxa, que a la final va derrotar els Perklistes. En segon lloc, l’últim cap de setmana d’agost es va disputar al Municipal d’Argelaguer el I Torneig Vall del Llierca. Es tracta d’un campionat de dos dies entre els quatre equips masculins de categoria sènior dels pobles que formen la Vall del Llierca: Argelaguer, Montagut, Sant Jaume de Llierca i Tortellà. En aquesta primera edició va guanyar la U.E. Tortellà, que a la final va guanyar al C.F. Sant Jaume. Es tracta d’un torneig itinerant que cada any es disputa en un poble diferent i que l’estiu del 2010 es disputarà a Tortellà. Un últim darrer detall del qual us volem informar és que des de fa unes setmanes davant les casetes del camp de futbol hem construït un porxo molt acollidor per així fer més confortables les estridències climatològiques a tots els aficionats que desitgin gaudir de futbol en els dies més adversos. Moltes gràcies a tothom qui fa possible que el club de futbol del nostre poble tiri endavant! Atentament, la Junta del F.C. Argelaguer

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

25


26

Història

ARGELAGUER FA UN SEGLE ELS NOMS DE LES CASES (II): CARRER MAJOR

El carrer Major havia estat durant força segles, fins a la construcció de la carretera nova, el carrer de la Carretera, on hi passava el vell vial que unia Olot amb Besalú. També era, i és, camí ramader. Encara recordo que hi havia algun tram mig mal empedrat, davant de Ca la Serinyana i en la baixada de Cal Cisteller i Can Giralt. A l’actual carrer Major, com a antic carrer de pas de carretes, mercaders i traginers, hi havia establerts algun hostalot i algun ferrer, que van haver de tancar o bé construir casa i negoci nou al costat de la carretera nova, a partir dels anys 1880. Aquest és el cas dels antics hostals de Can Selles i Can Nofre.

Els noms de les cases citades és d’una llista de l’any 1905. A diferència del carrer de la Carretera Nova, que els números de les cases comencen pel costat est, pel torrent de les Falgueres, en el carrer Major s’inicien per l’oest, per Can Pi. D dreta E esquerra. Costat on es troben les cases anant de can Pi al torrent de les Falgueres.

1 Casa Nova d’en Quirc de Francisco Rabert Gresa. En l’actualitat una nova casa ampliada i restaurada. D 2 Casa Petita d’en Pi D

3 Can Pi, ambdues cases de can Pi eren de Joan Riuró Pi. Hi havia dues famílies de masovers. A la casa petita, abans de la guerra, hi vivia en Peret de can Pi, que els dissabtes a la tarda i diumenges al matí feia de barber a la barberia situada on més tard hi va haver la botiga de roba de can Toni de la roba, en el mateix carrer Major. D 4 Can Gallart o Giralt de Jaume Surribas Oliveras. Can Giralt D 5 Cal Fuster del mateix Surribas. Hi vivia el fuster Salvador Triadú, que va ser alcalde del poble a principis del 1900. Més tard va comprar un solar a la carretera nova i va construir una casa i la fusteria (l’actual ca l’Antonio) Cal Químic. Can Daltell D 6 Ca la Rossa de Fransisco Rabert Gresa. Quan hi passava la carretera vella hi havia l’hostal de la Rossa, encara en queda el record del pont de la Rossa que hi ha al costat. E 7 Can Janot de Joan Casadevall Masdeu. Sempre ha estat i ha viscut la mateixa família i feien de pagès. Es manté el nom de Can Janot. E 8 Can Damas de Jaume Surribas Oliveras. Tenia aquest nom perquè l’antic propietari, d’inicis del 1700, era Damas Gallart, encara es conserva la llinda de la portalada amb el seu nom. Cal Mestre. Cal Cisteller, en anar-hi a viure en Quim Badosa, que feia de cisteller. D

Matança del porc en ple carrer Major, davant de can Lleixes, a la plaça de can Toni, abans can Quei. Anys 1905-10.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

9 Cal Parrac de Jeroni Santaló Barret. Més tard va ser Ca la Jepa i després Cal Cabrer, atès que havia estat una casa molt abandonada i la utilitzaven per tancar-hi un ramat de cabres. Amb la casa arreglada encara es diu Cal Cabrer. D


Història

16 Cal Rei de Jaume Busquets. E 17 Cal Gabeller de Rosa Santaló Figueras. Era un més tard va ser Can Planeses. Hi havia una barberia regentada per en Pere Santaló, més conegut per en Peret Gabeller. D 18 Can Lliurella de Joaquima Lliurella Rieradevall. Casa gran allargada i antiga, amb una llinda a la portalada de l’any 1660, ara és coneguda pel Cal Rei. E 19 Can Sibina de Bonaventura Pararols Bartrina. Ara coneguda per Ca la Beni. D 20 Can Castellà de Bonaventura Bartrina Barceló. Abans havia estat Can Subirana i més tard de Can Castellà va ser Can Sidru de les bicicletes. ? E 21 Can Serinyà de Narcís Padrosa Cots. Més tard va ser Cala Serinyana, encara es manté el nom, es troba a la cantonada del carrer que va a la plaça, en el costat oest. D 22 Can Sert de Maria Quera Pelegrí. Més tard va ser Can Salvi. E

Cases del carrer Major. La 26 cal Gros? I la 28 can Vinaixa, més tard Ca la Remígia. Anys 1950.

