Page 1

L'Argelaga 21

Revista d'Argelaguer maig 2008

La Violinada


ajuntament d'argelaguer Tel....972.68.71.37...Fax:..972.68.78.21...A/E:.ajuntament@argelaguer.cat Carrer.Major,.91..(17853.-.Argelaguer).....Web:.www.ddgi.cat/argelaguer..

Horaris de serveis AjuntAment De.dilluns.a.divendres,. de.8.del.matí.a.3.de.la.tarda. Servei d’urBAniSme L’arquitecte.i.l’arquitecte.tècnic.atendran. les.consultes.els.divendres.de.cada.quinze. dies,.de.10.del.matí.a.1.de.la.tarda. Servei d’AiGuA de PrOdAiSA Tercer.dilluns.de.cada.mes,.d'1.a.2.del.migdia. jutjAt de PAu Divendres,.d'1.a.2.de.la.tarda. recOllidA de trAStOS vellS El.primer.dilluns.de.cada.mes,. a.les.8.del.matí. diSPenSAri d’ArGelAGuer Metge: Dr..Enric.Bayona Dilluns,.dimarts.i.dijous,.d’1/4.de.12.del.matí.a.2/4. d’1.de.la.tarda..Divendres,.de.10.a.11.del.matí. Visites concertades:.Dimarts,.dijous.i.divendres,.a.2/4.d’1.de.la.tarda. Infermera:.Montserrat.Perramon Dilluns.i.divendres,.de.12.del.migdia.a.1.de. la.tarda..Dimecres,.de.3.a.4.de.la.tarda. Auxiliar.administrativa:.Vanessa.Quicios. Sanchot De.dilluns.a.divendres,.de.10.a.1. Extraccions:.2n.i.4t.dijous.de.cada.mes,. de.2/4.de.9.a.2/4.de.10.del.matí.. Cal.cita.prèvia. diSPenSAri de tOrtellà Metge:.Dr..Enric.Bayona Dilluns,.dimarts.i.dijous,.de.2/4.de.9.a.11.del. matí..Dimecres,.de.3.a.5.de.la.tarda.

Telèfons

Infermera:.Montserrat.Perramon Dilluns,.dimarts.i.dijous.de.10:00.a.11:00 Dimecres.de.16:00.a.17:00. Divendres.11:00.a.12:00. Extraccions:.Cada.dimarts.de.8:30.a.9:30 urGèncieS De.dilluns.a.divendres.fins.a.les.3.de.la.tarda:. Dr..Enric.Bayona.(Tel..608.74.14.11). De.les.3.de.la.tarda.a.les.8.del.vespre,. caps.de.setmana.i.festius:. CAP.de.Besalú.(Tel..972.59.05.73) Sol·licitud de viSita Per.tal.de.facilitar.la.feina,.us.agrairíem. que.demanéssiu.les.hores.de.visita.amb. antelació..Gràcies. Tel:.972.68.76.06.o.902.11.14.44.. FArmAciOlA Argelaguer:.de.dilluns.a.divendres,. de.12.del.migdia.a.les.2.de.la.tarda. eScOlA Horari.acadèmic:.de.2/4.de.10.del.matí.a.2/4. d’1.de.la.tarda.i.de.3.a.5.de.la.tarda. Servei.de.menjador:.de.2/4.d’1.a.les.3.de. la.tarda. miSSeS Diumenges.i.festius,.a.2/4.de.10.del.matí. cOrreuS De.dilluns.a.divendres,.de.9.a.2/4.10.del. matí. Sala de lectura. Dilluns,.dimecres.i.divendres.de.5.a.8.de. la.tarda.

Ajuntament...................................................972.68.71.37 Fax................................................................972.68.78.21 Pàgina.web..................http://pobles.ddgi.es./argelaguer Correu.electrònic................... ajuntament@argelaguer.cat Escola...........................................................972.28.70.59 Consultori.Argelaguer..................................972.68.76.06 Consultori.Tortellà........................................972.68.75.56 Farmàcia......................................................972.28.71.02 Urgències.(CAP.Besalú)...............................972.59.05.73 .................................................................. .i.989.30.40.88 Dr..Enric.Bayona..........................................608.74.14.11 Centre.d'emergències................................................. 112 Mossos.d’Esquadra.................................................... 088 Bombers...................................................................... 085 Emergències.Mèdiques.(ambulància)......................... 061 Creu.Roja.d’Olot..................972.27.22.22.i.972.26.23.18 Ambulàncies.Garrotxa.................................972.26.76.52 .................................................................. .i.972.27.28.28 Parròquia.(Mn..Marturi.Pla)..........................972.68.71.05. Hospital.d’Olot.............................................972.26.18.00 Hospital.de.Girona.J..Trueta........................972.20.27.00 Hospital.de.Girona.(habitacions).................972.22.49.55 Servei.Funerari.(J..Planella)..........................972.68.71.17 .................................................................. .i.972.28.71.94 Jutjat.de.Pau.(St..Joan)................................972.29.03.03 Servei.d'aigües.(Prodaisa)...........................972.20.20.78 Farmàcies.de.torn: Besalú:..........................................................972.59.12.73 Sant.Jaume.de.Llierca:.................................972.68.72.01 Montagut:.....................................................972.68.70.88 Castellfollit.de.la.Roca:................................972.29.40.18 Tortellà:.........................................................972.28.71.02

Horaris de la Teisa Besalú - Banyoles - Olot

Banyoles - Besalú - Olot

Girona

7,15 8,00 9,15 10,15 11,15 12,15 13,15 13,15 14,15 15,15 15,15 16,15 17,15 18,15 19,15 20,15 21,00

7,45 8,30 8,45 10,45 11,45 12,45 13,45 13,45 14,45 15,45 15,45 16,45 17,45 18,45 19,45 20,45 21,30

8,03 10,03 12,03 14,03 16,03 18,03 20,03 21,48

(1) De dilluns a divendres feiners Telèfons Administracions: Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53 Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Arribades a Olot 8,30 10,30 12,30 14,30 16,30 18,30 20,30 22,15

Feiner Feiner Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari Feiner (1) Diari

Sortides d’Olot

5,45 7,30 8,30 11,30 13,30 15,30 16,30 17,30 19,30

Olot

Sortides Banyoles Besalú de Girona

Besalú Banyoles 6,15 8,00 10,00 12,00 14,00 16,00 17,00 18,00 20,00

(1) De dilluns a divendres feiners (2) Dies curs escolar

6,30 7,15 7,45 8,15 9,15 10,15 11,15 12,15 12,15 13,15 14,15 15,15 16,15 16,15 17,30 17,15 18,15 19,15 20,15

Arribades a Girona 7,05 7,45 8,15 8,45 9,45 10,45 11,45 12,45 12,45 13,45 14,45 15,45 16,45 16,45 18,00 17,45 18,45 19,45 20,45

Feiner Feiner Lectius (2) Feiner Feiner Diari Feiner Feiner Festiu Feiner (1) Diari Feiner (1) Feiner Festiu Feiner (1) Festiu Feiner Feiner (1) Diari


Editorial Sumari 2  4 10 11 16 19 20 21 22 2 24 25 26 28 0 2 4 5 6 9

Serveis Editorial Informació municipal Argelaguer en xifres Actualitat Entrevista Escola AmPA joventut oventut Esports Caçadors Casal de la gent gran Àlbum fotogràfic Història llunaPlena lunaPlena les es nostres empreses Salut natura laa recepta Pàgina oberta Festa del roser

El contingut dels articles és responsabilitat dels respectius autors. Edita: AjuntAmEnt d'ArgElAguEr rgElAguEr ConsEll dE REdaCCió: Sílvia Casadevall, mercè Cordonets, dolors Figueras, dolors giménez, iménez, Carles B. gorbs, dolors Olivé, Fina rodríguez i josep Vilar. FotogRaFia: joan Abulí, dolors giménez, m. Àngels grabuleda, Adrià nebot, ebot, Pere Puigbert, josep Vilar i dolors Figueras PoRtada: laa Violinada (Foto: Adrià nebot) dissEny i ComPaginaCió: jj Comunicació (marc Puigvert) imPREssió: jnP - Arts gràfiques ràfiques diPòsit lEgal: gI-40-1998 0-1998 Amb la col.laboració de

L

a Festa del Roser, que se celebra el primer i segon diumenge de maig en moltes poblacions catalanes i que s’emmarca dins el cicle de la rosa, símbol per excel•lència de la primavera, ens porta enguany a Argelaguer activitats per a grans i petits des del divendres dia 9 i fins al diumenge dia 11. Després d’arribar el desembre passat a la vintena de números de l’Argelaga i d’estrenar alguns canvis en la revista, podreu consultar en les següents pàgines la informació de les activitats realitzades fins al mes d’abril a Argelaguer, com per exemple diverses fotografies de la inauguració del camp de futbol o de la primera Violinada. En la informació municipal hi trobareu l’article elaborat per l’arquitecte de la Diputació Lluís Bayona i l’historiador Lluís Buscató “Notes sobre l’evolució arquitectònica de l’església parroquial de Santa Maria d’Argelaguer”, en el qual expliquen el projecte de restauració de l’església; en aquesta mateixa secció es detallen en què han consistit les obres de la millora de la Travessera urbana d’Argelaguer, el pressupost per al 2008, el resultat de les eleccions generals, una crida al civisme d’una banda per part dels amos de gossos i, de l’altra, envers la propietat privada i la pública; i, finalment, dos temes que es troben en la primera línia de l’actualitat: la necessitat de reciclar de forma correcta i de fer un ús racional de l’aigua. I, entre d’altres, els articles de les diferents associacions del municipi, una deliciosa recepta de cuina, una nova “vella” empresa, l’entrevista, els articles que ens heu fet arribar per a la pàgina oberta i l’article d’història de Josep Vilar, que ens parla en aquest número d’en Quim Cisteller i dels llibres de la Germandat de Sant Narcís trobats per les mestresses de Cal Cisteller. En la informació municipal la comissió de festes fa una crida perquè la gent que en tingui ganes participi en l’organització d’activitats per al municipi, crida que fem extensible a la col•laboració en la revista l’Argelaga, sempre oberta als articles i aportacions dels veïns i veïnes d’Argelaguer. Molt bona Festa del Roser.

El Consell de Redacció Si esteu interessats a col·laborar en la redacció de l’Argelaga, ens Si.esteu.interessats.a.col·laborar.en.la.redacció.de.l’Argelaga,.ens. podeu. fer fer. arribar. vostres. escrits. núm.. 14. de. la. podeu arribar els. els vostres escrits al. al núm. 14 del. del carrer. carrer de la Plaça,.els.podeu.donar.a.qualsevol.persona.del.consell.de.redacció. Plaça, els podeu donar a qualsevol persona del consell de redacció o.bé.trucar-nos.al.659.35.77.72..La.revista.es.reserva.el.dret.de. o bé trucar-nos al 659 35 77 72. La revista es reserva el dret de corregir-los.tant.a.nivell.ortogràfic.com.gramatical.i.a.publicar-los. corregir-los tant a nivell ortogràfic com gramatical i a publicar-los en.un.número.o.bé.el.següent.en.funció.de.l’espai.disponible.i.de. en un número o bé el següent en funció de l’espai disponible i de la.data.de.lliurament. la data de lliurament. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008






Informació municipal

PRESSUPOST 2008 L’Ajuntament ja té aprovat definitivament el pressupost per a aquest exercici 2008. El fet que les partides per a les inversions més grans –local polivalent, vestidors i camp de futbol– ja estiguessin previstes en el pressupost 2007, fa que el pressupost 2008 sigui més contingut, i es dediquin els recursos a acabar i a posar en funcionament les obres esmentades anteriorment. Aquest pressupost preveu la venda de les parcel·les de Can Jan, procedents de l’aprofitament mitjà del Pla parcial de Can Jan; i l’antic Ajuntament, edifici que per les seves dimensions i condicions tècniques fa difícil la seva adequació a les condicions de seguretat necessàries que exigeix la llei, a més que amb l’entrada en funcionament dels nous equipaments municipals, es creu més viable la concentració de les diferents activitats en els mateixos edificis: casal, local polivalent, sala de lectura... Els diners que s’obtinguin d’aquestes vendes van destinats, una part, al pagament del 10% de les despeses d’urbanització de Can Jan i, la resta, al finançament de l’acabament i equipament del local polivalent necessari per al seu funcionament. El pressupost, desglossat per partides, és el següent:

PRESSUPOST D’INGRESSOS

PRESSUPOST DE DESPESES

Capítol 1 - IMPOSTOS DIRECTES Rústica 3.500 € Urbana 66.000 € Vehicles 25.000 € IAE 23.000 € Increment valor terreny 1.000 € Total 118.500 € Capítol 2 - IMPOSTOS INDIRECTES Impost sobre construccions 40.000 € Capítol 3 - TAXES I ALTRES INGRESSOS Escombraries, cementiri i taxes 34.100 € Ocupació sòl, telèfon, gas i electricitat 20.000 € Altres ingressos 2.050 € Total 56.150 € Capítol 4 - TRANSFERÈNCIES CORRENTS De l’Estat 63.000 € De la Generalitat 54.870 € De la Diputació i Consell Comarcal 12.000 € Total 129.870 € Capítol 5 - INGRESSOS PATRIMONIALS Interessos bancaris i rendes immobles 8.838 € Capítol 6 - ALIENACIONS D’INVERSIONS REALS Venda Ajuntament vell i parcel·les de Can Jan 480.831 € Total 480.831 € Capítol 7 - TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL D’empreses privades 10.700 € Diputació 31.000 € Consell Comarcal 3.900 € Total 45.600 € TOTAL INGRESSOS 879.789 €

Capítol 1 - DESPESES DE PERSONAL Despeses de personal 87.585 € Capítol 2 - DESPESES BÉNS CORRENTS I SERVEIS Manteniment edificis, instal·lacions, serveis i camins 51.200 € Materials, subministraments i publicacions 17.500 € Llum, combustibles i productes neteja 20.900 € Telèfon i correu 8.300 € Assegurances 4.350 € Festes i altres activitats culturals i lúdiques 28.950 € Serveis escombraries, recaptació i treballs tècnics 90.450 € Redacció nou Pla Orden Urb. Municipal i projectes d’obres 126.600 € Altres despeses dels serveis 8.550 € Total 356.200 € Capítol 3 - DESPESES FINANCERES Interessos i altres despeses financeres 2.100 € Capítol 4 - TRANSFERÈNCIES CORRENTS Aportacions Consell C., Cilma, Localret i Olot TV 14.339 € Entitats locals i altres institucions sense fi de lucre 6.379 € Total 20.718 € Capítol 6 - INVERSIONS REALS Millora equipaments 27.000 € Polivalent, acabats i equipaments 80.000 € Aportació obres d’urbanització Can Jan 306.186 € Total 413.186 €

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

TOTAL DESPESES 879.789 €


Informació municipal

OBRES MUNICIPALS Obra de la carretera: Les obres de la millora de la Travessera urbana d’Argelaguer ja estan acabades i, tot i ser una obra que ha comportat problemes i molèsties als veïns, el resultat final és bo per al municipi. Els treballs que s’hi han fet són: • Refer tota la caixa de la carretera amb una llosa de formigó, per evitar possibles danys a les cases amb els treballs de compactació. • Instal·lació de canonades per recollir les aigües pluvials. • Canviar les canonades de connexió als dipòsits de l’aigua pública. • Instal·lació de canonades que travessen la carretera en diferents punts, en previsió de si cal passar-hi nous serveis. • Restitució d’una part del clavegueram. • Nou accés pel carrer Til·lers.

