Page 1

EL CARNESTOLTES

23 ABRIL 2009


ajuntament d'argelaguer Tel. 972 68 71 37 Fax: 972 68 78 21 A/E: ajuntament@argelaguer.cat Carrer Major, 91 (17853 - Argelaguer) Web: http://pobles.ddgi.es /argelaguer

Horaris de serveis AjuntAment De dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda. Servei d’urbAniSme L’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 del matí a 1 de la tarda. Servei d’AiguA de PrOdAiSA Tercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia. jutjAt de PAu Divendres, d'1 a 2 de la tarda. recOllidA de trAStOS vellS Els dilluns, cada quinze dies, a les 8 del matí. (Consulteu la informació dels contenidors) diSPenSAri d’ArgelAguer Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, d’1/4 de 12 del matí a 2/4 d’1 de la tarda. Divendres, de 10 a 11 del matí. Visites concertades: Dimarts, dijous i divendres, a 2/4 d’1 de la tarda. Infermera: Montserrat Perramon Dilluns i divendres, de 12 del migdia a 1 de la tarda. Dimecres, de 3 a 4 de la tarda. Aux administrativa: Glòria Herrero De dilluns a divendres, de 10 a 1. Extraccions: 2n i 4t dijous de cada mes, de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del matí. Cal cita prèvia. diSPenSAri de tOrtellà Metge: Dr. Enric Bayona Dilluns, dimarts i dijous, de 2/4 de 9 a 11 del matí. Dimecres, de 3 a 5 de la tarda.

Telèfons

Infermera: Montserrat Perramon Dilluns, dimarts i dijous de 10:00 a 11:00 Dimecres de 16:00 a 17:00 Divendres 11:00 a 12:00 Extraccions: Cada dimarts de 8:30 a 9:30 urgèncieS De dilluns a divendres fins a les 3 de la tarda: Dr. Enric Bayona (Tel. 608 74 14 11). De les 3 de la tarda a les 8 del vespre, caps de setmana i festius: CAP de Besalú (Tel. 972 59 05 73) Sol·licitud de viSita Per tal de facilitar la feina, us agrairíem que demanéssiu les hores de visita amb antelació. Gràcies. Tel: 972 68 76 06 o 902 11 14 44. FArmAciOlA Argelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda. eScOlA Horari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda. Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda. miSSeS Diumenges i festius, a 1/4 de 10 del matí. cOrreuS Horari d’atenció al públic de dilluns a divendres, de 2/4 de 9 a les 9. SAlA de lecturA Dilluns, dimecres i dijous, de 16:30 a 19:30 de la tarda.

Ajuntament ..................................................972 68 71 37 Fax...............................................................972 68 78 21 Pàgina web .................http://pobles.ddgi.es /argelaguer Correu electrònic ................. ajuntament@argelaguer.cat Escola..........................................................972 28 70 59 Consultori Argelaguer .................................972 68 76 06 Consultori Tortellà .......................................972 68 75 56 Farmàcia .....................................................972 28 71 02 Urgències (CAP Besalú) ..............................972 59 05 73 .................................................................. i 989 30 40 88 Dr. Enric Bayona .........................................608 74 14 11 Centre d'emergències................................................ 112 Mossos d’Esquadra ................................................... 088 Bombers..................................................................... 085 Emergències Mèdiques (ambulància)........................ 061 Creu Roja d’Olot .................972 27 22 22 i 972 26 23 18 Ambulàncies Garrotxa ................................972 26 76 52 .................................................................. i 972 27 28 28 Parròquia (Mn. Marturi Pla) .........................972 68 71 85 Hospital d’Olot ............................................972 26 18 00 Hospital de Girona J. Trueta .......................972 20 27 00 Hospital de Girona (habitacions) ................972 22 49 55 Servei Funerari (J. Planella).........................972 68 71 17 .................................................................. i 972 28 71 94 Jutjat de Pau (St. Joan)...............................972 29 03 03 Servei d'aigües (Prodaisa) ..........................972 20 20 78 Farmàcies de torn: Besalú: .........................................................972 59 12 73 Sant Jaume de Llierca: ................................972 68 72 01 Montagut: ....................................................972 68 70 88 Castellfollit de la Roca: ...............................972 29 40 18 Tortellà: ........................................................972 28 71 02

bus transversal de la garrotxa (línia d’Argelaguer)

Ruta Olot-Montagut-Tortellà-Poliger

Sentit Anada Tornada

Horari 5:25 h – 21:30 h 6:04 h – 22:04 h

Freqüència Mitjana 2 h 30’ 2 h 30’

Exp. 7 7

Horaris de la Teisa banyoles - besalú - Olot 7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

Arribades a Olot

8,03

8,30

10,03

10,30

12,03

12,30

14,03

14,30

16,03

16,30

18,03

18,30

20,03

20,30

21,48

22,15

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Sortides d’Olot Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari

Olot

Girona

Sortides banyoles besalú de girona

besalú - banyoles - Olot besalú banyoles

5,45

6,15

7,30

8,00

8,30

10,00

11,30

12,00

13,30

14,00

15,30

16,00

16,30 17,30

17,00 18,00

19,30

20,00

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

Arribades a girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari


Editorial Sumari 2 3 4 7 8 14 17 19 21 22 23 24 26 28 30 33 34 39

Serveis Editorial Informació municipal Argelaguer en xifres Actualitat Entrevista Escola AmPA Esports Casal de la Gent Gran Àlbum fotogràfic Història LlunaPlena Les nostres empreses Salut La recepta Pàgina oberta Festa major del Roser

El contingut dels articles és responsabilitat dels respectius autors. Edita: AjuNtAmENt d'ARGELAGuER ConsEll dE REdaCCió: Sílvia Casadevall, mercè Cordonets, dolors Figueras, dolors Giménez, Fina Rodríguez, josep Vilar, Carles B. Gorbs, dolors Olivé. FotogRaFia: Eduard Saiz, Francesc tomàs “Panxito”, m. Àngels Grabuleda, dolors Figueras, dolors Giménez, josep Vilar, Cristina Erill i dolors Olivé. PoRtada: Carnestoltes (Foto: dolors Figueras) dissEny i ComPaginaCió: jj Comunicació Edició i disseny SL (martí Riu) imPREssió: jNP - Arts Gràfiques diPòsit lEgal: GI-430-1998 Amb la col.laboració de:

D

es del divendres 8 de maig i fins al diumenge 11 Argelaguer s’omplirà de música, esport, art, espectacles i activitats per a grans i petits... i amb la festa del Roser i la primavera arriba novament l’Argelaga.

Hem de destacar, en primer lloc, que Argelaguer ja figura entre els municipis que han publicat la seva monografia local, fet que enriqueix el patrimoni històric i cultural del poble. El seu autor, Josep Vilar i Vergés, a qui felicitem i agraïm sincerament l’esforç i la dedicació que hi ha esmerçat per fer-nos arribar aquestes pàgines, és el protagonista d’una entrevista que li han fet els alumnes de l’escola d’Argelaguer. En la secció d’informació municipal hi podreu consultar el pressupost municipal per al 2009, desglossat per partides, aprovat pel Ple de l’Ajuntament al mes de març, i les activitats previstes i novetats que podeu trobar a la Sala de Cultura, que ja fa més d’un any que obre tres dies a la setmana; també, com cada any, s’hi inclouen els consells per a la celebració de la revetlla, i es fa èmfasi en la demanda de col·laboració per part dels propietaris de gossos per mantenir els carrers del poble nets. En les pàgines següents hi trobareu, a més, les seccions de sempre amb el repàs de l’actualitat, les seccions de les associacions i entitats del poble, l’entrevista, la recepta de cuina..., entre altres, i la secció pàgina oberta, que novament és una mostra de l’activa participació de la gent del poble, revista rere revista, amb escrits de diversa índole i procedència. A partir del proper número de l’Argelaga ens podeu fer arribar els vostres articles i suggeriments, a banda dels canals habituals que a cada revista remarquem al peu d’aquesta mateixa pàgina, a través de correu electrònic a l’adreça revistaargelaga@gmail.com. Esperem que aquesta relació entre la gent del poble i la revista continuï essent tan productiva i positiva. Us desitgem molt bona Festa del Roser. el consell de redacció Si esteu interessats a col·laborar en la redacció de l’Argelaga, ens podeu fer arribar els vostres escrits al núm. 14 del carrer de la Plaça, els podeu donar a qualsevol persona del consell de redacció o bé trucar-nos al 659 35 77 72. La revista es reserva el dret de corregir-los tant a nivell ortogràfic com gramatical i a publicar-los en un número o bé el següent en funció de l’espai disponible i de la data de lliurament. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

3


4

Informació municipal

Pressupost 2009 El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer, en data 18-03-2009 va aprovar el pressupost municipal 2009. En el pressupost d’enguany, tant les previsions dels recursos ordinaris (impostos, taxes, transferències corrents...) com dels extraordinaris (transferències de capital...) són inferiors a les dels darrers exercicis. Això ve motivat per les circumstàncies econòmiques que la societat està patint: empreses, particulars i institucions..., i que fa que els ingressos de l’Ajuntament se’n ressentin, i paral·lelament les despeses. En moments de limitacions pressupostàries com aquests, un factor positiu per a Argelaguer és que no tenim cap crèdit per amortitzar, que estem al corrent de pagament de totes les despeses ordinàries i que les factures pendents de pagament corresponents a l’obra del polivalent tenen feta la consignació pressupostària en diferents exercicis: 2007 i 2008, i es liquidaran quan es faci el tancament de l’obra. Aquesta situació de sanejament pressupostari ens permet continuar amb l’execució de les obres programades. La principal actuació per a aquest any 2009 és l’obra d’adequació de l’entorn de l’edifici polivalent, obra amb un pressupost de 126.200,00 €. Aquesta obra està inclosa en el PUOSC any 2009, i subvencionada per la Diputació de Girona amb 90.000,00 €. I es continua treballant per assolir subvencions per a l’equipament interior del local polivalent, per intentar acabar-lo aquest any. El pressupost, desglossat per partides, és el següent:

PRESSUPOST ANY 2009 PRESSUPOST D’INGRESSOS Capítol 1 - IMPOSTOS DIRECTES Rústica Urbana Vehicles IAE Increment valor terreny Total Capítol 2 - IMPOSTOS INDIRECTES Impost sobre construccions L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

4.000 € 72.000 € 26.000 € 25.000 € 2.000 € 129.000 € 21.000 €

Capítol 3 TAXES I ALTRES INGRESSOS Escombraries, cementiri i taxes Ocupació sòl, telèfon, gas i electricitat Altres ingressos Total Capítol 4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS De l’Estat De la Generalitat De la Diputació i Consell Comarcal Total Capítol 5 INGRESSOS PATRIMONIALS Interessos bancaris i rendes immobles Capítol 7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL GENERALITAT DIPUTACIÓ CONSELL COMARCAL Total Capítol 9 - PASSIUS FINANCERS Préstecs Total Total INGRESSOS

30.600 € 26.500 € 1.950 € 59.050 €

60.000 € 60.975 € 8.868 € 129.843 €

5.800 €

160.000 € 47.500 € 3.900 € 211.400 € 25.000 € 25.000 € 581.093 €

PRESSUPOST DE DESPESES Capítol 1 DESPESES DE PERSONAL Despeses de personal Capítol 2 - DESPESES DE BÉNS CORRENTS I SERVEIS Manteniment edificis, instal·lacions, serveis i camins Materials, subministraments i publicacions Llum, combustibles i productes neteja Telèfon i correu Assegurances Festes i altres activitats culturals i lúdiques Serveis escombraries, recaptació i treballs tècnics

104.125 €

54.300 € 10.200 € 20.500 € 8.100 € 4.500 € 31.050 € 92.150 €


Informació municipal

Redac. nou Pla Orden.Urb.Municipal i projectes d’obres Altres despeses dels serveis total capítol 3 deSPeSeS FiNaNceReS Interessos i altres despeses financeres capítol 4 tRaNSFeRÈNcieS coRReNtS Aportacions Consell C., Cilma, Localret i Olot TV Entitats locals i altres institucions sense fi de lucre total capítol 6 - iNveRSioNS RealS Obra adequació entorn polivalent Sub. Generalitat per aving. Arbrades (condicionada a la millora de finançament) Equipament esportiu Adquisició vehicle ocasió Equipament sala lectura total total deSPeSeS

20.000 € 4.720 € 245.520 €

DONACIONS A L’AJUNTAMENT En el transcurs dels darrers mesos l’Ajuntament ha rebut en agraïment a la col·laboració i les facilitats donades en l’organització de les exposicions fetes, una a l’estiu 08, i l’altra per la Festa Major 08, dues obres dels artistes locals següents:

500 €

3.930 € 5.318 € 9.248 € 126.200 € 70.000 €

El Sr. Josep Giménez Bonillo ha lliurat una pintura a l’oli amb el títol “Argelaguer”.