23 Can Ral de Miquel Teixidó Figueras. Es manté el nom. Tenien un parell de vaques, un camp i feien de pagès en el mateix poble. El fill Joan Teixidó va ser el primer president del Sindicat Agrícola d’Argelaguer a inicis dels anys 1920. D

10 Can Quirc de Fransisco Rabert Gresa. Era propietari de bastants cases del poble. El nom venia d’un avantpassat seu que es deia Quirc (Quirico) Rabert. Can Gilibert D

24 Cal Flequer de Pere Abella Coma. Va ser fleca fins a inicis dels anys 1970. E. Algun dia n’haurem d’escriure la seva història. E

11 Can Toni de Miquel Rabert Gresa. Els Rabert eren importants propietaris del poble, tenien terres i cases. Més tard va dir-se Can Toni de la Roba, ja que hi cosien i tenien botiga de roba. D

25 Cal Rubat de Pere Santaló Turrós de Cal Gabeller. Més tard va ser Cal Gabeller. D

12 Can Tricó de Fernando Domènech Mulleras. Situada a la plaça de Can Toni, que en aquell temps s’anomenava Plaça dels Bous. Can Jepet ? D 13 Can Quei de Josefa Pinós Castañer. Als anys 1915-20 hi va haver-hi, en una habitació, l’Ajuntament. A la part que donava a la carretera nova hi havia un petit cafetot i hostalot. Més tard va ser Can Lleixes, per anar-hi a viure un masover que venia de Can Lleixes de la carretera nova. E 14 Casa Nova del Ferrer de Pedro Masdeu Badia. ? 15 Casa Vell del Ferrer de Rosa Massanella. ?

26 Cal Gros de Josep Clarà Pons. Caseta petita entre Cal Flequer i Ca la Remígia. ? E 27 Can Perapetit de Josep Riera Solà. Caseta entre Cal Gabeller i Ca la Xica ?. D 28 Can Saragüello de Maria Brunsom Palom. Uns saragüells són unes calces amples i amb plecs que duien abans alguns pagesos. Més tard va ser Can Vinaixa i a partir del 1954 Ca la Remígia, casa on va néixer un servidor. E 29 Can Turrós de Rosa Sitjà Pujolar. A la portalada hi ha una llinda molt maca i treballada que posa Jaume Turrós i l’any 1749. Més tard va ser Can Toni i més tard Ca la Xica. Fa més de 100 anys que tenen botiga. D L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

27


28

Història

30 Can Barroca de Bonaventura Pararols Bartrina. Més tard Ca la Roseta. Caseta petita de davant de Ca la Xica. E 31 Casa Sr. Quei de Ramon Casaponsa Pinós. Caseta petita que més tard va anomenar-se Can Parra, estava a la cantonada del carrer Major amb el baixant de Can Nofre. Al cim hi tenia un pis que donava pels dos carrers, com la part baixa de la carretera, que era una altra casa anomenada primer Can Eudala Vell, després Can Padrosa i més tard Ca la Verònica. Les dues cases van ser aterrades a l’any 1995, en declarar-se ruïnoses, ara és la zona d’aparcament del costat del Casal. D 32 Casa Petita o Benet de Joan Matlleu Danés (propietari de Can Nofre). Casa del cantó dret del baixant de Can Nofre. E 33 Can Dolores de Jaume Pagès Dulsat. Casa feta pocs anys abans, cap el 1892, entre la casa de Ca la Xica i Can Queliro, cases molt més antigues. D 34 Cal Sastre de Pere Quintana Coronas. Més tard va ser Ca la Modisteta, després Ca la Lola i actualment Can Queliro. Sembla que abans, quan el carrer Major era la carretera, abans del 1870, hi havia la posta de correus. D 35 Can Eudala Vell de Ramon Casaponsa Pinós. Comentat a la casa 31 d’en Quei. E 36 Ca l’Angeleta de Pere Matas. Caseta petita davant Ca la Xica. ? E 37 Can Nofre Vell de Joan Matlleu Danés (propietat de Can Nofre). Casa que l’any 1905 ja es trobava tancada i en estat ruïnós, donava per la part del carrer Major, la part de la carretera era terrer i allí hi paraven els gitanos i també els mercaders hi tancaven els vedells que havien d’anar a peu al mercat de Girona. Als anys 1930 hi van fer el Casal republicà. Les parets exteriors del carrer Major es van aprofitar. E 38 Cal Sant de Bernat Guillamet i Margarida Sagués. Abans pel segle XIX havia estat Can Serra, una família que feien de teulers. Al costat de Casal, continua amb el mateix nom. E 39 Casa Vella d’en Selles de Gaspar Sellas Jutglà (propietari de Can Selles). Més tard Cal Músic. Havia estat parada de traginers i punt de descans del bestiar (matxos i cavalls). E 40 Can Manresa de Maria Felip Simón. Costat de Cal Músic. E 41 Ca la Besaluna de Sebastià Pujol. E L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

Pas d’un ramat pel carrer Major, vell camí ramader. Abans era ben habitual el pas de ramats de transhumància pel carrer Major. Any 1977.