ALTRES INFORMACIONS

Sala de Lectura

La Sala de Cultura es troba als baixos de l’Ajuntament d’Argelaguer, és un espai en el qual hi trobem llibres, contes, enciclopèdies, discs... També connexió a internet i informació de caire cultural i juvenil. Fins ara funcionava com a Sala de Lectura i l’entitat Lluna Plena se’n feia càrrec de manera altruista des de la seva creació. Han estat uns anys en què diverses persones han organitzat i referenciat tot el material que la gent del poble ha anat proporcionant. Cada dimecres obrien la sala per apropar la lectura a tothom. Cal felicitar a aquesta entitat i a totes les persones que de manera anònima han col·laborat en el bon funcionament d’aquest espai. Aquest gran esforç, aquesta dedicació incansable i les ganes perquè la feina realitzada vagi més enllà, ha portat a l’Ajuntament a plantejar-se el fet de potenciar aquesta Sala. Actualment, la Sala de Cultura d’Argelaguer està oberta els dilluns, els dimecres i els divendres de les 17:00h a les 20:00h. La persona encarregada és la Margaret i us hi podreu adreçar per a qualsevol dubte o informació que vulgueu saber sobre la Sala o les activitats que s’hi realitzen. A part de l’ampliació dels horaris, s’han ampliat les activitats i els serveis que oferia la Sala. Aquest espai funciona com a: • Centre de lectura. • Aula de cultura. • Punt d’informació juvenil. • Sala TIC. S’estan portant a terme diversos cursets: un d’escacs i un altre d’iniciació a internet. Properament, hi haurà l’hora del conte i un concurs de dibuix infantil i juvenil. També durant el mes de juny del dia 16 al 29, hi haurà l’exposició “Un cub de mil cares” (Estudi de joves de la Garrotxa) al vestíbul de l’Ajuntament, que estarà obert els matins de 8 a 3 h, i les tardes dels dilluns, dimecres i divendres de 5 a 8 h. Animem la gent del poble a participar en les iniciatives que ofereix la Sala. Veniu i visiteu la Sala de Cultura, no us ho perdeu!

Operacions de delimitació del municipi Obra dels vestidors L’obra dels vestidors per al local polivalent i la pista poliesportiva ja està començada i marxa a un bon ritme. Aquesta obra es va adjudicar a finals d’any 2007 a l’empresa Coempco, SA pel preu de 367.446,97 €, i el termini d’execució és de 6 mesos.

A instàncies de la Direcció General d’Administració Local, aquest Ajuntament ha portat a terme els treballs de delimitació i d’atermenament entre els diferents municipis limítrofs (Sales de Llierca, Tortellà, Montagut, Sant Jaume de Llierca i Sant Ferriol). Aquests treballs són indispensables perquè el Govern de la Generalitat impulsi els documents cartogràfics que determinen els límits territorials dels termes municipals i de les demarcacions comarcals. Una vegada acabats els treballs de camp, l’Ajuntament ha aprovat les actes de delimitació entre el municipi d’Argelaguer i tots els municipis limítrofs, i la Generalitat hi ha de donar el vistiplau, i publicar-ho al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Caixer automàtic Després de diverses negatives de diferents caixes i bancs per a la instal·lació d’un caixer automàtic, l’Ajuntament està tancant en aquest moment una negociació amb el Banc de Sabadell per facilitar la instal· lació d’un caixer automàtic al Casal. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008






Informació municipal

Eleccions Generals El passat dia 9 de març es van celebrar les Eleccions Generals, el resultat al Congrés dels Diputats a Argelaguer va ser el següent: Número d’electors censats: 323 Electors que van votar: 232 Vots nuls: 0 Vots en blanc: 1 Vots a candidatures: Convergència i Unió: 62 Partit Popular: 13 Partit dels Socialistes de Catalunya 84 Els Verds-Alternativa Verda 4 Esquerra Republicana de Catalunya 54 Izquierda Republicana-Partit Republicà d’Esquerra 1 Partido Antitaurino contra el Maltrato animal 1 Ciutadanos en blanco 2 Escons Insubmisos-Alternativa dels demòcrates descontents 1 Partido Obrero Socialista Internacionalista 1

2 6

Antena de telefonia mòbil L’empresa Telefònica Móviles España SA, en compliment de l’acord que té amb el Ministeri d’Indústria, té el compromís de donar cobertura de telefonia mòbil a tots els municipis d’entre 50 i 999 habitants que no tinguin suficient cobertura. Els tècnics de telefònica han verificat que el municipi d’Argelaguer no té prou cobertura, fet del qual en som coneixedors per les diferents queixes dels veïns, i constaten la necessitat d’instal·lar una antena de baixa intensitat per donar cobertura a la població d’Argelaguer. En el Ple d’aquest Ajuntament de data 26 de març es va aprovar el conveni de col·laboració entre aquest ajuntament i Telefónica Mòviles España, SA, per l’extensió del servei de telefonia mòbil a Argelaguer, el qual regula la instal·lació d’una antena en el terreny d’equipaments de la zona industrial que donarà cobertura als veïns d’Argelaguer.

RECORDEU

F

REVETLLA DE SANT JOAN

F

PROPIETARIS DE GOSSOS

Cal tenir present que ens podem divertir amb els petards i gaudir d’una bona revetlla, però: • NO ÉS una nit en què tot s’hi val. • CAL respectar el mobiliari urbà, les bústies, llums, timbres i cases particulars. • CAL ser respectuosos amb els veïns d’Argelaguer. El recordatori del comportament cívic envers els veïns i el mobiliari urbà ha de ser vigent i fer que es compleixi al llarg de tot l’any.

És fàcil constatar que els carrers del poble estan cada dia més plens d’excrements de gossos. Això suposa, a més d’una manca d’higiene, una pèssima imatge del nostre poble, per això volem recordar a tots els propietaris de gossos l’obligació que tenen de controlar-los, i de recollir les caques de la via pública i evitar també els pipins a les parets i portes de les cases.

F

Unión Progreso y Democracia Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa

ÚS RACIONAL DE L’AIGUA

Veient l’època de sequera que vivim, hem de tenir cura del consum d’aigua que fem. Tot i que ara per ara no tenim problemes de subministrament al poble (en part gràcies a les continuades accions de millora de la xarxa que s’estan realitzant), cal que minimitzem al màxim el consum d’aigua, sobretot en el rec, i quan calgui regar fer-ho al vespre o de bon matí. I en l’àmbit domèstic hem de ser curosos i no deixar les aixetes obertes per rentar-nos les mans o les dents, o afaitar-nos. Fem un bon ús de l’aigua! L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

F

RECICLATGE

F

INFORMACIÓ ALS VEÏNS

S’han instal·lat contenidors de reciclatge (vidre, paper i envasos de plàstic) en tots els punts de recollida per facilitar el reciclatge de les deixalles. Queda pendent només un punt a la carretera que es farà properament. Tot i que la recollida selectiva ha millorat molt i ha crescut la quantitat de materials que es reciclen, cal que ens hi esforcem més, ja que el munt de deixalles que llancem a l’abocador no paren de créixer. I, per complementar i millorar el nostre reciclatge, cal que les restes de poda dels jardins no es tirin als contenidors de color verd, sinó portar-les al terreny que té l’Ajuntament al costat del cementiri.

Es recorda que tant les convocatòries dels plens com les actes, una vegada aprovades, es poden trobar a la web de l’Ajuntament. http://www.ddgi.cat/argelaguer També us recordem que des d’aquesta pàgina web, en l’apartat de destacats, hi trobareu l’enllaç per accedir a l’e-Tram (tràmits on line), des del qual podeu: presentar instàncies, sol·licitar cites amb l’alcalde, sol·licitar volants d’empadronament, queixes, suggeriments... AVÍS ALS VEÏNS PER LA PROHIBICIÓ D’APARCAR F AL CARRER MAJOR

Properament es posaran senyalitzacions de prohibit aparcar en tot el carrer Major, us demanem que respecteu aquestes senyalitzacions perquè els mossos vetllaran pel seu compliment. Al costat de Cala Xica s’habilitarà una zona d’aparcament de càrrega i descàrrega.


Informació municipal

Notes sobre l’evolució arquitectònica de l’església parroquial de Santa Maria d’Argelaguer Història L’església de Santa Maria d’Argelaguer es troba situada al poble homònim, on és, juntament amb la casa forta de Montpalau i la capella romànica de Santa Anna, un dels tres edificis arquitectònicament més destacables de la població. Documentalment, la dada més antiga que hom posseeix és de l’any 1004, quan com a conseqüència d’un judici celebrat al castell de Besalú, el comte Tallaferro (970-1020) retornà al bisbat de Girona la propietat de la parròquia, que aleshores devia ser un petit edifici d’estil preromànic, del qual no se n’ha conservat cap resta material. Poc després, l’edifici fou reconstruït en estil romànic, probablement vers els segles XII-XIII. Aquesta nova església, arquitectònicament, devia ser d’una única nau, amb un absis semicircular i un campanar annex. Englobats en l’estructura de l’actual edifici encara es conserven alguns elements arquitectònics d’aquest període, que detallem a continuació: a l’absis encara es pot veure l’inici de dues columnes decoratives adossades i, amagat per la sagristia, un pilar adossat amb restes d’una arcuació. A la façana sud, englobat dins de reformes posteriors, es conserva un fris de dents de serra de gran interès. Finalment, cal esmentar la base del campanar, que és clarament romànica, però feta amb carreus més petits i menys treballats que els de la façana sud, fet que ens porta a pensar que fou bastit uns anys abans.

Primer pla del forjat de ferro de la part superior del campanar. Aquest element també es trobava molt degradat, sobretot en la seva base, de forma que els seus ancoratges havien cedit, raó per la qual s’inclinava d’una forma perillosa.

Aquest primitiu edifici romànic, però, patí una gran reforma estructural al segle XV, que s’ha de relacionar amb els terribles terratrèmols que sacsejaren la zona dels anys 1427-28. En concret, només resistiren la façana sud, segurament perquè la base del campanar actuà com a punt de suport i el mantingué en peu, i la part inferior de l’absis. En conseqüència, fou necessari reconstruir l’edifici aprofitant, sempre que fou possible, les estructures que encara es mantenien dempeus i materials procedents de l’enderroc. Es reconstruí l’absis sobre la base romànica, fent un finestral a la part central, a més del de llevant original. També s’aixecà novament el mur nord, substituint el fris de dents de serra original per una motllura ornamental, es reféu totalment la façana i, finalment, es cobrí l’edifici amb un teulat de fusta sostingut per dos grans arcs gòtics. Posteriorment, a la segona meitat del segle XVI, l’edifici fou novament modificat i ampliat, probablement a causa de la necessitat de substituir la coberta de fusta gòtica, que ja tenia quasi dos-cents anys. En conseqüència, es reformà

Vista parcial del campanar de l’església parroquial, en la qual s’hi pot observar clarament que la part inferior d’aquest element és d’estil romànic, atès que presenta les seves característiques faixes llombardes. Aquest és l’element que millor resistí els terratrèmols del segle XV, d’aquí que es conservi en bona part. La part superior fou reconstruïda quasi totalment entre el segle XVII i XVIII, i va ser arremolinat i decorat amb motius romboïdals, com es pot observar clarament en aquesta imatge.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008






Informació municipal

Planta 1: Planta baixa de l’església d’Argelaguer en el moment d’iniciar-se les obres. S’hi pot observar com les capelles laterals s’havien obert perforant el mur romànic, al sud, i el gòtic al nord. Aquest fet afeblí enormement el conjunt, atès que els murs conservaren la seva potència en la seva part superior, però s’aprimaren perillosament en la base.

Planta 2: Façana lateral de l’església un cop restaurada, on es recupera la imatge que l’església tenia després de la seva darrera restauració general a principis del segle XVIII, amb el campanar estucat i decorat amb motius romboïdals.

totalment l’edifici en obrir els seus murs laterals, tant el gòtic com el romànic, per tal de fer-hi capelles, de forma que va adquirir la seva actual fesomia de basílica de tres naus. També es cobrí la nau central amb una volta de canó més alta que la coberta gòtica, fet que permetia crear un ampli espai obert a l’exterior per múltiples finestrals, entre el teulat i la volta. Aquesta actuació, a causa de la seva importància, s’allargà en el temps, de forma que encara l’any 1606 el bisbe hagué d’ordenar que es cobrís la teulada d’una vegada. El principal handicap d’aquesta intervenció és que en foradarse els murs laterals es desestabilitzà la construcció, atès que aquests conservaren tota la seva potència en la seva part superior, mentre que la inferior es perforava i retallava, de forma que els pilars resultants presenten avui dia deformacions importants i problemes d’estabilitat, sobretot en la part sud. Aquesta, però, no fou l’única actuació realitzada, ja que també es reféu la porta, decorant-la amb dues columnetes amb capitells renaixentistes. També es reféu el campanar, com demostren diverses inscripcions que apareixen als seus paraments. Posteriorment, ja entrat el segle XVIII, l’any 1724, el bisbe de Girona ordenà fer obres de neteja –emblanquinar i pintar de l’edifici–, desfer una tronera que hi havia sobre la porta i fer en el seu lloc un gran ull de bou, alhora que s’arreglava el presbiteri. Molt probablement, fou durant aquesta darrera intervenció que es féu l’arremolinat

del campanar, decorant-lo amb uns elements romboïdals, dels quals queden restes evidents que s’han recuperat. En relació amb aquest fet, cal tenir present que l’ideal actual de veure les façanes de pedra vista, tant interiorment com exteriorment, és una moda relativament moderna. Totes les esglésies, interiorment, anaven pintades, en època romànica, o emblanquinades, en períodes posteriors, mentre que els murs exteriors, sempre que es podia s’arremolinaven i decoraven, atès que la visió d’uns murs nus, sobretot aquells fets a època moderna, amb pedruscall sense treballar, només indicaven la pobresa del seu propietari.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