22.000 € 1.500 € 2.000 € 221.700 € 581.093 €

PRoPietaRiS de GoSSoS Volem tornar a demanar la col·laboració als propietaris de gossos i recordar-los l’obligació que tenen de controlar-los i de recollir les caques de la via pública i evitar també els pipins a les parets i portes de les cases. Tot i els recordatoris constants, és fàcil constatar que els carrers del poble estan cada dia més plens d’excrements de gossos. Aquest fet suposa una manca d’higiene i una pèssima imatge del nostre poble.

I el Sr. Eduard Saiz ha fet donació del dibuix “Estudi aproximat de la franja de radiació solar del municipi d’Argelaguer” A partir d’ara podreu gaudir d’aquesta pintura i d’aquest dibuix a l’edifici de l’Ajuntament.

INFORMACIONS SOBRE EL CONSULTORI LOCAL Des de l’Ajuntament lamentem els problemes que hi ha en els constants canvis d’administrativa del consultori local. Estem treballant amb el Servei Català de la Salut per evitar-ho i intentar que sigui l’Institut Català de la Salut el que doni el servei directament.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

5


6

Informació municipal

REVETLLA DE SANT JOAN

CAL TENIR PRESENT qUE ENS PODEM DIVERTIR AMB ELS PETARDS I GAUDIR D’UNA BONA REVETLLA, PERò: • CAL ser respectuosos amb els veïns d’Argelaguer. • NO ÉS una nit en la qual tot s’hi val. El recordatori del comportament cívic envers els veïns i • CAL respectar el mobiliari urbà, bústies, llums, timbres el mobiliari urbà ha de ser vigent i fer que es compleixi i cases particulars. al llarg de tot l’any.

Notícies de la Sala de Cultura Ja fa més d’un any que obrim tres dies per setmana i podem dir que és tot un èxit! Unes 1.185 persones van venir per mirar el correu electrònic, per buscar informació a través d’internet, per fer una portada per al dossier de l’Institut, per mirar o prestar contes, per fer una reunió o per fer un dibuix. De moment, en Vicenç continua fent els cursets d’escacs i la Cristina ja va acabar el seu taller d’escriptura. A la festa de Sant Damàs, l’Anna i en Subi Obiols ens van explicar contes dibuixats en petit format. Els dibuixos els tenim penjats a la Sala de Cultura. La col·lecció s’ha augmentat tant –fins a uns 3.700 llibres– que està previst comprar prestatgeries noves.

una antologia de les “novetats”: Nakamura “La vida d’una geisha” Albert Bosch “Les set aromes del món” Josep Vilar “Argelaguer” Marisa Baraldés, Bartomeu Casas, Josep M. Costa “Una petjada per la vall de Llierca” Isabel Allende “La ciudad de las bestias” Teresa Pous “La cançó dels deportats” Francesc Torralba “Pares i fills” Chufo Lloréns “Catalina, la fugitiva de San Benito” Un lot de llibres que ens va regalar el Museu Comarcal i... per als més petits d’en Subi i l’Anna: “Els colors de l’Àfrica” i “El secret de la tortuga”. Només ens resta recordar-vos que el diumenge 10 de maig farem el segon concurs de dibuix organitzat des d’aquest espai. Veniu, animeu-vos i participeu-hi!

PRoPeRa PReSeNtació del lliBRe “La Mirora mata els dimarts” de Josep torrent Lloc: Sala de Cultura d’Argelaguer. Data: Dissabte 23 de maig. Hora: A les 20:00 h

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009


Argelaguer en xifres

MOVIMENT DEMOgRàFIC Naixements: 1, Cora Ventura Gómez, nascuda el 10-02-09. Defuncions: 0

aluMNeS

NoMBRe d’aluMNeS ceiP MoNtPalau

El nombre d’alumnes d’algun any pot ser que no sigui correcte perquè la informació és incompleta.

Tallers LEONARDO SANZ, S.A. Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

7


8

Actualitat

Festa de Sant Damas 2008

La companyia Pasta de Moniato ens va presentar el seu espectacle Tots som llops. Els artistes ens van fer riure molt a tots el petits i no tan petits que hi havia a la sala.

El passat dissabte 13 de desembre, durant el ball de la Festa Major, la Comissió de Festes d’Argelaguer va portar a terme l’acte de designació de la pubilla i l’hereu d’Argelaguer. Mitjançant una votació popular realitzada la setmana anterior a la Festa Major, tots els argelaguencs i argelaguenques van poder elegir la pubilla i l’hereu. La participació va ser de 66 votants. La tria va ser força renyida pel que fa a l’hereu, ja que els vots es van repartir entre diversos joves del poble i al final va guanyar l’Albert Dorca i Fàbrega amb un total de 14 vots. La pubilla escollida pel poble va ser la Maite Ginesta i Mayoral, amb un total de 25 vots. Felicitats a tots dos!

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. Núm.23 23ABRIL ABRIL2009 2009


Actualitat

En Subi i l’Anna ens van deixar meravellats amb la seva manera tan original d’explicar els contes. En Subi il·lustrava el conte amb uns dibuixos molt alegres i vius i l’Anna amb la seva rapidesa verbal comptava amb l’atenció de tots els assistents.

Petits i grans van sortir pels carrers a fer una petita cercavila passada per aigua.

A causa de la pluja, la Cobla Foment del Mongrí va fer ballar als sardanistes a la sala del Casal.

L’Eduard Saiz va fer una exposició de dibuix a bolígraf, “L’ANTOLOGIA”, durant el cap de setmana de la festa i el següent a la Capella Santa Anna d’Argelaguer. L’artista ens va apropar a tota la seva obra tan minuciosament elaborada i va crear un espai on els més petits van poder provar com amb un bolígraf bic taronja es poden fer dibuixos magnífics.

L'Argelaga L'Argelaga --Revista Revista d'Argelaguer d'Argelaguer -- Núm. 23 ABRIL 2009

9


10

Actualitat

Reis

Tots, petits i grans, vam cantar nadales tot esperant l’arribada dels Reis d’Orient.

Els Reis arriben al punt de trobada i els infants encuriosits els van a rebre.

Els tres reis van fer el seu parlament i els nens bocabadats van escoltar-los atentament.

L’Església era plena i tothom volia veure els Reis de ben a prop.

Els infants i els músics d’Argelaguer van regalar a Ses Majestats un recital de cançons.

Tot seguit, tothom va anar al Casal i els nens i les nenes d’Argelaguer van viure un moment inoblidable. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. Núm.23 23ABRIL ABRIL2009 2009


Actualitat

Argelaguer, “Quaderns de la Revista de girona” Gràcies a persones com ell que estimen la història i fan treball de recerca podem gaudir d’aquesta tipologia de llibres.

Per a l’Ajuntament d’Argelaguer va ser una agradable sorpresa quan des de la Diputació ens van comunicar que en Josep Vilar Vergés havia estat seleccionat per escriure el llibre d’Argelaguer. En Josep és fill d’Argelaguer, ens coneixem des de la infància i des de jove sempre ha tingut predilecció i debilitat especial pels papers, documents i històries amb olor de resclosit. Tot i que ara no viu al municipi, li apassiona la història local i per això des de fa anys passa llargues estones parlant amb la gent més gran de poble cercant i recollint tots aquells fets històrics que formen part del patrimoni cultural del nostre municipi per tal que no quedin en l’oblit.

Per finalitzar, cal agrair a la Diputació de Girona i a la Fundació Caixa de Girona que donen a tots els municipis de Girona la possibilitat d’elaborar un llibre monogràfic en el qual s’aglutinen els principals aspectes i esdeveniments que han configurat i configuren el municipi.

També és col·laborador habitual de la revista l’Argelaga i actualment forma part de l’equip de redacció. En l’últim número de la revista l’Argelaga va publicar un article sobre l’antic retaule de Santa Maria i hi deia:

I sobretot, cal agrair a en Josep Vilar que hagi fet realitat aquest projecte.

“La Guerra Civil va fer molt mal. Hem de lamentar totes i cadascuna de les víctimes d’ambdós bàndols que va arrossegar la bogeria, però també ens hem de plànyer del ric i valuós patrimoni artístic i cultural que es va perdre arreu”

Gaudiu de la lectura d’aquest llibre, que de ben segur que descobrireu coses que desconeixíeu i que us sorprendran! àrea de cultura / Ajuntament d’Argelaguer

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50 L'Argelaga L'Argelaga --Revista Revista d'Argelaguer d'Argelaguer -- Núm. 23 ABRIL 2009

11


12

Actualitat

La Violinada 2009 Semblava com si fos ahir i ja hi tornàvem a ser! Moltes coses havien succeït d’ençà del febrer del 2008, de tots colors, però l’any va passar volant i, com sempre passa en aquestes coses, va sonar el crit d’alerta: el temps ens cau al damunt!

En Guillem, l’Anaís i jo mateix ens havíem comissionat, en nom de l’Associació MALL (músics Associats del Llierca, que aplega gent i iniciatives de música tradicional de Tortellà i Argelaguer), per tirar-ho endavant, i teníem el suport i la confiança dels violinaires, que ja començaven a patir: “que no ho fareu, aquest any?”. “que sí, tranquils!”. Sort de l’Anaís, que des de Sabadell estant va començar a moure xarxes sense fils, i nosaltres a Mèxic, i en Guillem bullint d’idees i enfeinat fins al capdamunt! Però, amb el suport de tots plegats, les famílies i els veïns en primer lloc, els col·legues violinaires i altres músics, balladors i seguidors de les festes i la cultura popular i tradicional, ho hem aconseguit un altre cop. Aquest any hem volgut no atabalarnos amb els mitjans. Ni Televisió de Catalunya, ni d’Olot, ni revistes, ni res: només el boca-orella i sant Google. Hem estat menys mediatitzats i crec que hem consolidat un model de trobada que ens agradaria que continués durant molts anys. La novetat és que ha durat dos dies, que han estat plens de frec de cordes, hem pogut dialogar, aprendre, experimentar, practicar. Hem tocat, escoltat i ballat pels carrers, a la capella, al casal, a la sala de cultura... i el temps ens ha acompanyat. Una altra de les novetats ha estat la iniciativa d’acolliment que hem proposat als nostres veïns. Ens semblava una manera de fer que la violinada fos menys externa, que sempre és un perill quan es fan coses que ve gent de tot arreu. Hem entrat una mica més endins del poble. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. Núm.23 23ABRIL ABRIL2009 2009

Crec que un dels secrets del que interpretem com a èxit de la violinada és que la il·lusió és molt gran i compartida per molts. Vénen de molts llocs i amb moltes ganes: pel lloc on es fa, pel que s’hi fa i per les persones que hi troben. Si a això hi afegim la complicitat i la bona feina dels que d’una o altra manera ho fan possible, ja ho tenim fet. La llista d’agraïments sincers

seria massa llarga. Tothom qui col·labora en aquesta festa, de manera professional o bé voluntària, la fa possible i la fa seva: els nostres visitants, les famílies que els han acollit, els que han obert els espais, els que han ensenyat i explicat les joies del nostre poble, els que han parat taula, els qui han cuinat, servit, netejat, els que han donat calefacció, llum, sonorització, els que han traginat cadires i taules, els que han posat paradeta, els que han assistit als actes, els que no han pogut ser-hi però hi han donat suport d’alguna manera o altra... Ara posem els esforços a seguir consolidant xarxes: treballar més estretament amb les associacions i col·lectius tant locals com propers pel seu tipus d’activitat, per crear espais comuns. Incloem la Violinada en les trobades d’instruments tradicionals que es fan per aquí a través de MALL (acordionada, panderos quadrats). Volem recuperar la coproducció de l’Aula de Música Tradicional pel que fa al vessant formatiu. Estem donant-nos a conèixer amb altres trobades de violí tradicional que es fan arreu d’Europa i Amèrica. Comptem amb associacions de balladors perquè hi organitzin tallers complementaris de dansa, associacions de glosadors perquè incloguin aquests actes en el seu calendari de vers improvisat... De moment tirem endavant aquesta iniciativa només amb l’autofinançament que surt del preu dels àpats i els tallers, complementat amb el suport econòmic que agraïm de l’Ajuntament d’Argelaguer, que és igual al que reben les altres entitats del poble per les seves iniciatives. Si mai algun dia rebem més suport econòmic per part d’altres administracions podrem passar al pla remunerat col·laboracions que tenim de manera voluntària i favors, però, sobretot, podrem continuar donant una justa compensació a la feina dels especialistes, els grans artistes com el mestre Christian Pacher, que tenim el privilegi de rebre a casa nostra. Francesc tomàs “Panxito”


Actualitat

Sopar de la dona a Argelaguer

Ja portem sis anys celebrant la festa de la dona i aquest any hem estat seixanta-tres, per ser exactes. Vàrem celebrar-ho el 28 de febrer, com cada any vam quedar al Cafè, però amb una cosa diferent, tothom qui volgués podia anar disfressat... i les dones s’hi varen atrevir!!! almenys hi havia una vintena de disfresses. Ens ho vam passar realment bé! El sopar no cal dir que era perfecte, un ambient agradable i amb ganes de gresca.