42 Cal Corder de Gaspar Sellas Jutglà (propietari de Can Selles). Tenia aquest nom, ja que a finals del segle XIX hi vivia una gent que tenia l’ofici de fer cordes. Per a l’elaboració de les cordes, que solien ser de cànem, s’utilitzava una gran roda, que tenia l’eix clavat al terra. És probable que l’hort de la Roda, que es trobava més al sud del carrer Major, proper al camí de Santa Anna a Sant Sebastià, hagués tingut relació amb la fabricació de cordes i Cal Corder. Última casa del costat esquerre del carrer Major. 43 Can Vilà o Vilar de Pere Pagès Hurtós. Més tard Can Sendo. D 44 Can Xergai o Xaragall de Magdalena Hurtós Casaponsa. Més tard Can Vilà. D 45 Can Cremai de Josep Brunsom Gratacos. Més tard Ca la Lluïsa. D 46 La Premsa d’en Quirc de Francisco Rabert Gresa. Hi havia una premsa d’oli, gran part dels elements i peces van ser utilitzats per a la restauració de l’església de Santa Anna. Hi havia una petita caseta que més tard van anomenar Can Primitiu. Més tard Can Gifreda. D Nota: Hi ha unes tres o quatre cases que no en sabem la situació exacta, si alguna persona té més informació de noms antics de les cases citades o bé ha detectat alguna errada, que segur que hi és, ens ho faci saber, posant-se en contacte amb l’autor de l’escrit (telèfon 972 687205) o amb l’Ajuntament. Gràcies per endavant.

Josep Vilar i Vergés


Història

EL PASSATGE DE CAN SALVI Enguany l’Ajuntament ha obert un passatge estret, de pas a peu, entre les cases de Can Salvi i Can Selles Nou, que comunica el carrer Major amb el carrer de la Carretera. És una petita obra i una gran millora. Va quedar una estreta separació entre la casa acabada de construir i Can Cabanyes Vell (més tard Can Salvi), casa on havien fet d’hostal. Dues cases més avall de Can Cabanyes Vell, a Cal Cisteller (ara Can Senrera), en Quimet Badosa, en Quim Cisteller, ja tenia un any. Enguany, la diada de Nadal, en Quim farà 100 anys. Per molts anys. Croquis de l’obertura del nou carrer. Any 1909.

Fa just 100 anys, l’any 1909, l’Ajuntament va fer gestions per a l’obertura de tot un carrer que comuniqués els dos carrers i continués fins a la carretera que va de la plaça de Santa Anna a Sant Sebastià. Aleshores la casa de Can Selles Nou no estava construïda. La casa també era coneguda per Cal Carreter, ja que a la planta baixa s’hi construïen carros i carretes. L’alcalde que ho va demanar va ser en Salvador Falgarona, més conegut per en Vadó Esparrucat, mitjançant una petició al Gobierno Civil de Gerona. “Tengo el honor de poner en la respetable Superioridad de V.S. (...) que este Ayuntamiento tomó un acuerdo por mayoría de esta Corporación para la apertura y alienación de una nueva calle siendo la cual de suma necesidad por todo el vecindario de este pueblo por ser de tanta utilidad pública. Argelaguer a 30 de marzo de 1909”. El Govern civil s’ho va agafar seriosament i va enviar amb celeritat l’arquitecte provincial, per prendre mides i fer els plànols. En menys de dos mesos van estar fets la inspecció i el croquis. Però el projecte, com tothom sap, no va quallar. L’any 1910 hi va haver nou Ajuntament, nou alcalde i regidors. El nou batlle va ser Jaume Soler, el carreter, el senyor que feia carros, casat amb una noia de Can Selles i propietària del solar on s’havia de fer el carrer. De seguida van construir la gran casa de Can Selles Nou i aquí es va acabar tot.

Gran separació entre l’Hostal Vell de Can Cabanyes (més tard Can Salvi) i Can Selles, on pocs anys més tard hi van fer la casa de Cal Carreter. Aproximadament any 1900.

Josep Vilar i Vergés

ProMinent Gugal, S.A. Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

Polígon Industrial, s/n. 17853 Argelaguer (Girona)

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12 Fax 972 28 71 07

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

29


30

LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer Hola amics de les llunes! u El 8 d’agost, una altra nit de lluna plena, vam realitzar la VI edició de l’activitat que anomenem “Passejada poètica al Guilar”, que la nostra associació dedica cada any a aquest gènere literari amb la voluntat de difondre-la i impulsar-la. Enguany, el temps no ens va permetre pujar fins al Guilar, però vam preparar l’acte a la capella de Santa Anna, i la veritat és que viure la poesia dins aquest temple romànic va estar una experiència extraordinària.