Restauració La restauració de l’església parroquial d’Argelaguer s’havia de centrar originalment en la rehabilitació del campanar i la recuperació de les restes estructurals d’època romànica de l’absis, tant les visibles com les tapades per l’actual sagristia, obrint de nou la finestra romànica actualment tapiada i donant-li un accés a la llum exterior, mitjançant l’obertura d’una entrada de llum a les golfes de l’actual sagristia. Alhora, també es preveia obrir les obertures de les golfes, que en l’actualitat estan parcialment tapiades. Tanmateix, una vegada es va posar la bastida, hom constatà l’existència d’una important degradació i erosió de


Informació municipal

la pedra de les façanes del campanar. Aquest desgast era especialment greu en el cas de les cornises, que eren totalment irrecuperables i esdevenien un veritable perill. Cal no oblidar que poc abans d’iniciar les obres es produïren diversos despreniments, que per sort no comportaren desgràcies personals. Alhora, en aquest sector, el projecte també considerava la recuperació de l’acabat original del campanar, és a dir, l’existent quan es féu la seva darrera ampliació i adequació a finals del segle XVII i principis del XVIII. Aquest campanar constava d’un estucat de calç, amb decoracions romboïdals, raspades i lliscades, de les quals quedaven restes evidents a la façana de migdia del campanar. La part inferior del campanar, en canvi, que és d’època romànica, simplement es netejava i es deixava de pedra vista. Aquest acabat arremolinat a la part superior, doncs, és el que es correspon amb l’estructura de ferro forjat situada a la part superior de la coberta del campanar, el qual ha estat restaurat i ancorat de nou, atès que a causa del vent s’havia inclinat i amenaçava de col·lapsar-se, alhora que es refeia la coberta per impedir que continuessin les filtracions d’aigua i es treien les arrels d’una figuera, que malmetien el conjunt. Finalment, en el cloquer s’ha recuperat el forjat corresponent a la modificació efectuada als segles XVII i XVIII, el qual es trobava en un nivell inferior a l’existent en l’actualitat, i que corresponia a una actuació tardana de finals del segle XIX o principis del XX, d’aquesta forma s’ha guanyat alçada interior, a la vegada que estèticament resulta més esvelt. En definitiva, a conseqüència d’aquests fets, el projecte ha sofert una modificació important consistent a refer els tres nivells de cornises de pedra, com ja s’ha esmentat per

Vols participar, vols dir-hi la teva... doncs vine i forma part de la COMISSIÓ DE FESTES d’Argelaguer. Necessitem les teves idees! Fes-ho saber a la Dolors Giménez, regidora de Cultura. T’hi esperem!

Primer pla d’una de les cornises del campanar. Aquest element es trobava clarament deteriorat i erosionat pel pas del temps i l’erosió, raó per la qual s’ha hagut de substituir, atès que era un perill evident per als veïns i visitants.

qüestions de seguretat. D’aquí que l’actuació restauradora s’hagi centrat únicament en el campanar i s’hagi deixat per a una altra fase posterior l’obertura d’una entrada de llum per a les golfes de la sagristia i l’obertura de la finestra romànica del costat de llevant de l’absis, així com el destapiat de les obertures de les golfes de la resta de l’edifici. Lluís Bayona i Prats Arquitecte, cap del Servei de Monuments de la Diputació de Girona Lluís Buscató i Somoza Historiador

Tallers LEONARDO SANZ, S.A. Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 99 17850 BESALÚ (Girona)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008




10

Argelaguer en xifres

Naixements:

Arnau Ferrer Giménez (23/11/07)

Abril Vila Granados (08/02/08)

Defuncions: Concepció Calzada Pinadella (27/11/07)

POBLACIÓ A ARGELAGUER PER EDAT DEL 2000 AL 2007

ANY TOTAL HABITANTS

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

2000 399

2001 401

2002 403

2003 385

2004 270

2005 291

2006 423

2007 426


Actualitat

Festa de Sant Damas 2007

Els més petits van arribant per veure l’espectacle.

El grup infantil Dandy Clowns va oferir un espectacle de titelles i pallassos.

Tres artistes van divertir a tots els públics, fins i tot els més grans s’ho van passar d’allò més bé!

El mag Raül, de Magic Factory, ens va endinsar en una nit plena de sorpreses.

A alguns els va tocar el rebre i van haver de sortir a l’escenari!!!

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

11


12

Actualitat

El.passat.dissabte.8.de.desembre.va.tenir.lloc.la.inauguració.del.camp.de.futbol.i.seguidament.es.va.oferir.un.pica-pica. per.a.tothom.

La Capella de Santa Anna va acollir la I Exposició de Manualitats a Argelaguer. Aquest espai va ressaltar les obres plenes La.Capella.de.Santa.Anna.va.acollir.la.I.Exposició.de.Manualitats.a.Argelaguer..Aquest.espai.va.ressaltar.les.obres.plenes. de.color.i.de.vida.que.van.proporcionar.les.artistes..L’exposició.va.ser.tot.un.èxit! L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008


Actualitat

Pessebres

El pessebre d’en Suso va deixar bocabadat a més d’un!

El pessebre del Casal de la Gent Gran.

El pessebre de l’Església d’Argelaguer va guanyar el 3r premi del Concurs de Pessebres d’Olot en l’apartat d’Entitats. Moltes felicitats!

Reis

El Patge Reial va recollir les cartes de tots els nens i les nenes.

Quants regals!!!

Tot cantant esperen l’arribada de Ses Majestats.

Els Reis Mags a l’Església d’Argelaguer.

Tot seguit els Reis van anar al Casal i tothom va poder menjar coques i xocolata. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

1


14

Actualitat

La Violinada El.passat.diumenge.17.de.febrer.Argelaguer.va.acollir.“La. violinada..I.Trobada.de.corda.fregada”.. Durant.tot.el.dia.es.van.realitzar.diversos.tallers.i.activitats. en.els.quals.gent.de.tot.arreu.hi.va.participar..Al.migdia.va. haver-hi.una.cercavila.que.va.emplenar.el.poble.de.música. dolça.i.divertida,.les.melodies.van.anar.recorrent.els.carrers. de.la.vila.i.la.gent.entusiasmada.va.seguir.el.camí.des.de. la.plaça.Santa.Anna.fins.al.Casal,.on.es.va.oferir.un.dinar. per.als.artistes,.músics,.col·laboradors,.participants.i.amics. d’aquest.acte..A.la.tarda.un.concert.i.el.ball.de.festa.final. van.concloure.amb.la.trobada. Com.a.regidora.de.Cultura.em.va.semblar.una.diada.esplèndida,. que. va. donar. a. conèixer. el. nostre. poble. a. moltes. persones,.un.poble.que.durant.un.dia.es.va.envoltar.de. grans.artistes.i.d’altres.que.en.volien.aprendre.una.mica. més..A.aquesta.mena.d’actes.se’ls.ha.de.donar.suport.des. de.l’Ajuntament.i.a.nivell.veïnal,.ja.que.són.activitats.que. fan.créixer.la.cultura.i.la.tradició.del.nostre.país.. Per.finalitzar,.però.no.menys.important,.cal.felicitar.totes. les.persones.que.van.organitzar.aquest.acte.i.les.persones. que.van.col·laborar.en.el.bon.funcionament.de.les.activitats. i.del.dinar. dolors Giménez

La Fleca d'Argelaguer Cra. d'Olot, 15 Tel. 972 68 75 49 17853 ARGELAGUER

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008


Actualitat

Sopar de la dona a Argelaguer Com.cada.any,.hem.tornat.a.fer.el.sopar.de.la.dona,.i.aquest. any.ha.coincidit.justament.el.8.de.març,.Dia.Internacional. de.la.Dona.Treballadora,.diada.que.respon.a.la.lluita.de.les. treballadores.per.tal.d’obtenir.millores.laborals.i.socials,.ja. que.tots.sabem.que.les.discriminacions.que.pateixen.les. dones.a.la.nostra.societat.encara.són.reals. Enguany.érem.50.dones.de.totes.les.edats,.algunes.cares. noves. que. era. el. primer. any. que. venien. i. que. esperem. veure-les.l’any.vinent. Hi. havia. moltes. sorpreses. preparades. per. gaudir. de. la. diada..Vam.quedar.a.les.9.del.vespre.al.Cafè.i.vam.gaudir. d’un.bon.sopar,.com.cada.any. Aquesta.vegada,.la.novetat.la.va.portar.un.humorista.que. ens.va.amenitzar.durant.tot.el.sopar,.fent.jocs.i.cants,.i.fent. participar.el.personal..Després.es.va.convertir.en.un.mag,. i.ens.feia.col·laborar.en.els.seus.jocs.de.màgia..La.veritat. és.que.vam.riure.molt..I.finalment.ens.va.fer.ballar.fins.a. altes.hores,.amb.la.disco-mòbil.MIX. Les.dones.del.taller.de.manualitats.van.regalar.objectes. elaborats.per.elles.mateixes.i.els.vam.sortejar..Imagineu. com.n’estaven,.de.contentes,.les.afortunades.que.en.van. rebre.algun. Ah!.i.això.no.és.tot,.vam.acabar.la.vetllada.amb.xocolata. i.melindros. Tothom.va.gaudir.molt..M’agrada.aquesta.festa.i.sobretot.

m’agrada.veure.com.les.dones.del.poble.hi.col·laboren.amb. il·lusió,.i.fan.que.aquesta.festa.no.es.perdi. Gràcies. a. totes. i. us. espero. l’any. vinent. amb. ganes. de. passar-ho.bé.. mary carmona

BASSOLS ENERGIA, S.A DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA

Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa) Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50 projectes arqUItectonIcs (xalets, Blocs de vIvendes, naUs IndUstrIals,...) reformes, rehaBIlItacIons, projectes d'oBertUra I legalItzacIó, ... projectes d'UrBanItzacIó

Imatges fotorealIstes 3d en color desde l'InIcI del projecte

VALENTIN LLAGUNO LOBATO

c/ pollancres, 1 - 17853 argelagUer

ARQUITECTE - APARELLADOR

Telèfon i Fax: 972 68 77 25 - Mòbil: 656 82 89 81

(a la carretera olot-Besalú, devant el semafor d'entrada a argelaguer desde olot)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

15


16

Entrevista

Jaume Serrat i els forns de calç Nascut l’octubre del 1929, a la casa del costat d’on viu actualment, que els seus pares havien estrenat com a llogaters, Jaume Serrat Mercader és conegut a Argelaguer com en “Met Sisrals” o en “Met de la Cabra”. El primer sobrenom li ve de la casa de la seva mare, i el conservà fins i tot quan va canviar de casa en comprar la casa del costat; el segon, l’adquirí pel fet que havia tingut d’aquests animals a casa seva.

En Met treballà molt temps als forns de calç, tal com havia fet el seu pare.

Fill de pagesos, de seguida que va acabar els estudis va seguir el seu pare, en Joan Serrat, nascut a can Lau, “cap a bosc, a treballar”. Temps enrere els boscos oferien una valuosa font d’ingressos i moltes feines complementàries per als pagesos, com fer carbó o calç; ocupacions gairebé desaparegudes com tants altres oficis, com per exemple dedicar-se a “xafar rocs amb la maceta per arreglar carrers”, feina que va fer el seu pare, entre d’altres, abans de començar a treballar en els forns de calç amb en Joan de Beuda, com ens explica en Met, el qual, per la seva banda, primer havia treballar a can Jan amb les vaques. De la guerra civil recorda en Met que la seva mare els deia quan sentien el soroll dels avions “amagueu-vos aquí darrere, que tiraran una bomba”. També ens parla dels nacionals que baixaven d’Olot i “que tothom guaitava a la carretera”. Pel que fa al servei militar, era de la quinta del 50, de la setena companyia, i va passar primer “uns mesos de campament a Garriguella”; després “volia anar a Castellfollit, on hi havia la tercera companyia”, i finalment va anar a Darnius, després de parlar amb un capità, Joan Palahí, que era d’aquest poble. Va estar a Darnius un any i mig, L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

En Met i l’Enriqueta es van casar el 1955.

fent d’assistent d’aquest capità, “encara que no hi era pas sempre, sempre era aquí casa, i sempre vaig anar vestit de paisà”. Es casà el 1955 amb Enriqueta Ayats, de Tortellà, després de festejar uns tres anys. Van tenir dues filles, la Francisqueta, que es casaria amb Miquel Orellana, amb qui tenen dos fills, en Miquel i en Pol, i viuen a Argelaguer; l’altra filla, la Rosa Maria, ho faria amb Bartomeu Planagumà, amb qui viu a Bianya i amb qui tindria dues nenes, la Gemma i la Judit. En Met treballà molts anys als forns de calç, amb en Joan de Beuda, en Joan Oliveras, i després en un forn més modern de Besalú, després a la bòbila a fer rajols a Sant Ferriol, on també havia treballat el seu germà, en Miquel Serrat, quatre anys més jove, i es va retirar fent plaques de guix.


Entrevista

A dalt, d’esquerra a dreta, Josep Serrat, oncle d’en Met, les seves ties Teresa i Maria Serrat, i el seu pare, Joan Serrat; a sota, la seva dona, l’Enriqueta.

Amb els companys de joventut, d’esquerra a dreta, en Joan Paleta, en Cisquet de Cala Xica i en Met Sisrals. Asseguts, en Lluís del Castell, en Marcelino de Cala Núria i en Josep Arbat.