La Paquita de ca la Núria es va encarregar de telefonar en Silvestre de Besalú per si volia animar una mica la festa, i amb els seus acudits i la seva gràcia ens va fer riure una bona estona. Li donem les gràcies per la seva col·laboració desinteressada. Amb la panxa plena i amb ganes de passar-ho bé vàrem començar a ballar i així es va anar fent un forat per a la xocolata amb melindros. Aquest any la Mercè de Can Sanrera ens va regalar un tapet de ganxet fet per ella, increïble, indescriptible, moltes gràcies Mercè!!! La perruqueria Stil ens va obsequiar amb un rentat i pentinat i El Cafè un dinar per a dues persones. Les dones del taller de manualitats vam treballar uns quants dies per fer punts de llibres per a totes i obres artístiques que varen ser sortejades durant el sopar. Tothom en volia una!!!

Com cada any, dono les gràcies a tota la gent que m’ha ajudat a fer possible aquesta festa: a la M. Àngels, a la Marga, a totes les dones de manualitats, a la Mercè de can Sanrera, a la Paquita de ca la Núria, a les dones del Cafè i com no, a totes vosaltres, DONES, que cada any feu possible que la festa sigui més maca, gràcies i fins l’any que ve. Salut i Bona Festa!!! Mary Carmona

La Fleca d'Argelaguer Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49 17853 ARGELAGUER

L'Argelaga L'Argelaga --Revista Revista d'Argelaguer d'Argelaguer -- Núm. 23 ABRIL 2009

13


14

Entrevista

Salvi Masdéu i Carme Cros, un matrimoni ben avingut Molts argumentaran que se n’ha d’estar, de ben avingut, per superar els seixanta anys plegats, com és el cas, però la veritat és que una estona de conversa amb la Carme i en Salvi confirma que podrien estar plegats, si fos possible, seixanta anys més, amb la mateixa amabilitat, alegria i bon fer que els caracteritza. Salvi Masdéu Molart va néixer l’agost del 1922 a Argelaguer. El seu pare, un negociant de bestiar que havia treballat de flequer, era de Gircós, a Sant Ferriol, i la seva mare de Mataró. Va ser el petit de tres germans, ja que també hi havia en Josep, que visqué a França després de desplaçars’hi amb la retirada, i en Salvador, que vivia a Banyoles.

En Salvi i la Carme fa més de seixanta anys que es van casar.

Durant la guerra civil tant en Salvador com en Josep van marxar a França. En Salvi tenia 12 anys, i ens explica, entre altres anècdotes, que els van requisar el camió. Acabada la guerra, a primers dels anys quaranta en Salvi va fer el servei militar durant tres anys a Girona; passava els caps de setmana a Argelaguer, on ja festejava amb la Carme. Carme Cros Pineda, per la seva banda, és de Reig, de Sant Ferriol, i va néixer el dia de santa Llúcia del 1921; el seu pare era de Sant Miquel de Coma de Roure i sempre treballà a bosc, i la seva mare era nascuda a Lliurona. La Carme tenia dos germans grans, en Sidro i en Pere, i una germana, la Pilar, que viu a Salt, a tocar Girona. Des dels 14 anys treballava a la fàbrica de paper del senyor Casabó, al pont de Borró de Sant Ferriol, on va conèixer en Salvi. Quan esclatà la guerra la fàbrica tancà, però més endavant va tornar a obrir, els treballadors hi tornaren i la Carme hi treballà vuit anys més.

En Salvi amb els seus pares, Salvi Masdéu Blanch i Maria Molart Rosselló.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

La Carme i en Salvi festejaven des dels divuit anys, i quan en Salvi va acabar la mili es van casar i es van traslladar a viure a can Bronsó, actualment ca l’Arbat, lloc que en diuen “l’isla”, que els pares de la Carme tenien llogat, amb la seva filla, la Fina.


Entrevista

En parlar de la seva vida professional, la Carme ens explica que ha treballat a la fàbrica de paper d’en Casabó, fent mitjons, i a la Torras de paper de Sant Joan, dos anys; més endavant plegà de treballar, però va continuar fent jerseis a casa amb una “màquina tricotosa”, tasca que considera una afició i que la va dur a vestir de gènere de punt tota la família. En Salvi, per la seva banda, de seguida ens diu “he fet molts d’oficis, jo” i ens explica que el van anar a buscar per treballar als forns de Beuda perquè “sabia fer voltes”. En aquella època per carregar els forns es necessitava fer voltes per coure el guix, i en Salvi coneixia bé com fer-les perquè havia treballat de paleta amb en Manel de Tortellà –i havia decidit que no volia ser paleta. I així va ser com començà a treballar el guix.

En Salvi i la Carme, quan festejaven, en una fira a Tortellà.

La Carme, quan tenia la nena petita, va treballar durant sis anys a can Crit d’Olot, fent mitjons amb el teler. Com dèiem, es casen i van a viure a casa dels pares de la Carme, i després d’una curta estada a Besalú finalment compren la casa on encara ara viuen, ca la Subirana, al carrer Major, que es troba en l’immoble “més antic del poble, datat del 1660” que forma part d’una casa més gran que va ser dividida en dues parts; la seva casa ara “ja és can Salvi, com la casa que hi ha a la carretera d’Olot, on hi ha la fleca, de la família d’en Salvi”. A la dècada dels vuitanta passaren llargues estones d’esbarjo familiar a can Perot, una casa de pagès que hi ha a can Portella, que van comprar i que després es van tornar a vendre.

Amb la seva filla Fina, a finals dels quaranta.

Del forn de guix passà als forns de raig, més moderns, canvi que el dugué fins a França, on viatjà per estudiar com es feien els forns de raig per aplicar-ho a Beuda.

En Salvi, la Carme, la seva filla Fina i el seu gendre, Joan Masmitjà, i les dues nétes, la Sílvia i la Susanna.

Com ja vam explicar en l’article dedicat a l’empresa Yesos el Guilar, en Salvi ha treballat molts anys vinculat al món del guix; primer als forns de Beuda i després, a partir dels anys cinquanta, a la seva pròpia empresa a Argelaguer, on s’encarregava tant de manipular la L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

15


16

Entrevista

moto i en Faura li va deixar la seva moto lambreta per voltar; i ja tenim en Salvi cap a Sant Feliu de Pallerols, Amer, i fins a Girona; “venia guix i vi d’en Faura...”; i també recorda que va ser en aquesta època que començà a introduir-se en el món immobiliari, fet que comportà que aquesta seva vocació comercial es veiés consolidada amb el treball que durant més de trenta anys ha fet de venda de finques i immobles amb l’empresa Finques Martí, d’Olot.

Els besnéts: la Patrícia, en Quim i en Joan.

dinamita per fer les voladures com de la gerència, passant pel vessant més comercial. En aquest àmbit, va fer de comercial de guix, i també de vi i xampany; ens explica que en una època en què no es venia gaire guix en Josep Faura li va proposar de fer de comercial, però en Salvi no tenia carnet, però es va treure a la primera el carnet de

En Salvi reconeix que amb aquesta activitat i el futbol ha fet moltes coneixences. Va practicar aquest esport durant molts anys, va jugar amb el Banyoles, l’Olot, l’Argelaguer i el Sant Jaume: “jugava d’extrem dret, i era una bala”, ens explica; en Salvi és del Barça, i segueix tots els partits que pot. Fa uns anys encara anaven a ballar, i els agradava molt anar a mercat i a dinar fora; al Salvi també li havia agradat molt la cacera. També havien viatjat, tot i que quan van fer cinquanta anys de casats els van regalar un viatge a Benidorm que no van arribar a fer mai, i recorden especialment els estius que passaven a l’Escala. Ara van a caminar a Banyils, i la Carme s’ho passa bé fent de cuinera per reunir tota la família a Argelaguer el cap de setmana: la filla i el gendre, Joan Masmitjà; les dues nétes i els seus marits, la Sílvia i en Jordi Vayreda, i la Susanna i l’Antonio Vilches; i els tres besnéts, en Quim i en Joan Vayreda i la Patrícia Masdéu. Ara gaudeixen de la tranquil·litat per les coses ben fetes.

La casa a can Portella, després d’una nevada fa uns deu anys.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

Dolors Olivé


Escola

17

CEIP Montpalau El dijous 29 de gener el Ceip Montpalau d’Argelaguer va convidar Josep Vilar i Vergés, autor de l’últim títol de la col·lecció “Quaderns de la Revista de Girona”, el qual tracta sobre la nostra població. Havia estat alumne de l’escola, així que va semblar interessant que vingués a explicar quines havien estat les fonts d’informació per poder elaborar el llibre. La xerrada es va centrar sobretot en l’escola, des del seu començament en diferents cases del poble, fins arribar a l’actual edifici, on és ara. Els alumnes van poder fer-li preguntes sobre d’altres aspectes que es tracten en el llibre. Des d’aquí volem agrair a en Josep Vilar la seva aportació en l’estudi, conservació i difusió de la nostra història i també al fet que ens hagi dedicat part del seu valuós temps per compartir-lo amb nosaltres.

Entrevista a Josep Vilar

Autor del llibre “Argelaguer”, de la col·lecció “Quaderns de la Revista de Girona” 1-Per què van posar el nom d’Argelaguer al poble? Hi ha dues teories: una que diu que perquè hi havia moltes argelagues i l’altra que perquè hi havia molta argila.

5-Per què va ser cremat l’edifici de l’actual escola? Va ser utilitzada com a magatzem durant la guerra civil i pels republicans, els quals la van cremar en la retirada. 6-On hi havia el camp de futbol quan eres petit, si és que n’hi havia? Si, on hi ha el camp actual. Abans, el primer camp (era a la plana de la pedrosa, prop del molí.) Un altre era al Rost d’en Pi, sobre un turó i per això sempre perdien la pilota; i l’altre era a tocar el riu Fluvià i per això sovint s’inundava. Els jugadors portaven un mocador al cap per no fer-se mal, ja que les pilotes pesaven molt i eren molt dures. 7-Quins eren els primers propietaris del Casal? Pertanyia a tots els socis i es deia Casal Republicà. Era de tot el poble. 8-De qui va ser la idea del Casal? De la gent del poble. Els obrers volien un local privat per poder reunir-se.