La nostra convidada en aquesta ocasió va ser la cantant professional Mirna Vilasís, amiga i veïna d’Argelaguer, que ens va delectar amb el seu recital de poesia cantada, acompanyada del músic i compositor Xavier Múrcia. Ambdós tenen una llarga i dilatada trajectòria artística junts, però enguany la Mirna ha estrenat el seu últim àlbum en solitari, “Mirna”, per cantar les paraules de les poetes i els poetes catalans: Montserrat Abelló, M. Rodoreda, M. Martí i Pol, J. Salvat Papasseit, M. Mercè Marçal, Hermínia Mas, V. Andrés

Estellés, J. Vinyoli, a més de dues cançons amb lletres seves i música del X. Múrcia. Aquest és el recital que ens van oferir, i que va fer vibrar a tots els assistents amb els matisos de la seva veu mediterrània, despullada i profunda. Cal dir que vam comptar amb una bona presència de públic i una alta participació en la lectura lliure de poemes, espai que l’organització ha dedicat sempre al públic assistent com a part essencial d’aquesta activitat. Va ser un plaer escoltar-los, i un triomf per a la poesia.

II CONCURS PÚBLIC LOCAL DE PESSEBRES!!! LlunaPlena, conjuntament amb l’Ajuntament, volem tornar a organitzar aquest concurs i confiem en la vostra participació en aquesta proposta de creació artística i tradicional. Com l’any passat, un jurat qualificador passarà per les vostres cases per veure el pessebre i avaluar-lo en cas que hi vulgueu participar. Cap als volts del Nadal estigueu atents als cartells anunciadors del concurs que distribuirem pel poble, en els quals hi haurà tota la informació sobre el concurs. Animeu-vos!!

Us passem un seguit de fotos de l’activitat “Corre i vola un conte per l’escola”, que per segon any la nostra associació va organitzar el dia de Sant Jordi per a tots els nens de l’escola dins el seu horari escolar.

u

Per als nens d’Educació Infantil i Cicle Inicial els vam explicar el llibre “La Rosa de Sant Jordi”, acompanyant-nos d’imatges (dibuixos realitzats i cedits per la Montserrat Massana), contes curts i endevinalles de contes a través de la mímica, en què vam fer-los participar a tots. Per als nens de Cicle Mitjà i Superior els vam explicar qui eren aquests éssers fantàstics anomenades “dones d’aigua” i els vam narrar algunes llegendes entorn seu en versió de Joan Soler i Amigó, com ara: “Les aloges de Banyoles”, o la “Llegenda de Floridalba i les llufes o encantades, contada per un pastor d’alta muntanya”, finalitzant amb la interpretació d’un pictograma en què van col·laborar tots. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009


LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

31


32

Salut

El nen davant la separació (II) En el darrer número vaig parlar sobre l’impacte que la separació dels pares provoca en els fills i com abordar el tema amb ells. En aquest article em centraré en els factors i les actituds per part dels pares que poden protegir de l’estrès als nens.

FACTORS O ACTITUDS DELS PARES PER PROTEGIR-LOS DE L’ESTRÈS Els factors més importants que determinen l’adaptació psicosocial del nen dos anys després del divorci són la cooperació dels pares després de la separació i la forma de resoldre els seus conflictes. Per tant, és important: • Mantenir relacions continuades amb els dos progenitors. Aquest factor és decisiu per a l’estabilització emocional dels nens. Els pares han d’entendre que el nen/a necessita tant la mare com el pare. El contacte amb el pare no custodi ha de mantenir una estabilitat: per una banda, no fallar els dies de visita i per l’altra, evitar que els contactes siguin imprevistos i irregulars. • Minimitzar els canvis familiars en el període de divorci. Quant més es respecta la continuïtat en la vida del nen, més fàcil serà la seva adaptació. Sempre que sigui possible, s’han de mantenir les rutines del nen/a i els espais físics (casa col·legi...). També és important transmetre als nens que podran seguir fent les activitats que abans de la separació feien. • Transmetre la importància de l’altre progenitor. És molt important per a l’estabilitat del nen que ambdós i altres persones adultes influents en els nens sàpiguen respectar la imatge dels pares davant dels fills. No és suficient no parlar malament de l’altre, sinó que s’ha de parlar bé de la figura materna/paterna. Ensenyar el nen/a a estimar i respectar el seu pare/mare, a fer present el progenitor absent (que truqui al pare/mare per donar-li alguna noticia, que li escrigui una carta o e-mail...). Això pot fer-se quan els pares saben separar possibles diferències en la seva exconvivència com a parella, de la nova realitat i el respecte mutu davant qualsevol tema relacionat amb els fills. • Cooperar en l’educació. Normalment el pare custodi és qui es responsabilitza de l’educació dels fills. Ha de mantenir la disciplina i la rutina diària. El pare no custodi està els caps de setmana, on els horaris i les rutines són L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