A banda d’aquestes feines sempre van fer de pagès: tenien terres arrendades a Plandiura i bestiar com ara vaques. També havia tingut vinya: “800 ceps a can Terrats”, amb els quals feia unes “30 semals cada any després d’haver premsat el raïm a can Toni”. Va ser l’últim que va fer vi a Argelaguer. Aviat farà l’any que l’Enriqueta va morir; en Met ara al vespre va a sopar i dormir a casa de l’Enriqueta. A la tarda al cafè fa el canari o la botifarra, i al matí prepara el dinar al nét.

que anant cap a l’Orri, a Monteia, hi havia un forn del qual en sortia la calç ben blanca. Els forns eren de forma circular i es feien seccionant un marge, per facilitar la feina d’omplir-lo, i una mica enfonsats sota terra en la part de l’olla, en la qual s’introduïa la llenya i es formava el caliu. Les parets eren de pedra seca, pedra volcànica o d’obra per resistir les altes temperatures. La calç que s’obtenia després de fondre la pedra calcària tenia diverses aplicacions: desinfectant, per emblanquinar, per ensulfatar, per a la construcció –durant molt temps s’utilitzà com a ciment, motiu pel qual algunes masies tenien el seu petit forn. Normalment feien de 2 a 4 metres de diàmetre per 5 metres d’alçada i sempre es construïen en llocs on hi havia abundant pedra calcària. Per fer una fornada de calç, “primer de tot s’havia de menester llenya”, per això hi havia gent que venia la llenya a tant el feix, ens explica en Met, i les pedres, és clar. En el cas dels forns de Beuda i Sant Ferriol, agafaven moltes pedres del Borró. Després s’havia de fer la falsa volta per deixar espai per fer el foc. Per fer la volta s’anaven posant

Els forns de calç Com hem comentat, en Met, com el seu pare, treballà molts anys en forns de calç d’en Joan de Beuda, i ens explica com funcionaven aquests forns que encara es poden contemplar, mig enrunats i entre la malesa, a Sant Ferriol i a Beuda. A Argelaguer no hi ha pedra calcària, però en podem trobar a tota l’Alta Garrotxa; els forns es trobaven a Sant Ferriol, a Reig, on hi havia un forn en el qual “s’hi podien arribar a posar 80 camions de pedres...”, i a mas Perer, a Beuda, on hi havia dos forns. Ens explica en Met

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

17


18

Entrevista pedres fins a completar-la: “se’n posaven de petites a darrere perquè no es tombessin”, diu en Met. Un cop feta, s’havia d’omplir tot el forn des de dalt; es procurava posar primer les pedres grosses, que trigaven més a coure, i a la part de dalt les més petites. Quan estava ple es tancava formant cúpula “amb fang i pedres i una capa de calç crua”. El fum havia de “sortir per les vores”. I ja estava tot llest per començar la cocció. En Met ens explica que l’obertura per afegir llenya no podia ser molt grossa, perquè sinó “s’escapava molt de foc”. El forn durava, en una fornada de 40 tones, “una setmana ben bona, cremant nit i dia”. Hi havia un forn en el qual sortien més de cent tones cuites: “aquest forn hi estava més de quinze dies”, recorda en Met. “Érem 3 que treballàvem en torns de tres hores. Aquestes hores s’havia d’anar afegint llenya al forn amb una forqueta de ferro”. Cada dia hi havia carretes que traginaven llenya; els boscos eren “ben nets, tot estassat, net”; per proveir de llenya per al forn, hi podia haver deu o dotze persones treballant. Dins el forn s’arribava a la temperatura de 800 graus. “Al principi no paties gaire, no cremava gaire, no en feies pas res, de tirar llenya, però hi havia un moment que hi tiraves un feix de llenya i al cap d’un moment no es veia ni el caliu, ni les cendres ni res, cada tres hores es gastaven més de trenta feixos. I quan estava al pic, que sortia el fum negre, havies de donar estopa forta, i encenies l’encenedor i del fum sortia una bafarada; el fum negre era el que feia el gas; llavors el fum anava canviant, i hi havia un moment que sortia d’un color blanc, les pedres del forn es donaven i la volta quedava ben tapada, tot estava mig desfet”, era el moment de plegar de fer foc. Un cop cuita la calç, després d’esgavellar la volta i esperar que la calç es refredés es treia la calç per la mateixa obertura per la qual s’afegia la llenya. A cada fornada el forn es feia més gros, “marxava tot voltant una mica”. Quan acabaven, netejaven el forn, treien la cendra i tornem-hi. En el cas dels forns d’en Joan de Beuda, la calç anava cap a la fàbrica de paper de Sarrià de Ter. “El mateix que coïa la calç recollia les pedres”; amb menys d’una setmana el forn era ple. Aproximadament, cada mes es podia fer una fornada. “Si feies foc cobraves un xic

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

En la il·lustració podem observar un forn abans (esquerra) i després d’enfornar les pedres i començar a coure-les (dreta).

més”, diu en Met; “no era gaire bona feia: havies de ser-hi; quan estava al pic...”; només havia sortit alguna fornada malament si s’esqueia una setmana de pluja, perquè amb l’aigua i la humitat no anaven gaire bé. Per als dies que durava la fornada, “hi havia unes barraques per descansar i estar-hi...”. Quan treballaven a la nit es despertaven un a l’altre, i a l’hivern el que s’encarregava del foc “de tant en tant també afegia llenya al foc de la barraca”. Treballaven tot l’any, treballaven sempre. “A cents, de tones, n’havíem cuit de calç”, recorda en Met. Dolors Olivé


Escola

Simulacre al CEIP Montpalau El passat dijous 6 de març l’escola Montpalau, amb l’ajuda del Grup d’intervenció Sanitari en Situacions Especials, va realitzar un simulacre d’incendi per tal de posar en pràctica el pla d’emergència que té l’escola en aquests casos. Vàrem poder avaluar l’actuació dels alumnes, el temps que es va tardar en evacuar l’escola, el paper i la tasca dels mestres. Una vegada acabat els components de la unitat ens donaren alguns consells sobre com actuar en incendis domèstics, com evacuar per una finestra, a quin número s’ha de trucar en cas d’alguna emergència, què no s’ha de fer quan una persona es fa mal i està inconscient... Després els alumnes varen poder veure i provar el material que porten dins el vehicle de suport sanitari. Va ser una bona experiència que esperem que no hàgim de posar mai a la pràctica.

Ferreteria

Mas-Ventura, s.l. Electricitat - Aigua - Calefacció C/ Piscina, 6 17850 BESALÚ (Girona)

Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 20 Fax: 972 59 05 69

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

19


20

AMPA

Com cada any, des de l’AMPA hem organitzat el Carnaval. Enguany hi va haver disfresses molt divertides i originals. Vam fer un cercavila a càrrec dels músics del poble i vam acabar al parc infantil fent jocs de cucanya i un bon berenar. La mainada s’ho va passar d’allò més bé (i els pares també!). Aquests segon trimestre la monitora de menjador que s’ha fet càrrec d’aquest servei des que va començar a funcionar a l’escola, l’Ana Maria Painceira, se n’ha anat a viure a Galícia. Des d’aquí li donem les gràcies per tots aquests anys que ha dedicat als nostres fills i li desitgem molta sort en aquesta nova etapa. La nova monitora es diu Christiane Ehrich i està amb nosaltres des del mes de gener. Enguany l’AMPA ha organitzat l’activitat extraescolar d’anglès que es desenvolupa als migdies del dilluns, dimarts i dijous i la du a terme l’Eme de Tortellà, amb alumnes des de P4 fins a 6è. Els dimecres al migdia té lloc el Talleret

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

de Música d’Argelaguer, que aquest curs consta de dos grups, un de Sensibilització amb alumnes de P3 i P4 i un d’Iniciació amb alumnes de P5 i 1r. Ambdues activitats es duen a terme a la Sala de Lectura de l’Ajuntament, per manca d’aules a l’escola. Volem agrair a l’Ajuntament que ens hagi facilitat la utilització d’aquest espai, ja que sense la seva col·laboració no seria possible realitzar aquestes activitats extraescolars.


Joventut

Local de joves El local de joves funciona des del 2004, moment en què l’Ajuntament el va cedir a l’Associació de Joves d’Argelaguer perquè tinguessin un espai de desenvolupament. Des d’aleshores l’entitat i la resta de joves han autogestionat el local com a centre de trobada i de lleure, i des del qual han sorgit propostes i iniciatives juvenils. Com molts ja coneixeu, ha estat un lloc referent per a molts nois i noies del municipi, i fins i tot per a joves de pobles veïns, i que va arribar el moment en què ningú es feia responsable del manteniment i bon funcionament del local, motiu pel qual ha calgut revisar de nou el seu ús i funcionament. Durant aquesta tardor passada es van dur a terme una sèrie de reunions amb joves, pares i Associació per acordar una normativa d’ús del local, que inclou unes normes de convivència i uns horaris, i es va valorar entre tots que era convenient que el local restés tancat quan no hi havia activitat. A partir d’aquest acord l’Ajuntament s’ha fet càrrec de les despeses de reparació del local (porta d’entrada i visera protectora exterior, porta del lavabo, pica i vàter) i a partir d’aquest any ha entrat en funcionament una nova forma de gestionar el local de joves. La posada en funcionament del nou ús del local es va explicar a tots els joves a través d’una carta a les famílies amb joves de 14 a 22 anys i amb una reunió al casal.

Normativa d’ús del local de joves: El LOCAL DE JOVES D’ARGELAGUER és un espai gestionat per l’Ajuntament i cedit a l’Associació de Joves d’Argelaguer. L’objectiu del local és oferir un espai autogestionat d’ús lúdic, educatiu i informatiu per als joves, fomentant la trobada, la comunicació i la socialització. El local és per a tots els i les joves del municipi, a partir de 14 anys. Tots els usuaris tenen uns drets i deures per tal d’assegurar el bon funcionament del servei:

Drets: • • •

Dret a fer ús del local. Dret a organitzar i/o participar de les activitats que es generin al local. Dret a tenir la informació de tots els temes juvenils sol·licitats.

Dret a rebre un tracte respectuós i digne per part de la resta d’usuaris.

Deures: • • •

Respectar-se els uns als altres. Respectar les instal·lacions del local, el material, l’era i tot l’entorn. Mantenir net tot l’espai (local i exteriors) de papers, objectes contaminants i altres.

Normes de convivència: • • •

No es pot fumar en tot el local. No està permesa l’entrada ni el consum de begudes alcohòliques i substàncies tòxiques al local. Per fer foc cal demanar permís a l’Ajuntament (durant l’època que el Departament de Medi ambient permet fer foc).

Horaris: El local està obert els dimecres, divendres, dissabtes i diumenges de 5 a 9 h del vespre. El personal de l’Ajuntament és l’encarregat d’obrir i tancar el local. També se’n poden fer càrrec pares i mares dels joves que hi vulguin col·laborar. Si es vol fer ús del local fora dels horaris establerts s’ha de demanar per escrit a l’Ajuntament amb 3 dies d’antelació omplint una sol·licitud on cal indicar l’activitat que s’hi vol realitzar, el dia/es, hores i responsables. Les sol·licituds les podeu trobar al local, a l’Ajuntament i a la Sala TIC (oberta dilluns, dimecres i divendres de 5 a 8 h). Cal presentar-les amb temps suficient perquè l’Ajuntament pugui donar una resposta i la persona que hagi d’obrir estigui assabentada. Les sol·licituds es poden presentar a l’Ajuntament (de 8 a 15 h, o amb un sobre per sota la porta) i a la sala TIC. Aquests horaris es poden modificar durant les èpoques de vacances per ajustar-se a les necessitats dels joves. Esperem que aquest nou funcionament garanteixi la continuïtat del local i que tots els joves en puguin gaudir. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

21


22

Esports

F.C. ARGELAGUER Nous horitzons Arriba el final de temporada i és hora de fer balanç. De tots els nostres equips, si ho mirem des d’un punt de vista resultadista, hi ha de tot, equips que estan molt amunt en les classificacions i d’altres que més aviat estan a la zona baixa, però creiem que s’ha de fer un balanç mirant al futur i en general a l’esdevenir del nostre club. Començant per l’equip femení que està al campionat de segona divisió, podem dir que està fent una molt bona campanya, ja que obté resultats de molt de mèrit, a més, i potser més important, és que des de la pretemporada i durant tot l’any, s’han incorporat noves jugadores que, sumades al bon planter que ja hi havia, han fet que tinguéssim una plantilla més àmplia i més competitiva, que de cares a l’any que ve i si continuen treballant igual, donaran molta guerra, en podeu estar segurs. Pel que fa a l’equip de tercera regional, mirant a la classificació, està a la zona mitjana-baixa, si bé creiem que podem optar a estar més amunt, perquè hem millorat respecte l’any anterior. I és més, creiem que l’any que ve estarem molt millor. I és que tenim una plantilla amb molt de futur, ja que s’ha creat un bloc molt unit, amb una mitjana d’edat molt jove, bons jugadors de futbol, amb molta gent del poble, en què els que no són d’Argelaguer s’han adaptat molt bé al nostre club i al nostre poble i això és molt important, en què hem recollit els fruits de l’any anterior, que ens vam aventurar a crear l’equip de juvenils, i de ben segur que aquesta plantilla anirà a més. L’equip que ha costat més de tirar endavant aquesta temporada ha estat l’equip de juvenils. L’any passat es

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

va crear i va anar molt bé, però durant l’estiu hi va haver molts canvis per motius ben diversos, com gent que ja no tenia l’edat, d’altres que van plegar, lesions... i es van haver de fitxar diversos jugadors nous. Tot això durant la temporada ha continuat passant i ha comportat que no tinguéssim una plantilla estable durant tota la temporada, amb massa canvis constantment, que han comportat no gaires bons resultats. En definitiva, no s’ha pogut crear un bon bloc unit i de cares a l’any que ve haurem de replantejar-nos la situació. L’equip de categoria cadet sí que des de fa anys són un molt bon grup que han anat pujant categories junts i que aquest any a més han fitxat més jugadors creant així una plantilla molt més àmplia i més competitiva. De cares a l’any que ve, en què la majoria seran cadets de segon any, faran de ben segur una gran campanya. Finalment l’equip de prebenjamí són un nanos molt macos que aquest any han descobert el món del futbol i que sembla que els agrada. Si mirem com a començament de temporada jugaven i ho comparem amb com ho fan avui en dia han millorat molt en tots els aspectes, tant a nivell tècnic com a jugadors d’equip i a més a més guanyen un munt de partits, més no es pot demanar. Com es pot veure sembla que tindrem bon futbol per molt de temps! Ara que ve el bon temps, us convidem a què us acosteu al camp, que segur que gaudireu! La junta del FC ARGELAGUER


Caçadors

La caça menor Enguany la temporada de caça ha estat bona en la modalitat de caça major (senglar, cabirol...). La caça de mitja veda va anar força bé pel que fa a tudons i tórtores, tot i que només es va practicar durant tres dies. La guatlla no s’ha pogut caçar. Cap a mitjan maig i fins a principi de juny es van poder escoltar pels camps de sembrat, cap a ran vespre o a primera hora del matí, el cant d’algunes guatlles. Passats aquests mesos i a causa de la sequera, van marxar a zones més humides dels Pirineus. La caça menor ha estat un desastre i només es va practicar els primers dies. A causa del baix nombre de conills i perdius existents, els mateixos caçadors van decidir respectar els pocs exemplars que quedaven per preservar aquestes poblacions. Gràcies a aquesta mesura a finals de gener principis de febrer, que és quan acaba la temporada de caça, es van poder veure una bona quantitat de conills petits, però l’alegria va durar poc, perquè cap al mes de març ja no es veien, un altre cop la neomènia vírica els havia afectat i tornàvem a tenir la població sota mínims. La perdiu roja, juntament amb els conills, són les dues espècies per excel·lència de la caça menor. Tot i que els problemes que els afecten són diferents i malgrat que any rere any es fan repoblacions, no aconseguim augmentar-ne el nombre d’individus, hi ha massa factors que condicionen l’augment de les espècies.