2-De petit, anaves a la nostra escola? Sí, perquè la meva família vivia aquí. 3-Per què l’escola es diu Montpalau? Perquè els antics amos d’Argelaguer eren els senyors de Montpalau, els quals vivien al castell de Montpalau. 4-Quantes escoles hi havia abans? Hi havia dues escoles: La de les nenes era a cal Cisteller i la dels nens al Cim del Cafè. A partir de 1931, una sola escola, l’actual, amb els nens i nenes separats. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009


18

Escola

9-Per què es va crear la germandat de Sant Narcís? Perquè abans no hi havia Seguretat Social i, quan algú no podia treballar, aquesta societat l’ajudava.

12-com vestia la gent d’abans? Amb armilles i faldilles, jaquetes, esclops i pantalons de vellut.

10-Què era el Sindicat agrícola? Era una organització de pagesos que s’unien per tenir més força.

13-Qui et va explicar la història de Sant damas? La gent gran, però podia ser llegenda, perquè no hi ha cap documentació que ho acrediti.

11-on són i per què servien els pous de glaç? Un era darrere la rectoria, i l’altre tocant a Sant Jaume. Servien per conservar el glaç i així poder-lo utilitzar a l’estiu.

14.- com et vas documentar per escriure el llibre? Dels arxius municipals i de la memòria de la gent gran del poble. Vaig omplir diversos quaderns i amb la informació recollida encara podria escriure un altre llibre.

Ens hauria agradat poder fer més preguntes, però el temps s’ha exhaurit. Ara, si volem saber més del nostre poble, llegirem el llibre “Argelaguer”. Moltes gràcies i a reveure.

Joan Llongarriu

tA x i

tel. 639 329 353

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009


AMPA

L’AMPA Tenim una nova edició de l’Argelaga per poder explicar-vos les activitats que des de l’AMPA s’han dut a terme aquests darrers mesos. Per descomptat, els beneficis d’aquestes activitats s’han destinat íntegrament a l’escola dels nostres fills en àmbits diversos, principalment en les obres del menjador i el seu equipament. u Recordem que el 14, 15 i 16 de novembre es va organitzar un Festival de Slot (Scalextric). Dins d’aquest acte va tenir lloc la cinquena i darrera cursa del Campionat Provincial Gironí de resistència Slot, circuit obert a tothom per a entrenaments lliures, pilots experts en competició que donaven consells de posada a punt dels vehicles i de conducció esportiva als participants que ho desitjaven, competició per a la mainada amb molts premis i obsequis per als millors classificats, competició per als més grans, i un gran sorteig de material d’Slot donat per les marques col·laboradores. Va ser molt laboriós pel que suposa un muntatge d’aquestes característiques, però molt gratificant donada la bona resposta del públic assistent. Davant de l’èxit obtingut, us avancem que hi haurà una altra Slot els dies 10,11 i 12 de juliol.

Per primer any vam organitzar una Tómbola els dies 13 i 14 de desembre, oberta al Casal de la Gent Gran per la Festa de San Damas. Es tractava d’una rifa molt especial en la qual tots els números tenien premi. Vam obtenir la col·laboració de les famílies d’Argelaguer i de diverses empreses i comerços en forma d’aportacions. Va ser molt divertit i ben acollit per un ampli sector de la població i també de fora. u

Com és habitual, tots els anys preparem el sorteig de la Panera de Nadal amb la participació dels pares dels alumnes. Aquest any l’afortunada va ser la família Denham Vallés. u

u Els pares i els nens de l’escola van pintar a mà vistoses figuretes de Nadal, que després vam posar a la venda, distribuïdes a particulars i també en una parada a la Festa de la Ratafia de Besalú. No en va quedar ni una!

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

19


20

AMPA

Van tornar Els Pastorets d’Argelaguer! L’equip organitzador hi ha posat molt d’esforç i il·lusió en aquesta representació. Ells, els nens i nenes com a principals protagonistes i l’entusiasme del públic, contribueixen a mantenir aquests espectacles, una de les manifestacions més vives de la nostra cultura popular.

u

El mes de gener van iniciar-se per primera vegada les classes extraescolars d’escacs, dirigides per Vicenç Musté, i organitzades per l’AMPA en coordinació amb el Club d’Escacs d’Olot. Les classes dins horari escolar (cicle mitjà) ja és el segon any que es realitzen. S’han matriculat 18 nens, els quals s’han distribuït en dos grups: P5 i Cicle Inicial els dilluns, i Cicle Mitjà i Superior els dijous a la sala de lectura de l’Ajuntament. Els nens interessats s’ho estan passant molt bé i estan guanyant nivell en el seu aprenentatge. Alguns nens del grup dels grans s’han federat i ja han participat en el campionat provincial per equips, i en el final comarcal escolar, classificatòria per a la final territorial. A final de curs es té pensat fer un torneig infantil com a cloenda.

u

Què ens dieu del Carnestoltes d’enguany? Quantes disfresses, veritat? Alguns pares també s’hi van afegir a disfressar-se. Com cada any vam fer el berenar popular al parc infantil, la cercavila amenitzada pels músics del poble (des d’aquí els volem donar les gràcies), i com no, va acabar amb la cremada reial. L’acte bé mereix la u Volem finalitzar amb un tema que ens ha decebut a la portada de la revista! majoria de les famílies que tenim els nens a l’escola, i ja us imagineu que es tracta de la solució que els Serveis Tècnics del Departament d’Educació de la Generalitat ha adoptat per protegir el passadís de l’escola de la calor. La nostra opinió u A prop tenim la festa de Sant Jordi, però per qüestió de calendari no podrà sortir en aquesta edició de la revista. com a Junta de l’AMPA, i també la de moltes famílies que ens ho han transmès, queda reflectida en les dues cartes Ja us ho explicarem en la propera Argelaga. d’opinió exposades a la secció “Pàgina oberta” d’aquesta revista. Un cop iniciat el projecte, que ens va agafar per soru També, i a manera d’apunt, cal recordar que s’està presa, sapigueu que ja era en va qualsevol actuació. realitzant el Servei d’orientació familiar. Teniu la informació del programa a la pàg. 5 de l’anterior La Junta revista Argelaga. u

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009


Esports

F.C. Argelaguer

Com cada final de temporada, toca fer balanç de com va el club. Com ja sabeu, aquest any tenim 4 equips, un de masculí que juga a la 3a regional, un de femení que juga a la segona catalana, un de benjamí i un de prebenjamí. Per a l’equip de 3a regional, actualment entrenat per en Met Costa, aquest any és de progressió, ja que estan millorant notablement els resultats de l’any anterior, i el que és més important, s’ha format un gran grup humà, molt ampli, amb moltes ganes de jugar a futbol, amb molta gent jove, molts del poble i els que no, hi estan molt integrats. Per tot això, i a pesar que hem de millorar respecte anys anteriors, està molt clar que en temporades futures cada cop anirem a més i que aquest equip ens donarà moltes alegries. Pel que fa a l’equip femení entrenat pel trident Jordi Galobardes, Jordi Morcillo i Jonathan Expósito (Nino), ja estem acostumats als seus Equip benjamí del F.C. Argelaguer, temporada 2008-09. bons resultats de les últimes temporades, però per la Laura Soler i la Mònica Cosp ho està fent molt bé aquesta encara és millor, no deixen de superar-se. Reali en algun dels diversos campionats en què participa ment estan obtenint grans resultats i estan têt a têt amb els està dels primers. I què dir dels prebenjamins?... els equips davanters i com tots els que hem anat a veure’ls al més petits de tots, és un plaer veure com juguen, com municipal han jugat partits memorables. celebren el gols, com s’entenen... són uns cracks i són el futur. L’equip de prebenjamins, que ho està fent molt bé Pel que fa als equips de futbol base, com sempre diem, i guanya molts partits, està entrenat per en Jordi Badosa el més important és que el nanos facin esport, que s’ini en Ferran soler. terrelacionin, que formin part d’un col·lectiu a on el més important és ajudar-se, ja que en el futbol un de sol no Des del Futbol Club Argelaguer volem animar l’afició fa res, és el col·lectiu el que fa avança. Però si a més a perquè baixi fins al municipal a gaudir del nostres equips més guanyen, millor, ja que quan tornes cap a casa ho ara que ve el bon temps, segur que no us en penedireu!! fas amb un somriure als llavis. L’equip benjamí entrenat

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

21


22

Casal de la gent gran

Els grans també podem ser feliços Joan Martínez Serrano

La clau de la felicitat no la té ningú. Tampoc no hi ha una recepta màgica per aconseguir-la. Hi ha moltes classes de felicitat. Tantes com persones. Cada persona ha de construir-se la seva, que pot ser molt diferent de la dels familiars, veïns o amics. Els humans no naixem feliços, sinó que aprenem a ser una cosa o una altra i en gran manera depèn de la nostra elecció que ens arribi o no. Tots sabem que la felicitat no és mai completa, però tot i així podem trobar glops d’alegria per omplir tota una vida. Els grans tenim el dret a ser feliços i hem de descobrir també quina classe de felicitat és la que volem, dins de la nostra nova etapa. La sort que tenim és que tots podem començar tantes vegades com vulguem i anar provant. La meva recepta, i que m’ha donat resultat, és senzilla. Segur que n’hi ha moltes altres i tots podem afegir-n’hi de noves. Per als qui vulguin intentar-ho, els diré que el camí que jo he seguit ha estat:

Els grans tenim el dret a ser feliços i hem de descobrir també quina classe de felicitat és la que volem

• Pensar que s’ha de ser feliç amb el que cada u té. • Descobrir i fruir de totes les coses bones que tenim. • Tenir un gran ideal que centri la nostra existència, cap al qual dirigir el millor de les nostres energies. • Aspirar sempre a més, però no a massa més. • No confiar en els cops de fortuna. • No angoixar-se si altres progressen més per camins diferents. • Creure també en l’amor. Preocupar-se més per estimar que per ser estimats. • Gaudir de la dona si encara la tenim, dels fills i sobretot dels néts. • Fer allò que no hem pogut fer, i volíem fer, durant els anys de feina, i ens distreu i agrada. • Adonar-se que l’amistat, la bellesa de la natura i els plaers artístics són infinitament més rendibles que els crematístics. • Estar segur que l’ésser humà és capaç de superar molts dolors i dificultats. Somriure sempre. • Ja que disposem de temps i som valents, per què no intentar-ho? Només ens manca voler, perquè podem. Cortesia de la revista Tardor, per al Casal de la Gent Gran d’Argelaguer.

ACTIVITATS u

Continua cada dijous una hora de gimnàs (és gratuït).

u

S’ha previst una sortida a Barcelona per veure una obra de teatre. Farem programes en el seu moment.

u

El 18 d’abril, dissabte, celebrarem la festa de la primavera amb una arrossada i el duet musical FÈNIX.

El primer dissabte de juliol, festa aniversari, hi haurà dinar gratuït per als socis (només es cobrarà el rebut anual), amb el conjunt musical L’ESTEVE PALET DE BANYOLES. u

NOTÍCIA: Tenim una variació en la Junta de Govern, ja que per motius de salut la Margarita Vilar ha presentat la seva dimissió com a secretària, però seguirà de vocal. De moment el seu càrrec l’ocuparà provisionalment el president fins a trobar substitució.

Salvador Pelegrí

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009


Àlbum fotogràfic

Argelaguer, diumenge de Pasqua de 1963 davant del Cafè (Arxiu Jaume Cros).

L’escola nova amb la mestra Francisca Bosch, any 1934-35 (Arxiu Josep Vilar).

Processó de Sant Narcís l’any 1950 (Arxiu Josep Vilar).