més relaxades. Això a vegades s’utilitza per part del pare no custodi per guanyar-se el favor dels fills i ser considerat el “pare bo”. És important que després del divorci els pares continuïn tenint una tasca conjunta en les decisions sobre els fills. Quan hi hagi discrepàncies, aquestes s’han de resoldre sense la presència dels nens, ja que és vital el manteniment del respecte i la bona imatge dels dos pares. • Evitar el “permissivisme” i la sobreprotecció. Després de la separació pot ocórrer que les mares/pares trobin dificultats per mantenir la disciplina dels nens. Les raons poden ser diverses: a. Poden sentir-se culpables de la separació i del dany que aquesta provoca en els fills i els recompensa d’alguna manera. b. Pot ser que el paper autoritari fos del pare, i la mare es troba desproveïda de recursos per imposar la disciplina. c. Els pares adopten l’actitud d’excessiu consentiment com a mitjà per guanyar-se el paper de “pare preferit”. En qualsevol cas, aquest comportament proteccionista i d’excessiva permissivitat pertany a pares/mares que se senten insegurs/es, que tenen por de “No ser bons pares”, o creuen que els fills patiran un trauma per dir-los “NO”.


Salut

Aquesta por fa que no exerceixen adequadament el seu rol de pares, en aspectes tan importants de l’educació com aquests: • No donar-los tot el que demanen. • Demora en la satisfacció dels seus desigs. • Tolerància a la frustració. • Negar-los coses....

Els pares han de tenir clar que després del divorci, és possible, és bo i ha de mantenir-se una coherència en l’educació dels fills. Els nens necessiten límits clars, justos i adequats a la seva edat, tant per part de la mare com del pare, de forma coherent, independentment de si estan o no separats. Fina rodríguez Psicòloga

L’INSOMNI L’insomni és la dificultat per adormir-se, per conciliar el son, o el fet de despertar-se més aviat del compte, amb cansament i somnolència. No tothom necessita dormir les mateixes hores, dormir poc no vol dir necessàriament tenir insomni. L’edat fa variar les necessitats d’hores de son; normalment, les persones grans dormen menys. Tot i que no es pot generalitzar, ja que el que va bé a una persona pot no servir a una altra, tot seguit trobareu una sèrie de recomanacions per millorar l’insomni.

Què podem fer per dormir millor? Cal respectar el ritme del son. Aixequem-nos i anem a dormir sempre a la mateixa hora. Evitem fer la migdiada si patim insomni nocturn.

Abans d’anar al llit pot anar bé seguir una rutina d’activitats relaxants, com escoltar música tranquil·la, prendre un bany calent, rentar-nos les dents... L’habitació ha d’estar a una temperatura agradable (uns 18 graus), sense soroll excessiu i a les fosques.

u

u

Si és possible passegem o seiem al sol del matí. A l’igual que altres éssers vius, a l’interior del crani tenim la glàndula pineal, productora de melatonina, que entre d’altres funcions regula el ritme circadià (son – vigília), tot rebent l’estímul de la llum del dia.

u

L’exercici físic ajuda a dormir bé. De totes formes, no és recomanable fer exercici vigorós molt a prop de l’hora de dormir. u

El tabac, el cafè o te, les begudes amb cola, la xocolata, i les begudes alcohòliques, s’han d’evitar al vespre, perquè poden produir insomni.

u

Cal sopar lleuger, una bona estona abans d’anar a dormir. No anem a dormir ni massa tips ni amb gana. Un got de llet calenta o una infusió de til·la o camamilla abans d’anar a dormir ens pot ajudar a conciliar el son.

u

u Si es pateix insomni, cal utilitzar el llit només per dormir (i per tenir relacions sexuals). No és bo fer-hi altres activitats com ara mirar la televisió. De fet, si després d’una estona de ficar-nos al llit no podem dormir cal aixecar-se i buscar una activitat relaxant fora del dormitori per tornar al llit quan ens vingui la son.

Les situacions d’estrès són bones aliades de l’insomni. Tot i que no és fàcil, cal fugir d’utilitzar el llit per pensar en les preocupacions o problemes, “a la nit tot es veu més negre”. L’exercici d’obligar-nos a imaginar una situació agradable i sense massa importància, pot ajudar. L’exemple típic és la platja de sorra blanca, aigües turquesa i palmeres que, per cert, és més bucòlic que comptar xais.

u

Per últim, cal dir que les pastilles per dormir solen crear addició, només són útils per al tractament durant pocs dies, per tornar a agafar el ritme del son. Si les utilitzem durant temporades llargues poden ser perjudicials i afectar-nos durant el dia. joan cabratosa L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - NúM. 24 NOVEMBRE 2009

33


34

Àlbum fotogràfic

Curs 1967-68. La jove i moderna Senyoreta és la Josefina Palol de Can Quei. (Arxiu Maria Llongarriu).

Aplec del Guilar a principi dels anys seixanta. En Xico, en Joan i la Remei de la Casica amb més gent. (Arxiu Josep Vilar).

Diumenge al matí, ben mudats, a fer el vermut al cafè. Siset de Cal Esparrucat. Inicis 1960. (Arxiu Narcís Pujolar). L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NúM. 24 NOVEMBRE 2009

Jovent a la Resclosa, la piscina del poble. Inicis 1950. (Arxiu Narcís Pujolar).