Pel que fa a la perdiu: • Les varietats de cultius (userda, civada, blat, ordi,...), els cicles d’aquest i la seva superfície són fonamentals per a la seva reproducció, ja que els proporcionen un bon amagatall per fer els seus nius. En els marges que separen els diferents cultius és on troben una major varietat de plantes, flors i fauna de petits animals que formen la seva dieta alimentària. • S’ha d’alternar entre aquests cultius, els de gira-sol i blat de moro, perquè la collita es fa més tard i els proporcionarà la protecció vegetal quan es recullin els cereals entre juny i juliol. Totes aquestes planificacions de cultius no serviran de res si no es limita la utilització d’herbicides i pesticides (provoquen la mort directa per enverinament i de forma indirecta fan disminuir la fertilitat i la font d’aliments) i es fomenta l’agricultura biològica. L’objectiu és tenir una activitat agrícola rendible i respectuosa amb el medi ambient. Un altre punt important és l’hora de la collita, la maquinària que es fa servir es comporta com un depredador més i se suma als que actuaran quan la perdiu es queda sense la protecció vegetal i en cerca una de nova. Malgrat tots aquests inconvenients any rere any ens esforcem per repoblar el vedat de perdius i mirar de suplantar algun dels inconvenients abans esmentats depenent sempre dels recursos de què disposi l’associació. Caçadors d’Argelaguer

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

23


24

Casal de la Gent Gran

La memòria

El abuelo

La memòria és el fil conductor de la nostra vida i de les nostres relacions amb els altres. Fer-nos grans comporta la pèrdua d’una sèrie de capacitats, com per exemple la de recordar les coses i, per tant, a fi d’evitar aquesta situació hem d’adoptar diferents mesures i mètodes, exercicis i estratègies. Tots, i molt especialment els grans, en alguns moments de la nostra vida ens queixem o ens preocupem per no tenir la mateixa memòria de fa uns anys i, en algun moment, aquest temor ens fa pensar en la por de patir Alzheimer i no hem de tenir aquesta preocupació. Freud, en una de les seves teories, assegurava que oblidar sovint el nom d’una persona té un significat i l’oblit passatger dels noms és un dels actes fallits més freqüents. Un nom s’oblida perquè ens recorda coses desagradables o perquè l’associem a un altre nom que pot provocar un sentiment desagradable. Així, la representació dels noms s’enterboleix a causa d’ells mateixos o a causa de les associacions més o menys llunyanes (del llibre Psicopatologia de la vida quotidiana de Sigmund Freud). La memòria és un mecanisme molt complex i, si ens falla, hem de buscar la causa del problema i aliar-se contra ella i, un cop identificada, segur que el problema ha desaparegut. La memòria és una funció cognitiva que permet adquirir coneixements del cervell i serveix per organitzar les nostres relacions amb el món exterior. Hi ha tres grans sistemes de memòria. El primer es denomina “memòria declarativa” i es basa en el llenguatge com records personals i fets o coneixements adquirits. El segon “memòria procedimental” inclou la memorització dels gestos i ens permet fer treballs diversos, i el tercer “memòria emocional” ens commou, ens fa riure, ens dóna plaer i aquestes coses sempre les recordem millor. Quan ens fem grans, hem d’estar més atents a les circumstàncies. Hem d’emmagatzemar i consolidar una informació en la memòria per recordar-la en el moment necessari. Als 5, 10 o 20 anys, la capacitat de la memòria arriba al màxim rendiment. Entre els 15 i 30 anys, la capacitat d’atenció minva una mica i quan ens fem grans recordem més el que ens va passar fa temps. Els nostres records canvien amb el temps i ho va demostrar un experiment que es va fer als Estats Units, després de l’explosió de la nau espacial Challenger, l’any 1986. Durant les 24 hores següents, uns psicòlegs van demanar a 44 estudiants que expliquessin per escrit què feien quan va esdevenir la catàstrofe. Dos anys després, el 1988, van demanar als mateixos que expliquessin novament aquells fets i un 40% van explicar coses completament diferents i per tant la memòria d’aquells testimonis no va ser igual. Finalment, la memòria és un dels instruments de la intel·ligència, ja que si la intel·ligència ens resol problemes, la memòria ens ajuda a recordar. L’edat no sempre és la responsable dels problemes, ja que amb l’edat la memòria augmenta per la quantitat d’informació, però també disminueix per problemes diversos, problemes com la salut, l’estat físic, el psicològic i en conseqüència ens fa disminuir la memòria. Els seixanta són una edat frontissa, la jubilació no ha de ser motiu de quedar-se a casa. Hem de sortir, fer amics, parlar i recordar èpoques anteriors i transmetre els records, classificar-los i explicar històries de la nostra pròpia veu, és una manera de transmissió especialment enriquidora. Article cortesia de la revista Tardor per al Casal de la gent gran d’Argelaguer. Àngel M. Sánchez Álvarez Cap del gabinet d’estudis de FATEC

Voy a decir para ustedes con cariño y humildad una corta poesía basada en la realidad.

Se muestran acobardados constantemente sufriendo pidiendo con ansiedad que les llame el Padre Eterno.

Recuerdo siendo pequeño igual que todos ustedes teníamos gran respeto sin tener tantos placeres.

Y es triste y doloroso y más que nada inhumano el no encontrar un cariño aI llegar a ser anciano.

Entonces era sagrado contestar a los mayores que con mucha educación cumplíamos los menores.

Los nietos a los abuelos los quieren cuando son niños pero según van creciendo se va mermando el cariño.

Fuimos muy poco aI colegio hay que decir la verdad, pero sí nos enseñaron a tener que respetar.

Si el abuelo les reprende le contestan enfadados tu ya no entiendes ni papa porque estás muy anticuado.

Ahora estudian muchos años tienen que tener cultura, pero tocante al respeto no hay ninguna asignatura.

Cabizbajo y dolorido se queda solo el abuelo llorando gotas de sangre sin tener ningún consuelo.

Y debieran de tenerla sépanlo los profesores que bien merece un suspenso quien contesta a los mayores.

Por la mañana temprano dicen muy fuerte y sin duelo no hay quien duerma en esta casa por las toses del abuelo.

Los hijos deben ser hijos asín sobrados de potencia, los padres deben ser padres por muchos años que tengan.

A muchos seres les pasa todo lo que estoy diciendo que Dios se lo tenga en cuenta lo mucho que están sufriendo.

No hay cosa para los padres que causa mayor placer que les respeten sus hijos por muy crecidos que estén.

Y me despido de ustedes con lágrimas en la vista y os doy un gran abrazo a todos los pensionistas.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

Se encuentran entusiasmados llenos de felicidad pero si ven lo contrario lloran en su soledad.

Autor desconegut

Activitats Cada dimecres hi ha taller de modisteria i patch. Cada dijous seguim fent gimnàs. Sortida a Barcelona el 25 d’abril. Dia 19 d’abril, festa de la primavera. Margarita Vilar, Secretària

RECORDEM

Al benvolgut company traspassat JOAQUIM FARRÉS I AYATS. El nostre condol a la família.


Àlbum fotogràfic

Rosa Roca i Cecília Casadevall tornen de rentar roba al riu. Arxiu can Janot.

Grup de joves d’Argelaguer a la carretera, a finals dels anys 50. Arxiu can Janot.

Climent Suñé, Montse i Rosa Busquets. Arxiu can Janot.

Jugant a cartes davant de Can Xac. Arxiu can Janot.

Aplec del Guilar ,a principis dels anys 1960 (Arxiu Luchi Roca). L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

25


26

Història

Nous documents de la Germandat de Sant Narcís Una troballa

En Joaquim Badosa, més conegut per en Quim Cisteller, amb prop de 99 anys a l’ossada, el cap clar i farcit de records, és la memòria viva del segle XX a Argelaguer. Va fer de pagès, peó, llenyataire, cisteller i rellotger, entre d’altres oficis. Va néixer en el temps de les tartanes. Va copsar la Dictadura de Primo de Rivera. Quan feia el servei militar a Barcelona va viure la proclamació de la II República. Va ser regidor a l’Ajuntament, durant la guerra civil. Fou president del Casal Republicà i president del Sindicat Agrícola. Li va tocar anar a la guerra i va tornar, que ja és molt. Va estar a la presó a inicis de la repressió franquista. I, anys més tard, va ser l’últim president de la Germandat de Sant Narcís, una Germandat que ja anava de capa caiguda, atès que el país es modernitzava i la Seguretat Social anava prenent les funcions d’ajuda als socis malats o impossibilitats. Al final, a la Germandat de Sant Narcís li va arribar la seva fi i es va dissoldre l’any 1986. Portava més de cent anys d’història i una important funció d’ajuda i aglutinadora del poble. La seva documentació va romandre guardada a Cal Cisteller. L’any 1993, en Quim i la seva família van marxarne i van anar a viure en un pis de la carretera, junt amb els patracols de la Germandat, quaderns, goigs, tampons i altres. El 2003 va lliurar tota la documentació al mateix alcalde Josep Dorca i fou dipositada a l’arxiu municipal.

La troballa

L’any 2007, les mestresses de Cal Cisteller, la Montserrat i la Magdalena Plandiura, tot fent neteja, van trobar al fons d’un bagul de les golfes cinc llibres vells, ratats i esgrogueïts, de la Germandat de Sant Narcís, amb el valor afegit de què eren els primers de la creació de la societat de socors mutus. Es va aconsellar que el millor seria fer-ne donació a l’Ajuntament, per a l’arxiu municipal. Van estar-hi d’acord, amb la senzilla condició que en Quim Cisteller n’estigués assabentat. I Així va ser.

Els cinc llibre estan formats per: •

Un llibre d’Acords de l’1 de març de 1882 a 6 de gener de 1894. (núm. 1)

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

Un llibre de Pagaments i Entrades de 1882 a 1890. (núm. 2) Un llibre de Comptes amb llista de socis de 1882 a 1901. (núm. 3) Un llibre de Registre de Recaptació de 1891 a 1908. (núm. 4) Un llibre gros de Comptes de 1902 a 1968. Incomplet i trencat. (núm. 5)

Els llibres estan escrits en castellà, llengua oficial i obligada, excepte en el curt període de temps de finals de la República i guerra civil, que les anotacions són en català planer. Dels quaderns es pot extreure molta informació interessant, com el nom i cognom dels socis, edat, ofici; les despeses de les festes de Sant Narcís i altres compres; les altes, baixes i expulsions. En podem citar algunes engrunes, per exemple:


Història

• La primera Acta de la Societat, de l’u de març de 1882, amb la composició de la primera Junta i primer director (president), en Pere Abella, flequer del carrer Major. En Quim escoltant sardanes l’any 2005.

• L’expulsió del soci Joan Matas i Campasol, per haver dit públicament, que la Junta “Eran unos embusteros, pillos y todos unos Carlistas”, Ho va dir a la sala de ball i fonda de Can Cabanyes, el dia 29 d’octubre de 1885, dia de la festa de Sant Narcís. • La manifestació del soci Joan Serrat de Can Cabanyes, que volia aclarir la sala de ball on es faria el “el baile ‘sarau’”, el dia de la festa. I demanava que es fes un any a cada sala de ball del poble i que les reunions es fessin durant l’any en aquestes sales. Es va acordar que aquell any es faria a la sala de Can Cabanyes i l’any següent a Can Nofre. 6 de gener 1886. • Dia 8 d’octubre de 1893, quan en Francesc Brunsó n’era president, es va informar a tots els socis reunits que s’havien construït unes “bañaderas” (banyeres) per als socis, que per la seva malaltia ho necessitin i també per a qualsevol veí, no soci, però mitjançant el pagament de 50 cèntims diaris. • Compra de la imatge de Sant Narcís, patró de la Germandat per 65 pessetes. 15 d’octubre de 1882. • Compra dels goigs de Sant Narcís 1 pesseta Ports i embalatge del sant 2’5 pessetes. Compra de ciris i de “mas antorchas” (atxes, ciris molt grossos) 33 pessetes. 17 de novembre de 1882.

• Any 1902. 172 socis. La quota és d’una pesseta al mes. • Any 1923, La Societat de Sant Narcís ha invertit en “láminas de ferrocarril” la important quantitat de 3.106’75 pessetes. Hi havia el projecte de construcció d’una línia de tren entre Ripoll, Olot i Girona i tot es va quedar en res, com quasi sempre. • Any 1968. Últimes anotacions. Una mensualitat 10 pessetes. Festa de Sant Narcís, cobrament del ball de tarda i nit la quantitat de 5.245 pessetes. Total capital 31 de desembre de 1968: 15.826 pessetes (95 tristos euros). En fi, una important troballa per saber més de la història de la Societat de Socors, del poble i dels nostres avis i besavis. Gràcies Montserrat i Magdalena per la donació i gràcies Quim per guardar-ho tan bé. En Quim, últim president de la Germandat, va néixer en temps de les tartanes i ara viu prop d’una autovia de quatre carrils, on passen rabents vehicles que poden anar a més de 200 quilòmetres a l’hora, amb motor turbo, equipats amb climatitzador, airbag, ABS, GPS i Bluetooth. És que tot va massa de pressa, els vehicles i el temps. Josep Vilar i Vergés

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

27


28

LlunaPlena, Associació Cultural d’Argelaguer

La Biblioteca: els deures fets Asseguda davant de l’ordinador, amb un full en blanc que, dit sia de passada, enlluerna els meus ulls, em pregunto què he de dir a uns amics i veïns del poble, tots vosaltres que llegiu aquesta revista, per donar-vos una visió general del que han estat aquests dos anys de biblioteca, des que la vam inaugurar l’any 2006, més ben dit, des que la gent de LlunaPlena vam fer la campanya “Cada casa un llibre”, allà al Sant Jordi del 2005. El dia 23 d’abril del 2005 vam recollir de tots vosaltres 721 llibres, i de mica en mica hem arribat a registrar quasi 4.000 exemplars de tot tipus de matèries, des de la novel·la clàssica i moderna als contes infantils, passant per les enciclopèdies, diccionaris, llibres de política, geografia, sociologia, pedagogia, medicina, religió, història de Catalunya i del món, ciències naturals, art, esports i gastronomia. Però no s’acaba aquí, ens heu donat tota una col·lecció de música clàssica i un equip complet per escoltar-la, pel·lícules en format vídeo VHS… i segur que se m’escapa alguna cosa més. En aquests dos anys que LlunaPlena ha obert la Sala de Cultura (on s’ubica la Biblioteca) els dimecres a les tardes han passat al voltant de 800 persones, per dir la veritat molts nens i pocs adults. Però ja sabem que el futur de la nostra societat està en els nens d’ara… i de la seva educació depèn dels pares d’ara, vosaltres que llegiu aquesta reflexió. A partir del mes de març la Sala de Cultura està oberta tres dies a la setmana: les tardes del dilluns, dimecres i divendres; i l’Ajuntament ha contractat la Margaret perquè es faci càrrec de la biblioteca i d’organitzar activitats culturals per a grans i petits. LlunaPlena continuarà la seva tasca