Primer de maig de 1963 a l’ermita del Guilar (Arxiu Jaume Cros). L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

23


24

Història

ARgELAgUER FA UN SEgLE elS NoMS de leS caSeS (i): caRReR de la caRReteRa

En la consulta de l’arxiu municipal, per a l’elaboració de la monografia d’Argelaguer, vaig trobar una sèrie de documents, força interessants, però que no van poder sortir a la llum, per limitacions d’espai i de la mateixa estructuració del llibre. Amb aquest apartat intentarem treure’ls la pols i fer-los públics, pel seu interès històric, social o bé anecdòtic. Ho encetarem amb un document de l’any 1905, on hi ha la llista del nom de les cases, número i propietaris. Ho dividirem en tres o quatre capítols, ja que la llista és llarga. Començarem per “la calle de la carretera”, el carrer més nou, podríem dir que és l’eixample d’Argelaguer. El carrer es va forjar entre el 1870 i el 1920, arran de la construcció de la carretera de segon ordre d’Olot a Roses, durant els anys 1860. D dreta, E esquerra 1u can Jan de Salvador Abulí Pujalós. El carrer de la Carretera nevat, el 16 de febrer de 1956. Arxiu: Maria Llongarriu. ca la tresó. ca les noies d’espuella. casa d’espuella. D can Bassols el va comprar en Bassols de la llum i més tard 2 u can Nasi de Josep Peracaula Viñolas. Semblaria que en Salvi Masdeu (avi d’en Salvi Masdeu) i va ser can Salvi. D 10 u can costa de Francisco Costa Ferrés, un mestre posteriorment va ser can Feliu. D 3 u can Peric de Pere Balateu Serra, l’avi de la meva d’obres de Tortellà. Pels anys 1915-20 el va comprar en Balateu i va passar a dir-se can Balateu. Hi va haver uns àvia. cal peó llogada a un peó de la carretera. ca la Núria anys l’escola dels nens. E de la teularia (quan hi va anar a viure la meva àvia). can 11u can Sellas de Gaspar Sellas Jutglà. Tenien botiga Marcel·linu. ca la Margarita. D 4 u Quadra d’en cabanyes de Rosa Serrat Bonaventura. i hostal. En un balcó, amb ferro, hi ha la data de 1879. Encara no s’havia construït can Sellas nou o cal Carreter quadra propietat de can Cabanyes que era on ara hi ha (entre can Sellas i can Salvi). D can Salvi i fa un segle hi tenien un hostal. E 12 u ca la Mònica de Manuela Rigola Torras. Més tard 5 u can Martí Mata de Martí Pelegrí Comajuan. Més tard cal cisteller, ca la Pelegrina, can Peret cap blanc. ca la can Parra, un tal Joan Parra hi tenia una petita fàbrica de Sió i can cendrera. D culleres de fusta. cal Mestre, s’hi estava el mestre Pere 6 u casa nova d’en cabanyes de Rosa Serrat BonavenRodeja durant els anys 1930. can lópez. E 13 u casa petita de can Sellas de Gaspar Sellas Jutglà, tura. Fonda i hostal nou de finals de segle XIX i també sala de ball, a la sala gran hi ha un pilar amb la data 1876. al costat de can Sellas. D’aquesta casa fins on ara hi ha el En l’actualitat can Joan cabratosa. E Casal no hi havia cap més casa, tot eren horts i solars de 7 ucan Santaló de Jeroni Santaló Barret. Feia de ferrer. D les cases que donaven pel carrer Major. D 14 u can Nofre vell de Joan Matlleu Danés. Casa tan8 u Quadres d’en toni de Miquel Rabert Sitjà de can Toni cada, a partir dels anys 1920 en ruïnes i sense teulada, de la roba. Hi havia tres quadres, van ser les primeres consque donava pel carrer Major. En el solar que donava a la truccions que es van fer a l’altre costat de la carretera a princarretera hi feien parada les tartanes de gitanos i també cipis del anys 1860. Pels vols de 1915 en Prim Rabert hi va els mercaders hi tancaven el bestiar que havia d’anar a construir un forn de pa i un habitatge anomenat can Prim. E mercat, principalment vedells. L’any 1934 s’hi va construir 9 u can cabanyes (vell), on ara hi ha can Salvi. A principis de el casal republicà. Més tard el casal. D segle hi havia un petit hostal. Escola dels nens durant uns anys. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009


Història

15 u Can Eudala de Ramon Casaponsa Pinós. Més tard can Padrosa, on feien de ferrer. Ca la Verònica. En l’actualitat solar on hi ha la marquesina i aparcaments. D 16 u Can Nofre (can Nofre nou) de Joan Matlleu Danés. A principis de segle tenien fonda i sala de ball. D 17 u Can Llorenç de Llorenç Sala Padrosa. Al costat de can Nofre, separat per un passadís. Més tard va passar al seu fill que també es deia Llorenç i feia d’escloper. Més tard Cal Manyo. D 18 u Casa de Morató de Joan Oliveras Costa de Morató. També es deia cal Parrac, a principis del 1900 hi vivia una família de traginers i carreters de cognom Barret. Des de cal Parrac s’accedia a la sala de Ball del cim del Cafè. Durant la guerra a la planta baixa hi havia el Sindicat Agrícola. Can Tòful i més tard Ca la Lutxi. E 19 u Can Masias de Joan Oliveras i Costa. L’actual Cafè. A la balconada hi ha la data de 1904, possiblement l’any de la construcció de la casa. E 20 u Can Raticuel de Francisca Abulí Santaló. Es va aterrar en els anys 1960, on ara hi ha les taules i jardins del Cafè. Durant gran part del segle XX hi va haver-hi el correu.

21u Cabanya d’en Lliurella de Joaquima Lliurella Rieradevall. Era la gran cabanya de cal Rei, on ara hi ha cases noves. D 22 u Quadra d’en Quei de Josefa Pinós Castañer. Més tard quadra de can Lleixes. A finals del segle XIX i principis del XX hi havia un petit cafè que donava per la carretera. D 23 u Cal Bitxo de Pere Oliveras Costa de Morató. Casa del costat de llevant de cal Bitxo actual. D 24 u Can Jaume Tarrats de Jaume Casadevall Blanc, també anomenada can Jaumassa. En l’actualitat cal Bitxo. D 25 u Cal Fuster de Salvador Triadú Abulí. En Salvador feia de fuster i havia estat alcalde d’Argelaguer. En l’actualitat Ca l’Antonio, propietari que viu a Tortellà. D 26 u Cal Music de Joan Badosa Batista. Semblaria una casa estreta entre cal Fuster i can Xac vell, que posteriorment el propietari de can Xac va comprar i ampliar la seva casa. En l’actualitat no existeix. D 27 u Can Xac de Josep Perecaula Viñolas. Als anys 1920 ja feien d’hostal, fins a l’actualitat, també havien fet ball alguns anys. D 28 i 29 u Can Jan de Salvador Abulí Pujalós. Més tard aquestes cases van ser ca la Mercè, can Bernat i s’hi van afegir can Xico de la Dolores i cal Carreter, totes del mateix propietari i hereus. D 30 u Can Lleixes de Josep Espígol Alegrí. Originalment can Lleixes era aquesta casa i el seu nom era perquè en ser molt estreta i alta, els diferents nivells semblaven com lleixes. Anys més tard, el propietari va anar a viure de masover a can Quei de la plaça de can Ton, per tenir més espai per al bestiar i la casa va passar a dir-se can Lleixes. Més tard can Queliro. D 31 u Can Sentenys de Bartomeu Jolís Magentí . El seu nom ve de què el propietari, que feia de ferrer, venia de Sentenys, un poble del Pla de l’Estany. Més tard va comprar-la Josep Pujol i es va anomenar can Pepet. Durant molts anys hi va haver el telèfon públic. Aquestes són totes les cases del carrer de la Carretera, d’ara fa poc més d’un segle. Uns quinze o vint anys enrere encara hi havia avis del poble que esmentaven aquest carrer com “la Carretera Nova”, per costum i per diferenciar-la, en els seus inicis de la Carretera vella, que passava per l’actual carrer Major i que serà el carrer que descriurem en el proper número. Nota: Si alguna persona té més informació de noms antics de les cases mencionades o bé ha detectat alguna errada, que ens ho faci saber, posant-se en contacte amb l’autor de l’escrit (telèfon 972 687205) o amb l’Ajuntament. Gràcies per endavant. Josep Vilar i Vergés L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

25


26

LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer

I Concurs Públic Local de Pessebres Hola amics! u El passat Nadal es va realitzar el “I Concurs Públic

Local de Pessebres”, iniciativa de la nostra Associació, però que es va treballar conjuntament amb l’Ajuntament, el qual va donar suport des d’un principi a la nostra idea. De la nostra proposta també vam fer partícips als membres del Grup de Joves i també del Casal de la Gent Gran, que ens van ajudar en la valoració dels pessebres. Les famílies participants van ser: Díaz Carmona, Granados Grabuleda, López López, Cabratosa Ponts, Ballaz Rius, Subirós Vinyoles, Manolo (Suso), Giménez Marquez, Sala Solanich, Batlle Mallol, Massana Molera, Murcia Vilasís, i la família Dorca. El repartiment de premis va ser el dia 1 de gener durant la quina, al Casal del poble. Als 5 membres del jurat els va costar deliberar i arribar a un acord, donat que cada pessebre té les seves particularitats que el fan únic, però es va prendre la següent decisió:

un treball molt minuciós, detallat i colorista, un pessebre curiós i modern però al qual no li faltaven els elements propis de la tradició pessebrística. i per últim, un premi especial al Manolo, la persona que any rere any es treballa un pessebre monumental obert al públic, amb constància i il·lusió, amb figures de gran format ben cuidades i ben aconseguides. L’arquitectura dels edificis amb suro pintat hi juga un paper fonamental que barreja amb els elements de la naturalesa. Cada figura incorporada al pessebre està molt ben relacionada amb el seu entorn i té la seva funció específica que queda ben escenificada amb tota mena de detalls. Per crear més ambient hi incorpora variats efectes de llum, aigua i so, sense oblidar que els visitants reben les olors de l’encens. Confiem que aquest proper Nadal, que esperem repetir el concurs, la participació de la ciutadania es vegi incrementada i puguem gaudir d’un bon número de pessebres a Argelaguer. A la CONTRAPORTADA d’aquesta revista podeu veure representats els 12 pessebres participants, i els premiats.

es va atorgar el primer premi a la Família cabratosa Ponts. Van fer un pessebre d’arrel tradicional, en el qual vam valorar la ubicació que li van donar a la casa que el feia més expectant, així com la forma com el van estructurar, amb parcel·les diferenciades que anaven definint el terreny a través de diferents materials utilitzats, com cafè, escorça d’arbres…, i van potenciar l’ambient amb efectes lumínics molt ben aconseguits, cuidant els petits detalls tan propis dels pessebres de sempre. el segon premi es va donar a la Família Giménez Marquez. També era un pessebre tradicional en el qual vam valorar la seva pulcritud, per estar molt ben disposat en les definicions dels hortets, les casetes, els seus efectes d’aigua i llum, i les figures adequades a cada indret, que volien representar un poble treballador al paratge del naixement. el tercer premi el vàrem donar a la Família Batlle Mallol. Vam valorar la creativitat artística, la innovació en un pessebre de petit format (dins un calaix), on van fer un treball a mà amb molta cura amb un material diferent com és la plastilina, tot aconseguint realitzar una cova, unes figures i animalets amb miniatura molt maques. Era L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

Cartell del 1r Concurs Públic Local de Pessebres


LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer

u Aquest passat mes de març es va crear un taller d’escriptura creativa, dirigit per la Cristina Erill, que es va realitzar els dimecres a la Sala de Cultura de l’Ajuntament, i estava adreçat a alumnes de Cicle Superior en endavant.