La recepta

Què es cuina a Argelaguer? Hola amics! La gastrodiversitat d’Argelaguer corre paral·lela amb els orígens diversos de la gent que hi habita. En aquesta oportunitat ens acompanya a la cuina la Sra. M. Àngels Masip, valenciana, i com a tal li ha fet especial il·lusió explicar-nos un plat molt típic a la seva terra lligat als costums valencians que té com a base un dels aliments més antics de tot el món: l’arròs. I el plat que prepararem serà arròs al forn, una de les moltes varietats que comporta la cuina de l’arròs. Ella ens explica aquest plat seguint la tradició de casa seva i la de moltes cases valencianes que l’anomenaven “l’arròs dels dilluns”, perquè es feia amb les sobres

de l’escudella que es feia els diumenges, i no fallava mai, ja que un era conseqüència directa de l’altre. És veritat que la cuina més apreciada és la que un aprèn a casa, al costat de la saviesa de la mare; la M. Àngels recorda també que quan era petita portava la cassola de fang amb l’arròs cap a la fleca per coure’l al forn de llenya, com es feia a qualsevol poble. En aquell temps, i encara ara, moltes famílies valencianes menjaven arròs cada dia de l’any, variant el tipus i l’elaboració.

Arròs al forn per la M. àngels Masip Preparació: En una paella sofregim la cabeça d’alls sencera amb l’oli, i una tomata esmicolada. Després s’hi afegeix el pimentó i el safrà. Cal tenir cura que no es cremi res. Posteriorment s’afegeix el caldo i es deixa coure uns minuts. S’agafa una cassola de fang i s’hi aboca tot el sofregit, on s’hi afegeixen també les sobres de l’escudella (la carn, verdures…) prèviament escalfades i l’arròs, remenant bé la mescla.

Ingredients (per a 6 persones): • • • • • •

Una cabeça d’alls sencera Tres tomàquets vermells 600 gr. d’arròs de gra rodó (6 tassetes) Un got petit d’oli, i sal al gust Una cullereta de pebre vermell dolç (pimentó) Dues tasses de brou (de l’escudella) per a cada tassa d’arròs • Les restes de carn, verdura i cigrons de l’escudella dominical • Una botifarra negra de ceba • Safrà o colorant

Les dues tomates que queden, partides per la meitat, acompanyaran la cabeça d’alls que s’haurà col·locat al centre de la cassola per embellir la imatge del plat. Tot seguit es col·locarà al forn (prèviament calent) a una temperatura de 170º, el temps suficient (aproximadament ¾ h) fins assecar-lo i daurar-lo, tot estant sempre alerta amb el rossejat. La foto que us presentem és l’original del plat elaborat per la M. Àngels, i puc donar fe que és boníssim!! Nyam-nyam… fins al proper àpat! d. Figueras L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - NúM. 24 NOVEMBRE 2009

35


36

Pàgina oberta

4 pinzellades sobre les assegurances Tots tenim assegurances, alguns més de les que creiem necessitar, però segurament pocs podem realment explicar què tenim cobert amb total exactitud i per què ho hem assegurat.

que un vol assegurar, i l’únic que aconseguim és tenir problemes a l’hora de cobrar la indemnització per un possible sinistre, ja que la mateixa regla de tres l’aplica la companyia a l’hora de valorar els danys realment soferts.

Les assegurances són aquell gran desconegut que conviu amb nosaltres des de sempre, i a qui només coneixem de veritat quan tenim un problema important i hem d’acudir a ell, i a vegades descobrim que no teníem assegurat tot el que ens pensàvem, o no ho teníem tan bé com ho hauríem d’haver tingut, o que precisament no teníem contractat justament el que ens acaba de passar.

4) Assegurances “sobrevalorades”. És el cas contrari del d’abans, per manca d’assessorament per exemple valorem la nostra casa incloent el solar, quan no seria necessari, ja que al solar no li pot passar res i per tant no s’ha de tenir en compte a l’hora de calcular el valor de l’habitatge, i paguem una prima superior a la qual realment hauríem hagut de pagar si haguéssim estat ben assessorats i haguéssim fet una valoració correcta de la casa.