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

cultural, seguirem molt vinculats a la biblioteca i la Sala de Cultura, ja sigui fent-hi les nostres tertúlies literàries o altres projectes que estem elaborant. LlunaPlena ha gaudit de debò les hores que ha passat en aquest espai reordenant, classificant i registrant cada llibre, sempre moguts per la il·lusió que Argelaguer pogués disposar d’aquest servei. Des d’aquestes línies, la nostra Associació vol donar la benvinguda a la Margaret i les gràcies a l’Ajuntament, que va donar suport en el seu moment a la nostra iniciativa de crear la Biblioteca i que ara, que ja és un fet consolidat, es fa càrrec de la continuïtat del projecte. Per finalitzar volem recordar-vos que la lectura és una activitat que enriqueix l’esperit i desenvolupa la imaginació. Que llegir un llibre és un plaer i… si més no, unes pàgines abans de tancar els ulls al vespre és més efectiu que “contar borreguitos”. Vull regalar-vos aquest poema de Rumi que ha traduït l’Alberto al seu blog: Y esto es amorEl vértigo del Cielo más allá de la prisión de las palabras. Súbitamente estar desnudo ante la antorcha de la verdad… M. Angels Masip (Presidenta de LlunaPlena)


LlunaPlena, Associació Cultural d’Argelaguer

Corre i vola un conte per l’Escola El. dia. de. Sant. Jordi. d’enguany. la. nostra. Associació. va. organitzar.una.narració.de.contes.per.als.nens.de.l’Escola,. dins.el.seu.horari.escolar..Amb.la.intenció.d’oferir.als.joves. oïdors.històries.curioses,.divertides.i.emocionants.i.passar. una.estona.agradable,.perquè….s’esdevenen.tantes.coses. en.els.contes!.Els.nens,.en.escoltar-los,.desenvolupen.la. memòria.auditiva.i.aprenen.a.retenir.l’estructura.d’un.relat,. que.és.el.primer.pas.cap.a.una.lectura.intel·ligent. Es.va.triar.la.Sala.de.Cultura.de.l’Ajuntament.per.realitzar. aquesta.activitat,.per.qüestió.d’espai,.i.perquè.ens.facilitava. més.la.tasca.de.crear.una.atmosfera.al.voltant.de.cada. història.amb.una.modesta.escenificació. Per.als.nens.d’educació infantil i cicle inicial.vam.elegir. els.següents.temes: -.Un.conte.clàssic,.La rateta presumida,.que.l’hem.versionat. a.la.nostra.manera. -.3.contes.que.hem.seleccionat.del.llibre.Mil anys de contes. (volum.2).de.l’editorial.Baula..El.primer.porta.el.títol.de.El cantaire i el dofí..És.una.adaptació.d’una.llegenda.de.l’antiga. Grècia.i.el.testimoni.més.antic.que.parla.dels.dofins.com.els. únics.animals.que.espontàniament.manifesten.amistat.als. homes.. El. segon. conte. és. una. adaptació. d’una. llegenda. africana.i.es.diu.El signe de la saviesa. S’inclou.dins.d’aquells. relats.que.intenten.explicar,.per.mitjà.d’una.història.inventada,.l’origen.d’una.o.altra.particularitat.d’un.ésser.viu:.color,. crit,.manera.de.viure,.gustos….I.el.tercer.conte,.L’oca d’or,. és.una.adaptació.d’un.conte.dels.germans.Grimm,.que.com. sabem.van.ser.els.pioners.de.la.recerca.sistemàtica.dels. contes.orals..Aquest.conte,.en.què.intervé.un.objecte.màgic. on.tot.s’enganxa,.és.conegut.a.gran.part.del.món.

Per.als.nens.de.cicle Mitjà i cicle Superior,.el.programa. va.ser.el.següent: -.Per.posar.a.prova.la.capacitat.deductiva.dels.nens.vam. començar.amb.Enganyifes i Endevinalles, jocs.verbals.que. plantegen.enigmes.que.cal.desxifrar. -.Vam.continuar.amb.una.tria.de.tres.contes.del.llibre.101 cuentos clásicos de la India,.publicat.per.l’editorial.Edaf,. dins.la.col·lecció.Arca.de.sabiduría,.els.títols.dels.quals.són. El barquero inculto, El anciano y el niño.i.Viajero sediento.. L’Índia.té.una.herència.espiritual.i.cultural.d’excepció.i.ha. aportat.una.magnífica.literatura.mística..Aquests.contes,. que.ja.han.arribat.a.altres.països.i.han.estat.incorporats. a.altres.tradicions.i.cultures,.formen.un.tresor.clàssic.de. coneixements,.i.molts.amb.sentit.de.l’humor.resulten.molt. enginyosos.i.significatius..Al.final.de.cada.història.hi.ha.un. missatge,.un.breu.comentari,.que.invita.a.la.reflexió. -.I,.per.finalitzar,.vàrem.triar.un.conte.del.llibre.de.Gianni. Rodari. (1970. -. premi. Hans. Christian. Andersen),. Molts contes per jugar,.de.l’editorial.Alfaguara..Aquest.porta.el. títol.d’Aquells pobres fantasmes..Són.contes.que.tenen.tres. finals.per.triar,.i.amb.possibilitats.d’augmentar-ne.el.nombre. sempre.que.es.tingui.ganes.de.jugar.a.canviar.finals..Els. nens.van.participar.i.ens.ho.vam.passar.d’allò.més.bé!!

Les.fotografies.corresponents a.l’activitat.“Corre.i.vola.un.conte per.l’Escola”.es.publicaran.en.la.propera. edició.de.la.revista.

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

29


30

Les nostres empreses Després d’iniciar aquesta secció en la qual repassem la història i característiques d’algunes empreses d’Argelaguer ja tancades amb l’empresa Yesos Pirineos, la continuem amb una altra empresa dedicada també a l’elaboració de guix, Yesos el Guilar, situada a tocar la cantera que s’explotava, entre el pla de ca l’Ornós i la pujada del Guilar.

YESOS EL GUILAR

El forn i el molí es construïren al costat de la cantera de guix; el transformador hi garantí el subministrament elèctric.

Entre els fundadors d’aquesta empresa hi trobem Salvi Masdéu Mulá, nascut l’agost del 1922 a sobre mateix de la fleca que actualment hi ha a la carretera d’Olot. En Salvi, després de treballar uns anys “de maquinista a la fàbrica de paper La Confianza”, començà la seva trajectòria dins el sector del guix als forns de Beuda, on podem dir que realitzà l’etapa d’aprenentatge. En aquesta època va fer un viatge a França per recollir informació sobre els forns de raig i “per agafar la mostra de com ho feien allà”, ens explica, i quan va tornar va participar en el disseny dels forns de Beuda, projecte que decidí dur endavant a Argelaguer. Així va ser com va buscar capitalistes per fer possible aquesta empresa, que inicià finalment a mitjan anys cinquanta amb la creació d’una societat amb Faura i Serra, de Girona, i amb Francisco Abulí, de ca l’Ornós d’Argelaguer. Amb en Josep Faura recorda en Salvi que eren “molt amics”, i que havien fet la mili i jugat a futbol plegats. El forn que varen muntar era un forn de raig, anomenats d’aquesta manera perquè permetien la realització d’un treball continu. El forn i el molí es van situar a la cantera mateix, en uns terrenys llogats, ja que d’aquesta manera s’estalviaven de transportar el guix, encara que passats L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

uns vint anys van canviar de cantera, perquè el guix sortia “una mica moreno, per la barreja amb xalió, i vam haver d’anar a Sales, a can Sabater, on era més blanc”, ens comenta en Salvi. Així mateix, ens explica que hi ha una veta de guix que “ve de Ripoll, baixa tota vora de Pirineus, surt a baix el Llierca, surt una mica a Tortellà, on hi havia el forn de ciment, i baixa i surt altra vegada a Sales, Beuda i a Maià s’acaba”. En el moment d’obrir el forn, com dèiem cap al 1955, molta gent que treballava al bosc “van haver de plegar perquè el gas butà va matar el carbó”, d’aquesta manera van poder contractar alguns d’aquests treballadors per treballar al forn o a la cantera. La pedra s’arrencava amb “barrinada, explosius de dinamita, i més endavant es va fer servir Goma-2”. En Salvi era l’artiller; ens explica que el primer cartutx portava la metxa i que “es feia un forat amb una barrina i hi posaves de 8 a 12 cartutxos; amb un cigarro de Celta n’enceníem fins a vint, i després comptaven com explotaven els cartutxos amb l’eco, amb el retrunyir, de les cases”, fins que una vegada a Sales va tenir un accident a la cama “molt gros, amb un cartutx que no havia explotat”.


Les nostres empreses

Una cinta transportadora feia que el guix entrés al forn i s’iniciés el procés fins a moldre’l i ensacar-lo.

El guix s’arrencava amb dinamita.

Era el 1976 i li van donar la invalidesa i es va retirar. En Francisco Abulí passà a ser l’encarregat del negoci, i el forn treballà uns deu anys més.

parar mai, perquè costava molt d’escalfar”. Al forn hi treballaven deu persones, gairebé tots d’Argelaguer. Per poder tenir el forn treballant de forma contínua hi havia gent que es dedicava a recollir la malesa i les branques del bosc, que després venien a tant per feix; “amb aquests forns i els forns de calç, mai no havien estat tan nets, els boscos”, diu en Salvi. Més endavant, el forn va funcionar amb carbó.

Més endavant, tot aquest procés de la barrinada va ser automàtic, i si hi havia algun cartutx que no explotava “hi havia un mecanisme que t’ho marcava”. A la cantera, hi treballaven quatre o cinc persones que s’encarregaven d’agafar la pedra neta i col·locar-la en un dipòsit amb una pala excavadora; del dipòsit, el guix anava a la trituradora, des de la qual unes cintes transportadores l’introduïen dins el forn, on es coïa amb carbó. Un cop cuit, el guix queia dins unes vagonetes que hi havia sota el forn i un rellotge marcava cada mitja hora que s’havien de treure, i mitjançant vies feien arribar fins a una altra tremuja, perquè passés al molí per moldre’l. Finalment, ensacaven el guix de forma manual, fins que van ser els primers de comprar a l’empresa Tallers Vilanova de Sant Joan les Fonts una màquina per ensacar que omplia els sacs mitjançant un tub que s’introduïa en un sacs que només tenien una petita obertura. Els sacs es col·locaven de set en set o de vuit en vuit al carretó, i cap al camió. Amb aquesta innovació cada hora, hora i mitja ja tenien el camió ple; es podien arribar a fer 1.000 sacs cada dia. La gent que treballava al forn era diferent de la que treballava a la cantera: “anaven a torns; el forn no podia

Yesos el Guilar va fer que l’electricitat arribés al Guilar i a les masies properes, i fou el constructor de la passera sobre el riu Fluvià per permetre l’arribada dels camions per carregar sacs. L’empresa prosperà, i al cap dels anys es va ampliar: “no en fèiem prou i després vam fer un altre forn, i tampoc no en vam fer prou, fins que un capitalista ens va absorbir a tots”. Van haver de plegar per la competència tan forta que hi havia amb els de Beuda: “Yesos Ibéricos no va voler cap competència, el gros es menja el petit, ho van voler comprar tot”. Van plegar les dues empreses d’Argelaguer, una empresa de Sant Jaume, i una a Serinyà. Ara, però, a Beuda se’ls acaba el guix, comenta en Salvi, “en tenen per a tres o quatre anys”. També hauran de tancar, obrir noves vies d’explotació o bé desviar els esforços cap a altres empreses, cap a altres projectes. Dolors Olivé

REPRESENTANT D'EMBOTITS I FORMATGES

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

31


2

Salut

Educar els nostres fills Quan.una.parella.decideix.tenir.fills.pren.una.decisió.que. comportarà.grans.canvis.en.la.seva.vida..Tenir.fills.és.una. experiència. meravellosa. i. alhora. aterridora.. Ser. pares. significa. posar. en. marxa. un. projecte. vital. educatiu. que. comença. amb. el. naixement. del. nen,. continua. amb. les. activitats. de. criança,. socialització. i. suport. i. una. intensa. implicació.personal.i.emocional. Els.pares.han.d’assegurar.la.supervivència.dels.fills,.el.seu. creixement.sa.i.la.seva.socialització;.aportar.un.clima.d’afecte. i.suport.necessaris.per.a.l’adequat.desenvolupament.psicològic;.estimular-los.per.fer-ne.persones.amb.capacitat.per. relacionar-se.amb.el.seu.entorn.físic.i.social,.i.respondre. adequadament.a.les.demandes.i.exigències.plantejades. I.ens.preguntem.com.educar-los.per.fer-ne.persones.responsables,.autònomes.amb.alts.valors.morals..Quin.estil. educatiu.hem.de.seguir?.Com.aconseguirem.l’afecte.i.el. respecte.(i.no.la.por).dels.nostres.fills?.Hem.de.ser.molt. estrictes.o,.per.contra,.permissius?.Hem.de.castigar? Cada.família.té.la.seva.pròpia.cultura.privada,.incloent.els. seus.costums,.els.seus.estils.per.enfrontar-se.a.la.realitat.i. els.seus.valors..Però.les.claus.per.resoldre.la.majoria.de.les. dificultats.que.els.pares.tenen.amb.els.seus.fills.consisteixen.a.establir.unes.normes,.marcar.les.conseqüències.que. es.deriven.del.trencament.d’aquestes.normes.i.utilitzar.una. disciplina.coherent..Les.normes.efectives.donen.seguretat. al.nen..Els.pares.promouen.el.sentit.de.la.seguretat.quan. diuen.exactament.el.que.pretenen,.quan.ho.diuen.clarament. i.quan.són.coherents.i.predictibles.en.el.seu.comportament.. Un.nen.pot.desenvolupar.el.seu.sentit.de.la.responsabilitat. només.quan.se’l.considera.responsable.dels.seus.actes.. L’autoritat.paterna.no.ha.de.ser.necessàriament.abusiva,. dura.o.mesquina.per.al.nen..Els.procediments.per.establir. normes. i. límits. no. són. inamovibles,. ja. que. s’han. d’anar. ajustant.a.les.circumstàncies.canviants.com.el.creixement. físic,.la.maduració.intel·lectual.i.afectiva.i.les.noves.condicions.de.la.vida.familiar.. Les.passes.que.s’han.de.seguir.per.establir.normes.són: a) Observar.els.nostres.fills..El.sol.fet.de.la.presència.dels. pares.fa.que.el.comportament.del.nen.no.sigui.realment.el. que.hauria.de.ser.sense.la.seva.presència..Per.entendre. aquests.altres.comportaments.hem.de.ser.capaços.d’observar.els.nens.sense.que.se.n’adonin.i.preguntar.a.amics. i.veïns..S’ha.d’evitar.la.tendència.a.veure.només.allò.que. fa.malament.i.obviar.el.seu.comportament.general. b).Analitzar.les.situacions.problemàtiques..Primer,.esbrinar. quin.és.el.problema..La.millor.manera.de.definir.un.problema.és.identificar.un.comportament.que.desitgi.canviar.. Freqüentment.els.pares.consideren.que.definir.un.problema. vol.dir.canviar.l’estat.emocional.o.sentiments.del.nen,.però.el. més.eficaç.és.tractar.de.modificar.el.seu.comportament..La. majoria.de.les.vegades,.en.modificar.un.comportament,.canvia. l’estat.emocional.que.sustenta.aquest.comportament. Segon,. analitzar. el. problema:. quan. ha. sorgit?,. com?,. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