Us presentem un escrit realitzat a partir del pictograma que teniu al marge per la Mireia Terrades, Alba Tomàs, Alba Sans, Annia Sala i Mar Camps, que han participat en el taller: “Eren unes noies que anaven a una festa, totes molt guarnides, dins un cotxe molt ple. Fent camí es van saltar un semàfor i una d’elles es va posar a plorar. Rodolant una corba, des del vidre els va semblar que eren a punt de menjar-se un tren. Varen caure a l’aigua i el soroll va ressonar a les muntanyes. Van decidir anar a demanar ajuda a un cafè. Una noia molla es va adreçar a un home sec amb botifarrons. El noi només d’escoltar-la se’n va enamorar. El cor li bategava. I llavors li va dir: “T’estimo amb el meu mig cor”. I la noia va respondre-li: “Si només és mig marxo, ves-te’n a la merda.” Tot resolt, tornaren a marxar. Van albirar un vaixell proveït d’un gran tiberi i els soldats que eren allà les van convidar. També les van advertir que no s’acostessin al castell, però aquest avís els va provocar encara més curiositat i van voler anar a fer una ullada. Passaren per un pont sobre les muntanyes. Volien avisar al sol que els fes bona cara, però com que el sol es va posar tan content, la seva escalfor va fer fondre el cotxe, just quan eren a punt d’arribar a l’enigmàtic castell. Volien alguna cosa per beure i un home els va donar una beguda estranya i les va fer fora amb molta pressa. Va encarregar al seu ajudant leprós que les enterrés, però aquest, per estalviar-se feina, les va endossar en un tren destinació: “casa seva”. Les noies, espantades i esporuguides, van veure des de la finestra la dolça mar blava i van decidir tirar-se a l’aigua, però la beguda va començar a fer el seu efecte massa aviat i es van ofegar. A casa seva tothom es preguntava on eren les noies. Al cap d’uns dies uns investigadors van trobar els cossos. L’endemà els van cremar. Van posar una creu a les cendres. El següent dia una nova vida va obrir els ulls a un infant que va créixer amb un destí predeterminat.” u Per Sant Jordi, i a l’igual que l’any passat, LlunaPlena ha organitzat una narració de contes per als nens de l’escola, dins el seu horari escolar, també a la Sala de Cultura de l’Ajuntament. També vàrem fer un programa diferent per als nens d’Educació Infantil i Cicle Inicial d’una banda, i per als de Cicle Mitjà i Cicle Superior per l’altra, però per al dos hi va haver contes clàssics, d’aventures, llegendes, jocs literaris, interpretació gestual de contes, contes d’un minut… en fi, per passar una estona ben agradable. Aquesta activitat que anomenem “Corre i vola un conte per l’escola”, la publicarem en la propera edició de la revista, donat que la seva impressió va ser abans de la data en qüestió.

chucon diu: “Una paraula fa a un home prudent, i una paraula el fa neci; per tant, de cap manera descuidis les teves paraules”.

u Volem avançar-vos que enguany l’activitat Passejada poètica al Guilar es farà el dissabte 8 d’agost. I també comptarem amb un convidat d’excepció. Esteu alerta als cartells anunciadors!

lungu diu: “Una paraula pot engrandir un regne, i també una paraula pot destruir un regne”.

u Volem acabar amb unes frases

que el nostre col·laborador i amic Alberto Martín ha escollit del seu bloc: albertus3.spaces.live.com La font és l’obra “Rico Espejo del corazón” de Beng Sim Po Cam.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

27


28

Les nostres empreses

Derivats d’Escaiola Roca Vinyals Derivats d’Escaiola Roca Vinyals, empresa dedicada a la fabricació i distribució de productes de guix per a la construcció, tingué la seu a Argelaguer, a can Portella, des de 1979 o 1980 fins al 2000. Van ser vint anys de la vida d’una empresa en contínua evolució, que ja compta amb més de trenta anys d’antiguitat. Lluís Roca Baranera, d’Hostalets d’en Bas, treballava en una empresa dedicada al sector a Sant Esteve d’en Bas, i passà de treballador a gerent de l’empresa. Així, l’any 1976 l’empresa es troba ubicada a Sant Esteve d’en Bas; es trasllada a Argelaguer l’any 1979 o el 1980; i a mitjans vuitanta l’empresa es converteix en Derivats d’Escaiola Roca Vinyals, en constituir-se com a societat amb la seva esposa, Carme Vinyals. Finalment, l’any 2000 marxen d’Argelaguer i estableixen l’empresa a Girona amb el nom de Roca Vinyals Distribucions. Lluís Roca va traslladar l’empresa de Sant Esteve a Argelaguer després de conèixer Francesc Abulí, propietari de la nau d’Argelaguer, a través d’en Pere Fàbrega, de Joanetes. En Lluís ens explica que quan van arribar a Argelaguer “només hi havia a can Portella les empreses d’en Brugués, en Sagués i Don Cubito”; i que “mentre hi érem van arribar en Sanz i altres”. A Sant Esteve comercialitzaven diversos productes, però només fabricaven plaques de guix de seixanta per seixanta. Arribats a Argelaguer, a una nau que abans havia servit per guardar-hi gra situada davant mateix d’on actualment hi ha l’empresa Tallers Leonardo Sanz, f abricaven plaques de guix de seixanta per seixanta, cornises, plafons, columnes...; també hi havia

Un treballador fent una cornisa.

la possibilitat de marbrejar aquests productes, és a dir, donar-los una capa de pintura que feia que semblessin de marbre, feina que no feien a Argelaguer però que ells mateixos encarregaven a una altra empresa.

La manera de treballar el guix era molt artesanal.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

També venien peces a mida per a la construcció i la decoració. La majoria de productes es feien amb motlles, tal com es treballa a les fàbriques de sants d’Olot, fins i tot algun d’aquests treballadors havia treballat amb en Lluís a Argelaguer, i totes les feines eren molt manuals.


Les nostres empreses

què hi guanyes”. I en pensar a dedicar-se a la distribució, la idea de Girona de seguida va sorgir, perquè per a distribució “és més fàcil, ets més a prop dels clients”. Molts dels productes que es podien trobar a Derivats d’Escaiola Roca Vinyals, ara ja gairebé no s’utilitzen i segurament es comercialitzen poc. Actualment l’empresa és Roca Vinyals Distribucions, continua lligada al món de la construcció però no fabrica cap article, sinó que distribueix productes relacionats Sopar d’empresa l’any 1999.

Compraven el guix primer a Yesos Pirineos, d’Argelaguer, i després a Yesos Ibéricos, a Besalú. Pel que fa a la maquinària que utilitzaven, només tenien una batedora, “un motor que pujava i baixava que feia que el guix fos líquid per poder-lo abocar a la vintena de motlles que teníem”, ens explica en Lluís, on després “es prenia“ i adquiria la forma definitiva. Es treballava a torns, i unes vint persones havien arribat a treballar en època de molta feina nit i dia. Hi treballà una persona d’Argelaguer des de finals dels vuitanta, Jaume Serrat Mercader; els altres treballadors eren de pobles del voltant. En Lluís ens explica que van marxar d’Argelaguer perquè “sortien altres coses, altres productes, i ja havia començat a distribuir i vendre productes de pladur i tenia molta feina amb aquests productes”, i sempre “he cregut més comprar i vendre que no pas fabricar, perquè fabricant no saps mai

amb aïllaments, sostres... fets amb guix però també amb altres materials. “T’has d’actualitzar”, comenta en Lluís, que reconeix que té un molt bon record de la seva estada a can Portella i afirma que “estic molt agraït al poble d’Argelaguer”. Van exposar els productes a diferents fires, entre les quals Construmat, a Barcelona.

dolors Olivé L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

29


30

Salut

El nen davant la separació La separació és un esdeveniment molt estressant, tant per als pares com per als fills. Quan la parella decideix posar fi a la seva relació es fa difícil abordar el tema amb els fills i poden fer-se algunes preguntes com: - Com i quan cal informar els nens o si és millor ocultar-ho. - Quins factors incrementen el dany psicològic? - Quines actituds per part dels pares poden protegir de l’estrès els nens? (En aquest article em centraré a respondre a la primera pregunta, les altres restaran per al proper article).

directament i que pot provocar la pèrdua de confiança vers els pares quan s’assabenti de la realitat.

Un cop s’ha pres la decisió de separar-se, la parella ha de saber què dir i com serà la nova situació abans de comunicar la notícia als fills.

Entre 9-12 anys: igual que l’anterior i cal posar èmfasi en la continuïtat de la relació pare-fill. En aquesta edat el contacte amb el progenitor del mateix sexe és fonamental per a l’adquisició de la identitat sexual.

El moment de parlar amb els fills ha de ser de calma i tots els membres de la família hi han de ser presents. S’ha de donar la informació necessària per evitar idees fantasioses dels nens sobre els motius reals de la situació.

L’impacte psicològic de la separació en els fills

S’ha de posar èmfasi en el fet que els nens no tenen la culpa de la separació.

Hi ha un gran nombre de problemes psicològics, tant a nivell intern (ansietat, depressió) com extern (problemes de conducta) i pitjor pronòstic escolar.

És una decisió dels pares i ells no poden fer res per canviar-la. No hem de dramatitzar la situació ni adoptar comportaments victimistes. S’ha d’aclarir que deixa d’existir el vincle de parella però no el de pare-fill. En nens menors de 5 anys s’ha d’utilitzar un llenguatge senzill. El nen té un concepte indissoluble del tàndem pare-mare. Li haurem d’explicar que tindrà una nova casa on podrà anar quan vulgui. Entre els 5-8 anys: quan rep la notícia de la separació, el nen necessita saber què passarà amb ell, quins canvis hi haurà a la seva vida diària. Necessita tenir la seguretat que els pares seguiran ocupant-se d’ell, per això és convenient que se li donin detalls de tots els canvis. Mai no s’ha d’amagar i/o mentir sobre una situació que li afecta molt L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

El grau d’acceptació i assimilació de les noves circumstàncies familiars, o les alteracions del comportament, depenen de l’edat, el sexe i el rendiment acadèmic. Els nens que entren en una nova família sovint experimenten dificultat a acceptar la nova parella del pare/ mare, o poden existir rivalitats amb els nous germans i fins i tot amb el pare/mare adoptiu, que pot acaparar l’atenció del pare/mare biològic. Un altre aspecte que cal destacar són els constants canvis d’ambients familiars, amb els quals els nens estan sotmesos a una dificultat major de readaptació a nous rols i relacions. El resultat són molts nens/es que mostren un alt grau de conductes agressives, d’ansietat i infelicitat (el més habitual és mostrar un comportament d’oposició i enuig).


Salut

Estats emocionals més habituals El període més crític en què el nen manifesta més inestabilitat emocional és l’any següent a la separació. Les emocions més destacades són: • Tristesa: la més habitual. Respon a un sentiment de pèrdua davant la idea d’una família que ha canviat, en la qual un dels pares ja no viu a casa i mai no tornarà a ser com abans. És semblant a un dol. El pare o la mare són irreemplaçables en la vida del nen, i amb la separació el nen perd la relació quotidiana amb un d’ells. També suposa altres pèrdues, com amics, avis o altres familiars, col·legi o barri. Els nens poden manifestar la seva tristesa depenent de la seva personalitat i del període evolutiu en què es trobin. Així poden mostrar plor o romandre callats, allunyats i abstrets. És important no ignorar la tristesa del nen i esperar que vagi marxant, sinó que se l’ha d’ajudar almenys a expressar les seves emocions i mai censurar o bloquejar les seves manifestacions. • Por: el contingut d’aquestes pors depenen de l’edat, com també la manera de manifestar-les, plors, augment de les conductes dependents, inquietud o rebuig a la separació. Són pors relacionades amb l’abandó, a no poder suplir les seves necessitats i que els pares deixin d’estimar-los. Es poden desenvolupar trastorns de la son: malsons, insomni, por a dormir sol, negatives per anar a dormir. • Hiperresponsabilitat: l’allunyament d’un dels pares es veu com una amenaça per a la família, per la qual cosa alguns nens assumeixen la responsabilitat de protegir la família. Els pares han d’adoptar una actitud madura davant els fills i transmetre’ls que són els pares els qui han de tenir cura dels fills. • Enuig: és una manera de reaccionar davant una nova realitat que no els agrada i no poden fer res per canviar-la. Pot mostrar-se de diferents maneres: desobeint els pares i/o professors, actituds depressives, conductes violentes, etc. En aquest cas els pares han de permetre que els fills expressin les seves emocions però emmotllant la conducta. • Culpabilitat: sorgeix de la creença infantil que ells són el centre de l’univers, per això es veuen com la causa de tot el que succeeix al seu voltant. Sovint pensen que si ells són la causa del divorci també són responsables de tornar-los a reconciliar, fent tot el possible per aconseguir-ho.

• Solitud: quan un pare deixa la família, els nens poden desenvolupar grans sentiments de solitud. • Regressió: el nen reacciona amb conductes regressives com a forma d’enfrontar-se a la realitat. És característic en nens preescolars. Es caracteritza per generar pensaments i conductes corresponents a etapes evolutives anteriors per sentir-se més segurs i tranquils (xumar el dit, llenguatge infantil, fer-se pipí al llit...).