Fer un extracte de tot el que és important a l’hora de contractar una assegurança és llarg i complex, però el millor que es pot dir és que si quan estem malalts anem al metge i quan ens volem fer una casa parlem amb un arquitecte, a l’hora de planificar les nostres assegurances cal confiar en els professionals com els corredors d’assegurances, explicant-los exactament tots els béns que un té i les preocupacions sobre els sinistres que poden afectar tant als mateixos béns com a la pròpia persona, i que, conjuntament amb l’interessat, dissenyin un pla personal d’assegurances per cobrir aquells riscos que realment, en cas de tenir lloc, serien més feixucs per a la seva economia familiar. Alguns dels errors més comuns a l’hora de contractar assegurances que he anat detectant en els més de 20 anys que porto treballant en aquest ram són: 1) Assegurances “per compromís”, fetes a través d’un parent o amic que estava sense feina i una companyia li ha ofert treballar com a agent per anar a vendre assegurances. Moltes vegades són assegurances contractades sense cap interès, només per quedar bé amb aquell amic, sense cap anàlisi prèvia de les cobertures i capitals i, per tant, sense conèixer realment què tenim contractat i per què ens servirà. 2) Assegurances “duplicades”. Les comunitats de veïns estan farcides de gent que té contractada l’assegurança de la comunitat, a part, l’entitat bancària els ha endossat una altra pòlissa quan han signat la hipoteca i alguns encara n’han fet una altra pel seu compte per assegurar el contingut; resultat, un pis assegurat amb tres pòlisses diferents, que no vol dir que si es crema cobrem també tres vegades, i també tot sovint amb parts com la caldera, parquets, aires condicionats o el mobiliari de cuina, que no queda ben bé clar si estan coberts per una o altra pòlissa, o si no ho estan per cap de les tres. 3) Assegurances “infravalorades”: Buscant pagar menys a vegades es valoren per sota del que realment valen els béns L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 24 NOVEMBRE 2009

5) Un punt a part, però no menys important, és el tema del preu. Cal parlar aquí de les assegurances “imposades” per les entitats bancàries a l’hora de concedir hipoteques o préstecs personals, en aquests casos, l’entitat bancària sap que el client no té temps d’anar a consultar enlloc més, i que gairebé signarà tot el que li posin per davant, per tant, les primes que se solen cobrar per aquestes pòlisses solen ser molt superiors a les que s’haurien de cobrar per aquell risc. En molts casos m’he trobat diferències d’un 50 % o fins i tot d’un 70 % en una pòlissa pressupostada amb una de les companyies amb les quals treballo habitualment, respecte de la mateixa pòlissa contractada a través d’un banc. 6) Ja per finalitzar, i donat que he entrat en el tema del preu, segurament l’única cosa de bo que ens ha portat els dos darrers anys de crisi econòmica mundial, ha estat una baixada general de preus, baixada que també afecta al ram de les assegurances en general i molt especialment en les de vehicles, en les quals podem veure com una pòlissa a tot risc que fa 3 o 4 anys valia 800 o 900 euros, es pot trobar avui dia per 500 o poc més, i una pòlissa a tercers que voltava els 400 euros ara no arriba als 300 euros, en determinats vehicles. És a dir, que una bona revisió de les nostres pòlisses amb l’assessorament d’un professional del ram ens pot suposar un gran estalvi de diners, a part de la tranquil·litat de saber que el que realment estem assegurant és el que vertaderament necessitem, no oblidem que el nostre patrimoni (casa, salut, negoci, vehicles) és un tresor que realment hem de tenir ben cobert. JOSEP M. CORBALAN I DILME ARGELAGUER ASSESSORS Camí de la Roda, 1 17853 ARGELAGUER TELF: 972.688.307


Pàgina oberta

Reflexió

Ningú va dir que seria fàcil, no ho és, per ningú ho és. Ningú, vol admetre les seves debilitats i afrontar els seus temors... Tots volem esquivar, les coses que ens poden fer mal, i ens amaguem com nens, a esperar que tot passi...

Però continuaran estan aquí, a menys que prenem la decisió de deixar de costat les inseguretats, i la por a les pèrdues. Tot en la vida no és guanyar, a vegades es guanya més quan es perd, ja que almenys per un instant ens permetem sentir: el risc de viure.

SeNSe Solta Ni volta Bona tarda... aquest camí va a la carretera?... carai quin jeroglífic de camins teniu aquest poble; quasi em perdo... sort que amb bici te surts de tot arreu,... esteu regant? quin temps ara mai plou abans plovia més, bueno ho diuen,... el meu pare ho sol dir, oh!!, ell està jubilat, ara va pels setanta, però estan bé ara els jubilats eh!!, carai si estan bé. Es vostre aquest gat? Ah, així teniu un gat i un gos... fan molta companyia, a mi m’agrada molt el bestiar, tinc cinc gossos, bueno, sis, però un és molt vell, gats al menys en corren vuit o deu per casa, ah! També tinc canaris, dues tórtores... Oi quina crisis,... voleu dir que en tenim només per un parell d’ anys?... sí, però mira, ja nià que els tenen fets... aquests polítics home, no fan res home, cobrar!!!!! Això sí,... i molta gent sense feina i espavilat, saps?... no tenir feina és fotut eh?, jo ara també estic sense fer res. Bueno, miro de fer esport, molta bici, quaranta quilometres i fins més, cada dia...

sí, què vols fer? Treballo a la funerària, voleu creure que fa tres mesos que no es mor ningú?, sort que quan comencen, sembla que s’ho diguin, llavors fins a dos serveis diaris, però ja em foten perquè no puc agafar la bici, la salut és la salut,... aquí baix hi ha una font, hi som emplenat la cantimplora, però no val res aquesta aigua. Sous molts habitants aquest poble?... sí que sou pocs; sembla més gran,... així viviu mes tranquil, va bé viure tranquil home, el pare sempre ho diu, lo millor és viure en un poble petit, ell vivia a pagès abans. A quina hora obren les botigues aquest poble?... oh!! Carai, ja són un quart de sis, a veure si compro aigua i uns quants xiclets, per passar camí. Aquest edifici tan gran, que ha de ser?... sembla molt gran, podreu fer-hi bones festes doncs... el pare sempre sol dir val més que en sobrin de les coses que pas en falti. Apa.