quines.són.les.seves.conseqüències?,.quina.part.d’ell.ens. correspon?,.com.reaccionem?,.entenem.per.què.reaccionem. d’aquesta. manera?,. què. ens. agradaria. fer?,. com. volem.que.es.resolgui.la.situació?.El.tercer.pas.consistirà. a.considerar.les.diferents.possibilitats.per.poder.resoldre’l.i. sospesar.les.conseqüències.probables.sobre.el.nen.i.sobre. nosaltres.mateixos.i.els.costos.d’aquesta.solució.quant.a. temps,.energia.i.diners. c).Establir.les.normes..Les.normes.han.de.ser.raonables.. Els.pares.han.d’assegurar-se.de.poder.distingir.quan.s’han. complert.i.quan.no..Han.de.descriure.les.normes.amb.detall. per.tal.que.no.hi.hagi.confusions.en.el.moment.de.complirles.i/o.sancionar-les..Les.normes.han.d’establir.un.límit.de. temps. i. unes. conseqüències. estipulades. si. es. trenca. el. compliment.de.la.norma..Les.instruccions.o.ordres.i.les. respostes.dels.pares.han.de.ser.breus,.precises.i.concretes.. No.són.més.eficaces.les.amenaces.verbals.continuades,. els.retrets.i.les.discussions.permanents. La. resposta. dels. pares. davant. la. violació. de. les. normes. ha.de.ser.proporcional.a.la.importància.de.la.infracció..És. aconsellable.que,.abans.de.respondre,.els.adults.s’aturin.a. pensar.uns.instants.i.valorin.desapassionadament.els.fets. És. convenient. respondre. als. actes. d’indisciplina. amb. comportaments.concrets.i.previstos..No.és.aconsellable. que.ho.fem.amb.càstigs.físics..Al.contrari,.és.molt.efectiu. en.els.casos.d’incompliment.de.responsabilitats.que.els. nens.perdin.alguns.privilegis.ja.adquirits..Cal.mostrar-se. ferm. i. segur. quan. s’han. de. complir. les. regles. i. normes. escolars,.però.evitar.les.amenaces,.càstigs.i.reprimendes.. S’han.d’usar.sistemes.de.punts.o.fitxes.per.controlar.el. comportament. desadaptat. i. alabar. el. nen. per. les. seves. fites.diàries..Convé.establir.hàbits.regulars,.és.a.dir,.horaris. estables.de.menjar,.son,.per.veure.la.tv,.fer.els.deures.escolars,.etc..Encara.que.al.principi.els.nens.poden.protestar,.si. els.pares.persisteixen.i.són.constants,.els.fills.guanyaran. confiança.i.seguretat..És.essencial.que.els.pares.adoptin. una.perspectiva.positiva.en.les.seves.relacions.amb.el.nen.. En.lloc.d’insistir.en.com.resulta.de.pertorbador.el.seu.comportament,.són.més.aconsellables.les.referències.positives. a.les.habilitats.i.èxits.que.el.nen.aconsegueix. Convé. no. oblidar. els. efectes. de. l’aprenentatge. social.. Els.nens.observen.el.que.passa.al.seu.voltant.i.després. reprodueixen.els.comportaments.apresos..Per.això,.no.és. apropiat.recórrer.a.amenaces.i.càstigs.físics.que,.a.banda. d’altres.efectes,.poden.ser.apresos.i.practicats.pels.nens. en.el.futur. d) Ser.coherent.a.aplicar-les..L’aplicació.coherent.promourà. l’ordre.i.la.disciplina.en.la.família,.donarà.seguretat.i.contribuirà.a.què.tots.tinguin.una.millor.predisposició..Ser.coherent.vol.dir.actuar.d’acord.amb.les.pròpies.creences. e) El.càstig..Només.hem.d’utilitzar.el.càstig.en.aquelles. situacions. en. què. les. conductes. siguin. especialment. perjudicials. (escapar-se. i. creuar. el. carrer. sense. mirar,.


Salut agressions físiques greus i recurrents...). Ha de ser l’últim recurs per aconseguir fer desaparèixer una conducta. Ha de ser immediat (no val dir: “quan arribi el teu pare aquesta nit veuràs”) i s’ha de deixar clar al nen que és la conseqüència del seu comportament. S’ha d’aplicar sempre que el nen faci la conducta que desitgem extingir. Ha de ser intens, curt i proporcionat a la gravetat del comportament del nen. Si s’utilitza amb freqüència pot provocar respostes emocionals d’ansietat, por, inseguretat i mal concepte de si mateix. D’altra banda, quan castiguem ens convertim en models agressius per al nen, i la conducta desapareix només quan està present l’adult que aplica el càstig i de manera temporal, per la qual cosa haurem d’anar augmentant la freqüència i la intensitat del càstig il·limitadament.

Tot i això no és fàcil adoptar decisions i actuacions sobre els fills. Hem de fer el que puguem amb el que tenim. Ningú no ha nascut essent pare i és humà equivocar-nos i de savi rectificar. Hem d’actuar amb decisió, fins i tot davant la possibilitat de cometre errors. Els pares que es mostren indecisos donen als seus fills una oportunitat immillorable per ser capritxosos i dominants, fet que crea un clima de tensió cada vegada més gran. Quan els pares estan disposats a admetre els seus errors i a aprendre d’ells, també estan creant un clima necessari perquè els fills admetin els seus propis errors i aprenguin d’ells. Fina Rodríguez Psicòloga

Alimentació i gent gran En el darrer número de L’Argelaga parlàvem de l’alimentació dels nens petits i comentàvem que menjar bé de petits era garantia de salut. I què passa un cop ja som grans, ens podem oblidar de l’alimentació? doncs no, també ens hem de cuidar i segurament més que mai. L’esperança de vida al segle XIX era de 39 anys, actualment està per sobre dels 80. De fet, el que interessa més que viure més anys és fer-ho amb salut, mantenir-se “jove” el màxim temps possible. I aquí hi juga un paper molt important l’alimentació juntament amb un estil de vida saludable: mantenir-se actiu tant físicament com intel·lectualment, dormir bé, tenir un estat psicològic òptim i, molt important, sense addicions com tabac, alcohol o drogues. Així doncs, tenir en compte l’alimentació quan un es fa gran és bo per dues raons: per envellir amb bona salut i per evitar l’aparició de malalties. L’envelliment en si pot dur una sèrie de problemes al fet d’alimentar-nos: trastorns a la dentadura, menys saliva, es perd una mica el gust, disminueix la gana i la set,... i si es pren molta medicació encara es pot alterar més la gana i el gust dels aliments. Tot això pot afectar a l’hora de menjar.

PUNTS IMPORTANTS EN L’ALIMENTACIÓ DE LA GENT GRAN: • És bo repartir l’alimentació en 4 o 5 àpats i no saltar-se cap menjada. • L’aigua és imprescindible per a la vida. S’ha de beure encara que no es tingui set almenys 8 gots d’aigua al dia, sobretot a l’estiu. Altres aliments que contenen aigua són: sucs, llet, infusions, brous, fruites, verdures i hortalisses, peixos i carns, brous...

• Quan un es fa gran es té poca apetència per la carn, hem de buscar altres formes de menjar-la: pilota, mandonguilles, canelons, carn picada a la sopa, croquetes, carn barrejada en els primers plats (pasta, arròs), estofats i guisats lleugers...). L’ou és un aliment molt complet que pot substituir la carn, sobretot la clara (truita, ou bullit, ou passat per aigua, picat, remenat d’ou...). En cas de tenir el colesterol alt s’ha de menjar menys rovells. És important el consum de peix, tant blanc com blau (vigilant les espines). • Un altre problema habitual és l’estrenyiment, que podem evitar augmentant les amanides, les verdures i els llegums, consumir algun aliment integral (galetes, pa, biscotes), beure més aigua i fer exercici habitualment. • Quan no es té gaire gana és millor fer plats únics i de poc volum, però enriquits amb formatge ratllat, oli d’oliva, fruits secs, ou dur picat, formatgets... • És aconsellable no menjar amb gaire sal, ja que en fer-se gran és més habitual tenir la pressió arterial alta; si és així es recomana no afegir sal de cuina als plats i evitar els aliments rics en sal com conserves, embotits, fumats, patates xips, aigua amb gas, daus de brou, sopes de sobre, olives... Es pot posar, però, pebre, all i julivert, llimona, vinagre, alfàbrega, nou moscada, llorer, romaní... • En resum, direm que és important menjar de tot però amb moderació: amanides, verdures i fruita cada dia, llegums un parell de cops per setmana, peix 3 o 4 cops per setmana, reduir els greixos més dolents (embotits, fregits, pastisseria industrial) i prendre més greixos bons (oli d’oliva, fruits secs) i llet o derivats cada dia per assegurar l’aportació de calci. I sobretot, tingueu en compte que l’alimentació saludable no està renyida ni amb la bona cuina ni amb el plaer de menjar. Joan Cabratosa L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

33


34

Natura

Observant els ocells pels volts de la resclosa

Agró blanc

Bernat pescaire

Malgrat l’allunyament vers la natura que patim i que ens ve marcat pel camí tan distant que segueix aquesta nostra societat, vivim en una comarca amb un medi natural d’una riquesa excepcional, on sobretot en els ambients rurals es mantenen, encara, uns paratges on podem conviure en contacte amb una naturalesa que no es troba gaire alterada per la mà de l’home. Però per estimar aquesta natura haurem d’arribar-la a conèixer, caldrà observar-la amb detall i, si és possible, intentar diferenciar totes aquelles espècies del medi natural que ens envolta. Saber identificar la fauna i la flora que conviu més a prop nostre ens ajudarà a preservar-la i de retruc aprendrem a valorar els hàbitats que ocupen i que algunes vegades malmetem sense saber massa bé, qui i què, en resultarà perjudicat. Per començar, si ens fixem en els ocells (perquè són més vistosos i fàcils d’identificar), en el terme d’Argelaguer hi ha un indret on, en una matinada, fàcilment hi podrem trobar més de mig centenar d’espècies diferents. Efectivament, si anem a fer un volt a la resclosa situada prop del molí d’en Carlot, aviat ens sorprendrà un paratge on s’hi concentren multitud d’aus (sobretot d’aquàtiques), que fan d’aquest espai un dels millors llocs de la comarca per a la seva observació. I tant si resseguim aigües amunt el riu fins al pas de la Mata, com aigües avall fins al racó de la Guixera, podrem anar trobant exemplars de diferents espècies que habiten en tot aquest ecosistema quasi selvàtic. Espècies sedentàries com els ànecs collverds, les polles d’aigua, els bernats pescaires, les merles d’aigua, els martinets de nit o els blauets troben aliment abundant a les aigües tranquil·les d’un Fluvià estancat. L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

Blauet

I durant la primavera i la tardor, el pas de les espècies migratòries com els becadells, les xivites, els corbs marins o, fins i tot, les cigonyes, fa que la densitat d’ocells sigui comparable a paratges propis dels millors aiguamolls. Però l’època de l’any més plena de vida, quan les plantes il·luminen amb florida explosiva els marges frescals de vora el riu, i un tapís espès de violes de llop, de gatasses de flor d’un groc intens, de pulmonàries de fulles virades o d’el·lèbors, que acompanyen el sotabosc més tendral, és quan la passejada per la ribera ens acostarà a les niuades d’ocells que, encara novells i confiats, permetran que els contemplem amb més facilitat. Mallerengues carboneres, blaves o cuallargues, picots verds i garsers, gaigs, cucuts, tords i merles en són les espècies més comunes i comparteixen el refugi d’una fronda atapeïda del bosc de ribera exuberant. I si tenim sort podrem contemplar altres aus molt més escasses. Sense anar més lluny, l’hivern passat hi varen romandre durant uns quants dies cinc agrons blancs i dues cigonyes negres (espècies molt rares al nostre país), o aquesta mateixa tardor, una àguila pescadora aprofitava les aigües tranquil·les de l’embassament per pescar alguna carpa, agafar forces i continuar la migració. Observar la natura, aprendre de la natura, aprendre amb la natura. En aquest racó de país, encara ens és possible trobar un espai natural on podrem gaudir de la contemplació dels ocells i ens recordarà que no cal viatjar gaire lluny per fruir dels privilegis que ens ofereix un medi ambient tan generós. Ho tenim ben a prop de casa. Joan Montserrat


La recepta

Què es cuina a Argelaguer? Hola amics! Avui la nostra cuinera és la Lut Van Dooren. Quan li vam oferir que ens expliqués una de les seves receptes, molt amablement no va tardar gens a deixar-nos per escrit una de les delícies més típiques de la cuina belga, el seu país d’origen. Aquest plat té com a aliment base l’endívia, i ens explica la Lut que aquesta és originària de la regió de Brussel·les, a principis del segle XIX, i que el seu gust amarg estimula el bon funcionament del fetge. A veure què us sembla!

Endívies amb pernil dolç i formatge al forn (witloof met hesp en kaas in de oven) de la Lutgart Van Dooren Ingredients (per a quatre persones) • 8 endívies • 8 talls de pernil dolç • 140 g de mantega • 6 cullerades soperes de farina • 5 dl de llet • 1/4 kg de formatge ratllat gruyère o emmental • nou moscada Preparació Rentarem les endívies i les posarem a coure en aigua bullent uns vint minuts (millor coure-les al vapor per tal que conservin més el sabor). Un cop cuites, emboliqueu cada una de les endívies amb un tall de pernil dolç. Després les col·locarem en una plata d’anar al forn, com si fossin canelons, i hi abocarem per sobre la salsa beixamel. Finalment, empolsarem la salsa amb el formatge deixarem la plata al forn una mitja hora a 175 ºC. Se serveixen ben calentes.