Noves parelles L’arribada d’una nova parella pot crear una situació a vegades difícil per als nens. Suposa tot un període d’adaptació. La decisió d’establir noves relacions és un tema que no pertany al nen, els pares no han de demanar la seva opinió sobre la relació ni esperar la seva aprovació. Procedir d’altra manera pot comportar que els fills actuïn de forma manipuladora per aconseguir el que volen. S’ha de dialogar i aclarir les pors que la nova parella pot induir al nen: Acceptar la nova parella no suposa dir-li “papa” o “mama”. És important aquí que tant la nova parella com el pare o la mare de qui es tracti no forcin el nen a veure a la nova parella com un substitut/a del verdader pare/mare. Ningú no ocuparà el lloc del progenitor, però el nen sí que l’haurà de respectar com una persona a la nova parella i el seu criteri d’educació. Ningú no perdrà l’estimació perquè una nova persona entri en la família; cadascú te el seu lloc i sempre se l’estimarà. Cal aclarir la possible hostilitat causada per les seves fantasies de reunificació familiar. S’ha de parlar sobre les possibles rivalitats que l’arribada de nous germans poden introduir. És important que els pares actuïn amb comprensió, que deixin temps perquè els fills de forma natural es vagin adaptant i generin llaços afectius amb la nova parella. Cal que el pare o la mare no critiqui la nova parella del seu ex davant dels fills, al contrari, s’ha de propiciar un ambient de tolerància i cooperació. Fina Rodríguez Psicòloga L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

31


32

Salut

Refredats, tos i altres símptomes empipadors Aquests darrers mesos segurament poques persones s’han escapat d’un refredat, d’una ragera de nas o d’uns atacs de tos d’aquells que sembla que no s’han d’acabar mai més. És el que en diem mèdicament, patologia aguda de les vies respiratòries altes (VRA). Són els símptomes típics d’infeccions de les VRA: nas i faringe sobretot, però que també es poden estendre a les oïdes, als sins paranasals i als bronquis. Atès que la majoria d’aquestes infeccions tenen caràcter lleu i són causades per virus, sobre els quals no tenim antibiòtics que hi actuïn, anem a parlar una mica de com identificar les possibles complicacions i de quines mesures podem utilitzar per millorar aquests símptomes tan empipadors.

millorant poc a poc. Tot aquest procés ha de fer els seu curs, tal com he sentit a dir moltes vegades, amb tractament sol durar entre 7 i 14 dies i sense tractament entre 1 i 2 setmanes. Ja veieu que val més agafar-s’ho bé i si no és pas que teniu algun dels símptomes “alarma” dels quals en parlarem seguidament, potser ho podrem solucionar a casa.

Com he comentat, la gran majoria dels refredats (i també la grip) estan causats per virus: petits microorganismes bastant contagiosos que es transmeten fàcilment per les gotetes de la tos, les secrecions, en donar la mà a una persona refredada (i que, molt educadament, quan estossega es posa la mà davant la boca), per mocadors...

Els símptomes que ens han de preocupar després d’uns dies de refredat i tos són la dispnea: sensació de falta d’aire, la febre alta de nova aparició, el dolor al pit: sobretot als costats i en respirar profundament i en persones afectades d’asma o bronquitis crònica, el moc purulent amb la tos. Evidentment, sempre es diu allò que en cas de dubte, consulteu, però si no hi ha un símptoma clar de complicació o sobreinfecció per una bactèria, poques vegades és necessari prendre un antibiòtic.

Aquests virus colonitzen les mucoses nasals o faríngies on es reprodueixen fàcilment, les inflamen i donen tots aquells símptomes tan molestos de nas tapat, esternuts, augment del moc nasal, mal de coll, sobretot en empassar, tos, mal de cap a la zona del front i a vegades febre. Els símptomes duren uns dies i un cop el nostre cos ha enviat al lloc de la infecció les cèl·lules defensores i ha fabricat els anticossos corresponents, el virus desapareix i els símptomes van

ProMinent Gugal, S.A. Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

Polígon Industrial, s/n. 17853 Argelaguer (Girona)

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12 Fax 972 28 71 07

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

Doncs bé, ja que no tenim antibiòtics realment eficaços per tractar aquests virus, què podem fer? Doncs les mesures casolanes són les més eficaces per millorar els símptomes. A la taula següent hi trobareu les recomanacions que fa la Societat Catalana de Metges de Família per al tractament del refredat comú. Per últim, cal dir que els medicaments que van bé són el paracetamol i d’ibuprofè (si no està contraindicat per problemes gàstrics o de tensió arterial). Algun antitussigen com la codeïna també pot anar bé per a la tos seca i persistent. A algunes persones els van bé la vitamina C i l’Echinacea. Com hem comentat abans, els antibiòtics no curen el refredat, i els xarops mucolítics poques vegades es mostren efectius. joan cabratosa i Pla metge de Família


La recepta

Què es cuina a Argelaguer? Hola amics! Sabem que la cuina ha estat un espai tradicionalment femení; per sort avui dia l’ofici culinari no pertany a un sexe en particular, i cada cop proliferen més els homes davant els fogons. Per això, el nostre protagonista és el Sr. Josep cruanyes, qui ha estat molt amable en oferir-nos una delícia gironina: les botifarres dolces. I diem gironina perquè és un plat molt habitual a comarques com l’Alt i el Baix Empordà o el Gironès, el Pla de l’Estany, i parts de la Garrotxa i de la Selva. És un producte que no es comercialitza en grans superfícies, per això no s’ha estès la seva coneixença, i molta gent no les ha tastades mai. A pagès, a totes les cases que mataven porc i també a les carnisseries de vila feien botifarra dolça.

Ens explica el Josep que és una botifarra crua (es distingeix perquè és més brillant), que es fa amb carn de porc seleccionada, pela de llimona i sucre. Ens aclareix que no és un plat de postres, sinó que es menja com un segon plat, i que es un menjar que és prodiga més a la tardor i a l’hivern, com ara a les festes de Nadal. Bé, doncs, preneu nota d’aquesta exquisida recepta:

Botifarres dolces, per en Josep Cruanyes Preparació:

Ingredients:

Agafem una plata d’anar al forn (vidre o alumini) i hi posem les botifarres, l’aigua, el moscatell, la pela de llimona i la canyella. Posem el forn a una temperatura de 180º. Deixem que es coguin uns 30 minuts i mentre, anem girant les botifarres (abans cal punxar-les amb una forquilla perquè no rebentin amb la cocció i deixin anar part del sucre que contenen).

4 botifarres crues dolces

Pela de llimona

1/2 got d’aigua

1/2 got de moscatell (hi ha qui hi posa garnatxa, vi ranci, mistela, ressolis…)

Ara les botifarres ja són cuites i anem a emplatar-les posant el tros de pa torrat i la botifarra al damunt amb una mica de suc.

1/4 got d’anís dolç

JA HO TENIM!! ARA A LA TAULA!

1 branca de canyella

llesquetes de pa per al guarniment

Passat el temps afegim el got d’anís i ho deixem uns 25 minuts més en el forn. A part fregim en una paella trossos de pa, i quan són daurats els retirem.

• Al Gironès (Salitja, Sant Dalmai, Vilobí…) té lloc cada any una “Fira-Festa de la Botifarra dolça” destinada a divulgar aquesta botifarra típica del poble. d. Figueras L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

33


34

Pàgina oberta

Des del campanar

Mossèn Josep M. Jou, viu per sempre. El dia 24 de març morí Mn. Josep M. Jou. Podem parlar de tota una vida al servei dels altres: va ser professor al Col·legi del Collell (més de 30 anys). Durant aquest període dedicava els caps de setmana a ajudar en el servei de les parròquies de Les Fonts d’Olot i Batet de la Serra; estigué uns pocs anys a Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro; 14 anys a les Planes d’Hostoles; l’estiu passat deixà aquesta última parròquia per passar a viure a la residència de capellans del Casal Marià d’Olot. Tenia una gran il·lusió per servir les parròquies del Llierca. Mn. Josep M. era un home de fe, estudiós i bon mestre. Amb la seva manera d’explicar l’evangeli, en les homilies dominicals, s’hi veia que els anys de mestratge al Collell li havien donat el do de saber-se explicar i fer entenedor el missatge cristià. Sempre estava disposat. En els molts anys que vam estar junts, perquè vam servir junts a les parròquies de les Fonts i Batet, sempre estava a punt: “El que calgui, ja ho saps...”. I durant els últims mesos, quan no podia, a causa de la seva malaltia, anar a les parròquies em deia: “Digues-me quan he de venir!”

Voldria acabar amb els versos de dol que li dedicà un company capellà –Mn. Dídac Faig– el dia després de la seva mort: Ja d’infant, / admirat / dels companys, / eres tu. De més gran, / raonant, / primfilant / siguent tu. Capellà, / d’estimar i / predicar, / eres tu. Professor / de lliçó / i il·lusió, / tots amb tu. Pel teu tret / i retret / més concret, / has set tu. Bon amic, / ja gepic / i contrit, / encar tu. Atrevit / has fugit, / com d’ensurt / perseguit. Davant Déu / i dels sants estimats, més que mai, / ara ets tu: / Sempre tu. Mn. Josep M. Jou, en nom de tots els feligresos de l’Agrupació Parroquial del Llierca i del Mont, et desitgem vida per sempre. Moltes gràcies. Marturi Pla

REPRESENTANT D'EMBOTITS I FORMATGES

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009


Pàgina oberta

LA HISTÒRIA D’UN “ROLEU” Net o brut, el roleu era a Montagut. Tot passant pel costat de Can Serinyà, el roleu es va trencar. En Josep del Molí deia: jo, ja ho veia a venir. En Xico de la Maria deia: jo intuïa que es trencaria. En Peret, el de Reig, deia: això ho veig molt lleig. En Joan “Mut”, això està molt fotut. L’Arbat deia: això està molt rovellat. En Sirrals, en Quel, però si s’aguantava per un pèl. En Rourevell deia, és que era molt vell. L’Isidre de Borró deia, això que semblava bo, igual que en Pere del Cantó. En Pere Canilla deia, això és una pesadilla. En Joan de Cala Núria, això, és una penúria. Deia en Balateu, ditxós ROLEU. El Bitxo deia, aplanar el camp, és un capritxo. En Badó Feliu, val més que el llanceu al riu. En Badó Felissa, val més que el llancem a la bardissa. En Salvi “Mut”deia: ara l’hauríem de tornar a Montagut. En Badó Jepet, això ha fotut un pet. En Ramon Pau deia: ja tinc la clau. En Jordi Terrats deia: ara hi hem de posar el coll tots plegats. En Quel Cabanyes, hi hem de posar les banyes. En Joan Mià deia: jo us ajudaré a soldar i tot s’arreglarà. I en Morató, jo us deixaré el tractor. I mentrestant, els bous esperant.