Salvador Pelegrí

13 de deSeMbre coNSulta PoPular Sobre la iNdePeNdÈNcia a argelaguer Organitza la plataforma La Garrotxa decideix. Amb l’adhesió de: Caçadors d’Argelaguer Casal de la Gent Gran d’Argelaguer CE Argelaguer Grup de Joves d’Argelaguer LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer

REPRESENtANt D'EMBOtItS I FORMAtGES

L'Argelaga

- Revista d'Argelaguer - NúM. 24 NOVEMBRE 2009

37


38

Pàgina oberta

Sabíeu que...

La cita

L’elefant és capaç de reconèixer-se davant d’un mirall.

Extremadura és la regió en què s’albiren més ovnis de tot Espanya.

En el Regne Unit, durant els últims vuit anys, divuit persones van morir en accidents en què hi estaven involucrades vaques o toros, mentre la gent feia esport pel bosc.

A Corea del sud, segons dates de la administració d’aliments, unes cent mil tones de carn de gos són venudes cada any per fer sopa a uns sis mil restaurants.

Dels habitants de Somàlia Occidental (Polinèsia), el setantasis per cent de les dones són ventrudes; pel contrari, el Japó és el país més baix en obesitat.

Al llarg de la vida, l’ésser humà desenvolupa entre els dits de les mans i dels peus uns seixanta metres d’ungla.

A Espanya es roben deu vehicles cada hora.

Les fulles del llaurer i del pi poden viure sense caure sis anys.

Els joves holandesos són els més alts del planeta, la seva estatura mitjana és d’un metre vuitanta-quatre centímetres.

Les serps són totalment sordes.

El refrany Metge i llevadora, han d’anar a gust de la senyora.

Quan lluitem amb qui no té res a perdre lluitem amb gran desavantatge.

L’endevinalla A l’hivern, que és quan tinc vida tota la gent m’avorreix. L’estiu, que em quedo a casa, tothom ve darrere meu. (els glaçons)

L’acudit Un home va al metge i li diu: Jo odio la meva família I per què m’ho explica? No és vostè especialista en odi? Ho sóc de l’oïda, no de l’odi !!

La notícia A Espanya hi ha sis-cents noranta-un conductors a la presó per delictes de tràfic, alcohol, conduir sense permís i conducció temerària.

Salvador Pelegrí

El Consell de Redacció de la revista L’Argelaga i l’equip de professionals que la produeixen us desitgen bon nadal i feliç any nou

FERREtERIA

Mas-Ventura, s.l. ElEctricitat - aigua - calEfacció C/ Piscina, 6 17850 BESALÚ (Girona)

Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20 Fax: 972 59 05 69

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - NúM. 24 NOVEMBRE 2009

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)


Festa Major de Sant Damas Dissabte, 12 de desembre

• • • • • • •

a les 10 del matí: Partit de futbol prebenjamins Fc Argelaguer – eF ripollès a les 11 del matí: Partit de futbol benjamins Fc Argelaguer – At Olot a les 11 del matí: A la Sala de Cultura, l’hora del conte, amb la PePA de “VADECONTES” a les 12 del matí: Partit de futbol alevins Fc Argelaguer – ue Olot a 2/4 de 5 de la tarda: Partit de futbol de 3a regional Fc Argelaguer – At Olot a les 5 de la tarda: Espectacle infantil de titelles “El Petit Roure”, amb la companyia AnimAmundi a 2/4 de 10 de la nit: Sopar popular i concurs de karaoke al Casal. (Organitzat pels Joves d’Argelaguer)

Diumenge, 13 de desembre • a les 12 del migdia: Missa solemne amb acompanyament de la Cobla Foment del Montgrí.

La missa anirà a càrrec del Bisbe de Girona Monsenyor Francesc Pardo.

• • • •

tot seguit: Dues sardanes a càrrec de la cOblA FOment del mOntgrÍ a 2/4 de 5 de la tarda: Partit de futbol femení FC Argelaguer – Santa Eugènia a les 5 de la tarda: Audició de sardanes amb la cOblA FOment del mOntgrÍ a les 7 de la tarda: Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt tribAndA

EXPOSICIÓ DE COSES QUE JA NO SERVEIXEN lloc: Capella Santa Anna dies: Dissabte 12 i diumenge 13 de desembre Horari: Dissabte de 17:00 h a 20:00 h Diumenge d’11:00 h a 14:00 h i de 17:00 h a 20:00 h

Amb la col·laboració de:

Ajuntament d’Argelaguer


Trobada de Panderos Quadrats

Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 24  

Argelaga 24  

Advertisement