Salsa beixamel Poseu a la cassola 140 g de mantega, 6 cullerades soperes de farina i, de mica en mica, tot remenant, afegiu-hi 5 dl de llet i 100 g de formatge. No deixeu de remenar fins que arranqui el bull. Amb el foc ben baix aneu remenant la salsa fins que s’espesseeixi prou i a gust de cadascú. Saleu-la i tireu-hi nou moscada. Bon profit!!! Mmmm!! Gràcies Lut, ha estat un plaer! I ens has donat l’oportunitat de fer un petit tribut a la gastrodiversitat del nostre planeta. Per cert, no n’hem parlat, però suposem que per acompanyar aquest plat, res millor que la cervesa, la beguda belga per excel·lència, no?

ProMinent Gugal, S.A. Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 47 17850 BESALÚ (Girona)

Polígon Industrial, s/n. 17853 Argelaguer (Girona)

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12 Fax 972 28 71 07

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

35


36

Pàgina oberta

Personal i intransferible Nom i lloc de naixement. Em dic Rossend Ayats Serra i sóc nat a Dosquers l’any 1919. EI vostre treball de jove, quin va ser? Vaig treballar el camp, els meus pares estaven de llogaters en una casa de pagès, i quan no hi havia feina al camp aprofitava els treballs del bosc. Sous de la quinta del 40, a vós us va tocar anar a la guerra i molt jove. Sí, vaig fer la instrucció militar a Olot i llavors en van traslladar a Lleida i de dret al front, allí molt aviat em varen ferir. Una bala explosiva va destrossar-me la cama, l’any 55 acabaren amputant-la a la residència a Girona, després de quinze anys de llagues, que quan curaven un costat s’obrien per l’altre. A quin costat vàreu estar? No van deixar-me triar, va tocar al costat roig. Vàreu tenir alguna mena de subvenció per part del govern, després de patir una minusvalidesa tan important? No, no tinc cap ajuda, després sí que vaig cobrar una pensió gràcies a en Felipe. I, com les desgràcies no vénen soles, els amos de la propietat van vendre-la, així que em quedo sense treball i sense cama, però no sense casa, ja que els amos, els Riera, me’n donen una, cosa que mai no podré agrair prou. Després, es posen les granges d’en Callís, i em guanyo la vida controlant les granges de ponedores, com que aquí es necessitava més vista que força i l’empresa em va donar la confiança, tampoc som oblidat mai, molt bona gent. Vós sou un home creient? Sí, i practicant tant com puc. Em ve del meu pare. Quan i per què veniu a viure a Argelaguer? Vinc a Argelaguer per comoditat, per estar més a la vora del meu fill, que té el treball a Castellfollit, d’això fa uns deu anys, els que fa que sóc viudo, ja que la meva dona va morir al cap de vuit dies d’estar a Argelaguer, ara estic amb el meu fill. Considereu que heu estat ben acollit pel poble d’Argelaguer? Sí, i molt agraït de tothom. Rossend us agrada el futbol? La veritat, no hi entenc res. Què penseu del jovent d’avui? Han nascut en bon moment, i que duri. Si us tornessin jove quina feina faríeu, ara que de tantes es pot triar? Tornaria al camp, al camp sempre es té per menjar, el temps de més misèria vaig menjar pa blanc, ous i algun tall de cansalada. Penseu que la gent és més feliç ara que abans? Mira, la vida és molt cara, els cèntims no arriben i això treu molta felicitat. Penseu que no plou per culpa de l’escalfament del planeta o sempre hi ha hagut temporades de tot? Mira, tants avions, fums i xarxes elèctriques crec que són molt, si no tot, els responsables de què no plogui, jo no recordo una sequera tan greu com la que estem patint ara. Podria ser que a la llarga paguem més cèntims per l’aigua

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

que pel vi? Doncs no m’estranyaria res, almenys serà més respectada. Sou bevedor de vi o d’aigua? Mira, bec vi, però seria capaç de renunciar-hi, però a l’aigua no. I cafè? Cafè sí. Veig que fumeu en pipa. De tota la vida, diuen que no és bo fumar, però tot té coses bones i dolentes. Sou bon cuiner? No, només per força. Quin és el vostre plat preferit? Graellada o sarsuela. Quan us aixequeu al matí cada dia, què és el primer que penseu? La feina que tinc, la dificultat de mobilitat, ja sóc gran. Què opineu de la política i dels polítics en general? Mira, no puc opinar massa, jo sóc del camp. Argelaguer és un poble bastant complet, però, què creieu que faria falta ara mateix per considerar-lo complet? EI considero satisfactori ara mateix. Quines coses de les que heu hagut de renunciar per la edat o per la minusvalidesa us saben més greu? Mira, el que no pogués conduir per a mi era molt important. Algun record que no podreu oblidar mai. La mort del meu nét als quinze anys no la superaré mai. Ningú no té cap dubte que sou un home molt educat, però per què sempre digueu adéu-siau i dispenseu si us he molestat, és un vici de dir-ho o penseu que molesteu? No saps mai si ofens o no, hi ha gent de tota mena i disculpar-se mai fa mal. Doncs, per la meva part, Rossend, ha sigut un goig parlar amb vós, sincerament he trobat un home ple d’humanitat, ple d’agraïment i també ple d’angoixes suportades amb valentia i serenor que als 89 anys han de pesar molt, em sento petit davant vostre. Que tingueu salut, per molts anys i si en alguna cosa us he molestat, dispenseu. Salvador Pelegrí

El jardí de l’amor Plantàvem margarides al jardí de l’amor, per ser les més boniques, preferides per tots dos. Quan tu les plantaves i les regava jo, florien apretades com núvols d’or. Ara plantes margarides i no les rego jo, no floreixen apinyades estan marcides d’enyor. El jardí de l’amor és de mal treballar, l’amor i les margarides s’han de saber cuidar. Salvador Pelegrí


Pàgina oberta

Saber és... poder

Des del campanar

La veritat és que hi ha molts llocs, no llunyans d’aquí, on hi ha gent que no pot opinar. Hi ha qui té el saber i són els que ho poden tot. Ho pensen i ho fan... Les dictadures són això, uns decideixen i uns altres callen, o bé han d’acceptar i dir que sí. A Argelaguer s’estan efectuant unes millores del campanar de l’església de Santa Maria de dita població, arran del mal estat d’aquest i del fet que es desprengués una pedra d’aquesta construcció. El dia 19 de desembre del 2007 es va celebrar una reunió en què els tècnics de l’obra varen exposar molt detalladament en què ha consistit la reconstrucció. Dic “en què ha consistit” perquè l’obra ha estat exposada públicament quan ja està començada i finalitzarà aquest mes de febrer. Poder és saber-ho tot, però també poder-ho compartir amb els altres. Els nostres pobles no es fan sols. Cada persona compta, té el dret, si no a decidir (això diu que ja ho fan els tècnics), a tenir tota la informació necessària abans que es realitzin les obres i a mantenir-nos ben informats. Si no, en què es diferencia una dictadura d’una democràcia? Pensem-ho ben bé i amb una mica d’ètica. I tal com diu Pere Casaldàliga: “On no hi ha llibertat no pot haver-hi justícia”. Marisa Moreno. Argelaguer (la Garrotxa) Article publicat en El Punt el 06/02/08

L’art de l’harmonia Ens ensenyen a pensar una mica, però no a viure. Ens exerciten en la manipulació de les idees però no en saber moure’ns àgilment i harmoniosament amb la vida. Ens van posant els pilars per a la pertorbació, però no ens donen instruccions per a la serenitat. Ens van convertint en màquines calculadores, però ens maten la intuïció. Ens exercitem en aparentar, però no en descobrir-nos. Ens introdueixen en una vida artificial i ens distanciem del que és natural i senzill, de la bonica simplicitat dels fets quotidians. Els ocells volen i els peixos neden, i seria meravellós si no els cacessin i no els pesquessin. Ells viuen, però a nosaltres ens ensenyen a preocupar-nos, obsessionar-nos. Viure en el desordre i el conflicte, ser guanyadors sense que ens importi la petjada de l’amargura que deixen en el vençut, perseguim frenèticament l’elogi, guanyar reputació i, al final, institucionalitzar-nos i fer-nos respectables.

El campanar del nostre poble és un bon observatori. Recordeu que a l’hivern us parlava del fet que m’estaven rejovenint. Doncs han passat els mesos i encara estem en aquest procés. Molts de vosaltres penseu i dieu que no acabeu d’entendre el remodelat; que quedarà massa nou; que fa massa temps que dura; que això semblarà l’obra de la seu. Mireu, tot això del temps, deixeu-m’ho explicar: no us oblideu mai que tinc una tendència innata a senyalar cap al cel i, allà, el temps, el tenim tot. I els dies –encara que siguin molts– a nosaltres ens semblen quasi cap. Sempre tenim temps i el temps és curt. Recordeu els que us escrigué Sant Pere: “Estimats, hi ha una cosa que no heu d’ignorar: per al Senyor, un dia és com mil anys, i mil anys, com un dia” (Pere 3,8). Vosaltres us exclameu dient-ho d’una altra manera: “Com passa el temps...!”; “sembla que era ahir, que...”. És el que intento dir-vos. La vida és curta i sempre ens queden coses per fer. Però la vida s’allarga cada dia i tenim possibilitat de viure al costat dels que ens rodegen fent les coses bé i essent persones de pau, de fidelitat, de serenor, de responsabilitat, de coherències i de bon seny. Vindrà el dia en què tornareu a sentir les campanes, a través de les quals us parlo. Llavors, gireu-vos, mireu-me i, de passada, guieu la vostra mirada encara més amunt. Gràcies i bon Roser. Mn. Marturi Pla

Anònim L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

37


8

Pàgina oberta

PASSATEMPS

FSabíeu que... • • • • • • • • • •

A.Espanya.el.nivell.de.dependència.energètica.és.del. 82%. Que.les.emissions.naturals.són.responsables.del.87%. de.la.radiació.que.rebem. L’ésser.humà.sols.a.la.boca.té.uns.500.bacteris.d’espècies.diferents. 100.tones.de.petroli.brut.són.necessàries.per.treure. entre. 25. i. 30. tones. de. gasolina. i. entre. 28. i. 32. de. gasoil. Cada. any. es. venen. al. món. mil. milions. de. pneumàtics. Les.arengades.es.comuniquen.i.es.mantenen.unides. gràcies.a.les.ventositats.(pets).que.fan. La.lletra.que.es.repeteix.més.en.llegua.castellana.és. la.E. Per.produir.un.quilo.de.morfina.es.necessiten.8.quilos. d’opi. EI.14%.dels.espanyols.han.sofert.una.depressió. Afganistan.produeix.el.93%.de.l’opi.il·legal,.que.ven. a.tot.el.món.

FEl refrany Qui. m’ha. lloat. més. del. que. calia,. o. m’ha. enganyat. o. enganyar-me.volia.

FL’endevinalla Tinc.cap,.tinc.ull.i.tinc.cos..I.no.sóc.de.carn.ni.os (l’agulla).

FLa cita La.pitjor.covardia.és.saber.el.que.és.just.i.no.fer-ho.

FL’acudit Un.nen.li.pregunta.a.la.seva.mare:. -.Mama,.què.hi.tens.a.la.panxa? -.EI.teu.germanet. -.I.l’estimes.molt? -.Sí,.carinyo... -.Doncs.per.què.te.l’has.menjat?

1..Relacionat.amb.el.col·leccionisme.de.monedes..2..Jugador. de.futbol.mundialment.aclamat..L’Esteve.en.té.tres..Alguns. cops,.acompanya.les.maduixes..3..Cap.de.trons..Que.va.a.poc. a.poc..Eructe..4..Pastilla..La.més.catalana..5. Ho.esperes.quan. tens.moltes.ganes.que.passi.una.cosa..6..Al.revés,.comencen. a.reedificar..Dobla.el.goig..Aleta.sense.vocals..7..Persona. que.ha.perdut.tots.els.béns.materials.que.posseïa..Al.final. del.carrer. 8..Símbol.del.níquel..Consonant.que.acompanya. la.marca.del.primer.cotxe.que.es.fabricà.en.cadena..Udolo.. 9..Ningú.no.el.vol,.però.alguns.el.tenen..Vapor..10..Se.solen. portar.a.les.butxaques..Perduda.en.el.temps.

veRticalS

1.. Descendent. molt. polit.. De. color. blau. fosc.. 2.. Tram. d’autopista..La.veus.quan.et.fas.mal. 3..Ofici.del.nostre. gegant..Barret.del.fredolic..4..A.mig.dia..Ho.està.el.qui. té.una.bona.hipoteca,.per.exemple..5..Seny..Prefix.que. repeteix..6..Surt.del.magatzem..Al.revés,.obsequi.que.es. dóna.per.Nadal..Una.part.dels.nutrients..7..Cap.d’any..Que. s’atén.a.la.llei..Converteix.el.patge.en.un.peatge..8..Allò. que.té.un.defecte..Poden.ser.d’assaig.o.d’escapament..9.. Al.revés,.festival.musical.que.ja.no.se.celebra..Al.mig.de. l’argelaga..Article..10..Fet.que.comporta.conseqüències. nefastes. mercè cordonets

joan llongarriu taxi

FLa notícia Els.accidents.i.lesions.de.trànsit.són.més.freqüents.en.homes. que.en.dones,.fins.a.tres.vegades.més. Salvador Pelegrí L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 21 maig 2008

HoRitzoNtalS

tel. 639 329 353


Festa

d e l

Roser

Divendres, 9 de maig • A 2/4 de 6 de la tarda a la Sala de cultura: l’hora del conte amb la Sessi Sitjà

Dissabte, 10 de maig • • • •

A 2/4 de 12 del matí: Partit de futbol dels cadets A les 5 de la tarda: espectacle infantil amb el grup toni vives i companyia Tot seguit, berenar de coques casolanes organitzat per l’aMPa de l’escola A les 10 de la nit: cantada d’Havaneres amb el grup Habana Xica. Hi haurà rom cremat per a tothom

Diumenge, 11 de maig • A 2/4 d’11 del matí a la Sala de cultura: concurs de dibuix infantil i Juvenil. A les 12 del matí hi haurà l’entrega de premis • A 2/4 de 12 del matí: Partit de futbol dels juvenils • A 2/4 d’1 del migdia: Missa solemne amb acompanyament de la cobla la Principal de l’escala • Tot seguit: dues sardanes a càrrec de la cobla la Principal de l’escala • A les 5 de la tarda: audició de sardanes amb la cobla la Principal de l’escala • A les 7 de la tarda: Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt acuario

EXPOSICIÓ DE TREBALLS FETS A MÀ Patchwork,.punt.de.creu,.ganxet,.brodats,.costura... La.mostra.s’instal·larà.a.la.Capella.de.Santa.Anna.els.dies.de.la.Festa.del.Roser Horari:. Dissabte.de.les.16:00h.a.les.20:00h Diumenge.de.les.11.00h.a.les.13:00h.i.de.les.16:00h.a.les.20:00h


Carnaval

Profile for AjuntamentArgelaguer

Argelaga 21  

Argelaga 21  

Advertisement