El Cabré deia: ara l’hauríem de treure del mig del carrer. En Balateu va arribar esverat i deia: el roleu s’ha trencat, el roleu s’ha trencat… Venia en Climent i deia: què fa tanta gent? què ha passat? I deia l’Arbat, doncs, el roleu s’ha trencat. En Gifreda, ja me’n vaig que tindré la llet freda. En Joan Paleta, jo no hi posaré ni una “pesseta”. En Nola del Molí, no compteu amb mi, jo ja ho veia a venir. En Pere de la Casica, jo us ajudaré una mica. En Rafelic, jo us ajudaré un xic. En Cisquet de cala Xica, jo us ajudaré una mica. I el Carreter, jo també. El Cabré, jo també ajudaré. En Met Sirrals, jo us donaré dos rals, i l’Enriqueta, doncs, una pesseta. En Siset de Cala Teta, amb mi compteu-hi amb alguna pesseta. En Martí “Dolores”, jo hi posaré algunes hores. L’Isidre de “Marruí”, deia, compteu amb mi i el Cisteller, amb mi també. Una vegada en Carmelo el va haver soldat, ajudat per en Joan Mià, varen vindre les crítiques. El de Reig, en Peret, deia: això no ha quedat gaire dret. Deia, en Pere Vilà, això es tornarà a trencar. Mossèn Elies deia: això no durarà dos dies. En Llorenç de Molinou, ara ha quedat com nou. L’Arbat deia: ara sí ha quedat ben soldat. En Joan Met, ara sí que l’eix ha quedat ben dret. En Siset d’Aimà, ara no es tornarà a trencar. En Xico de Cala Ció, deia, ara l’eix sembla bo. En Cisquet Flequer, ara sí ha quedat bé. El cas és que el ROLEU al camp va arribar i es va poder aplanar. Francisco Gayolà L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

35


36

Pàgina oberta

La nova Escola Hola, Escric aquesta carta, més com a pare “cabrejat” i com a arquitecte, que com a president de l’AMPA. La carta l’he dirigida a l’Ajuntament i a l’escola, i l’exposo també en el taulell d’anuncis de l’AMPA. Aquest carta neix de la necessitat de donar a conèixer l’opinió de molts pares que no veuen el sentit de les actuacions que s’estan duent a terme a l’escola i que m’han transmès el seu malestar. Sé que la solució adoptada per protegir de la calor el “passadís-forn” tan “magnífic” dissenyat pels serveis tècnics del Departament d’Educació de la Generalitat no agrada ni a l’escola, ni a l’Ajuntament, ni al seu arquitecte municipal i tampoc no agrada a la majoria de pares, a qui jo represento. Sé que la solució dels plafons perforats no és la suggerida per l’escola ni per l’Ajuntament, les idees dels quals eren, sens dubte, millors. Des del meu punt de vista, la solució de plafons mòbils de làmines orientables haurien estat el més perfecte, i no entenc que des de la Generalitat es denegués la seva viabilitat per motius de seguretat, ja que aquest sistema és, si s’instal·la correctament, tan segur com qualsevol altre. Entenc que es va convocar una reunió amb totes les parts implicades, incloent-t’hi l’AMPA, per trobar-hi una solució i que es va decidir la millor de les pitjors opcions que s’hi exposaren, però segur que ni l’alcalde, Sr. Dorca, ni la directora de l’escola, M. Àngels Mir, ni el representant de l’AMPA, Guillem Ballar, s’imaginaven el resultat i senzillament es varen creure les bondats del sistema de plafons perforats exposat per la Generalitat. Tot parteix de l’obcecació de la Generalitat de fer aquest passadís al costat Sud (ja des de fa molts anys, abans que el projecte d’ampliació de l’escola fora una realitat, s’havia parlat d’un passadís, però en el costat nord, pel que m’han explicat això ja es va suggerir fa 10 anys per part de Josep Dorca quant era president de l’AMPA). Aquesta obcecació va incrementar la llista d’errors, amb unes finestres batents cap a l’interior que eren un gran perill per als nens de l’escola. Es va haver d’invertir diner extra (que surt de les butxaques de tots nosaltres com a contribuents) per solucionar el tema de les finestres i en un intent de “rebaixar” la temperatura del “passadís-forn” mitjançant una ventilació creuada per unes reixetes permanentment obertes. Com que no va ser suficient, s’ha optat per la instal·lació d’uns plafons perforats fixos, que L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

perjudiquen sens dubte l’estètica de l’edifici (ja és impossible endevinar des del carrer Major la figura de l’edifici que tants records porta a la població des de temps de la República) i que, com a sistema fix que és, no permet beneficiar-se d’una de les poques coses bones del “passadís-forn”: ES PODRIA HAVER UTILITZAT EN BENEFICI DE L’ESCOLA I DE LA SEVA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA, com? Que el passadís s’escalfi, no té perquè ser dolent. A l’hivern és important comptar amb aquesta escalfor extra per reforçar la calefacció i així rebaixar-ne el consum. En dies nebulosos no aporta calor, però sí que ens permet una entrada de llum important, que ens rebaixa el consum de corrent elèctric. Però per beneficiar-nos d’això no necessitem un sistema fix com el que s’està instal·lant, el qual no permet recuperar escalfor quan és necessària, restringeix l’entrada de llum, al passadís, i no permet veure bé l’exterior perjudicant la vigilància dels nens quan surten al pati. Si s’hagués optat per un sistema mòbil, que ens permetés “jugar” amb la climatologia, podríem deixar entrar la llum solar i escalfar el passadís els matins d’hivern. Podríem regular la “llum-escalfor” que entra al passadís els dies més càlids mitjançant l’orientació correcta de les làmines. Podríem tenir l’opció de tancar totalment el passadís per protegir del vandalisme les vidrieres quan l’escola fos tancada… en fi, un sistema mòbil ens hauria permès treure benefici del passadís. Si el sistema mòbil fou rebutjat per la Generalitat, i per “nassos” s’havia d’optar per un sistema fix que fos segur, no entenc l’opció triada. Al mercat hi ha productes que amb un cost considerablement menor haurien solucionat el problema de la transmissió de calor, hauria permès una bona visió de l’exterior i alhora, per rematar-ho, hauria deixat entreveure les formes de l’edifici original sense perjudicar-ne l’estètica més del que ja estava afectada amb el passadís. La solució hauria estat unes làmines de protecció solar de l’estil de les que col·loquem en molts cotxes, i que no haurien afectat tant l’estètica, i sobretot, hauria resultat una opció molt més econòmica. Com ha quedat clar, no és la meva millor opció, però dins del que és dolent, hauria resultat més avantatjosa... Valentín Llaguno – arquitecte President de l’AMPA d’Argelaguer


Pàgina oberta

Escola sostenible? En Josep M. Corbalán i Dilmé, i Na Marisol Pelegrí Teixidor, pares d’alumne del col·legi Montpalau, subscrivim en tots els seus punts la carta escrita pel pare Sr. Valentín Llaguno, al respecte de la mala decisió presa en l’aïllament exterior del passadís del col·legi. Ens resulta sorprenent que en una època en la qual estem, en la qual les pròpies administracions ens recomanen cada dia de fer esforços per estalviar energia i cercar solucions climàtiques i/o energètiques que siguin respectuoses amb el medi ambient, i que ens porten a instal·lar sistemes de reducció de consum d’aigua a les nostres cases o plaques solars per reforçar la calefacció i minimitzar el consum de gas, i a optimitzar el consum de llum, que sigui la pròpia administració qui hagi decidit d’instal·lar uns tancaments metàl·lics, totalment opacs que, sens dubte, a banda de ser totalment antiestètics i més propis d’un centre penitenciari que d’un col·legi, van totalment en contra de la cerca de l’eficiència energètica i més aviat al contrari, obligaran a un consum superior de llum i calefacció, per l’aplicació d’un sistema de tancament absolutament il·lògic per a un col·legi.

massa tard, demanem que l’Ajuntament, la Direcció de l’Escola i, si ho creuen oportú, el consell de l’AMPA, es reuneixin per cercar una altra solució i pressionar l’administració perquè no segueixi endavant amb aquest sistema kafkià i que es trobi una altra sortida més raonable i adequada al nostre col·legi. josep m. corbalán i dilmé marisol Pelegrí teixidor

Igual que al Sr. Valentín Llaguno, ens deixa perplexos que no s’hagi optat per un sistema de panells mòbils, com sembla que avui dia ja és el més corrent en l’arquitectura moderna, ja que és un sistema que ha provat la seva efectivitat per la flexibilitat que suposa, en poder-se jugar amb els tancaments en funció de la calor i la llum tenint en compte les canviants condicions de cada època de l’any, i que s’hagi optat per un sistema tan tancat, obsolet i mancat del mínim criteri de respecte mediambiental i estètic. Per això, ara que encara l’obra està acabada de començar i encara som a temps de corregir-ho abans que ja sigui

Un ésser humà és part del que anomenem univers, una part limitada en el temps i l’espai. S’experimenta a si mateix i experimenta els seus pensaments i els sentiments com una cosa separada de la resta (...), una espècie d’il·lusió òptica de la seva consciència. Aquesta il·lusió és com una presó per a nosaltres, que ens limita els nostres desitjos personals i a l’afecte, per a poques persones, que estan el voltant nostre. La nostra tasca ha de ser alliberar-nos d’aquesta presó fent servir el nostre cercle de compassió per abastar tota criatura vivent i a tota la natura amb la seva bellesa. Albert einstein

citA cedidA Per: mArgAritA rOS

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

37


38

Pàgina oberta

Sabíeu que... • • • • • • • • • •

La cita

L’home més alt del món, BAD XISHUN, fa 2.36 m i en feia 56 cm en néixer. El telescopi (SALT) podria captar la llum d’una espelma a la lluna. En 1904, KING CAMP GILLETTE, que era un viatjant de comerç, va patentar la fulla d’afaitar d’“usar i tirar”. Un home de 80 anys pot haver dedicat unes 7000 hores en afaitar-se. El fetus humà dorm unes 20 hores al dia. El cotxe més venut el 2008 va ser el Ford Focus, amb 55.837 unitats. Els cargols copulen només una vegada a la seva vida, però sol durar unes 12 hores. Cada dia es consumeixen en el planeta 100 milions d’aspirines. Pel cos d’un elefant circulen més de 350 litres de sang. El 43% d’espanyols majors de 60 anys no realitzen cap activitat.

El refrany El jutge no és honrat si no escolta els dos costats.

L’home superior és digne, però no orgullós; l’home inferior és orgullós, però no digne. Confucio (filòsof xinès)

L’acudit Un home i una dona són al llit quan sona el telèfon. Ella contesta: Sí?... està bé… no et preocupis... d’acord, adéu. qui era? El meu marit, diu que arribarà tard perquè està sopant amb tu.

La notícia El Govern espanyol va imposar la Gran Creu de l’Orde al Mèrit Civil a Vicenç Ferrer per la seva dedicació a les persones més pobres de l’Índia. El projecte de Vicenç Ferrer es desenvolupa a més de 2000 pobles en la regió de Anantapur i compta amb 13.500 nens apadrinats. Actualment Vicenç Ferrer té 88 anys.

Salvador Pelegrí

FERREtERIA

Mas-Ventura, s.l. ElEctricitat - aigua - calEfacció C/ Piscina, 6 17850 BESALÚ (Girona)

Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20 Fax: 972 59 05 69

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 23 ABRIL 2009

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)


F esta M ajor del R oser 2009 Divendres, 8 de maig

• a les 12 de la nit: Al Casal, concert amb els grups: los Amigos de chuky i empalmaos

Dissabte, 9 de maig

• a les 11 del matí: Partit de futbol dels prebenjamins • a les 12 del matí: Partit de futbol dels benjamins • a les 5 de la tarda: Espectacle infantil d’animació amb en jaume barri

Tot seguit, berenar de coques casolanes organitzat per l’AMPA de l’escola

• a les 5 de la tarda: Partit de futbol de 3a regional contra el Maià • a les 9:30 de la nit: Sopar de Festa Major al Casal. Preu per a adults: 13 €.

Preu per a infants fins a 12 anys: 6 €. Cal apuntar-se a ca la Marga Menú: Amanides variades, pollastre amb bolets, postres, pa, vi i aigua

• tot seguit: DiscoMòbil-Mix

Diumenge, 10 de maig

• a les 11 del matí: A la sala de Cultura de l’Ajuntament: ii concurs de dibuix infantil i juvenil. A les 12:30 del matí hi haurà l’entrega de premis. També hi haurà un pica-pica per l’espera!

• • • • •

a 2/4 d’1 del migdia: Missa solemne amb acompanyament de la Cobla lA PrinciPAl de l’eScAlA tot seguit: Dues sardanes a càrrec de la Cobla lA PrinciPAl de l’eScAlA a les 5 de la tarda: Audició de sardanes amb la Cobla lA PrinciPAl de l’eScAlA a les 5 de la tarda: Partit de futbol femení contra el Campdevànol a les 7 de la tarda: Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt bAbbel Organitza la comissió de Festes d’Argelaguer Amb la col·laboració de:

Ajuntament d’Argelaguer

EXPOSICIÓ DE PINTURES A L’OLI

MaRGaRita RoS LA FORÇA DE L’ESPIRITUALITAT pensaments, poesies i reflexions Inauguració divendres 8 de maig a les 20 h a la capella de Santa Anna. OBERTA DEL 9 AL 17 DE MAIG Horari: Dissabtes i feiners de les 16 h a les 21 h Diumenges de les 11 h a les 14 h i de les 16 h a les 21 h.


Concurs de pessebres

Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 23  

Argelaga 23  

Advertisement